2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del

martell2.3. El problema de la moral: la crítica de la moral judeocristianaB. Sobre l’origen dels valors morals.

Tesi: Tot sistema de valors és una jerarquia velada dels instints que dominen la vida.

Segons dominen instints plens o dèbils podem diferenciar dos tipus de morals:

De manera que, el rang d’una moral (el seu valor) es defineix pel seu grau de veritat, és a dir, per la manera com s’ajusta a l’essència de la vida (la voluntat de poder).

Però que entén Nietzsche aquí per vida?L’impuls o força expansiva i invasiva de la naturalesa (voluntat de poder) que

tendeix a la seva pròpia multiplicació a costa de l’aniquilació dels seus recursos de vida i dels seus competidors.

Pàgina 402

Les morals de vida ascendent (poderosa, de vitalitat elevada): les que són conformes a l’essència de la vida.

Les morals de vida descendent (impotent, d’atròfia dels instints): les que són contràries a l’essència de la vida.

2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del

martell2.3. El problema de la moral: la crítica de la moral judeocristianaC. «Bo i dolent»: el sentit original dels valors morals.

Originalment estava vinculat a dues formes d’estar al món, de viure. La virtut significava força (força vital, no força física, poder econòmic o militar) entesa com a

capacitat de viure amb totes les conseqüències, acceptant la vida com a joc tràgic (incloent-t’hi també el que és terrible i problemàtic) (un tipus d’individu intuïtiu i dionisíac).

Més enllà del bé i del mal, en la seva consideració actual, originalment significaven:

Hi ha una altra diferència: a qui té el poder de retornar el bé pel bé, o el mal per mal i ho fa, se l’anomena “bo”, a l’impotent, “dolent”.

Pàgina 402

El “bo” era aquell que posseïa fortalesa i salut de vida, era considerat el “noble”.

El “dolent” era aquell que, dèbil i malaltís, no tenia la força d’acceptar els aspectes dionisíacs de l’existència, era considerat “vulgar” i “inferior”.

2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del

martell2.3. El problema de la moral: la crítica de la moral judeocristianaD. La moral dels senyors i la moral dels esclaus.

Aquestes dues maneres de ser al món generen dues morals, dos sistemes de valors:

Pàgina 403

Qui la segueix

Sorgeix de

Què busca?

Com són?

Què és bo?

Valors

Rang moral

Moral Uns quants, individualista

L’autodisciplina d’una voluntat audaçDisposada heroicament a la grandesa i la catàstrofe

Forts, dominadors, tenen sentit de la plenitudAfirmen la jerarquia: estimen els iguals i menyspreen els inferiorsEl que eleva a l’individu i el porta a una existència noble i plenaArrogància, activitat desbordant, fe en si mateixos i el seu propi destí, falta de compassió i simpatiaMoral activa, crea el seu propi sistema de valors

SenyorsEl ramat, gregària

El temor contra el que és superior i la vida mateixa

La seguretat, evita la lluita

Dèbils, vulgars, malalts, apocats i pusil·lànimesRebutgen la jerarquia i expressen la seva voluntat d’igualtat (desig d’anivellar tothom)El que fa més suportable la vida en el seu estat de debilitatCompassió, humilitat, resignació, obediència, renúncia i amor al proïsmeMoral reactiva que s’aliena davant un sistema de valors que no ha creat

Esclaus

2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del

martell2.3. El problema de la moral: la crítica de la moral judeocristiana

E. «Bo i pervers»: La inversió dels valors judeocristians. Quin és l’origen de la moral judeocristiana? Per què hi apareix invertit el sentit original dels valors morals? Tesi: La història de la cultura occidental és el progressiu ascens

dels valors de la moral dels esclaus: ha estat la rebel·lió dels esclaus en la moral (una malaltia de la vida).

Genealogia:

Pàgina 403

Sòcrates: condemna dels instints i racionalisme malaltís

Il·lustració grega: igualitarisme democràtic

Plató: món de les Idees (base del trasmón cristià)

Ideals il·lustrats moderns i moviments socials (democràcia, socialisme, anarquisme i comunisme): proclamen la igualtat i la moral de la compassió

2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del

martell2.3. El problema de la moral: la crítica de la moral judeocristiana

Com s’ha produït aquesta rebel·lió dels esclaus en la moral?1. L’origen de la moral es presenta com a una lluita per aconseguir el poder.

Entre els senyors (valors del cos) i el sacerdots (que s’inventen l’esperit). Qui són els sacerdots? Una degeneració, primer, i una antítesi, després de la

casta guerrera (dels senyors). Són senyors desposseïts, que esdevindran el prototip de la moral d’esclaus.

La seva debilitat genera ressentiment, desig de venjança contra el que és superior.

Lideren la lluita pel poder de la moral i mobilitzen contra els senyors a tots els dèbils, malalts i fracassats (que veuen en aquells un perill per a la seva pròpia existència).

2. El judaisme crea un ideal oposat que es consumarà amb el cristianisme. Representa el geni del rancor: esdevé creador i engendra nous valors: un

ideal oposat a la moral dels senyors (que inverteix els seus valors). Com ho fan?: presenten la situació dels esclaus com quelcom positiu:

aconsegueixen que les seves misèries apareguin com a virtuts. Així es produeix la inversió:a) Les qualitats del fort i vital (el “bo”) ara es consideren atributs del “malvat”.b) Les qualitats del malat i dèbil (el “dolent”) ara es consideren atributs del “bo”. Segons Nietzsche el que és autènticament “malvat” és el ressentiment i la

impotència dels sacerdots (per viure la vida dels senyors).

Pàgina 404

2. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del

martell2.3. El problema de la moral: la crítica de la moral judeocristiana

El cristianisme, que hereta la transvaloració feta pels jueus, no és la religió de l’amor sinó que és la religió de l’odi més profund contra els bons (els nobles, poderosos, veraços).

3. La il·lustració manté els valors religiosos secularitzats però intactes . Podria aparèixer com una superació dels valors religiosos cristians

però els manté intactes secularitzats. Lluny d’una exaltació vital substitueix Déu per la Raó: el Progrés,

la Humanitat i l’Estat són les noves veritats que esclavitzen a l’ésser humà.

4. Conclusió. Al final del camí els forts han estat vençuts per la massa, pels

dèbils. Per això, cal retornar a la situació original: transvalorar tots els

valors cristians.

Pàgina 404

José Vidal González Barredo

TextPàgina 405