SOBREVIURE A UNACCIDENT DE TRÀNSITSOBREVIURE A UNACCIDENT DE TRÀNSIT

REPORTATGE: LLUITANT CONTRA EL CÀNCER

REPORTATGE: EL NOU BEAT RIUDOMENC

NOVA SECCIÓ: FEM POBLE

Núm. 505Octubre del 2013

Preu: 4,50 €

Fot

og

ra

Fia

de

l bid

ó pe

r to

rr

ar

cast

an

ye

s a la

pla

ça

de

l’e

sglé

sia

FOTO

: Arn

au C

astr

o

yEditoraAssociació CulturalAmics de l’Om

628 147 631lom@femsafareig.cat

yrEdaCCiÓLluís BagesArnau CastroElena DomingoGilbert MolonsJesús Torres

yPubliCitatMarc Salvat606 277 549publicitat@femsafareig.cat

ydissEny i maquEtaCiÓArnau Olesti

yCorrECCiÓDavid Torres

yWEb David Carrascosa

RepoRtatge

el Nou beatriudomeNcpàg. 13

RepoRtatge

Sobreviure a uN accideNt de tràNSitpàg. 18

RepoRtatge

lluitaNt coNtrael càNcerpàg. 26

nova secció

fem poblepàg. 24

y diPòsit lEgalt- 3246- 68

punts de venda de L’Om:

EstanC dEl CarrEr nou, llibrEria la ComEta, quiosC ramon mallafré i llibrEria El follEt

Un dels comportaments que formen part de la idiosincràsia riudomenca té a veure amb el cotxe. Consisteix a agafar-lo per anar, literalment, de casa a la plaça (de l’Església, se sobreentén). Tant se val si vius a tres minuts de la plaça caminant o si és gairebé impossible poder-hi estacionar, això és el de menys. La realitat és que són un bon grapat els conductors locals que agafen el cotxe per anar a fer una gestió en una de les entitats financeres que hi té la seu o, simplement, per veure si hi ha algun amic o conegut en una de les diverses terrasses de bar que la poblen. El resultat és que, molt sovint, a la plaça s’hi poden veure cotxes estacionats en doble fila i en llocs no habilitats.

Aquest fet –el d’anar de casa a la plaça en cotxe- no passa de ser un tret anecdòtic de la manera de fer dels riudomencs. Ara bé, més enllà de la curiositat, és indicatiu de l’abús que es fa del cotxe a les societats occidentals. Encara avui –tot i les campanyes de les administracions públiques per aconseguir reduir-ne l’ús- s’agafa el cotxe per anar gairebé a tot arreu, en detriment del transport públic i dels trajectes a peu o en bicicleta. Aquesta tendència té conseqüències evidents. Per exemple, sobre el medi ambient i també sobre la salut, amb un increment de l’obesitat. I encara hi ha un altra conseqüència d’aquest abús, l’augment dels accidents de trànsit.

Precisament, per evitar els accidents de trànsit, la majoria de municipis del nostre entorn –Riudoms inclòs- han col·locat als seus carrers bandes reductores de velocitat o han fet construir

passos elevats de vianants. A Riudoms, aquestes bandes i passos elevats han estat protagonistes de moltes converses de cafè: que si són massa altes, que si són exagerades, que si m’hi he deixat els baixos del cotxe... i així una llarga llista de comentaris.

En aquest número de L’Om, que teniu entre les mans, el reportatge central està dedicat a cinc riudomencs que han estat víctimes d’accidents de trànsit greus. Segons les últimes dades disponibles del Servei Català de Trànsit, el 2012 a Catalunya van perdre la vida 274 persones a la carretera i 1.980 més van quedar ferides de gravetat. Són unes dades fredes, però que amaguen un doble drama: el de les famílies que han perdut una persona estimada i el dels ferits greus que, després de patir un accident, han d’afrontar una vida que en molts casos no tornarà a ser mai més com l’havien imaginat. Serveixi aquest reportatge com un element de reflexió sobre les implicacions que té agafar el cotxe, encara que només sigui per anar de casa a la plaça x

de casa a La pLaça en cOtxe

la redacció

dE l’om i fEmsafarEig.Cat

Molt sovint, a la plaça s’hi poden

veure cotxes estacionats

en doble fila i en llocs no

habilitats

Converses de cafè a part, les bandes reductores i els passos elevats també són indicatius d’una determinada realitat. En aquest cas, evidencien que massa sovint hi ha conductors que pitgen l’accelerador més del que ho haurien de fer, posant en perill no només les seves vides sinó també les d’altres conductors i les dels vianants.

Revista local de Riudoms des de l’any 1968.Premi Gaziel de periodisme (1984), Premi Andreu de Bofarull (1985), Premi Ventura Gassol (1994), Premi Gaudí de periodisme (2002), Premi Pau Font de Rubinat (2012)Membre fundador de l’ACPC

Nota de l’editora:

L’Om no es fa responsable de les opinions reflectides en els articles que van signats ni s’identifica necessàriament amb els punts de vista expressats pels seus col·laboradors.

L’Om no publicarà articles que tinguin a veure amb temes personals o amb disputes entre parts físiques i/o jurídiques de caràcter privat, administratiu o judicial.

La Redacció es reserva el dret a decidir en tot moment si es publiquen o no els articles rebuts. L’equip de la revista també anima a tots els lectors a enviar opinions i propostes sempre i quan es respectin els punts citats anteriorment.

Fe d’errates:

En el passat número de L’Om Revista de Riudoms no va aparèixer l’article del Pas de La Vuelta per Riudoms degut a un error, podeu consultar-lo a la secció d’esports del FemSafareig.cat. Disculpeu les molèsties.

y amb El suPort dE

Ajuntament deRiudoms

· 76 · Calaix dE sastrE

yCuriositats

la paraula galletS

yEl llibrE dEl Club dE lECtura

laia

Laia és una nena, una mare, és esposa i amant. Laia (1932) és, sens dubte, el títol de la novel·la més coneguda de Salvador Espriu. En ella s’hi descriu la trajectòria vital d’una figura femenina emmarcada en un poble mariner. Escrita en tercera persona i en passat, Espriu esdevé un espectador de la vida del personatge de Laia i d’aquest poble que l’envolta. De caire costumista, aquesta novel·la captiva des del primer capítol, en el qual es descriu amb detall el personatge principal. Filla de pescadors, malaurada i miserable, així és Laia. Perquè Laia és diferent, és única, és misteri però també és resignació. Laia és

com el vent de xaloc: aixeca onades.

Tot i la joventut d’Espriu, quan va escriure Laia encara no tenia els vint anys, aquesta obra destaca per la maduresa amb la qual l’escriptor va descriure, a la perfecció, les etapes de creixement

cognitiu d’una dona: les seves pors, els seus desitjos, les seves esperances. Més que un relat, Laia és un poema escrit en prosa: “Novembre. Tristesa d’una matinada humida, crua, enyorosa de

la visita de la llum”. Aquesta característica fa que sigui una lectura agradable que, com la música, desprèn una melodia lleugera que permet avançar les pàgines ràpidament. I, aprofitant que ens trobem immersos en l’Any Espriu, Laia és una novel·la molt recomanable perquè sigui llegida ara i sempre x

laia destaca per la Maduresa

aMb la qual l’escriptor

va descriure les etapes de creixeMent

cognitiu d’una dona

yoPiniÓ

adéu a leS caixeS d’eStalviS catalaNeSDiuen que a cada bugada perdem un llençol. En la bugada de la darrera crisi, entre moltes altres coses, hem perdut el llençol de les caixes d’estalvis catalanes. Nou de les nostres deu caixes s’han anat a Can Pistraus.

Repassem les que han desaparegut en el decurs d’aquests darrers dos o tres anys: Caixa Tarragona, Terrassa, Sabadell, Manlleu, Laietana, Penedès, Girona, Manresa i Catalunya Caixa. Només ha quedat La Caixa, ara convertida en Caixabank.

Com ha pogut ser possible la desaparició d’aquestes entitats financeres, moltes d’elles centenàries? Van aguantar crisis tan o més dures que la d’ara, van subsistir a una guerra civil i a la seva crua postguerra .Algú ens haurà d’explicar perquè no han pogut sobreviure la crisi actual.

Excés de cobdícia, falta d’escrúpols dels seus dirigents i poca previsió de futur crec que han estat algunes de les causes del seu daltabaix.

Amb la pèrdua de les caixes catalanes també hem perdut les seves importants obres socials i la confiança en unes institucions que les trobarem a faltar ara que necessitem estructures d’estat.

ventuRa gili

ytira CòmiCa

la puNtualitatarnau olesti

Estudiant d’audiovisuals i multimèdia

elisabet cRos ComuniCadora

audiovisuali antroPòloga

Roses, bufes, borles, mongetes, cotufes, palometes, clotxes, esclafitons… Aquestes són algunes de les paraules que s’utilitzen per denominar els grans de dacsa fregits que esclaten en arribar a la temperatura corresponent, o el que en el català estàndard es coneix com crispetes. Tot i que s’ha anat perdent amb les noves generacions, el mot que típicament s’ha usat al Baix Camp i part del Camp de Tarragona per anomenar aquest tipus de menjar és el de gallets.L’origen de la terminologia ve donada

per semblança, i és que les crispetes tenen una forma irregular que és molt similar a les que tenen les crestes dels galls. Així doncs, per similitud de forma amb l’animal, el gra de dacsa es coneix a casa nostra com a gallet. Cal dir que la paraula també s’utilitza per denominar la flor de diferents espècies de plantes, sobretot dels cereals x

*agraïment especial aJosep mª Virgili ortigaper subscriure’t pots fer-ho a

través de correu electrònic a lom@femsafareig.cat o per

telèfon al 628 147 631

volsrebre la

revistal’oM a

casa?

Estudiant dE PEriodismE

lluís bages

8 · Cultura

arnau castro

Estudiant dE PEriodismE

La caricatura d’en Baiges

El despatx de la casa dels meus avis és com un petit reducte que resisteix al pas del temps, que ha construït un ecosistema propi creat a base d’objectes de diferents tipus i èpoques. Qualsevol

arribes al fons de la sala, al costat d’una de les primeres màquines d’escriure elèctriques que van existir hi trobaràs una caricatura. Hi apareix el meu avi, Enric Castro Casanovas, vestit d’alcalde, amb Riudoms al fons i una aixeta oberta en un lateral. L’autor de l’obra no és altre que en Josep Maria Baiges, potser l’artista més polifacètic que mai ha donat Riudoms.

yArtista de moltes arts

Nascut a Riudoms el 1924, Baiges tocà totes les arts hagudes i per haver. Va debutar al món de la interpretació amb el pseudònim de “Víctor Abel”, cantant en diverses orquestres de l’època i guanyant un insòlit concurs celebrat al Teatre Fortuny, En busca de las estrellas. Es va deixar seduir pel món del cinema amateur, fundant la seva pròpia productora, Ponsbay, amb la que va produir diverses pel·lícules, moltes amb la presència del pare de Buenafuente –

Joan Buenafuente, àlies “Juanillo”- entre els actors principals. I va bolcar-se al món de la composició, on va destacar amb sardanes com En Pere Ganxet –tot un himne sardanista de la ciutat de Reus- o La font de Riudoms, inspirada en la font de la plaça de l’Església.

Però potser la part més coneguda de l’artista era la il·lustració. Les seves mans van caricaturitzar pràcticament tots els personatges d’importància de la ciutat de Reus, així com molta gent de Riudoms, entre ells el meu avi, en Jaume Gispert, l’alcalde Mallafré o l’equip de Ràdio Riudoms. El seu fill, Josep Baiges, comenta que no era estrany que retratés al nuvi del casament de torn, entre les riallades de la gent del voltant. Moltes de les seves caricatures es van publicar en mitjans de renom del moment, com

baiges era un artista polifacètic

que va tocar des del cineMa fins

la coMposició, la il.lustració i la interpretació

especialment. Es titula La força d’un poble, i representa una munió de mans entrellaçades que formen la pinya d’un castell. De petit no podia deixar de mirar-lo, xuclat i a la vegada cohibit per la força que desprèn. És la representació artística d’un home que va tocar mil i una tecles com si totes fossin l’única de la seva vida, els resultats de la qual podreu veure a partir del 8 de novembre a l’exposició sobre la seva obra i vida que acollirà el Museu de Reus x

· 9

Autoretrat de l’artistaIl.lustració: Josep Mª Baiges

amb la presentació d’una nova pintura de Dalí, El Cristo de San Juan de la Cruz, que va resultar ser quasi idèntica al Crist del pintor riudomenc, amb la diferència que aquest estava suspès sobre la platja de Cadaqués. Tot plegat va donar peu a rumors de plagi, tot i que Baiges va voler treure-li importància afirmant que només devia ser això, una simple coincidència. El propi Salvador Dalí s’hi va referir, reconeixent la similitud d’ambdues obres però afirmant que entre elles hi havia “un milió de pessetes de diferència”.

A casa dels meus avis, la caricatura del meu avi somriu sorneguer, coneixedor de l’immens món que envolta el seu creador. No és l’única obra d’en Baiges que adorna les parets de la casa. Al rebedor hi ha una pintura que sempre m’ha atret

el Diari de Tarragona, el Correo Catalán, Reus. Semanario de la Ciudad, Reus Avícola y Agrícola o Urbs i, com no, també en les revistes del poble, L’Om i Lo floc.

yEl Plagi de Dalí?Un dels quadres pintats per en Baiges, de temàtica molt més seriosa, era un Crist suspès al cel de sobre de Tarragona, titulat Omnipresència i dissenyat el 1947 per participar en el concurs de cartells de la Setmana Santa de Tarragona. Era una obra inspirada en l’estil de Salvador Dalí, de qui l’artista era un gran admirador. Tot i no rebre el premi, el quadre va estar exposat en algunes galeries de Tarragona i Barcelona durant mesos. La sorpresa va arribar tres anys després,

enric castro Josep mª toda Jaume gispert

antiquari se’n lleparia els dits. S’hi pot trobar des d’escrits de fa centenars d’anys fins un pot ple de pipes amb totes les formes que us pugueu imaginar. Un petit món, en definitiva. Però quan hi entres, si aconsegueixes evitar la curiositat de tocar i xafardejar entre tants objectes i

· 1110 · brEus

el cerap participa eN la ii trobada de ceNtreS d’eStudiS del camp de tarragoNa, la coNca de barberà i el priorat

lluís bages

El Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar va ser un dels participants de la segona edició de la Trobada de Centres d’Estudis del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat, que va tenir lloc el passat dissabte 5 d’octubre al monestir de Santes Creus. Es tracta d’una jornada per intercanviar experiències, debatre temes d’interès comú i impulsar projectes conjuntament. Una de les iniciatives que es tirarà endavant és la realització de recerques sobre els Fets del 1714, coincidint amb la commemoració, l’any vinent, del Tricentenari. La Mancomunitat de Catalunya també serà objecte d’estudi per part d’aquests grups culturals.

De l’entitat riudomenca van assistir-hi Anton Marc Caparó i Maria Eugènia Perea, com a president i secretària respectivament, i van formar part del grup de treball sobre la Roda d’Art, un projecte que es reprèn per difondre l’obra d’artistes locals. Caparó valora aquesta experiència de manera molt positiva: “Crec que és una oportunitat molt important per la gent que treballa en recerca i divulgació des dels centres d’estudis d’unir esforços, coordinar estratègies i establir sinergies de treball, a més de conèixer i contactar amb gent que treballa en els mateixos àmbits que nosaltres” x

En el Ple Municipal del mes d’octubre es va parlar de diversos temes, tots aprovats per unanimitat dels tres grups, entre els quals destaquen les finances municipals. En aquest apartat es va aprovar la liquidació del pressupost de l’Ajuntament i del Patronat de la Fira de l’Avellana del 2012, ja que s’havien de tenir en compte les despeses i ingresos pendents, que ha tingut un romanent de tresoreria positiu en 26.454,68€. Segons el regidor d’informació, Eduald Salvat, això es deu a una contenció de la despesa i una bona gestió, ja que les despeses foren menors de les esperades.

l’eSplai del caSal riudomeNc iNicia el curS 2013-2014

Jesús torres

El passat dissabte 5 d’octubre va tenir lloc la inauguració del curs 2013-2014 de l’Esplai del Casal Riudomenc. En aquesta edició els monitors de l’Esplai van canviar el format dels últims anys per organitzar ells mateixos una representació.

Els primers infants que es van anar congregant a la plaça de l’Església van poder gaudir dels jocs que s’havien preparat. Una vegada la plaça estava plena, els monitors de l’Esplai van fer un teatre on es representava el dia a dia de l’entitat: les activitats que s’hi duen a terme, les amistats que s’hi poden conèixer... Després d’aquest teatre explicatiu, va ser el torn del concert del grup Segonamà, que va celebrar també el seu segon aniversari, ja que va ser precisament en la inauguració del curs 2011-2012 quan va fer el seu primer concert en directe. L’acte es va concloure amb la música del jove conjunt i un berenar per a tots els assistents.

el caSal riudomeNc eNceta uNa líNia d’activitatS Sobre artS eScèNiqueS i viSualS

elena domingo

La primera activitat formativa del Teatre Auditori Casal Riudomenc relacionada amb les arts escèniques i visuals és un taller de curtmetratges, pensat per dur-se a terme dins de les instal·lacions del teatre entre gener i abril de 2014.

L’activitat consistirà en un taller pràctic on els participants podran escriure el guió, fer el rodatge i muntar el curtmetratge, segons la temàtica que ells mateixos decideixin. Al final, cada participant es podrà emportar a casa un DVD de la feina, i el curt es projectarà en una sessió exclusiva. No és necessària experiència prèvia, però sí un mínim de 15 inscrits.

Amb aquest taller es busca que els participants descobreixin els oficis del cinema, posant en pràctica la realització d’un film: guionista, director, actor, càmera, tècnic de so, muntador, etc. x

dramèdia teatre recapta méS de 2000 € per càritaS

arnau castro

Sota el lema “Vine a passar-t’ho bé per una bona causa”, el grup de teatre Dramèdia va oferir el passat diumenge 29 de setembre, una actuació al Casal Riudomenc de l’obra “Embolica que fa fort!”, una comèdia amb situacions absurdes i divertides basada en els enganys entre un matrimoni. L’import de les 271 entrades venudes -2.000 €, aproximadament- s’entregarà com a donació a Càritas, amb l’objectiu de destinar-los a la lluita contra la pobresa.

El director de l’obra, Narcís Fontgivell, destaca la bona rebuda que va tenir la iniciativa: “molts van repetir, i d’altres van venir perquè encara no l’havien vista. Remarca, a més, el compromís social del grup de teatre davant temes d’actualitat, com per és la pobresa, i afirma que aquests diners seran “una bona ajuda per als qui la necessiten” x

la primera edició de la “cocada” reiviNdica leS coqueS de recapte de la comarcaelena domingo

El passat 27 i 28 de setembre, Reus va acollir la primera edició de la Cocada, la Fira de la Coca de Recapte del Baix Camp, on es van vendre un miler de coques i es van fer més de 3.000 degustacions individuals de coca dels nou forns participants. De Riudoms, hi va participar

leS fiNaNceS muNicipalS marqueN el ple d’octubre

gilbert molons

Tanmateix, també es va aprovar el marc pressupostari 2014-2016 que el govern de l’Estat obliga a tenir per tal de definir les despeses futures de l’Administració Municipal. Salvat apunta que aquest serà ampli, per permetre ajustar-lo quan es coneguin les subvencions definitives.

En el mateix Ple Municipal es va decidir quines seran les festes locals per l’any vinent: divendres 25 de juliol (FestaMajor de Sant Jaume) i dilluns 24 de novembre (Festes del Beat Bonaventura).

A més a més, es va aprovar la bandera de Riudoms que ja s’havia discutit en el Ple Municipal anterior, ja que no s’hi ha presentat al·legacions. Pel que fa les mocions, es va aprovar un suport institucional de l’Ajuntament a la comunitat educativa balear x

L’Esplai desenvolupa la seva tasca educativa en el lleure cada dissabte a la tarda des del 12 d’octubre fins al 31 de maig. Els responsables de l’entitat animen a tots els xiquets a apuntar-se al nou curs: “L’Esplai és un espai on es fan activitats per divertir-nos, educar-nos en el lleure, compartir estones amb les amistats conegudes i conèixer-ne de noves” x

el Forn Domingo. Entre les propostes que es van poder veure durant els dos dies a la plaça Evarist Fàbregas, al centre El Pallol, hi havia coques de ceba i pebrot, amb ceps, d’espinacs, panses i pinyons o de bolets.

La primera edició de la Cocada ha estat una iniciativa promoguda per la Cambra de Comerç de Reus i l’empresa Plujafina Comunicació. Segons els organitzadors, ha complert amb “l’objectiu fixat de situar la coca en el punt de partida per convertir-lo en un producte de referència en la gastronomia de la comarca” x

el Nou beat riudomeNc · 1312 · rEPortatgE

segle XX. Aquest acte, inclòs dins de l’any de la Fe, convocat pel Papa Benet XVI, commemora el cinquantè aniversari de l’obertura del Concili Ecumènic Vaticà II. En aquest Concili, l’Església Catòlica va recalcar la figura dels màrtirs, aquells que com “Jesús, Fill de Déu, mostrà el seu amor entregant la seva vida per nosaltres.

Durant els primers mesos de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), en algunes zones controlades pel govern de la República Espanyola, va esclatar una persecució religiosa amb assassinats, incendis i saqueigs a càrrec de sectors anarquistes del bàndol republicà, que tenien una forta ideologia anticlerical. En el marc d’aquesta escalada de violència envers als membres de la comunitat eclesiàstica, es van assassinar nombrosos religiosos que s’han qualificat de màrtirs i part d’ells, han sigut beatificats en aquest acte.

Sota el lema de “Firmes i valents testimonis de la Fe” es van beatificar fins cinc cents vint-i-dos religiosos que van perdre la seva vida, en diversos indrets de l’Estat Espanyol, durant la persecució religiosa dels anys trenta del

EL PASSAT 13 D’OCTUBRE ES VA CELEBRAR UNA BEATIFICACIó DE L’ANy DE LA FE - MàRTiRS DEL SEgLE XX A ESPAnyA AL COMPLEX EDUCATiU LA LABORAL DE TARRAgOnA. AQUEST ACTE, ORgAniTzAT PER L’ESgLÉSiA CATòLiCA MITJANçANT LA CONFERèNCIA EPISCOPAL ESPANyOLA, VA CONSISTIR EN LA MACRO BEATiFiCACió DE CinC CEnTS MàRTiRS RELigiOSOS ASSASSinATS DURANT LA GUERRA CIVIL.

el prevere enric gispert doMènech, va néixer a riudoMs el 8 de noveMbre de

l’any 1879

estampa en record de la primera missa de mn. enric gispert domènech

PER REPORTATGES, OPINIONS, NOVES SECCIONS...

Si hi estàs interessat posa’t en contacte amb nosaltres a través de lom@femsafareig.cat

el Nou beat riudomeNc · 1514 · rEPortatgE

yEnric Gispert Domènech (Riudoms 1879 - Barcelona, 1937)

Enric Gispert Domènech nasqué a Riudoms, al número 8 del carrer de Sant Bonifaci, en el si d’una família de pastissers. El seu pare, Pere gispert, conegut amb el renom de Quèmere, provenia d’una família riudomenca de boters i la seva mare, Josepa Domènech Papió, coneguda amb el renom de la Viuda Groga, venia d’una família que destacà en la política riudomenca i en el carlisme local. Amb la mort dels pares d’Enric Gispert, se’n va fer càrrec principalment el seu tiet matern Bonaventura Domènech Papió (Riudoms, 1855-1924), personatge singular que va participar a la tercera guerra carlina (1872-1876), participà a la compra de l’edifici carlista “El centro riudomense”, va exercir com a jutge municipal i figura a l’acta de constitució de l’Ateneu Tradicionalista, que es trobava al carrer Beat Bonaventura Gran. Bonaventura Domènech donà estudis eclesiàstics als seus nebots i contribuí a finançar en part les seves carreres acadèmiques.

La carrera eclesiàsticaEnric Gispert Domènech fou ordenat prevere el setembre de 1904, després d’estudiar a la sucursal de llatí de Riudoms i al seminari de Tarragona. Exercí de sacerdot a les parròquies de Falset (Priorat), de la Pobla de Montornès (Baix Gaià), de Rocallaura (Urgell), de Botarell, de Vilaplana i el seu darrer destí fou a la Canonja, on fou regent des del dia 2 de novembre del 1933 fins al 18 de juny de 1936. En aquest poble tarragoní, es recorda a Mossèn Enric Gispert amb un carrer dedicat des del 1974.

La detenció i mortL’esclat de la guerra civil sorprengué a Mn. Enric a Riudoms, celebrant la festa del seu sant (13 de juliol), acompanyat dels seus dos cosins preveres, Mn. Josep M i Mn. Enric Domènech Bages. Després d’unes setmanes de refugi en un mas proper al poble i davant del perill que suposava continuar allí, els dos cosins de Mn. Enric van fugir cap a Barcelona mentre que ell va anar a cercar el seu germà Joan a Reus. En trobar mort el

seu germà, va traslladar-se d’incògnit cap a Barcelona. Trobà refugi a casa del seu cosí Bonaventura, al setembre del 1936, on passà un temps ocupant-se d’exercir de sacerdot per diferents cases.

Cada dilluns el prevere es veia amb un altre sacerdot, en una tenda de queviures, anomenada La Riudomense, propietat d’un nebot seu, Joan Gispert Llauradó, en ple barri gòtic. El dilluns 7 d’abril de 1937, mentre eren a la part alta de la casa, van ser sorpresos per membres de la CNT-FAI (sindicalistes anarquistes) que, segons sembla, actuaren per una delació. Van ser detinguts per la seva condició de capellans i van ser reclosos a una txeca (centres de detenció per a presos polítics durant la Guerra Civil). Amb l’esclat dels fets de maig de 1937, un enfrontament que es va donar entre les diverses faccions del bàndol republicà durant el maig de 1937 a Barcelona, els sacerdots van ser assassinats.

Per això, ningú té més amor que aquell qui dóna la vida pels seus germans (cf. 1 Jn 3, 16 i Jn 15, 13).”

La cerimònia, amb una assistència de fins a vint mil persones, va comptar amb la intervenció del Papa Francesc I, que va oferir un breu discurs als assistents. El Cardenal Ángelo Amato, prefecte de la Congregació per les Causes dels Sants (junta d’autoritat eclesiàstica en matèria de canonitzacions) va recordar durant l’acte “la beatificació dels religiosos no busca culpables i que el perdó és l’essència del cristianisme”. Aquesta declaració del Cardenal Amato estava destinada a alleujar les diferents polèmiques que havien suscitat aquesta macro beatificació.

Des de diversos ambients polítics de l’esquerra i laics, s’ha criticat durament aquest procés. El fet que alguns sectors de l’Església Catòlica va donar suport a

alçament militar que va originar la Guerra Civil, ha sigut recordat per algunes organitzacions per recalcar que l’Església no ha demanat encara perdó explícit per la seva implicació en el conflicte militar. Aquesta implicació de l’Església Catòlica, ha servit perquè es recordés els nombrosos cristians que en el territori controlat pels colpistes es van mostrar favorables al govern de la República i van ser assassinats pel bàndol franquista.

Des d’alguns sectors polítics catalans, aquesta celebració i la seva proximitat amb el Dia de la Hispanitat (al 12 d’octubre) s’ha vist com una declaració d’intencions de la Conferència Episcopal

yEls processos de beatificació El 29 de maig de 1959, se celebrà a la catedral de Tarragona el solemne acte de clausura dels processos ordinaris de beatificació o de declaració de martiri, del bisbe auxiliar Manuel Borràs i Ferré i 126 religiosos i sacerdots màrtirs de l’arxidiòcesi tarraconense. Aquest procés, va començar el 28 d’abril de 1952 i després de superar els diversos tràmits eclesiàstics per a la demostració del martiri, va ser presentat a Roma.

Durant la persecució religiosa de la Guerra Civil, van ser assassinats a l’arquebisbat de Tarragona 136 preveres, de la meitat dels quals es va iniciar l’any 1952 el procés de beatificació. Això és degut en que en alguns casos no s’ha pogut provar el martiri.

L’any 2001, quan es publicava la biografia de Mn. Enric gispert Domènech que s’ha resumit en aquest article, es repassaven els diferents passos que havia de passar aquest procés per a donar-se a terme la beatificació i es calculava que “tot aquest camí podria durar encara de cinc a deu anys, i no sabem si l’humil clergue riudomenc Mn. Enric Gispert Domènech es trobarà entre els escollits”. Sembla que finalment, després de seixanta-un anys de l’inici del procés i de setanta-sis anys de la mort de Mn. Enric, aquest ha sigut beatificat, esdevenint el segon riudomenc en ser beatificat després del Beat Bonaventura gran i amb el dubte de si en els propers anys es beatifiquen a el venerable riudomenc Pere Ortigues (religiós que va viure al S.XVii) i el genial arquitecte Antoni Gaudí i Cornet.

Espanyola i de la seva intromissió dins del procés d’independència de Catalunya, ja que ens últims mesos diversos cardenals espanyols han fet declaracions demanant “la preservació de la unitat d’Espanya” i per tant, posicionant a l’Església Catòlica en contra d’un possible referèndum o de la creació d’un nou estat català.

Amb aquest acte, es conclou tot un seguit de causes de beatificació o canonització de diferents religiosos: bisbes, sacerdots diocesans de Tarragona, benedictins, hospitalaris de Sant Joan de Déu, germans d’escoles cristianes, carmelites, franciscans i membres de diferents ordres religioses, que van ser morts durant la Guerra Civil.

Entre els sacerdots diocesans de Tarragona, cal destacar el prevere Enric Gispert Domènech, nascut a Riudoms el 8 de novembre de l’any 1879, del qual ja se’n va fer una extensa biografia a número 376 (octubre de 2001) de L’Om - Revista de Riudoms, en motiu de l’inici del procés de beatificació, a càrrec de Joan Torres Domènech. Aquesta biografia es va escriure a partir d’altres publicacions a L’Om (números 212, 273, 355 i 363), del llibre Riudoms, 850 anys d’història, llengua i cultura, de Joan-Ramon Corts Salvat i del llibre Víctimas sacerdotales del arzobispado de Tarragona durante la persecución religiosa del 1936 al 1939 de Joan Serra Vilaró x

la declaració del cardenal aMato estava

destinada a alleujar les

diferents polèMiques

que havien suscitat

aquesta Macro beatificació

Jesús torres

Estudiant d’Enginy. químiCa

y foto dEl mEs

torraNt caStaNyeS

Alumnes de 4rt d’ESO preparen castanyes en una parada al peu de l’Església de Sant Jaume. Els diners que recaptin els serviran per pagar-se el viatge de final de curs x

foto: arnau Castro

Sobreviure a uN accideNt de tràNSit · 1918 · rEPortatgE

yACCEPTAR LA NOVA REALITAT

Un dels primers passos de la nova vida és assumir el que t’ha passat. En aquest punt és habitual preguntar-se “per què m’ha tocat a mi”. El Pere Dalmau ho té clar: “Simplement et toca, no t’hi encaparris”. En Josep M. Salvat afirma que, després de l’accident es va revelar contra la providència: “per què a mi que no he fet mal a ningú? S’ha de ser realista i simplement mirar endavant”. I, en la mateixa línia, el Josep M. Salsench explica que, molt sovint, tenir un accident o no tenir-lo és “una loteria”. L’òscar Badet hi coincideix: “pots mirar enrere i pensar: si

hagués anat més lent, si hagués frenat... però no en treus res de fer-ho”.

L’òscar admet que quan era a l’hospital es preguntava constantment com seria el futur,

com aniria a la platja, com aniria en bici. Un més després

de tallar-li la cama va rebre la visita de dos nois a qui també els l’havien amputat feina anys. “Per mi allò va

ser una injecció d’optimisme –explica-, saber que hi havia

gent amb cama ortopèdica i una vida normal”. També el va animar la innocència dels seus nebots: “em veien i em preguntaven quan em creixeria la cama, i jo els explicava que, des d’aleshores, la meva cama seria una altra”.

Durant les primeres setmanes després de l’accident, l’òscar va comptar amb el suport d’una psicòloga. I és que l’ajuda professional és clau en casos d’aquesta duresa i complexitat. El Josep M. Salsench, paraplègic, es va passar nou mesos a l’institut guttmann fent rehabilitació. “Allà t’ensenyen a viure”, afirma i afegeix que “al guttmann hi veus molta gent pitjor que tu. Has de recuperar-te tot el que puguis i no pensar estava així o aixà.

“si Mires enrere no fas res, has de ser positiu”

Cinc riudomencs que han patit un accident de trànsit greu expliquen com han acceptat la nova realitat i han après a superar-se a si mateixos

L’any 1993, amb 29 anys, un cotxe que

s’havia saltat un stop se’l va emportar per endavant

a ell i a la seva moto. Ara té 49 anys i es mou en una cadira de rodes elèctrica. Només controla el seu cos de pit en amunt, és a dir braços, coll i cap. A la resta no hi té ni un bri de força. Abans de l’accident era responsable d’un taller de serralleria, que va quedar enrere. Ara, assegura, la fe l’ajuda a seguir endavant. Defensa que “tots els conductors haurien de passar per un centre com el guttmann per veure el mal que pots fer al volant”.

josep Mªsalsench

“A l’hospital, si la finestra hagués estat més a prop i jo m’hagués pogut moure, potser m’hauria llançat de dalt a baix. La veritat és que sí, que vaig pensar en el suïcidi”. Amb aquesta sinceritat parla un dels cinc riudomencs entrevistats en aquest reportatge, que prefereix que no s’esmenti el seu nom en aquesta qüestió concreta. Veure com t’ha quedat el cos i saber que potser no tornaràs a caminar és “un xoc, la desesperació absoluta”, tal com ells mateixos ho descriuen. Aquest és el punt de partida quan acabes de patir un accident de trànsit que t’ha deixat uns danys físics d’extrema gravetat.

L’endemà de l’accident, assenyalen tots els entrevistats, comença “una vida nova” que és com una moneda amb dues cares. En un costat hi ha la “desesperació” i la “frustració”, i a l’altra hi ha la voluntat de tirar endavant. La gran majoria dels entrevistats coincideixen que només hi ha un camí per tirar endavant, que defineixen amb diverses expressions, però totes amb el mateix rerefons: no rendir-se. Dos exemples: el Gilbert Coll

insisteix en “canya i més canya, fot-li pebrots per tirar endavant”; i el Josep M. Salvat repeteix “pit i collons, això només se supera amb pit i collons”. Tot plegat implica un procés d’acceptació de la nova realitat i, a la vegada, de superació personal, un procés que és físic, però també psicològic.

dels 20 als 28 anys, el Josep m. salsench Va agaFar molta aFició a anar amb bici. a la Foto, de la dècada de 1980, Vesteix un mallot d’un club ciclista riudomenc d’aquella època.

Foto: cedida

“a l’hospitaleM preguntavaconstantMent

coM seria elfutur”

Sobreviure a uN accideNt de tràNSit · 2120 · rEPortatgE

“Recordo un parell de vegades que vaig estar a

la UCI i que em vaig acomiadar dels metges perquè semblava el final. Com tires endavant? Penses, simplement, que estàs viu”. Així descriu els moments més durs. Amb 17 anys, un cotxe el va fer saltar pels aires i es va trencar tota la part esquerra del cos, de la mandíbula fins al peu. Va estar cinc mesos en un llit i dos anys a poder caminar en unes mínimes condicions. Anys després va tenir un segon accident de trànsit, aquest cop se’l va fer sol. Ha passat 17 vegades pel quiròfan. Ara, amb 40 anys, ha reprès els estudis d’Administració i Direcció d’Empreses. Insisteix en la importància de la força mental i espiritual.

peredalMau

Si mires enrere no fas res, has de ser positiu”.

Aquest punt d’optimisme és un denominador comú

entre els entrevistats. El Pere Dalmau, per exemple, explica que “la

realitat la vas canviant cada dia. La teva realitat són barreres que vas saltant cada dia, i això val per tothom. Sempre has d’estar lluitant”.

yMOMENTS DE DEBILITAT

Ara bé, l’optimisme també va acompanyat de moments de tristesa. “Hi ha èpoques de molta solitud interior. Hi ha temporals de solitud”, assegura el Pere, que té la mobilitat de la part esquerra del cos limitada. No se’n amaga, dels moments de debilitat: “Quan et posen en unes barres paral·leles i no pots ni caminar... Estàs completament atrofiat, no t’aguantes de peu, no pots aixecar-te d’una cadira”. El Pere també relata que quan mira una foto d’abans de l’accident pensa “osti, aquí estava bé”, però és ben conscient que “aquella cama, aquell peu

o aquella articulació” no la tindrà mai més. El Gilbert Coll comenta una cosa similar: “quan veig una foto meva antiga, m’inflo i penso que aleshores estava bé, però a la vegada també m’entristeix”. En el seu cas s’enfronta a una lesió cerebral

“A qui vull donar les gràcies? Al Destí, per haver-me donat una altra oportunitat de poder viure”. Aquest és la resposta tranquil·la i pausada que dóna a una de les preguntes de l’entrevista. Només fa dos anys del seu accident de trànsit, aleshores en tenia 34. Anava en moto amb un grup d’amics, en un tomb va perdre el control i va topar contra els guardarails. Li van haver d’amputar la cama dreta, i l’esquerra l’hi han operat quatre vegades. Va haver de deixar la feina de camioner. Ara lluita per trobar-ne una altra que l’ompli com ho feia aquella.

Òscar badet

Aquest tipus d’expressions, amb un punt de testosterona, també les utilitza el Josep M. Salvat. Repeteix que per tirar endavant en una situació com la seva l’únic camí és el de “pit i collons”, frase que recorda al “seny, pit i collons” que Tito Vilanova utilitzava amb els jugadors del Barça abans d’haver de deixar-ne la banqueta per culpa d’un càncer. El Josep M. diu que la seva manera de superar-se es basa en “petites fites, metes del dia a dia” que aplica en la seva feina de pagès i en la seva vida familiar. “No vulguis menjar-te el món d’avui per demà, però tampoc hi renunciïs”. En un moment de l’entrevista, arriba el seu fill petit i es nota que n’està orgullós i que té clar com encaminar-lo. “Després de l’accident, per mi no donaven ni un duro, però avui sóc

“el Meu cap no ha assiMilat que eM

falta un braç, que no el puc fer servir”

irrecuperable que li dificulta utilitzar la part dreta del cos. Explica que quan pensa en abans de l’accident, pensa que va ser “una altra vida”. La seva nova vida té sis anys d’història. Abans treballava al sector de l’electrònica, però com diu ell, li va tocar “fer un reset, esborrar-ho tot i tornar a començar: aprendre a caminar, escriure i parlar de nou”.

El Josep M. Salvat parla amb molta transparència sobre l’acceptació de la seva nova vida: “He sabut fer creu i ratlla, però també és cert que el meu cap no ha assimilat que em falta un braç, que no el puc fer servir”. I, amb molta contundència, relata que “després de l’accident tu no ets mai més res. Jo sóc conscient que no sóc autònom, jo tinc un problema: el cap no ha assimilat que em falta una mà. i tinc la decepció que allò que vull fer no ho puc fer: muntar la càmera de fotos, obrir un arxivador... Moltíssimes vegades he volgut fer una cosa i ho he hagut de deixar perquè jo sol no he pogut”. Davant d’aquest escenari personal, el Josep M. Salvat conclou que “l’acceptació és progressiva i, molt sovint, un camí que es fa de manera inconscient, però mai has de deixar de voler superar-te”.

ySUPERAR-SE A UN MATEIX

El concepte de superació, del que parla el Josep M. Salvat, és la clau de volta per anar un pas més enllà de la simple acceptació de la nova realitat.I aquest pas més enllà –en què coincideixen la majoria dels entrevistats- és lluitar i superar-se dia a dia a un mateix, sent conscient que les

“a la Merda rendir-se,fot-li canya, fot-li

pebrots”

coses no són fàcils. Un exemple d’això és el que explica el Gilbert Coll. Després de recuperar-se mínimament de l’accident i de buscar feina fins a la sacietat, es va deprimir perquè no en trobava. Solució: “al final, la feina vaig haver d’inventar-la jo mateix. El cervell m’estava a punt d’explotar, fins que un dia em vaig posar a pintar quadres”. Des d’aleshores ha fet una vintena d’exposicions, la majoria a Reus. A més, des de fa poc també fa poesia, una activitat en què s’emmiralla en la seva germana Glòria, guanyadora de diversos premis literaris. Afirma que no té cap intenció d’aturar-se, que no pot estar-se quiet, i gairebé clamant al cel deixa anar un “a la merda rendir-se. Canya, fot-li canya, fot-li pebrots”.

L’òscar Badet és amant dels esports. Aquí se’l veu en bici, a La Pineda, i nedant. Per poder tornar a anar en bici, ha adaptat la seva cama ortopèdica i un pedal.Foto: Cedida

missatge carregat d’emoció que el pere dalmau Va penJar aquest mateix any al mur del seu Facebook.

Sobreviure a uN accideNt de tràNSit · 2322 · rEPortatgE

Ha fet de la pintura i ara també de la poesia una via d’escapatòria, de superació de l’accident que va tenir fa sis anys -quan en tenia 25- i de les seqüeles que li han quedat. Té una lesió cerebral irrecuperable que fa que li costi caminar i l’ha deixat sense mobilitat a la ma dreta. Ha après a escriure i dibuixar amb l’esquerra. Després de l’accident, com també li va passar a d’altres dels entrevistats, va haver de tornar a aprendre a parlar. Anava en moto i va relliscar. Porta un bigoti com el de Dalí. Diu que l’inspira.

gilbert coll

aquí, amb ganes de tirar endavant i veure’ls

créixer”, sentencia. Just després es fa un silenci que

s’allarga uns segons.

Per qui tampoc donaven un duro – ell mateix ho descriu així- és pel Pere Dalmau. “Em van dir –explica- que difícilment tornaria a caminar bé i que el braç gairebé no el mouria, i quan ho aconsegueixes sents una gran felicitat. Poder recuperar-te més del que estava previst només s’aconsegueix anant al límit físic, fins que et lesiones”. El Pere té una frase del Bruce Lee com a referència: ‘tenir el no camí com a camí i la no limitació com a limitació’. Amb aquest objectiu, ara s’ha proposat acabar els estudis d’Administració i Direcció d’Empreses, que havia deixat a mitges anys enrere, i no descarta anar a treballar a l’estranger. Es defineix com un “supervivent” i assegura que “com que has estat apunt de marxar, a vegades encara vols gaudir més de la vida”. Afegeix

que “vist des de fora, tot això pot semblar simplista,

però crec

Josep Maria Salvat, amb els seus dos fills, mesos abans de l’accident que va tenir el 1999.Foto: Cedida

que pels que hem passat per una situació així, no ho és pas. Són situacions molt dures i molt complexes”.

La gran majoria dels entrevistats coincideix amb les paraules del Pere, i després de l’accident valoren més les petites coses de la vida. Abans de caure en moto i perdre una cama, l’òscar Badet era un amant de l’esport. Ara, dos anys després, ha aconseguit tornar a nedar i anar en bici: “agafar la bici i sentir l’olor de muntanya em dóna força per seguir endavant”. El primer dia que va tornar a sortir en bici després de l’accident va ser amb el club de BTT Amics de Riudoms. Els va dir als seus companys de sortida que només faria el recorregut Riudoms-La Pineda, però es va sentir amb força i va acabar tornant a casa a cop de pedal. Relata que arribar a la Pineda i veure el mar li va fer “sentir una alegria immensa, notar que ho estava superant”. Ara es continua posant petits reptes, com per exemple poder fer trajectes més llargs en bici. Conclou amb un “si no ho faig és com si em defraudés a mi mateix, em sento malament”. El seu proper repte és trobar una feina que l’ompli, com la que havia fet de camioner i ja no pot exercir.

Qui no s’imagina treballant és el Josep M. Salsench, que de tots els entrevistats és el que té unes limitacions físiques més grans. La seva vida, assegura, “és molt senzilla, de mínims. T’has d’acostumar de passar de treballar a no fer res. En el meu dia a dia necessito ajuda molt sovint”. El Josep M. ha trobat en la fe un suport vital per seguir lluitant: “el fet de ser creient ha estat un pilar. Si no ho fos seria molt més pessimista. Déu ho pot tot i em dóna força”.

RicaRd giliPEriodista

ySOMNIS DE FUTUR

En tot aquest camí per tirar endavant, els cinc entrevistats coincideixen en un fet cabdal: el suport de la família. Així, repeteixen frases del tipus “la meva família ho ha donat tot per mi” o “l’ajuda de la família és molt important, sobretot psicològicament”. Segurament, per això els quatre entrevistats que actualment no tenen parella admeten –uns amb la boca més petita que d’altres- que els agradaria trobar-ne una i formar una família. Alguns sembla que han desistit d’aconseguir-ho, mentre d’altres mantenen l’esperança. Sigui com sigui, són conscients que la seva situació pot ser una barrera.

El 2012, a Catalunya i segons dades del Servei Català de Trànsit, 274 persones van morir en accidents de trànsit. A més,

1.980 persones van quedar ferides greus, una dada que passa més desapercebuda. L’endemà de l’accident, aquests ferits greus van haver de començar una nova vida, com també ho van fer en el seu dia els cinc riudomencs entrevistats. És una nova vida, diferent a l’anterior, però en què perviuen els somnis que la carretera no es va poder emportar: trobar una feina, veure créixer els fills, sortir en bici, acabar els estudis o trobar parella i formar una família x

yNota del periodista

El fet que tots els entrevistats siguin homes es deu al fet que, després de compartir-ho amb la redacció de L’Om, no es va detectar cap dona de Riudoms que hagi tingut un accident de trànsit greu. Això, però, no vol dir que no hi sigui. D’altra banda, vull agrair als entrevistats que hagin obert les portes dels seus somnis i frustracions per compartir-los amb els lectors de L’Om, cosa que emocionalment no sempre és fàcil.

poema del gilbert coll, que després de l’accident Va haVer d’aprendre a escriure amb la ma esquerra. es titula “sol” i parla d’ell mateix amb Frases com “la cama arrastres” o “no Vull ningú que m’aJudi, però sí que m’estimi”.

El pit i collons del titular d’aquest reportatge és

un concepte seu, gairebé el seu leitmotiv vital. És l’únic

dels cinc entrevistats amb fills, en té dos i són el que més l’anima a tirar endavant. Un cotxe que es va saltar un stop el va envestir i va anar a parar 140 metres més enllà. Era el 1999 i tenia 42 anys, 14 menys que ara. En 15 mesos li van fer 13 operacions i fins després de tres anys no va tornar a ser mínimament autònom. Ha perdut la mobilitat del braç esquerre i té greus seqüeles a la cama esquerra. El dolor físic que pateix, diu, és el que li fa més por. Fa de pagès.

josep Mªsalvat

· 25

yExcursió adaptada per a persones amb discapacitat El 13 d’octubre El Trencadís i el CERAP van organitzar una excursió pel terme adaptada per a persones amb discapacitat. Una part del traçat va transcórrer per camí asfaltat per facilitar el desplaçament de persones amb mobilitat reduïda. Durant l’excursió van sorgir moltes propostes per a futures activitats de les dues entitats.foto: Cedida

yQuintos del ‘48Els quintos del 1948, que enguany compleixen 65 anys, a les escales de la Plaça de l’Església.

foto: Mateu Salvat

yEl Centre Actiu celebra 10 anys d’històriaEl passat 5 d’octubre el Centre Actiu va celebrar una festa per commemorar la seva desena temporada. Al llarg de tota la dia es van poder veure exhibicions i tallers de dansa, taekwondo, hip hop i zumba, a més d’inflables, jocs i xocolatada. Els alumnes, pares i professors del centre van ser els protagonistes d’una festa que va tenir com a objectiu recordar els bons moments d’aquests 10 anys i reivindicar, al mateix temps, el camí del Centre Actiu en la dansa, l’esport, la salut i el teatre.

foto: Centre actiu

yEls diables a beranuiLa Colla de Diables de Riudoms va participar a la festa major de Beranui (la Vall Fosca, Pallars Jussà).

foto: Agnès Olivé

yQuintos del ‘53Els riudomencs nascuts l’any 1953 van reunir-se per celebrar els seus 60 anys.

foto: Mateu Salvat

eLs esdeveniments d’aquest mes en

fOtOgrafies!

lluitaNt coNtra el càNcer · 2726 · rEPortatgE

la roda”, explica la Isabel. A aquest fet s’hi suma que el càncer és un malaltia que toca de prop moltes famílies. “A totes les cases hi ha algú que ha conegut una persona amb càncer, o algú que n’ha tingut. Per això n’està tothom molt conscienciat”, explica. Anys enrere, el sopar es feia durant l’estiu, a la piscina o al pavelló; i després, al novembre, durant les festes del Beat, es recollien diners.

El resultat són uns actes que s’han anat consolidant any rere any, on es recullen al voltant de 3.000€ i on hi participen més de 150 persones. Aquest any, s’han recollit 2.900€ nets; l’any passat 3.177€; i el 2011, 3.500€. Aquest 2013 hi van

tenen llibertat per organitzar els actes que creguin necessaris. “La gent de Tarragona no s’hi impliquen ells directament, però et deixen fer el que tu vulguis. Jo cada any els truco per explicar-los què faré, i ells m’ajuden a fer els cartells i les cartes”, explica.

Després d’aquests sis anys al capdavant de la delegació local, la Isabel Plana deixa el càrrec com a delegada. “L’experiència ha estat molt bonica, però ara l’he de deixar per motius familiars”, explica. La substituirà una gestora presidida per la Maria Eugènia Penedès, la Maria Isabel Cros Gili, la Maria del Carme Torrents i l’Esther Coll Nat, i dues persones més que encara no han estat confirmades. El

grup, que té experiència en el voluntariat local a través de Càrites, serà presentat el dia 13 de novembre. A l’acte hi assistirà el Doctor Borràs, director del Pla d’Oncologia de Catalunya, que explicarà quina és la funció de la Lliga contra el càncer com a organització.

yDes de 1993 lluitant contra el càncer

La Lliga és precisament una de les moltes peces que componen la lluita contra el càncer a Catalunya. Arreu del territori són moltes les associacions de malalts i professionals que es dediquen a la lluita contra el càncer des de moltes vessants

Una de les principals funcions de la delegació local de la Lliga contra el càncer és el sopar que se celebra cada any. Al principi de les delegacions locals, en pobles com Riudoms no se celebraven sopars d’aquest tipus. “Però el fet d’instaurar un acte com aquest, de caràcter social, va fer que la lluita contra el càncer entrés a formar part del calendari riudomenc: la gent està conscienciada que cada any hi serà el primer dissabte d’octubre, entra dins de

La Isabel Plana va començar com a delegada de la Lliga contra el càncer després que la Maria Teresa Ferraté deixés un càrrec que va ocupar durant gairebé deu anys. “El meu pare va morir de càncer. Ell sempre deia que si un dia li tocava la loteria, ho donaria a la gent de la Lliga contra el càncer, però mai li va tocar. Per això, quan em van proposar de ser-ne, vaig pensar que estaria bé ajudar en una bona obra i fer voluntariat”, explica la Isabel.

EL PASSAT DIA 5 D’OCTUBRE, EL CASAL RIUDOMENC VA ACOLLIR EL SOPAR AnUAL PER RECOLLiR FOnS A FAVOR DE LA LLigA COnTRA EL CànCER DE LES COMARQUES DE TARRAgOnA i LES TERRES DE L’EBRE. EL 2013 hA ESTAT L’úLTiM ANy DE LA MARIA ISABEL PLANA COM A DELEGADA DE LA LLIGA A RIUDOMS, DESPRÉS DE SiS AnyS AL CAPDAVAnT DE LA DELEgACió D’AQUESTA EnTiTAT AL POBLE.

EL CànCER ÉS UnA CAUSA AMB Un gRAn PODER DE MOBiLiTzACió A CATALUnyA, i LES OngS QUE LLUiTEn PER RECAPTAR FOnS COnTRA LA MALALTiA TEnEn UNA GRAN IMPLANTACIó I MOUEN UNA GRAN ACTIVITAT AL TERRITORI. LA PARAULA “LLUiTA”, PERò, TÉ Un gRAn VEnTALL DE SigniFiCATS, i DinS SEU hi TEnEn CABUDA ACCiOnS MOLT DiFEREnTS. A QUinES ACTiViTATS VAn A PARAR ELS DinERS QUE RECULL LA LLigA COnTRA EL CànCER? COM ES DiSTRiBUEiXEn ELS SEUS FOnS? i QUin ÉS EL PAPER DE LES DELEgACiOnS LOCALS, COM LA DE RiUDOMS, En TOT AQUEST PROCÉS?una de les

principals funcions

de la delegació

local de la lliga és el

sopar anual

els fons de la lliga provenen sobretot

dels actes que organitzen les

delegacions locals

assistir 170 persones; l’any passat 190. A més dels tiquets, es fa una rifa amb aportacions de botigues i particulars. Aquest any, es van aportar 117 regals, i es van vendre 810 números a 1€ cadascun. “Enguany les aportacions econòmiques han estat menors, per culpa de la crisi econòmica. hi ha botigues que diuen que no poden donar perquè la cosa va molt malament, però cadascú fa el que pot”, assegura la Isabel. Les delegades locals

Assistents al sopar d’aquest any al Casal RiudomencFOTO: Josep Mª Cruset

lluitaNt coNtra el càNcer · 2928 · rEPortatgE

diferents: la prevenció, la investigació i el suport a les persones malaltes i a les seves famílies. Totes aquestes entitats s’agrupen a través de la Federació Catalana d’Entitats Contra el Càncer (FECEC) i, tot i que són independents, organitzen accions conjuntes. De la FECEC en formen part associacions generalistes i territorials, però també entitats més específiques, dedicades al càncer infantil, com l’Associació de familiars i amics de nens oncològics

yAportacions i col·laboracions al sopar

Cada any, el sopar a Riudoms a favor de la Lliga contra el càncer a les comarques de Tarragona i Terres de

l’Ebre és possible gràcies a la col·laboració d’empreses, entitats i organismes (tant del poble com de Reus) que fan aportacions econòmiques o col·laboren de manera

desinteressada en l’acte. Aquest any han estat les següents:

Ajuntament de Riudoms, Agrícola Domingo, Arboreto SAT - Miquel Borràs, Associació de dones “La Bella Llar”, Associació de puntaires “Vol i Boixet”, Bar del Casal, Bombes Mas, Cansaladeria i xarcuteria Roser, Coaliment, Coca-cola, Construccions Vinaixa S.A., Convergència i Unió de Riudoms, Cos de bombers - Prevenció i gestió d’emergències, Distribucions “Dpeix”, Forn del Colomer, Forn Cruset, Forn Domingo, Forn Domingo Pellicé, Forn Jansà, Forn Rovira, Fruites Pau Gavaldà, Fusteria Ferraté Coll, Granja – cafeteria “K L’Eva”, Impremta Gaudí, Institut de bellesa Isabel, Mototaller Olesti, Perruqueria Ambròs, Pili Arenas – Estètica oncològica, Pintures Jordi Colomé, El Rebost, Revista L’Om, Bar Ricard, Supermercats Dia, Supermercats Suma, Tallers Bonet Ortiz S.L., Tallers Gimeno, Tallers Porroig, Taller Romaví.

Bona part dels diners també es recullen gràcies a la rifa, on se sortegen els obsequis que fan empreses, entitats i particulars. Durant el sopar de 2013, les aportacions han estat les següents:

Abril Import, Agropinsos Alsina, Allianz-Riudoms, Anton Marc Caparó, Antònia Font Jansà, Arboreto SAT Agrobotiga, Bar Atura’t, Bar Pepe, BBVA, Block Joieria Argenteria, La Caixa, Cafeteria D’acord, Ca La Borrassa, La Calaixera, Carbonell Associats – Finques, Casa Gispert Maña, Centre Actiu, Club Patí Riudoms, Comercial Ollé Jansà, La Confiteria, Constantí Art, Cooperativa Agrícola, Dulcilandia, Espina carns i embotits, Estanc del Carrer Nou, L’Estudi Isabel Cros, Farmàcia Robusté, Ferreteria Riudoms, Flors Natura, Flors Joana Corts, Finques Gaudí, Finques Sol Mediterrani, Ferreteria i Armeria Fornell, Fundació Ametller, GES Instal•lacions, Hostal Perla, Insígnies Corts, Jardineria i Vivers Jordi, Mallafrè Olis Gourmets de la Mediterrània, Marc Domingo Anguera, Mateu Fotògraf, Merceria i perfumeria Musté, Mobles Riudoms, Modes i confeccions Rosa, Neteges Més Net, Nou Patufet, DMA Informàtica, Llibreria El Follet, Llibreria i papereria La Cometa, Òptica Casas, Parafarmàcia Mestre – Fontgivell, El Petit Spai, Perruqueria Agnès, Perruqueria Casas, Perruqueria Mariquitas, Perruqueria Moni, Perruqueria Pels pèls, Perruqueria i bellesa Ymatge, Pizzeria Caprici, Plantes i flors Gavaldà, Pollastres Lola Domingo, Punt de rentat Riudoms, Pujol detalls, El racó del celíac, El racó de l’estudi, Ralet ralet, Reddis Autoescola, Restaurante Bella Italia, Restaurant El Celler de l’Arbocet, Restaurant Temple, Supermercat Esther, Toc’s Perruqueria Home-Dona, Toni Ortiz Peixaters, Tintoreria i Bugaderia R&C, ThierryVuigner, Tràmit – Immobiliària Riudoms.

de Catalunya (AFANOC), o a patologies específiques com la leucèmia, com la Fundació Josep Carreras. La Lliga contra el càncer de les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre, on participa la delegació de Riudoms, és una d’elles.

La Lliga contra el càncer a les nostres comarques es va constituir el 1993 com a organització no governamental sense ànim de lucre. Cada capital de comarca té un delegat, i tots formen part de la Junta Directiva de l’entitat, amb 1 president, 3 vicepresidents, 1 tresorer i 12 vocals. A més, la Lliga té una extensa xarxa de voluntaris i professionals repartits per tot el territori.

de mama, però que s’ha estès a altres patologies. Aquests grups serveixen perquè els malalts parlin dels seus sentiments, coneguin altres persones en la mateixa situació i comparteixin experiències. També es dóna suport als malalts a través d’altres vies, es promouen consells de salut i prevenció i es promou la investigació entorn del càncer a través de la Fundació Lliga per a la investigació i Prevenció del Càncer (FUNCA).

Els fons que permeten portar a terme totes aquestes activitats provenen sobretot dels actes que organitzen les delegacions com la de Riudoms. “Els sopars, les rifes, els balls i les activitats lúdiques que organitzen són la principal font d’ingressos”, explica David Ortega. Però el seu rol també va més enllà dels recursos. “El seu paper és important també per tota la promoció, divulgació i el suport a malalts”, assegura el director de la Lliga contra el càncer. Així, cada euro que rep la Lliga es reparteix en 0,50€ per als malalts, 0,20€ per a la prevenció, 0,15€ per a la investigació, 0,10€ per a l’estructura de l’entitat i 0,05€

la lliga a les nostres coMarques és una de les Moltes peces que coMponen la lluita contra el càncer a catalunya

“La principal funció de la Lliga és la millora del malalt oncològic, tal i com s’estipula als nostres estatuts”, explica David Ortega, director de la Lliga contra el càncer de les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre. El seu objectiu no és cobrir els dèficits que pugui tenir la sanitat pública, sinó col·laborar-hi i complementar-la. Una de les accions de la Lliga és la promoció dels Grups d’Ajuda Mútua (GAM), una eina que va començar per donar suport a les dones amb càncer

elena domingo

PEriodista

per la publicació de material. La crisi econòmica ha fet disminuir en un 15% els ingressos de la Lliga contra el càncer a les nostres comarques. Les activitats que es prioritzen més en aquest context són les relacionades amb el malalt. “Fem una gestió responsable de l’entitat per poder atendre les necessitats dels malalts oncològics”, assegura David Ortega.

Tot i la crisi, l’activitat dels voluntaris i de les delegacions locals de la Lliga i de totes les ONGs i fundacions que lluiten contra el càncer al nostre territori no cedeix. La seva és una de les moltes peces clau a favor de la prevenciói coneixement de la població entorn del càncer x

0,50€ (50%)PEr a l’atEnCiÓ als malalts

0,05€ (5%)PEr la PubliCaCiÓ dE matErial

0,10€ (10%)PEr a l’EstruCtura dE l’Entitat

0,15€ (15%)PEr a la invEstigaCiÓ

0,20€ (20%)PEr a la PrEvEnCiÓ

gràFic sobre com es reparteix cada 1€ que recull la lliga contra el càncer

El sopar de la Lliga contra el càncer d’aquest octubreFOTO: Lluís Mas

· 31

L’Esplai del Casal Riudomenc ha esdevingut una entitat referent de l’educació en el lleure infantil i juvenil al nostre poble gràcies als anys d’història que l’han anat construint.

Degut a la gran tradició d’associacionisme a mitjan del segle XX, no és fàcil posar data als orígens de l’entitat. Amb el pas dels anys, les activitats organitzades al Casal Riudomenc, inaugurat l’any 1955, s’anaven especialitzant en diferents àrees o associacions. D’aquesta manera, el naixement de l’Esplai del Casal no va tenir una data concreta, sinó uns anys de formació que van permetre construir aquesta nova entitat.

Les primeres activitats conegudes pel que fa a la formació de l’Esplai es troben en reunions de l’Acció Catòlica, organitzades pel mossèn cada diumenge. Des de l’obertura del Casal, aquestes reunions es van anar convertint en estones de formació religiosa per a les nenes, impartides per les seves monitores. A més de les xerrades setmanals, anomenades “El Cercle”,

s’organitzaven activitats puntuals com exposicions, el festival del dia de la mare o la cavalcada de Reis.

Encetada la dècada dels seixanta, aquestes activitats van anar agafant un nou caire de lleure més semblant a l’actual. Fou a l’octubre de 1965, quan un grup de nenes amb les seves monitores, encapçalades per

Rosa Pujol Clavaguera, van decidir iniciar l’Escola de Formació del Casal, un “esplai” per a

formació espiritual. Arran d’aquesta iniciativa, van començar a organitzar-

se activitats cada vespre de la setmana: manualitats, cants, jocs

o gimnàstica. Amb el naixement de l’Escola de Formació es poden entreveure les primeres

similituds amb l’Esplai de finals de segle: reunions setmanals de

preparació, l’inici de curs el dia del Domund o la Campanya de la Botella.

En aquesta època apareixen també els campaments o colònies d’estiu. Tot i

que en l’entorn del Casal era habitual organitzar acampades entre els grups de joves, la primera

yl’abans i aRa de:

l’esplai del casal

Foto: Cedida per Marina Mas

Foto: Cedida per Maria Cros

Foto: Cedida per Montserrat Caparó

la forMa d’organitzar

les activitats i la transMissió de valors als

infants no s’han perdut

aquests campaments, les monitores de Riudoms, juntament amb Mn. Manel Pasqual, organitzen les primeres colònies per a nenes, l’any 1968 a Santa Marina de Pratdip.

Paral·lelament, al voltant del 1970, adonant-se de la manca d’activitats de lleure dirigides als nens riudomencs, Mn. Manel Pasqual, llavors vicari del poble, proposa crear un Agrupament Escolta a través del Moviment d’Escoltes de Tarragona. Al cap de pocs anys, les activitats i les acampades organitzades pels Minyons Escoltes quedaran immerses en l’Escola de Formació.

A partir d’aquí, l’Escola de Formació va organitzant activitats i colònies de característiques similars, la majoria d’elles encapçalades per Rosa Pujol fins a finals dels anys 80, que traspassarà el relleu a les joves monitores d’aquella època. A partir de l’any 1987 les colònies començaran a ser mixtes i els cursos d’esplai ho seran a partir del següent any. Juntament amb

aquests canvis, l’ Escola de Formació va passar a anomenar-se Esplai del Casal. Des d’aleshores i amb la influència dels nous temps, l’Esplai ha anat deixant de banda les xerrades de formació cristiana i s’ha centrat en l’educació en valors. Tot i així, l’anàlisi de la història de l’entitat fa palès que les maneres d’organitzar les

les priMeres activitats conegudes pel que fa a la forMació de l’esplai

es troben en reunions de l’acció catÒlica, conegudes coM “el cercle”

referència de campaments destinats als infants se situa l’any 1962, quan un grup de nenes riudomenques, acompanyades d’algunes de les seves monitores, van participar a les Colònies Diocesanes organitzades a nivell provincial i lligades al moviment d’Acció Catòlica. Com a conseqüència de la participació en

activitats i la transmissió de valors als infants no s’han perdut. I encara menys, l’objectiu principal de l’entitat: fer gaudir als infants del nostre poble a través de l’educació en el lleure x

19622011

1966

yoPiniÓ

guiNjoaN iNfatigable

És una cita d’Horaci: “El plaer que acompanya el treball fa oblidar la fatiga”. i em fa pensar: aquest Horaci no va treballar en tota la seva vida! Després m’adono que el treball entès com la lluita per una passió també pot ser una font de plaer.

La vida és una lluita i s’ha de lluitar, lluitar per fer-se el propi destí: això és el que ha fet Joan Guinjoan i que, a punt de complir vuitanta-dos anys, continua fent. El passat divuit de setembre fou novament homenatjat, aquest cop a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi –de la qual en forma part des de 1991– en un acte solemne en commemoració de l’Any Guinjoan, amb la lectura d’una Semblança de l’acadèmic Carles Guinovart –que publicarà Lo Floc– i amb la interpretació de tres obres seves per a piano, una de les quals en estrena mundial, Recordant Chopin, a càrrec de José Menor, que recentment ha interpretat obra seva a la sala Spectrum de nova york.

Guinjoan, com Horaci, continua treballant oblidant la fatiga dels anys amb el plaer d’una passió que recomença cada dia, recollint nous fruits i rebent nous homenatges. Extraordinari!

anton MaRc capaRó PrEsidEnt dEl CEraP

Des de fa uns anys, diversos monitors de l’Esplai treballen en una campanya per intentar recuperar el màxim de dades, material o fotografies de l’historia de l’entitat. Si disposeu d’algun material poseu-vos en contacte amb l’entitat mitjançant el correu info@esplairiudoms.org o el telèfon 627619976.

MaRia cRossECrEtària dE l’EsPlai

· 3332 · EnquEsta

creus que l’horari de la biblioteca és suficient?

Ja fa més de dos anys que la Biblioteca Pública Municipal Antoni Gaudí va canviar de lloc, passant de la Casa de Cultura del Carrer Beat, al nou edifici situat a la Plaça de l’Arbre. Actualment, la biblioteca obre totes les tardes de dilluns a divendres de 16.30 h a 19.30 h i els dissabtes al matí de 10 h a 13 h, en un horari que alguns consideren insuficient. Per això hem volgut preguntar si aquest horari permet aprofitar l’equipament o, si pel contrari, s’hauria d’ampliar x

No, caldria que obrís més hores per aprofitar millor l’equipament(66%, 27 Vots) No és suficient, però

en aquests temps de crisi no és el moment per ampliar l’horari i incrementar despeses(17%, 7 Vots)

Sí, ja està bé per la gent que l’utilitza(17%, 7 Vots)

Us animem a participar a la propera enquesta del mes a www.FemSafareig.cat!

lluís bages

Vots totals: 41

dades com la ubicació de la plantació, les característiques del terreny, el tipus de cultiu i el sistema de reg utilitzat. Un cop es coneixen totes les dades, l’aplicació calcula quanta aigua necessita el cultiu diàriament, tenint en compte la previsió meteorològica i la informació que tenim de les xarxes de regadiu” afirma Papió.

El fet que els algoritmes de càlcul continguin seqüències històriques i prediccions del temps concretes fa que de moment l’aplicació només es pugui utilitzar en les zones fructícoles de Lleida i Osca. Tot i això, Papió explica que “l’empresa està oberta a buscar patrocinadors amb l’expectativa d’ampliar la funcionalitat de l’aplicació a altres zones del territori com la del Camp de Tarragona”.

L’aplicació ha rebut més de 500 descàrregues en el mes i mig que porta a la xarxa i l’empresa ja ha rebut algunes valoracions dels primers agricultors en utilitzar la plataforma. Josep Papió assegura que “la majoria d’ells ens feliciten i ens diuen que els és una eina molt útil, fet que ens satisfà” x

El riudomenc Josep Papió forma part del grup d’enginyers que ha creat una aplicació per a mòbils de recomanació de reg de cultius. Es tracta d’Akis Irrigation, la primera plataforma d’aquest àmbit al món, descarregable de manera gratuïta pels sistemes Android i iOs o bé a través de la seva pàgina web.

L’aplicació informàtica proporciona recomanacions de reg adaptades a la localització i peculiaritats de cada usuari. D’aquesta manera, Akis Irrigation permet saber quan s’ha de regar i en quina quantitat per fer-ho amb més precisió.

ymEdi ambiEnt

Josep papió, entRe els cReadoRs d’una aplicació peR sabeR quan RegaR

sobretot la seva participació en un projecte de la Colorado State University (Estats Units) sobre el carboni al sòl, fet que li va permetre estudiar diferents tipus de produccions agràries.

“La idea va sorgir farà un any, quan juntament amb alguns companys vam decidir crear una empresa, Akis International, amb l’objectiu de traslladar als pagesos productors els últims avenços aconseguits en la investigació agrària”, comenta Papió.

Segons explica el riudomenc, “per fer servir l’aplicació s’han d’introduir algunes

l’aplicació ha rebut Més de 500

descàrregues en el Mes i Mig que porta a

la xarxa

Estudiant dE PEriodismE

lluís bages

El riudomenc Josep Papió en un camp fructícola FOTO: AKIS INTERNATIONAL

El projecte va néixer a l’empresa Akis International, formada per un enginyer forestal i quatre enginyers agrònoms tots ells vinculats amb la Universitat de Lleida. Són Kiko Fonseca, Joan Lordan, Víctor Falguera, Víctor Montilla i el mateix Josep Papió. Del riudomenc en destaca

CARME JANSà:“Em sembla que l’horari ja està bé per la gent que hi va”

JOSEP PALLARÈS:“Crec que hauria d’estar oberta tot el dia ara

que hi ha més gent a l’atur que volformar-se”

NATI VALLS:“A mi m’està bé, però sé que hi ha mares que volen que s’obri més aviat per portar-hi els nens”

ARNAU CARBONELL:“No acostumo a anar gaire a la biblioteca,

però penso que l’horari és el correcte”

FRANCESCA JANSà:“El servei és molt bo però si obrissin als matins hi aniria més gent”

JOAN CRUSELLS:“Pels que estudiem fora estaria bé que els

dissabtes a la tarda estigués oberta”

· 3534 · EsPorts

Sota el lema “Junts per a un millor futur” el passat mes d’agost les juntes del Club Deportiu Riudoms i l’Escola de Futbol Baix Camp anunciaven la unió del futbol base riudomenc. El passat divendres 20 d’agost van oficialitzar el procés d’afiliació en una reunió informativa a l’Epicentre gaudí.

Des de fa anys, les juntes de les dues entitats riudomenques treballaven per intentar ajuntar ambdós equips de futbol en un de sol. Motivats per una millor gestió i aprofitament de les instal·lacions, per crear una escola de futbol forta i unitària i per no crear rivalitats i tensions a Riudoms, les reunions i converses entre els membres del Baix Camp i del Riudoms han fructificat i a partir d’aquesta temporada (2013-2014) tan sols existeix una única escola de futbol base a Riudoms, sota el nom de CD Riudoms – Baix Camp Escola de Futbol.

Aquest acord també ha estat àmpliament incentivat per les mostres de suport de la Federació Catalana de Futbol i per l’Ajuntament de Riudoms. Des del consistori sempre s’ha mostrat voluntat a que “mirant pel bé de l’esport local, hi hagi un únic equip de futbol a Riudoms”. Per aquest motiu, i tenint en compte les despeses extraordinàries que ha generat aquesta afiliació, l’ajuntament “farà un esforç econòmic en forma d’ajut econòmic puntual”, tot i que l’equip de govern encara no ha definit la quantia d’aquesta subvenció.

Per motius legals i federatius, aquesta unió tindrà dues fases. Durant aquesta temporada (2013-

Jesús torres

Estudiant d’Enginy. químiCa

yfutbol

unió del cd RiudoMs i l’eF baix caMp

2014), l’Escola de Futbol Baix Camp actuarà com a filial del Club Deportiu Riudoms, mantenint-se encara, des del punt de vista jurídic, les dues entitats. Serà a partir de la temporada 2014-2015 quan la unió serà total i ja es treballarà com un sol club dedicat al futbol base sota el nom del CD Riudoms – Baix Camp Escola de Futbol. Tot i aquests requisits legals, la voluntat de les entitats és començar aquesta temporada en conjunt i és per això que els

Nova equipació del CD Riudoms - EF Baix CampFoto: Cedida

diferents jugadors del futbol base riudomenc ja comparteixen vestidors, entrenaments, equips, tècnics, etc.

Quant al terreny simbòlic, per encetar aquesta nova etapa s’ha creat un nova samarreta per a tots els equips del futbol base. Aquesta recull el vermell característic de l’Escola de Futbol Baix Camp combinat amb el groc de la samarreta del CD Riudoms, generant una samarreta que representarà la senyera catalana, complementada pels pantalons i les mitgetes de color blau fosc. Pel que fa a l’escut, es continuarà amb l’històric logotip del CD Riudoms, incorporant-hi la pilota del Baix Camp EF.

Les juntes d’ambdues entitats també estan en fase de fusió, després d’haver unificat ja diferents criteris com els preus d’inscripció del futbol base o els horaris d’entrenament. Per assumir les despeses d’aquesta fusió, com els nous vestuaris, roba d’entrenament, tràmits legals, etc., els membres de l’entitat lluitaran per a no obligar a fer despeses extraordinàries a les famílies dels jugadors del futbol base, i és per aquest motiu que s’espera ampliar la massa social de l’entitat, l’augment de les subvencions o d’empreses patrocinadores.

En els propers mesos, i un cop tots els equips comptin amb les noves samarretes, es farà una presentació oficial de la primera temporada conjunta del CD Riudoms – Baix Camp EF x

busquen una Millor gestió i

aprofitaMent de les

instal.lacions, per crear una

escola de futbol forta i unitària

El passat dissabte 28 de setembre, l’A.E. Riudoms va fer la presentació de la temporada 2013-2014 juntament amb l’últim partit amistós de la pretemporada. L’acte va tenir lloc al pavelló municipal de Riudoms a les 4 de la tarda, amb l’assistència d’una seixantena d’aficionats que van gaudir d’una bona tarda de futbol sala.

A la presentació van parlar els diferents encarregats de la gestió de l’equip i l’entitat: el president Francesc Lázaro, l’entrenador de l’equip Ivan Aubí i el coordinador i porter Santi Duque, que van dirigir unes paraules a l’afició. Van parlar sobre el difícil finançament de l’equip i el treball que, juntament amb els jugadors, han hagut de fer per tirar l’equip endavant.

Els capitans de l’equip, Arnau Salvat i Pele també van dirigir unes paraules a l’afició, prometent esforç i treball durant la temporada per assolir els objectius marcats. Un cop finalitzada la presentació, els jugadors van començar a escalfar amb la nova vestimenta de la temporada: samarreta blanca i pantalons i mitgetes d’un taronja molt cridaner.

El partit va començar amb una mica de retard. Tot i amb això, l’equip local va golejar el Xartrax, un equip tarragoní que aquest any disputarà la primera divisió de la lliga catalana de futbol sala. El partit va finalitzar amb un 5-2, tot i que es va notar la manca de competició en l’equip local, encara que el seu joc va anar evolucionant de manera positiva, agafant un estil de joc propi i una dinàmica lluitadora.

que han ajudat a cobrir el gruix dels costs de l’equip, es continuen buscant més patrocinadors per fer front el pagament d’àrbitres i fitxes per als jugadors de tota la temporada. L’A.E. Riudoms continua aquesta tasca de finançament a través de les xarxes socials o mitjançant el contacte amb els seus responsables i jugadors x

yfutbol sala

pResentació de l’a.e. RiudoMs 2013-2014

Presentació plantilla 2013-2014Foto: Francesc Mestre

Tot i que l’entitat ja ha assolit pràcticament tot el finançament de l’equip per la temporada 2013-2014, amb una campanya de captació de socis i patrocinadors

van parlar sobre el difícil

finançaMent de l’equip i el

treball que han hagut de fer per

tirar l’equip endavant.

eric garcia

Jugador dE l’aE riudoms