Socials Historia Edat Antiga

7/23/2019 Socials Historia Edat Antiga

1/11

HISTRIA, 5

LEDAT ANTIGA

La histria antiga comena amb laparici de lescriptura i acaba amb lacaiguda de limperi rm!. Lescriptura ha perms que avui coneguem moltescoses dels darrers millennis de la histria de la humanitat.

PREH!"#R$ E%$" $&"'$

"#$$$ a% 5&5 a% '() a% ( *&+ d% invenci( de els grecs els romans &ai)ement *inal de

l escriptura *unden arriben a de +rist limperi Emp,ries Emp,ries rom-

(# Els ples prerma-s de la pe-.-sula Irica

a uns /.000 an1s2 la pen3nsula ibricaestava habitada per diversos pobles4

5 $l nord i centre peninsular4 celtes2c-ntabres i bascons.

5 $l litoral mediterrani i sudpeninsular4 ibers

ples prerma-s

celtes iers

/i/ie- elara/e-e-poblats 5 cer-mica2circulars i 5 tei)its de

emmurallats llana6castres7 5 estris i armes de *erro i bron8e

es dedica/e- - c-ei0ie-

5 ramaderia 5 escriptura 5 agricultura 5 moneda 6cereals7

/i/ie-e-

poblatsemmurallats

situats en petitsturons oelevacions delterren1

es dedica/e-

5 agricultura 6cereals75 ramaderia

elare-

5 cer-mica 6torn75 tei)its 6llana2

lli i espart75 estris2 armes i or*ebreria

c-ei0ie-

5 escriptura5 moneda

c-tactes

5grecs 5 *enicis

6es di*on l,s delarada i el conreu devin1a i olivera7


2/11

HISTRIA, 5

%escriu i compara els poblats celtes i ibers.

12%: El secret dels ilergetes
http://www.xtec.cat/iesjoseplladonosa/secretilergetes/http://www.xtec.cat/iesjoseplladonosa/secretilergetes/


3/11

HISTRIA, 5

'# 3les cmercia-ts de la mediterr!-ia

Els *enicis i els grecs eren dos pobles de laltra banda de la 9editerr-nia quees dedicaven al comer. +ap a lan1 :00 a+ van arribar per mar a les costescatalanes.

4.de

Gent de mar enll

;na de les conseq


4/11

HISTRIA, 5


5/11

HISTRIA, 5

5 7reus apu-ts de la ci/ilit8aci grega

*a uns @.A00 an1s es va desenvolupar la civilit8aci( grega.

adoraven molts d=us i deesses com ara4

Beus4 d=u suprem de lCDlimp2 el seu regne =s el cel 6identi*icatamb el rom- ,piter7.

Hera4 esposa i germana de Beus2 deessa del matrimoni

6identi*icada amb la romana uno7.

Posid(4 germ- de Beus2 d=u del mar 6identi*icat amb el rom-

&ept,7.

$tena4 *illa de Beus2 deessa de les arts i de la guerra

6identi*icada amb la romana 9inerva7. $pollo4 *ill de Beus2 d=u de la llum2 la m,sica i de la medicina

6sense equivalent rom-7.

Frtemis4 *illa de Beus i germana dC$pollo2 deessa de la caa

6identi*icada amb la romana %iana7.

$*rodita4 deessa de lCamor i de la bellesa2 nascuda de

lCescuma marina 6identi*icada amb la romana Genus7.

He*est4 *ill dCHera2 d=u del *oc i de lCartesania 6identi*it amb elrom- Gulc-7.

$res4 *ill de Beus2 d=u de la guerra 6identi*icat amb el rom-

9art7.

Hermes4 *ill de Beus2 d=u dels camins i dels viatgers

6identi*icat amb el rom- 9ercuri i dels egipcis "hoth o

%>eheut1 i$nubis7.

van ser els primers en desenvolupar la *iloso*ia. eren gransavenos en medicina2 astronomia2 matem-tiques2 geogra*ia2 etc.

van crear obres dart duna gran per*ecci(. Les escultures

representaven la bellesa del cos hum-. Els edi*icis p,blics eren

ben proporcionats i eren pensats perqu els ciutadans els

utilit8essin.

les ciutats gregues eren independents les unes de les altres i

rebien el nom de plis6$tenes2 Esparta2 "roia2 etc7 la base de leconomia era lagricultura i el comer.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Zeushttp://ca.wikipedia.org/wiki/Olimphttp://ca.wikipedia.org/wiki/J%C3%BApiter_(mitologia)http://ca.wikipedia.org/wiki/Herahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Junohttp://ca.wikipedia.org/wiki/Posid%C3%B3http://ca.wikipedia.org/wiki/Nept%C3%BA_(mitologia)http://ca.wikipedia.org/wiki/Atenahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Minervahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Apol%C2%B7lohttp://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80rtemishttp://ca.wikipedia.org/wiki/Diana_(mitologia)http://ca.wikipedia.org/wiki/Afroditahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Venus_(mitologia)http://ca.wikipedia.org/wiki/Hefesthttp://ca.wikipedia.org/wiki/Vulc%C3%A0http://ca.wikipedia.org/wiki/Areshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Mart_(mitologia)http://ca.wikipedia.org/wiki/Hermeshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Mercuri_(mitologia)http://ca.wikipedia.org/wiki/Mitologia_eg%C3%ADpciahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Thothhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Anubishttp://ca.wikipedia.org/wiki/Zeushttp://ca.wikipedia.org/wiki/Olimphttp://ca.wikipedia.org/wiki/J%C3%BApiter_(mitologia)http://ca.wikipedia.org/wiki/Herahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Junohttp://ca.wikipedia.org/wiki/Posid%C3%B3http://ca.wikipedia.org/wiki/Nept%C3%BA_(mitologia)http://ca.wikipedia.org/wiki/Atenahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Minervahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Apol%C2%B7lohttp://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80rtemishttp://ca.wikipedia.org/wiki/Diana_(mitologia)http://ca.wikipedia.org/wiki/Afroditahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Venus_(mitologia)http://ca.wikipedia.org/wiki/Hefesthttp://ca.wikipedia.org/wiki/Vulc%C3%A0http://ca.wikipedia.org/wiki/Areshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Mart_(mitologia)http://ca.wikipedia.org/wiki/Hermeshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Mercuri_(mitologia)http://ca.wikipedia.org/wiki/Mitologia_eg%C3%ADpciahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Thothhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Anubis


6/11

HISTRIA, 5

com que el territori grec el *ormen multitud dilles2 esdevingueren

grans navegants.

"# La c-9uesta rma-a

5 La ciutat de Roma2 *undada el segle G a+2 va arribar a ser la capital de

limperi m=s e)tens de ledat antiga i que va dominar tota la conca

mediterr-nia *ins a lan1 I: d+.

5 Per conquerir un gran imperi2 Roma se serv3 de les legi-s# 9olts dels

campaments en qu salbergaven les legions es van convertir m=s

endavant en ciutats.

5 Els romans desembarquen a +atalun1a lan1 @JA a+ a Emp,ries.

5 Els trets principals de la seva societat s(n4

a7 adopci( dels conei)ements cient3*ics2 *ilos*ics i art3stics dels grecs.

b7 un gran sistema econmic4
http://ca.wikipedia.org/wiki/Legi%C3%B3_romanahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Legi%C3%B3_romana


7/11

HISTRIA, 5

5 lagricultura era la *ont de riquesa m=s important i els bonsrendiments sobtenien2 principalment2 del treball dels esclaus2que provenien dels territoris conquerits o eren *ills daltres

esclaus.5 un gran comer a trav=s duna )ar)a vi-ria e)cellent2 elcomer mar3tim i l,s de moneda.

c7 ;na bona urbanit8aci( de les seves ciutats2 amb espais p,blics2

places i llocs per a loci i les diversions i envoltades de muralles4

5 !hi duia laigua a trav=s daq


8/11

HISTRIA, 5

Acti/itatBarcino, la ciutat romana

"#(# La rma-it8aci

4.de Fills de Roma

4.de La Catalunya romana

5 La romanit8aci( =s el proc=sdadaptaci( a la *orma de vida

romana.

5 Hisp-nia =s el nom que reb= la

pen3nsula brica convertida en

prov3ncia romana. %e mica en

mica els pobles ibers i celtes van

anar adoptant la llengua 6llat372 les lleis2 les *ormes de govern2la religi( i els costums de Roma.
http://clic.xtec.cat/db/act_es.jsp?id=3429http://clic.xtec.cat/db/act_es.jsp?id=3429http://clic.xtec.cat/db/act_es.jsp?id=3429http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=22980&p_ex=Romanitzaci%F3http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=20643&p_ex=Romanitzaci%F3http://clic.xtec.cat/db/act_es.jsp?id=3429http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=22980&p_ex=Romanitzaci%F3http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=20643&p_ex=Romanitzaci%F3


9/11

HISTRIA, 5

*# Lrige- del cristia-isme

5 El cristianisme =s la religi( *undada pel >ueu 1es:s de

Nat8aret que va viure a Palestina al principi del segle d+.

5 Els cristians s(n els seus seguidors i creuen en un sol d=u i en

les idees predicades per es,s4

5 salvaci( eterna per a tots els homes i dones de bona voluntat.

5 la pr-ctica de lamor a %=u i als

dem=s.

5 perdonar les o*enses i viure

humilment.

5 etc.

5 es,s va morir cruci*icat quan

tenia // an1s2 perqu ni les autoritats

romanes ni les >ueves acceptaven el

que predicava.

5 Els seus seguidors van ser

perseguits *ins el /J/ d+ i alguns tamb= van morir cruci*icats.

5 Els te)tos b-sics dels cristians s(n els E/a-gelis. Gan ser

redactats despr=s de la mort de es,s i shi e)pliquen la seva vida i els

seus ensen1aments.

5 El cristianisme es convert3 en religi( o*icial de limperi lan1

/AJ d+.

4.de4 Gent de pau, vent de guerra6cristianisme i introducci( a les invasions i la *i

de Roma7

5# Les i-/asi-s i la 6i de Rma

5 Els germ-nics eren un con>unt de pobles que habitaven el centredEuropa4 algu-s ples germ!-ics imprta-ts alama-s, a-gles

urgu-dis, 6ra-cs, 6risis, gts, l-gards, strgts,

9ueruscs, sa0-s, sueus, teut-s, /!-dals, /isigts
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=22979&p_ex=el%20cristianisme&p_niv=2219&p_are=2254&p_tip=VIDEOhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Germ%C3%A0nicshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Alamanshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Angleshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Burgundishttp://ca.wikipedia.org/wiki/Francshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Frisishttp://ca.wikipedia.org/wiki/Gotshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Longobardshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Ostrogotshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Queruscshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Saxonshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Sueushttp://ca.wikipedia.org/wiki/Teutonshttp://ca.wikipedia.org/wiki/V%C3%A0ndalshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Visigotshttp://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=22979&p_ex=el%20cristianisme&p_niv=2219&p_are=2254&p_tip=VIDEOhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Germ%C3%A0nicshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Alamanshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Angleshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Burgundishttp://ca.wikipedia.org/wiki/Francshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Frisishttp://ca.wikipedia.org/wiki/Gotshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Longobardshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Ostrogotshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Queruscshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Saxonshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Sueushttp://ca.wikipedia.org/wiki/Teutonshttp://ca.wikipedia.org/wiki/V%C3%A0ndalshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Visigots


10/11

HISTRIA, 5


11/11

HISTRIA, 5

practicaven la ramaderia i lagricultura eren guerrers els romans els anomenaven Kb-rbars

5 La-; *&+un poble germ-nic va envair Roma i en va *er *ora l,ltim

emperador. El matei) an1 altres pobles germ-nics van envair altres

territoris de limperi rom-.

la gent va *ugir de les ciutats i moltes persones es van instalar al

camp. La pen3nsula

brica va ser

ocupada pels

visigots i van situar

la seva capital a

"oledo. Els seus

reis van governar lapen3nsula brica

durant dos segles

*ins a la i-/asi

dels isl!mics la-;

&((.

3ssile pelesti-ariA l'poca dels romans
http://ca.wikipedia.org/wiki/Got_(poble_germ%C3%A0nic)http://clic.xtec.cat/qv_viewer/quaderns/biblioteca/romans_cahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Got_(poble_germ%C3%A0nic)http://clic.xtec.cat/qv_viewer/quaderns/biblioteca/romans_ca

Documents

Socials Historia Edat Antiga