76

Imaginem-nos la vida com uncamí, com un recorregut. Quanl’iniciem, els éssers humans por-tem una motxilla carregada detot un seguit de característiquespròpies i personals que ens sóndonades per herència. Aquestescaracterístiques ens fan dife-rents dels altres, i amb el tempsles podrem modelar i modificar.Però també hi ha uns altres trets,inherents a la condició huma-na, que ens fan iguals com apersones i que haurem de saberreconèixer, acceptar i respectaren nosaltres i en els altres.Aquest camí, òbviament, no elfem sols, sinó acompanyats sem-pre de tot el que integra la socie-tat que ens envolta.

Unitat 1

Som iguals,

però no idèntics

Escena de la pel·lícula A la recerca del foc.

Exemple de família.

El camí és una metàfora de la vida.

culturaaprenentatge

relacions interpersonalsindividualitatsociabilitatidentitatdecisió

pluralitat

PARAULES CLAU

OBJECTIUS DIDÀCTICS:

1. Reconèixer que formem part d’una societat.

2. Admetre les nostres característiques.

3. Descobrir l’altre com un jo.

4. Acceptar la diferència.

Escena quotidiana del Paleolític.

2. Som humans

Des d’un punt de vista biològic i genètic, els humans hem evolucio-nat molt poc i molt lentament, però des d’un punt de vista cultural,hem experimentat canvis enormes i a gran velocitat, sobretot els dar-rers 250 anys.

Els antropòlegs anomenen hominització els canvis produïts en elshomínids en els àmbits biològic i genètic, i humanització, els canvisproduïts en els àmbits cultural i social.

El sentit antropològic* del terme cultura es basa en dues idees: apre-nentatge i societat. Entenem per cultura la informació que aprenemdels altres. Perquè un aprenentatge sigui cultural, s’ha d’aprendre so-cialment, és a dir, amb la resta d’individus.

Els éssers humans aprenem experiències de l’entorn on ens movem,de la realitat que ens envolta, i les organitzem en el nostre pensament.Aquest pensament el comuniquem de manera gestual, oral o escrita alsaltres. Però també passa a l’inrevés, ja que adquirim experiència a par-tir dels pensaments que altres humans ens transmeten.

Aquest fet ens diferencia de la resta d’animals, que són capaços d’a-prendre a partir d’experiències o «descobriments» que no podentransmetre a les generacions següents. Així doncs, els animals tenenmemòria individual, però no tenen memòria social.

El medi on vivim no inclou la natura solament, sinó que també elformen tots els humans. Estem agrupats i organitzats en societats i encultures concretes i diferents que van donant forma a la nostra ma-nera de ser. Podem dir, per tant, que els humans ens fem a partir del’herència cultural que rebem i dels aprenentatges que experimentemal llarg del temps.

9

1. El procés de l’evolució humana

En aquesta unitat analitzarem el procés que seguim els humans al llargde la vida per adquirir aquells trets que ens aniran definint com a per-sones immerses en una societat determinada.

Cal remuntar-nos als orígens de la humanitat per entendre la ne-cessitat que tenim tant dels altres com de la societat on creixem i ensdesenvolupem.

8

Unitat 1Unitat 1

També coneixerem les característiques de l’ésser humà, que ensajudaran a comprendre la manera com construïm la nostra identitat iel procés que seguim a l’hora de prendre decisions.

Tot això ens permetrà adonar-nos que no som tan diferents els unsdels altres, malgrat que pensem i opinem de maneres diverses. Per aixòdiem que «som iguals, però no idèntics».

Així doncs, al final de la unitat hem de ser capaços d’entendre i res-pectar les diferències dels altres mitjançant el nostre propi coneixe-ment. Aquestes diferències es refereixen, entre d’altres, a la cultura, lallengua, el sexe o la religió.

Evolució dels homínids fins a l’home actual.

Les persones hem de ser capaces d’enten-dre’ns i respectar-nos tot i les diferènciesculturals i religioses.

cultura

PARAULES CLAU

Antropòlogic. Relatiu als éssers humansi, en un sentit més ampli, als homínids.

V O C A B U L A R I

A C T I V I T A T S

1.4. Consulta a Internet o en unaenciclopèdia quins mitjans de co-municació han utilitzat els éssershumans al llarg de la història.

1.5. En què es diferencien l’ins-tint i l’aprenentatge?

El fet de viure en societat ens configura com a individus.

A C T I V I T A T S

1.1. Per què creus que és important viure en societat? Què creus que pas-saria si no ens interrelacionéssim amb els altres?

1.2. Quins factors creus que han contribuït a configurar-te tal com etscom a persona?

1.3. Explica amb les teves paraules què significa per a tu que «som iguals,però no idèntics».

– Aprendre a saber escollir i actuar. Es tracta d’incorporar a la nos-tra vida interior les normes que regeixen la nostra societat i de sabercopsar el significat d’una cosa, una acció, una paraula, una expressió.En definitiva, es tracta d’adquirir valors propis de la societat en la qualens desenvolupem.

En la nostra societat, l’escola té un paper primordial en els dos pri-mers aprenentatges: el saber i el saber fer.

En aquests tres tipus d’aprenentatge sempre hi intervé el grup, la so-cietat. Per aquest motiu, parlem d’aprenentatge social, que consisteixa aprendre a ser, a conviure, a conèixer i a fer.

Al llarg del nostre procés d’humanització, que dura tota la vida,amb tots aquests aprenentatges podrem construir, elaborar i reelaborarels nostres esquemes de coneixement i de relacions socials.

3.2. Nivells d’experiències

Els humans aprenem a partir d’experiències, de vivències i de l’obser-vació dels esdeveniments que tenen lloc al nostre voltant. Així, tendima repetir allò que és bo, però deixem de banda el que ens ha provocatuna experiència negativa.

Segons els moments i el medi, les experiències poden ser:– D’autonomia personal. Són experiències que som capaços de

viure per nosaltres mateixos, com ara conèixer-nos, comprendre’ns, es-forçar-nos, tenir projectes...

– D’interacció*, «jo i els altres». Consisteixen a conèixer els altres,comprendre’ls, establir diàleg, compartir, tenir experiències de solida-ritat, amistat, amor, crítica, apropament, distanciament...

– De límits. Inclouen el dolor, la malaltia, el risc, la mort, la incer-tesa, els errors, el plaer, la il·lusió...

– De la condició humana. Es tracta de diferents drets i valors indi-viduals, de diversitat i pluralitat (raça, llengua, religió, sexe...) o d’àm-bit divers (bondat, maldat, honestedat, passió, enuig, serenitat, since-ritat, transcendència...).

11

3. Com fem els aprenentatges

De bon començament, les persones naixem amb unes necessitats queno podem satisfer per nosaltres mateixos, ja que ens cal l’ajuda delsqui tenim més a prop per fer-ho.

Tanmateix, a mesura que satisfem aquestes necessitats, anem adqui-rint experiència, la qual ens ajudarà més endavant a repetir unes for-mes d’actuar determinades segons les necessitats que tinguem, alhoraque anirà ampliant el nostre coneixement.

Per poder desenvolupar aquest coneixement i aquest aprenentatge,disposem d’un referent, una guia: l’educació.

Aprendre és una capacitat humana. Els aprenentatges que adquirimal llarg de la vida augmentaran les nostres competències, les nostres ap-tituds i la nostra capacitat de relacionar-nos amb el medi. Aquestsaprenentatges s’enregistren en la memòria, de manera que els podremutilitzar en qualsevol moment per solucionar problemes, per adaptar-nos a noves situacions o per anar formant la nostra personalitat.

10

Unitat 1Unitat 1

Els nadons necessiten ajuda per poder sa-tisfer la necessitat d’alimentar-se.

3.1. Què aprenem

El nostre procés vital inclou diferents marcs d’aprenentatge:– Aprendre a saber. Es refereix a tot el que té relació amb els conei-

xements, els conceptes, és a dir, totes les adquisicions que estan rela-cionades amb les funcions de la intel·ligència, la capacitat de judici i lamemòria.

– Aprendre a saber fer. Són tots aquells aprenentatges que afavorei-xen l’adquisició de competències, habilitats o aptituds, destreses, tèc-niques..., que ens ajudaran a desenvolupar recursos i maneres de fer peraconseguir resultats.

L’educació és fonamental per desenvolu-par el nostre creixement.

aprenentatge

PARAULES CLAU

A C T I V I T A T S

1.6. Anota i descriu alguns apre-nentatges que hagis fet darrera-ment. Després, classifica’ls, segonsque es refereixin a saber, saber fero saber escollir i actuar.

1.7. Reflexiona sobre algun tipusd’experiència que hagis viscut dar-rerament i el tipus d’aprenentatgeque n’hagis fet.

Els nostres hàbits reflecteixen la maneracom hem interioritzat les normes que re-geixen la nostra societat.

L’ésser humà pot passar per experiènciesde diferents tipus, segons la manera comviu la relació amb si mateix, amb els al-tres i amb l’entorn.

RECORDA

Educar és formar, ensenyar, ins-truir els nens i els adults, per tald’aconseguir el desenvolupamentintegral de la seva personalitat.

Interacció. Procés social mitjançant elqual els individus i els grups actuen,s’identifiquen, es comuniquen i inter-canvien opinions,experiències... els unsamb els altres.

V O C A B U L A R I

5. Característiques de l’ésser humà

5.1. Individualitat

Des del moment de la fecundació, en què l’espermatozoide del pares’uneix a l’òvul de la mare, es forma un ésser viu que té l’ADN de l’uni de l’altre, però que és totalment diferent dels progenitors. L’infantmai no és idèntic al pare o a la mare, tot i que té una part de cada un.

13

4. Relacions interpersonals

Els millors aprenentatges els obtindrem sempre de les interaccions quefem amb els altres. Gràcies a les relacions que establim per conèixer-los,el diàleg, la confrontació d’opinions i punts de vista, la comparticiód’experiències diverses i l’acceptació de les diferents maneres de ser i depensar, anirem configurant el nostre pensament.

A la vegada, les aportacions que ofereixen aquestes relacions inter-personals ens enriquiran, de manera que estarem en condicions d’es-tablir crítiques, judicis i valors per aportar a la societat i potser modi-ficar-la.

12

Unitat 1Unitat 1

relacions interpersonals

PARAULES CLAU

Frivolitat. De poc pes, sense coherènciani serietat.

V O C A B U L A R I

A C T I V I T A T S

1.8. Quines injustícies i quins desastres produïts per diferents conducteshumanes creus que poden fer coincidir els dos protagonistes?

1.9. En David parla de la distància com un factor que pot dificultar l’en-tesa entre tots dos. Creus que n’hi pot haver algun altre?

1.10. Quines emocions penses que podria haver sentit cadascun dels pro-tagonistes en trobar-se? I tu, com et sentiries?

La Paula i jo

L’intercanvi d’escoles ha afavorit el contacte men-sual per Messenger. La Paula i jo ens hem anat co-neixent i hem anat iniciant a poc a poc una fortaamistat. Les nostres opinions coincideixen en moltsaspectes malgrat que a ella la noto més decidida da-vant la meva timidesa. Tenim uns criteris clars davantles injustícies i els desastres produïts per conductes hu-manes. Valorem la sinceritat per damunt de la fri-volitat* que domina en les relacions. Tenim conver-ses profundes sobre actituds del nostre entorn...

Mai no m’hauria imaginat que podria trobaruna persona tan igual a mi malgrat la distància queens separa.

Avui és el gran dia, ens coneixerem personal-ment en arribar a la seva escola. El dia és gris i plu-jós, però tant li fa; el goig de la trobada ho il·lumi-na tot.

L’escola és molt moderna, hi ha rampes pertot arreu i els accessos facili-ten els desplaçaments.

Tots estem nerviosos, somriem, ens busquem els uns als altres... La veig enun extrem. La seva cadira de rodes i el color torrat de la pell la distingeixen dela resta. Amb una veu tendra i dolça, em crida:

—David!

Egocentrisme. Actitud psicològica queporta a constituir-se, un mateix, en elcentre de l’univers i a considerar lescoses en tant que són d’una utilitatpròpia.

V O C A B U L A R I

individualitat

PARAULES CLAU

Ja des del moment de la fecundació, el nou individu tindrà unes característiques prò-pies que l’identificaran.

Les relacions interpersonals són una fontd’enriquiment.

Els gens que s’incorporen al nostre patrimoni genètic determinaranles característiques personals que constituiran el nostre «jo». Físicament,serem d’una manera determinada (rossos, castanys, alts, baixos, amb lapell negra, blanca...), però també tindrem uns trets de personalitat pro-pis (serem sensibles, alegres, porucs, observadors, pacients, tímids...).

El procés de creixement com a éssers humans consisteix a modifi-car progressivament el nostre físic, que podem controlar una mica, i aconstruir i modelar la nostra manera de ser, que podem controlar a par-tir del coneixement que en tinguem.

Així doncs, a mesura que ens esforcem a conèixer-nos, anirem do-nant forma a la nostra pròpia manera de ser, a la nostra individualitat.

5.2. Sociabilitat

Quan som infants, ens caracteritzem pel nostre egocentrisme*. Som elcentre de l’univers i hem de satisfer les nostres necessitats vitals, peraixò només ens cal plorar per aconseguir-ho. De la família rebem lesprimeres empremtes en la nostra educació, aprenem a valorar determi-nades coses i assumim una particular manera de viure i entendre la vidaque anirà constituint el nostre «jo». D’aquesta manera, anem adquirintla nostra autonomia.

El plor sovint esdevé una eina per cridarl’atenció.

RECORDA

La família és la unitat social for-mada per un grup d’individus lli-gats entre ells per relacions dematrimoni, parentiu o afinitat.

6. Construïm la nostra identitat

A mesura que anem desenvolupant el nostre procés de creixement, és im-portant que aprenguem a reflexionar-hi i que prenguem consciència*dels sentiments i les emocions que ens provoca la relació amb l’entorn.

Per això, cal trobar moments de tranquil·litat i silenci per adonar-nos que tenim una sensibilitat i unes necessitats afectives que hem deprocurar satisfer i de les quals no ens hem d’avergonyir, sinó que hemde procurar manifestar. Tots necessitem estimar i ser estimats.

Si coneixem les nostres emocions, podrem accedir millor al conei-xement de nosaltres mateixos i entendre millor les nostres reaccions.Aquest autoconeixement potenciarà el nostre autocontrol* i ens per-metrà superar situacions que ens angoixen i que dificulten el nostreprocés d’aprenentatge.

És així com, descobrint i potenciant la comprensió de les nostresemocions, a poc a poc prendrà forma la nostra manera de ser, la nostraidentitat, que ens farà diferents dels altres.

En molts moments de la nostra vida sentim emocions que ens fan ac-tuar de diferent manera: el fet que s’avanci un examen que no es portaben preparat pot provocar sentiments de ràbia. L’emoció és la por a sus-prendre i la manifestació de l’emoció és la ràbia, el malhumor, l’agres-sivitat... Així doncs, cal distingir l’emoció del comportament.

15

A banda de la família, ens relacionem amb l’entorn, ens integrem*a l’escola, fem amics, formem la nostra colla, i continuem configurant-nos gràcies a tots aquests elements. Anem creixent, per fora i per dins,i anem desenvolupant la nostra sociabilitat.

El contacte social des de la infantesa és imprescindible per desenvo-lupar correctament les funcions bàsiques dels individus, ja siguin lo-comotores, emocionals, de coneixements o de valors.

A mesura que creixem, necessitem saber que pertanyem a un grupamb el qual ens identifiquem. Aquest grup pot ser format per amics oper gent amb qui compartim gustos o afeccions, com ara la moda, lamúsica, l’esport, etc.

14

Unitat 1Unitat 1

sociabilitat

PARAULES CLAU

A C T I V I T A T S

1.11. Busca informació sobre societats on s’educa de manera diferent ala nostra i compara-les.

1.12. En la nostra societat hi ha diferents models de família. Creus queuns models poden ser millors que els altres si tenim en compte l’educacióque hem rebut? Comenteu-ho en grup.

1.13. Observa la taula i reflexiona sobre com seria la teva vida si hagues-sis nascut a qualsevol altre país del món. Comenta-ho després amb elsteus companys i traieu-ne unes conclusions comunes.

La vida a l’Àfrica i a la Unió Europea

Àfrica Unió Europea

Població (en milions) 704 307

Esperança de vida (en anys) 45,6 78,9

Mortalitat infantil (> 1 any) (per mil) 101,1 4,2

Seropositius VHI (entre 15 i 49 anys) 7,2 % 0,3 %

Consum elèctric per habitant 457 Kw 5.912 Kw

Ingressos per habitant 500 $ 22.810 $

SABIES QUE...?

A la dècada de 1950 es va observarque micos aïllats des del naixementfins a l’edat adulta presentaven con-ductes anormals: s’autoabraçaven,es feien mal, eren tímids i porucs i nopodien mantenir relacions sexuals.Si se’ls aïllava més de sis mesos, jano es podien rehabilitar.El 1972, es va demostrar que els mi-cos aïllats es podien rehabilitar si es-taven en contacte amb altres micosjoves.I es va arribar a la conclusió que aques-ta experiència també es podia aplicarals humans.

Creixem i ens relacionem sempre en ungrup.

A C T I V I T A T S

1.14. Observa les fotografies i co-menta què et suggereixen.

1.15. Reflexiona sobre com espot sentir una persona quan és ex-closa del grup d’amics, d’un grupde treball...

identitat

PARAULES CLAU

Consciència. Facultat d’adonar-se d’al-guna cosa.

Autocontrol. Fet de controlar el compor-tament propi, de no mostrar els senti-ments propis.

V O C A B U L A R I

Integrar-se. Incorporar-se una persona ouna col·lectivitat en una comunitat.

V O C A B U L A R I

La Vanguardia (20-I-2007)

8. Tots som iguals, però no idèntics

Al llarg d’aquesta unitat hem vist el procés de transformació que con-figura la nostra personalitat i que ens fa únics, tot i que ens hàgim no-drit de les diferents fonts que són els altres. La pluralitat ens enriqueixi referma la nostra identitat, cosa que reverteix* en bé de la societat.

17

7. Pren les teves decisions

En la nostra relació amb l’entorn, els amics, la famí-lia o l’escola, es produeixen situacions que ens fandecidir* per un comportament determinat o per unaactuació concreta.

És important i fonamental que puguem decidiramb llibertat. Per fer-ho, hem de procurar no dei-xar-nos dominar pels impulsos ni per les reaccionsimmediates pròpies de la nostra sensibilitat, sinóper la capacitat de raonament. Cal que ens sentimlliures a l’hora d’escollir quina conducta és millorque una altra.

Així, podrem anar modelant la nostra personali-tat* i podrem sentir-nos més còmodes i segurs a l’ho-ra de prendre decisions i contrastar-les amb el nostreentorn.

Si tenim present que cadascun de nosaltres té unapersonalitat pròpia, ens adonarem que hi ha dife-rents maneres de pensar i d’opinar. Per aquest motiu,haurem d’arribar a acords, negociar alternatives i, sical, renunciar a certeses* personals pel bé del grup ola comunitat.16

Unitat 1Unitat 1

A C T I V I T A T S

1.16. Feu grups i imagineu-vos aquesta situació. Després, feu les activi-tats proposades a continuació:

Esteu planificant per grups la sortida de final de curs amb l’escola. En Josep,que ha vingut nou aquest any, està molt il·lusionat i fa una proposta: recollirdiners entre tots per comprar begudes i fer una festa. Entre les begudes, algúproposa que n’hi hagi d’alcohòliques. En Ricard i la Maria no hi estan d’acordi recorden les normes de l’escola.

Davant d’aquests fets, es formen dos bàndols: un defensa que l’escolano cal que sàpiga que a la festa se serviran begudes alcohòliques, i l’altreaposta per discutir els avantatges i els inconvenients d’aquesta decisió.

a) Prepareu, per grups, l’escenificació del debat que es pot generar a par-tir de les propostes diferents que han sorgit.b) Poseu en comú les vostres reflexions i penseu les possibles solucionsque podríeu trobar per resoldre el dilema.c) Comenteu aquelles situacions de l’àmbit escolar que us fan sentir incò-modes i que us agradaria canviar. Poseu en comú, per grups, les vostresdeliberacions i exposeu els vostres raonaments.

1.17. Explica davant els companys tot el procés que hagis viscut abans deprendre una decisió important per al teu futur.

Decidir. Establir exactament alguna cosacom a resultat d’una deliberació, d’unraonament, d’una investigació.

Personalitat. Conjunt de trets caracte-rístics d’una persona que la distingei-xen d’una altra.

Certesa. Estat de la persona que consi-dera una cosa com a certa, segura,que està segur de posseir la veritat.

V O C A B U L A R I

decisió

PARAULES CLAU

A mesura que ens fem adults hem de prendre decisions que afec-taran la nostra vida en el futur.

El roure i l’ancià

Diuen que a la vora d’un camí transitat per viatgers detot el món hi havia un roure que amb les seves branquesllargues i atapeïdes omplia el camí d’una gran ombrafresca on parava tothom a descansar.

El nostre arbre era infeliç. Ell voldria caminar i anartambé a veure món, però les seves arrels no el deixaven.

Estava molt capficat en les seves cavil·lacions, quanun bon dia hi va parar a descansar un home ben curiós.Era vell, amb la pell arrugada pels anys, de mirada cla-ra i posat serè.

El roure, amb la seva tribulació, havia parlat enveu alta del que ell creia que eren les seves misèries.

El vellet, que el va sentir, li va dir:—Amic roure, has escoltat mai les diferents persones que paren a gaudir

de la teva ombra? Vénen de tots els racons del món, cadascú amb la seva his-tòria, amb la seva manera de ser, amb la seva peculiar forma d’entendre iviure la vida, amb les seves pors, les seves alegries, les seves esperances. Però se-gueixen la seva ruta gràcies a tu, que els has donat repòs i tranquil·litat, queels has deixat fer una aturada en el seu camí i reprendre’l reanimats.

L’arbre es va quedar pensatiu mentre veia l’ancià que se n’anava.Des d’aquell dia, va fruir de la companyia dels qui amb els seus costums,

llengües, músiques i aliments diferents anaven cercant pel món la seva prò-pia vida, un lloc on poguessin arre-lar-se, un racó on poguessin viurelliurement els seus anhels, on pogues-sin satisfer les seves necessitats.

I el roure anà creixent i enve-llint amarat* del coneixement i lasaviesa dels altres.

A C T I V I T A T S

1.18. Llegeix el text i explica quinsignificat tenen per a tu les arrelsde l’arbre.

1.19. Feu grups de tres i interpre-teu el contingut de la metàfora deltext. Després, poseu en comú lesvostres reflexions i escriviu les con-clusions a què hàgiu arribat.

pluralitat

PARAULES CLAU

Revertir. Tornar una cosa a la propietatde qui l’havia posseïda abans.

Amarat. Cobert, penetrat.

V O C A B U L A R I

identitat aprenentatges i relacions

interpersonals

una societat

identitats d’homes i dones

d’una forma particular

la cultura

Arxiu Edició Visualització Preferits Eines Ajuda

Endarrere Cerca

El racó d’Internet

Preferits

VinclesAdreça www.espaibarcanova.cat

18 19

INTRODUCCIÓ

Actualment, molts homes i dones no estan d’acord amb deter-minades actituds i maneres de funcionar de diversos sectorsde la societat. Per això, han decidit agrupar-se en diferents or-ganitzacions de l’àmbit local o mundial per protestar, denunciari poder canviar estructures o maneres de fer i millorar les con-dicions de vida de la societat.

TASCA

Feu grups de tres i busqueu informació sobre una organitzacióde la qual hàgiu sentit parlar que es dediqui a canviar i denunciaraspectes que no funcionen de la societat.El treball que reculli tota aquesta informació ha d’estar en for-mat Word i no ha de superar les deu pàgines. Acompanyeu la in-formació amb imatges.

PROCÉS

Per fer el treball podeu seguir el guió que us presentem a conti-nuació:

RECURSOS

Per poder elaborar aquest treball, cal que consulteu la pàgina web www.espaibarcanova.cat.

1. Introducció2. Presentació de l’organisme (lloc de creació, finalitat, àmbitsd’actuació, repercussions de la seva tasca...)3. Relació del treball amb el que s’ha treballat en la unitat4. Conclusions

L’ÉSSER HUMÀ

una càrrega genètica

Esquema de la unitat

Hi ha ONG que actuen per millorar àmbits moltdiversos, com ara el benestar de les persones, laconservació del medi ambient i dels animals, etc.

creix, s’educa i pren faneix amb

pertany a

és formada per interpreta la vida

amb altres formes constitueix

20

Unitat 1Unitat 1

20

Resum gràficCultura 2.

Aprenentatge 3.

Relacions interpersonals 4.

Informació que aprenem dels altresi de les experiències de l’entornque ens envolta i que som capaçosde transmetre a altres persones. Relacions que establim amb

els altres i que es caracterit-zen per la pluralitat i la diver-sitat. Ens enriqueixen i ensajuden a configurar el nostrepensament i la nostra mane-ra de ser i, per tant, la nostraindividualitat.

Capacitat humana que serveixper aprendre a ser, conviure, co-nèixer i fer.

Individualitat 5.1.

Manera de ser de cada in-dividu que comença jaamb la fecundació, ambel patrimoni genètic rebutdels progenitors.

Sociabilitat 5.2.

Inclinació a viure en societat en com-panyia d’altres persones i de l’entornon creixem i ens desenvolupem.

Identitat 6.

Manera de ser pròpia de cada individu que esforma amb els anys i que es configura a partirdel coneixement i la comprensió de les nostresemocions, que ens ajudaran a entendre les nos-tres reaccions.

Decisió 7.

Acció de decidir. A la vida és impor-tant aprendre a decidir amb lliber-tat tenint en compte les diferentsmaneres de pensar i a arribar aacords i a negociar alternatives pelbé del grup o de la comunitat.

Pluralitat 8.

Conjunt de diferents mane-res de ser, pensar, actuar,etc., que ens enriqueix i re-ferma la nostra identitat.

AC

TI

VI

TA

TS El procés de l’evolució humana

1.20. Resumeix el contingut d’aquest punt entres línies.

Som humans

1.21. Llegeix el text de Tolba Phanem, una llui-tadora africana pels drets civils de les dones, i expli-ca quina relació té amb l’apartat «Som humans».

Com fem els aprenentatges

1.22. Descriu diferents moments de la teva vidaescolar en els quals facis aprenentatges que no siguinexclusivament de coneixements, sinó que et servei-xin per adquirir valors per viure en societat.

Relacions interpersonals

1.23. Llegeix el text i busca informació sobre as-pectes culturals i socials de Nicaragua, el país d’onprovenen els protagonistes:

Característiques de l’ésser humà

1.24. Busca informació sobre el protagonista deltext següent i explica quina repercussió va tenir laseva decisió per a una gran part de la humanitat.

22

Unitat 1Unitat 1

AC

TI

VI

TA

TS

1.25. Llegeix la definició de tribu urbana i res-pon les preguntes que hi ha a continuació:

a) Creus que les tribus urbanes formen part de lanostra societat?b) Anomena tres tribus urbanes que coneguis.

Construïm la nostra identitat

1.26. Feu grups i escolliu diferents emocionsamb els comportaments que se’n deriven. Després,feu un debat i defenseu-hi les vostres opinions.

1.27. Hi ha moltes persones que el silenci elsposa nervioses o els fa por.

a) Per què creus que tenen aquesta sensació?b) Com et sents quan et trobes en un ambient de si-lenci total? Comenta aquest fet amb la resta de com-panys i companyes.

Pren les teves decisions

1.28. Busca a Internet o en una enciclopèdia in-formació sobre grups de dones i homes que haginprovocat canvis profunds en la nostra societat amb laseva manera de ser, actuar o pensar. Anota també elnom de moviments que hagin transformat la societat.

Tots som iguals, però no idèntics

1.29. Malgrat que vivim en una societat pluralen la qual l’intercanvi cultural significa riquesa, esgeneren conflictes.

a) Quins tipus de conflictes es generen en la nostra so-cietat a causa de la pluralitat? Quins en són els motius?b) Organitzeu un debat a classe i busqueu-ne possi-bles solucions.

23

Quan una dona d’una certa tribu d’Àfrica sap que estàembarassada, s’interna a la selva amb altres dones i jun-tes resen i mediten fins que apareix la cançó del nen. Sa-ben que cada ànima té la seva pròpia vibració que ex-pressa la seva particularitat, unicitat i propòsit.

Les dones entonen la cançó i la canten en veu alta.Després tornen a la tribu i l’ensenyen a tots els altres.

Quan neix el nen, la comunitat s’ajunta i li cantenla seva cançó. Després, quan el nen comença la seva edu-cació, el poble s’ajunta i li canta la seva cançó. Quans’inicia com a adult, la gent s’ajunta novament i canta.Quan arriba el moment del seu casament, la persona es-colta la seva cançó.

Finalment, quan l’ànima és a punt d’anar-se’nd’aquest món, la família i amics s’apropen al seu llit i,

igual que per al seu nai-xement, li canten la sevacançó per acompanyar-loen la transició.

En aquesta tribud’Àfrica hi ha una altraocasió en la qual els po-bladors canten la cançó.Si en algun moment du-rant la seva vida la per-sona comet un crim o unacte social aberrant, se

l’emporta al centre del poblat i la gent de la comunitatforma un cercle al seu voltant. Llavors li canten la sevacançó.

La tribu reconeix que la correcció per a les conduc-tes antisocials no és el càstig; és l’amor i el record de laseva vertadera identitat. Quan reconeixem la nostrapròpia cançó ja no tenim desigs ni necessitat de fer resque pogués fer mal als altres. [...]

www.barriodelcarmen.net/laeditorial/?p=19 (traducció)

El Grupo de Solidaridad de la Comunidad El Arenalva ser convidat pel Comitè de solidaritat Óscar Rome-ro de Tarragona i Reus a venir al nostre país per donar-nos a conèixer la realitat de les comunitats camperolesdel seu país.

El grup està format per joves dels últims cursos de se-cundària i universitaris provinents de famílies de classespopulars que han pogut estudiar gràcies a un programade beques. La seva tasca està encaminada, també, a vet-llar per la conservació de la cultura pròpia a partir delsballs folklòrics tradicionals. Fan actuacions per tot el seupaís i a l’estranger. A casa nostra, van actuar a Tarrago-na, Reus, Lleida, Hospitalet i Barcelona, el mes de generde 2007.

Les tribus urbanes apleguen una gran part de les agru-pacions gairebé sempre juvenils en les quals la gent es re-laciona en el seu temps d’oci o simplement pel seu estil devida. Es caracteritzen perquè mantenen una estètica ca-nònica entre diferents individus de la mateixa tendència.

Tots els dies ens enfrontem a incomptables situacions enles quals hem d’escollir o prendre decisions. Hem de de-cidir quin camí prendre a fi de sentir-nos bé amb nosal-tres mateixos i convertir-nos en millors individus d’es-perit generós. La vida de Mahatma Gandhi il·lustraaquest punt. Sent nen era dolorosament tímid. Sempreestava preocupat perquè la gent l’anava a ridiculitzar.Encara després d’aprovar els exàmens com a advocat con-tinuava sent tímid. Quan es va aixecar per presentar elsseus arguments d’obertura en el seu primer cas en els tri-bunals, la seva ment es va posar en blanc pels nervis i vahaver d’abandonar el tribunal.

Però un canvi important va ocórrer mentre es troba-va a Sud-àfrica, on els hindús residents enfrontaven unasevera discriminació. Gandhi anava viatjant amb tren,en un vagó de primera classe, quan se li va ordenar tras-lladar-se al vagó de càrrega. Ell s’hi va negar i eventual-ment va ser forçat a sortir del tren. A la sala d’espera del’estació, Gandhi va romandre despert tota la nit, deba-tent-se entre tornar a l’Índia o suportar les dificultatsque portaria assumir una posició i lluitar pels drets hu-mans. Finalment va comprendre que seria covardia fu-gir dels seus temors i rebutjar la gent que estava sent dis-criminada com ell ho havia estat.

A partir d’aquell moment, Gandhi es va enfrontarde ple amb la seva naturalesa tímida i la va reptar, de-terminat a vèncer la injustícia.

El seu canvi intern va ser l’espurna originadorad’un dels més grans desenvolupaments del segle XX: elmoviment per al canvi social mitjançant la no-vio-lència.

http://www.concienciasinfronteras.com/PAGINAS/CONCIENCIA/DAISAKU1.html (traducció)