Sot de l'Aubó 30

1 El Sot de l’Aubó

article

El Sot de l’Aubó QUAD

ERNS

D’H

ISTÒR

IA LO

CAL

CENT

RE D

’ESTU

DIS C

ANET

ENCS

NÚM.

30 · D

esemb

re 20

09 · 3

Euros

NÚMERO ESPECIAL DE NADAL

La capella de Músicade Canet de MarLa capella de Músicade Canet de Mar

El Sot de l’Aubó


Edita: Centre d’Estudis Canetencs · Saüc, 2 · 08360 Canet de Mar · Tel. 93 795 46 15Junta: Xavier Mas (president), Francesc Verdura (secretari), Joan Ballart(tresorer), Antoni Cruanyes i Carles Sàiz (vocals). Ass. lingüístic: M. RosaVerdura · Disseny: papyrusdisseny.com DL: B-12.828-2008 · ISSN: 2013-6285Amb el patrocini de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Canet de Mar

El Sot de l’Aubó REVISTA TRIMESTRAL D’HISTÒRIA LOCAL

AJUNTAMENT DE CANET DE MAR

Àrea de Cultura

PresentacióSumari

Presentació .......... 2Òscar Figuerola

La capella de músicade l’església de SantPere i Sant Pau:La «Catedral de laCosta» dels seglesXVII i XVIIIXavier Masi Carles Sàiz ........... 3

Tomàs Milans1672-1742 i el fonsmusical de SantPere i Sant Paude CanetJosep M. Gregori ...18

Els milans de Canet,un llinatge de laburgesia canetenca demetges, comerciants imúsicsJordi Soler .......... 24

El thesaurus de l’ArxiuParroquial de Canet ila força del canetismeJosep Rovira .........30

L’Arxiu Musical deCanetPere Xirau ............34

l Centre d’Estudis Canetencs impulsa i emprèn iniciatives amb unobjectiu clar: la difusió del nostre patrimoni cultural material iimmaterial. Hi ha una clara coincidència amb la política culturalimpulsada des de l’Ajuntament. En aquest sentit, el Pla de Cultura

2008–2011 té com a primer objectiu en l’àmbit de la difusió cultural lapromoció del patrimoni a través de publicacions, adquisicions i polítiquesurbanístiques conservacionistes. Per això el Centre d’Estudis il’Ajuntament col·laborem de forma constant. He de reconèixer que avegades des de l’Ajuntament ens costa seguir-ne el ritme, però hointentem. Entre els projectes més rellevants que lidera el Centre d’Estudishi ha la publicació trimestral d’aquest butlletí, el projecte de recuperacióde la memòria històrica centrada en la figura del pedagog i polític CarlesCarqués i Martí i la digitalització dels llibres sagramentals (batejos, òbits imatrimonis) de l’arxiu parroquial per facilitar-ne la consulta, que duu aterme l’anomenat Equip Ramon Rovira Fors.L’àrea de cultura, a través de l’arxiu, la biblioteca, el museu, l’oficinatècnica i amb la col·laboració del Centre d’Estudis Canetencs i d’EdicionsEls 2 Pins editem la col·lecció estudis de Patrimoni que té per objectiu,precisament la difusió d’aquest patrimoni privilegiat. Estem enllestint elCatàleg de Patrimoni que aviat serà editat. També treballem en temes depreservació de la memòria i en aquest sentit, estem preparant l’elaboraciód’un audiovisual sobre la nostra història més recent a través de la memòriaoral de molts canetencs. Espero que el 2010 puguem fer-ne la presentació.La difusió del patrimoni sovint implica la generació de coneixement.Bàsicament, des de l’Ajuntament, ho fomentem a través de la Beca Bonal.En aquest sentit, la convocatòria del 2004 va ser atorgada a l’equipencapçalat pel Dr. Francesc Bonastre per estudiar i catalogar el fons musi-cal de l’arxiu parroquial. I recentment, la Generalitat de Catalunya hapublicat el Fons Musical de l’església parroquial de Sant Pere i Sant Pau deCanet de Mar, de Francesc Bonastre i de Josep M. Gregori.Un dels tresors més ben estudiats però poc divulgats i menys conegutsfora de l’àmbit dels especialistes és, precisament, aquest fons musical.Per això, aquesta iniciativa de divulgar la història de la capella de Músicade Canet, el seu contingut i la figura d’en Tomàs Milans és molt valuosa.Només si coneixem els nostres tresors els podrem valorar i sentir-nos-enorgullosos.És en aquest context que pren sentit aquest número especial de El Sotde l’Aubó. És en el marc d’una política sistemàtica de generació deconeixement i de la seva divulgació que podem capir aquests projectes iiniciatives com la lògica resposta a l’objectiu inicial: el coneixement delnostre patrimoni i de les nostres singularitats més preuades. Disposemd’un arxiu musical de primera categoria i del mateix nivell que el que hi haa Montserrat. Coneguem-ne la seva existència, el seu contingut, el seuvalor i, en acabat, fem-ne difusió.

ÒSCAR FIGUEROLA, regidor de Comunicació, de Cultura i d’Urbanisme

E

Centre d’EstudisCanetencs

Foto

: Arx

iu P

arro

quia

l


article

La «catedral de la costa»dels segles XVII i XVIII

Xavier Mas i Carles Sàiz

E

A Maria Pujadas Vergés,que tant havia insistit en la divulgaciód’aquest fons musical de Canet

1. La transformació urbana ipatrimonial del Canet del XVII i XVIII

l segle XVII i el XVIII va ser una èpocade creixement per Catalunya. El discretmoviment comercial entre el Principati Amèrica durant els segles XVI i XVII, a

la segona meitat del segle XVIII es va accelerarconsiderablement fins a tal punt que el comerçmarítim es va convertir en la principal activitatde les poblacions marineres. Arran d’això Canetva viure la que deu haver estat la millor èpocade la seva història gràcies a l’activitat maríti-ma en tot els seus apartats, des de laconstrucció naval a la navegació d’altura i decabotatge i el comerç marítim. Més dequaranta vaixells de propietaris de la vilanavegaven les rutes tradicionals i clàssiquesper la Mediterrània occidental però, a partirde la segona meitat del segle XVIII, per les

En aquest article volem posar de relleu la importància del fons musical deCanet, que es correspon amb l’època de més transcendència social,econòmica i sobretot, cultural, que ha tingut la nostra vila. Hi ho van ferpossible les activitats relacionades amb el mar: construcció naval, navegaciói comerç marítim, fem palès que l’exercici de la música ha estat l’activitatartística més important que s’ha desenvolupat a Canet de Mar, de maneracontinuada, al llarg de la seva història. També, gràcies a la presència delsmúsics il·lustrats que integraven la capella de Música a Canet, ja hi vahaver des del segle XVI escola de minyons en una època molt primerencaquan al nostre país l’alfabetització era pràcticament inexistent.

“rutes de la mar gran” o sigui, la travessa del’Atlàntic amb destinació a les colòniesespanyoles d’Amèrica. També feien les rutes

La capella de Música de l’esglésiade Sant Pere i Sant Pau de Canet

Imatge de la nau gòtica de l’església parroquial de Canet

Foto: F. Arcas

El Sot de l’Aubó


del nord d’Europa i fins i tot d’Àsia, aprofitantel centre operatiu del port de Manila a lesFilipines, sobre el qual pivotava tot el comerçdel sud-est asiàtic. La Confraria de Sant Elmcomptava amb 400 matriculats de marina(pilots, mariners, contramestres, etc…) i lamajoria dels canetencs comerciaven primeramb els productes autòctons i més tard ambtota mena d’articles tant industrials comartesans que transportaven i venien a Amèricai de retorn transportaven productes americans—els cèlebres colonials— que descarregaven aqualsevol dels ports hispànics, però moltespecialment al de Barcelona. La màximaactivitat dels navegants canetencs cap al noumón, va arribar amb la promulgació del ReialDecret de Carles III, de 1778 que va posar fi al’hegemonia del monopoli del port de Càdis idonava llibertat de comerç als de la resta delsantics regnes hispànics (inclòs el de tràfic denegres). Això va permetre la tramesa directasense els intermediaris andalusos que cobravennomés per actuar de mitjancers entre elscatalans que hi arribaven per despatxar ambels carregaments dels vaixells catalans ambdestinació al nou Món.Al llarg del segle XVIII Catalunya s’anavaconfigurant com el territori de la penínsulaibèrica amb més capacitat productiva iexportadora. A Canet i als pobles de la sevarodalia, l’ocupació principal i de molt la méslucrativa, era la construcció de vaixells que

després s’empra-ven per al comerçmarítim. El viatgerArthur Young, alseu pas per Canetel 1789, va deixarconstància en el seudietari, que «ésuna gran vila ambdrassanes, embar-cacions de pesca,un poble benconstruït, treballa-dor». I és que aCanet no hi haviani un pam de terrasense conrear: lavinya, la garrofa ila taronja, eren elsconreus principals.A part de l’agricul-tura i la construcciónaval i el comerç

marítim, amb la nova conjuntura econòmicatambé va permetre una important activitatartesana, especialment l’elaboració de puntesde coixí, i d’una incipient activitat industrialdel tèxtil per a la fabricació de lones inicialmentper a les veles dels vaixells, i també d’unaincipient indústria de gènere de punt que esdedicava a la fabricació de mitges, mitjots ifaixes de general i de torero. L’activitatfonamental però, això que modernament s’haanomenat amb la metàfora de “la locomoto-ra del sistema” era l’activitat marítima engeneral de la qual, d’una manera o altre,n’eren plenament o parcialment tributàriestotes les altres.

2.Creixement econòmic,creixement demogràfic

Entre els anys 1717 i 1787 la població deCatalunya va passar de 500.000 a 900.000habitants. A la comarca, a principis del segleXVIII, al cens de Pedrajas (1718), Mataró erala primera població amb 5.918 d’habitants,però la segona era Canet de Mar amb 1.861,després venien Arenys de Mar amb 1.245, Vilas-sar de Mar 1.243, Tordera 967, Calella 768, iPineda 483. Canet va ser un dels exemplesmés singulars d’aquest creixement que vatenir lloc sobretot en els pobles del litoral. I siel 1717 Canet tenia 1.861 habitants, en el1787 va arribar a 3.356 [segons el cens de

Dibuix d’un vaixell de la família canetenca de navegants, els Roig, construït a la platja de Canet

Foto

: Ar

xiu

de P

aper

s Ca

n Ba

rtol

do


article

Floridablanca]. L’augmentde població més importantde la seva història. En conse-qüència, aquest l’incrementhumà va generar també laprimera onada urbanística ala vall de Canet, que es vadeterminar per comunicarles rieres entre si ambl’obertura de nous carrersen paral·lel al mar. Aquestincrement de la construccióperò, ja va néixer marcatpel fenomen de l’especu-lació, amb l’edificació delshorts que les cases delcarrer Saüc i de l’Alba tenienal davant i els defensavende les rierades i aquesta ésla causa per la qual les ca-ses d’aquests carrers sónmés antigues que no pas lesde la riera de Buscarons. Esvan alçar doncs, els noushabitacles arran mateix delcurs de l’aigua i aixòcondicionaria la vida d’unapoblació amb un climacaracteritzat per llargsepisodis de sequera que esresolen gairebé sempre enpluges torrencials espe-cialment durant els equinoc-cis de tardor i de primave-ra. Aquella primeraespeculació va causar,durant tres segles! tota mena de incomoditats,dificultats, accidents i pèrdues materialsimportantíssimes. Fins que la tecnologia delsegle XXI no va permetre soterrar les rieresno es va poder resoldre el problema.També en aquesta època es va obrir el carrerdel Gram en el quintà de can Medir de lesEscales. Això devia deixar exhaurit el quealeshores devien considerar com a l’espaiurbà. L’any 1790 el poble es va estendre capa ponent amb la urbanització del carrer Nou«perque las necesitats del poble ho exigiandeterminaren obrirlo en lo más Cabanyes,de 22 pams d’amplada».Les noves construccions dels segle XVII i XVIIIvan deixar enrera la casa de cós, de plantabaixa i pis, pròpia de les classes populars delsmariners, els mestres d’aixa i dels bracers, ivan començar a aparèixer edificis més grans

de planta i dos pisos els quals, segonsl’estudiosa del tema Rosa Almuzara, la casade doble cós es denominava com a casa defragata i les d’un sol cós de bergantí, perquèels seus constructors feien l’una o l’altredepenent de si eren propietaris d’una fragatao d’un bergantí. Moltes d’aquestesconstruccions, sobretot les de doble amplada,les feien amb finestrals grans i portaladescoronades de llindes de granit i amb les por-tes i les finestres emmarcades de pedrabuixardada.També incorporaren balcons de pedra ambbaranes de ferro forjat, amb forma detirabuixó; a vegades fins i tot la balconadaanava de llarg a llarg de la façana. Els dinersde Canet per a dur a terme totes aquestesedificacions provenien fonamentalment del fetque el poble era capdavanter en l’activitat

Can Dalmau -a dalt- i can Llauger -a baix-, dues cases de fragata del segle XVIII

Foto

: Ar

xiu

Carl

es S

àiz

Foto

: AM

CNM

El Sot de l’Aubó


nàutica, com es pot comprovar pel cens denaus de les poblacions de la Costa de Llevantde 1766:

Malgrat: 6 naus de 200 quintarsCalella: 3 naus de 250 quintars

4 naus de 400 quintars6 naus de 100 quintars

Sant Pol: 1 nau de 100 quintarsMataró: 10 naus de 3.000 quintars

16 naus de 200 quintarsArenys de Mar: 8 naus de 3.000 quintars

12 naus de 200 quintarsCanet de Mar 1 nau de 5.000 quintars

12 naus de 4.000 quintars20 naus de 3.000 quintars

12 naus de 200 quintars

Tot i que en gran part aquests edificis de laburgesia marítima han anat desapareixent,(en especial als darrers cinquanta anys), en-cara n’hi ha diversos que resten dempeus comel que van bastir els Llauger, a la riera SantDomènec, que si bé va ser reconstruït als anys50 encara manté el seu aspecte original, elcasalot de can Font, a la riera Buscarons quefa cantonada carrer de la Font, la dels Dalmau,totalment rehabilitada, davant l’actual Fontdels Gossos o d’altres no tant espectacularsperò també interessants com les que podemveure al carrer de l’Església –ca l’AugustoLlauger-, les de can Fors i a can Llaví al carrer

de la Font, can Briera al carrer de la Caldetao exemples més populars com l’enfilall de ca-ses d’un sol cós, construïdes d’una sola ton-gada pel navilier canetenc Jaume Pagà (al tramsuperior del carrer que ara porta el seu nom),les del carrer de Sant Antoni, construïdes perla família Beya el 1791 i que per això esconeixia com el carrer d’en Beya. Aquesteixampla es va fer als terrenys de l’antic masXaró.També les masies del XVIII es feien en estilbarroc -can Rossega, situada avui a la partalta del nucli urbà, al carrer Verdaguer i Callís,encara conserva part dels seus elementsoriginals- i fins i tot les mateixes barraquesde vinya s’arribaren a fer en aquest estilarquitectònic.Aquesta burgesia marítima canetenca però,no només farà la transformació del poble anivell particular, sinó que també serà clau pera la l’ampliació i la millora dels edificis religio-sos. Al segle XVIII, entre 1706 i 1716, es vaconstruir la Capella del Santíssim i el primeredifici d’obra civil de la vila: l’antic Hospitaldels Pobres de Canet i a partir de 1768 laCapella annexa. A finals de segle, el 1785l’església parroquial de sant Pere i sant Pau esva allargar amb un creuer, la “mitja taronja”o cúpula tot d’estil Renaixentista i, anys méstard, entre 1793 i 1803, es va aixecar el

L’edifici de l’Hospital dels Pobres es va construir l’any 1737 dins l’època de bonança de la navegació canetenca

Foto

: Fo

ns S

erra

-Viñ

as B

iblio

teca

P.

Gua

l


article

campanar de 42 metres d’alçada, dissenyatper Joan Garrido i construït pel mestre decases Joan Soler amb pedra tallada portadades de Menorca amb barca de mitjana, ambun estil de transició entre el barroc i elneoclàssicisme. Per rematar l’obra es va de-corar tota la façana del temple amb unesgrafiat barroc de motius geomètrics i unrellotge de sol totalment d’acord amb el gustde l’època. Aquest esgrafiat, malmès pel pasdels anys, va ser substituït per l’actual, ambno massa bon encert, malauradament, durantla reforma de la façana de l’església parroquialde l’any 1998.L’any 1726, també es va eixamplar l’ermitade la Misericòrdia i, més tard, a iniciativa deMn. Marià Martínez, s’hi va instal·lar una novaimatge d’estil barroc, es va fer també la font(també barroca) que encara subsisteix al’esplanada de davant del Santuari actual ifinalment, al segle XIX, l’entrada de la minacorresponent a un pur estil clàssic.

3. Contingut de l’arxiu musical

El continent de l’època marítima del poble escorrespon bàsicament a les obres d’estil barroci està representat pel patrimoni arquitectòniccivil i religiós que s’ha relacionat en l’apartatanterior. Ara bé, el patrimoni intel·lectual mésimportant d’aquella mateixa època corresponal Fons Musical conservat a la parròquia deSant Pere i Sant Pau, que tantes admiracionssuscita entre els estudiosos que l’han visitat ique el coneixen. El fons musical de Canet téuna importància cabdal tant pel seu abast,com per la categoria dels autors de les obresconservades i pel fet excepcional, atesos elsconvulsos avatars històrics del país, d’haver-se preservat íntegrament. Ben al contraridoncs, del que ha passat amb el patrimoniarquitectònic d’aquella època que ha estat víc-tima de destruccions quasi sistemàtiques,transformacions i mutilacions reprovables, ila pitjor de totes: les agressions vandàliques a

Imatge barroca de la Mare de Déu de la Misericòrdia L’ampliació de l’església parroquial es va realitzar el 1785

Foto

: Ar

xiu

Carl

es S

àiz

Foto

: Ar

xiu

Parr

oqui

al C

anet

de

Mar

El Sot de l’Aubó


causa de la revolució iconoclasta dels anystrenta que es va acarnissar sobretot en la partreligiosa d’aquest patrimoni. Pel que fa al’obra civil però, els darrers vint o trenta anyshan estat atziacs atesa la cobejança depropietaris i d‘agents immobiliaris enconnivència amb els poders públics que haviade vetllar per preservar-los.

4. Moments històrics crítics per al fonsmusical de Canet

Aquest patrimoni musical però, no es pas queno hagi estat mai en perill. Va estar-hi sobretotl’estiu de 1936, quan la passió i l’ofuscacióiconoclasta va cremar i destruir pràcticamenttot el patrimoni religiós de la vila. Podeu con-sultar al respecte “Guerra- revolució icontrarevolució a Canet de Mar (1936-1943),dintre del capítol 4 “La persecució religiosa”,a l’apartat de “Destrucció del patrimonireligiós”. En aquells moments si es va salvarva ser perquè el fons musical no era a l’interiordel temple parroquial, [d’haver estat allí tambéhauria cremat com tot el que el templecontenia i hauria desaparegut], sinó que perfortuna estava a l’arxiu parroquial de larectoria. Aquesta dependència religiosa vaanar a parar a mans d’ERC i, quan elsincendiaris es van presentar allí per cremarl’arxiu parroquial, gràcies a Manuel Maíllo Ra-mos —segons unes versions— i a Emili FeliuFors —segons unes altres—, els féu desistir decremar l’arxiu argumentant que dels llibressacramentals, provoca-rien una confusió totalsobre els antecedentsfamiliars de tota lapoblació, inclosos elsdels mateixos incen-diaris. Si haguessincremat l’arxiu tambéhaurien cremat lespartitures que estavenal mateix lloc a l’interiord’una vella calaixera.Un altre moment críticva ser quan arran delscanvis litúrgics intro-duïts pel Concili VaticàII, a la dècada delsseixanta del segle pas-sat. Un rector amb pocasensibilitat musical vaarribar a posar-lo a mig

del patí de la rectoria i a l’intempèrie, disposati a punt de ser lliurat al drapaire. Una acciód’última hora, les pressions de determinats ideterminants catòlics canetencs, va impedir-ho in extremis. Mn. Joan Serrabella ajudatpel seu nebot Jaume Dotras van poder resti-tuir les partitures al seu lloc. Per tant, es potafirmar que, l’arxiu es va salvar primer perpura sort i també perquè en els pitjorsmoments de perill hi ha hagut canetencsdisposats a vetllar per aquest patrimoni.El cas és, doncs, que l’arxiu musical s’hapreservat en la seva integritat. La sevapresència, juntament amb la del campanar ila capella fonda són les úniques referènciesque ens permeten fer-nos una idea aproxi-mada de la importància que Canet va tenir enl’època del barroc. En aquell període Canet vaser molt important, per més que ara puguisemblar-nos impossible o sorprenent. FrancescBonastre, al principi dels seus contactes ambels fons de Canet, pensava que no eren originalsde la nostra vila i es feia la pregunta de «compot explicar-se aquesta gran representativitat,que no concorda amb els fons musicals delnostre país, almenys pel que fa a viles i petitesciutats que han conservat fons musicals?» Iabans ja havia manifestat que, en un primermoment, van sospitar que en realitat aquestfons musical era el d’una ciutat més gran ique, per la causa que fos, havia anat a parara Canet. Tot i les rectificacions d’aquestsexperts de la UAB, que ja s’han publicat, en-cara hi ha penjat a la xarxa d’internet untreball de Mireia Ruíz Puig, de l’Escola Munici-

Foto

: Ca

rles

Sài

z


article

pal de Música Carles G. Vidiella d’Arenys deMar que encara manté aquesta teoria errònia.A desgrat d’aquesta opinió tan infonamentada,a Canet hi va haver una gran tradició musicaltal com ho palesa no solament la presènciatotalment pròpia d’aquest fons, sinó la filiaciódels seus principals apropiadors que sónperfectament coneguts i que ara es podenresseguir als dos volums de la col·lecció “Arxiusi documents”. “Inventaris dels fons musicalsde Catalunya”, detallats a l’apartat debibliografia que trobareu al final d’aquestarticle.I pel que fa a les obres, les que es conserven aCanet són: 2119 partitures (l’arxiu d’Arenysde Mar n’hi ha unes 400 i a Calella moltesmenys encara). A més a més, hi harepresentats pràcticament tots els autorshispànics del període i això fa que sigui unade les mostres més completes i de majorreferència del barroc a casa nostra, tant anivell nacional com internacional. SegonsFrancesc Bonastre, en el context dels seglesXVII i el primer terç del XVIII, la Capella deMúsica de Canet devia estar entre els centresmés importants de pràctica musical aCatalunya, això en el període de màxim es-plendor d’aquesta activitat. Al nostre país, hihavia en primer lloc i per ordre d’importància,

la Capella de la Catedral de Tarragona, a Bar-celona n’hi havia una seixantena, entenentcom a capelles musicals un conjunt estable decantants i instrumentistes que en formavenpart de manera oficial. Les de Barcelona, perordre d’importància eren: la de la Catedral, idesprés les basíliques de Santa Maria del Mar,Santa Maria del Pi i Sant Just i Pastor; peròsobretot la Capella del Palau de la Comtessa,residència dels Virreis, on va actuar de mestrede capella el canetenc Tomàs Milans i Godayol.A Barcelona, n’hi havia una cinquantena mésen monestirs i convents masculins i femeninsque tenien capella de música. A la resta deCatalunya, hi havia la Capella de Música deTortosa, que segons el professor Bonastre, feiade pont amb les de València, Saragossa i Bar-celona. A Vic, encara que no es conserva capmanuscrit d’aquella època, hi havia una capellamusical important i a Girona (molt ben repre-sentada pel que fa al fons musical de Canet),també comptava amb una capella de remarcaen la qual va passar-hi els darrers anys de laseva vida professional Tomàs Milans i Godayol,mig desterrat provablement per la sevacondició de partidari dels de la terra durant laguerra de Successió. Finalment hi havia tambécapelles en catedrals com ara Solsona, la Seud’Urgell, Òsca i Elna, entre d’altres.

Convocatòria d’una oposició per a mestre de gramàtica per a la capella de música de l’església (AMCNM)

Foto

: AM

CNM

El Sot de l’Aubó


5. Autors, mantenidors i proveïdors del’Arxiu

A l’arxiu de Canet, hi ha músics i compositorstant importants del barroc hispànic del XVII,com els mestres de la Capella Reial de MadridJuan Hidalgo, Cristobal Galán, SebastianDurón; i d’altres mestres castellans d’altíssimnivell com: Gregorio Enciso, Paredes, Cuen-ca, Agustín de Santa María, Matías Ruíz, MatíasVeana, Pedro Ardanaz i Miguel Tello. Tambécompta amb còpies manuscrites provenints dela Catedral de Barcelona originals de: JoanPau Pujol, Marcià Albareda, Lluís VicençGargallo i Joan Berter. Del Palau de la Comtessade Felip Olivelles. De la Catedral de Valènciade, Joan Baptista Cabanilles, Geroni de la To-rre, Teodor Ortells, Joan de Navas. De la Ca-tedral de Girona, Josep Sol, Joan Pusalgas,Gabriel Argany i Josep Gas. De la Catedral deSaragossa, Diego de Cassera. De la Catedralde Tortosa, Balsasar Sanz i Isidre Escoriohuela.Del Monestir de Montserrat, Joan Cererols,Benet Soler, Joan Simon, Francesc Rossell iMiquel López.I dels músics de la pròpia capella de Canet hiha obres de: Joan Pica, Miquel Oller, Pau Missé,Pau Llauger, Francesc Catà i un nombreimportantíssim d’anònims que s’haurand’investigar per tal d’establir la seva filiació ila seva identitat.Al segle XVIII l’arxiu musical va continuar ambla mateixa empenta, si bé –afectadasegurament— per la repressió castellanista,però malgrat tot hi ha una clara preeminènciade músics catalans, entre els quals cal desta-car Francesc Valls, mestre de capella de laCatedral de Barcelona i els seus deixebles: PereRabassa –mestre de capella de la Catedral deGirona, Vic, València i Sevilla-, Josep Picanyol–mestre de capella del Monestir de la Encar-nación de Madrid- Bernat Tria –mestre de lacapella del Palau de la Comtessa de Barcelo-na-, Jaume Casellas, de Valls –que ho fou dela capella de la Catedral de Toledo- i finalment,Salvador Laverni, mestre de la Capella de SantaMaria de Mataró. Per damunt de tots, però,cal destacar al canetenc Tomàs Milans iGodayol, que va arribar a ser mestre de lacapella del Palau de la Comtessa de Barcelo-na: es tractava de la residència del virrei, pertant de la màxima representació de la coronaa Catalunya i que com a tal tenia una relacióintensa amb la Cort espanyola i els centresmusicals més rellevants tant del Principat com

de la resta dels regnes hispànics. ProbablementTomàs Milans, va ser el principal benefactord’aquest fons musicològic de Canet, des de laseva posició de mestre de capella del Palau dela Comtessa va copiar o va fer copiar la majoriade partitures que els devien arribar a aquestacapella comtal i que, després eren trameses aCanet. Un cop desaparegut Tomàs Milans iGodayol, la tasca d’aportació de partitures ala capella de l’església de Sant Pere i Sant Paude Canet la continuaria el seu nebot i fillol,Tomàs Milans i Campús, que també era músici compositor.Des del segle XVII fins al XIX la còpia manus-crita era l’element habitual per a la recepció itransmissió dels textos musicals. I fins i tot, al’Arxiu de Canet, gairebé sempre hi ha duespartitures de cadascuna de les obres, per tald’evitar que la pèrdua d’un dels exemplarsrepresentés la seva desaparició.A banda del llegat de la família Milans, lesaportacions de particel·les a la capella de Mú-sica de Canet es va anar engruixint amb lesobres originals dels mestres de la capella locali a més a més, de músics com ara, Joan Pica,Miquel Oller, Pau Misser, Pau Llauger, FrancescCatà, Miquel Medir, Josep Saurí i RamonClausell i els compositors canetencsBonaventura Bruguera, Josep Castanyer, Sal-vador Jordana, Joaquim Jovenet, Isidre Joveri d’altres, que van completar l’arxiu actual.

6. Els mecenes de l’Arxiu: l’obra magna dela burgesia i menestralia marítima canetenca

Aquest transvasament de partitures durant elsegle XVII, XVIII i, amb menys intensitat,durant el XIX a la capella de Canet es feia pertal de proveir d’elements artístics i litúrgicsl’activitat religiosa de la vila, a càrrec,òbviament, de la capella de música de l’esglésiade Sant Pere i Sant Pau. I a partir del segleXIX, aquesta capella també tenia al seu càrrecels fastos corresponents a la cada vegada mésimportant activitat litúrgica del Santuari de laMisericòrdia.Tal i com diu el professor Francesc Bonastre alpròleg de l’inventari musical del Fons de Canet(Generalitat de Catalunya, vol. 5: 2009) allòque ens dóna una visió de la magnificència dela funció litúrgica a l’època del barroc, que ésquan fonamentalment es va engruixir l’arxiu,és la missa, que constitueix la part fonamentaldel que s’ha conegut com la festa barroca:els colors del vestuari, els moviments


article

escenogràfics i gestuals dels celebrants, lesflors, els ciris, l’olor de l’encens i, per damuntde tot, la solemnitat de la música, que ésl’element unificador i hegemonitzador alhorai que dóna caràcter inefable a tot el conjunt.Lògicament la Capella de Música de Canet te-nia un cost econòmic important, que sesubvenia íntegrament gràcies als benefactorslocals: la Confraria de Sant Elm de Mariners iNavegants i també hi contribuïen les gransfamílies dedicades al comerç marítim de lapoblació i, naturalment, altres corporacionsgremials, la majoria d’elles subordinades osubsidiàries a la construcció naval. Els principalscontribuents d’aquesta obra van ser noms denavegants i comerciants de Canet com lesnissagues Llauger, Roura, Clausell, Xiqués,Misser, Colomer, Marçal, Misser, Castanyer,Font, Fors, Cabanes, Roig i tants d’altres. Totsaquests comerciants tenia parents quecomanaven els vaixells. Noms de patrons comJaume Cabuy, Jaume Dillat, Jaume Cruanyes,Pere Rolderat, Joan Baptista Ferrer, JoanBaptista Ferrer fill, Josep Ferrer, Félix Llauger,Josep Arrufat, Salvador Soler, BonaventuraJover, Salvador Clausell, Francesc Missé, etc...també van contribuir en el manteniment dela capella de Música a través de la Confrariade Sant Elm, que era en definitiva, el princi-pal sostenidor de l’activitat musical. Aquestaparticipació econòmica es veia recompensadaper l’església amb el dret de ser enterrat en

el seu interior, cosa que en aquell momentnomés era concedida als eclesiàstics i a per-sones d’alta consideració econòmica i religio-sa. A la parròquia de Canet hi trobemperfectament documentat l’enterrament delsgrans terratinents de la vall i els principalscomerciants i navegants. Nissagues com elsCatà, Missé, Milans, Llauger, Vaquer, Cabanes,Macià i Vendrell, entre d’altres, figuren en leslàpides funeràries que encara es conserven alpati de la sagristia.

7. Els membres de la capella de música

Tal i com és fàcilment deduïble, una litúrgiad’aquestes característiques tenia uns costoseconòmics elevats. Essencialment, des delsegle XVII fins a mitjans del XIX la capella mu-sical de Canet la formaven catorze preveresels quals, havien accedit a la plaça per rigorosaoposició.Els membres de la capella havien de justificarconeixements musicals superiors –cant,interpretació i composició i harmonia-.Aquesta capella, no només comptava ambaquestes elements fixos sinó que també estavaparticipada per altres músics i cantors quedonaven suport a les grans celebracions.Una acta de la Universitat de Canet, del 12de juny de 1680 concreta que “los senyorsJurats compartescan la vila ab sinch partsper los sinch dies de la infroctava del Cor-

La burgesia terratinent i marítima de Canet rebia el privilegi de ser enterrada a l’interior de l’església.

Foto

: Jo

rdi

Sole

r

El Sot de l’Aubó


pus; so es lo dia del Corpuspagarà la Confraria (de Marinersi de Pescadors) y lo diumenge losSrs Capellans, y lo cap de Octa-va hagen de pagar dels dinersde la Universitat, com assí seacostuma los demés anys, per talso elegescan dúes persones decada quarto per replegar dins deson quarto per pagar la festa desa diada”.D’altra banda també trobemdocumentat el nombre demembres de la capella. Unaconcòrdia del 24 de desembre de1717, conservada a l’ArxiuParroquial de Canet de Mar, es-pecifica que el nombre demembres de la capella seran 14comptant-hi, entre ells, el rec-tor, el vicari i el diaca. Per tant,la capella de música estava for-mada, a més dels tres preveresesmentats, per onze clergues queno eren fills de la vila. D’aquestsn’hi havia quatre de confessors,que eren nomenats pel rector iels jurats. Havien de tenir 24 anyscom a mínim i el superioracreditava la seva aptitud iidoneïtat.Un dels confessors era mestre degramàtica i ensenyava de lletraals minyons de la vila, sensepercebre emoluments comple-mentaris. De fet doncs, la Capellade Música va ser la que va forniral poble del primer ensenyamentde minyons, el qual tenia lloc al’interior de l’església, en unespai acotat per una mamparade fusta que hi havia a l’entradade l’església a sota mateix del cor.També hi havia un mestre decapella. La seva funció era can-tar i fer cantar la capella iensenyar a tocar instruments decorda com l’arpa, el violí id’altres. El mestre de capellacomptava sempre amb dosminyons que cantaven de tiple,els quals ensenyava el cant pla perentornar antífones i respondreresponsoris des del cor.Un altre prevere destacat de la

1. Entrada2. Cor (al pis superior)3. Escala d’accés al cor4. Escola de minyons5. Bancs correguts

6. Orgue de la capella7. Suports d’aire de l’orgue8. Tombes de la burgesiamarítima i terratinent9. Capelles laterals

23

45

5

8

9

1

67

Espai on hi havia hagut l’escola de minyons de la capella

La manxa de l’orgue formava una fornícula cap a l’exterior del temple

Foto

: Ca

rles

Sài

zG

rafi

sme:

pap

yrus

Foto

: Ca

rles

Sài

z


article

capella era l’organista. En ordre d’importànciaera el segon càrrec. Estava a les ordres delmestre de capella i, quan li manava el rector,havia d’acompanyar el cant de les hores i lesmisses cantades. D’altra banda, l’organistatenia l’obligació d’ensenyar a tocar l’orgue sialgun fill del poble en volia aprendre.L’orgue original de la capella de Música del’església de Sant Pere era de mitjans segleXVII. Trobem documentat quan el Consell dejurats de la Vila acordaren encarregar un orguea Barcelona i vint-i-sis anys després, tal i comconsta al Libro de Notas, decretos y demáspertenecientes á la parroquial de Canet deMar, “los obrers de Canet donaren a preu ferla cadira del orga de dita Vila”.També en una acta de la Universitat de Canetde l’1 de febrer de 1679 es diu que “se hadeterminat acerca de fer festa per les galesse han de fer per les paus. Se fará un oficisolemne ab processó, completes a cant deorga, juntament amb músics y se dispari laartilleria de la torre”.Pel que fa a les veus, la capella comptava ambun tenor, un contraalt i un baxonista. Totstres sabien tocar algun instrument de cordacom l’arpa o el violí o instruments de vent.Pel que fa al baxonista (baix) tenia la obligaciód’ensenyar als fills de la vila que així hodemanessin.

Per completar els residents de la capella esreservava un lloc per un fill del poble amb elsmateixos drets i deures que la resta.Els emoluments anuals que rebien cadascund’aquests capellans eren de 200 lliures anualsperò els llibres i partitures anaven a càrrecd’ells.En aquest mateix document també s’hi faesment que en cas d’augmentar les rendes del’església, també s’incrementaria el nombrede capellans residents.

8. L’orgue de l’església i la seva ubicacióoriginal i funcionament

Per tal de portar a terme les funcions musicals,la capella cantava des del cor, que ja era elmateix que encara es conserva a l’actualitat.L’únic instrument que no era dalt del cor eral’orgue, que estava instal·lat a la segonacapella, entrant a mà esquerra al que avuiforma la capella de Sant Antoni. Aquest magneinstrument sonava impulsat per l’aire d’unamanxa situada al damunt de la balustrada depedra que encara es conserva l’exterior deltemple al començament del mur de ponent.Aquestes formidables mènsules de pedra sónl’únic que resta d’un instrument que avuitindria un valor inapreciable i que va ser vícti-ma de les flames iconoclastes de l’estiu de

A la dreta, imatge inèdita de l’interior de l’església, dels anys20, amb les gelosies a primer pla.

Imatge de com quedà el suport que aguantava la manxa del’orgue després de la crema de l’església parroquial, l’any 1936.

Foto

: Jo

sep

Salv

any

Foto

: Ar

xiu

Carl

es S

àiz

El Sot de l’Aubó


1936. La manxa inhalava i exhalava l’aire queera el que feia sonar els tubs accionada ambuna corda a través de politges exactamentigual a com funcionaven les manxes de lesfargues i les fornals dels serrallers i delsferrers. En aquest cas, els manxaires erendos escolans situats al costat mateix del’organista.

9. Els bancs d’ensenyar

El mestre de gramàtica ensenyava les primereslletres als minyons a l’espai de la part inferiordel cor. Fins a l’incendi de la Guerra Civil,encara existia la mampara de fusta quetancava el recinte corresponent a les duesprimeres capelles laterals. Aquesta mamparasuportava un banc a tot vol que era on seienels alumnes.

10. Les gelosies

D’altra banda, al final dels laterals i a tocar alcreuer Renaixentista, a les balconades queencara hi ha, en aquell temps estavenrevestides d’unes gelosies de fusta trenada.pintades de negre, molt típiques del barroc.Aquestes evitaven que els fidels perdessinl’atenció amb la contemplació dels minyonsquan cantaven les veus blanques des d’aquelllloc.

11. Les ordinacions de 1773

El 1762 es va renovar l’orgue de la capella demúsica i el 1764 s’hi van afegir clarins. Tot iaixí sembla ser que les rendes de l’església jano eren suficients per al manteniment del’activitat de la capella i l’empenta musical dela capella va anar disminuint en el darrer terçdel segle XVIII. Sembla però una crisiconjuntural atès que el comerç canetenc jas’havia recuperat de la desfeta de 1714 iestava a punt de beneficiar-se de la ReialCèdula de Carles III promulgant llibertat decomerç i de tràfic d’esclaus. Una altra provad’aquesta transitorietat és que es van seguirmantenint les catorze capellanies a l’esglésiai el 1773 el rector Joan Prat i els regidors del’Ajuntament van decidir aprovar unesordinacions per a la capella de Música. Aquestdocument, que es conserva a l’arxiuparroquial, comença amb un exordi que diu“Atenent que la capella de música de ditaIglesia es honorifica á la dita Iglesia per lo

lluhiment que dona á las funcions de ella; yutilosa al publich de dita vila per los fills deella que dedicats en sa menor edat al estudidedita art, adquireixen per tal medi,comoditats perpetuas en dita Iglesias o enaltres. Per lo tant moguts los predits Patronsdezel perque la referida capella musica noexperimente declinacio en lo venider, comen el dia se experimenta per falta tal vegadade ordinacions o estatuts; antes be á fi deprocurar son augment o á lo menos unacompetent conservació de ella, han vingutacordes á fer, ordenar y manar los estatuts yordinacions següents per a que ara y en lovenider sian perpetuament observats y ob-servadas».Les ordinacions normativitzaven el bonfuncionament de la capella per tal que «noexperimente declinacio en lo venider, comen el dia se experimenta». Les ordinacionsestablien que el mestre de minyons que pagavael Consell municipal s’incorporés a la capella.També establia l’entrada a la capella de músi-ca de clergues o seculars «que en veu o enalgun instrument sian habils e idoneos perdita capella». Aquests eren pagats a proporcióde l’activitat que desenvolupaven. El text,dividit en 11 capítols també marcava elfuncionament intern de la organització, ambles penalitzacions de sous per absències nojustificades i també es marcava les obligacionsdel mestre de capella i de l’organista.

12. Mn. Ramon Clausell i Llauger: l’enllaçentre la Capella barroca tradicional i elsmúsics del XIX, XX i XXI

Mn. Ramon Clausell va néixer i morir a Canetde Mar (*1807+1868) i va succeir com a mestrede Capella a Mn. Josep Saurí el 1834 fins a laseva mort el 1868. Després, tots els músicsdel poble del segle XX i fins als nostres dies,venien a ser descendents dels “Quirretes” iper tant néts dels músics de l’antiga Capella.A La Costa de Llevant del 9 de desembre de1905, hi ha una referència a la capella deMúsica de l’església de Canet, del qual diuque va arribar a tenir 16 músics beneficiats(o sigui de plantilla) i era considerada per laseva gran qualitat com “la catedral de la Cos-ta”. El que feia aquesta crònica no signadaaclaria que les dades venien d’una conferènciaque havia pronunciat el també preverecanetenc Mn. Anton Fors el 9 de setembre de1905. Mn. Anton Fors deia que gràcies a la


article

qualitat de la música s’afluixava la bossa delsrics, sobretot en els enterraments: la músicadel ritual de difunts moltes vegades influïa enl’estat emocional dels assistents i els parentsdel mort sota els seus efectes mostraven elseu agraïment gratificant la Capella per la sevainterpretació; igual com passava o passariamés tard en les gran interpretacions de músi-ca profana.En la seva intervenció Mn. Anton Fors parlantde Mn. Ramon Clausell i Llauger, també vaesmentar el fet que Isidre Jover Laberna fun-dador de l’orquestra “Els Quirretes” va ser undels seus deixebles predilectes. Mn. RamonClausell va ser alumne del mestre Barba deGirona (els coneixements de música i cant erende gran importància per a un futur eclesiàstic).L’any 1836, Mn. Clausell va aconseguir peroposició la plaça de mestre de Capella al’església de Sant Pere i Sant Pau de Canet.Aquesta plaça va ocupar-la 33 anys ambl’obligació [segons estatuts que diríem ara]de compondre una missa Solemne a granorquestra cada tres anys. L’any 1915, Mn.Anton Fors, també reportava en el parlamentesmentat que, Mn. Ramon Clausell, haviaescrit 16 misses de Glòria a gran orquestra. 2Misses de rèquiem. 3 Misses amb orgue (unade pastoral). 1 Villancet dedicat a Sant Pereque es cantava cada any a la processó de laFesta Major. 2 Tedeums a gran orquestra. Undels quals es va cantar l’any 1857 amb motiude la benedicció del nou santuari de laMisericòrdia, i deixava dit de passada que en-tre les obres de Mn. Clausell hi havia comple-tes, vespres, motets, benedictus, salutarisostia, sacris sequentia, goigs i moltes altrespeces de música religiosa, fou un virtuóstocant l’orgue i va crear una orquestra de 34músics que tots eren deixebles seus per tocarmúsica clàssica i religiosa. Mn. Fors deia que,a més a més, Mn. Clausell havia deixat unagran quantitat d’obra inèdita que, gràcies alstreballs de catalogació que s’han dut a terme,ara sabem que consta d’un total de 201 pecescatalogades des del 117 al 307 ambdós inclososimpresos a les pàgines 61 al 153 del catàleg.Mn. Ramon Clausell, a més a més de ser ungran músic, era un home docte que posseïa laque devia ser la biblioteca més important delCanet del seu temps i que, després de la sevamort va llegar-la al seu nebot-nét Marià SerraFont. Clausell havia nascut l’any 1807 —en ple-na ocupació dels francesos— a la casa pairalde la seva família que era al carrer de la

Santíssima Trinitat núm. 2. Aquesta casa méstard seria aterrada per a construir-hi l’estatgesocial del primer orfeó, o sigui, l’OrfeóCanetenc.

13. La continuïtat de la Capella deMúsica i la transformació en orfeó.

La capella de Música Barroca de la Parròquiade Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar vamantenir la seva activitat durant tot el segleXIX i fins i tot, el 1857, amb la consagraciódel Santuari de la Misericòrdia, la Capellatambé tingué cura de l’orgue del nou temple,si bé cal dir que des de mitjans de segles’experimenta una minva de la seva activitatmusical. Això va fer que les catorze capellanieses va començar a reduir, amb la mort delmestre de capella Ramon Clausell a 12 a finalsdels anys 60 del segle XIX i amb el temps es vaanar reduint l’activitat. Probablement la criside la capella guarda relació amb la de l’activitateconòmica de la població que va entrar enfranca decadència i no es recuperaria fins jaben entrat el segle XX. Malgrat tot, la Capellava mantenir l’activitat encara que els membresprofessionals a plena dedicació van acabar perser únicament dos o tres i es van complemen-tar amb cantors i músics que participaven atemps parcial. A partir del 23 de maig de l’any1903, Tomàs Jover i Sallarès va fundar l’OrfeóCanetenc. Era fill de Tomàs Jover Labera, eldeixeble del mestre de capella Mn. RamonClausell, i va fundar l’Orfeó Canetenc amb elrecolzament del Dr. Marià Serra, que era fillol

Els integrants de l’Orfeó Canetenc el 1904, al pati de can ClausellFo

to:

Arxi

u Ca

rles

Sài

z

El Sot de l’Aubó


de Mn. Clausell. L’OrfeóCanetenc va suposar unanova etapa de la músicareligiosa a Canet degairebé quinze anys.L’Orfeó Canetenc, vadesaparèixer circumstan-cialment l’any 1917 peròressorgiria poc més tard,el 1919 amb el nomd’Orfeó Misericòrdia queés el que encara porta al’actualitat. Inicialmentl’orfeó va actuar sota labatuta inicial de Mn. JosepSoler, que va dirigir-lo finsa 1928, que va haver deplegar per motius de salut.Llavors va prendre ladirecció Alfons Dotras Feliufins a l’any 1957 que vapassar-la al seu fill, JaumeDotras Serrabella.Amb la mort de JaumeDotras l’any 2003, el seufill Xavier Dotras Dotras haestat el director del’Orfeó, càrrec quecomparteix amb ImmaRoig i Travesa. A partir delmoment que a Canet hi vahaver orfeó, els membresde l’antiga Capella van en-trar a formar-ne part.L’orfeó intervenia a totesles grans solemnitats, peròuns cinc o sis membres(només de veus masculi-nes) que també eren músics, juntament ambel mestre de capella i l’organista, encaraconstituïen la Capella i actuaven de forma res-tringida en celebracions litúrgiques especials,sobretot en els enterraments de primera.Podem dir, per tant, que la Capella de músicano va desaparèixer del tot fins al canvi delitúrgia imposada per les reformes del ConciliVaticà II, i si bé de manera molt limitada, vaarribar fins a la dècada del seixanta del segleXX. Ara bé, des del moment que va haver-hiorfeó, tot el pes de la música religiosa a Canetva anar a càrrec seu i va tenir un llarg períodeascendent. Als anys seixanta del segle passatl’Orfeó va arribar a tenir seixanta cinccantaires entre veus masculines i femenines.L’orfeó només va suspendre la seva activitat

des de 1936 al 1938 perquè l’any 1939 ja vatornar a fer un recital al local del germansMaristes. A l’època de la Capella hi haviasempre unes quantes veus blanques (tiples enel llenguatge de l’època), o sigui, veus d’infantsimpúbers que contestaven sobretot el cant plai les antífones dels oficiants, després va haver-hi escolania que es va ampliar fins a set o vuitmembres. L’escolania si que devia desaparèixeramb la reforma del Concili Vaticà II.Pel que fa a la música instrumental derivadade la Capella, a finals del segle XIX, es vancomençar a formar les orquestres per a tocaren els balls populars i el seu format veniadeterminat generalment pel fet que sempreeren doblades de cobla de sardanes i la majoriadels músics (llevat dels que eren sacerdots),

L’Orfeó Misericòrdia, el 1922, amb Mn. Josep Soler a primer pla

Actuació de l’Orfeó Misericòrdia en el pati del Castell de Santa Florentina, el 1999

Foto

: Ar

xiu

Carl

es S

àiz

Foto

: Ar

xiu

ÀMBI

T


article

van deixar d’estar al servei exclusiu del’Església, i alternaven les actuacions de lalitúrgia amb la interpretació de música profa-na. No és que això comencés aleshores peròsi que podríem dir que la música es vademocratitzar però també es va vulgaritzar.A Canet però, tots els músics del poble haviensorgit de l’Església i eren tributaris de laCapella. La primera orquestra d’aquest gènereque hi va haver a Canet, la cèlebre orquestrad’“Els Quirretes” va fundar-la Isidre JoverLabera alumne de Mn. Ramon Clausell.

14.El retrobament i apreciació per partdels experts del Fons Musical de Canet

Durant els primers anys del segle XX algunsestudiosos de la música ja havien fet consul-tes a l’arxiu musical de Canet, que esconservava a la part més vella de la rectoria ique donava al carrer Eusebi Golart. El pareDavid Pujol havia treballat ja els villancets deCererols que es conserven a l’arxiu, i tambéva consultar la documentació el pare GregoriEstrada, organista del Monestir de Montserrat,que en definitiva, va ser qui va redescobrirl’arxiu per als experts.L’any 1981 el catedràtic de musicologia de laUAB, Francesc Bonastre començà a estudiarel fons i a fer-ne una primera catalogació,que ha durat 28 anys i en la que han participatde manera molt especial Josep Maria Gregori,Gretel Klein, Carme Romeu i Milà, ValentínAtxotegi, Maria Vila-Coro, Maria Farré,Francesc Cortès i Andreu Guinart.Arran d’això, entre els anys 1980 i 1986, amanera de divulgació, es van anar celebrantdiferents concerts de Nadal a l’església deCanet, que oferien obres de l’arxiu musical, itambé es van anar celebrant, durant total’alcaldia de Josep Rovira, SeminarisInternacionals de música barroca, amb lavinguda d’experts d’arreu del món, especial-mente d’Alemanya i Itàlia, que posaren derelleu la importància que mereixia l’arxiu deCanet.L’any 2004 l’Ajuntament de Canet va atorgarla Beca d’Investigació Raimon Bonal a l’equipformat pel catedràtic en musicologia FrancescBonastre i els musicòlegs Francesc Cortès iMaria Teresa Ximenes amb el títol deCatalogació i estudi de l’arxiu musical deCanet i recentment la Generalitat de Catalunyaha publicat l’inventari del seu fons, en dosvolums sota el títol de «Inventaris dels fons

musicals de Catalunya” Fons de l’esglésiaparroquial de Sant Pere i Sant Pau de Canetde Mar”, de Francesc Bonastre i Bertran i JosepMaria Gregori i Cifré, amb la col·laboraciód’Andreu Guitart i Verdaguer.

15. A manera de conclusió

Amb la publicació dels treballs d’indexació icatalogació dels treballs portats a terme perla Càtedra de Musicologia de la UniversitatAutònoma de Barcelona, la pregunta que esplanteja és que, sense que es pugui posar enperill la seva conservació, el puguin consultartant els experts com els afeccionats a la mú-sica barroca, i des de qualsevol lloc del món,cosa que amb les tècniques digitals d’avui ésperfectament possible.Per part del Centre d’Estudis Canetencs, tantpunt acabi la digitalització dels llibressagramentals de l’arxiu Parroquial que estàfent l’equip Ramon Rovira Fors, sota la direcciói realització de Jordi Soler, s’emprendrà lacaptació digital del fons musical, després dedemanar òbviament els permisos necessaris ales autoritats eclesiàstiques que són lespropietaries legals d’aquest fons.

XAVIER MAS i CARLES SÀIZ

BIBLIOGRAFIA:

BONASTRE, Francesc; GREGORI, Josep M:, GUITARD, Andreu(Col.): Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 2/1.Fons de l’església parroquial de Sant Pere i Sant Pau de Canetde Mar, Dep. De Cultura i Mitjans de Comunicació.BALLESTER I CLARAMUNT, Juan: Vida de San José Oriol.Impremta Eugenio Subirana, Barcelona 1909BALLART, Joan: Alguns aspectes de la indústria tèxtilcanentenca (1a, 2a, 3a, 4a, 5a, 6a, 7a i 8a) A: El Sot de l’Aubó,Desembre 2006 - setembre 2008MAS, Xavier: Guerra i revolució i contrarevolució a Canet deMar (1936-1943). Caixa d’Estalvis Laietana”MAS, Xavier: Memorial dels pescadors i els peixos, Caixad’Estalvis Laietana.MAS, Xavier; AMAT, Jordi: De la guerra de Cuba a la guerracivil (inèdit).MATAMALA, Pere: L’Hospital dels Pobres. Editorial Cannetum,1983COMERMA, Josep: Novena, Història i Cançoner de Ntra. Sra.de la Misericòrdia de Canet de Mar. Taller Gràfics M. I R.Gilabert, Barcelona, 1947.ROVIRA, Josep: Facsímil d’un document històric. “Cèdula Reialde Carles III, als mariners de Canet, de 19 d’agost de 1761” A:“Plaça de la Llenya” desembre de 1982, faciscle 36 -Vol II.SÀIZ, Carles: Catalanisme i cant coral a Canet. L’històric OrfeóCanetenc. A la memòria de Jaume Dotras Serrabella. A: ElSot de l’Aubó, núm. 6 gener 2004SÀIZ, Carles: Història i arquitectura. Introducció a: Canet deMar, història i patrimoni. Col·lecció Estudis del Patrimoni,Edicions Els 2 Pins-Ajuntament de Canet-Centre d’EstudisCanetencs

El Sot de l’Aubó


Tomàs Milans (1672-1742)i el Fons Musical de l’església

parroquial de CanetJosep M. Gregori i Cifré

F ill de Marc Antoni Milans i Macià (1625-1708) i germà de Carles Milans iGodayol, nasqué a Canet de Mar el 7de març de 1672. A l’entorn del 1680,

aproximadament, sant Josep Oriol l’acollí acasa seva a Barcelona amb Carles, el seugermà gran. Tal com ja hem esmentat abans,gràcies a l’amistat del sant amb Jeroni Oller,l’organista del Palau de la Comtessa, elsinfants Milans van ser admesos per Felip Olivellesa la capella de música del Palau de la Comtessa.Ja fa uns anys vam assajar sobre la relacióentre el sant i Tomàs Milans,[1] la relació en-tre els dos fou força intensa a la llum delsdocuments que n’han deixat testimoni; enca-ra que no sigui ara el moment de fer-ho ambdetall, podem, tanmateix, fer esment denoves dades sobre els lligams de parentiu queunien sant Josep Oriol amb la família Milansde Canet de Mar.En una carta dirigida a Marc Antoni Milans del30 d’agost de 1682, sant Josep Orioll’informava del curs dels estudis musicals delspetits Carles i Tomàs: “Lo cas es que la ulti-ma vegada que parlí a al Sr. mestra delsminyons com se aportavan, me respongué enpresensia del Sr. Rnt. Oller, que Carlos anavareixint molt bé y que aprendre orga més queThomas may ha tingut lo cor al cant, y que noy a remey de que aprenga y que més valdriaque se trates de donar-li atra estrancont, yoli fiu de resposta que les y escriuria a V. y axysi pot venir a donar-i una vista sera molt bo…y los minyons estan bisarros…”[2]La tutoria del sant envers els germans Milansdegué concloure a l’entorn de l’any 1685.Tomàs Milans, “sota la vigilancia d’Oriol, poguécontinuar la carrera eclesiástica y arribardesprés a sacerdot,”[3] als vint-i-cinc anys,

és a dir, el 1697.[4] El 23 de desembre d’aquellany Josep Oriol escriví a Canet de Mar aSusanna Bonamich—vídua de Marc Antoni Milansi Godayol, germà gran de Carles i Tomàs—,fent palesa la difícil situació econòmica quehom vivia a Barcelona a causa del setge del’exèrcit francès, expressant com “el pobreTomàs per ara encara no guanya per menjar…malgrat tot ell ajudarà en el que pugui el seupare i la consolarà a vosté…”[5].L’any 1698 sant Josep Oriol emprengué unsegon viatge a Roma —a partir d’aquella datael sant començà a curar de gràcia— i el 31 demarç, abans de marxar, va deixar un

L’església parroquial, durant els primers anys de segle XX

Foto

: Fo

ns S

erra

-Viñ

as B

iblio

teca

P.

Gua

l


article

testament de prevenció en el qual donava “lacapa corta de chamelote, que mando a To-más Milans, maestro de capilla de música delPalau de la Condesa, mi pariente…”[6].En dues declaracions dels processos debeatificació, iniciats el 1758, s’esmenta queel sant havia proposat a Tomàs Milansd’acompanyar-lo en el seu segon viatge aRoma, el 1698.[7] Sant Josep Oriol arribà aMarsella, caigué malalt i retornà en veler aBarcelona, on desembarcà el 22 de maig de1698; “un cop hagué vist els seus companys[del Pi] va anar a casa de Tomàs Milans, parentllunyà seu i fill de padrí de primera missa.”[8]L’anècdota del seu retrobament amb TomàsMilans és força eloqüent: “Quan tornà de Mar-sella, una de les primeres visites que féu, vaser al seu parent Tomàs Milans. Aquest tenia,en aquells moments, una criada que no haviaconegut el sant. Quan arribà a la casa ipreguntà per mossèn Milans, la criada li diuque no hi és. Havent rebut ordres perquèdigués que no hi era, ja que mossèn Milansestava enfeinat. El sant, amb afabilitat,respon: «Mireu-ho bé, que ja el trobareu».La criada insisteix i rep del sant la mateixapetició. Estranyada aquella, va a dintre a co-municar-ho al seu amo. Mossèn Milansendevina que el visitant és el doctor Oriol isurt amb alegria a rebre’l. El sant s’adreça ala criada i li diu: «Ja us ho deia que eltrobaríeu»”[9].L’any següent, el 1699, Tomàs Milans s’haviadesplaçat a Cartagena amb altres músics dela capella del Palau, mentre creixia la famadel seu bon art com a tenor i arpista.[10] Desd’allà va escriure a Josep Oriol, el qual, el 21de novembre, adreçava un correu a la famíliaMilans, a través del seu amic mossèn AntoniFiliperes de Canet, per fer-los saber que “es-tos dies passats Thomás son fill me scrigué deCartagena que stava bo y molt aplaudit delsSrs., y que per respecte que avien arribat allialtres dos de la musica del Palau, creu setractará de tornar prest y que segons variescartas que han vingut dant noticies de lesqualitats de Thomás crech aurá guaniat moltafama, pero no se si aurá perdut lo poch queavia guaniat, que es lo que jo li digué quantsen aná, que no mo feu á saber fins que jaestava empenyat y del tot per anarsen…”[11].Sant Josep Oriol degué deixar una profundaempremta espiritual en els germans Milans,en especial en Tomàs Milans; des de la sevaconvivència durant la infantesa, el despertar

de la seva vocació sacerdotal i les vivènciesque compartí amb el sant, algunes de les qualsforen, sens dubte, extraordinàries,[12] comel goig d’assistir-lo, amb els escolans del Pi,en un moment tan íntim com el del traspàs.Carreras i Bulbena, citant la biografia del PareNadal, recull com Tomàs Milans “mentre foumestre de la Seu de Girona feya llegir á sosdexebles una llibreta escrita de sa mà, hon sedescrivíen miracles fets per lo Beat JosephOriol, la efigie del qual guardava amb moltaveneració.”[13]Reprenent el fil biogràfic de Tomàs Milans, elmateix any del seu viatge amb la capella delPalau a Cartagena, el 1699, es jubilava FelipOlivellas, el seu mestre titular, el qual hitraspassà a l’estiu de 1702.[14] Gabriel Arganyhavia accedit a l’esmentat magisteri el 12d’agost del 1699, però “a 22 de noviembrede 1701 tomó posesión de la capellanía el Rdo.D. Tomàs Milans subdiacono… A 7 Noviembrede 1714 por renuncia del Rdo. Milans Pbro.tomó posesión el Sr. D. José Picañol.”[15]Tomàs Milans exercí el magisteri d’aquella pres-tigiosa capella barcelonina durant el períodeaustriacista, fins el 1714, moment en què lifou concedit, “bien que con cierto sigilo”, elmagisteri de la catedral de Girona.[16]Efectivament, el 22 d’octubre de 1714 Milansera acceptat al cor catedralici pel capítol gironíper cantar i celebrar els oficis, reverendusThomas / Milans Magister Capelle musice petitlicentiam […] de cantatur et dum divina officiacelebrantur. Cinc dies després, el 27 d’octubre,el comissari de música de la catedral proposàal capítol que, atesa l’arribada de Milans aGirona, davant la novetat de la seva presènciaal cor hom fes com si res, ja que encara nos’havia consumat la seva possessió delmagisteri de la catedral.A mitjans de març de 1715 Milans ja constavacom a mestre de capella de la catedral deGirona.[17] La seva presència es perllongà finsal final dels seus dies, tot i el seu desig reiteratde ser admès com a resident a la parroquialde Canet de Mar, a causa de la seva possessiód’un benefici fundat a l’església de la sevavila natal, probablement les rendes íntegresdel qual, sumades a les distribucions derivadesde l’admissió com a resident, li suposaven unsguanys més substanciosos que els que obteniaa la pròpia catedral de Girona.[18]El 21 d’abril de 1735 Tomàs Milans presentàuna súplica al capítol on al·legava que perespatium 21 annorum deservir dictum

El Sot de l’Aubó


ministerium et / cum ratione etatis, etinfirmitatum quibus molestatur amplius nonpossit / predictum ministerium exercere, ideosuplicat quod Vra Dne dig-/ netur eum jubilare.La nit del 18 al 19 de gener de 1742 TomàsMilans traspassà a Girona. El mateix dia 19,l’acta capitular fa esment del desig de TomàsMilans —preterita nocte decessit—, segons elqual eligens sepulturam in villa de Canet deMar in qua erat oriundum. L’endemà mateixrebia sepultura a la parròquia de Sant Pere iSant Pau de la seva vila natal, “en dita Iglesiaâ la tomba de la casa de Milans davant NªSeñora del Carme”.Val a dir que hem localitzat un altre TomàsMilans dins la mateixa família de Canet. Estracta d’un fill del Dr. Aleix Milans († 1747)[19]—germà de Carles i Tomàs— batejat a Canetel 9 d’agost de 1728, del qual el seu oncleTomàs Milans i Godayol en fou el padrí.[20]2.- El Fons Musical de Canet de Mar i l’obrarecopiladora de Tomàs Milans i GodayolTal i com ha assenyalat Francesc Bonastre enel seu prefaci, una molt bona part del repertorique ha perviscut fins als nostres dies d’aquestimportant fons musical prové, bé queindirectament, del fons de la capella musicaldel Palau de la Comtessa de Barcelona,desaparegut durant la darrera guerra civil.

Tomàs Milans, que en foumembre entre els anys1680, aproximadament i1714, primer en qualitatd’infant cantor i despréscom a arpista i mestre decapella, tingué lasensibilitat i l’afany devoler copiar o fer co-piar,[21] moltes de lesobres que, procedents dela Cort espanyola i dels cen-tres musicals més relle-vants de Madrid, les granscatedrals del Principat, lesde l’antiga Confederació —principalment Saragossa iValència—, i els principalscentres catedralicis hispà-nics, arribaren a mans delsmúsics del Palau.Vegem amb una mica dedetall la procedènciad’aquest repertori:[22]

1.- 107 obres de mestresde la Capella del Palau de la Comtessa:24 d’Olivellas (1679—1700),19 de Milans i Godayol (1690—1714)[23]14 de J. Picanyol (1714—1726)50 de Tria (1726—1754)2.- 75 obres de mestres de capella de la RealCapilla i dels monestirs reials de Madrid (Des-calzas reales i Encarnación):18 de J. Hidalgo13 de M. Ruiz12 de C. Galán8 de S. Durón7 de M. Tello6 de J. de Paredes3 de C. Patiño3 de J. de Navas1 de M. de Veana1 de J. de Vaquedano1 de j. Mir1 de Roldán1 de F. Sanz3.- 167 obres d’autors de centres eclesiàsticsbarcelonins:a) 98 de mestres de la capella de la Catedral:5 de J. Pujol (1612—1626)3 de M. Albareda (1626—1664)4 de M. Selma (1664—1667)31 de Ll. V. Gargallo (1667—1682)25 de J. Barter (1682—1696)

El 1715 Tomàs Milans ja era mestre de capella de la Catedral de Girona


article

30 de F. Valls (1696—1726)b) 55 de mestres de la capella de Santa Mariadel Mar, sense comptar les de Gas:1 de J. Reig (1618—1669)2 de F. Milà (1670—1679)1 de M. Rosquelles (1674—1684)6 de J. Subies (1684),¿? de J. Gas (1685—1690)5 de Ll. Serra (1699—1715)16 de J. Casellas (1716—1732)5 de S. Figuera (1734—1745)19 de P. Montserrat (1745—1759)c) 13 de T. Milans i Campús mestre de capellade Sant Just i Pastor (1733—1761)4.- 31 obres de mestres de la capella de lacatedral de Girona, on Milans i Godayol hi regíel magisteri durant vint-i-vuit anys:2 de J. Verdalet (1652—1685)1 de F. Parellada (1663—1682)1 de J. Sol (s. XVII)26 de T. Milans i Godayol[24] (1714—1742)1 de T. Lacavalleria (Sant Feliu, 1740—1763)5.- 20 obres de mestres de capella d’altrescatedrals catalanes:a) 6 de Lleida:1 de F. Verge (1607—1612)1 de F. Vallès (1654—1673)2 de J. Ferrer (1681—1684)2 d G. Argany (1690—1716)b) 6 de La Seu d’Urgell:1 de P. Serrano (1642—1658)1 de J. Forcada (1700—1706)3 de F. Andreu (1735)1 de B. Pagueras (s. XVIII)c) 3 de mestres de capella de la seu de Vic:1 de J. Baseia (1668—1680)2 de P. Rabassa (1713)8 d’A. Jordi (…1797)d) 3 de mestres de la capella de la catedral deTarragona:1 de P. Enciso (1685…)2 d’I. Escorihuela (1672, 1691)e) 2 de de B. Sanz (1673—1708), mestre decapella de la catedral de Tortosa.6.- 40 obres de mestres de capella de lesprincipals catedrals de l’antiga Confederaciócatalanoaragonesa i valenciana:a) 22 de mestres de la capella de la catedralde València:1 d’U. de Vargas (1653—1655)2 de G. Babán (1657—1675)1 d’A. Baylón (1677)3 de J. B. Cabanilles (1666—1712)4 d’A. T. Ortells (1677—1704)11 de J. de la Torre (1645—1665)

b) 18 de mestres de la capella de la Seu deSaragossa:10 de Cáseda [Diego o José?]6 de D. de Cáseda (1673—1694)1 de J. de Cáseda (1695—1705)1 de D. Jaraba (1674—1677)7.- 75 obres de mestres de la capella de SantaMaria de Mataró, en especial de S. Laverni,del qual és ben coneguda la relació de la sevafamília amb Sant Josep Oriol:1 de Pujolar (1675)13 de Gas[25] (1675—1685)2 de Ll. Simon59 de Laverni (1699—1741)7.- 11 obres de mestre de l’Escolania deMontserrat:4 de J. Cererols (1653—1680)4 de B. Soler (1680—1682)1 de J. Simon (s. XVII)1 de F. Rossell (s. XVII)1 de M. López (1697—1704, 1715—1720).

La mà de Tomàs Milans oncle es fa, doncs,evident a l’hora de fer un balanç de laquantitat i la qualitat del repertori forani querecopilà durant el període comprès entre 1680i 1742. La seva posició estratègica a la Capelladel Palau de la Comtessa de Barcelona, unacapella d’una categoria pròpia a la d’unacapella reial, li permeté de dur a terme lacòpia d’obres que eren del seu interès perso-nal, tant per la seva qualitat, com potserpensant en la varietat del seu repertori. Ésmolt probable que Milans iniciés la recopilaciód’aquest thesaurus des de la dècada de 1690,quan acabava de formar-se al costat de FelipOlivelles i que intensifiqués la còpia d’aquellesobres durant l’època en què regí la capella delPalau, primer de forma interina i després coma màxim responsable, entre 1701 i 1714.Tot i la marxa de Milans de la capella del Palauel maig de 1714, les obres dels compositorsvinculats amb aquella prestigiosa capellaseguien arribant a Canet ben bé fins mitjansegle XVIII. Aquest és el cas de les còpies deles obres de Bernat Tria, mestre de capelladel Palau entre 1726 i 1754; resulta curiósd’observar que la darrera obra datada de Triaque es conserva en el fons canetenc és de1742, el mateix any del traspàs de TomàsMilans i Godayol.Ara com ara, em pregunto si durant l’èpocaen què Milans regí el magisteri gironí, entre1714 i 1742, el seu nebot, Tomàs Milans iCampús, seguí nodrint per encàrrec seu el fons

El Sot de l’Aubó


musical de Canet amb còpies de les obres delsmestres del Palau que succeïren al seu oncle.Aital fet ens ajudaria a explicar la presènciade les obres de Josep Picanyol i Bernat Triacopiades entre els anys 1714 i 1750,aproximadament i també les dels mestres deSanta Maria del Mar, Jaume Casellas, SalvadorFiguera i Pau Montserrat, que no arribarien aCanet fins a mitjan segle XVIII. Cal tenirpresent que Tomàs Milans i Campús regíl’important magisteri de la parroquial de SantJust i Pastor entre 1733 i 1761, per la qualcosa podia haver estat el continuador del’enriquiment del fons canetenc. Si Milans onclenodrí la part del fons que correspon al període1685/1690—1733, no em sembla inversemblantpensar que fou el seu nebot qui ho seguí fenta partir de la seva incorporació al magisteride Sant Just i Pastor, amb el repertori delscompositors de l’àrea barcelonina.Tot i la recreació imaginària que representamirar d’esbossar aquesta recepció atenent ala seva procedència, els nombres no deixende ser significatius. Al repertori generat pelspropis mestres de la capella del Palau -107-, licaldria sumar el que aquell mateix centrerebia, a causa de la seva rellevància, del’entorn de la Cort de Madrid, de la seva RealCapilla i dels monestirs de les Descalzas realesi la Encarnación -75-, com també de mestresd’importants catedrals de la Península (Sevi-lla, Toledo, Málaga, Pamplona, Granada,Burgos, Ávila), 26.A la capella del Palau hi arribarien amb facilitatcòpies d’obres significatives dels mestres deles catedrals de Catalunya -149- i del mapa del’antiga Confederació -40-, així com delsmestres de Santa Maria del Mar de Barcelona-55-. El càlcul de la presència d’aquestrepertori, via capella del Palau, donaria unresultat aproximat de 426 composicions, laqual cosa representa un 35’6 per cent de les1196 obres d’autor conservades en el fonscanetenc.La proximitat de Mataró i els lligams d’amistatentre els Milans i els Laverni també ajuden aentendre el nombre de les obres dels seusmestres de capella que avui es troben a Canet-75- i d’altra banda, també hi són presents11 còpies d’obres de mestres de capella delmonestir de Montserrat, el centre formatiumés prestigiós del Principat en aquella època.El repertori format per l’obra compositiva delsmestres de capella de la parroquial de Canetfins a l’època dels Milans ofereix un còmput

de 131 obres, de les quals 100 pertanyen a M.Oller, 16 a J. Pica, 11 a P. Llauger, 3 a P.Misser i 1 a F. Catà. A partir del traspàs deTomàs Milans oncle, el repertori canetencroman centrat en la pròpia producció escritaper als serveis musicals de la seva capella, ambuna notable reducció dels seus efectius vocalsi instrumentals. És per això que des de lasegona meitat del segle XVIII els autorsrepresentats de forma majoritària són elspropis mestres de la parroquial, especialment,Josep Saurí (191) i Ramon Clausell (192), abanda d’I. Jover (18), S. Jordana (1) i J.Jovenet (1). La xifra del repertori autòctoncanetenc és de 536 obres d’autor —el 44’8per cent del total—, a les quals caldria afegir-hi una part important de les 923 obresanònimes del fons.Pel que fa a l’obra compositiva de Tomàs Milansoncle, vull remarcar que les 42 obres sevesque es conserven a l’actual Fons de Música dela Biblioteca Nacional de Catalunya corresponena la seva etapa gironina (1715-1742), lesquals, juntament amb les 6 que van aconseguirsobreviure a la catedral de Girona i les 67 deCanet, formen un corpus compositiu globalde 115 obres o més ben dit, de manuscrits,ja que algunes concorden entre elles.Del repertori del seu nebot, Tomàs Milans iCampús, n’he localitzat 1 a la Biblioteca Na-cional de Catalunya —procedent també de lacatedral de Girona amb el Fons Carreras Da-gas— i 13 a Canet, mentre que en el FonsMusical de la parroquial de Sant Just i Pastor,on treballà durant vint-i-vuit anys, no n’haperviscut cap.Pel que fa a la distribució de les atribucionsentre ambdós Tomàs Milans, oncle i nebot, lesobres del primer corresponen als manuscritscopiats entre 1690 i 1730, aproximadament,mentre les del segon van ser escrites durantel segon terç del s. XVIII i tant a les de Canetcom a les de la Biblioteca Nacional deCatalunya, en el Tit Dip, a continuació delcognom Milans hi especifica sempre “Lidº”,llicenciat.

JOSEP MARIA GREGORI I CIFRÉCatedràtic de PatrimoniMusical de la UABNOTES

[1] Cf. Gregori i Cifré, Josep Maria, “Sant Josep Oriol i TomàsMilans, notes per a una hagiografia musical”, Camposinterdisciplinares de la Musicología. Madrid: Sociedad Españo-


article

la de Musicología, 2001, vol. 2, pàgs. 861-884.

[2] Cf. Ballester y Claramunt, Juan. Vida de San José Oriol.Barcelona: Imp. de Eugenio Subirana, 1909, p. 633.

[3] Cf. Salotti, Carles. Vida de Sant Joseph Oriol. Barcelona:Eugeni Subirana, 1910, p. 68.

[4] Cf. Ballester, p. 67.

[5] Marc Antoni Milans i Macià, el pare de Carles, Tomàs i delrecentment traspassat Marc Antoni, tenia llavors setanta-dos anys i vivia a Canet amb la seva nora, Susanna Bonamich,i el petit Aleix i els seus germans orfes de pare, i Francesca.Tant en Milans pare com Tomàs Milans volien destinar els seusbéns als fills de la vídua Bonamich, segons li ho va expressarJosep Oriol en una carta del 23 de desembre de 1697. Cf.Ballester, p. 131—132.

[6] Cf. Ballester, p. 167.

[7] Així ho relata mossèn Carles Ferrer de Canet de Mar: “[…]en cierta ocasión dicho Siervo de Dios (Oriol) dijo al Rvdo.Tomás Milans si quería ir a Roma con él, y respondióle (Milans)que sí, le dijo (Oriol) que lo encomendase a Dios y a MaríaSantísima, que él haría lo mismo; y pasados algunos días se fuédicho Siervo de Dios sin decir cosa alguna a dicho Milans;infieriendo de aquí Milans que el Siervo de Dios había tenidoalguna inspiración de que él (Milans) no fuese a Roma; pueshabiéndose quejado dicho Tomás Milans a dicho Doctor Oriol,cuando regresó por haberse marchado sin decirle nada, res-pondió el Dr. Oriol: ‹‹Yo te había dicho que lo encomendares aDios y a María Santísima, que yo haría lo mismo, y si hubieseconvenido ya habrías marchado conmigo». Lo que dice el de-clarante por habérselo referido así dicho Tomás Milans.” Cf. laDeclaració extreta dels manuscrits dels processos conservatsa l’Arxiu del Pi, que recull Rosendo Llates en la seva Vida de SanJosé Oriol. Barcelona: Barna, 1953, p. 177.

[8] Cf. Vergés, Tomàs. El Doctor Pa i Aigua (Sant Josep Oriol).Barcelona: Claret, 1981, p. 57.

[9] Cf. Id., p. 121. Extret de l’Arxiu del Pi: Procés 1, f. 1118.

[10] Cf. Carreras i Bulbena, Josep Rafel. La música en la agoníadel Beat Joseph Oriol, pàg. 15.

[11] Sant Josep Oriol escriví tres cartes a Marc Antoni Milans,datades els anys 1669, 1673 i 1682, les quals el 1909, segons elcanonge Ballester, estaven en possessió de “los Sres. deCraywinckel y Metzger, descendientes de la família Milans deCanet de Mar, quienes los tienen guardados —els autògrafs—dentro de precioso relicario, en el rico oratorio que hay en lahermosa quinta que poseen en el paseo de San Gervasio, llama-da del Frare Blanch.” Cf. Ballester, p. 80, i 635—636. La cartadel 21 de novembre de 1699, objecte d’aquesta nota, estavaen mans d’Antònia Rodríguez de Ureta. Cf. Ballester, p. 231. El25 d’abril de 1700, sant Josep Oriol escriví una altra carta amossèn Filiperes de Canet de Mar per fer-li saber que lasenyora Susanna rebria dos doblons d’or de Tomàs Milans, perpoder satisfer el deute que la casa Milans havia de pagar al’església de Canet. Cf. Ballester, p. 231—232.

[12] En aquest sentit vegeu en l’apèndix I del meu articlesobre “Sant Josep Oriol i Tomas Milans…”, p. 878, la carta demossèn Josep Figueró del 1754 —segons el testimoniatge deCarles Ferrer de Canet, el qual concorda amb el testimonid’Antoni Llampuig del 1762, deixeble de Milans a la catedral deGirona—, on fa la narració d’un viatge que van fer junts SantJosep Oriol i Tomàs Milans de Barcelona a Canet de Mar, i queRosend Llates recull a la seva biografia, Vida de San José Oriol.Barcelona: Barcelona, 1953, pàgs. 242—243.

[13] Citat a Carreras i Bulbena, Joseph Rafel, La música en laagonía del Beat Joseph Oriol, p. 16—17.

[14] Cf. Id., p. 20.

[15] Arxiu Nacional de Catalunya: Fons Carreras i Bulbena,Josep Rafael, 04.02.105. Carreras i Bulbena va extreureaquestes dades de l’arxiu del Palau quan preparava el seullibret sobre La música en la agonía… del 1898; entre la sevadocumentació conservada a l’ANC —vegeu, 04. 02. 37—, esconserva també una relació dels mestres de capella de SantaMaria del Mar des del 1582.

[16] Civil Castellví, Francesc. “La capilla de música de la cate-dral de Gerona (Siglo XVIII)”, Anales del Instituto de EstudiosGerundenses, XIX (1968—1969), p. 140 i ss. L’al·lusió a la silen-ciosa entrada de Milans a Girona fa pensar en la possibilitatque hagués estat “estranyat”. Jordi Rifé suggereix que l’opcióde Milans per anar a Girona podia obeir a la ferotge repressióque els Borbons exercien a Catalunya contra els seguidors del’Arxiduc Carles, de fet el Palau de la Comtessa es trobava enmans dels Vélez, de reconeguda filiació borbònica. Cf. Rifé iSantaló, Jordi. “La música al Palau de la Comtessa de Barcelo-na durant el govern de l’Arxiduc Carles d’Àustria a Catalunya(1705-1714)”, Revista Catalana de Musicologia, II (2004), 131-143

[17] Cf. Civil Castellví, Francesc. “La capilla de música…”, p.142.

[18] En el fons documental de l’APCM es conserva una extensai completa documentació sobre el plet que Milans interposàcontra els jurats de la vila i el rector de Canet de Mar pernegar-li l’admissió a la residència malgrat la seva possessió delbenefici de sant Miquel Arcàngel i sant Antoni abat. El litigi esperllongà en diverses etapes i amb nous intents per part deMilans, però fou sempre endebades. La documentació comprèntres plecs notarials redactats entre 1704 i 1739 i entre elstestimonis de les declaracions hi ha Pau Misser i Isidre Misser,aquest darrer va ocupar la plaça de tenor des de 1730 fins quetraspassà el 1760, cf. Capsa Admissions 1624-1856: Ad-20 i 48.Pel que fa al plet, cf. Plets 1, 1650—1750: Pl-2, 6, 7 i 25.

[19] APCM: Òbits 3. 4 / 1693—1760, f 101 v.

[20] APCM: Baptismes 6. 7. / 1687—1732, f 99. “[…] forenpadrins lo Rt. Thomas Milans Pre. y mestre / de capella de laIglesia Cathedral de Gerona […]”. El Ms 595 conté a l’interiordel bf de la coberta un petit paper amb la inscripció: “Num. 2.Pl. 5. / Dr. Aleix Milans”. A tall de curiositat, volem assenyalarque el Tit Dip del Ms 563, conté en el seu interior un dibuix ambuna sanefa simètrica coronada per dues aus. Al pati de lasagristia de l’església de Canet de Mar s’hi conserva la làpidadel vas dels Milans amb el seu escut d’armes, en el qual hiapareix un lleó a l’esquerra i dues aus a la dreta.

[21] El manuscrit anònim CMar 546 de finals del s. XVII, a sotadel Tit Dip s’hi llegeix “no la copieu”, la qual cosa podriaassenyalar com Milans encarregava la còpia d’obres del Palauquan n’era membre de la capella i ell mateix era qui les duia aCanet.

[22] Assenyalo entre parèntesi els anys de dedicació delscompositors en els respectius centres.

[23] Contemplo les seves obres copiades entre finals del s.XVII i el primer quart del XVIII.

[24] Contemplo les seves obres copiades a partir del segonquart del s. XVIII.

[25] Les seves obres conservades a Canet daten del darrerterç del s. XVII i, per tant, algunes podrien venir també de laseva etapa de mestre de Santa Maria del Mar (1685-1690).

[26] Seria el cas de les còpies de les obres de P. Ardanaz (6), B.F. Diruelo (2), G. López de Guevara (1) i D. J. de Salazar (1),entre d’altres.

El Sot de l’Aubó


Els Milans de CanetUn llinatge de la burgesia

canetenca de metges,comerciants i músics

Jordi Soler i Moradell

DOrigen del cognom Milans

es de l’inici dels registres parroquialsordenats pel Concili de Trent i posatsen pràctica a final del segle XVI podemseguir famílies Milans a Sant Vicenç deLlavaneres[2], de Arenys de Mar i de

Canet de Mar.És possible que tinguin un origen comú, peròno l’he pogut confirmar. El fogatge nominatiude 1497[3] únicament esmenta un únic Milansdel Bosch a Sant Vicenç de Llavaneres (tot ique falten 10 focs no expressatsnominalment), cap a Arenys ni tampoc aCanet-Sant Iscle.En el següent i últim fogatge nominatiu de1553[4] trobem un Bartomeu Milans a Caldesd’Estrac i a St. Andreu-St. Vicens de Llavaneres-fogajats conjuntament- se’n registra un: “EnMilans”, sense cap complement.És interessant veure que al mateix fogatgeapareixen un “Montalt de la Plassa” i un“Montalt del Boschs”, diferenciats per la sevaposició geogràfica al centre del poble i a lesafores, “ al bosc”. Molt probablement en elcas dels Milans aquesta dualitat també exis-tís, generant del cognom compost “Milans delBosch” corresponent als Milans de la masiasituada fora vila, que fou la nissaga militarque produí un heroi de la Guerra de la

Independència i un colpista fascistoide del 23F.A Sta. Maria d’Arenys (de Mar) el primer Milansinscrit al llibre de baptismes es Joan Milans,batejat el 29 d’agost de 1587, fill de Pau iCaterina. Un seu descendent BonaventuraMilans fou fet, ja difunt, Ciutadà Honrat deBarcelona i Cavaller per privilegi del Borbó FelipV el 1739, dignitats que heretaren els seusdescendents, que prengueren un escut ambun lleó rampant d’or sobre camp atzur. A lacatedral de Barcelona, al terra de la Capellade les Ànimes del Purgatori[5], es pot llegiramb claredat la inscripció i escut de la tombade Bonaventura de Milans, Arxidiaca, mort el13 de gener de 1747.

Milans de Canet

Bartomeu Milans (*?, +Canet1603) casat ambEulària és el primer que puc datar i que gene-ra la nissaga Milans canetenca, molt extensa,però pel present treball em limito a la brancaque ens porta als personatges que el motiveni que he reflectit en l’arbre genealògic.Bartomeu, ja viudo de Eulària, testà instituinthereu al seu fill Marc Antoni, com ell negocianti mercader. Per al seu altre fill Salvador, que aulls del seu pare degué ser un tarambana,encomana als marmessors “..li sia donat lo

Tomàs Milans Godayol, el seu germà Carles, músics il·lustres fills de Canet i el filld’aquest Tomàs Milans Campús nat a Martorell, tot i que no formaren part de lacapella de música de la parròquia de St. Pere i St. Pau de Canet, contribuïren al seuesplendor amb l’aportació de còpies de les partitures del Palau de la Comtessa, dela Catedral de Girona i de l’església del Pi, on eren mestres de capella. Fem unrepàs al llinatge Milans de Canet.[1]


article

dret de legítima conforme mos manimasorsordenaran. Y si cas que lo dit Salvador.. fad’home de bé li pugan ratxar lo que serà justperque jo mhe guanyats los bens.”[6]Marc Antoni Milans[7], (*Barcelona1569?, +Canet 1629) es casà a Palamós el 1593 ambMagina Roig, tingueren vuit fills dels que sissuperaren la infantesa. Morí sens testar. Dosdels fills mascles Joan i Bartomeu continuarenla nissaga, el descendents d’aquest últimemparentaren amb els cognoms canetencs:Prats, Xiqués, Gofau, Cirés, Puig, Figarola,molts d’ells foren mariners.Seguirem, però, la descendència delprimogènit Joan.Joan Milans i Roig C.H. de B. (*Canet 1596,+Canet 1636) manà els negocis familiars ambèxit i aconseguí que el 1643 Felip IV li concedísel privilegi, per a ell i descendents, d’esdevenirCiutadans Honrats de Barcelona[8]. Es casà al1621 amb Margarida dels Macià de Canettambé comerciants, tingué quatre fills. Un fill,Marc Antoni i una filla Maria Joana superaren

la infantesa.Els negocis el portarien a tractar i fer amistatamb Francesc Bogunyà, calçater i mésendavant, 1625, del gremi de vellutersinstal·lat al davant del convent de St. Agustíde Barcelona. Gertrudis Bogunyà de nou anysd’edat, filla de Francesc, fou padrina el 1630de la primera filla de Joan Milans. Gertrudisserà més endavant la mare de Sant JosepOriol.Pel testament de Joan Milans sabem lalocalització de la seva casa i que el seu paretingué una segona esposa[9].Marc Antoni Milans i Macià, C.H. de B.(*Canet1625, +Canet 1708). Es casà el 1648amb Marianna Godayol, filla de Didac Godayoli de Maria pagesos d’Espinelves. Tingueren deufills, dels que tres nois i una noia arribarien aadults. Tingué cura de donar educació supe-rior als tres nois a Barcelona tutelats per lesfamílies Bogunyà i Oriol. Fou protector de St.Josep Oriol fundant un benefici al seu favor alinici de la seva carrera eclesiàstica. Es con-

Els Milans eren enterrats a l’església de Canet, davant l’altar del Roser. La làpida de la família es conserva encara avui al patiinterior del temple i mostra l’escut familiar: un lleó rampant sostenint un escut i dos aus volant (dos milans).

Foto

: Jo

rdi

Sole

r

El Sot de l’Aubó


serven les cartes creuades entre ells. Visquéfins la respectable edat de 83 anys, els darrersa Canet, a la casa de la Caldeta Baixa,acompanyat per la seva nora Susanna Bonamichja vídua del seu fill Marc Antoni. Sembla queals darrers temps patí dificultats econòmiques.Marc Antoni Milans i Godayol, doctor enmedecina, C.H.de B. (* Canet 1654, +Arenysde Mar 1695), fill de Marc Antoni Milans Macià,estudià Arts i Medecina a la Universitat deBarcelona. Hostatjat durant 7 anys a casa deGertrudis Bogunyà amb el fill d’aquesta: JosepOriol. La casa era situada al carrer d’en Xuclet,

al barri de marina que després del 1714 FelipV ordenà enderrocar per construir laCiutadella, avui parc. A l’arxiu parroquial deSanta Maria del Mar es conservaven els regis-tres del compliment pasqual de tots tres. El25 de maig de 1678 es graduà Doctor enMedecina[10] i es casà amb SussanaBonamich[11]. Exercí la medecina a Arenysde Mar on naixé el seu fill Aleix i altres dosque moriren infants a Canet.Carles Milans i Godayol (*Canet 1669,+Martorell? 1724) , germà de l’anterior, exercíel magisteri de l’orgue a Martorell (per la seva

Descendents de Bartomeu Milans i Eulària


article

biografia i la del seu fill Tomàs Milans i Campús(*Martorell 1707, + Barcelona 1761) emremeto al treball de Josep Maria Gregori,publicat en aquest volum).Tomàs Milans i Godayol (*Canet 1672d, +Girona 1742), germà dels dos anteriors (perla seva biografia veure el treball de Josep MariaGregori publicat en aquest volum).Aleix Milans i Bonamic, doctor en medecina,C.H. de B. (*Arenys de Mar 1689, +Canet1747), com el seu pare seguí la carrera demedicina. El 1721 es casà amb Anna MaciàCortada, de Canet, que aportà part del

patrimoni dels Macià. Tingueren sis fills. Unafilla Anna, emparentà amb la família Clausellde Canet. El seu fill gran Francesc seguí latradició mèdica familiar.Francesc Milans i Macià, doctor en medecina,C.H. de B. (*Canet 1726, +Canet1801) exercía Tortosa, on naixeren els seus tres primersfills del seu matrimoni amb Felipa SellarésMargalef. Els altres quatre naixeren a Canet.Arribaren a adults el primogènit Ferran i duesfilles Marianna i Tomasa que foren casadesamb militars.El seu fill, Ferran Milans i Sellarés (*Tortosa,

El Sot de l’Aubó


+Canet 1830) fouescrivà reial de Guerrai Marina i Notari titularde Canet, exercint aArenys.Es mantingué solter. Ala seva mort elpatrimoni dels Milanspassà al seu nebotTomàs Metzger, fill deMarianna.

Els Metzger i MilansFrancesc Milans casà lesseves dues filles aCanet, amb militars. Lapetita, Tomasa, ambMiquel Ugarte Sabater,tinent coronel i sargentmajor de la vilad’Hostalric; i la gran,Marianna Milans iSellarés, amb TomàsMetzger i Lang, comtede Turn (Suïssa) tinent de granaders del pri-mer batalló del regiment suïs de Sant Gall, fillde Francesc-Xavier Metzger i de MargaridaLang de la vila de Ottmarsheim a Alsacia, bisbatde Basilea a l’Imperi. El matrimoni es celebrà[12] a Canet el 22 de Març de 1789. Els MetzgerMilans tingueren dos fills Tomàs i Maria Carme,aquesta nascuda a Canet, on la seva maremorí als pocs mesos (març de 1795).

Tomàs Metzger i Milans,alcalde de Barcelona.Tomàs Metzger i Milans (* c. 1789, + ?) feu lacarrera militar i fou “Coronel excedente deEstados Mayores de Plaza” quant per decretreial del 5 d’agost de 1846, fou nomenat “Al-calde Corregidor de la Ciudad de Barcelona”,substituint a Erasme de Janer i de Gònima,l’home més ric de Barcelona segons es deia.En el llibre d’actes de l’Ajuntament de Barce-lona[13], darrera de l’acta de la sessióextraordinària del seu nomenament el 20d’agost de 1846 es guarda, del seu puny illetra, les paraules que va dirigir als regidors,remarcant la seva vinculació al país iprometent ser just i recte.Fou el 15è alcalde de Barcelona des de lainstitució d’aquest càrrec el 1835. Actuà ambprudència, tal com prometé al prendrepossessió. El seu mandat fou d’un any com

era habitual. El 8 de setembre 1847 founomenat el seu successor, Pere Bardagí, quedestacà per la seva habilitat per enfrontar-sea tothom.Entre tant els Macià de Canet van extingir-sei a la mort de Josepa Macià Moreta de Pagès,cap al 1840 el seu patrimoni va passar a TomàsMetzger, que per via materna era besnétd’Anna Macià i Cortada muller del Dr. AleixMilans. Es casà amb Josefa Aznar i tinguerentres fills. Un morí infant. José Oriol Metzger iAznar fou el seu hereu i la filla Maria AnnaMetzger Aznar de Salom vengué, el 1915 essentalcalde el Dr. Marià Serra [14], l’antiga casaMacià que s’enderrocà per crear l’actual plaçaMacià.Dels Metzger, el patrimoni dels Milans i delsMacià acabà revertint en l’empresari RamonConill i Bastús, gendre de Josep Puig i Cadafalch[15].

Els Metzger de Barcelona a Nova York i eliogurt.

El desembre de 1918 Edmond Metzger fou elpresident de la primera comunitat jueva quees constituïa oficialment a Barcelona des del’assalt i destrucció del call el 5 d’agost de1391. Aplegava més de 300 jueus molts d’ellssefardites que retornaven a la que, més decinc-cents anys enrere, havia estat la seva


article

ciutat. Molts vingueren de Salònica i mésendavant de la Turquia en guerra.Issac Carasso cap al 1919 començà a elaborariogurt a Barcelona i el comercialitzà amb elnom de Danone, que era el nom familiar delseu fill Daniel. Deu anys més tard, amb el seuamic i soci Josep Metzger, traslladaren aFrança la producció. Segons explica FerranSoldevila[16] els Metzger , que foren companysd’escola, havien tingut la concessió de netejade Barcelona.Amb l’ocupació nazi de França Issac Carasso,Josep Metzger i el seu fill Joan marxaren aNova York. Instal·lats al Bronx crearen unafilial canviant el nom per Danon, que sonamillor en anglès. El fill Joan, de 24 anys,comença a treballar-hi rentant i esterilitzantels pots de vidre. L’empresa familiar estransformà en multinacional. Joan en fou di-rector general des de 1959 i president de 1965a 1981.A Joan Metzger se li va acudir incorporar fruitafresca als pots de iogurt. Això, i uns encertatsspots televisius protagonitzats per unsgeorgians centenaris consumidors de iogurtdispararen les vendes.Joan Metzger va néixer a Barcelona el 1918 imorí a Nova York el 6 de setembre de1998.[17]

Final

Els Milans, com moltes altres famílies depagesos, comerciants, negociants, navegants,mestres d’aixa, corders, boters, calafats,pilots de Canet, contribuïren amb el seu impulsemprenedor a la prosperitat de la vila i delnostre país, la branca que acabem de revisardestacà també en medecina i musica. Ho ferenen uns segles en que Catalunya fou unpermanent camp de batalla en el que lamonarquia hispànica esgotà els darrers recur-sos d’Amèrica en infructuosos conflictes dereligió i dinàstics, esgotant-se ella mateixa iretardant el desenvolupament dels poblesibèrics.

JORDI SOLER i MORADELL

NOTES

[1] La confecció de l’arbre genealògic ha estat facilitat pelbuidat del llibres parroquials que “l’Equip Ramon Rovira Fors”esta portant a terme.

[2] Fins ben entrat el segle XX no adoptà l’actual nom de St.

Vicenç de Montalt.

[3] El Fogatge de 1497, Josep Iglésies, Fundació S.V.C. 1991Volum I pàg. 172

[4] El Fogatge de 1553, Josep Iglésies, Fundació S.V.C. 1979Volum I pàg. 307

[5] Per la que s’accedeix a l’ascensor per pujar al terrat de lacatedral (esplèndides vistes de la ciutat vella)

[6] APCM Test L1-228r. Ratxar = rajar, en el sentit de afegir-lia la legítima lo que serà just..

[7] Una inscripció 10 juliol 1569 a Sta. Maria del Mar de Barce-lona pot ser el seu bateig.

[8] Els ciutadans honrats foren una aristocràcia urbanadesenvolupada durant la baixa edat mitjana que gaudia deprerrogatives i exempcions de tributs i monopolitzaven elgovern de la ciutat, el formaven un nombre reduït de famíliesque hi accedien per acord dels consellers de la ciutat. Laintromissió real en atorgar aquest privilegi creà un conflicteque no fou resolt fins la concòrdia de 1599 amb Felip III.

- James S. Amelang, Honored Citizens of Barcelona. ChapterI I.Els Milans eren enterrats a l’església, davant l’altar del Roser,la làpida que es conserva al pati interior mostra l’escut fami-liar: un lleó rampant sostenint un escut i dos aus volant (dosmilans).

[9] APCM Test solt T-062: “Joannes Milans Civis Honorae Bar-na, .. filio Marchi Antony Milans mercatoris et Magina primauxoris...in domus sua propia habitationis .. in dicta villa Canetoin loco vulgo dicto la caldeta” .

Si Magina era la “prima uxoris” significa que existí una segona.Podria ser Isabel Milans, que morí 28-8-1628. APCM Òbits L01-063r. La caldeta era l’actual carretera, la casa estava situa-da entre l’estació i el pont de la riera. L’actual carrer de lacaldeta alta, paral·lel a la carretera fou obert posteriorment,al segle XVIII.

[10] Ballester y Claramunt, Juan. Vida de San Jose Oriol. Bar-celona Imp. De Eugenio Subirana, 1909, pàg. 65.

[11] Cognom de ressonància jueva.

[12] Es celebrà en absència del nuvi, actuant el pare de lanúvia com el seu procurador.

[13] Arxiu Administratiu de l’Ajuntament de Barcelona: Actesde 14-4 al 28-8 de 1846, volum 15

[14] A.M.C.M., Actes 15 desembre 1915. La casa es vengué per12.000 pessetes. La torre quedà en peu, però fou enderrocadadeu anys més tard.

[15] Els fons documentals dels Milans, dels Macià, de tipusfamiliar i relatius als patrimonis de Canet, Sant Cebrià i SantPere de Premià, dels Sellarés de Tortosa, de Francesc Cabanyesmestre de ploma de Canet, del notari Ferran Milans ipredecessors i de la notaria d’Agustí i Francesc Novell iCasadevall de Canet i diversos documents del comú de Canet,la majoria procedent de la Masia de Can Figueres de Premià deDalt, és ara dipositada al Arxiu Nacional de Catalunya a St.Cugat (A.N.C codi 323 “Llinatge Milans”).

El fons “Llinatge Milans” és en procés de catalogació, unavegada accessible desvelarà interessants noticies per Canet.

[16] Ferran Soldevila, Dietari de l’exili i el retorn. Edicions 3i4, Valencia 1995.

[17] Sharon R. King, New York Times September 10, 1998.Victor de la Serna, Opinión , El Mundo 11-9-1998

El Sot de l’Aubó


El thesaurus de l’ArxiuMusical de Canet

i la força del canetismeJosep Rovira Fors

AI - EL TRESOR

viat farà trenta anys que el senyor Francesc Bonastre, catedràtic de la UAB, acompanyatd’un joveníssim senyor Josep Maria Gregori, avui també catedràtic de la UAB, iniciarenel coneixement i estudi del valuós fons musical de l’esglèsia parroquial de Sant Pere iSant Pau de Canet de Mar. El doctor Bonastre ja en aquell moment manifestà “Quan

el vaig visitar per primera vegada, vaig restar impresionat per la quantitat i qualitat delseu fons” Cert; més de 2119 manuscrits musicals formen aquest tresor. La tasca d’investigaciói divulgació de l’arxiu ha estat sostinguda seriosament.

a) Concerts nadalencs que oferien obres de l’Arxiu, cel·lebrats a l’esglèsia parroquial, entemps del rector Mn. Pere Matamala (anys 1980-86). A l’audició del 1984 hi assistí elsenyor Jordi Maluquer, director general de cultura de la Generalitat.b) Concert al Monestir de Pedralbes també amb obres de Canet (1980).c) Seminaris internacionals de música barroca, cel·lebrats a Canet amb asssitencia, enprimer lloc, d’experts vinguts a propòsit d’Alemanya i Itàlia (1988-1999). El concert del1998 comptà amb l’assistència del conseller de cultura de la generalitat, senyor JosepMaria Pujals.d) Edició especial a “La Plaça de la Llenya”, Editorial Cannetum (1980) sobre músicanadalenca de la capella de Canet, amb la transcripció d’una de les nadales més conegudes,“El desembre congelat”. Qui no ha taral·lejat de petit el: D’una ro, ro ro. D’una sa, sasa. D’una ro. D’una sa. D’una rosa bella. Fecunda i poncella. La partitura més antigad’aquesta nadala és la que es conserva a l’Arxiu de Canet (segle XVII)e) La tasca de tots aquests anys es veu coronada per dos monumentals volums, més demil pàgines, editat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2009).Tanmateix els investigadors musicòlegs, senyors Francesc Bonastre, senyor Josep MariaGregori i el senyor Andreu Guinart ens donen notícia que encara resta molta feina a fer,esbrinar, analitzar i posar en clar.

II - SANT JOSEP ORIOL, ORA PRO NOBIS

Sant Josep Oriol Bogunyà visqué molt unit i relacionat amb Canet. L’amistat, quasi familiar,amb els Milans de Canet la mantingué tota la vida. El temps que Marc Antoni Milans, estudiàmedicina a Barcelona, s’hostatjà a la llar dels Bogunyà, de la mare de Sant Josep Oriol. El Dr.Milans féu la congrua a l’ordenació sacerdotal de Sant Josep Oriol i aquest cantà la sevaprimera missa a l’esglèsia de Canet, el 29 de juny de 1676. El Sant es mostrà sempreagraït i protector dels nois Milans. Fins i tot a l’hora de la seva agonia demanà a Tomàs Milansque interpretés, acompanyat de l’arpa, l’Stabat mater, composició musical inspirada pels


article

dolors de la Mare de Déu al peu de la creu deJesús. La maestria de Tomàs Milans es trobamolt present a l’arxiu musical de Canet, carmoltes partitures hi arribaren de la seva mà.Durant els anys que estigué a la capella delPalau de la Comtessa i els anys que fou mestrea la capella de la Catedral de Girona ajudà inodrí constantment el fons musical de l’esglésiadel seu Canet. No obstant les obres inèditesde mestres de capella canetencs són impon-derables; no oblidem que aquests tenienl’encàrrec d’escriure composicions amb motiude les principals festivitats. Així trobem moltespartitures escrites a propòsit per les diadesde l’esglèsia de la Mare de Déu de laMisericòrdia. Tal com afirma el Dr. FrancescBonastre “El fons musical de Canet de Marno té solament una vàlua indiscutible perla població; els seus materials serveixen, ano dubtar, per a omplir nombroses llacunesde la història de la música a Catalunya.”

III - NO S’ACONSEGUEIX RES SENSE ESFORÇ

Encara no s’ha inventat que anem junts a unrestaurant i ningú no pagui. La capella de Mú-

sica de Canet tenia 14 capellans, amb obligacióconcreta d’actuar durant les funcionslitúrgiques, però també d’ensenyar solfeig i atocar instruments i cant a l’escolania igramàtica i números, als nanos de Canet. Quipagava aquesta feina? La gent de Canet. Totsels beneficiaris de la capella, cada capellà,rebia el suport i sosteniment econòmic quedonaven families de Canet.

· Aquella època del Barroc, Canet viualts i baixos però també una certaprosperitat: L’aparició dels telers. Lesdrassanes. Armadors i navegants decabotatge i altura. Randers. instal·laciód’alambins amb la destil·laciód’aiguardent. Draperia de veles. Totplegat Canet gaudia d’un consolidat sta-tus econòmic.

· També visqueren hores baixes. Laguerra del Rosselló, en el setge de Salses(1639) moriren soldats canetencs. Lagran pandemia europea del còlera demeitat del segle XVII va deixar Canetexhaust; va perdre una terçera part

Els últims moments de Sant Josep Oriol amb Tomàs Milans interpretant l’Stabat mater

El Sot de l’Aubó


dels seus habitants en pocs mesos. Elsdos fossars, el del Temple Vell(Misericòrdia) i el Temple Nou, al turód’en Bigues, no donàren l’abast i moltsdifunts foren sebollits fora del terrenysagrat. Cal sumar-hi el sofriment quesignificà en aquella època la pirateriadel litoral, amb ratzies i canetencs amoreria.

· Ja us podeu imaginar l’impacte quedebia produir l’actuació de la capellade Música. Segur que les funcionsreligioses a l’església eren un punt deancoratge emocional per aquellasocietat, particularment per lageneració dels navegants, gent denostàlgies i de somnis de bon vent enles veles altes dels vaixells. La pau deles melodies barroques els devien fas-cinar. La música religiosa jugava unpaper central en aquells canetencs i elsdevia operar una mena de catàrsi, depurificació. El temple s’omplia de gom

a gom a cada funció.Tal com sintetitzael Dr. Francesc Bonastre: “la únicainstitució que estava en condicionsde mantenir una vida musicalpermanent era l’església” (Història dela Cultura Catalana Ed. 62)

· Més signes externs de prosperitat enaquella època, ens en donen testimoni:

a) L’ampliació del Temple Parroquial il’edificació del campanar. Atenció! elde Canet té una torre de campanar de42 metres que sobergueja totes les delspobles del voltant.

b) L’empenta de la Confraria deTeixidors de Lli, era considerable. Cons-ta que encarregaren una imatge de laPietat al 1629 a l’escultor de Sevilla JuanMartínez Montañés, imatge que presi-dí les processons de Setmana Santa finsal segle XIX.

c) Oficines de canetencs establerts enels ports de contractació de Cadis i Se-villa (Sans, Clausell)

d) Factories de salaó en les costesd’Andalusia (Isla Cristina)

e) Grup de comerciants canetencs aGalícia. Els Pastor, i Dalmau, fundadorsde la popular Banca Pastor.

Déu n’hi do!

En resum: La música de l’arxiu de Canetés representativa del desvetllament deCatalunya, en uns temps de polítiquesadverses.

IV - L’EQUIP “RRF”

De que parlava en RRF quan no parlava defísica? De tot, era savi. Dissortadament ja noel tenim. Ell mantenia que la vida no acabaamb la mort. Valorava les persones, l’avui i elpassat, entenia el fil de la història. Fou ellque desvetllà el projecte informàtic sobre elsarxius parroquials i els llibres sagrats de Canet.El rector Mn. Angel Pagès Isern obtingué elvist i plau del bisbat per endegar la feina iaquesta continúa sota la denominació EquipRamon Rovira Fors capitanejat per el senyorJordi Soler Moradell i amb la col·laboració del

El catedràtic de Musicologia de la UAB Francesc Bonastre

Foto

: AM

CNM


article

senyor Tomàs Jover i el senyor VentallesBalfegó. Tot aquest treball no unicament sal-va els arxius sinó que posa a disposició de totsuna riquíssima informació històrica.

· L’explosió de barbàrie del 1936 va cremarel temple parroquial de Canet i amb ell elsdocuments que guardava l’espai del museu quehavia creat el rector Mn. Josep ComermaVilanova. Per ventura l’arxiu musical que ensocupa es trobava a la casa rectoral que fouocupada per el Partit d’Esquerra Republicanade Catalunya, el qual respectà i protegí ladocumentació. No fou així els llibressagramentals de la parròquia de St. Iscle, fetque avui ens priva d’arribar amb mésprofunditat a l’estudi de les nostres arrels.Un dels serveis extraordinaris de la parròquiade Canet son els Arxius Parroquials. Aquestaés una tasca cultural i històrica que Canet mairemerciarà prou a l’església. Sense aquestspapers no sabríem res o quasi res del nostrepassat. En altres paraules no sabríem res delsque ens van parir. Avui tot aquest fons docu-mental en manté la conservació el diaca JoanRobé Campeny, amb una actuació moltacurada i ben feta. Els llibres del registre civilforen ordenats definitivament per l’estatespanyol al 1871 mentre que els nostres llibresde l’Arxiu de Canet comencen al 1590 i enca-ra cal sumar-hi un gruix de pergamins de tempsanteriors a aquest segle XVI.

· L’espai em limita. Tal vegada hauran valgutla pena totes les reflexions que hem fet alvoltant de la capella de Música de Canet. Peròles cròniques sobre Canet no comencen avui,a les revistes Pedracastell (1946-1954), Plaçade la Llenya (1979-1987) en Francesc MasUrruticoetxea, Vicenç Estarlich, JosepSisquella, Mn. Pere Matamala, Ramon Rovira,Pere Planas Llauger, Joan Oms, Mn. Joan Cos-ta, Joaquim Pujades Torrent, Francesc Ver-dura, Joaquim Pera Viñolas, Xavier Mas, JoanCampins, Flora Bessa, Ramon i Jordi Viñolas iAndrés Carbonell van escriure –i que aquestacita serveixi de record i homenatge-nombrosos articles que dóna bo derepassar-los.

· Tots i cadascun de nosaltres sommalla d’aquest gran teixit delcanetisme.

JOSEP ROVIRA FORS

El Sot de l’Aubó


Concert “Antologia de lóbra de Salvador Laverni (1675-1758) - Mestre de Capella de Sta.Maria de Mataró”, fet el 27 de maig de2006 a lÉsgésia Parroquial de Canet per el grup de Música Antiga “Música Suavis Conjunt Vocal i Instrumental” de lÉscola deMusica de Canet.

L’Arxiu Musical de CanetUn pasat que avui és

un repte de futurPere Xirau Espàrrech

Diu la cançó : “Tot en la terra ha demorir, només la música, només la mú-sica, només la música viurà sens fi”.Crec que podríem estar dácord en queavui aquesta lletra és potser una de

les poques veritats universals que encara

aguanten. Avui, quan les teories inqüestio-nables del sistema econòmic estan fent fallidai quan la confiança en el sistema polítictrontolla, el poder humanístic de la músicase’ns presenta com una de les poquesgaranties, com un dels pocs actius per poder


article

tirar endavant encarant el futur ambconfiança. Paradoxalment, penso que aixòl’Arxiu ens ho ha ben demostrat, si mirem elquè ha estat en la història de Canet, ja queés un exemple claríssim de com malgratguerres i revolucions, malgrat canvis econòmicstraumàtics, malgrat tribulacions socials iconflictes de pensament i dídeologies, durantquatre segles es pot donar testimoni dúnade les millors realitzacions i expresions del´home: la música.L’Arxiu ha estat igualment un puntal incon-testable de tradició, d’ensenyar-nos com cadageneració creant el millor del que és capaç,ho transmet a les generacions següents, queho reben i afegint-hi la seva aportació hoprojecten a la seva vegada cap al futur, sempreamb voluntat de progrés. Si no és així, no espot entendre el fet musical a Canet, il’especificitat d’aquest en el nostre poble alllarg del anys i dels segles. O és que algúséxplicaria sense això, fenòmensaparentment tant dispars com el propi Arxiu iles Sis Hores de Cançó, cantants locals derenom en la lírica del s.XIX i els grups de rocki ball actuals, la Capella Musical Parroquial delsegle XVIII i els diferents grups de percussióara existents, els Orfeons Corals de primersdel segle XX i La Trinca, per exemple?Estirant del fil de la història segur quetrobaríem la relació que els lliga a tots entresí o per separat. El que és clar és quelévidència demostra un substrat genètic quefa impossible deslligar el fet musical, de lagent de Canet. Serveixi com a mostra i unaprova dáixò, el fet de que en lÉscola deMúsica de Canet actualment el númerodálumnes sobre el total d´habitants éspercentualment més alt, no només que lamitjana espanyola i catalana, sinó europea (a Europa és un 1,3%, a Canet un 1,6%). Espot creure que aquesta realitat torna a serfruit de la casualitat?. Sincerament esticconvençut de que no, i crec que és un elementmolt significatiu que confirma el que aquí s´hadit.Musicalment parlant, seria bo per a l’Arxiuseguir aplicant aquest criteri de continuïtat ide tradició del que us parlava abans. És a dir,en aquest punt en el que ens trobem, un copfet l´ inventari i catalogació i donada la sevaimportància, cal projectar lÁrxiu el més enllàpossible. I això al meu entendre passabàsicament per dues iniciatives: la investigaciói la divulgació. Cal que l’Arxiu Musical

Parroquial es doni a conèixer arreu perquè sesàpiga de la seva existència i la seva vàlua,doncs això farà que estudiosos i musicòlegsd’arreu s´hi interessin. I cal també, que aquestpatrimoni un cop estudiat i publicat s’escolti,es faci sonar, ja que aquest és el fi primer iúltim de tota composició musical.Inconvenients segur que n´hi ha molts,léconòmic el primer, però avui comptem ambmolts avantatges dels quals no disposàvem totjust fa pocs anys, com per exemple Internet,lávenç en coneixements i interpretació ambcriteris històrics de la Música Antiga, laproliferació de festivals, cicles de concerts igrups musicals especialitzats, la simplificacióen la grabació, edició i difusiód’enregistramentrs etc…Caldrà trobar solucions als impediments quesorgeixin, però lÁrxiu s´ho val, elscompositors dáquell temps demanen una justarestitució en la memòria de la música, delpoble i del país, la música i els músics ho es-peren, i si no som capaços de fer-ho, de bensegur que algú (amb raó perquè no tindremexcusa) algun dia ens ho reclamarà.En nom propi i de lÉscola de Música agraeïxola invitació en la presentació d’aquestapublicació.Us felicitem per tan encertada iniciativa i usdesitgem unes Bones i Musicals Festes deNadal!

PERE XIRAU ESPÀRRECH

El Sot de l’Aubó


papy

rusd

issen

y.com

· Te

l. 9

3 79

4 04

87

El Centre d’Estudis Canetencs és una entitat cultural sense cap afany

de lucre que té com a objectiu recollir i preservar la documentació escrita

o material que tingui interès local i fer-ne difusió.

Si tens documentació sobre la història de Canet de Mar, si vols participar

activament recuperant el nostre passat i si estàs disposat a salvar el

patrimoni del nostre poble, fes-te soci del Centre d’Estudis Canetencs i

per només 12 Euros anuals rebràs, cada trimestre, El Sot de l’Aubó.

Fes-nos arribar les teves dades al carrer Saüc, 2 o vine personalment

qualsevol dimarts, de 6 a 8 de la tarda i t’explicarem la nostra feina com

a entitat.

Centre d’Estudis Canetencs

El Sot de

l’Aubó

Fes-te soci!

Documents

Sot de l'Aubó 30