Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

del

CO

U i

de le

s P

AA

UD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya

SÈRIE 1 PAAU. LOGSE. Curs 1998-99 TÈCNIQUES GRAFICOPLÀSTIQUES

L’encàrrec: condicionaments sobre l’obraTremp d’ou / Tremp polímer

Feu l’exercici 1 i escolliu una de les dues opcions (A o B) de l’exercici 2.

Exercici 1

Llegiu tota la informació que us presentem a continuació i responeu les qües-tions que es plantegen:

• Contracte fet per la Confraria dels Blanquejadors en què s’encarrega a JaumeHuguet un retaule per a l’altar major de l’església del convent de Sant Agustíde Barcelona.

Contracte amb el pintor Jaume Huguet, davant notari, amb els cònsols i prohoms i clavaris dela confraria dels blanquejadors

En el dia del senyor de (...) 1453 (...) es fa el contracte següent entre els honrats en GuillemRipoll i Antoni Madella... tots dos blanquejadors, elegits com a prohoms de la dita Confraria,d’una banda, i en Jaume Huguet, pintor, de l’altra banda, tots ciutadans de Barcelona, i hanestat acordats els capítols següents sobre la pintura del retaule i les històries del gloriós SantAgustí, segons es conté en la mostra feta del dit retaule:

Primerament, l’esmentat, en Jaume Huguet, promet als dits senyors... que acabarà el ditretaule el dia de Nadal de l’any MCCCCLX (1460) (...) Es compromet que tota l’obra de la talla,que acompanyi els portals, bancals i tabernacles sigui daurada... i igualment els fons de leshistòries de l’esmentat retaule (diademes, mitres, creus...) siguin daurats segons el costum (...).

Ítem, l’esmentat Jaume Huguet promet fer tota l’obra fent servir bon or i colors fins i sump-tuosos, i ha de fer bons caps i bones mans igualment (...).

Ítem, l’esmentat Jaume Huguet promet enguixar el dit retaule, tant de guix fi com de guixgruixut, i aparellar-lo bé i posar els colors i l’or, així com totes les altres coses necessàries pera la perfecció del dit retaule, i si per ventura el dit retaule anés a menys... el dit Jaume Huguetes farà càrrec del seu cost i haurà de sotmetre la dita obra al judici dels dos millors pintors quehi hagi a Barcelona (...)

Ítem, l’esmentat Jaume Huguet promet acabar amb la seva pròpia mà els caps, les cares i lesmans de totes les imatges (...).

Ítem, els confrares damunt nomenats (...) prometen donar i pagar al dit Jaume Huguet tantpel seu treball, jornals, or, plata, colors, com per totes les altres coses per a la total perfecciódel dit retaule, i més, col·locat i clavat segons s’indica més amunt, mil cent lliures, moneda deBarcelona...

• Informació sobre Jean-Michael Basquiat. Fixeu-vos sobretot en la valoracióeconòmica de les obres que apareixen en el quadre de la pàgina següent.Aquest quadre és una part de la informació que la galeria Maeght, que feia unaexposició de les obres de Basquiat, facilitava al públic que visitava la mostra.

Jean-Michael Basquiat (Nova York, 1960-1988) va ser un pintor que va desenvoluparel seu treball entre els anys 1978 i 1988. El mes de novembre de 1998 es va fer a lagaleria Maeght de Barcelona una exposició amb algunes de les seves obres.

GA

LER

IA M

AE

GH

T B

AR

CE

LON

AE

XP

O J

. M

. B

AS

QU

IAT

(27

/10/

98)

TÍT

OL

TÈ

CN

ICA

AN

YA

LÇA

DA

AM

PLA

DA

PV

P12

ME

SO

S24

ME

SO

S

PR

IME

RA

SA

LA

SE

NS

E T

ÍTO

L -L

OA

NS

Llap

is i

colla

ge s

obre

tel

a19

8291

,491

,421

.420

.000

pte

s.C

on

sult

arC

on

sult

ar

SE

NS

E T

ÍTO

L -R

ED

SQ

UE

LET

TE

Llap

is s

obre

pap

er19

8160

464.

855.

200

pte

s.40

4.60

021

9.40

0

SE

NS

E T

ÍTO

L -B

AC

K O

F T

HE

NE

CK

Ser

igra

fia p

inta

da a

mà

(ed.

24)

1983

128,

325

9,1

6.28

3.20

0 p

tes.

523.

600

284.

189

SE

NS

E T

ÍTO

L -

MIR

OLl

apis

sob

re p

aper

1982

36,5

26,6

ven

ut

SE

NS

E T

ÍTO

L -

JAP

AN

MA

SK

Acr

ílic

i xer

ox c

olla

ge s

obre

tel

a19

8712

392

,334

.272

.000

pte

s.C

on

sult

arC

on

sult

ar

JUS

T C

OM

E S

UIT

Acr

ílic,

llap

is i

pape

r so

bre

tela

1983

103

201

51.4

08.0

00 p

tes.

Co

nsu

ltar

Co

nsu

ltar

SE

GO

NA

SA

LA

SE

NS

E T

ÍTO

L -

GR

EE

N &

GU

NLl

apis

sob

re p

aper

1982

4432

3.99

8.40

0 p

tes.

3332

0018

0.84

8

SE

NS

E T

ÍTO

L -

GU

Y &

PLA

NE

Llap

is s

obre

pap

er19

8158

583.

366.

000

pte

s.28

0.50

015

2.24

4

SE

NS

E T

ÍTO

L -

Mr.

TLl

apis

sob

re p

aper

1984

100

705.

140.

800

pte

s.42

8.40

023

2.51

8

FR

OM

LE

ON

AR

DO

Sèr

ie 5

gra

vats

1982

-83

9076

,22.

427.

600

pte

s.20

2.30

010

9.80

0

SE

NS

E T

ÍTO

L -

CO

W B

OY

Llap

is s

obre

pap

er19

8476

565.

140.

800

pte

s.42

8.40

023

2.51

8

TE

RC

ER

A S

AL

A

SE

NS

E T

ÍTO

L N

.N.N

.Ll

apis

sob

re p

aper

1981

8555

5.14

0.80

0 p

tes.

428.

400

232.

518

SE

NS

E T

ÍTO

L -

LAR

GE

SC

ALE

Llap

is s

obre

pap

er19

8112

516

517

.136

.000

pte

s.C

on

sult

arC

on

sult

ar

SE

NS

E T

ÍTO

L -

OLD

TIN

AA

RO

NLl

apis

sob

re p

aper

1982

58,4

63,5

7.14

0.00

0 p

tes.

595.

000

322.

942

QU

AR

TA

SA

LA

CIR

QU

ELl

apis

sob

re p

aper

1981

5676

8.56

8.00

0 p

tes.

714.

000

387.

531

SE

NS

E T

ÍTO

L -

SM

UR

FLl

apis

sob

re p

aper

1981

3527

4.28

4.00

0 p

tes.

357.

000

193.

765

SE

NS

E T

ÍTO

L -

GIZ

ALl

apis

sob

re p

aper

1981

34,5

273.

366.

000

pte

s.28

0.50

015

2.24

4S

EN

SE

TÍT

OL

- A

UT

OR

ET

RA

TO

li, a

críli

c so

bre

tela

i pa

per

mar

ouflé

1982

121,

991

,462

.832

.000

pte

s.C

on

sult

arC

on

sult

ar

SE

NS

E T

ÍTO

L -

RR

RR

Llap

is s

obre

pap

er19

8275

,555

,88.

568.

000

pte

s.71

4.00

038

7.53

1

SE

NS

E T

ÍTO

L -

IND

IAN

SH

IPLl

apis

sob

re p

aper

1982

5676

8.56

8.00

0 p

tes.

714.

000

387.

531

Els

càl

culs

de

les

divi

ses

i els

pag

amen

ts m

ensu

als

són

orie

ntat

ius,

i de

pene

n de

l mer

cat

de d

ivis

es i

de la

pos

sibl

e va

riaci

ó de

l’in

terè

s fix

at p

els

banc

s.

• Observeu les imatges (A i B) que us adjuntem:

Imatge A. Jaume Huguet: Consagració episcopal de sant Agustí, 1470. Trempd’ou. Inclou un possible autoretrat del pintor, a dalt a la dreta. Fragment pro-cedent del retaule major de l’església de Sant Agustí, a Barcelona. Museu d’Artde Catalunya, núm. 24.140, Barcelona.Imatge B. Jean-Michael Basquiat: Charles the first, 1982. Pintura acrílica i lla-pis oli sobre llenç, tres panells de 198,1 x 158,1 cm. Nova York, llegat deJean-Michael Basquiat, cortesia de la galeria Robert Miller.

1.1. Reflexioneu per escrit sobre els condicionaments que incideixen en el treball delpintor Jaume Huguet a causa de les obligacions contractuals pactades amb laConfraria dels Blanquejadors. [2,5 punts]

1.2. Relacioneu la situació social i econòmica dels artistes autors de les obres A i B,tenint en compte el context històric, i contesteu la qüestió següent:

Quines diferències entre l’activitat artística en cadascuna de les dues èpoquespodríeu esmentar? Raoneu la resposta. [2,5 punts]

Per contestar, analitzeu tota la informació donada.

Exercici 2 (Escolliu una opció i feu totes les activitats de què consta.)

OPCIÓ A

Tremp d’ou

2.1. Expliqueu gràficament el procés de realització d’un retaule. [1,5 punts]

2.2. Indiqueu el procés mitjançant paraules (matèries primeres, imprimació, estris,daurat, etc.) i la seva correcta senyalització en el dibuix esquemàtic que hàgiufet, com si fos una il·lustració didàctica per a un llibre de text o un diccionari il·lus-trat. [1,5 punts]

2.3. Contesteu la qüestió següent:

Per quins motius el tremp d’ou es va anar substituint progressivament per la pin-tura a l’oli? Indiqueu a grans trets com va ser aquest procés, on va tenir lloc i quiel va protagonitzar. Raoneu la resposta. [2 punts]

OPCIÓ B

Tremp polímer

2.1. Reflexioneu per escrit sobre el tremp polímer com a tècnica per aconseguir undeterminat valor expressiu en les obres. Per fer-ho, valoreu els aspectes formalsi matèrics de la imatge B. [2 punts]

2.2. Representeu gràficament un esbós per a una obra realitzada amb aquest pro-cediment. Indiqueu-ne el format i el suport. Podeu incorporar càrregues en l’obrao deixar-les indicades. Expliqueu en els esbossos els aspectes que puguin aju-dar a comprendre la vostra intencionalitat plàstica i expressiva. [3 punts]

Presentació: presenteu de forma ordenada tots els escrits, esbossos, gràfics idibuixos que hàgiu fet per resoldre els dos exercicis de què consta la prova iadjunteu-los al quadernet de respostes. El vostre codi de barres ha d’anaradherit als fulls solts.

Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

del

CO

U i

de le

s P

AA

UD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya

SÈRIE 6 PAAU. LOGSE. Curs 1998-99 TÈCNIQUES GRAFICOPLÀSTIQUES

L’apunt L’aquarel·la / El grafit

Feu l’exercici 1 i escolliu una de les dues opcions (A o B) de l’exercici 2.

Exercici 1

Estudieu la informació que us presentem a continuació i responeu les preguntesque es plantegen al final de l’exercici:

• Observeu les imatges A, B i C que us adjuntem:

Imatge A. Leonardo da Vinci: s/t (P 1 r; RL 12283 r), 1490-1500. Ploma i estil,320 x 446 mm. Biblioteca Reial del Castell de Windsor.Imatge B. Leonardo da Vinci: s/t (P 1 r; RL 12283 r), detall, 1490-1500. Plomai estil. Biblioteca Reial del Castell de Windsor.Imatge C. Leonardo da Vinci: s/t (P 1 r; RL 12283 r), detall, 1490-1500. Plomai estil. Biblioteca Reial del Castell de Windsor.

• Llegiu el text següent i compareu les observacions amb les imatges A, B i C,a les quals fa referència.

EL FULL D’APUNTS

Aquest full, un dels més grans de totes les col·leccions de papers de Leonardo, ens pro-porciona una documentació extraordinària sobre el funcionament de la seva ment.Comprèn tota l’extensió de la seva curiositat científica i de la seva estimulant vel·leïtatartística, alhora que ens manifesta les seves facultats analítiques i el vagareig medita-bund de la seva fantasia. A la nova edició dels seus dibuixos i papers miscel·lanis aWindsor ha estat col·locat molt encertadament al començament, com a full d’apunts, jaque conté elements representatius de les quatre classificacions projectades d’aquellsdibuixos: (1) paisatges, plantes i estudis d’aigua, (2) cavalls i altres animals, (3) estu-dis de figura i (4) papers miscel·lanis, amb notes científiques. És també un dels fullsmés primerencs de Leonardo. Tant l’estil com el contingut semblen situar-lo a l’èpocadels seus primers estudis anatòmics, c. 1489-90, i dels estudis, tant de la natura com degeometria i tecnologia, que figuren als manuscrits A i B de París i que daten del mateixtemps aproximadament.

Atès que pertany a la primera dècada de l’activitat de Leonardo a la Llombardia,reflecteix l’estil dels estudis de la natura relacionats amb la primera pintura que farà aMilà: la Mare de Déu de les Roques, encarregada l’any 1483. Els dibuixos són a lavegada controlats i despreocupats, mostren una destresa incomparable a l’hora de feranar la ploma de forma que produeix una línia ferma i explotadora, amb la precisiód’un gravat i una translucidesa vibrant que evoca el toc colorista del carbonet. Tots elsimpulsos visuals determinats per estudis de figures i plantes dins el marc abstracte dediagrames geomètrics condueixen a la imatge de les formes eternament canviants denúvols que es veuen al petit dibuix de l’extrem dret del full. Un vincle gairebé simbò-lic entre art i ciència es produeix pel caràcter de les línies obliqües de l’ombreig, queés idèntic als diagrames geomètrics i a l’estudi de les formacions dels núvols. De fet,

es pot percebre un símbol en aquesta juxtaposició, ja que la manipulació sense fi de lesformes geomètriques havia d’esdevenir una de les preocupacions principals deLeonardo en els seus darrers anys, relacionada amb el seu concepte de la vida com aenergia i, per tant, com a procés de transmutació incessant. I és aquí, sobre aquest full,on es poden descobrir els primers símptomes del seu concepte visionari de la fi del mónen termes de forces desenfrenades de la natura, tal com aquestes es presenten a la sèriede dibuixos dels Diluvis, amb la qual acaba els estudis paisatgístics.

Fulls d’apunts miscel·lanis, amb el bust d’un vell, plantes, figures geomètriques, etc.Ploma i estil, 320 x 446 mm (P 1 r; RL 12283 r)

És temptador considerar els diagrames geomètrics com a part integrant del conjunt dela composició. Es pot intuir que Leonardo els havia relacionat deliberadament amb elselements figuratius com a mitjà per establir equilibri i ritme a la pàgina. Així, el dia-grama que hi ha darrere del perfil del vell s’incorpora de forma curiosa al contorn deles seves draperies, mentre a l’esquerra s’estén per continuar el mateix impuls de laploma en la configuració de formacions rocoses. D’això es podria dir que és una menade gargot, però costa de creure que la mà de Leonardo estigués guiada per algun humorcapritxós. L’arbre sense fulles que es veu darrere de l’altre ja fullat s’ha prolongat capamunt de forma que cobreix el pit de l’home, i les seves ramificacions, com si fossinles venes invisibles dels pulmons de l’home, s’estenen fins que es fonen amb els plecsdel mantell. Aquesta gegantina presència humana que s’alça des de darrere del pro-montori sobre el qual s’han col·locat els dos arbres gairebé es podria entendre com aprefiguració del Colós de Goya.

Els estudis de cavalls i figures podrien ser apunts per al monument eqüestre deFrancisco Sforza, però és més probable que estiguin relacionats amb les il·lustracionsde tàctica militar, com el Manuscrit B de París.

Si bé és efectivament cert que l’anatomia està exclosa d’aquest full, l’estil i el caràc-ter dels dibuixos el relacionen de manera inconfusible amb els primers estudisanatòmics. Aquí tenim el mateix estil i caràcter que trobem en els dibuixos del crani ala secció 1489 del Manuscrit Anatòmic B a Windsor, i això, encara que sembli gairebéparadoxal, es pot veure més clarament al dibuix dels núvols que al perfil del vell, d’as-pecte clàssic. I, d’acord amb l’àmbit dels primers programes de Leonardo en el campde les investigacions fisiològiques, l’omnipresent sentit de l’orgànic, que troba la sevamanifestació més encertada en l’estudi de plantes a l’esquerra de la part superior, pre-figura el caràcter de l’herba ondulada als dibuixos fets per a la vegetació de l’entorn dela Leda.

PEDRETTI, Carlo: Leonardo da Vinci. Estudis de la Natura a la Biblioteca Reial delCastell de Windsor. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions, 1987. Catàleg de l’expo-sició amb el mateix nom presentada al Centre Cultural de la Fundació Caixa dePensions del 23 setembre al 8 de novembre de 1987.

1.1. Dibuixeu un organigrama que mostri els diversos passos que comprèn un pro-cés de creació artística, des de l’inici i recerca d’una intencionalitat artística finsa la formalització. Expliqueu amb paraules en què consisteix cada pas. [3 punts]

1.2. Contesteu la qüestió següent:

Quina finalitat tindrien els apunts gràfics dins un procés creatiu? Per contestaraquesta pregunta, fixeu-vos en el text de Pedretti. [2 punts]

A

Exercici 2 (Escolliu una opció i feu totes les activitats de què consta)

OPCIÓ A

L’aquarel·la

2.1. Observeu i analitzeu les imatges D i E que us adjuntem, i expliqueu les caracte-rístiques i el comportament dels materials en l’aquarel·la. [2 punts]

Imatge D. Kandinsky: Primera aquarel·la abstracta, 1910. Llapis i aquarel·la,49,6 x 64,8 cm. Col·lecció Nina Kandinsky.Imatge E. Emil Nolde: Mar morada-groga-verda, s/d, al voltant de 1930.Aquarel·la, 33,9 x 47,2 cm. Alemanya, Fundació Nolde-Seebüll.

2.2. Contesteu les qüestions següents: [3 punts]

a) Quin tipus de paper és el més idoni per ser emprat en la tècnica de l’aqua-rel·la? Raoneu la resposta.

b) Expliqueu per escrit com podem preparar un full de paper que ha de ser uti-litzat per pintar seguint aquesta tècnica.

c) Quines característiques han de tenir els pinzells emprats en les tècniques al’aigua?

OPCIÓ B

El grafit

2.1. A través d’un gràfic, expliqueu la relació que hi ha entre la graduació d’un llapis(emprant les lletres B i H precedides d’un número) i el seu grau de blanor o dure-sa. [1 punt]

2.2. Indiqueu els usos més corrents que podrien tenir uns llapis graduats 6B, 3B, HBi 4H. [1 punt]

2.3. Observeu i compareu les imatges F, G i H i expliqueu per escrit amb quin tipusde tractament s’ha resolt cadascuna i com ha estat emprat el llapis per aconse-guir-ho. [3 punts]

Imatge F. Vincent van Gogh: Estudi de mans per als “Menjadors de patates”,s/d. Llapis negre, 30 x 33 cm. Amsterdam, Museu Nacional Vincent van Gogh.Imatge G. Philip Guston: Window, 1969. Llapis, 45,7 x 54,6 cm. Cat. 91.Imatge H. Georges Seurat: s/t, vers 1877-1879. Còpia segons el Miló deCrotona de Puget. Mina de plom, 66 x 48 cm. París, col·lecció particular.

Presentació: presenteu de forma ordenada tots els escrits i gràfics que hàgiufet per resoldre els dos exercicis de què consta la prova i adjunteu-los al qua-dernet de respostes. El vostre codi de barres ha d’anar adherit als fulls solts.