Utilitarisme – J.Stuart Mill

filosofia basada en la societat i en la política, a ell el que li preocupa és reformar tota la societat en la que ell està vivint.

Introducció: durant la primera meitat del segle XIX neix a Anglaterra un pensament que defensa el positivisme moral: l’utilitarisme. Els utilitaristes el que pretenen és reformar la societat mitjançant plantejaments científics per tal de que la reforma social esdevingui possible. El fundador de l’utilitarisme modern és el Jeremi Bentham. Continuarà el utilitarisme en James Mill i continuarà el utilitarisme el seu fill, J. Stuart Mill.

Una de les premisses bàsiques a partir de les quals els utilitaristes es reafirmaven es q per a reafirmar la societat el que necessitem és un canvi polític i econòmic. I tot això per canviar una societat que en aquella època estava molt desnivellada socialment, després de la revolució industrial.Hi havia sous baixíssims. Hi havia una desigualtat social molt gran. La gent treballava molt i cobrava poc. Les dones i els nens en situacions precàries. Davant d’aquesta crua realitat els utilitaristes diuen que si volem canviar aquesta societat haurem de canviar l’economia.

Principi d’utilitatUna altre premissa es que diuen que s’ha de actuar de tal manera que s’ha d’aconseguir la felicitat per el major nombre de persones.Si aconseguim la felicitat per al major nombre de persones, evidentment vol dir que estem vivint en el que es diu un hedonisme social, en el qual el plaer esdevé felicitat.La gent és feliç perquè és feliç i no passa misèries. Bentham diu que són la majoria qui ha de viure feliç, si una minoria no ho és s’ha d’aguantar. Stuart Mill no està d’acord amb això. Ell diu que primer s’ha d’aconseguir la felicitat individual. Si tenim el benestar individual, és evident que tindrem el benestar col·lectiu. No si val que hi hagi grups reduïts infeliços.LA VIDA I L’OBRA DE J. STUART MILLVa néixer el 1806 i va morir el 1873. va néixer a Londres i va rebre ja des de molt jove, grans influències del pensament utilitarista, perquè el seu pare era utilitarista. Ell va ser periodista, escriptor i també va ser membre de la càmera dels comuns. Estava molt lligat amb el món de la política. El seu caràcter era un caràcter molt intel·lectual, molt dedicat a la vida, a la lectura, al coneixement, era també un home molt introvertit però a la vegada era un home molt llest i molt honest. I d’alguna manera des de jovenet pensava/creia que la seva vida la havia de destinar a millorar la societat, per això se li diu també reformador moral o reformador social. Amb els anys els seus plantejaments van entrar una mica en crisi, d’alguna manera perquè se’n va adonar de que . . . (mari) que faig em conforma a plantejar reformes pel segle XIX o vaig més enllà per aconseguir reformes a

llarg plaç], va decantar-se per la segona opció. Per tant aquestes idees tant innovadores no es van poder posar a la pràctica en la seva època, però que servirien pel s. XX

Obres: sistema de lògica: ell va escriure un llibre de un sistema lògic,

partint de que la lògica és una eina necessària per entendre la societat i la política i canviar-la.

Sobre la llibertat Utilitarisme La servitud de les dones La seva obra autobiogràfica.

Més tard a més de dedicar-se a canviar la societat s’apropa a la poesia i a la música i a partir d’aquí veiem la seva part de la seva personalitat més emocional, més humana.Fins i tot ens arriba a dir que per aconseguir una vida excel·lent és necessari cultivar l’art i tota la sensibilitat que ens comporta com a homes davant de la música, l’art... a partir del desvetllament dels nostres sentiments arribarem també a la felicitat.D’alguna manera el que podem dir respecte del seu pare i del Bentham és que la teoria de Stuart Mill és més oberta i no tan rígida que les primeres teories utilitaristes.

LÒGICA O SISTEMA LÒGICLa lògica segons en Mill és la teoria de la demostració, és a dir, per aconseguir les bases de qualsevol ciència és necessària la lògica com a instrument i a més a més, aquesta mateixa lògica ens fa adonar que el coneixement s’obté a través de l’experiència. Per tant segons en Mill no hi ha intuïcions intel·lectuals, no hi ha idees innates ni a priori, tot té un rere fons físic i empíric. És a dir tot el racionalisme pur l’està trencant. La mateixa matemàtica i la mateixa lògica en tota instància tenen un origen empíric.Per exemple per a partir de l’observació física arribem a la idea de la circumferència, però en darrera instancia hi ha una percepció física que em porten a la idea de circumferència. Per tant, tota deducció te com a origen una inducció – del particular al general -. Per tant, tota ciència es basa en la inducció i això significa que no hi ha veritats necessàries ni absolutes sinó hipotètiques (hipotèticament això funciona així, però no sabem si sempre funcionarà, en tant que el món és canviant).Quan Mill es posa a parlar del cosmos, ell creu en principi que el cosmos funciona a través d’una sèrie de causes, però compte aquí podríem dir que parla de la causalitat, Mill fa el següent : jo veig que les coses es justifiquen per causes diverses però mai buscaré l’ultima causa, per tant accepta la causalitat sense buscar la última causa de totes les coses.És manté una mica escèptic perquè diu que la ciència existeix a través d’hipòtesis. No és un escèptic radical del tipus de Hume.

CIÈNCIES MORALSEll inicialment parteix de la idea utilitarista de Bentham (que hem de buscar la felicitat en el màxim nombre de persones), després com la seva ètica i la seva teoria ètica i social es basa en l’hedonisme (plaer=felicitat) ens parla també com feia l’Epicur de dos tipus de plaers:

1. plaers superiors: són aquells que d’alguna manera ens identifiquen com a éssers humans – com el pensament i la capacitat de racioni – per tant allò que ens distingeix de la resta d’animals són els plaers superiors.

2. plaers inferiors: són els plaers vitals que tenen tota la resta d’éssers vius. – menjar, sexualitat, dormir...-

en quant a la política: les normes polítiques, diu Mill, han de donar felicitat per a tothom. Aquí és quan ja entra el Mill novedós: primer felicitat i llibertat individual, una vegada tinguem això ja vindrà per ella mateixa la felicitat col·lectiva. No si val el que deia en Bentham, no si val que la majoria sigui feliç i la minoria no ho sigui.Quan no hem de recolzar la felicitat i la llibertat individual? Quan la teva llibertat individual i la teva felicitat individual perjudiqui els demés.

Mill critica, entre moltes altres coses de la seva societat, l’empobriment humà, però fixeu-vos, critica l’empobriment humà, però això com Marx va qüestionar el sistema capitalista, ell no qüestiona el sistema polític com a dolent. Ell considera que l’estat ha d’intervenir per millorar la situació d’aquest home empobrit. Com intervindrà?

- limitació de la jornada del treball- prohibició del treball infantil- defensa dels drets de les dones (igualtat entre homes i dones)- defensa del sufragi universal (tothom ha de votar, les dones

han de votar)- promoció de l’educació