Embed Size (px)
DESCRIPTION
Sufragistes
Citation preview
Sufragi femení(S'ha redirigit des de: Sufragistes)
Manifestació de sufragistes a la ciutat de Nova York, 1912.
Antisufragistes als EUA
El moviment internacional pel sufragi femení dut a terme per les sufragistes, va ser un moviment
reformista social, econòmic i polític que promovia l'extensió del sufragi (això és, el dret al vot) a les dones,
advocant pel «sufragi igual» (abolició de la diferència de capacitat de votació per gènere) en lloc
del «sufragi universal» (abolició de la discriminació deguda principalment a la raça), ja que aquest últim
era considerat massa revolucionari.
Taula de continguts
[amaga] 1 Línia temporal
2 Aprovació a l'Estat espanyol
3 Llista comparativa de països amb sufragi femení (per ordre d'aprovació)
4 Llista de països sense sufragi femení
5 Sufragistes
6 Vegeu també
7 Referències
[modifica]Línia temporal
El sufragi femení ha estat aprovat (i revocat) diverses vegades a diferents països del món. En alguns
països com Estats Units o Sud-àfrica el sufragi femení s'ha autoritzat abans que el sufragi universal; així,
una vegada concedit aquest als homes i dones blancs, encara se'ls continuava negant el dret a votar a
homes i dones d'altres races. No obstant això, en la majoria de països el sufragi femení ha estat el que ha
portat a l'universal.
El 1776 a Nova Jersey es va autoritzar accidentalment el primer sufragi femení (es va usar la
paraula «persones» en comptes d'«homes»), però es va abolir al1807.
El 1838 es va aprovar el sufragi femení (amb les mateixes característiques pròpies que el masculí) a
les illes Pitcairn.
El 1853 es va aprovar el sufragi femení a Vélez (a l'actual departamentcolombià de Santander). Va ser el
primer cas a Llatinoamèrica.
A la segona meitat del segle XIX, diversos països i estats van reconèixer un tipus de sufragi femení
restringit a eleccions municipals, i el 1869, el Territori de Wyoming es va convertir en el primer estat
dels EUA on es va instaurar el «sufragi igual»[1] (sense diferències de gènere) encara que no el sufragi
universal (no podien votar homes ni dones de pell negra).
Al 1893 es va aprovar a Nova Zelanda el primer sufragi femení sense restringir, gràcies al moviment
liderat per Kate Sheppard. De tota manera, a les dones només se'ls permetia votar però no presentar-se
a eleccions. Les paperetes femenines de votació es van adoptar just setmanes abans de les eleccions
generals. Altra vegada des de 1919 les neozelandeses van tenir el dret a ser elegides per a un càrrec
polític.
El primer país a oferir el sufragi universal (i també permetre a les dones presentar-se a eleccions per al
parlament) va ser Austràlia Meridional al 1902 (segons d'altres va ser al 1894) i Tasmània al 1903.
[modifica]
Aprovació a l'Estat espanyol
Els primers moviments es produeixen al 1907 quan es presenta una iniciativa legislativa que és derrotada.
Durant la dictadura de Primo de Rivera es permetia el vot a les dones més grans de 23 anys no casades.
Però no serà fins arribar la Segona República en què el tema es debat de forma important amb una
campanya liderada per Clara Campoamor i enfrontant-se a les habituals campanyes -amb o sense suport
científic- que argumentaven la insuficiència en voluntat i intel·ligència del sexe femení.
L'1 d'octubre de 1931 s'aprova a l'Estat espanyol per 161 vots a favor i 121 en contra. Els primeres
comicis en què les dones varen poder votar foren les eleccions al Congrés dels Diputats de novembre
de 1933.
[modifica]Llista comparativa de països amb sufragi femení (per ordre
d'aprovació)
Països Dret masculí al vot a eleccions nacionals Vot de les dones amb igualtat als homes
Nova Zelanda 1879 1893
Austràlia 1901 1902
Finlàndia 1906 1906
Noruega 1898 1913
Dinamarca 1920 1915 (des de 1908 podien votar les dones de més de 25 anys i que paguessin impostos)
Irlanda ? 1918
Polònia ? 1918
Geòrgia ? 1918
Rússia 1918 1918
Islàndia ? 1919
Luxemburg ? 1919
Bèlgica ? 1919
Alemanya 1867 1919
Suècia 1909 1919
Països Baixos 1917 1919
Albània ¿? 1920
Àustria ? 1920
Hongria ? 1920
Txecoslovàquia 1920 1920
Regne Unit 1918 1928 (des de 1918 podien votar les dones majors de 30 anys)
Equador ? 1929
Espanya 1869 1931
Uruguai 1932 1932
Cuba ? 1934
Turquia 1924 1934
Filipines 1936 1937 (guanyat el 1935 amb un referèndum, 95% a favor)
El Salvador (limitat) ? 1939
Canadà 1920 1940 (al Quebec. De 1916 a 1922 a la resta del país)
República Dominicana ? 1942
Jamaica ? 1944
França 1848 1944
Guatemala (limitat) ? 1945
Panamà ? 1945
Itàlia 1919 1945
Trinitat i Tobago ? 1946
Japó 1925 1946
Bulgària ? 1947
Iugoslàvia ? 1947
Argentina 1912 1947
Veneçuela 1946 1947
Surinam ? 1948
Romania ? 1948
Bèlgica 1920 1948 (des de 1920 les dones podien votar a les eleccions comunals)
Xile ? 1949
Costa Rica ? 1949
Barbados ? 1950
Haití ? 1950
Antigua i Barbuda ? 1951
Dominica ? 1951
Grenada ? 1951
Saint Vincent i les Grenadines ? 1951
Santa Lucía ? 1951
Bolívia ? 1952
Grècia ? 1952
Saint Kitts i Nevis ? 1952
Índia 1950 1952
Guyana ? 1953
Mèxic 1909 1953
Pakistan ? 1954
Síria ? 1954
Hondures ? 1955
Nicaragua ? 1955
Perú ? 1955
Costa d'Ivori ? 1955
Vietnam ? 1955
Egipte ? 1955
Tunísia ? 1956
Colòmbia 1957 (des de 1854, a la província de Vélez -Santander-, podien votar. Van perdre el dret al vot en 1886 però el van recuperar el 1957)
Paraguai ? 1961
Brasil 1889 1961
Bahames ? 1962
Mònaco ? 1962
Iran ? 1963
Kenya ? 1963
Belize ? 1964
EUA 1870 1965 (des de 1920 podien votar només les dones de pell blanca)
Suïssa 1848 1971
Portugal ? 1971 (des de 1931 podien votar les dones amb escola secundària completa)
Liechtenstein ? 1984
Àfrica Central ? 1986
Djibouti ? 1986
Samoa ? 1990
Sud-àfrica 1994 1994 (des de 1930 podien votar només les dones de pell blanca)
Afganistan ? 2003
Kuwait ? 2006
[modifica]Llista de països sense sufragi femení
Actualment, alguns països no reconeixen el sufragi a les dones, o sí que ho reconeixen (com el Líban),
però d'una manera diferent que als homes. La següent llista no inclou els països que no permeten el
sufragi ni a homes ni a dones:
Aràbia Saudita
Bhutan: un sol vot per cada família, i només en eleccions a nivell local.
Brunei
Líban: les dones requereixen una prova educativa, els homes no. Vot obligatori per a homes, opcional
per a dones.
Oman: limitat a 175.000 persones (la majoria homes) elegides pel govern.
[modifica]Sufragistes
Els i les sufragistes van ser sovint membres de diferents associacions amb el mateix objectiu, però seguint
diferents tàctiques; per exemple, les sufragistes britàniques es caracteritzaven per un tipus de defensa
més combativa.
Molt bé, ara ja puc votar. I, què ha canviat en el sistema polític del país? Que opinem però no que es treballi millor. Hola! He escrit un comentari, a veure si el pots llegir.
