Suplement 1714

  • View
    42

  • Download
    15

Embed Size (px)

DESCRIPTION

història

Text of Suplement 1714

  • DIMECRES, 11 DE SETEMBREDEL 2013

  • 2 DIMECRES, 11 DE SETEMBREDEL 20131714 LES VEUS DE LA RESISTNCIAPUBLICITAT

  • 3DIMECRES, 11 DE SETEMBREDEL 20131714 LES VEUS DE LA RESISTNCIA

    La seqenciaci de lADNha demostrat que compartim msdun 98% del nostre material gen-tic amb els ximpanzs. I ens ha per-ms saber que tots tenim ms dedos-cents ancestres del 1700. I b,podria perfectament ser que algundaquests hagus lluitat a la Barce-lona assetjada per Felip V. Tot aixve a tombper explicar que les restesdel Born, si no sn tan antigues, sque ens sn, en canvi, ben properes.s la ciutat dels nostres avantpas-sats, ells la van defensar i ells es vanveure forats a soterrar-la. A nosal-tres ens ha tocat redescobrir-la,com un daquests estranys regalsque vnen del passat. Primerlobres i no li dnes gaire valor: elveus polss i rnec. Per un dia thientretens, el neteges i sense enten-dre ben b per qu, de cop et saltauna llgrima. De cop sents unafiblada, com si alg thagus fetarribar un missatge antic, com sihaguessis recollit a la platja unaampolla amb una carta esgroguedaa dins. A travs del Born, ens parlenels nufrags catalans de la ciutatvenuda. Val la pena escoltar lesseves veus ofegades, el seu som-riure glaat. La nostra redescobertas la seva victriapstuma.

    IGNASI ARAGAY

    DIRECTOR ADJUNT

    UNA LLGRIMA

    DirectorCarles Capdevila

    SubdirectorIgnasi Aragay

    CoordinaciSlvia Marimon

    CollaboradorsJaume Clotet

    Direcci dartCristina Crdoba

    EdiciRosa Rodon

    FotografiaPere Virgili

    DissenyMaria Llusa Fouz

    LlenguaAlbert Pla

    ARA c. Diputaci, 11908015 Barcelona

    Telfon: 93 202 95 95Web de lARA del Tricentenari:

    www.ara.cat/especials/tricentenari/

    SUMARI01 TESTIMONIS

    Francesc de Castellv Capit austriacista Pgines 04-05Aleix Claramunt Notari botifler Pgina 06Francesc Bellsolell Metge dArenys de Munt Pgina 08Duc de Popoli Capit general borbnic Pgina 10Josep Moragues General austriacista Pgina 12Manuel de Mas i Soldevila Jurista Pgina 14

    02 ENTREVISTA A RAFAEL CASANOVA Pgina 16

    03 DONES EN PEU DE GUERRA Pgines 18-19

    04 LA GUERRA DE SUCCESSI (MAPES) Pgines 20-21

    05 EL FRONT MEDITIC Pgines 22-23

    06MENTIDES EMMETZINADES Pgina 24

    07 EL TRIST FINAL DELS EXILIATS Pgina 26

    08 ELS ROSTRES DE LEXILI Pgines 28-29

    09 LA BATALLA PER SALVAR EL BORN Pgines 30-32

    10 QESTIONARI Qu en saps de la Guerra de Successi? Pgines 34-36

    11 11 DE SETEMBRE DEL 1713 Pgina 38

    12 PER QU HA SOBREVISCUT TRES SEGLES LONZE DE SETEMBRE? Pgines 40-42

    13 LA DIADA COM A MOTOR DELS PROCESSOS POLTICS CATALANS Pgina 44

    14 EL 1714 ALS LLIBRES Pgines 46-47

    15 LES WEBS DEL 1714 Pgina 48

    16 ENTREVISTA ALS COMISSARISMiquel Calada Pgina 50Toni Soler Pgina 52

    17 COM VIUS LONZE DE SETEMBRE? Pgines 54-58

    18 RESISTIR FINS AL FINAL Pgina 60

    19 MAKING-OF: EL BORN Pgina 62

    1714 LES VEUS DE LA RESISTNCIA

  • 1714 LES VEUS DE LA RESISTNCIA

    4 DIMECRES, 11 DE SETEMBREDEL 2013 ara

    FRANCESC DE CASTELLV, CAPIT AUSTRIACISTA

    EL HAMBRE QUE SUFRIERON, NO HAYPLUMA QUE LA PUEDA DESCRIBIR

    20 de setembre del 1697 ElTractat deRyswickposa fi demanerafrgil a laGuerradelsNouAnysqueFranaha lliurat contra laGranAlianalideradaperAnglaterra i el Sacre ImperiRomanogermnic.

    25 de mar del 1700 Anglaterra,Frana i lesProvnciesUnidesfirmen, amb loposicidEspanya, elTractat deLondres, pel qual es designalarxiducCarles dustria rei dEspanyaquanmoriCarles II, queno t fills.

    3 doctubre del 1700 El reiCarles II firmael seu testamentdefinitiu, enqudesignaFelipdAnjou, ntdeLlusXIV imembrede laCasaBorb,successor enel tronde lamonarquiahispnica.

  • 1714 LES VEUS DE LA RESISTNCIA

    5ara DIMECRES, 11 DE SETEMBREDEL 2013

    SLVIA MARIMON

    Francesc de Castellv iObando (Montblanc, 1682-Viena, 1757) va deixarescrit un dels principalstestimonis de la Guerra de Succes-si: Narraciones histricas desde elao 1700hasta el ao 1725. Vaparti-cipar en la Junta de Braos de Bar-celona del juny del 1713, en qu esva decidir que la ciutat resistiriadavant el setge de les tropes deFelip V fins a les ltimes conse-qncies. Va comandar la 7a com-panyia del II Batall de la Coronelade Barcelona. Derrotat, es va exiliaraViena i va serundels fundadorsdela Nova Barcelona, una nova ciutatcreada a lactual Srbia, que va tenirun final trgic. Va viure, des de pri-mera lnia, els principals esdeveni-ments de la guerra, i va destacar elvalorde lesdones:

    En el tiempo que dur el fuegoconcurra entre los riesgos un grannmero de eclesisticos a retirar losheridos y muertos y mayor de muje-res, llevando refrescos (pues era laprimavera) y municiones. No lescontena el peligro ni reparaban enel riesgo. Siete fueron heridas. Suardor infunda constanciaa los sitia-dos. Una mujer viuda, nombradaFrancisca Gual, encontr en labajada de la prisin que llevaban asu hijo malherido. Sin turbarse dijo:Ahora luego mandar otro que mequeday simuere ir yo.

    A finals de 1713, les autoritatsborbniques van encomanar a Jo-sPatioqueorganitzsunreparti-mentextraordinariocontribucideguerraatotCatalunyapermantenirlexrcit docupaci borbnic i eli-minar els ltims reductes de resis-tncia. Aquesta contribuci era co-bradamanumilitaricadaquinzedi-es i va provocar una gran revoltaprotagonitzada fonamentalmentpels pagesos: Las tasas excedan atodaposibilidadde losnaturales, []que empezaron con ms reflexin aconsiderar los estragos que sufranen sus bienes y la severidad de casti-gos que Ppuli mandava ejecutar.HaviareducidoelPaysa losms tr-gicos infortunios,por losexhorbitan-tes imposiciones que en diciembrehaba impuestoaquelministerio,queen breve tiempo, tomando la mayor

    parte de Catalua otra vez las ar-mas, se encendi una obstinadaguerra. Lesprotestespopularsvanesclatarel4degenerdel 1714aSantMart de Sarroca. Castellv descriu,perplex, la difusi de la revolta: Larevolucin se incendi todo de unavez [] en toda Catalua. Esto es:desde Puigcerd hasta elmar, desdeel roTeralEbro...; conpocosdasdediferencia tomaron lasarmas lasco-marcas del Valls, Panads, monta-asdePrades,RiberaSalada,Llusa-ns, Ribera de Si, barona de Bag,ConcadeTrem,ycasiuniversalmen-te todo lo monstruoso de Catalua.Aquelloquenohabanconseguidosi-guiendo el diputado de Catalua loconsiguieron los sitiados conmayo-res esfuerzos de los pueblos.

    Les tropes borbniques hi vanrespondre amb contundncia. Ar-reu de Catalunya van ser executatssense contemplacions els qui opo-saven resistncia. Sallent va ser in-cendiat dues vegades en sis mesos:Fueron pasados a cuchillo cuantosencontraron en la vila, excepto losque se refugiaron en la iglesia, yahorcaron a uno de los dirigientes.

    La fam durant el setgeEl juliol del 1714, desprs dun pro-longat i demolidor atac de les tropesborbniques, la situaci aBarcelonava comenar a ser insostenible. Elsescassos aliments que arribaveneren venuts pels especuladors apreus desorbitats: La prdida de lamayor parte del ltimo comboy, queen julio de este aohava de entrar enel puerto de Barcelona, [...] introdujodel todo la hambre en la ciudad, yaceler el rendimiento de la plaza.Castellv descriu com van ser elsltimsdiesdel setgedel 1714: En losmeses de agosto y setiembre aumentla caresta y no se hallavan los preci-sos alimentos a precio ninguno. Losextremos del hambre que sufrieronlos barceloneses no hay pluma quelos pueda referir con indiviudalidad;de esta penuria se siguieron muchasenfermedades y muertes entre lossitiados; la escasez de los vvereshava llegado al extremo que todosexperimentavan; que al soldado lefaltava el preciso alimento; que elpan sobre serpoco eradepsimacali-dad; que tanta indigencia minoravalas fuerzasde todos.e

    RepressiFueronpasadosacuchillocuantosencontraronen lavilla

    ValentiaA lasmujeresno lescontenaelpeligronireparabanenel riesgo

    1 de novembre del 1700 El reiCarles IImor aMadrid als 38anysdesprs depatir una llargamalaltia,possiblement relacionadaambproblemesrenals. Lanotcia arriba aVersalles el 6denovembre.

    16 de novembre del 1700 El rei deFranaLlusXIVproclamael seuntFelipdAnjou, de 17 anys, noumonarcadEspanyaambel nomdeFelipV i li diu:Portat b aEspanya, per recordaquevasnixer aFrana.

    18 de febrer del 1701 DesprsdentraraEspanyaper Irun,FelipVentra triomfalmentaMadrid, lacapital del seunouregne.Lacompanyenunestolde francesosquedeseguida ocupenels alts crrecsde la cort.

    * Hem rescatatles crniquesi cartes delsque van viurela Guerrade Successi, inhem respectatlidioma original:el catal del segleXVIII o el castell.Us oferim elseu testimoni

    LA VEUDELSTESTIMONIS

  • 6 DIMECRES, 11 DE SETEMBREDEL 20131714 LES VEUS DE LA RESISTNCIA

    SLVIA MARIMON

    El notari Aleix Claramuntno volia que Catalunyaplants cara a Felip V. Enla seva crnica del setge,que va redactar entre el 1712 i el1715, reflexiona sobre les nefastesconseqncies de la guerra. Era,pels austriacistes, un botifler tra-dor. Per com els resistents, des-prs de la guerra, va perdre ttols ipropietats. Claramunt va abando-nar Barcelona el 24 de juliol del1713, el dia abans que lexrcitcomandat pel duc de Ppuli posssetge a la ciutat. Es va refugiar aPremi, a Granollers, i ms tard aSarri. Va entrar a Barcelona el 13de setembre del 1714, juntamentamb lexrcit docupaci: Voliavurer mare y demes persones dema estimaci, explica. El seuobjectiu, quan va redactar la sevacrnica, era prevenir les generaci-ons futures de lexigncia inexcu-sable dobeir sempre els reis: Yaix lo que ab darramament demolta sanch havien alcansat nos-tres passats lo perdrem derra-

    ment-ne moltssima per a prdernostres privilegis que tant haviencostat. Y haver-los volgut prdrertant voluntriament, com sobreresta explicat, no essent de la inten-cide lamagestad en llevar-los. Y sepdan donar moltas grcias a Ducom tots els habitatns no forendegollats y saquejats, que se potatribuhir a miracle y a la gran cle-mncia del rey nostre