1

P E R S P E C T I V AA M B I E N T A L

Desembre 1995

SUPLEMENT DE

PERSPECTIVA ESCOLAR

5

El paper

fund

acióterra

2

Desembre 1995

El paper dels arbresEl bosc, empresari de la biosfera

Serveis sostenibles

La gestió integral del boscEl paper, concentrat de cel·lulosa

La fabricació de pasta de paper

La fabricació del full

És inevitable la contaminació de les indústriespapereres?El paper dels països mediterranis en el cicle dela cel·lulosa

Fem un bon paper

Productes fabricats amb paper usat

Inventari del paper que utilitzem a l'escola

Fer paper artesanalDe quina pasta és?

Papers artístics

El paper en el cicle vital del boscDades per a no escandalitzar-se

Tècniques de blanqueig

Edició:

Associació de Mestres Rosa Sensat

Còrsega, 271 • Tel. 237 07 01

Fax: 415 36 80 • 08008 Barcelona

Fundació TERRA

Lledó, 11 • 08002 Barcelona

Tel/Fax: 319 52 80

Redacció:

Jordi Miralles, Ralf Massanés

Fotografies i il·lustracions:

Cedides per ENSO

Assessorament:

Dr. Antonio Torres, Dept. d'Enginyeria Tèxtil i Pa-perera de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Fotolits:

RGB Digital Shop

Imprès en paper ecològic

Impressió:

Romanyà-Valls

Dipòsit Legal: B. 2090-1975

P E R S P E C T I V AA M B I E N T A L 5

3

AM

BIEN

TAL

El paper, un invent xinès d’ara fa1890 anys, ha estat un vehiclefonamental per transmetre la culturahumana. La fabricació de pasta depaper no és un procés senzill inecessita de l’explotació racional delbosc. El bosc és un recurs naturalrenovable, però també és una font debiodiversitat. Aquesta revista nos’hauria pogut imprimir sense havertalat arbres. Però aquesta mateixarevista, en si mateixa, és una font depasta de paper. Amb el tema del papercal no perdre els papers.

El tronc d'un arbre és de fusta. Un delscomponents principals de la fusta és lacel·lulosa, és a dir, una estructura encadena-da de mol·lècules de glucosa. En definitiva,una substància bàsica que les plantes verdesfabriquen a partir de la fotosíntesi. Es tracta,doncs, de la transformació del diòxid de car-boni atmosfèric en una substància sòlida ambl'energia de la radiació solar. L'arbre, en totsels sentits, és un ésser viu que connecta elcel amb la terra.

Les poblacions d'arbres que conviuen ambaltres plantes i animals és el que coneixemamb el nom de bosc. El bosc és una comuni-tat de plantes i animals on els arbres domi-nen i en són els elements més visibles a dis-tància. El clima i el sòl condicionen l'exis-tència de la vida de les diferents espècies d'ar-bres. Per això, els nostres paisatges forestalsvarien d'un indret a un altre.

El paper dels arbresFundació TERRA*

* La Fundació TERRA és una fundació privada que téper objectiu canalitzar i fomentar iniciatives queafavoreixin una responsabilitat més gran de la societaten els temes ambientals.

4

nitat forestal gestionen els elements minerals,ja sigui en forma gasosa o salina, l'aigua il'energia. El bosc s'estructura per a fer créi-xer els seus habitants, en definitiva, perquèes puguin reproduir i perpetuar.

La productivitat del bosc és la quantitatde fusta que es pot extreure sense malmetreel capital forestal, en definitiva, permetentque el bosc es perpetuï. El bosc es pot consi-derar, doncs, una empresa, la més ecològicai natural de totes. Alhora, però, és una em-presa fràgil i limitada, que si és sobre-explotada en un temps més curt, podem mal-metre’n el capital i pot fer fallida.

Diferenciem entre un bosc i una arbredasegons el seu origen i el tractament que rep.Una arbreda és un conjunt d'arbres plantatsper l'espècie humana, i necessita una curaespecial per a subsistir al llarg del temps. Elbosc és una forma d'organització natural queno necessita de la intervenció humana perpersistir en l'espai i el temps.

El bosc, empresari de la biosfera

La vida del bosc és el resultat d'una multi-tud d'interrelacions entre els éssers vius i elselements abiòtics (l'aigua, la llum, el sòl). Elsdiferents éssers vius que componen la comu-

Algunes idees claus:

• Extreure menys fusta de la que creix anualment tot conservant la biodiversitat del bosc.• Disminuir el volum de fusta utilitzada com a combustible, ja que és una forma de reduir el diòxid de

carboni alliberat a l'atmosfera, prèviament capturat pels arbres.• El bosc és un recurs natural renovable, del qual és possible explotar els seus elements sense malmetre

la seva funcionalitat ecològica i social.• D'un arbre dels boscos escandinaus es pot aprofitar el 95% del seu tronc per a diferents usos; el 100%

en forma de subproductes.

5

Serveis sostenibles

Les plantes, a través de la reacció fotosin-tètica, capten diòxid de carboni i alliberenoxigen, alhora que consumeixen oxigen perrespirar. El balanç fotosíntesi/respiració éssempre favorable a l'oxigen alliberat; per aixòla nostra atmosfera és oxigenada.

Aquest immens mantell vegetal transpirai el vapor d'aigua que sua contribueix a unaatmosfera humida i amb una major precipi-tació. El bosc col·labora a mantenir el ciclehídric i a retenir l'aigua de pluja evitant ques'escoli sense infiltrar-se.

Una tasca important que fa el bosc és atra-par diòxid de carboni provinent de les emis-sions industrials. L'any 1990 el bosc borealfinès va atrapar un 46% de les emissions decarboni del país. Els experts del Panel Inter-nacional pel Canvi Climàtic (IPCC) avaluenque l'augment de les emissions de carboni al'atmosfera és de 3 petagrams/any, dels qualsel bosc boreal n'atrapa 0.9, és a dir, aproxi-madament la meitat de les emissions corres-ponents a la desforestació en el tròpic.

Els experts defensen una silvicultura ba-sada en arbres en creixença i destinar els pro-ductes forestals a fusta per a la construcció ia la fabricació de paper, ja que d'aquestamanera retardem el retorn del diòxid de car-boni a l'atmosfera i evitem la seva contribu-ció a l'efecte hivernacle.

Finalment, no podem oblidar que el boscés un conjunt de plantes i animals que coha-biten i formen una comunitat d'allò més va-riada. Cada un dels éssers vius acompleixfuncions vitals per a la perpetuació del bosccom a sistema viu. Els experts consideren quequalsevol intervenció al bosc no pot deixarsense possibilitats a la resta dels éssers vius

que no són arbres. Per això, la conservacióde la biodiversitat ha esdevingut una neces-sitat ineludible alhora de gestionar el bosc.

La gestió integral del bosc

La fusta no deixa de ser diòxid de carboniconvertit en cel·lulosa i lignina mercès al'energia solar. Això significa que cremant lafusta retornem a l'atmosfera el diòxid de car-boni prèviament immobilitzat en els teixitsvegetals. Si es conserven els sòls i labiodiversitat i només se n'extreu la fibra demanera sostenible, el bosc i tots els seus ele-ments poden sobreviure. Actualment, es cal-culen al planeta uns 300.000 milions de m3

de fusta. Les tales a escala mundial repre-senten només l'1% del capital total de fusta.Tanmateix, el 55% d’aquesta fusta s'utilitzacom a combustible, un 15% per a produirpaper i cartró, i un 30% per a fusta de serra-dora. La ciència que garanteix la conserva-ció i alhora explotació dels recursos fores-tals és la silvicultura. Malauradament, diver-sos factors sòcio-econòmics han fet que, so-vint, l'explotació dels boscos es faci d’acordamb interessos particulars i sense respectarla seva capacitat de regeneració.

Composició química de materialsfibrosos

Paper usat

34%

Pasta mecànica

22%

Pasta química

44%

Fonts de fibres per a la fabricació del paper a Europa

6

Ens hem d'acostumar a pensar en les dife-rents funcions que pot fer un bosc. Habitual-ment, hi pensem com un espai natural o peral lleure. Si bé el bosc és un ecosistema i unelement paisatgístic, també és un recurs, unaprimera matèria.

El paper: concentrat de cel·lulosa

La fibra cel·lulòsica constitueix la matèriaprimera per fabricar el paper. Aquesta s'obtémajoritàriament de la fusta dels arbres, tot i quehi ha altres plantes de les quals es pot obtenirfibra per a paper com el lli (Linumusitatissimum), el cànem (Cannabis sativa) iel kenaf (Hibiscus cannabinus). Aquesta dar-rera és una planta herbàcia tropical amb unaproductivitat de 15 t/ha/any en un cicle de 5-6mesos i un rendiment de pasta del 46%. De lesgramínies com l'arròs, la canya o l'espart tam-bé se’n pot treure fibra cel·lulòsica, però el seualt contingut en silici no la fa apta per a qualse-vol paper. La segona font important de prime-ra matèria és el mateix paper usat.

Existeixen dos tipus de fibres:

• fibres llargues de fusta de les coníferes(pi, avet, pícea, etc) de 3 a 4,4 mm de longi-tud i de 0,02 a 0,05 mm de diàmetre;

• fibres curtes de fusta de caducifolis (be-doll, pollancre, eucaliptus, etc) de 0,8 a 1,5mm i de 0,01 a 0,02 mm de diàmetre.

El paper més consistent s'obté de fibresde coníferes. Les fibres curtes dels caducifo-lis no tenen tanta resistència, però donen ca-racterístiques com ara llisor, bon tacte, opa-citat, homogeneïtat, etc. En definitiva, quesón molt adients per als papers d'impremta.Actualment, en la fabricació de tots els tipusde papers s'hi barregen amb major o menorproporció fibres curtes.

El paper és una planxa contínua formadamajoritàriament per fibres vegetals indivi-duals lligades entre si. La xarxa fibrosa téuna gran quantitat d'aire (més de la meitatdel seu volum). L'aigua és l'element naturalque dóna cohesió a les fibres i, per tant,resistència.

La tecnologia de fabricació del paper ne-cessita, en primer lloc, preparar la pasta, re-

finar-la i depurar-la. A continuació, i ambgran quantitat d'aigua, s'aconsegueix aproparles fibres i facilitar que s'entrellacin. Per aca-bar, cal extreure tota l'aigua per deixar la là-mina de fibres ben cohesionada. Aquest pro-cés d'assecatge consumeix una gran quanti-

7

tat d'energia. L'aigua, indispensable per a lafabricació del paper, és també el seu princi-pal enemic i responsable de tornar-lo a con-vertir en pasta sempre que es vulgui. Per això,el paper no és només un producte, sinó tam-bé una matèria primera.

La fabricació de la pasta de paper

Té per objectiu transformar la fusta, descom-ponent-la en les seves fibres elementals i, al-hora, mantenint-ne l'estructura essencial. Ac-tualment, hi ha tres tractaments bàsics: el me-cànic, el químic i el termoquímic. Gairebé totsells parteixen de la fusta trinxada i convertidaen estelles d'uns 2,5 cm de longitud i un gruixd’1,5 mm.

El tipus de tractament depèn de la qualitat ide l'ús final del paper que volem. Per obtenircel·lulosa pura cal digerir prèviament la ligni-na. El procés químic més conegut és el de lapasta química al sulfat. Per a papers més bastscom el paper premsa s'utilitza un altre procésen el qual la fusta es trinxa en un procésmecànic.

La pasta química al sulfat s'obté digerint fus-ta trinxada de pi, pícea, bedoll, eucaliptus, obarreges de fustes en un licor de cocció fet desulfur de sodi i hidròxid sòdic a 170°C. Enaquestes condicions la lignina es desprèn de lacel·lulosa. A continuació, la cel·lulosa cal ren-tar-la i blanquejar-la, i la lignina s'aprofitaràcom a combustible en la mateixa fabricació delpaper. Per a alguns tipus de paper, la pasta quí-mica no cal blanquejar-la (per exemple, la tri-pa de la cartolina del tetrabrik). La pasta quí-mica és essencial per a produir paper de quali-tat i cartró. El pi i l'avet aporten la fibra llarga isuau, mentre que el bedoll, l'eucaliptus o elpollancre aporten un tipus de fibra més curta,però també més compacta. El rendiment de lafusta en aquest procés és només del 50%.

El blanqueig és una de les parts més con-trovertides en el procés de fabricació del pa-per. Fins a finals dels anys vuitanta s'utilit-zava clor gasós elemental i altres derivatsclorats. Per causa de la seva toxicitat ambien-tal i els múltiples perills per a la salut huma-na, aquesta tecnologia s'ha substituït progres-sivament per la del diòxid de clor (Elemen-tal Chlorine Free). Les màquines de darrerageneració treballen amb tecnologia sense clor(Total Chlorine Free). Malauradament, en-cara és una tecnologia molt cara i el paperobtingut a vegades no té tanta resistència.

La pasta mecànica s'obté essencialment depícea i pi roig i a partir d'unes moles o “refi-nadors” que desfibren la fusta en estelles.Aquesta desfibració es pot fer amb refina-dors i vapor d'aigua (llavors la pasta rep ladenominació de termo-mecànica). L'aprofi-tament de la fusta és gairebé del 95%, i s'ob-té una pasta feble, però apta per a paper prem-sa. Avui dia, el paper premsa, a fi de donar-liuna resistència més gran perquè suporti laforça de les rotatives, es fabrica amb un 90%de pasta mecànica i un 10% de pastaquímica, però ja se’n fabrica amb el 100%de paper usat.

Detall al microscopi de les fibres d’un full de paper.

8

La fabricació del full

Per a la fabricació del full, tot i que la tec-nologia ha evolucionat molt, el procés conti-nua sent el de fa dos segles: es tracta de re-partir uniformement les fibres suspeses enaigua sobre una tela filtrant. Aquesta opera-ció d'homogeneïtzació requereix una granquantitat d'aigua: un 99,9% contra un 0,1%de fibra. A mesura que l'aigua es va filtrant,la fibra es va assecant i sobre la taula de fa-bricació s'eliminarà fins el 95% de l'aigua quehi havia al començament. La poca aigua quequeda s'extreu en premses cilíndriques i unsistema d'assecatge.

El premsatge no només serveix per a eli-minar l'aigua, sinó també per a comprimir iallisar les fibres. Aquesta operació s'ha defer progressivament en dues o tres etapes i

per ambdues cares. L'assecatge definitius'aconsegueix en cilindres rotatius escalfatsamb vapor (120-150°C) i disposats a diferentsnivells. Amb aquesta operació es deixa el pa-per amb la humitat i el volum final que es ne-cessita segons el seu ús final.

Una bobinadora serà l'encarregada d'en-rotllar la làmina de paper que s'ha format id'empalmar-la allà on s'hagi pogut esquinçarel full. A més, aquest procés serveix per ma-tar les vores del paper. Finalment, ja noméscal donar els acabats que el convertiran enun producte comercialitzable. A partird'aquesta bobina només caldrà tallar-lo iembalar-lo segons la destinació final.

Les màquines de paper modernes poden fabri-car paper a una velocitat d’entre 500 m/min i 1500m/min i produir una bobina de paper de 9 m

Esquema del procés industrial de fabricació del paper

9

d'amplada, de 20 a 50 tones de pes per hora, enaltres paraules, l'equivalent a un full continu de130 g/m2 de més de 20 km de llargada.

Actualment, per a la fabricació de papersde més de 150 g/m2 cal utilitzar màquinesque a la capçalera de la taula de paper pu-guin barrejar diverses capes de fibra humidade gramatge mitjà, que unides per premsat-ge entre elles donen elgruix corresponent. Latecnologia de les multi-capes permet fabricar pa-pers amb diferents quali-tats. Per exemple, el car-tró de l'envàs Tetra Brikestà fabricat amb paperkraft de 160 g/m2 senseblanquejar i una capa depaper blanquejat de 70g/m2; d'aquesta manera elcartró té la màxima resis-tència amb el mínim defibra i alhora una capa ones pot imprimir fàcilment.

Una màquina de paperpot ser un enginy de mésde 150 m de longitud. Po-sar en marxa una nova màquina de paper re-quereix un mínim de dos anys de treball iuna inversió d'uns 10.000 milions (10x109)de pessetes.

És inevitable la contaminació de lesindústries papereres?

L'escorçament dels troncs i trituració dela fusta genera una important quantitat deresidus que es pot aprofitar per a produir ener-gia. La fabricació de paper exigeix una granquantitat d'energia i aigua. En el procés decocció química de la fusta es produeixen re-accions que generen emissions a l'aire,

especialment en forma de compostos de so-fre i òxids de nitrogen. En les plantes inte-grades, és a dir, on alhora es produeix pasta ipaper, es pot recuperar gran quantitat del’energia calòrica, suficient com per asuministrar 2/3 de l’energia que necessita unamàquina de paper. En una empresa ben disse-nyada es recupera fins el 46% d'aquesta ener-gia. Les descàrregues en forma d'emissions a

l'aire es poden controlar amb filtres. Tanma-teix, els metilmercaptans que donen l'olor ca-racterística a les papereres són molt volàtils iolorosos en dosis mínimes, però es poden mi-nimitzar fins a fer que pràcticament no siguinmolests.

Un altre punt d'impacte ambiental és elblanqueig en la pasta química i el destintaten el cas del paper usat. En aquest sentit, laconcentració de clor orgànic a les aigües espot limitar amb un sistema de depuracióadient. L'aigua de la màquina de paper, tot iser bàsicament en circuit tancat (un 85%),també pot contaminar les aigües si s'aboca

Panoràmica d’una de les paperes més modernes del món: Kaukopää.Finlàndia. Destaca la gran estació depuradora d’aigües residuals. Laproducció de paper l’any 1994 fou de 1.000.000 t de paper i cartró

10

sense tractar. La depuració de les aigüesgenera una important quantitat de llots quecal dipositar en abocadors controlats.

En el cas de la fabricació de paper a partirde paper usat, el principal focus de contami-nació prové del destintat (metalls pesants)i,lògicament, de les restes de fibra de l'aiguade la màquina de paper. Malauradament, nosempre els sistemes de depuració de les ai-gües han estat dissenyats adequadament.

En definitiva, el paper és una indústria quenecessita d'instal·lacions de depuració d'ai-gües i fums que requereixen un alt nivell d'in-versió.

El paper dels països mediterranis enel cicle de la cel·lulosa

El bosc, com hem vist, és un dels recursosbàsics en la fabricació del paper. Tanmateix,a la regió mediterrània, el bosc té una pro-ducció relativament baixa. Actualment, aCatalunya, la productivitat del bosc es cal-cula en uns 0,5 m3/ha/any. Amb una millorplanificació silvícola es podria arribar a 1,5m3/ha/any. Aquesta xifra és molt baixa encomparació amb les pollancredes cultivadesde 12 m3/ha/any. En els països escandinaus,tot i el rigor climàtic, la producció és de 4m3/ha/any. El problema és que només les co-níferes i alguns caducifolis són idonis per ala fabricació de pasta de paper.

A la regió mediterrània, només l'eucalip-tus i els pollancres poden considerar-se coma espècies papereres d'alt rendiment, i sónde fibra curta. A casa nostra aquests arbresno es consideren espècies forestals i, per tant,s'haurien de plantar i cultivar com un con-reu. El fet inadmisible és pretendre substituirel bosc autòcton per convertir les muntanyesen plantacions d'arbredes. Cada espècie

d’arbre té una funció concreta en el seu eco-sistema i és per això que cal valorar les con-seqüències que pot tenir la implantació d’unaespècie no autòctona en un espai natural.

Sembla clar, però, que el creixent consumde paper a tot el món exigeix, per un costat,una millor gestió del bosc sense malmetre’nla biodiversitat i, per l'altra, maximitzar larecollida del nostre paper usat. En aquest sen-tit, a l'Estat espanyol la recollida de paperusat és relativament baixa (al voltant del27%). Per tant, un dels objectius hauria deser recollir selectivament el màxim de paperamb un cert criteri de classificació prèvia(diaris, paper de color, embalatges). Hau-ríem de considerar, doncs, el paper com elque és: una primera matèria i no un residu.Tot i que el paper usat només admet de 4 a 6cicles de reciclatge i que sempre cal afegir-lifibra nova, participar en la recuperació delpaper vell comportaria un estalvi importantper al nostre país. El rendiment del paper usatclassificat és del 85%. L'eficiència es podriamillorar a fi d'evitar que no en quedés formaresidual.

El missatge clau en el nos-tre país hauria de basar-se

en dos principis:

• Estalvi en el consum de paper; ma-ximitzar la recollida selectiva delpaper usat.

• Incentivar una silvicultura racio-nal basada en una inversió mésgran en el bosc, respectant-ne labiodiversitat i els productes secun-daris (bolets, fruits forestals, etc.).

11

Productes fabricats amb paper usat

Actualment, hi ha una bona colla de pro-ductes diversos que s'han fabricat amb papervell; alguns ho especifiquen, però d’altres no.S’hauria de potenciar el consum de produc-tes elaborats amb paper usat. Per això, fins itot amb el paper que no és 100% reciclat,s’hauria de pressionar els fabricants perquèindiquessin la proporció de paper usat queincorporen a la fibra. Actualment, gairebé totsels papers es poden reciclar; tanmateix, al-guns papers porten plàstics i altres materialsque requereixen processos de reciclat no con-vencionals. Els envasos tetrabrik en són unexemple, però n'hi ha altres menes. Envieucartes als fabricants o distribuïdors de pro-ductes de paper preguntant-los quin tipus depaper usen, i com els reciclen. Així us po-dreu confeccionar la vostra pròpia selecciód'empreses que aprofiten el paper vell i queper tant contribueixen a conservar aquest re-curs natural renovable.

AM

BIEN

TAL

Sobre el paper hi ha una bona collade tòpics que cal escombrar. No és tanimportant la qualitat o el tipus de paperque usem, sinó com l'aprofitem, isobretot com contribuïm a mantenir elcicle de la fibra de cel·lulosa. Potserdes de l'escola ens cal insistir més aconèixer la realitat del paper quenomés a fomentar el consum d'undeterminat tipus de paper.

Fem un bon paper

12

Inventari del paper que utilitzem al'escola

Precisament, un dels problemes que plan-teja el reciclatge del paper és que la recollidaselectiva d'aquesta matèria no es fa pre-seleccionada. El resultat és, doncs, que la ma-jor part del paper usat que es recull només ésapte per a fabricar cartronet. L'interès eco-nòmic del paper com a matèria secundàriapodria propiciar que es recollís mínimamentpre-seleccionat. En aquest sentit podem dis-tingir fàcilment algunes categories de papersenzilles d’identificar i separar: paper de pa-pereria (molt valuós), paper de diari (essen-cialment pasta mecànica), paper de revistes ipropaganda publicitària (majoritàriament depasta química), cartró i embalatges, itetrabriks. En aquesta pre-selecció no consi-derem els papers en contacte amb aliments oaltres líquids vitals (paper higiènic, papersencerats o plastificats per embolicar aliments,tovallons i mocadors de paper, etc).

Malauradament, la recollida selectiva delpaper que practiquen els ajuntaments no pre-veu cap pre-selecció. Però està clar que elpaper pre-seleccionat en aquests moments pottenir un bon preu al mercat i, per tant, la re-collida de paper de premsa, de revistes i pa-per de publicitat i cartrons pot ser un recursper recollir diners de cara a ajudar a finançaralgunes activitats extraescolars.

Fer paper artesanal

Ben segur que potser alguna vegada ushaureu proposat fer paper utilitzant com aprimera matèria paper vell. Es tracta d'unaactivitat senzilla, però molt instructiva,especialment perquè ajuda a comprendre queel paper, per si mateix, també és una primeramatèria. La importància d'aquesta activitatrau en el fet que demostra que pràcticament

tot el paper és reciclable. La ciutat, la nostrallar, l'escola, són consumidors insaciables depaper. Fer servir paper reciclat és importantperquè contribueix a crear consciència sobrela reutilització del paper.

Amb molt poc material i una mica d'habi-litat podeu fabricar-vos paper artesanal.

Papers artístics

Alguns residus típics de la classe, com po-den ser les restes de fer puntes als llapis decolor, el paper d'alumini dels esmorzars, etc.,es poden afegir a la pasta i obtenir papersamb textures diverses. També podeu pensarde tenyir-lo amb colorants naturals obtingutsde plantes. En definitiva, una activitat quepot ser molt creativa.

El paper en el cicle vital del bosc

Sovint s’acusa a la fabricació del paper demalmetre els boscos. Tanmateix, el bosc ésun recurs natural renovable, és a dir que bengestionat pot acomplir les seves funcionsecològiques i alhora proporcionar-nos prime-res matèries molt útils. Algunes empresespapereres, en aquests darrers anys, han presconsciència de la responsabilitat social deconservar els boscos i no embrutar el mediambient. Aquest és, sens dubte, una obliga-ció ineludible en el futur. Però no n’hi haprou. Hem de potenciar la idea que el mateixpaper és en si una matèria reutilitzable, i peraixò cal la col·laboració de tots els agents

En allò que cal insistir ésen el fet que no hauríem dellençar ni un sol gram depaper, especialment dediari, revistes, papersd'oficina i estudi, etc.

13

Gràfic elaborat per l’empresa forestal finlandesa Enso per expressar el seu compromís amb el medi ambient..

El bosc =oxigen

Aprofitament sostenible del bosc en la fabricació del paper

Els consumidorsEls transformadors

IMATGE DE LA GESTIÓSOSTENIBLE DEL

BOSC.El concepte modernd’explotació del bosc esbasa en la pràcticad’aclarides successivesque respectin labiodiversitat i multifunciódels espais forestals. Peraixò, s’actua sobre massesmés reduïdes, es deixenarbres vells morts sobre elterreny, es respecten lesriberes dels rius i rierols,obrir clarianes perdiversificar l’hàbitat, etc.

Els fabricants

Els drapaires

14

implicats en el que podríem anomenar elcicle vital del bosc. Us proposem una acti-vitat de simulació i debat per compondreaquest trencaclosques que represental’aprofitament del bosc de forma sosteni-ble.

Agrupeu els alumnes de la classe en cincgrups que representin els protagonistesd’aquesta activitat: el bosc, els productors,els transformadors, els consumidors i elsdrapaires. L’objecte de l’activitat consis-teix a simular el conflicte d’interessos apartir de diferents situacions, que cada grupanalitzarà i també intentarà defensar elsseus interessos per allò que representen.La idea, tanmateix, és intentar defensarposicions que no trenquin l’equilibri delcicle. Disposeu de força informació enaquesta mateixa guia, i encara en podríeudemanar més, per a simular les situacionsplantejades. Us facilitem algunes adreceson us poden subministrar més documen-tació.

Situacions per al debat:

• La demanda del paper creix. Un paísasiàtic molt competitiu absorbeix l’equi-valent al consum europeu de la producciómundial.

• Els consumidors han adoptat l’actitud d’in-crementar la demanda de productes fets ambpaper reciclat i també lliure de clor.

• L’augment progressiu de la contaminacióatmosfèrica està malmetent els boscos centreu-ropeus, que pateixen plagues i malalties.

• L’increment de la taxa de recollida selectiva pro-voca una caiguda en el preu del paper usat. Els dra-paires estan amenaçats per una crisi econòmica.

• Es planteja fer una plantació d’arbres de creixe-ment ràpid sense malmetre el bosc autòcton argu-mentant la necessitat de matèries renovables i decontribuir a la fixació de carboni.

Situacions reals com aquestes (si més no lo-calment) permeten debatre simulant les dife-rents possibilitats d’actuació de cada un delsgrups implicats. Recordeu que l’objecte deldebat és adonar-se que, perquè el cicle funcio-ni, no hi ha d’haver cap sector que actuï inde-pendentment. A la realitat això no és així. Peraixò es produeixen desequilibris en tots els sen-tits.

• ASPAPEL. Alcalá, 85 -4º. 28009 Madrid. Tel.(91)5763003/04 / Fax. (91)5774710• ENSO Ibérica. Paseo La Castellana, 135 15º.28046 Madrid. Tel. (91)5674400/ Fax.(91)5674444.• Papelera Peninsular. Paseo de Yeserías, 23.28005 Madrid. Tel: (91) 473 3011.

Adreces d’interès

De quina pasta és?

Una idea interessant per a iniciar-se al coneixement del paper és saber la procedència del tipus de pasta queel compon. Per això, us proposem alguns experiments senzills per a poder conèixer millor de què és fet elpaper.El test anomenat Lofton-Merrit (compost de rosanilina més verd de malaquita i unes gotes d'àcid clorhídric)tenyeix de color blau intens les pastes molt lignificades (pasta mecànica), mentre que les pastes exemptes delignina (pasta química blanquejada) les deixa incolores. Amb un reactiu de sulfat d'anilina (1g de sulfatd'anilina en 50 ml d'aigua i una gota d'àcid sulfúric), els papers amb un percentatge important de pastamecànica es tornen de color groc. Identificar els papers de pasta química és interessant perquè tenen unmajor valor per al reciclatge.En alguns productes paperers com el cartró i les cartolines s'empren substàncies com el midó. Amb unasolució aquosa de iodur de potassi es pot detectar el paper midonat perquè es torna de color blau violeta.Els papers estucats que s'utilitzen per a imprimir determinats llibres es tracten amb proteïnes com ara caseïnao cola animal. El test més senzill per determinar aquests components és la reacció de Biuret. Consisteix atirar unes gotes de sulfat de coure al 2% sobre la mostra de paper i a continuació afegir-hi unes gotesd’hidròxid sòdic al 5%. El paper es torna blau violeta si la reacció és positiva.

15

Inverteix en la Natura

Fundació TERRATel. 93·319 52 80Aportacions al c.c. nº:0081 0025 21 0001185922Banc de Sabadell

Millorar el medi ambientUna qüestió de cultura

fundacióTERRA

Dades per a no escandalitzar-se

• 4 m3 de fusta fresca = 2 tones de fusta seca = 1 tona de pasta química• 1 tona de pasta química = 1 tona de paper = 200.000 fulls de paper A4 per afotocopiadora• 4 m3 de fusta fresca = 2 tones de fusta seca = 2 tones de pasta mecànica• 2 tones de pasta mecànica = 2 tones de paper de diari

• Al cap de 25 anys hom pot haver consumit uns 2500 Tetra Brik. Això, en pastade paper, equival a la fusta que proporcionen 2-3 bedolls de 0,15 m3.

• Per llegir cada dia un diari d'uns 250 g de pes durant 25 anys es necessita laquantitat de fibra que proporciona la fusta provinent d'una hectàrea de bosc boreal,és a dir, uns 250 arbres. Durant aquests 25 anys el bosc boreal creixerà uns 100 m3

de fusta útil per a fer novament paper.

Tècniques de blanqueig

Convencional• Deslignificació amb clor elemental i hipoclorit càlcic.• Blanqueig amb diòxid de clor.• Rentat amb hidròxid sòdic diluït.

Lliure de clor elemental (ECF)• Deslignificació amb diòxid de clor i oxigen o combinats.• Blanqueig amb diòxid de clor.• Rentat amb hidròxid sòdic diluït.

Totalment lliure de clor (TCF)• Licor de cocció modificat.• Deslignificació amb oxigen, ozó i combinats.• Aplicació de segrestants i/o tractaments per a extreure metalls pesants.• Blanqueig amb ozó i peròxid d'hidrogen.