SALÓ FUTURA

El futur a les teves mans

L'HIPERBÒLIC 91

SPLMNTFUTURAMARÇ 2011

ediToRiAL - SUPLeMeNT FUTURA

Tots els suplements a www.deria.cat

El Saló dels Màsters i Postgraus Futura, que se celebra els dies 25 i 26 de

març a la Fira de Barcelona, reunirà les ofertes formatives de tercer cicle dels

centres més importants de Catalunya. Un punt de trobada on els joves podran

escollir el seu futur acadèmic i professional. Un ventall marcat, en molts ca-

sos, per la formació en línia i les noves tecnologies

En aquest suplement que ha preparat L’Hiperbòlic, hi podreu trobar al-

gunes de les propostes més interessants. Podreu consultar les forma-

cions ofertes per col·legis professionals, centres de formació contí-

nua, escoles de negocis i fundacions. Tot un ventall de possibilitats

que cal analitzar amb tranquil·litat per escollir allò que més con-

vingui a cadascú, segons els interessos personals, les qualitats

i les expectatives laborals i de formació. Una decisió que anirà,

la majoria de vegades, cap a l’especialització. Comptem, en aquest número,

amb una entrevista a Antoni Castellà, nou Secretari d’Universitat i Recerca que

ens parlarà de les noves línies del Departament.

Aprofitem, per tant, per saludar-vos i animar-vos perquè ens visiteu a l’estand

que tindrem al Saló de l’Ensenyament, just al costat del Futura. Estarem en-

cantats de parlar amb vosaltres, explicar-vos com fem la revista, com estem

treballant en el web, i escoltar els vostres suggeriments. Està previst que més

de 6.000 persones visitin Futura i, per això, entre tanta informació, esperem que

aquesta petita guia us serveixi per aclarir dubtes i estudiar propostes educatives.

més a www.deria.cat

2

Com triar el teu futurSUPLeMeNTedUCACiÓL'HiPeRBòLiC 91

RePoRTATgeGraus universitaris

eNTReviSTAAntoni Castellà«Els estudiants catalans estan cinc punts per sota de la mitjana de l’Estat pel que fa a beques»

oRieNTA'T AMB edUCAWeBQuin és el teu estil d’aprenentatge?

3

4

7

EUUS

Els títols de grau són de 240 crèdits ECTS, que

equivalen a un període mínim d’estudis de 4 anys.

Excepcionalment, els graus amb condicions

poden tenir més crèdits i suposar un període

d’estudis més ampli. El títol oficial que s’obtin-

drà després d’haver superat aquests estudis és

el de «graduat o graduada».

Tots els graus s’adscriuen a alguna d’aquestes

branques de coneixement: arts i humanitats, ci-

ències, ciències de la salut, ciències socials i ju-

rídiques, enginyeria i arquitectura. L’adscripció a

una branca marca les assignatures bàsiques que

caldrà fer durant els dos primers anys.

Els plans d’estudi de grau contindran com a

mínim les activitats formatives següents: ma-

tèries bàsiques, obligatòries i optatives, pràc-

tiques externes i un treball de fi de grau. El

Govern de la Generalitat de Catalunya ha vol-

gut posar especial èmfasi en el fet que tots

els plans d’estudis de grau que imparteixin

les universitats de Catalunya continguin pràc-

tiques externes en empreses o institucions i,

també, matèries que garanteixin el coneixe-

ment de la llengua anglesa.

PrEgUntES méS frEqüEntS Els estudis de grau són els mateixos a totes les

universitats?

No, l’EEES (espai europeu d'educació superior)

no pretén una unificació de l’educació superior,

sinó que els programes formatius siguin compa-

rables per facilitar el reconeixement dels estudis

realitzats i la mobilitat estudiantil. Aquests estudis

s’han d’estructurar d’acord amb l’especialització

de cada universitat, per millorar l’eficiència en l’ús

dels recursos existents i disposar d’una oferta uni-

versitària diversificada.

Es poden iniciar els estudis de grau en una uni-

versitat i finalitzar-los en una altra o cursar ma-

tèries en alguna altra universitat?

Sí. Si l’intercanvi entre universitats es realitza en

el marc d’un programa de mobilitat, la universitat

d’origen valorarà els crèdits cursats en la universi-

tat de destí i emetrà el títol corresponent.

Si l’intercanvi entre universitats no es produeix en

el marc d’un programa de mobilitat, l’estudiant pot

sol·licitar a la universitat d’origen un trasllat d’ex-

pedient acadèmic cap a la universitat de destinació,

i aquesta valorarà els crèdits realitzats i emetrà el

títol corresponent quan es finalitzi els estudis.

què han de fer els estudiants que hagin inici-

at estudis d’una titulació segons la normativa

anterior?

Podran continuar amb el mateix pla d’estudis, per-

què els plans d’estudis s’extingiran, habitualment,

curs a curs. Els títols oficials i homologats que

s’obtinguin tindran plena validesa oficial.

Quan la universitat proposi un nou pla d’estudis

haurà d’incloure els mecanismes de reconei-

xement de crèdits per als estudiants que facin

estudis oficials en el marc dels plans anteriors.

què passarà amb les titulacions oficials ante-

riors a l’EEES quan s’implantin els graus?

Les actuals diplomatures, llicenciatures, ar-

quitectura, enginyeries, arquitectura tècnica,

enginye ries tècniques i mestres desapareixeran,

progressivament, a mesura que s’implantin els

graus. Ara bé, la universitat establirà els meca-

nismes perquè els estudiants dels ensenyaments

no adaptats a l’EEES puguin finalitzar-los sense

cap dificultat, amb una dedicació normal. La

universitat, també, elaborarà una taula d’adap-

tacions dels crèdits de les matèries cursades en

plans anteriors, per permetre, si fa al cas, el canvi

del pla d’estudis actual al nou pla d’estudis.

més a www.deria.cat

La retitulació

La implantació progressiva d’estudis de

grau a les universitats catalanes ha gene-

rat que un col·lectiu de titulades i titulats

universitaris oficials no adaptats a l’EEES

vulguin accedir, de nou, a la universitat per

obtenir l’estudi de grau corresponent que

dóna accés a la mateixa professió a la qual

s’accedia amb els estudis anteriors.

El procés acadèmic fins a l’obtenció de la

titulació de grau d’aquest col·lectiu d’es-

tudiants tindrà els mateixos estàndards de

qualitat que per a la resta dels estudiants

del mateix grau. Per això, aquest col·lectiu

només podrà obtenir la titulació de grau

corresponent quan hagi assolit tots els co-

neixements i les competències establertes

en el pla d’estudis corresponent, incloses

les competències multilingües.

graus universitarisEstudis que tenen com a finalitat l’obtenció per part de l’estudiant d’una formació general orientada a la preparació per a l’exercici professional.

Guanya un kit : llibre + CD

entra a www.deria.cat i participa

Sortegem

10 kits gratis

RePoRTATge - SUPLeMeNT FUTURA

Tots els suplements a www.deria.cat3

eNTReviSTA - SUPLeMeNT FUTURA

Tots els suplements a www.deria.cat

«Els estudiants catalans estan cinc punts per sota de la mitjana de l’Estat pel que fa a beques»

Entrevista a Antoni Castellà | Secretari d’Universitat i Recerca

El nou secretari d’Universitat i Recerca, Antoni Castellà, explica a L’Hiperbòlic quins seran els eixos de la Secretaria pel que fa a l’eficiència, les beques i el català a la Universitat.

quin reptes creieu que ha d’assumir al capda-

vant d’Universitat i recerca?

En l’àmbit de la política d’universitats tenim tres

eixos: un és l’eficiència; l’altre la qualitat i el tercer

la internacionalització.

DEbat En l’àmbit de l’eficiència en primer lloc encetarem

un debat entre universitats, consells, a més de so-

cietat civil i partits polítics per intentar buscar un

nou model de govern en el sistema català. A par-

tir d’aquí veure si hi ha acord i modificar tots els

àmbits legislatius que siguin corresponents sota

el model propi que hàgim consensuat amb tots els

agents que he mencionat.

flExibilitzaCió En segon lloc, cal remarcar la voluntat de «flexibi-

lització». En aquests moments hem de ser capa-

ços de buscar un nou model en l’àmbit del profes-

sorat universitari que ens serveixi per reforçar el

programa Serra Húnter pel que fa al professorat

contractat i aprofitar tota una sèrie de jubilacions

que tenim en el sistema per reordenar, si s’escau,

amb més eficiència tot l’àmbit de docència a les

universitats.

CooPEraCió El tercer seria l’àmbit de la cooperació. Hi ha ser-

veis que es podrien mancomunar entre les uni-

versitats catalanes. Aquest és un camí en el qual

les universitats ja han avançat molt. Hi ha una

primera experiència en l’àmbit de les biblioteques

i podríem buscar altres serveis com per exemple

els informàtics on proposar serveis de compra co-

muna amb què milloraríem l’eficiència i rebaixarí-

em les despeses.

En ultim lloc, un nou model de finançament que

hem d’intentar treballar durant tot aquest any. Es-

tem estudiant poder donar llibertat a les univer-

sitats en primera instància en l’àmbit de màsters

perquè alguns els puguin proposar les universitats

a preu de cost.

Pel que fa a la qualitat?

En l’àmbit de la qualitat estem intentant, de for-

ma consensuada amb les universitats, replantejar

l’oferta acadèmica. En aquests moments estem al

voltant dels 500 màsters, 450 programes de graus

i 275 de doctorat. Començaríem pels màsters amb

la intenció de racionalitzar l’oferta, ja que, per

exemple, en aquest moment n'hi ha que es fan

de forma sobreposada. L’objectiu per al curs que

ve és anar a una reducció del 10% i en el següent

curs reduir fins al 20%. Això vol dir treballar amb

les universitats per aconseguir més màsters inte-

runiversitaris.

Es farà res de similar amb la intercionalització?

En l’àmbit de la internacionalització el que hem de

potenciar al màxim són els eixos dels programes

Serra Húnter per redirigir-los cap a una contracta-

ció d’excel·lència internacional, com els màsters

Internacionals i la projecció de les nostres univer-

sitats al món.

Pel que fa a recerca, sota el marc del Pla nacional

per a la recerca i la innovació —un pla que nosal-

tres vam avalar en el seu moment i que continua

vigent—, hi tenim aquests eixos: continuar amb la

captació de talent per Catalunya, per tant mante-

nir el programa Icrea; i, respecte als centres de re-

cerca també haurem de redefinir quin és el mapa

de recerca i reforçar els centres d’excel·lència, les

col·laboracions i les fusions. Sobretot, es tracta de

dotar els centres de recerca d’una figura jurídica

que els preservi el fet que són una entitat pública,

però amb flexibilitat en la política salarial i de con-

tractació. Un model d’ens públic amb gestió priva-

da. Si això ho fem, també hem de ser capaços de

buscar més interacció entre centres i universitats

quina valoració feu de les declaracions del con-

seller mas-Colell sobre la pujada de preus de les

carreres universitàries?

El conseller Mas-Colell el que ha dit és que se-

ria necessari que obrim el debat, especialment,

pel que fa als màsters. Perquè, un cop preservats

els màsters més «professionalitzadors», donéssim

l’oportunitat per manera que les universitats ofe-

rissin màsters a preu de cost i que per tant l’admi-

nistració no subvencioni el 90% d’aquests estudis.

Això té un sentit intergeneracional. És a dir, que

aquelles persones que s’especialitzen i es capi-

talitzen en coneixement puguin fer una aportació

que en part un percentatge ha d’anar a millorar el

sistema de les universitats i l’altre percentatge ha

d’anar acompanyat per les polítiques de crèdits i

de beques.

4

quina valoració feu del fet que es demani el ni-

vell C de català als professors universitaris?

Respecte a la llengua, queda molt clar el marc le-

gislatiu. És una obvietat però nosaltres el que hem

de fer és complir la llei. La Llei d'universitats de

Catalunya en el seu article 6 marca que l’idioma

propi de la Universitat de Catalunya és el català.

Hem de ser capaços que hi hagi un suficient co-

neixement per exercir les tasques docents.

Com teniu pensat fer-ho?

A través del Consell Interuniversitari de Catalunya,

que és on portarem el debat perquè és el que ens

marca la llei, és el que hem de fer. Tot això és

compatible amb el procés d’internacionalizació.

Catalunya continua sent la destinació majoritària

de programes Erasmus i de projectes de recerca.

Hem demostrat que és compatible la llengua ca-

talana amb el procés d’internacionalització.

Pel que fa al traspàs de beques?

Hi tornem. I dic hi tornem perquè això no deixa

de ser molt cansat. L’Estat continua incomplint el

mandat constitucional del traspàs de les beques.

Amb això serem molt contundents. Amb les elec-

cions generals a un any vista, advertim a tots els

grups parlamentaris que el Govern de la Genera-

litat serà molt exigent. Qualsevol col·laboració ha

de passar pel traspàs efectiu de les beques.

En aquests moments hi ha una situació absolu-

tament injusta . El Govern de la Generalitat està

gestionant ja les beques sense tenir cap contra-

prestació a canvi. Els estudiants catalans estan

cinc punts per sota de la mitjana de l’Estat pel que

fa a beques. És una situació discriminatòria.

teniu previst pujar la quantia de les beques?

Apujar la quantia de les beques té molt a veure

amb si assolim el traspàs. No és una decisió nos-

tra. Per tant, el nostre objectiu és, com a mínim, de

pujar els cinc punts de diferència. A partir d’aquí

no ens podem quedar parats, i, com deia, qualse-

vol increment en el preu dels màsters hauria de

comportar que una part dels ingressos siguin des-

tinats a beques. Si això fos així, incrementaríem

el nombre de beques.

Diego Giménez

diego@edicat.cat

més a www.deria.cat

http://www.iefweb.org

- gEStió D’allotJamEntS tUrÍStiCS- gUia, informaCió i aSSitènCia tUrÍStiCa- agEnt DE ViatgES i gEStió D'ESDEVEnimEntS

Cicles formatius de grau SuperiorCfgS

rElaCionS PÚbliqUES i mÀrqUEting

DirECCió En rElaCionS PÚbliqUES i

mÀrqUEting

DirECCió i aDminiStraCió D’EmPrESES

SECrEtariat intErnaCional D’alta DirECCió

aUxiliar DE Vol (tCP)

HoStESSa-rElaCionS PÚbliqUES

rElaCionS PÚbliqUES

agEnt ESPortiU

agEnt DE trÀfiC DE PaSSatgErS (HanDling)

agEnt En oPEraCionS DE Vol

Passeig de Gràcia, 66-71 - Barcelona - T. 93 215 88 66 - 93 215 68 00 - formatic@formatic-barna.com

Escola de

Comunicació, Turisme i Empresa

FORMATIC BARNA

Passeig de Gràcia, 66-71 - Barcelona - T. 93 215 88 66 - 93 215 68 00 - formatic@formatic-barna.com

Centre adscrit a:

+i

GRAU EN TURISME

oRieNTA'T AMB edUCAWeB - SUPLeMeNT FUTURA

Tots els suplements a www.deria.cat7

Sabies que existeixen diferents estils d’aprenentatge i cada un d’ells està determinat per la part del cervell que més utilitzes? Si en coneixes el teu t’ajudarà a millorar i a saber quines tècniques d’estudi i estratègies d’aprenentatge et poden ser més útils.

EL CERvELL L’estil d’aprenentatge està basat en el funciona-

ment del cervell; segons quina part del cervell

utilitzem més, tindrem un estil o un altre.

Textos: Educaweb / Fotos: Aci_creativo

deria.cat

Quin és el teu estil d’aprenentatge?L’estil d’aprenentatge està basat en el funcionament del cervell

L’estrateg

Professionalment, són artistes en po-

tència. Poden dedicar-se a les belles

arts, a la publicitat creativa i al disseny

de moda i d’interiors.

Característiques:

- Creatives i futuristes.

- En general, són persones intuïtives i

valoren molt l’originalitat, els agrada

improvisar amb solucions creatives i

fantasioses.

- Acostumen a ser més flexibles i molt

creatives en les seves realitzacions.

Poden tenir mancances en:

- Esperit grupal.

- Lògica.

- Mètode.

L’expert

Professionalment, són els perfils con-

siderats cientificotècnics, amb un gran

potencial per dedicar-se a les ciències

experimentals, la tecnologia, les engi-

nyeries, la informàtica, la biotecnologia

i la investigació en qualsevol àmbit de la

medicina, entre altres d’experts i teòrics.

Característiques:

- Distants, precises, rigoroses i críti-

ques.

- Prefereixen les lleis teòriques.

- Amb capacitat d’anàlisi i de raona-

ment lògic.

Poden tenir mancances en:

- Creativitat.

- Emotivitat.

El comunicador

Professionalment, són molt bons en el

comerç i en les vendes. Els sectors so-

cials són els més adequats per a ells:

turisme (guia turística, recepció d’hotel,

animació turística, entre d’altres), rela-

cions públiques, màrqueting, publicitat,

docència, assistència (treball i educació

social), comunicació (periodisme, es-

criptura).

Característiques:

- Comunicatives.

- Extravertides, emotives, de vegades,

massa subjectives i idealistes.

- Capacitat per al treball en equip.

- Necessiten compartir les seves expe-

riències.

- Valoren molt l’actitud i no suporten la

crítica

Poden tenir mancances en:

- Ordre i organització.

- Rigor i precisió.

L’organitzador

Professionalment, poden destacar com

a administradors i gestors d’empreses,

idonis en l’economia i la jurisdicció per-

què ho consideren tot. Són comptables

en potència, metòdics i amb claredat

d’idees, supervisors i motivadors de

grups humans.

Característiques:

- Més aviat introvertides.

- Minucioses i molt metòdiques.

- Amb gran habilitat liderant equips, si

aprenen a transmetre.

- Donen més importància a la forma

que al fons, a l’estructura i al saber

fer.

Poden tenir mancances en:

- Fantasia.

- Capacitat d’adaptar-se a la improvi-

sació.

- Mentalitat oberta per considerar al-

tres idees diferents a les seves.

PASSA ALGUNA CoSA SI EL MEU ESTIL éS

UNA bARREjA dE ToTS? És una cosa habitual. Normalment, les persones

tenim una combinació dels quatre estils, tot i que

sempre en predomina un per sobre dels altres. Se-

gons les estadístiques, aproximadament un 60%

de la població comparteix dos estils d’aprenentat-

ge i un 30% en comparteix tres. Només un 7% té

una sola preferència dominant i un 3% combina

els quatre estils al mateix temps.

www.qestudio.cat +info: www.educaweb.cat

http://www.salofutura.com