Suplement Més detencions, però robatoris violentsindependent.cat/gracia/Independent_377.pdf · de Gràcia 2 11 de febrer de 2011 l’independent Un nou teatre a la Vila? Sembla

377

11

de

febre

r de

20

11

Els números aportats pels Mossos d’Esquadra en la darrera comissió de seguretat avalen la sensació d’inseguretat que veïns i comer-ciants han manifestat les darrers setmanes, tot i que l’augment de delictes en un any no ha estat molt gran, i sí l’increment de les detencions en el cas de delictes

contra el patrimoni, un 23% més en 2010. Als robatoris que es van produir a principis d’any a una vintena de botigues de les princi-pals vies comercials de la Vila, se suma ara un de més violent que va tenir lloc el passat diumenge a un saló recreatiu de Gran de Gràcia, on uns encaputxats van

entrar al local i van encanonar els presents amb una arma de foc. Se-gons fonts policials, els lladres es van endur diners i un ordinador portàtil. Els Mossos també han reconegut que els delictes contra les persones s’havien incrementat a principis d’any.

Pàgina 6

Més detencions, però robatoris violents

La instal.lació de sis jardine-res a la plaça per evitar que els nens juguin a futbol o patinin amb l’skate provoca reaccions contraposades. Els veïns que reclamen acabar amb el soroll n’estan satisfets, però alguns pares critiquen obertament la mesura del Districte.

Pàgina 7

Veto a l’skate i al futbol al Diamant

MiriaM alkasM

MiriaM alkasM

sumari

6MOBILITATTorrent de l’Olla tindrà dos carrils en el tram de Lesseps

Suplement‘cArShArIng’

Gràcia se suma a la xarxa per a compartir cotxe

ISSN - 1695-4793

de Gràcia

2

11 de febrer de 2011l’independent

Un nou teatre a la Vila? Sembla que no som els únics que cometem ‘errades d’impremta’.

adreceu les vostres cartes, aMb un MàxiM de 15 línies, indicant el vostre noM, adreça, telèfon i dni a: L’Independentc/ la perla, 31 baixos - 08012 bcno bé a [email protected]. taMbé les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

el dependent

La Casita Blanca reviurà en les nostres memòries, després que el 23 de març l’excavadora la tiri a terra per donar pas a la reforma de l’avinguda de Vallcarca, gràcies a la TV-movie que Sílvia Munt dirigirà sota la coproducció de TV3 i Ovideo. No hi haurà un adéu amb jornada de portes obertes, com els més bromistes de la Vila feien córrer en els últims mesos, ni hi ha hagut una data pública d’últim dia d’obertura de l’es-tabliment; per tant, els que volien acomiadar-se del casalot anant-hi per darrer o per primer cop ja no ho podran fer. Però les càmeres, tal com Carles Balagué ho va fer en el seu docu-

mental de l’any 2002, s’encar-regaran de guardar-nos un bon tros de memòria històrica de Gràcia i de Barcelona.No entrarem en aquest edito-rial a valorar l’exactitud del títol de la pel.lícula de Sílvia Munt, ‘Meublé’, perquè tothom

sap que la Casita Blanca no ho era però també és cert que és difícil rodar un film a Barcelona en un escenari autèntic que es pugui tunejar com si fos una casa de barrets. Amb el que ens quedem, des d’aquest setmanari, és amb el tros enorme de memòria que pot significar el rodatge, coincidint amb els últims dies de l’establiment com a casalot.Sense desmerèixer aquesta iniciativa, també és just fer-nos ressò en aquest mateix número de l’acord satisfactori al qual

han arribat la propietària i els treballadors, la majoria dels quals van deixar la feina amb data de 31 de gener. L’expro-piació forçosa determinava, tal com vam explicar, que els acomiadaments podien no anar més enllà dels vint dies per

any treballat. Ens alegrem que s’hagi arribat a un pacte que supera amb escreix aquestes obligacions laborals.L’adéu de la Casita Blanca, encara que sigui amb un rodatge, per força ha de tenir un punt de lacrimogen; allà hi serem el 23 de març per xiular l’excavadora. Però no seríem justos si no agraïssim en tant que mitjà de comunicació el tracte que hem rebut en els últims mesos per part de tots els respon-sables de la Casita (propietaris, advocats, treballadors...). Nosaltres hi hem intentat aportar el punt de responsabili-tat social que sempre hem de tenir els mitjans i que sovint oblidem: anar sempre una mica més enllà, saltar-nos la valla, però ser respectuosos. Ha estat un bon pacte de cavallers.

El DOG del passat 7 de ge-ner informava que el conse-ller d’Interior de la Gene-ralitat de Catalunya, Felip Puig, suprimia el Programa de Seguretat contra la Vio-lència Masclista. Segons la informació del diari El País “Puig dilueix la lluita contra la violència sexista en les funcions del secretari de Seguretat, la macrocarpeta del qual inclou els Mossos d’Esquadra, la protecció civil, la prevenció i extinció d’incendis, les emergènci-es, la seguretat privada i el trànsit”. El decret no aclareix ni el rang que es donarà a les polítiques contra aquest tipus de violència, que no figuren en cap de les direccions o subdireccions adscrites al departament i no concreta res al respecte. Si com deia el secretari ge-neral d’Interior els progra-mes són provisionals i “amb aquest canvi, les polítiques de lluita contra la violèn-cia masclista tindran més visualització i se’ls donarà un caràcter molt superior al que tenien fins ara”, en aquests moments caldria que expliquessin com i de quina manera ho faran. De moment ens deixen amb la temença que aquest gran problema social passi a un segon pla en les seves prioritats.

canvis a pitjor?

Un adéu de cineConxa Garcia

El rodatge de Sílvia Munt ajuda a guardar un bon tros de memòria històrica

Ens alegrem que s’hagi resolt el pacte amb els treballadors de manera molt satisfactòria

Davant dels qui recorren a la islamofòbia per res-tar simpaties a les revo-lucions democràtiques del món àrab, voldria insistir en una sèrie d’obvietats sovint oblidades: que l’Islam i la democràcia són perfectament com-patibles, com ho proven

els 400 milions de musulmans que s’organitzen en sistemes democràtics. Que la demo-cràcia cristiana, als governs d’Alemanya o Catalunya, és tan legítima com la democrà-cia musulmana, que governa Turquia o Indonèsia. Que els opositors Germans Musulmans d’Egipte i l’Ennahda de Tunísia fa dècades que lluiten contra la dictadura i el terrorisme i per assolir la democràcia. Que el poble egipci i tunisià -musulmà o no- mereix viure en democrà-cia, més encara quan se l’ha guanyada a pols i sense espe-rar que el dictador mori al llit. Que la pau entre els pobles es construeix entre demòcrates, mai amb dictadors finançats o sostinguts per Europa, Israel i els EUA.

Marc Jamal

Dem

ocr

àcia

El Par

k g

üel

l Sóc veí de Gràcia i llegeixo cada setmana l’Indepen-dent. He visitat recentment el Park Güell. L’he trobat poc protegit i considera-blement erosionat. M’ha sorprès que els turistes el puguin visitar gratuïta-ment i que estigui invadit pels venedors ambulants.Al passat número 374

d’aquest setmanari vaig llegir l’article ‘La Coordinadora del Park Güell redobla la pressió’. Estaria bé que aquesta associ-ació expliqués amb arguments raonats quins són els motius pels quals s’oposen a que es cobri entrada als turistes que visiten el parc, ja que els motius per a fer-ho son prou clars: control, neteja, manteniment, restauració, jardineria i serveis. Suposo que no és difícil (es fa a molts altres llocs) discriminar els turistes dels veïns.

Josep Llorens

de Gràcia

3


el bloc

Què tenim?

Que què tenim? Doncs tenim una festa d’estiu de carrers engalanats. I castellers, trabucaires i entitats cente-nàries, la llavor de la rumba i nits de LEM i de CAT. També tenim un nou Lliure amb preus gens populars, la Beckett que marxarà aviat i el record llunyà de l’Arten-brut i el Club Helena. Tenim lloguers impossibles i una escola en barracons. I la difí-cil harmonia entre gresca, si-lenci i soroll. Ciment gris allà on hi ha places, les dones del 36 entre reixes i manca de places en escoles bressol. També tenim projectes com L9, la biblio Maria Antoni-eta Cot i una especulació que no només endrapa els barris del nord. I tenim àrea verda i pilones i restriccions per conduir. I un Park Güell modernista al qual volen fer-nos pagar per accedir. Tenim congestió a la Travessera, a Torrent de l’Olla i carrer Gran. Mercat d’intercanvi i botigues centenàries obliga-des a plegar. Per descomptat tenim els gols de l’Europa i el futbolín de la Violeta i tants somnis d’independència com promeses incomplertes. Tenim història i futur, lluita i esperança. Però sobretot te-nim veu per reclamar tot allò que volem i no tenim.

Carin

a Bellver

Opinió

tribuna

Egipte, a peu de plaçaEgipte ha explotat. Sense que ningú s’ho pensés, ni tant sols els propis egipcis, 24 hores abans d’aquest 25 de gener que passarà a la història. Com el següent divendres 28. El dia en que el poble egipci va demostrar al món sencer que, quan es té determinació i es venç la por, tot és possible. Fins i tot que un poble desarmat (o circumstancialment armat amb pedres) sigui capaç de vèncer una policia d’un milió llarg de membres durant una batalla titànica de més de 5 hores i amb milers, per no dir milions, de bales, pilotes de goma i litres de gas lacrimo-gen vessats a l’aire d’un Cairo que, quines contradiccions, començava a respirar. A respirar la llibertat que el seu poble ha hagut de reclamar amb màrtirs (300) i amb mol-ta ira. Amb ira per a que els despòtics règims occidentals, aquells que s’autoproclamen defensors de la llibertat i la justícia, els escoltin. Aquells mateixos règims que durant tres dècades li han rigut al raïs Mubarak les gràcies, l’han nodrit de sacs i sacs de bitllets i també d’armament (un dels principals socis espanyols en aquest sector, per cert) i li han permès fer el que fos amb el poble. Tot per, segons asseguraven, “aturar l’amenaça de l’islamisme polític”.I ara encara ens tornen a ven-dre la mateixa història. Que

Marc Almodóvar, periodista i veí del Caire

si els Germans Musulmans per aquí, que si els Germans Musul-mans per allà. I el pitjor és que molts encara se la compren. Si algú vol saber què passa a Tahrir que no esperi que li ho digui una reportera estrella penjada des del balcó d’un hotel de luxe vomi-tant comunicats oficials sobre una plaça el nom de la qual és incapaç de pronunciar correctament. Allà, a la tant anomenada però tant poc estudiada plaça Tahrir, s’hi troba el Poble. Els que no tenen per menjar i els que viuen als barris luxosos; els artistes

pedants i els jubilats amb pres-tacions indignes; els cristians i els musulmans; joves, grans i vells; homes i dones; socialis-tes i liberals; i també, perquè son una part de la societat, els

islamistes. Però no més que això. A la plaça Tahrir ningú fa cas als polítics perquè no és una qües-tió política, en el sentit occiden-

tal de la paraula, la que s’està reclamant aquí. Per molt que costi d’entendre. Es tracta de Dignitat. De Justícia Social. De ser algú.I per això qui aposti per un torturador professional o agent

doble de la CIA com Omar Soleiman per prendre el camí de la transició a Egipte, que sàpiga que tant sols està seguint el joc d’uns. Que el poble no vol un Soleiman que no representa cap canvi perquè ell és la cara més fos-ca d’aquest Règim. El Règim no s’acaba amb Mubarak com tampoc el frau i l’espoli del país no acaba en els 70 mil milions de dòlars de la seva fortuna personal. Una ban-dera fa dies que resa al mig del Midan Tahrir: “Amèrica ja no ens governarà mai més a partir d’avui”. A veure si és veritat.[http://egiptebarricada.blogspot.com]

HossaM el HaMalawy

Creus que s’han de liberalitzar els horaris ComerCials? entra a www.independent.Cat/graCia i vota

staff

La PerLa, 31, 08012 - BarceLona

TeL. 93 217 44 10

ediTa: debarris, sccl

direcTor: albert balanzà

aMb el suport de:

És una iniciaTiva de: avv vila de Gràcia, debarris i Gràciaweb. conseLL direcTiu: albert balanzà, Jordi Gasull, Joan lou. di-recTor LocaL: albert balanzà direcTora adjunTa: sílvia Manzanera. redacTors en caP: èric lluent i Maria orteGa. redac-ció: elena albouy, carina bellver, adrià cortadellas, clara darder, Meritxell díaz, lídia Haro, laura Millan, patricia MonGe, Marta narberHaus, andrea rodoreda, xavi tedó, Ginebra vall, unai velasco, Marc vi-dal. MaqueTació: serGi lou. coL.LaBora-cions: Jordi albertí, àlex boscH, lluís bou, ferran casas, ànGel Garreta, pep GorGori, Mike ibáñez, sebastià Jovani, Gerard Maris-tany, pere Martí, serGi Martín, Joan Mi-llaret, víctor nubla, serGio oliveros, eva piquer, roGer rofín, tristraM, rafael va-llbona, vocalia de la dona de l’avv. Fo-TograFia: Jordi MarcH, Joan perraMon, Javi soria. PuBLiciTaT: sandra GaMboa (692 601 261). disTriBució: cet labor-90. iMPriMeix: cG caniGó s.l.

diPòsiT LegaL: b-32478-00disTriBució conTroLada Per Pgd

núM. 377

núM. 377

Si algú vol saber què passa a Tahrir que no esperi que li ho digui una reportera estrella

què en penseu...Textos i fotos: S. Manzanera

Si s’ha demostrat que el límit de velocitat a 80 ha ajudat al descens dels nivells de conta-minació no trobo bé que ara la vulguin eliminar. Però per una altra banda, també entenc que el govern d’Artur Mas vulgui complir el què va dir durant la campanya electoral.

núria rosperiodista

Josep Torrescomerciant

constanza Sercrichecopista

Josep M. Santamansjubilat

La mesura dels 80 km/h em semblava correcta perquè s’havia guanyat en molts as-pectes; hi havia menys embus-sos, menys accidents i menys contaminació. Pot resultar emprenyador el límit però era necessari.

A mi em semblava molt bé aquesta mesura, sobre tot a les rodalies de Barcelona. S’ha vist que s’evitaven els embussos i s’han reduït els accidents. Si als usuaris de cotxe no els agrada que agafin el tren. Així que l’eli-minin ara em sembla fatal.

Ho trobava una mesura sense sentit, perquè abans hi havia accidents i ara també hi ha hagut; amb això no han pogut acabar amb ells. Crec que hi ha altres temes per resoldre molt més importants que aquest.

... que el govern elimini la mesura dels 80 km/h?

l’independentde Gràcia

4

11 de febrer de 2011

l’independent no es fa responsable ni té per què Compartir les opinions expressades a la seCCió d’opinió d’aquest setmanari

l’enquesta

tribunaGràcia Decideix

19 i 20 de febrer, gràcia Decideix!

Opinió

MiriaM alkasM

La consulta popular sobre la independència de Catalunya a Gràcia i Barcelona ja ha començat a recollir vot antici-pat. Ens heu vist a molts llocs des de finals de desembre, quan els bons resultats a la Barceloneta van donar el tret de sortida. I milers de graci-encs i gracienques Ja Han votat. Gràcies a tots i totes!!és cert que esteM en un una dura crisi econòMica, que perJudica sobretot el dia a dia de Molts dels nostres veïns i veïnes. i taMbé és cert que de vegades les preocupacions individuals de vegades no deixen pensar en decisions col.lectives. Però no és menys cert que a Gràcia el dia a dia col.

lectiu continua. Vam anar de Foguerons, les entitats conti-nuen fent activitats, anirem a Sant Medir i, també, continu-arem recollint vots.Així, a la Vila de Gràcia, el cap de setmana del 19 i 20 de febrer, Gràcia Decideix fa-rà una gran recollida de vot a tota la Vila. Quan dissabte la Campana de Gràcia toqui les 9 h del matí, quasi 30 Meses s’obriran, formades per gent voluntària, veïns i veïnes disposats a passar fred i

deixar d’omplir les neveres. Seran 24 hores en un cap de setmana festiu. On demana-rem a la gent que voti, que sí o que no (o en blanc), sobre

la independència de Catalunya. Cinc minuts i una identificació oficial i una opinió més serà recollida. Cinc minuts i a seguir la vida quotidiana.I no hi haurà prou urnes plenes per a agrair la feina feta a tots els voluntaris. I a les entitats de Gràcia pel seu suport. Si Barcelona tancarà amb el 10 d’abril, la gent de la Vila tindrà les 24 hores de Gràcia Deci-deix. Una fita col.lectiva més en l’imaginari gracienc. Com en moltes viles, pobles i ciutats del nostre país. Us demanem,

doncs, el vot, per l’opció que vulgueu. Ens veiem el 19 i 20 de febrer

a la Vila de Gràcia. Hi haurà tot d’activitats per a grans i petits. Gràcies a vosaltres, Gràcia Decideix!

És cert que estem en una crisi econòmica però les decisions col·lectives continuen

la setmanaLluís Bou

Primàries al revés

Les primàries que el PSC està fent a Barcelona, que decidiran si Jordi Hereu torna a ser candi-dat o si el relleva Montserrat Tura, no han servit per mobilitzar l’electorat socialista. Els debats que han fet els dos precandidats del PSC han estat soporífers. Ells mateixos ho reconeixen amb la boca petita. “No podem treure punta, sempre evitem l’enfrontament, i actuem amb gran contenció”, explicava l’altre dia un dels dos. No revelaré qui, però és igual perquè crec que tant Hereu com Tura estan íntimament d’acord en aquesta sensació. “Als militants no els agrada que dos candidats del seu partit, de la seva mateixa sang política, es barallin. Ho veig en molts actes, aquí no existeix encara aquesta cultura política”, argumentava el mateix precandidat. Jo crec que l’anàlisi és molt encertada, tot i que és molt crua. Catalunya no són els Estats Units. A hores d’ara, a dia d’avui, Jordi Hereu està guanyant les primàries, a no ser que Montserrat Tura faci un gran esprint abans de la votació del 19 de febrer. L’actual al-calde de Barcelona té l’escalf de la federació del PSC a la capital catalana, que és la més important d’aquest partit, i això ara com ara té decantat el resultat. L’aparell socialista de Barcelona és

tremendament potent, i a més el del PSC del Baix Llobregat està molt tocat arran de la pèrdua de la Generalitat.Ja es veurà com acaba tot plegat, però fer unes primàries exitoses amb aquests condicionants és molt difícil. El PSC és un partit

seriós, i no s’hauria arriscat a obrir aquesta pugna interna a to-car de la campanya electoral si no fos perquè té enquestes molt negatives. Però actuar d’aquesta manera és buscar solucions a la desesperada, no es pot ni comparar a la tan promesa regene-ració dels partits. Unes primàries de debò, exemple d’obertura democràtica, s’haurien d’haver emprès amb més seriositat i amb més temps, sense urgències demoscòpiques. I ha estat al revés. Si finalment Hereu repeteix de candidat, serà evident que gran part del seu partit, començant per José Montilla, no creu en les seves capacitats per seguir a l’alcaldia. L’han qüestionat de forma visible. I si salta al final la sorpresa i Montserrat Tura guanya la setmana vinent la partida interna, caldrà veure amb quin entusiasme la recolza després la federació del PSC de Barcelona com a candidata. El PSC barceloní llavors haurà sortit derrotat de les primàries quan és qui haurà de posar el coll en la imminent campanya electoral.

senyor rucGuillem Cifré

Telefons d’interès

Bombers de Barcelona 080

Urgències Sanitàries 061

Telèfon d’emergències 112

Informació ciutadana 010

Guàrdia Urbana 092 / 93 237 32 20

Mossos d’Esquadra 088 / 93 306 23 20

Atenció ciutadana 93 402 70 00

Telèfon del civisme 900 226 226

Serveis Socials i Atenció Primària (pl. de la Vila)

93 291 43 25

Serveis Socials i Atenció Primària (El Coll)

93 285 72 67

A hores d’ara Hereu guanya la pugna amb Tura, a l’escalf del PSC barceloní

Quan dissabte a les 9 la campana de Gràcia soni, 30 meses s’obriran al carrer


5


PolíticaHereu demana al ‘new PSC’ de Gràcia que l’ajudi a sumar un triomf sorpresaEspriu i Collboni intenten contrapesar els suports a Tura de CpC i de consellers veterans

gràcia és la mare de totes les batalles en les eleccions primàries del PSc: més pes que enlloc de l’anomenat ‘new PSc’, els quadres interns que volen renovar el partit i recolzen Jordi hereu, amb guillem Espriu i Iolanda collboni però també amb membres de l’executiva com núria galdón i neus Bonet al capdavant; i més pes que enlloc dels parti-daris de Montserrat Tura, amb Àlex Masllorens i Toni comín fent pressió amb cinta Llassat i Jo-sep Anton Vinyals. Amb aquest escenari, hereu va visitar l’agrupació.

SILVIA MANzANERA

Amb la sala Albert Musons plena a vessar, l’alcalde de Barcelona va dir sentir-se a casa. Per alguna cosa va presidir el districte almenys tres mesos l’any 2006. I des d’un bon principi va deixar clar que es co-neix bé el territori, que sap quines són les obres que s’han fet als cinc barris de Gràcia els darrers anys (i les que encara hi manquen), qui-na és la riquesa d’un districte de-finit com a “pulmó de creativitat” i les “similituds” entre el projecte que ell defensa i la “unió de gent diversa que defineix Gràcia”. Abans, durant la presentació de l’acte, la vicepresidenta de l’agru-pació, Iolanda Collboni, no va deixar cap mena de dubte sobre les seves preferències en les primà-

s. Manzanera

Jordi Hereu a l’aGrupació de Gràcia el passat dilluns

ries pel candidat de l’alcaldia de Barcelona: “Necessitem una per-sona amb prou visió i perspectiva per projectar la ciutat i amb un projecte col.lectiu”. La conclusió final de Collboni: “Hereu és el mi-llor candidat per vèncer Trias”. El regidor del districte, Guillem Es-priu, ja va anunciar públicament la setmana passada el suport a l’al-calde en els comicis interns amb Tura. Hereu va centrar bona part de la seva intervenció en les polí-tiques que s’havien dut a terme al districte: intervenció urbanística i social al nord amb la biblioteca de Penitents com a símbol i cultura i educació a la Vila amb el Lliure com a fita.

El debat agrupació per agru-pació entre Hereu i Tura té a Gràcia una ombra que s’allarga fins a l’Eixample. No en va la primera secretaria d’aquesta úl-tima agrupació és la gerent de Gràcia, Mari Fernández, que en el primer acte intern de les primàries a l’agrupació del car-rer Bruc no va donar suport a Montserrat Tura. També entre

el públic, i sense posicionar-se, hi havia la directora de Serveis del districte i excap de comu-nicació, Isabel Montané. Qui sí que es va posicionar a favor de Montserrat Tura, i a primera fila, va ser l’exdirector del Cen-tre d’Estudis d’Opinió (CEO), Gabriel Colomé, que milita a l’Eixample tot i viure a tocar de la Travessera de Dalt.

L’ombra de Gràcia s’allarga fins a l’agrupació de l’Eixample

breus

L’espai de Casa Capell, a la Rambla de Prat, va servir di-marts com a escenari de l’ho-menatge que ICV-EUiA va dedicar a Imma Mayol, una de les seves màximes dirigents, pocs dies després que l’actu-al cinquena tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona anunciés que deixa la política i marxa a Mallorca a viure. A l’acte hi van assistir el secretari general d’ICV, Joan Herrera; el president dels ecosocialistes a Barcelona i regidor, Quim Mes-tre, i la coordinadora d’EUiA a la ciutat, Isabel Ribas. Mayol, que estarà activa encara uns mesos fins a la celebració de les eleccions municipals el 22 de maig, tanca d’aquesta manera una etapa de militància de 35 anys que va començar al PSUC als anys setanta.

ICV diu adéu a Imma Mayol en un acte a Gràcia

El Casal Popular de Gràcia, a Torrent de l’Olla amb Ros de Olano, celebrarà aquest cap de setmana amb una festa el seu novè aniversari pendent, com des de fa un any, de la decisió de l’Audiència Provincial sobre el seu desallotjament. Des de dimecres, l’Assemblea de Jo-ves està netejant la façana per pintar-hi un gran mural, que s’estrenarà dissabte a les cinc de la tarda. També, en els actes que començaran a les vuit del vespre de divendres, hi haurà sopars i concerts tant divendres com dissabte.

El Casal Popular compleix 9 anys pendent del jutge

A.B.

L’assemblea de Convergència convocada ahir va elegir el vi-cepresident de l’agrupació de Gràcia, Albert Ortas, com a primer representant local en la terna que s’haurà d’incardinar en la llista de CiU a les eleccions municipals del 22-M. A Ortas l’acompanyaran Berta Clemente i Caspar Visser, si bé aquests dos tindran poques probabilitats de

sortida siguin quin sigui el resul-tat de CiU a Barcelona. L’elecció d’Ortas, actual cap de gabinet de Xavier Trias i dirigent cada cop més implicat en la vi-da de l’agrupació local, suposa una renovació en la terna que en les darreres eleccions muni-cipals havia presentat CDC a Gràcia: el fins ara primer candi-dat local, el portaveu al distric-te, Carles Agustí, es presentarà formalment per la federació de

Agustí obre la porta a la renovació i es presentarà per Barcelona

Barcelona ciutat i obre la porta a la possibilitat que un altre graci-enc estigui entre els vint primers de la llista. D’aquesta manera, en cas que CiU assoleixi la forquilla més alta de resultats que ara li donen les enquestes, Gràcia pot aspirar a tenir dos regidors a Barcelona que alhora puguin assumir la regidoria del distric-te. Aquest escenari, en qualsevol cas, dependrà sobretot que CiU guanyi les eleccions.

Ortas, primer candidat de CDC de Gràcia a les eleccions del 22-M

cedida

D’altra banda, Judit Llopart és la nova presidenta de la JNC de Gràcia. L’assemblea gracien-ca la va escollir per unanimitat

i serà l’encarregada de liderar les joventuts de Convergència al districte de Gràcia durant els propers dos anys.

el candidat de ciu per Gràcia, albert ortas

de Gràcia

6


SocietatEls Mossos incrementen un 23 per cent el nombre de detencions el 2010La policia reconeix que enguany s’han produït més delictes contra les persones a la Vila

Els números aportats pels Mossos d’Esquadra en la darrera comissió de seguretat avalen la sensació d’inseguretat que veïns i comerciants han manifestat les dar-rers setmanes, tot i que l’augment de delictes en un any no ha estat molt gran. Als robatoris que es van produir a prin-cipis d’any en les prin-cipals vies comercials de la Vila, se suma ara un de més violent a un Saló recreatiu de gran de gràcia.

A.BALANzà / S.MANzANERA

Les detencions en els casos de de-lictes contra el patrimoni (relacio-nats amb furts a comerços) es van incrementar en un 23% en 2010, d’acord amb l’informe que els Mossos d’Esquadra van presentar en la darrera comissió de segure-tat del districte del passat dijous. Malgrat que els números dels cos-sos de seguretat no representen un increment significatiu respec-te els registres de 2009, la sensa-ció d’inseguretat sí que ha anat en augment. En aquesta trobada entre els responsables de segure-tat del Districte, polítics, Guàr-dia Urbana i Mossos d’Esquadra i veïns es va reconèixer que els delictes contra les persones s’havi-en incrementat a principis d’any, un augment que coincideix amb les trucades al 112. Per una altra banda, la Guàrdia Urbana va fer

el saló recreatiu Golden park, a Gran de Gràcia

Poques hores després que la comissió de seguretat fes ba-lanç dels últims mesos, un grup d’encaputxats van per-petrar un atracament especta-cular al saló recreatiu Golden Park que hi ha al número 11 del carrer Gran. Els fets van succeir a un quart de deu del matí, quan l’establiment aca-

bava d’obrir i el carrer presen-tava l’aspecte desert de tots els diumenges a aquella hora. Els encaputxats van entrar ràpida-ment al local i van encanonar els presents amb una arma de foc. Segons han explicat fonts policials a aquest setmanari, els lladres es van endur diners i un ordinador portàtil.

Encaputxats amb armes de foc entren a un saló del carrer Gran

també balanç de les actuacions a Gràcia l’any 2010. Així, es van re-alitzar en una mitja de 30 denún-cies per infraccions de trànsit al mes al districte. Les anomenades dinàmiques han passat de 3.420 el 2009 a 3.500 l’any següent. En canvi, les estàtiques -bàsicament per estacionar malament- han bai-xat. El nombre d’accidents també ha sofert un descens en els darrers dotze mesos, però continuen ha-vent-hi alguns punts negres, com ara el de Travessera de Dalt amb carrer Escorial. El Districte estu-dia ara quines mesures es poden aplicar en aquest punt per evitar incidents.

MiriaM alkasM

breus

El Consell de Dones organitza la primera trobada de dones de Gràcia el proper 26 de març a la biblioteca Jaume Fuster. La jor-nada servirà per posar en comú els diferents treballs que s’han fet els darrers anys als diversos barris del districte al voltant de temes com ara l’espai públic i vida quotidiana, dona gran o cultura i educació. D’aquests treballs de reflexió i problemà-tiques des d’una perspectiva de gènere s’han elaborat propos-tes concretes que s’exposaran en aquesta trobada. L’objectiu és elaborar un document amb totes les conclusions resultants d’aquest debat per tal que el Districte el pugui incorporar al PAD en el següent manda.

Posada en comú de la realitat de la dona a Gràcia

El consum de begudes alcohòli-ques al carrer s’han multiplicat per dos en un any, passant de 263 el 2009 a un total de 524 el 2010, segons un informe de la Guàrdia Urbana. La pràcti-ca que també ha sofert un in-crement significatiu ha estat el comerç ambulant, que també s’ha doblat, passant d les 3.000 denúncies l’any passat. Aquesta pràctica s’ha detectat, sobre tot, als voltants del Park Güell. Per una altra banda, segons la Guàrdia Urbana, tot i aquest augment de les pràctiques incí-viques en els darrers dotze me-sos, s’ha registrat un descens de la conflictivitat als diversos bar-ris del districte.

Les denúncies incíviques es doblen en un any

SILVIA MANzANERA

Dos carrils de baixada cap a Tor-rent de l’Olla és la solució que el Districte ha acabat acceptant -després de les converses amb els veïns i les aportacions de la Guàr-dia Urbana- per tal de minimit-zar els problemes de trànsit que patia aquesta zona. De fet, l’acu-mulació de vehicles en la inter-secció de Mare de Déu del Coll amb Lesseps va generar fa alguns

mesos les denúncies dels veïns i també dels usuaris de l’autobús que hi circula, que patia embus-sos constants. Els problemes de trànsit s’intensificaven en deter-minades franjes horàries. Per ai-xò, una de les primeres mesures que va adoptar el Districte va ser la col.locació d’un semàfor al car-rer Maigon fa tres mesos, fet que, segons el regidor de Mobilitat, Roger Amigó, ha estat una me-sura clau per tal de regular el pas

Amb el semàfor a Maigon, es preten reduir el caos circulatori

dels vehicles. La darrera iniciativa és la creació de dos carrils per tal d’accedir a Torrent de l’Olla amb l’objectiu d’aconseguir una cir-culació molt més fluïda en la in-tersecció amb Lesseps. El regidor ha reconegut que aquesta zona sempre ha estat molt conflictiva en termes de mobilitat, pel vo-lum de trànsit que s’hi acumula, provocant llargues cues al carrer Mare de Déu del Coll.Les obres de Torrent de l’Olla

Torrent de l’Olla tindrà dos carrils de baixada en el tram de Lesseps

nika lauper

amb Lesseps comportaran l’eli-minació d’alguns aparcaments que hi ha ara al carrer així com

l’arranjament de les voreres. El veïnat s’ha mostrat conforme a la proposta.

vista del carrer torrent de l’olla aMb lesseps

[1]

Les teràpies alternatives ja s’han fet un lloc a la Vila

editorial

51febrer2011

Gràcia se suma a la xarxa per compartir el cotxe

Friburg

Una de les darreres propostes de finals d’any que van sortir de Medi Ambient i Mobilitat va ser apostar pel carsharing com un granet més de sorra en la batalla contra la contaminació atmosfèrica a la Vila i com la millora de la mobilitat. Gràcia és, així, el primer districte de Barcelona que se suma a la

xarxa compartir cotxe, una fórmula que d’altres ciutats ja han posat en pràctica. El mitjà: Internet, és clar. El servei consisteix a facilitar la trobada de persones que estan inte-ressades a compartir el vehicle privat a l’hora de viatjar, per anar a la feina, a la universitat o per fer turisme.

Llüisa Torrell practica el Reiki des de fa 12 anys al carrer Fraternitat

Miriam Alkasm

La mobilitat sostenible funciona. I no només en el sentit ecològic que se li atorga en primer terme. També en l’econòmic. I l’exemple més pa-radigmàtic és, sens dubte, Friburg. Amb poc més de 215.000 habitants, una població significativa d’estudiants (30.000), s’ha guanyat a pols el sobre-nom de capital verda d’Alemanya. I un número realment destacable són els 10.000 llocs de treball amb feines relacionades amb el medi ambient. És evident que aquesta situació no s’ha aconseguit ara, sinó que es fruït d’unes polítiques molt determinades des de fa més de 30 anys. Els criteris de sostenibilitat aplicats a l’urbanisme han obligat, per exemple, a peatonalit-zar completament el centre històric, envoltat d’una ronda de circulació; només es permet l’accés per la càr-rega i descàrrega en una franja horària limitada, i s’aplica una gran limitació en l’aparcament, reservat bàsicament als residents. Els vianants i ciclistes tenen prioritat absoluta. Però tot això funciona perquè la ciutat compta amb una potent oferta de transport públic -un fet encara llunyà a la nostra ciutat- basada sobre tot en el tramvia i el metro. Aquí ni tan sols hi ha la cultura del civisme instal.lada entre usuaris de bicicletes, i allà tenen més de 400 km de vies destinades a l’ús d’aquest tipus de transport de dues rodes. Gràcia ha fet un nou pas en mobilitat sostenible amb l’adhesió a la xarxa compartir cotxe. És un pas petit. Però se n’han de fer molt més. És clar que això ha de comptar amb el recolzament d’una voluntat política clarament encaminada a aconseguir una mobilitat sostenible. Tot sembla massa llunyà.

[2] [el tema del mes]

més sostenible

Gràcia és el primer barri en apuntar-se al ‘carsharing’Amb l’objectiu de fomen-tar un ús més racional del transport privat, Gràcia s’ha sumat el projecte ‘compartir cotxe’, un servei que pretén facilitar la trobada de perso-nes que estan interessades a compartir el vehicle privat a l’hora de fer un viatge, amb mesures més sostenibles: disminució de la contami-nació i consum energètic, així com la millora de l’ús de l’espai públic. De moment, ha estat el primer barri de Barcelona en apuntar-s’hi.

Silvia Manzanera

Nika Lauper

La idea és senzilla i ja fa anys que es posa en pràctica en d’altres ciutats i municipis. D’aquí i d’altres parts del món. Tot i així, a Barcelona només el districte de Gràcia s’ha incorporat re-centment a la xarxa compartir.org, una fòrmula per trobar persones que volen compartir un mateix viatge. La conse-qüència immediata d’aquesta pràctica és la reducció del nombre de vehicles descongestionant així el trànsit de les ciutats i rebaixant les emissions conta-minants. De fet, ja ha quedat demostrat en diversos informes que el trànsit és el principal causant de la contamina-ció atmosfèrica. Però les pretensions d’aquesta proposta topen, potser, amb la realitat. És un pas, però no la solució. El conseller de medi ambient de Gràcia,

Compartir.org funciona gràcies a municipis, empreses i organismes que formen part de la xarxa i ofe-reixen aquest servei de manera totalment gratuïta. No és oblita-gori registrar-se però facilita més els tràmits ja que és més fàcil que d’altres usuaris es puguin posar en contacte entre ells. A més, es po-den indicar les aficions i preferèn-cies, amb la qual cosa també acota la recerca de companys de viatge. Mitjançant aquest servei es veu de manaera on line les persones que estan inscrites per fer un viatge semblant. I el contacte amb ells es fa a través del correu electrònic. Es poden veure quines són les preferències, si disposen o no de cotxe, el motiu del viatge, i tot un seguit de dades per fer més fàcil la trobada de companys de viatge. Es pot deixar un missatge electrònic a aquelles persones que es conside-ren que són adients per compartir un mateix viatge. Tot de manera immediata i sense intermediaris. Gràcia ja té la adreça en aquesta xarxa, des d’on s’explica el funci-onament i els objectius. De tota manera, el Districte començarà en breu una campanya informativa [http://gracia.compartir.org]

Altres formes de moure’s

Roger Amigó, ho explica així: “Això no servirà per si mateix per reduir els nivells de contaminació de la ciutat, però és un passet que, sumat a d’altres, canvien la tendència cap a pràctiques més sostenibles”. Actualment, compartir.org compta amb més de 55.000 usuaris registrats, i ciutats com ara Alella, Castelldefels, Lleida, Santa Coloma de Gramenet i diverses poblacions del Baix Llobregat, s’ha sumat a la Universitat Autònoma

contaminació i millorar la mobilitat als barris. Tot i la sorpresa inicial perquè la resta de formacions polítiques no coneixien el projecte, la regidoria ha defensat la mesura i iniciarà en breu una campanya informativa per fer-ne el màxim de difusió al Districte. Segons Amigó, en d’altres municipis funciona i té acceptació i, tot i que no es pot saber els usuaris que tindrà Gràcia, la valora-ció d’aquesta iniciativa es farà a finals d’any. La voluntat és clara, fomentar entre la població un ús més racional del cotxe, i més en un Districte on s’han fet millores en mobilitat però que encara té molts punts negres.

de Barcelona i del Pais Basc, a més d’altres entitats i empresas, per ampliar la xarxa amb l’objectiu de potenciar un ús més racional del cotxe, aconseguir una menor contaminació atmosfèrica i de soroll, un millor ús de l’espai públic i un estalvi del combustible.Va ser durant la darrera sessió ple-nària de l’any, que el responsable de Medi Ambient i Mobilitat va presentar aquesta iniciativa, emmarcat en el pla del Districte per reduir els nivells de

[Parada de carsharing a Lesseps amb Torrent de l’Olla]

[3]

Recollida de residus especials a les escoles

Agenda 21 escolar

[Alumnes de l’Escola Verduna el dia de la visita al Punt Verd Mòbil Escolar]

Tot l’alumnat de l’Escola Vedruna va participar en la recollida d’objectes que ja no utilitzen i que no poden llençar al con-tenidor.

Els dies 25 i 26 de gener va venir a l’Escola Vedruna el Punt Verd Mòbil Escolar. Vam orga-nitzar una activitat que durava mitja hora i es tractava d’anar a tirar-hi els resiuds especials que portéssim. Aquells dies tothom va portar objectes i aparells espatllats o que no volia per tirar-los: piles, cartutxos de tin-ta, MP4, MP3, cables elèctrics,... coses que no es poden llençar als contenidors del carrer. Tota l’escola, des de P3 fins a 2n de Batxillerat hi va participar.

Alumnat de l’Escola Verduna-Gràcia

Cedida

Punt Verd de CollserolaC. Collserola, 2. Sortida 6 Ronda de Dalt - Plaça Al-fons Comín, darrere de la benzineraHorari: de dll a dv, de 8 a 18.30, i ds i dg, de 9 a 13 h.

Punt Verd de BarriPlaça Gal·la PlacídiaHorari: dll, de 16.30 a 19.30; de dm a ds, de 10 a 13.30 i de 16.30 a 10.30, i dg i fes-tius, tancat.

Punt Verd TabuencaC. Guilleries, 24 Horari: de dll a dv, de 8.30 a 13.30 i de 16.00 a 19.00, i ds de 10 a 13.30. Tel: 93 218 30 97

Agenda 21 escolarNil i Fabra, 20, baixos. Tel: 93 237 47 43. http://www.bcn.es/agenda21/a21escolar

Mapa ecològic de recur-sos de Gràciawww.mapaecologic.net

Serveis d’interès

Entre la gran varietat de residus que cada dia generem tant a casa com a l’escola, hi ha la categoria dels que denominem residus especials. Es tracta d’aquells residus que per la seva composició no s’han de llençar en els contenidors habituals del carrer, sinó que han de seguir un canal especial de recollida i tractament per tal d’evitar que generin problemes ambientals: piles, cartutxos de tinta i tóners, ordinadors i material infor-màtic en general, aparells electrònics, radiografies, oli, etc.El Punt Verd Mòbil Escolar és un camió que facilita als centres educatius aquesta gestió. Paral·lelament a la tasca de recolli-da de residus especials és una eina educativa, ja que són els propis alumnes els que acudeixen al camió a lliurar els residus de l’escola o que han portat de casa, sols o acompanyats pel personal del centre o bé amb les famílies. Per aprofitar millor la visita, des de l’A21E es faciliten eines de sensibilització i educació ambiental per l’escola o l’institut.

Punt Verd Mòbil Escolar

[4] [per darrere]

“Amb les teràpies naturals la gent se sent més forta davant les adversitats”

En què consisteix el Reiki?En la imposició de mans, de manera que treballa l’energia del cos, que té que veure amb el tot, a través de l’aura. Té

Lluïsa Torrell és una tera-peuta amb un estudi d’art al carrer Fraternitat. Entre conversa i té oriental, explica la importància d’un correcte equilibri intern: “és tan im-portant estar bé físicament com mentalment”. Diu que ha ajudat a curar malalties greus o que algunes dones poguessin tenir fills. De la seva mà descobrim alguns dels beneficis d’una de les te-ràpies curatives alternatives més de moda: el Reiki.

[Lluïsa Torrell al seu estudi d’art del carrer Fraternitat]

un ús curatiu que abraça des de la part física a la mental. Per mi és el mateix que la persona tingui càncer o un refredat: hi ha un punt del cos on no hi passa energia, i jo faig de canal d’aquesta energia Reiki, l’energia universal.

Quines altres teràpies naturals practiques?

Anna Buj

Faig moltes teràpies, i totes m’encanten i m’entusiasmen: flors de Bach, treballo molt amb cristalls... El Reiki és una d’elles. Començo fent Reiki, i després a cada persona la tracto diferent. Com que sóc artista veig a cada client com una peça única, com una obra d’art. Aquí comença tot, perquè la meva teràpia té a veure amb la creativitat.

És curiós aquest estudi d’art com a sala de cures no convencionals.Aquí hi ha molts sentiments, poesies... cada obra d’art té una història. Per a mi l’art és saber viure, el fet de fer un qua-dre és una teràpia, i tota la vida he estat terapeuta. A més hi ha la cromoteràpia, l’aromateràpia...

Quins beneficis tenen aquests tipus de teràpies alternatives?A vegades hi ha persones que estan patint molt i no tenen una malaltia greu, però les tractaré com si estiguessin malaltes de veritat. Els beneficis són sobretot energètics, espirituals. T’aporta molta pau, molta tranquil.litat. La gent es sent més forta per superar les adversitats. Una sessió de Reiki equival a tres hores de son profund! Els resultats són im-pressionants.

Com ha acceptat Gràcia l’arribada d’aquests nous mètodes?Fa trenta-quatre anys que estic en aquest estudi. Faig Reiki des de fa dotze anys, i ha tingut molt d’èxit a la Vila. No conec ningú que no li hagi servit. La persona que ho prova li encanta. Fins i tot metges em diuen que els ha ajudat espiritualment!

Anna Buj

Si et vols anunciar a la Guia Gastronòmica de Gràcia,

truca’ns i t’informarem: 692 601 261

de Gràcia

7


El Districte acaba amb el futbol i l’skate a la plaça del Diamant amb jardineresL’Associació de Veïns diu que les van reclamar perquè els nens no s’enfilessin als badalots

nova polémica al Dia-mant. La instal.lació de sis jardineres a la plaça per evitar que els nens juguin a futbol o patinin amb l’skate provoca re-accions contraposades. Els veïns que reclamen acabar amb el soroll n’estan satisfets, però alguns pares critiquen obertament la mesura del Districte.

XAVI TEDÓ

“I ara què farem, on jugarem?” Aquesta és la pregunta que més repeteixen els nens als seus pares des que divendres l’Ajuntament va instal·lar sis jardineres gegants al costat de les dues entrades dels refugis. I és que els badalots els servien de porteries en els partits que organitzaven quan sortien de l’escola o els caps de setmana. La decisió ha tornat a generar con-flicte entre el veïnat en una de les places amb més problemes d’in-civisme perquè no tothom hi està

a favor. Una de les veïnes, Núria Cervera, es mostra molt crítica amb la instal·lació de les jardi-neres perquè no entén que les hagin hagut de posar “justament a l’espai on els nanos juguen a pi-lota”. Lamenta que “ara que per fi tenien un lloc on jugar, relacio-nar-se o compartir aventures i no es passaven els caps de setmana

nika lauper

iMatGe de la plaça aMb les Jardineres noves

a casa, ara els diem –no amb pa-raules sinó amb fets– que moles-taven”. Cervera assenyala que “els nens sempre han fet vida a les places” i ironitza que “ara que des de l’ajuntament volen apropar la ciutat als infants els hi posen jar-dineres perquè no puguin jugar”. A parer seu, aquesta mesura no evitarà el soroll nocturn sinó que

simplement farà la “guitza” als nens, que com els seus, baixaven a jugar a futbol a la plaça.

L’AV justifica la mesura

L’Associació de Veïns de la Plaça del Diamant es defensa assegu-rant que van reclamar les jardine-res perquè els nens no s’enfilessin als badalots perquè després no

sabien baixar. Tot i així, Lluïsa Esteban, membre de l’entitat, reconeix que “alguns veïns es queixaven del soroll que provo-caven un grup d’adolescents que jugaven a futbol o patinaven al vespre pels crits”. Sigui com si-gui, la instal·lació de les jardine-res ha resultat efectiva: des de fa una setmana la pilota no roda al Diamant.

“La Caixa” farà 62 pisos de lloguer assequible

REDACCIÓ

L’Obra Social “la Caixa” ini-cia la construcció d’una pro-moció de 62 habitatges de lloguer assequible i d’un espai per a escola bressol a Gràcia, a la confluència de la Travessera de Dalt amb el carrer Escori-al. Les vivendes estan pensades per joves d’entre 18 i 35 anys i les persones més grans de 65. Els nous pisos, d’una habi-tació, tindran una superfície aproximada de 50 m² útils. El període de presentació de sol-licituds per poder optar a una d’aquestes vivendes s’obrirà a finals d’aquest any i els habi-tatges s’adjudicaran mitjançant sorteig davant notari per una renda de lloguer mensual in-ferior al preu establert per als habitatges de protecció oficial (HPO). Per una altra banda, els baixos de l’edifici acolliran una escola bressol municipal que donarà servei al barri de La Salut.

Alguns veïns lamenten que les hagin posat

justament on jugaven els nens a futbol


8


CulturaTV3 i Ovideo coprodueixen el film de la Casita Blanca de Sílvia Munt ‘Meublé’ es rodarà fins al 23 de març, data en què l’Ajuntament tirarà el casalot a terra

Sílvia Munt tornarà a grà-cia com a directora d’una TV-movie, en la que serà la seva cinquena experi-ència en llargmetratges darrere de la càmera, rodant en un espai sím-bol de la Vila, la casita Blanca. El projecte cine-matogràfic, que compta amb la producció de TV3 i Ovideo, es dirà ‘Meublé’ i, tal com avançava la setmana passada L’Inde-pendent, encara està en fase de localitzacions per al rodatge de les escenes interiors. El límit, però, és el 23 de març, data en què l’Ajuntament té pre-vist tirar l’històric esta-bliment a terra.

ALBERT BALANzà

Els detalls del rodatge de ‘Meublé’ es van coneixent en comptagotes aquesta setmana, després que tot just dimecres se signés l’acord de coproducció entre TV3 i Ovideo, segons han explicat fonts de Televi-sió de Catalunya a L’Independent. Des de l’1 de febrer, no obstant això, ja hi ha moviment a la Casi-ta Blanca, un cop s’han concretat amb èxit les negociacions entre els responsables del rodatge i la propi-etària de l’establiment, que es re-munten a finals de l’any passat. La propietària ja va estar d’acord a avançar unes setmanes el tanca-ment de la Casita Blanca i per això va arreglar l’acomiadament dels treballadors a 31 de gener, però la condició sine qua non per als res-

MiriaM alkasM

la casita blanca tornarà a ser un plató de cineMa per darrera veGada

La vida interior de la Casita Blanca ha girat com un mitjó en qüestió de pocs dies, segons ex-plica Josep López, cap de perso-nal i un dels pocs treballadors que encara queden a l’establiment i que s’encarregaran bàsicament de coordinar el desmuntatge de les habitacions i d’acompanyar la propietària en el lliurament final de claus el 23 de març. El final de la història de la Casita Blanca, en l’apartat dels disset treballadors en nòmina, corria perill d’acabar

en una certa injustícia, ja que l’expropiació només garantia so-bre el paper un acomiadament de vint dies per any treballat. Al final, però, les negociacions s’han tancat satisfactòriamenr. “Volem donar les gràcies a la propietària, s’ha sabut comportar i ens ha fet un tracte com si estiguéssim davant d’un acomiadament nor-mal”, assenyala López. Ara ma-teix, a la Casita només hi queda administració, seguretat, algun treballador... i els del rodatge,

L’acord amb els treballadors de la Casita, més que satisfactori

ponsables del rodatge va ser que no podien posar els peus al casalot de l’avinguda de Vallcarca fins el dia després del tancament oficial.Per tant, l’1 de febrer ha estat la data en què l’equip de rodatge que treballa a les ordres de Sílvia Munt ha començat a triar espais entre les 43 habitacions de la Casita Blanca en funció de les seves necessitats.La producció de la pel·lícula, de tota manera, calcula que el rodat-ge no suposarà un gran impacte a la via pública, com els que es van viure a Gràcia sobretot amb les experiències de ‘El embrujo de Shangai’ de Fernando Trueba, ‘Map of Sounds of Tokyo’ de Isa-bel Coixet o ‘VO’ de Cesc Gay. Ara per ara, a l’Ajuntament no li consta que Munt hagi de rodar exteriors a Gràcia.

S. M.

Aquesta setmana ha arrencat la vuitena edició el festival audiovi-sual de creació jove VisualSound, un espai d’exhibició i una plata-forma de promoció, que se cele-bra a diversos equipaments de la ciutat, entre ells l’Espai Jove La Fontana. Fins el 18 de febrer es portaran a terme tot un seguit d’activitats vinculades al món au-

diovisual, amb tallers, xerrades, exposicions i amb la projecció de les obres seleccionades en la secció de competició. La Fon-tana s’uneix als set equipaments que oferiran més de 50 activitats gratuïtes i serà l’escenari de la cloenda, on es farà l’espectacle audiovisual amb l’obra Microfe-el, a càrrec de Sebastián Séifert, i el lliurament de premis. A més d’una xerrada formativa sobre el

El 18 de febrer Sebastián Séifert presentarà l’obra Microfeel

videocast, aquest cap de setmana l’espai de Gran de Gràcia 190 ofereix una conferència sobre el món subterrani en 3D, i la pro-jecció de La Salle International Team photo 3D. Diumenge 13, s’ha programat el passi d’Spoky cinema 9, i dimarts un taller so-bre els efectes especials en temps de crisi. El festival compta amb una secció de competició amb 11 categories diferents on entren en

VisualSound tanca la vuitena edició del festival a la Fontana

cedida

fotoGraMa d’un dels curts del festival

concurs 236 obres dels creadors de tot l’estat menors de 35 anys, que han volgut presentar a con-curs les obres produïdes entre el desembre de 2009 i el novembre de 2010. Aquesta xifra no inclou

les propostes que es presentaran a la categoria-concurs 2 minuts en 1 dia, de les quals s’han selecci-onat 103 que optaran als premis del jurat i del públic. Es reparti-ran 10.000 euros en premis.

breus

L’Associació Artesans de Grà-cia continua el seu particular reconeixement a l’arquitecte i col·laborador de Gaudí, Josep Maria Jujol, amb la inauguració a Barcelona de la mostra Jujol, l’homenatge, que es va poder veure al Museu Lluís Domè-nech i Montaner a Canet de Mar i recentment al Teatre Me-tropol de Tarragona. Fins el 10 de març, la mostra que recull l’empremta de l’artista es po-drà visitar a la sala d’Arts de la llibreria d’Art Martinez Pérez, al carrer València, espai que va acollir la presentació del llibre Jujol a Tarragona, a càrrec de Franzina Raspall, comissària de la mostra. El proper 16 de fe-brer Teresa Sala, professora de Belles Arts i l’arquitecte Josep M. Vall protagonitzaran una tertúlia sobre Jujol a la mateixa llibreria a les 19 h.

Artesans de Gràcia presenten el llibre de Jujol

Els artistes residents de La Cal-dera continuen la col·laboració amb el festival Grec de teatre i presentaran Mov-i-ment 2. A través d’espectacles, on es presentaran artistes residents, i d’activitats paral·leles al voltant de la creació es vol assolir l’ob-jectiu de crear espais de reflexió i diàleg entre creadors, agents, programadors i públic. També s’estrenarà l’espectacle Sola, de Carles Salas, un dels membres fundadors de La Caldera amb motiu del seu vintè aniversari. El programa tindrà lloc del 29 de juny al 17 de juliol.

La Caldera torna al Grec amb Mov-i-ment 2


9


recomanemtristán pérez Martín

Doble de teatre alemany contemporani a la Beckett. Gos, dona, home, de Sibylle Berg, és la primera de les obres del pro-grama doble que juntament amb En estat d’excepció, presen-ta la sala gracienca aquest mes. Un mateix equip artístic: tres actors i dos directors teatrals compartint escenografia i equip tècnic. El públic podrà assistir, en dies alternats, a dues obres que plantegen dues maneres d’entendre el llenguatge teatral.

16 de febrer a les 22 hSala Beckett (Alegre de Dalt, 55)

Sessió de documentals: Visi-ta guiada, de Tiago Hespan-ha, i Santos dos últimos dîas, de Leonor Noivo.A Casa Portuguesa (Verdi, 58 i Or, 8), a les 21 h

Concert: Piccola Orchestra Gagarin + Stephanie Pan.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21.30 h

Dm 15 de febrer Parlem de sèries: Mad men, història i televisió en escena-ris posteriors a l’11-S.Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 104), a les 19 h

Xerrada: Ús i abús de dro-gues per a pares, adoles-cents i joves.Biblioteca Jaume Fuster, 19 h

Concert: A. zaragoza + Ra-mon Prats + Abel Boquera.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 15), a les 22 h

Dj 17 de febrerHomenatge a José Sara-mago. Recital musical de Paco Ibáñez, i lectura de textos de l’autor amb la par-ticipació de Pilar del Río.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22), a les 19 h

Concert: Ashé Quintet, ofereix música tradicional cubana.Bar Eldorado (Plaça del Sol) a les 22 h

Concert: Bläue.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 22 h

EXPOSIcIOnS

Fins el 18 de febrerExposició: Ja saps què fa-ras?, dins de la Campanya In-forma’t.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190-192)

Exposició Panxetes. Mar-ta Ricart fa un petit home-natge a la maternitat, a la dona, a la bellesa d’un cos que dóna vida. Casal de Barri Cardener (Car-dener, 45)

Fins el 25 de febrer Exposició de fotografia SERCEM, d’Aneta Badziag.Galeria H2O (carrer Verdi, 152)

Fins el 27 de febrer Exposició de pintura: Joves artistes de les Illes Bale-ars interpreten Chopin.Seu del Consell de Districte de Gràcia i CAT (Pl. Vila de Grà-cia, 1 i Pl. Anna Frank, s/n).

Fins el 6 de marçExposició: Pere Fornés: re-cords en oli. Mostra del tre-ball més actual d’aquest ar-tista plàstic, vinculat al barri i al seu grup d’artistes.Centre Cívic El Coll - La Bru-guera (Aldea, 15)

Fins el 9 de marçExposició Inocència i aqual en 3D. Mostra de pintures a l’òleo i acrílics de Mercè Sargas i Pere Me-nèndez. ‘La nostra exposi-ció és com la font de l’aqua de la nostra inocència’. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

Nit de cine: Dazed & Con-fused.Galeria Untitled (Topazi, 14), a les 21.30 h

Nit Occitana: Patric + Kaj Tiel Plu + Mirabèl.Centre Artesà Tradicionàrius (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

Concert: Perro Flaco.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 22 h

Ds 12 de febrer Folk als mercats, dins del 24è Tradicionàrius.Mercat de la Llibertat a les 10.30 h i Mercat de l’Estrella a les 12 h

Concert: Mar Abella.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 20 h

Música i visuals: Darma Project i Ziad Zitoun.Galeria Untitled (Topazi, 14), a les 21 h

Concert: Nico Tomas.L’Astrolabi (Martínez de la Ro-sa, 14), a les 21.30 h

Concert: Lifante.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 22 h

David Cevoli Band.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 23 h

Dg 13 de febrerLa Traviata, de Giusep-pe Verdi. Estimar la música, com fer-ho?... Projecció de DVD musicals comentats.Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia (C/ Del sol, 8), a les 17.30 h

Fins el 31 de marçExposició: Carbó Negre.Recorregut per l’obra de Jo-aquim Carbó a través de les peripècies del seu cèlebre de-tectiu barceloní, Felip Marlot.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22)

InFAnTILS

Ds 12 de febrerTeatre: Blancaneus i Cam-paneta en acció.Teatreneu Multisales (Terol, 26), a les 17 h

Tallers de descoberta: Els germans Lumière, una vi-da de pel.lícula. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22), a les 18 h

Musical Mediterrània, a càrrec de la Cia Va de Bòlit.Jove Teatre Regina (Sèneca, 22), a les 18 h

Dm 15 de febrerLletra petita: Els casos de l’inspector Sito i Mai Tinc Po, a càrrec d’Eva Blanco.Biblioteca Vila de Gràica (Tor-rent de l’Olla, 104), a les 18 h

Lletra petita: Qui ha passat per aquí, a càrrec de l’Asso-ciació Miloca. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22), a les 18 h

AcTES

Dv 11 de febrerConcert: El Sobrino del Di-ablo. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 21 h

la cartelleracInEMES

BOSQUE MULTIcInEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Valor de ley. Dv i ds, 16.15, 19.15, 22.15 i 00.40. La resta, 16.15, 19.15 i 22.15.• También la lluvia Dv i ds, 16.00, 18.10, 20.20, 22.30 i 00.45. La resta, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.• Primos. Dv i ds, 16.05, 18.10, 20.15, 22.20 i 00.45. La resta, 16.05, 18.10, 20.15 i 22.30.• Red. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.• El discurso del rey. 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10, 19.10, 22.10.• El Santuario (3D). Dv i ds, 16.00, 18.10, 20.20, 22.30 i 00.45. La res-ta,16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.• 127 horas. Dv i ds, 16.10, 18.15, 20.20, 22.25 i 00.45. La resta, 16.10, 18.15, 20.20 i 22.25.• Más allá de la vida. Dv i ds, 16.05,

19.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 19.05 i 22.05. • Morning glory. Dv i ds, 22.25 i 00.45. La resta, 22.25.• Enredados (3D) 16.00, 18.10 i 20.20.

cASABLAncA-KAPLAn. Passeig de Gràcia, 115.• Sala 1: La vida sublime. 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. •Sala 2: El film socialisme. 16.00 i 20.00. 18.00 i 22.00.

cInEMES gIrOnA. Girona, 175• Los Viajes de Gulliver (3D). Dg,

12.00.•El esfuerzo y el ánimo. Ds i dg, 16.10.• Valor de ley. Dv, ds, dg, dm, dc i dj, 17.45, 20.15 i 22.30. Dl, 17.00.• Romeo & Juliet. Dl, 19.30.•Les tres bessones i Gaudí. Dg, 12.00.• Pa Negre. 20.25 (excepte dj).

• El discurs del rei. Dv, dl,dm, dc i dj, 17.30. Ds i dg, 16.00 i 18.15.• Chemo (el documental del mes). Dk, 20.30.• Mil cretins. 22.25.• Astroboy. Dg, 12.00.• La nit que va morir l’Elvis. Dv, dl, dm, dc i dj. 18.05, 20.10 i 22.20. Ds i dg, 16.00, 20.10 i 22.20.

LAUrEn grÀcIA. Carrer Bailén, 205.• Sala 1: Enredados. Dv, ds i dg.

16.15 18.20, 20.25. Dl i dm, 16.15, 18.20. La trampa del mal. Dv, ds i dg, 22.40. Dl i dm, 20.40 i 22.40.

• Sala 2: También la lluvia. De dv a dm, 16.10, 18.15, 20.20 i 22.30.

• Sala 3: Valor de ley. De dv a dm, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.

• Sala 4: Red. De dv a dm, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.

VErDI. Carrer. Verdi, 32 • Sala 1: Valor de ley. HD. 15.45,

18.00, 20.15 i 22.30.

• Sala 2: Winter’s bone. 15.45, 18.00, 20.15 i 22.30.

• Sala 3: De dioses y de hombres. 15.45, 18.00, 20.15 i 22.30.

• Sala 4: El discurs del rei. 15.45, 18.00, 20.15 i 22.30.

• Sala 5: Miel. 15.45 i 20.10. Biuti-ful. 17.35 i 22.00.

VErDI PArK. Torrijos, 49. • Sala A: The fighter. 15.45, 18.00,

20.15 i 22.30. • Sala B: 127 horas. 16.05, 18.10,

20.15 i 22.30. • Sala c: Más allá de la vida (HD).

17.15, 19.45 i 22.15. How much do-es your building weigh, Mr. Fos-ter. (HD). 15.45.

• Sala D: La danza (El ballet de la Ópera de París). 16.00, 19.00 i 22.00. Alto sauce (curtmetratge). 22.00.

TEATrES

TEATrEnEU. Terol, 26. cafè-Teatre. Monólogos: Toni

Cruz. Dll, 21.30. Quim Via & Euta-nàsia col.lectiva. Dm, 21 h. El club de la màgia 2. Dc i ds, 22 h. Ros. Dj, 20.30 Magia de cerca. Dj, 22 h. La noche Abozzi. Dv, 20.30.Graci-osos amorosos. Dv, 22 h. Esclavos tv. Dv, 23.30. Magic Fabra: ilusión o mente Ds, 20.30. Los Martínez. Ds, 23.30. 3 monólogos de risa. Dg, 20 h.

• Sala del mig. Optimisme global. Dg, 18.30.

• Xavier Fàgregas. 4t campionat Impro-Show. Dj, 21 h; dg, 18.30.

SALA BEcKETT. Alegre de Dalt, 55. • En estat d’excepció, de Falk Rich-

ter. (Del 17 de febrer al 13 de març).• Gos, dona, home, de Sibylle Berg.

(del 16 de febrer al 12 de març)

ALMErIA TEATrE. Sant Lluís, 64. • El projecte dels bojos.

de Gràcia

10


EsportsEl CN Catalunya confia a evitar la promoció de descens a la segona voltaL’equip gracienc jugarà set partits com a local i alguns d’ells contra rivals directes

L’abultada derrota con-tra el cn Sabadell per 21 a 9 a la darrera jornada de lliga ha estat un punt d’inflexió per al conjunt gracienc, que espera sortir de la promoció de descens en el transcurs de la segona volta apro-fitant que juga bona part dels seus partits a casa. Els enfrontaments con-tra equips com el canoe o el Martiánez resultaran claus si el cn catalu-nya vol mantenir-se a la divisió d’honor després de dos anys a la sego-na categoria. La moral segueix alta tot i que l’equip fa quatre jorna-des que no puntua.

XAVI TEDÓ

No està resultant fàcil el retorn del CN Catalunya a la divisió d’honor de waterpolo. El cor-rectiu que va rebre a la última jornada així ho avala. Tot i així, la directiva, l’staff tècnic i els ma-teixos jugadors estan convençuts que remuntaran el vol durant la segona volta. Ara mateix, l’equip gracienc ocupa la penúltima po-sició, lloc que l’obligaria a ju-gar la promoció de descens per mantenir-se al màxim nivell del waterpolo estatal. El seu entrena-dor, Jose Montero, remarca que “exceptuant aquest darrer partit i el del Mediterrani hem estat fent bons partits durant tota la temporada”. Assumint que l’ob-jectiu és salvar la categoria i que el Túria, que encara no ha sumat

cedida

Jose Montero, entrenador del cn catalunya, dóna instruccions als seus HoMes durant el partit contra el sabadell

El CN Sabadell va golejar el Cata-lunya per 21 a 9 a la darrera jorna-da de lliga en el que és la derrota més severa des de l’inici del cam-pionat. El tècnic del Catalunya, Jose Montero, reconeix que “era un resultat possible, però crec que vàrem rebre més gols del compte”. L’entrenador ho atri bueix als pro-blemes físics d’alguns jugadors i a

la relaxació en els darrers minuts. Montero explica que “els jugadors van acabar molt tocats” i assegura que ara el més important és ava-luar en què es va fallar i fer terà-pia per recuperar l’estat d’ànim. L’aturada de la competició per la final de la Copa ajudarà a oblidar aquesta derrota i agafar moral per una segona volta decisiva.

Girar full a la derrota més severa de la temporada

cap punt, serà l’equip que baixarà directament, Montero s’aferra al calendari per capgirar la trajec-tòria. “Tenim millor calendari que a la primera volta, juguem set partits a casa i alguns contra rivals directes i estem a una sola victoria de sortir de la promoció de descens”. D’aquí dues jorna-des el Catalunya s’enfronta al Martiánez, quart classificat per la cua, en un enfrontament que resultarà clau per les aspiracions d’evitar la temuda promoció perquè només els separen quatre punts. El tècnic espera recuperar els jugadors que té tocats, com Gustavo Marcos o Dani Garcia, per afrontar aquest matx amb les màximes garanties.

L’Europa, en play-off d’ascens, tot i perdre a casa

XAVI TEDÓ

Pas enrere de l’Europa en les seves aspiracions de consolidar-se en la zona de promoció d’ascens a la Segona B. L’equip tenia l’oportu-nitat de distanciar-se cinc punts del quart classificat, el Cornellà, si aconseguia la victòria, però un gol en pròpia porta a l’inici del matx va provocar la segona der-rota seguida a casa i la pèrdua del tercer lloc. Davant un miler llarg d’aficionats en una de les millors entrades de la temporada, l’Eu-ropa no va poder concretar les escasses ocasions de gol que va te-nir i va patir una derrota dolorosa després de la golejada que havia infringit una setmana abans al Castelldefels en un partit per em-marcar. La victòria de la Pobla de Mafumet contra el Reus fa que l’equip del Tarragonès se situïi a només un punt dels escapulats. La notícia positiva va ser la der-rota inesperada del líder, la UE Llagostera, que segueix traient sis punts a l’Europa, un menys que la Montañesa, que ara encapçala la classificació. El tècnic de l’Eu-ropa, Pedro Dólera, considera que “no estem tenint fortuna a casa i ho hem de pair i aguan-tar”. Ara l’objectiu és seguir amb la bona ratxa a fora i assolir una nova victòria diumenge contra el Manlleu tenint en compte que la Pobla de Mafumet juga contra el penúltim classificat, l’Ascó, i po-dria fer-se amb la quarta plaça si guanya i l’Europa no és capaç de fer el mateix.

resultats i classificacionsFutbol

tercera divisió, grup 5

propera jornada (25a)AEC Manlleu - Europaresultat 24a jornadaEuropa - Cornellà 0 - 1

classificació punts1. Montañesa ...........................................472. Llagostera .............................................463. Cornellà ................................................414. Europa ....................................................405. Pobla de Mafumet ..............................396. Reus ........................................................367. Vilafranca ..............................................368. AEC Manlleu .........................................359. RCD Espanyol B ....................................3410. AE Prat ...................................................3411. Terrassa .................................................3212. Gavà ......................................................2913. Castelldefels .........................................29...19. Ascó ........................................................2120. Premià ....................................................16

bàsquet

copa cataluNYa masculí, grup 1

propera jornada (19a)Lluïsos de Gràcia - Sitges resultats 18a jornadaEl Vendrell - Lluïsos de Gràcia 66 - 78

classificació ............................ p.g. p.p.1. Sitges ............................................ 15 32. Lluïsos de Gràcia ........................ 15 33. Collblanc - Torrassa .................... 14 44. Igualada ........................................ 12 65. Viladecans .................................... 12 66. L’Hospitalet ................................. 10 87. Grup Barna .....................................9 98. Reus ................................................8 109. El Vendrell ......................................8 1010. A.E.S.E.A ..........................................7 1111. Tàrrega ...........................................7 1112. Roser A ............................................6 1213. Ramon Llull ....................................6 1214. CB Martorell ..................................6 1215. Prat .................................................6 1216. Terrassa ...........................................3 15

lliga NacioNal juveNil, grup 7

resultat 21a jornadaEuropa - FPE Mataró 0 - 2

classificació punts1. Barcelona B ..........................................532. Espanyol B ............................................49...8. Europa ...................................................31...18. Castelldefels .........................................18

1a estatal FemeNiNa, grup 3

resultat 18a jornadaSant Andreu - Europa 0 - 2

classificació punts1. Espanyol B ............................................432. Ciutat Palma .........................................41...7. Europa ...................................................26...14. PB La Roca .............................................. 4

de Gràcia

11


Activitat econòmicareportatge

Amassar, fermentar i coure. Aquest és el procés que se se-gueix per fer pa, tot i que molts forns han optat per estalviar-se’l i simplement descongelar-lo. Davant d’aquesta situació, dife-rents fleques de la Vila tornen a oferir el pa d’abans per revita-litzar un sector que havia entrat en crisi per les males pràctiques d’alguns. És el cas d’en Xavier Barriga, que forma part d’una llarga nissaga de flequers, de la qual ell n’és la quarta genera-ció. Ara fa un any i tres mesos va obrir el forn Turris al carrer Gran i explica que “cada cop ve més gent i els que compren per primer cop repeteixen”. La defineix com “una fleca tradici-onal moderna que fa el pa com abans”. Quin és el secret de l’èxit? “Que té gust de pa per-què molts no en tenen”. Aques-ta és la seva obsessió. Denuncia que els forns s’han convertit en “terminals de cocció” i deixa clar que “aquests establiments no

El pa d’abans, negoci rodó

Xavi Tedó

dependentes del turris, al carrer Gran

Dos flequers, contra els forns que són terminals de cocció

Si esteu cansats de menjar pa i que no tingui gust a res o que l’endemà posi a prova la vostra dentadura, no patiu. Des de fa un temps proliferen forns que el tornen a fer com abans i que n’ofereixen una gran varietat. Al-guns fins i tot han optat perquè sigui ecològic. només cal buscar-los. Són més a prop del que us penseu. Així podreu comprovar la diferència i sobretot tornar a gau-dir menjant-ne.

són fleques perquè només escalfen el pa i fan molt mal al sector”. De fet, considera que la reculada en la venda de pa ve motivada per-què “digerir segons quins pans no és gens recomanable per les altes quantitats de llevat i midons no treballats que porten”. A banda d’oferir una trentena d’especiali-tats al llarg de la setmana, ara or-ganitza tallers per apropar el món del pa al públic. “El fem entrar a l’obrador per fer un maridatge de pa amb oli o xocolata o aprendre a fer pa a casa”. L’objectiu és clar: que la cultura del pa no mori. En David Nelson va muntar el Barce-lona-Reykjavik d’Astúries un any més tard. La seva dona, nascuda a Islàndia, era fornera vocacional

i se’l feia a casa perquè tenia intolerància al pa industrial. Quan van tornar a Catalunya, van decidir obrir un forn com els d’abans i que només treballés amb productes ecològics, sobre-tot amb espelta. En David va passar de fuster a forner. “Vam obrir el forn perquè com a con-sumidors no trobàvem el que volíem”. La valoració que en fa és “molt positiva” i subratlla que “al principi venia gent a buscar pa sense llevat, però ara ja venen persones de tota mena amb in-quietuds gastronòmiques”. Se sent orgullós que el sector hagi anat canviant amb l’obertura de forns com el seu perquè “s’havia menyspreat l’ofici”.

xavi tedó

de Gràcia

12


la torratxa

La penúltima varietat

Que comerços, negocis o bars desapareguin és ben habitual i característic de la plasticitat de la ciutat. Un dia passes per un carrer i veus que el que hi havia ja no hi és;trobes un altre establiment en el seu lloc, o una excavadora. Cal, de totes maneres, valorar si el que allà s’oferia es pot seguir trobant. La desapa-rició d’una cosa única és la desaparició del cent per cent de la cosa. En tal cas, a més de la fesomia variable dels barris, parlem de la pèrdua d’una singularitat, del que és per definició insubstituï-ble. A Gràcia, la desaparició de llocs singulars és un degoteig permanent. Uns tanquen per jubilació, altres per la pressió urbanística, altres per motius econò-mics... res a dir, no són patrimoni de la UNESCO. Ha tancat el Pájaro Loco, el petit racó tropical de Mare de Déu dels Desemparats, un lloc únic pel tarannà i la simpatia de la família que el portava i un dels pocs bars, freqüentat sobre tot per la gent del barri, que queda-va fora del circuit turístic. També tanca la llibreria gastronòmica KnowFood del carrer Penedès. No ens can-sarem d’apreciar l’elasticitat del ciutadà no estacional davant aquestes absències i la conseqüent implantació de xiringuitos temàtics, ja que ens revela l’evolució del gust i del consum i la tendència cap a un paisatge monocrom i repetitiu per a usuaris encantats.

Vícto

r Nubla

nublain

dep

enden

t@hro

nir.o

rg

les golfes del soterrani

Diedi fiori agl’altar

Hom no pot evitar patir aques-tes regressions quan passa per davant o entra en un lloc que durant tants caps de setmana seguits va esdevenir punt de referència de l’èxode domini-cal, l’anhel de tortell o l’olor de carns a la brasa. Ara, òbviament, les coses són molt diferents, a tot arreu i a cada instant. El passat sembla una cosa inventada per algun fabulador benintencionat al que el principi de realitat ha acabat deixant sense feina. Em poso melòman mentre desgra-no aquest conjunt de records i corprenc el rostre com ho fan els mafiosos d’etiqueta en aquells moments crucials en què el seu destí tràgic es barreja amb una ària d’aquelles que fan plorar fins i tot a una pedra Pómez. El que abans es deia Bar Reus, després Nuevo Reus, fa temps ja que es va rebatejar amb el cognom de

En èpoques que a aques-tes alçades ja em comen-cen a semblar perillosa-ment pretèrites, la meva vida girava al voltant d’un petit pis amb molta fusta i en ocasions fins i tot paper pintat a les parets. D’aquest pis, enclavat a la magnètica cruïlla de Travessera de gràcia amb Torrent de l’Olla, en fugíem els diumenges a bord del que llavors encara es coneixia com a utilita-ri. El transbordament ens duia a voltes cap a l’Eixample i els seus sostres gegantins amb rosetons o bé a Mirasol i la seva condició de -en-cara en aquells temps- petita selva domèstica. I al punt de fuga, anunciat per mon pare mentre feia bategar les claus a la mà, era sempre el mateix: d’aquí a un quart d’hora davant del reus.

Sebastià Jovani

la nissaga que l’ha portat des de fa gairebé seixanta anys. I penso que, en el fons, el fet que “Tosca” no es refereixi a l’òpera de Puccini (malgrat hi hagi un cartell de la mateixa a una de les parets) no el desproveeix de cert aire operístic. Al cap i a la fi, les processons de Sant Medir, amb els seus vestits

d’allò que en diem “època”, els cavalls, les fanfàrries timbaleres i aquella mena d’aire de legió romana tornant victoriosa a la ciutat després d’una conquesta desprenen aquesta posada en es-cena pròpia d’un coliseu líric. Dic això perquè a Can Tosca té la seu una de les colles més bellugadis-ses d’aquesta festa, la Colla de la Pessigolla. El Pep, membre de la

colla i també de la família homò-nima, m’explica suscintament els trenta anys d’aquests cerimonials mentre al nostre voltant el bar res-ta suspès en aquest estrany silenci narcòtic al que la prohibició del tabac ha condemnat als locals so-cials. Si a Pla li haguessin prohibit liar les seves cigarretes als casinos on garlava ociosament la seva li-teratura vital segurament s’hagu-és convertit en Céline. Aquesta calma tensa fa pensar en les coses des d’una òptica una mica estra-nya. El món sembla un decorat a mig fer i cal recòrrer al passat per a completar-lo. En aquest cas un passat operístic. La història de les cavalcades de Sant Medir ho és. A mig camí potser de Puccini i de Bizet. Com ho és també la histò-ria de quan els gitanos de Gràcia tenien aquí un dels seus centres de trobada principals. La família Flores i d’altres hi muntaven els seus conclaves festius. Podria tor-nar a Bizet, però davant d’aquest nivell d’humanitat segurament

el bar can tosca, al núMero 77 de torrent de l’olla

semblaria molt poc naturalista; força impostor. Després la cro-nologia els desplaçà i s’hi instal.laren els cavallers ufanosos amb els seus estandars i els honors al sant de les llepolies. Ara, mal-grat el silenci que hi regna a l’hora en què la tarda ja devalla, Can Tosca segueix essent l’àgora

on es reuneix la colla. El Sancta Sanctorum des d’on es prepara i d’on surt la comitiva. Gent que la resta de l’any far de l’anar fent -en molts casos a peu- el seu hàbitat, es converteix per unes hores en condotiero i allà on normalment hi té la butxaca pel mòbil o -ja em perdonaran- pel tabac, hi pengen festives conde-coracions.

MiriaM alkasM

A Can Tosca té la seu una de les colles més bellugadisses de Sant

Medir, al Pessigolla

Viure Gràcia

La família Flores i d’altres hi muntaven els seus ‘conclaves’

festius

Documents

Suplement Més detencions, però robatoris violentsindependent.cat/gracia/Independent_377.pdf · de Gràcia 2 11 de febrer de 2011 l’independent Un nou teatre a la Vila? Sembla