● L'evocació de les promeses fetes pel Senyor a David —que constitueix la part central d'aquest magnífic poema— serveix de base a la súplica pel rei, en un moment de greu humiliació per a la dinastia davídica.

● Amb aquesta visió global del salm, és fàcil percebre la connexió entre les seves diverses parts:

++ El breu preludi (v. 2),

++ seguit d'una al·lusió a l'aliança davídica (vv. 3-5).

++ i d'un himne al Creador (vv. 6-19),

++ introdueix un oracle diví (vv. 20-38), que anuncia els privilegis de David i la seva dinastia.

● La situació que descriuen els versicles següents (39-46) és el revers d'aquestes antigues promeses, i per això el rei suplica al Senyor que torni a manifestar-li el seu amor i la seva fidelitat (vv. 47-52).

Súplica col·lectiva enmig de la derrota

(Noél Quesson)

1. AMB ISRAEL

2. AMB JESÚS

No podem quedar-nos en aquesta primera lectura. Des que Jesús, Fill de David, es va presentar com el Messies en qui es complien totes les promeses de Déu a Israel, crida l'atenció l'extraordinari paral·lelisme entre els anuncis d'aquest salm i el que es va realitzar en la vida de Jesús "Messies-Rei menyspreat, escarnit" i que tanmateix va clamar a tots els vents: "Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors, d’una generació a l’altra anunciaré la vostra fidelitat.“Només en Jesucrist aquest salm assoleix ple sentit. Només ell pot dir a pler: "Sou el meu Pare." Ell és el veritable "Messies", l'"Ungit" (en grec, "Christos"), consagrat per l'Esperit Sant.

3. AMB EL NOSTRE TEMPS

Si volem "pregar" de veritat i no solament "recordar el passat" mitjançant dues reconstruccions històriques, cal traslladar aquest salm a l'actualitat. Malgrat les aparences "particulars" d'aquest salm, té un rerefons "universal"; malgrat estar situat en el passat, és de gran actualitat.

Vet aquí un "salm reial", el fons del qual és la cerimònia d'entronització d'un nou rei: el tron, els abillaments reials, la cort, el palau, els guàrdies, la campanya per a vèncer els enemics.Però som a Israel, sabem que el règim polític d'aquest poble tenia un caràcter molt particular: el veritable "rei" era Déu. I per això el començament del poema és un "himne" que canta el poder reial de Jahvè. Observem la lletania de lloança que exalta el poder còsmic del creador.Però, per a Israel, la meravella de les meravelles, més encara que la "Creació", és l’"Aliança": "Feliç el poble que us aclama. Caminarà a la llum de la vostra mirada…”

Senyor, cantaré tota la Senyor, cantaré tota la vidavida

els vostres favors,els vostres favors,d’una generació a l’altra d’una generació a l’altra

anunciaréanunciaréla vostra fidelitat.la vostra fidelitat.

Vós heu dit: «Vós heu dit: «El meu favor El meu favor és indestructible,és indestructible,

mantinc la fidelitat en el mantinc la fidelitat en el cel.cel.

He fet aliança amb els meus elegits,He fet aliança amb els meus elegits,jurant a David el meu servent:jurant a David el meu servent:

T’he creat per sempre una dinastia,T’he creat per sempre una dinastia,mantindré per tots els segles el teu mantindré per tots els segles el teu

tron.»tron.»

El cel celebra els vostres prodigis, Senyor,l’assemblea dels àngels canta la vostra fidelitat.¿Qui és comparable al Senyor dalt dels núvols?

¿Qui és com el Senyor entre els fills de Déu?

Déu és temible al consell dels àngels,és majestuós i gran per a tots els qui l’envolten.

qui és com vós, Senyor de l’univers!Sou poderós, tot és fermesa al voltant vostre.

Domineu l’arrogància de la mar,i amansiu les onades quan s’encrespen;vau traspassar i esbocinar Rahab,vau dispersar l’enemic amb tot el poder del vostre braç.Són vostres el cel i la terra;sou vós qui heu formatels continents i tot el que s’hi mou;heu creat el nord i el migdia, el Tabor i l’Hermon aclamen el vostre nom.

El vostre braç té forces de gegant,la vostra mà és poderosa i sublim.Us sostenen el tron la justícia i la raó,la lleialtat i l’amor us precedeixen.

Ve de vós la glòria del seu poder,alcem el front perquè vós ens estimeu;el nostre rei és el Sant d’Israel,és del Senyor l’escut que ens protegeix.

Senyor, feliç el poble que us aclama.Caminarà a la llum de la vostra mirada.Tot el dia celebrarà el vostre nom,enaltirà la vostra bondat.

M’he fixat en ell, i l’he ungit amb l’oli sant,perquè la meva mà estigui amb ell per sempre,i el meu braç el faci invencible.L’enemic no l’agafarà de sorpresa,ni li faran mal els injustos;davant d’ell desfaré els adversaris,derrotaré els qui l’odien.

Vau dir un dia en visió als vostres fidels:«He coronat un home fort,he posat al tron un jove del meu poble:David, el meu servent.

El meu amor estarà amb ell fidelment,en el meu nom aixecarà el seu front;estendré fins al mar el seu poder,fins a les fonts dels rius el seu domini.

Ell em dirà: «Sou el meu pare,el meu Déu i la roca que em salva.»I jo el faré el meu primogènit,l’altíssim entre els reis de la terra.

Mantindré per sempre el meu amor,la meva aliança amb ell serà perpètua;no s’extingirà la seva dinastia,el seu tron durarà com el cel.»

«Si els seus fills s’apartaven de la lleii no seguien les meves prescripcions,si violaven els meus preceptesi no guardaven els manaments,els demanaré compte de les seves culpes,castigaré amb flagells els seus pecats;però persistiré en el meu amor,no em desdiré de la meva lleialtat;mantindré fermes les promeses,no trencaré la meva aliança."

Juro un cop per sempre, per la meva santedat,de no faltar mai més a la paraula donada:«La dinastia de David es perpetuarà,el seu tron subsistirà com el sol,i es mantindrà davant meu com la lluna.Serà ferm per sempre dalt dels núvols.»

Però ara, disgustat amb el vostre Ungit,vós l’abandoneu i no en feu cas;

trenqueu l’aliança amb el vostre servent,i li tireu per terra la corona;

derroqueu les seves muralles,i arraseu les seves fortaleses;tots els vianants el saquegen,i els seus veïns es riuen d’ell.

Sosteniu el braç dels seus adversaris,ompliu de goig els seus enemics.

Però a ell li esmusseu l’espasai ja no el sosteniu en el combat,

heu trencat el seu ceptre gloriós,l’heu fet caure del tron;

abreugeu el seu temps de joventut,i la vergonya li fa de mantell.

¿Fins quan estareu amagat, Senyor,i el vostre rigor s’encendrà com el foc?Considereu la brevetat de la vida,la poca cosa dels homes que heu creat.

¿Quin home ha viscut, que no hagi de morir,que s’escapi del poder de la mort?¿On són els favors d’abans, Senyor,que vau jurar a David per la vostra fidelitat?

Recordeu l’oprobi dels vostres servents,tot el que hem de suportar dels altres pobles,

com els vostres enemics us insulten,com insulten les petjades del vostre Ungit.

Beneït sigui el Senyor Beneït sigui el Senyor per sempre. Amén,per sempre. Amén,

amén.amén.

«Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors.»

Bell començament per a un atac frontal, no us sembla? ¿Vau endevinar, Senyor, el que venia en aquest salm després d'aquesta obertura tan musical? El vostre amor és ferm, i la vostra fidelitat, eterna. Són coses que sempre us agrada de sentir. Lloança sincera del poble que millor us coneixia, perquè era el vostre poble. I a més sobre un tema al qual sou molt sensible: la vostra fidelitat. Sempre us heu preat de la vostra veritat que mai no falla i de les vostres promeses que mai no deceben. Però des d'aquest moment, Senyor, esteu atrapat per les mateixes paraules que tant us agrada de sentir. Sou fidel i compliu les vostres promeses.

«He fet una aliança amb els meus elegits.»

«El nostre rei és el Sant d’Israel, és del Senyor l’escut que ens protegeix.»

El vostre poder és la nostra garantia. La vostra fortalesa és la nostra seguretat. Ens gloriem que sigueu el nostre Déu. Ens alegrem del vostre poder, i ens encanta repetir les històries de les vostres meravelles. La vostra història és la nostra història, i el vostre Esperit la nostra vida. El nostre destí com a poble vostre a la terra és dur a terme la vostra divina voluntat, i per això adorem els vostres designis i acatem la vostra majestat. Sou el nostre Déu, i nosaltres som el vostre poble.

Paraules consoladores, sobretot venint com vénen de llavis de qui és la veritat mateixa. Només queda un dubte que ens mortifica: si us fallem, si el vostre poble s'extravia, si el rei es fa indigne del tron, no farà això que s'anul·li la promesa i es desfaci l'aliança? I aquí vénen les paraules

tranquil·litzadores de la vostra boca:

«Si els seus fills s’apartaven de la meva llei i no seguien les meves prescripcions… castigaré amb flagells els seus pecats; però persistiré en el meu amor, no em desdiré de la meva lleialtat.»

Déu de poder i fidelitat: Crist és el vostre veritable primogènit

i hereu de la promesa que vau fer a David;

el seu tron roman a la vostra dreta per sempre,

i la seva descendència es perpetua en l'Església;

per això, nosaltres us demanem força per a cantar,

en els moments d'humiliació, la vostra misericòrdia i fidelitat. Per

Crist, Senyor nostre.