46
Escola “Josep Masclans” Vallbona d’Anoia Revista semestral nº 40 Febrer 2012 A LA RECERCA DE LA FELICITAT

T A LA RECERCA DE LA FELICITA - xtec.cat · Virulet Sant Pere, El tamborilero i Happy day. 2n. La que ens va agradar més va ser El món seria més feliç

Embed Size (px)

Citation preview

Escola “Josep Masclans”

Vallbona d’Anoia

Revista semestral nº 40 Febrer 2012

A L

A R

ECER

CA D

E LA

FEL

ICIT

AT

SUMARI

2

Portada Pàg. 1

Sumari Pàg. 2

Novetats Pàg. 3

Escola Pàg. 4

Col.laboracions Pàg. 21

Entrevista Pàg. 31

Reportatge Pàg. 35

Educació Pàg. 39

A.M.P.A. Pàg. 41

Passatemps Pàg. 43 Solució Passatemps Pàg. 46

Revista Escolar XIUXIUEIG

Edita i imprimeix: CEIP Josep Masclans -Vallbona d'Anoia-

Elaboració Alumnes de l’escola Equip de redacció:

Alumnes de 1er i 2on.de C.S.

3

NOVETATS HORARI SEP Segons decisions preses pel Departament d´Ensenyament , aquest curs, en els diversos centres acadèmics públics, s´ha suspès la 6ª hora amb els alumnes. Tot i així , el centre ha organitzat dins l´horari SEP ( Suport Escolar Personalitzat ) unes hores setmanals per a reforçar i ampliar diferents aspectes de les àrees de Llengua i Matemàtiques . Aquest període es fa de 12:00 a 13:00 h. de dilluns a dijous i hi participen tots els alumnes de primària. PREMI BALDIRI REIXAC : DOTACIÓ ECONÒMICA Part dels diners aconseguits amb l´obtenció del premi Baldiri Reixac que obtingué l´escola el curs passat, han estat destinats a l´adquisició de material informàtic per a les aules i el centre ( ordinadors, pissarra digital, servidor nou, monitors...) , i a la compra de diversos lots de llibres de lectura per a cada una de les aules. 6 pantalles planes aula d´informàtica Servidor de dades aula de 5è Pissarra digital aula de 3r

4

ESCOLA

ALUMNES NOUS A L’ESCOLA

JA VEIEU QUE SOM UNA BONA COLLA, JA TENIM 3 ANYS I ALGUNS JA

N’HEM FET 4, ARA ANEM A L’ESCOLA DELS GRANS.

QUI ÉS QUI? NORA, MANUEL, SALMA, PERE A., MARTA, PERE S., PAULA, ÀLEX, LÍDIA, MIQUEL, IVAN, MARCOS, LAURA, JORDI, LIA, DAN, AINOA, MARIA, KILIAN, ÀNGEL, DAVID I GERARD.

5

ESCOLA

HOLA, EM DIC PERE I TINC QUATRE ANYS, VAIG A LA CLASSE DELS DOFINS. M'AGRADA FER FEINES, ANAR AL PATI I JUGAR AMB LES PALES I ELS CARRETONS.

HOLA SÓC LA NEREA I VAIG A LA CLASSE DE LES GIRAFES. EL MES DE GENER VAIG FER 6 ANYS I M’AGRADA FER GIMNÀSTICA, MÚSICA I ANGLÈS.

HOLA SÓC LA SOUAD I VAIG A LA CLASSE DELS PINGÜINS. M’AGRADA ESCRIURE, FER MÚSICA I LES CANÇONS DEL

TAMBORILERO I VIROLET SANT PERE.

6

ESCOLA

HOLA EM DIC JESÚS I VAIG A LA CLASSE DELS LLEONS. M’AGRADA FER MÚSICA, GIMNÀSTICA I TAMBÉ JUGAR AL

PATI. HOLA EM DIC LUI I VAIG A TERCER. TINC 9 ANYS. M’AGRADA FER GIMNÀSTICA, MÚSICA, ANGLÈS I MATEMÀTI-QUES. ESTIC CONTENTA D´ ESTAR AQUÍ I EN AQUESTA ESCOLA JOSEP MASCLANS.

7

ESCOLA

LA CASTANYADA A L’ESCOLA

Com cada any, a l’escola celebrem la castanyada. Dues setmanes abans

comencem a preparar murals i guarniments per decorar-la. Aquest any, amb la

col·laboració de les famílies hem recollit fotografies relacionades amb la tardor

per tal d’exposar-les a la

sala polivalent.

Igualment, els alumnes de

3r van muntar la

castanyera exposada a

l’entrada de l’escola.

Un parell de dies abans de

la festa anem a comprar

tots junts per cicles els

ingredients per fer els

panellets. Aprofitem aquesta ocasió per aprendre a anar a comprar sols, fixant-

nos amb els preus, el canvi, les monedes, els bitllets, etc.

Preparem els panellets a l’aula i uns alumnes voluntaris els porten a casa per

coure’ls.

Aquell dia, durant el matí, els

nens i nenes de cinquè fan les

paperines per posar les

castanyes i els nens i nenes de

sisè a la tarda es disfressen de

castanyers i castanyeres.

El programa previst per la tarda

era: primer, els pares entraven

a l’escola per poder veure les

danses i cançons de la tardor

per cicles.

8

ESCOLA

Seguidament, haurien pogut degustar els panellets fets pels seus fills i filles,

menjar castanyes i beure.

Aquest programa no va poder ser dut a terme

per culpa dels efectes meteorològics. Tot i

així, les famílies van poder veure l’exposició i

tastar els panellets i castanyes a la sala

polivalent.

Alumnes de Cicle Mitjà i Cicle Superior

9

ESCOLA

RECEPTES DELS PANELLETS Què necessitarem? Per fer la massa: ½ kg. d'ametlla picada ½ kg. De sucre llustre (com farina) 150 grs de boniato o patata 1 ou la ratlladura d'una llimona

Per farcir i "engalanar" els panallets: ¼ kg. de pinyonets ¼ kg. d'ametlla picada ( trossejada ) ¼ kg. membrillo de codony ¼ kg. de coco ratllat 3 cullaradetes de cafè sol.luble un ou

Quan ho treballem amb els nens i nenes a l'escola sempre procurarem que toquin, olorin, tastin, experimentin, en definitiva, amb tots i cada un dels ingredients. Podem treballar-los durant vàries sessions. Col·locarem en un racó de l'aula la fotografia (millor si està una mica més ampliada) dels diferents ingredients que hem utilitzat per fer els panellets.

Com fem la massa?

Es bullen els boniatos, les patates o la carbassa, (segons el que hàgim triat) durant uns 20 minuts (que quedin una mica tous!), seguidament els pelem , els trossegem i xafem una mica i ho deixem refredar.

Barregem l'ametlla picada molt fina, el sucre llustre, els ous i seguidament hi afegim els boniatos xafats, ho anirem amassant una estoneta fins que ens quedi una pasta lligada.

Als nens i nenes els donarem a cada un/a una mica dels diferents ingredients per que també provin d'amassar. Si són gaire petits acabarem donant-els una mica de massa ja lligada. Abans però d'experimentar amb els diferents ingredients, treballarem alguns hàbits de neteja!: rentar-se les mans, posar-se un bata o davantal o bossa... i, quan acabin la "tasca", també els podem donar un petit fregall o bayeta a cada un i una per que netegin les taules! Ah! I si proveu de posar-hi (a les bayetes) una goteta de sabó, encara disfrutaran més amb la neteja!

10

ESCOLA Quan la massa hagi agafat consistència hi afegirem la ratlladura de la pela de la llimona Com fem les diferents classes de panellets? Agafarem una mica de massa i... És l`hora de fer boletes: això és millor que fer plastilina!. Un cop fetes les sucarem a l'ou batut i seguidament les rebossarem en pinyonets o ametlles picades. Per fer els de coco també agafarem una mica de massa, hi afegirem el coco ratllat , ho amassarem una mica i farem una "butifarra" que seguidament tallarem a trossets més petits. A cada un d'ells li darem forma de cono i li tirarem una mica de coco ratllat per sobre ("com una muntanya nevada", diran els nens i nenes!). Per fer els de cafè, primer el disoldrem amb una mica d'aigua i ho afegirem a la massa, seguidament ho amassarem una mica, en farem també boletes i les rebossarem en sucre llustre. Què negres ens quedaran les mans! Farem una altra "butifarra" i la farcirem amb membrillo de codony. Com ens lleparem els dits!. Llavors haurem de fer-ne trossets petits i tirar-hi una mica de sucre llustre a sobre de cada un dels trossets.

11

ESCOLA Quan els tinguem fets, els posarem damunt d'una safata de pa d'àngel, d'aquesta manera un cop cuïts si queden una mica enganxats al pa no passa res, també ens el menjarem!. Els posarem al forn (gratinador) a 250 graus durant uns 7 minutets (controlarem però que no se'ns rosteixin massa!). Mireu que macos ens han quedat. Vinga, quan sigui el temps de les castanyes i panallets prove-ho de fer amb els vostres nens i nenes, com aprendran tot llepant-se els dits!

12

ESCOLA

PREPARACIÓ DEL NADAL A L’ESCOLA Enguany tots els alumnes de l’escola així com també els pares i els mestres hem participat en la preparació per viure el Nadal una mica diferent a altres anys, ja que tots heu pogut contribuir una miqueta i des de la nostra humil revista , us ho volem agraïr... Els alumnes de CS han fet de reporters i han passat per tots els cicles a preguntar. Educació infantil • Com heu fet la decoració de l’arbre de Nadal? P3:Vam fer el molí de vent amb ceres de color platejat i daurat. P4:Per decorar els molinets amb pintura i purpurina i decorat amb estrelles. P5:Per decorar vam fer molinets i els vam pintar amb ceres . • Quina felicitació i poema heu fet per Nadal? P3: El poema va ser “La campaneta” i la felicitació va ser una campaneta que a dins hi havia la seva foto. P4:Felicitació , pessebre i felicitació amb pintura brillant. P5:Un arbre amb gomets i el poema: Els reis estan enfeinats. • Quina decoració heu triat per la portada de l’album? P3:Un paisatge nevat P4: El tió amb una manta P5:Una estrella de Nadal de neu • Quines cançons vau cantar al concert de Nadal i quina us va agradar més ? P3: “Tanca els ullets” i els va agradar molt! La que els va agradar We wishou a merry christmas. P4:van cantar We wishou a merry christmas, i a Betlem . CICLE INICIAL • Com heu fet la decoració de l’arbre de Nadal?

1er. Amb molinets de vent. 2n.Amb molinets de paper de color daurat i platejat.

• Quina felicitació i poema heu fet? 1er. El poema es deia Gener. La felicitació tenia un ninot de neu. 2n. Es deia Gener. I la postal tenia un ninot fet de cartolina i estrelles.

• Com ha estat la portada de l’àlbum? 1er. Un avet. 2n . Un arbre de Nadal de colors i estrelles.

13

ESCOLA • Quines cançons vau cantar al concert i quina us va agradar més?

1er. La que ens ha agradat més ha sigut la de Happy Day. I hem cantat Virulet Sant Pere, El tamborilero i Happy day. 2n. La que ens va agradar més va ser El món seria més feliç.

• Què els ha semblat als pares participar en la decoració de l’escenari? I a vosaltres? 1er. Molt bé. 2n. Els hi va agradar molt i que s’ho van molt bé amb nosaltres.

• Us ha costat aprendre-us les cançons i el poema? 1er. Ens ha costat molt cantar la cançó Oh Happy Day i dir el poema. 2n. Una mica , la que ens va costar més va ser Oh Happy Day.

• Què us va semblar la presentació dels alumnes de sisè? 1er. Molt bé. 2n. Si ens va agradar molt el concert.

• Què us va cagar el tió? Us va agradar? 1er. Llibretes i coses per dibuixar. Ens va agradar molt. 2n. Ens va cagar un estoig, gomes i llapis. Ens va agradar molt.

• Us agrada com celebrem el Nadal a l’escola? Què canviaríeu?

1er. Si. 2n .Si molt, tenim idees: de no cantar i fer un teatre, fer màgia, fer un pessebre vivent.

CICLE MITJÀ

• Com heu fet la decoració de l’arbre de Nadal?

3er i 4rt. hem fet molinets, els vam decorar amb ceres daurades i els vam penjar a l’arbre de l’entrada.

• Quina felicitació i poema heu fet per Nadal?

3r i 4rt .El poema Somnis de Nadal d’Isabel Varriel. Vam agafar una cartolina taronja i vam retallar 2 estrelles

• Quina decoració heu triat per la portada de l´àlbum ?

3er . Els camells, lluna daurada i a dalt una estrella que posava Bon Nadal. 4rt. Els tres reis d´orient caminant pel desert.

14

ESCOLA • Quines cançons van cantar al concert i quina us va agradar més?

3er i 4rt. Cree atrevete , Dimoni pelut i Mumy skising santa claus. La cançó que ens ha agradat més és Last christmas.

• Què els ha semblat els pares poder col·laborar en la decoració de l’ escenari ?

i a vosaltres ? 3er i 4rt. Que està molt bé participar i que valia la pena. I va quedar molt bé.

• Us ha costa molt aprendre-us les cançons i el poema ?

3er. La cançó més difícil és la d´anglès. 4rt. no ens ha costat gens.

• Què us va semblar la presentació dels de sisè ?

3er. els ha agradar molt. 4rt.els posem un 10.

• Us va agradar fer l´amic invisible ? Que proposaríeu per millorar ? 3er. sí molt 4rt. millorar guardant el secret.

CICLE SUPERIOR • Com hem fet la decoració de l’arbre de Nadal? Amb molinets de vent , amb retalls de paper metalitzat i purpurina. • Quina felicitació heu fet per nadal?

5è: Una postal que s’obria i a dins hi havia una estrella amb un fil que es movia. 6è: Una flor de Nadal retallada,amb el poema Els núvols de Nadal de Joan Maragall.

• Quina decoració heu triat per a la portada de l’àlbum? 5è: la portada de l’àlbum era una cartolina amb quatre trossos de cartolina d’altres colors diferents per a decorar. 6è: La portada de l’àlbum era un arbre de Nadal de paper metalitzat i l’hem decorat com hem volgut. • Quines cançons vau cantar al concert i quina us va agradar més? Vam cantar Cambialo,Salvalo, Es un desig, Last Christmas i El Mon Seria. Last Christmas és la que més ens va agradar. • Què els ha semblat als pares, poder col·laborar en la decoració de l’escenari? I a

vosaltres? Ens ha semblat molt bé, perque ens hem divertit molt i els pares també han gaudit molt ajudant-nos.

15

ESCOLA • Us ha costat molt aprendre-us les cançons i els poemes? A algú li va costar És un desig. El poema era molt díficil i tots el vam aprendre l’últim dia. • Què us va semblar la presentació de sisè? 5è:Ens va agradar molt, ho van fer molt bé! 6è: Estàvem a punt de sortir i MOLT NERVIOSOS!!! • Us va agradar fer l’amic invisible? Què proposaríeu per a millorar ? Sí, perque molts dels regals estaven molt ben treballats. Proposaríem que CS fes com CM ; que posés missatges a sota el calaix de qui t’ha tocat i donar pistes.També milloraríem els regals que no han estat gaire elaborats, que cada any surtin millor! • Us agrada com celebrem el Nadal a l’escola? Què milloraríeu? Sí, perquè ha sigut molt divertit. Milloraríem que l’últim dia, quan miressim les pel·lícules tinguéssim crispetes i coca-cola, i fessim un pica-pica o que no vinguessim a la tarda del dia 22. • Altres opinions... Ens va semblar sorprenent que els dies que vam assajar, el poema no ens va sortir bé, en canvi el dia del concert no vam cometre ni un errror. Quan cantaven els nens petits no se sentien gaire, pel xivarri. En general, al concert de Nadal hi havia molt xivarri a nivell de la gent . I hi va haver gent que no va fer cas de les normes: van entrar amb cotxet a la sala.

16

ESCOLA

17

ESCOLA

Alumnes de CS

18

ESCOLA

19

ESCOLA

CONCERT DE NADAL

El dia 16 de desembre vam fer el concert de Nadal de l’escola. Vam cantar tots els cursos des de P3 fins a cicle superior. Vam estar molt ben organitzats i a part de cantar, els alumnes de sisè vam presentar el concert i férem una petita obra de teatre, estavem molt nerviosos però tot va sortir molt i molt bé. Ens ho vam passar molt bé i els pares i mares ens van aplaudir molt. A l’última cançó, tots els nens i nenes i els mestres de l’escola van pujar a l’escencari a cantar i els pares i mares es van emocionar molt i ens acompanyaven picant de mans durant tota la cançó. Tots els nens i nenes de l’escola anavem ben mudats amb roba de Nadal. Les coreografies de les cançons van sortir molt bé perquè vam assajar moltes hores a l’escola i a la sala del concert. Durant el concert, hi havia un alquimista i uns ajudants que anaven preguntant quin era pels nens i nenes de cada curs el secret de la felicitat, i el gran alquimista va preparar una coca de la felicitat ben deliciosa. En acabar el concert, tothom va poder tastar la coca de la felicitat juntament amb una mica de cava. Alumnes de sisè

20

ESCOLA

Nens i nenes d’educació infantil

Nens i nenes d’educació primària

21

COL·LABORACIONS

TALLER D’ALIMENTACIÓ

Avui, dimecres dia 21 de

setembre han vingut uns

nois per fer un taller

d’alimentació a l’escola.

Ho hem fet tot el cicle

mitjà junts. Ells es deien

Oscar i Jordi. Hem anat

al gimnàs i el primer que ens han preguntat és que havíem esmorzat.

Després ens han ensenyat la roda de l’alimentació i ens han explicat

l’important que és l’esmorzar de cada dia.

Després hem fet un experiment que representava un globus en forma de cor

per saber com funciona el nostre cor, i un altre que es tractava de fer una

neteja del nostre cos.

Per últim ens van donar uns papers amb informació sobre l’alimentació.

El més divertit de tot van ser els experiments que vam fer, eren molt xulos.

Va ser un taller molt divertit perquè vam aprendre més coses sobre

alimentació que encara no sabíem.

Alumnes de C.M.

22

COL·LABORACIONS

Espectacle bibliobús:Terra de dracs

El dimecres 19 d’octubre tots els alumnes de l’escola,vam anar a veure l’espectacle que el Bibliobús ens oferia com cada any. En Pep Lopez, que és un conte-contes, ens va explicar contes i ens va cantar moltes cançons. Ens va explicar un conte de dracs relacionat amb el de Sant Jordi i els contes que ell explicava ens van fer riure molt, però els nens petits tenien por perquè en Pep explicava contes de dracs ferotges. Encara que tambè van riure una mica. I al final ens vam acomiadar amb una gran cançó que es deia “mata el drac “. Després els alumnes més grans vam agafar de la mà els nens i nenes petits i vam tornar cap a l’escola, molt contents de l’espectacle que haviem vist tant divertit. Alumnes de CS

23

COL·LABORACIONS

Els alumnes del Cicle Inicial visitem

el CRARC de Masquefa!!! Alumnes de primer

24

COL·LABORACIONS Alumnes de 2n

25

COL·LABORACIONS Alumnes de 2n.

26

COL·LABORACIONS TEXT DESCRIPTIU: DESCRIPCIÓ DE L’AMBIENT DE LA FESTA DE LA CASTANYADA El dia de la Castanyada és molt especial pels alumnes, els mestres i els pares de l’escola perquè és una festa que només se celebra un cop a l’any i tothom està molt content esperant-la. Hi ha un refrany que diu:”A la tardor, ni fred ni calor”.Fa una temperatura agradable: al matí i al vespre fa fresqueta i al migdia fa calor.Les fulles dels arbres cauen impulsades pel vent i quan es trepitgen fan crec-crec. Els colors de la natura a la tardor, fan sentir tranquil·litat i relaxament perquè són colors càlids. En els camins, els boscos i els carrers dels pobles, hi ha fulles seques de molts colors que semblen una gran catifa. Les fulles dels arbres són de molts colors: grogues,marrons,taronges, vermelles i granates ... , i és pot gaudir dels bonics paisatges que ens ofereix aquesta estació, però també s’enfosqueix abans i la gent està més temps a casa, entretenint-se i gaudint d’estar amb la família. Els productes més típics de la tardor a Catalunya són: els panellets, els moniatos i les castanyes. L’ambient que es viu a la nostra escola és molt agradable i alegre perquè ens ho passem bé, els de sisè es disfressen de castanyers i castanyeres,mengem castanyes i panellets fets pels alumnes de l’escola,fem morals de tardor,convidem els pares per veure el que els seus fills han fet i estem tots reunits per cel·lebrar aquesta festa.

Alumnes de sisè.

27

COL·LABORACIONS

28

COL·LABORACIONS

Excursió a Barcelona de C.M i C.S El dijous, 27 d´octubre, vam fer una excursió a Barcelona. A l´autocar vam

cantar fins a arribar. Primer, vam anar a l´aeroport de Barcelona, a la

terminal 1 i després a la terminal 2. Vam conèixer els monitors que ens van

acompanyar per tot arreu.

Els monitors ens van

ensenyar on hem de comprar

el billet d´avió, què s´ha de

fer amb les maletes i com

mirar i trobar en una

pantalla el nostre avió per

saber a l´hora que marxem i

a quina porta hem d´anar.

Ens vam emocionar molt quan veiem els avions a prop.

Des de l’aeroport vam agafar un tren fins a l’estació de trens de Sants. Allà,

també, ens van ensenyar a on es compren els billets i ens vam fixar i vam

llegir els rètols que expliquen la direcció i els horaris de sortida i

29

COL·LABORACIONS

d´arribada dels trens. Molt a prop de l’estació hi havia un parc on vam dinar

i jugar.

Després vam agafar en petits grups el metro i vam arribar al port. Plovia

molt, però vam poder pujar en uns vaixells que es diuen “golondrines”. El

port és molt gran i hi ha vaixells molt bonics per viatjar. Vam baixar per

unes escales a la part de baix del vaixell i hi havia vidres transparents on

podíem veure els peixos i l´aigua. També, ens van explicar les parts del

vaixell i el conductor instal.lava un aparell perquè el vaixell navegués sol. El

vaixell es movia una mica i algú es va marejar. La monitora ens explicava

coses i al final ens va deixar cantar.

Ens vam acomiadar dels monitors i de la monitora i vam tornar a Vallbona.

Alumnes de C.M i C.S

30

COL·LABORACIONS

Excursió a l’Auditori de Cornellà El Petit Liceu CS

IT DANSA El dia 19 de gener vam anar al petit Liceu de Cornellà a veure un espectacle musical anomenat It Dansa. Els ballarins són estudiants que acaben de sortir de l’institut de teatre de Barcelona. Són molt joves però tenien molt talent. Les danses que van fer anaven des del ballet clàssic fins la dansa moderna. Els coreògrafs eren Jirí Kyliàn i Ohad Naharin. Les danses eren Sechs Tänze i Minus 16. En un moment de l’espectacle els ballarins van baixar a buscar gent del públic per ballar a l’escenari i ho van fer molt bé. Va vindre l’equip de l’info K per gravar-ho tot. L’últim tros va ser el més modern i ens va agradar molt. Se’ns va fer curtíssim... molts nens quan s’havia acabat deien: ‘’És una pausa?’’. Quan va acabar l’espectacle, vam anar a dinar a un parc molt bonic de la zona, ple de plantes anomenat Can Mercader. Després de dinar vam estar jugant i fent fotos una bona estona pel parc. La tornada la vam fer amb tren (com l’ anada). En arribar a l’escola ens van donar uns tríptics amb informació sobre l’espectacle. Si voleu consultar la pàgina web, entreu a: www.liceubarcelona.cat Esperem que us agradi tant con ens va agradar a nosaltres.

Alumnes de CS

31

ENTREVISTA Entrevista a l’alcalde de Vallbona (Sr. Romà Casanova) 1. Li agrada ser alcalde? Per què? Molt, perquè pots fer coses pels altres. Hi ha oficis que els fas perquè t’agraden : metge, capellà, mestre…També hi ha feines que es fan ocasionalment i es treballa pels altres, com per exemple alcalde. En funció de la tasca donen uns resultats bons. Un cambrer per exemple serveix als altres i la gent està contenta si pregunta si ho troben bo... i si és servicial, educat i amable. Hi ha oficis que gaudeixes fent-los quan veus els resultats: un metge que veu una persona que estava molt malalta i millora està content, això és una bona tasca, un mestre quan veu que els alumnes que han passat per l’escola són educats i se n’han sortit amb els estudis i en general són bones persones i que es guanyen la vida. 2.Com és que la gent el vota tant? No, a veure... això no és ben bé d’aquesta manera. Aquesta vegada sóc a l’Ajuntament amb pocs vots; hi ha hagut un altre grup que ha tret més vots que no pas jo. El PSC ha tret els mateixos vots que va treure Esquerra Republicana i a les passades eleccions van governar perquè va haver-hi un altre grup que li va donar el seu recolzament. No guanya qui té més vots sinó qui té la suma dels vots, és a dir: Si tu tens 400 vots , hi haurà 4 regidors del teu partit , si jo tinc 360 vots també hi haurà 4 regidors. Tu tens més vots que jo, però tenim igual nombre de regidors. Si hi ha algú que té 100 vots o 90 també té un regidor. Si som quatre i quatre i n’hi ha un que diu, -a qui dono la meva confiança? aquest cop l’ha recolzat amb mi , l’altra vegada van recolzar a Esquerra Republicana.

No hem tret massa vots, anys enrere en trèiem més, però com que ja portem molts anys a l’Ajuntament , la gent em té molt vist i cada vegada em voten menys. 3.Considera que ser alcalde és un treball fàcil o difícil? És complexa , en funció de les capacitats de cadascú i en funció dels objectius que es tinguin. Si tu per exemple trobes que és fàcil sumar i fer operacions d’aritmètica i fer fraccions , llavors no et seria massa difícil ser alcalde perquè per tu és fàcil fer tot això, i és perquè tens capacitats per poder-ho fer i no et seria difícil. Però si tu només saps sumar i en canvi totes les altres coses no les acabes de saber fer , la teva feina serà només de sumar i no de complicar-te més la vida . En funció del que vulguis fer, ho pots aconseguir si tens capacitats . Si no tens capacitats t’hauràs de conformar amb una cosa... 4.Com veu Vallbona al final de la seva candidatura? Jo intento que dia dia el món que m’envolta sigui millor que el dia d’abans. D’aquí 3’5 o 4 anys espero que sigui bastant millor. Això ho deia un tal Baden Powell que va ser un senyor que va fundar l’Escoltisme , els boys – scouts , hi ha algú aquí que sigui escolta?-Ell va dir això :heu de procurar deixar el món cada dia millor del que l’heu trobat- i això és el que ha de fer tothom. Per tant espero que sigui una mica millor de quan vam començar a governar a l’ajuntament. Intentem que la gent que hi viu , cada dia visqui amb més serveis : polisesportiu, futbol, poder asfaltar carrers de Vallbonica , entitats dels gegants, falcons. Ens agradaria poder-ho tenir en un espai adequat, però

32

ENTREVISTA tot això val molts diners i no es pot demanar més a la gent en els temps que vivim. De mica en mica hi hauran més serveis i les coses quedaran més arreglades i vosaltres heu de mirar si cada dia us agrada més el poble i si hi ha millores... No sóc jo qui ha de dir si ha quedat malament el poble; hi hauran altres eleccions i la gent tornarà a votar. 5.Es tornarà a presentar a les properes eleccions? Per què? No , tot i que m’agrada molt ser alcalde , però porto ja molts anys i penso que ara toca a altra gent que té ganes de presentar-se. No vull, ni puc perpetuar-me en el càrrec. A la llista tots són alcaldables i a fora de la llista hi ha altra gent que té capacitats suficients per presentar-se de cap de llista. 6.Es farà definitivament una escola ben feta ? i un institut? Que està malfeta l’escola? Voleu dir tot en un edifici, oi? nosaltres no ho hem dit mai que ho faríem i em va saber greu que es posessin cargoles amb la subvenció que vam rebre ja que nosaltres volíem ampliar el menjador, no posar cargoles , les volíem evitar. Ensenyament és competència de la Generalitat, no de l’Ajuntament , per tant fer una escola nova , no és competència de l’Ajuntament ni del municipi , sinó de la Generalitat. Igual passa amb el tema de l’institut , és la Generalitat que ho ha de fer amb la col·laboració de l’ajuntament, perquè cedirà els terrenys del poble per construir, però és molt complicat tot això perquè sinó hi ha terreny, no es pot fer res i si l’ajuntament no té diners per comprar terrenys, això ja veieu que és molt

complexa . La Generalitat deu molts diners als ajuntaments de Catalunya i l’Estat també deu molts diners a la Generalitat...tothom deu diners a tothom...Els diners no sé qui els té, i per tant hem de fer les coses a cop d’imaginació i no a cop de talonari. 7.A l´ ajuntament de Vallbona hi ha arquitectes i aparelladors per dissenyar els planells per fer cases? Tenim un arquitecte, que vigila el que la gent fa a casa seva, que les obres siguin correctes, que estiguin ben fetes, que s’adaptin a la normativa de la llei d’urbanisme. Quan fas una obra a casa teva, l’ajuntament demana que hi hagi algun arquitecte, enginyer o aparellador, en funció de l’obra que vulguis fer, contractat per la persona que vol fer l’obra; aquest arquitecte enginyer o aparellador, dissenya els planells i hi ha dos controls: el control de l’arquitecte particular i el de l’arquitecte de l’ajuntament. 8.Per què algunes vegades els fanals estan oberts durant el dia? Si van de dia, és perquè s’ estant reparant, ja que de tant en tant els fanals també s’espatllen. S’encenen per mirar els que estant fosos i poder-los canviar , a vegades no fan prou llum perquè han perdut intensitat o fan pampallugues i són poc efectius. De nit no es treballa , per tant cal fer-ho de dia. 9.L’ajuntament posarà gespa artificial al camp de futbol? No, encara que a tots els pobles estan posant gespes artificials o no artificials en els seus camps...La gespa artificial té un manteniment, és plàstic i també s’ha de regar , sembla mentida , oi?

33

ENTREVISTA sinó es resseca i es fa malbé i això vol dir gastar aigua. El manteniment és molt alt. La Generalitat o l’Estat han gastat molt i tothom podia fer de tot, coses molt grans: aeroports per gent de Castelló, Ciutat Real i altres aeroports que estan molt a prop els uns dels altres i s’han gastat centenars de milions d’euros i després no van i qui diu aeroports , diu altres coses que no van . S’han fet estudis de mercat erronis i s’han llençat molts diners. Tothom semblava boig, tothom llençava els diners de qualsevol manera sense pensar que havien de pagar els manteniments. Molts ajuntaments, han fet camps de futbol i han posat gespa artificial ,però després han hagut de tancar per exemple la guarderia municipal perquè no hi havia prou diners i han hagut de retallar fort. Altres ajuntaments han fet coses i no poden pagar el personal, perquè han de mantenir la gespa, ho enteneu?... hem de pensar en els diners que tenim ; si tenim pocs diners, hem de gastar pel que tinguem, si gastem més del que tenim tindrem problemes. A mi m’agradaria molt posar gespa, perquè queda molt maca eh?, però hem de pensar si som pobres o rics i... ara som pobres amb butxaca de ric... Els diners no es poden gastar tontament... 10-Què es pot fer perquè la gent que té gos culli del terra les seves caques i evitar així que els carrers estiguin tan bruts? Podríeu posar una multa als amos marrans dels gossos? Aquesta és una pregunta molt bona, eh? Un tap al cul per sortir al carrer. Hi ha gent que no saben viure en societat... I viure en societat vol dir respectar els altres i que un gos embruti el carrer és

perquè el seu amo ho permet i no l’importa, que un nen petit jugant s’embruti, per exemple. Conec una persona invident que arreplega la brutícia del seu gos i es superrespectuós ; en canvi hi ha gent que parla de solidaritat i altres coses i és incívica i no respecta res , són persones normals com nosaltres, però que no són respectuosos, se’ls hauria de dir que, el gos ho faci al menjador de casa seva i que al carrer és de tots, eh! Posarem uns cartells i més endavant farem una campanya perquè la gent responsables dels gossos , facin el favor de preocupar-se pels altres i que els seus gossos no embrutin... 11-Hi ha actualment en marxa algun projecte des de l’Ajuntament? Sí , hi ha el de la llar d’infants .És un projecte que ve de l’antiga legislatura, de l’antic equip del govern. La fem perquè tenim els diners per a fer-la, els van aconseguir l’anterior equip de govern. S’ha de fer perquè sinó perdem la subvenció, que és molt important. 350 metres quadrats, hi haurà allà i estarà al costat de l’escola . Es farà al cantó del carrer de les escoles, seguint l’alineació del carrer. 12- Teniu pensat que a Vallbona hi pogués haver algun guàrdia urbà per a controlar el trànsit sobretot a les hores punta d’entrar i sortir de l’escola? Es pot considerar... Fa molts anys, teníem un guàrdia, però quan hi havia un problema en algun lloc, s’enviava al guàrdia i llavors hi havia dos problemes: el que hi havia i el que generava la persona aquesta que a vegades no l’encertava prou bé. Penso que tenir un guàrdia no era productiu. Quan vam fer

34

ENTREVISTA l’escola, en aquella època, vam posar unes baranes perquè els nens no sortissin directament cap al carrer, vam posar uns passos elevats de vianants, per a dir: és el vianant ,el nen ,el que té preferència de pas entre els cotxes, vam posar una senyalització i vam pintar el terra, el vam pintar de color groc, hi ha una ratlla al costat de la barana, perquè els pares i les mares quan vagin a recollir els nens, no aparquin allà, perquè els nens poden sortir i com que són més baixets que els grans, quan passa un cotxe, el cotxe que passa pel carrer no es veu, llavors hi ha accidents per això. Els pares i les mares, aparquen allà, quan van a buscar als nens ; si poguessin entrar a dintre de l’escola amb cotxe, també entrarien...! Per tant digueu als vostres pares que facin el favor d’aparcar en un altre lloc i que vagin caminant, que l’ Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que cada dia es camini mitja hora...! És bo per a la seva salut i bo per a la vostra seguretat, eh? A més hi ha un pàrquing. També es pot aparcar a davant del polisportiu. Hi ha gent que aparca a triple línia, no amb doble! Gent d’aquí a Vallbona que treuen el cotxe per a portar la criatura, i el deixen al mig del carrer, llavors els mestres no poden passar... I a vegades els nens poden estan en perill. D’això se’n diu incivisme... S’ha d’aparcar bé perquè els seus fills estiguin sans... I si posem un guàrdia, no servirà de gran cosa: són els pares els responsables... Per exemple a Suïssa, part d’Alemanya i Anglaterra no està gens brut i no hi ha ni un paperet al terra... La gent s’emporta la seva brossa i la llença a la paperera en arribar a casa seva. El tema de la relació social de ser uns ciutadans correctes, ho tenim molt abandonat, en aquest país. Estem perdent qualitat.

13- Ha afectat la crisis als serveis públics del poble? Quina retallada hi ha hagut en aquest ajuntament? Més que retallar el que volem fer és estalviar. Només portem mig any governant. Les factures, són molt grans... Hem de mantenir la piscina, els llums del poble, manteniment de l’escola i altres... Tot això és molta feina...i molts diners. 14- Quines mesures s’han pres des de l’ajuntament per a superar la crisis? El que volem fer és abaixar la despesa, gastar menys, estalviar... S’han d’ aconseguir més diners. També podríem posar més impostos, però és clar, la gent també pateix la crisis... Aquest és el problema. Ara l’Estat ens incrementarà l’ IVA, perquè necessita més diners... Jo faria que els rics paguin més i els pobres menys...però que tothom pagui el que li correspon . L’ ajuntament també ajuda a gent pobre donant menjar, roba... per poder tirar endavant casa seva... Moltes gràcies Romà per haver-nos rebut a l’ajuntament i haver contestat les nostres preguntes. Alumnes de 6è

35

REPORTATGE

36

REPORTATGE

QUÈ ÉS PIRENA?

ELS ORÍGENS

37

REPORTATGE

38

REPORTATGE

ENTREVISTA A VÍCTOR CARRASCO CARRERO,

ANTIC ALUMNE DE L’ESCOLA I VEÍ DE VALLBONA.

Millor català i espanyol en la modalitat de skijoring a PIRENA 2012.

Víctor, quant temps fa que et dediques a les competicions amb gossos? Oficialment des de fa 2 anys, en competicions estatals i internacionals.

N’has guanyat alguna? Sí, el campionat d’Espanya del 2011, a Vallgorguina.

Quants gossos tens? Actualment tinc 3 gossos: la Nuca, el Prins i l’Enia.

Com entrenes per a les competicions? Entrenem amb un patinet, amb bicicleta, corrent i també caminant moltes hores.

T’ho has passat bé a Pirena? Molt bé, és una gran experiència! Aquest any hi havia molts corredors estrangers i he après molt.

Han passat fred els gossos? Sobretot abans de córrer.

Com els cuides perquè corrin molt? Mimant-los, donant-los el millor que tenim, que siguin feliços, alimentant-los… I aleshores corren sols perquè és el que els agrada.

Com saben els gossos per on han d’anar? No es perden? El circuit està força ben marcat i corren per instint. Si es perden et penalitzen en la classificació.

Quina és la millor raça de gos per competir a Pirena? La Vharster, gossos caçadors i llebrers, són molt ràpids.

Hi competeixen moltes persones a Pirena? Tantes com; 15 corredors d’Skijoring i 25 mushers de diferents països.

Quantes hores pot durar una cursa? Depenent dels quilòmetres. Una estapa de 26 km pot durar uns 75 minuts.

Quin ha estat el tram de Pirena més llarg? L’etapa de Montgarri, a Viella.

Quanta estona corrent poden aguantar els gossos? Més o menys, unes dues hores.

Per què els gossos porten botins? Per protegir-los de la neu glaçada, que, per ells és com si se’ls clavés agulles, i així els evita les ferides.

Per què vas triar l’skijoring? Per què m’agrada molt esquiar i el vincle que tens amb els gossos és molt especial.

T’agradaria ser musher? De moment no m’ho he plantejat.

Qui ha guanyat Pirena 2012? En skijoring, el txec Pavel Paubsky. En trineus, l’alemany Tom Anders.

Quina classificació has quedat? He quedat 9è de la general, com a millor espanyol i millor català.

T’hi tornaràs a presentar l’any vinent? Tot depèn dels estudis, que com sabeu és el més important. Però intentaren ser-hi cada any!

MOLTES FELICITATS VÍCTOR PEL TEU GRAN PAPER A PIRENA 2012! Ens ha fet molta il·lusió seguir-te al llarg de la competició! Els nens i nenes de 2n et desitgem molta sort en les properes competicions!

39

EDUCACIÓ

Animals de companyia

Molts nens demanen mascotes per Nadal. I no és mala idea. Tenir animals els ofereix beneficis clars en la seva educació i formació. És una experiència agradable que els ensenya a compartir, a cuidar i a comprendre les necessitats d´altri. També, els desenvolupa el sentit de la responsabilitat i els descobreix altres formes de comunicar afecte. Observant els animals, els nens aprenen fets naturals : conductes d´aparellament, el respecte a la vida o el misteri de la mort. També, educant les seves mascotes, comprenen i accepten millor les normes i aprenen a posposar una gratificació immediata per un benefici a llarg termini. Les mascotes els ensenyen, a més, a utilitzar els coneixements a favor de qui no en té, a negociar (els animals solen insistir en els seus capritxos) i a protegir i ajudar el més feble. Per si això fos poc, com que acariciar els animals relaxa i inspira bon humor, els nens que viuen amb animals solen ser menys agressius. " Entre altres avantatges, les mascotes ensenyen els nens a protegir i ajudar el més feble " Les persones, en general, assoleixen un grau pregon d´intimitat amb les seves mascotes. Els animals ajuden a cobrir una part de la necessitat de la relació i comunicació. Ofereixen molta companyia i són capaços de deduir i comprendre estats d´ànim i intencionalitat dels seus amos (a partir d´expressions facials, sorolls o moviments) i de canviar, en funció d´això, el seu comportament. Per això, per exemple, són més juganers amb els nens i més tranquils amb els avis. Però la majoria de les famílies no s´assessora abans d´adquirir un animal i per això acaben desfent-se´n. Seria més prudent prendre la decisió per consens

familiar i després de rumiar-ho, no d´una manera impulsiva, perquè es tracta d´éssers vius amb els quals ens hem de comprometre mentre visquin, a més de ser-ne responsable civilment. Cal que disposem de temps per ocupar-nos de les mascotes. I cal comptar que als nens el fet de tenir-ne cura se´ls fa monòton, i traslladen les obligacions als pares. També, ser conscients que la forta dependència afectiva que arriba a existir, sobretot entre els gossos i els seus amos, perquè les mascotes acaben formant part de la vida familiar, fins i tot desenvolupen un paper diferent i prototípic per a cada membre de la família.

40

EDUCACIÓ Algunes dades, com la mida, poden ajudar en la tria. Per exemple, un gos gros és més adequat per a nens petits, perquè els ofereix protecció. En canvi, quan comencen a ser adolescents, prefereixen races petites, protegir a ser protegits. També cal comptar amb la fase de socialització del cadell, quan cal educar-lo. Si l´adquirim aviat, li mancarà l´aprenentatge matern necessari i , si ho fem més endavant, costarà més ensinistrar-lo perquè ja tindrà format el caràcter. Encara que qualsevol edat és bona per adquirir-lo si el caràcter de l´animal és compatible amb el de la nostra família i tenim paciència i habilitat per educar-lo. " La decisió de tenir una mascota no s´ha

de prendre de manera impulsiva "

Revista " El món dels nens " Maria del Mar García Orgaz Psicòloga infantil

I cal tenir en compte el caràcter propi de cada animal. Per exemple, el gos és fidel, incondicional, no és rancuniós, encara que recorda qui l´estima i de qui no se´n pot refiar. Concep la família com una manada amb una estructura jeràrquica de tipus piramidal i les seves relacions amb l´ésser humà es basen en una jerarquia. El gat, en canvi, és més independent, no menysprea la companyia, però sempre a partir de la seva iniciativa. És astut, desconfiat, i la seva conducta és més imprevisible. Per això en els nens, estimula la capacitat d´observació, els ensenya a ser prudents i a respectar la intimitat de l´altre. Un altre avantatge és que no sempre respon a l´intercanvi afectiu, i així entrena els nens al "no", a elaborar estratègies davant la frustració. En definitiva, tenir una mascota és una experiència que compensa. Davant de qualsevol dubte o dificultat, es pot consultar el veterinari.

41

A.M.P.A. Benvolgudes famílies, Volem aprofitar com sempre l’espai de la revista de l’escola que tenim per informar-vos dels diferents temes que us afecta com associats de l’AMPA. No cal dir que enguany, tal i com ja vam explicar a la passada assemblea anual amb tots els associats/des, es proposava una alternativa de gestió dels diferents serveis i activitats que s’ofereixen a les famílies directament (venda de xandalls, tikets de menjador, servei d’acollida..) o activitats indirectes per recollir diners per l’associació (servei de bar de carnestoltes, la tòmbola, la castanyada...). En aquest sentit, es va acordar que cada activitat o servei es continuaria fent sempre i quan s’organitzés una “comissió de mares i pares” eventual per fer l’activitat concreta, amb la dissolució d’aquesta comissió en acabar la tasca. Bé, el resultat ha estat positiu i d’aquesta manera ha estat possible aquest curs per exemple, la venda de xandalls a l’escola, així com tenir una mare disponible referent per la venda de tikets esporàdics de menjador. Arribat el febrer, com cada any, tenim l’oportunitat de recollir diners a través d’organitzar el servei de bar del carnestoltes que organitza l’Ajuntament, el dissabte 25 de febrer. Per aquest motiu, es prega a tothom que pugui donar un cop de mà per fer-ho possible, vingueu el dilluns 13 de febrer a la caseta de l’Ampa per repartir tasques i organitzar-ho. En cas que la comissió no es formi de gent suficient haurem de renunciar a fer-ho i es perdran aquests ingressos. De la mateixa manera, es farà més endavant per organitzar la tómbola. IMPORTANT! Volem aprofitar aquest escrit també per informar-vos, tal i com ja us vam explicar a l’assemblea del curs passat, que aquest és l’últim curs que les persones que formem ara part de la Junta, deixem aquesta tasca i donem pas a noves persones per posar-se al capdavant de l’AMPA, tenint molt clar que el millor sistema de funcionament per no sobrecarregar a ningú, és l’aconseguit amb les comissions de treball, per tant, us animem a que dues o tres persones us presenteu per formar la nova junta una temporada més i evitar que desaparegui l’associació. No cal dir, que tindreu tot el nostre suport per fer-ho. Us animem a que ens demaneu la informació que vulgueu tenir al respecte.

42

A.M.P.A. ALTRES INFORMACIONS: Us informem també que aquesta setmana farem els diferents pagaments a l’escola respecte a les sortides i el material d’aquest curs , per fer front als descomptes que tenen al respecte les famílies associades (de les colònies es farà més endavant). Agraïr per endavant la confiança depositada en nosaltres, Salutacions i que passeu un bon carnestoltes! AMPA Escola Josep Masclans

43

PASSATEMPS

BUSCA 10 NOMS D’ANIMALS: OS, CACATUA, CUC, VACA, CAVALL, POLL, PORC, ZEBRA, OVELLA, LLORO.

O S L P K A X U O P L E S T E R O R I O L V I C T C A C A T U A V O C R S I L V I A R O A A U L Y L I A J O O R O H C R L U S A N V K O L A H A T O P A A E U L L A O L N T O N G L G L T F K L O T R U I L U Y U I O O O N C A V A L L R O L P T I A R U E T A G P O D K O L L Z E B R A S Y U

BUSCA LES 7 DIFERÈNCIES

44

PASSATEMPS

MOTS ENCREUATS

1- Part del cos que a dins té un òrgan que serveix per pensar. 2- Extremitats petites, en tenim moltes. 3- Extremitats al final de les quals hi tenim una mà. 4- Part del cos situada entre la boca i els ulls. 5- Part del cos situada al final de l’esquena i la utilitzem per

seure. 6- Part del cos dels mascles que utilitzen per reproduir-se. 7- Extremitats, són llargues i les utilitzem per caminar i

córrer.

Endevinalles i enganyifes 1-Quina és una cosa molt gran, enorme, que passa pel forat d’una agulla i passa per l’aigua i no es mulla? 2-Quina és una cosa que no es pot perdre mai de la vida? 3-Quina és una cosa que s’obra i no es tanca? 4-Una cosa que té dues cames però no camina, què és??? 5-Si dos gats que són amics es troben pel carrer, què es diuen? 6- Si se t’escapa un bitllet de quinze euros, que fas, anar-lo a buscar o quedar-te on ets? 7- Què hi ha al mig del mar? 8- Què es necessita per obrir una porta?

1 2 3 4 5 6 7

45

PASSATEMPS Inventa el teu propi passatemps i presenta´l a la teva mestra tutora. Si està seleccionat sortirà al proper número de la revista.

46

SOLUCIÓ PASSATEMPS MOTS ENCREUATS SOPA DE LLETRES ANIMALS

LES 7 DIFERÈNCIES

RESPOSTES ENDEVINALLES I ENGANYIFES

1- Els raigs de sol.

2- Una agulla imperdible.

3- Un ou.

4- Unes tisores.

5- Res, perquè els gats no parlen!!!

6- Res, perquè els bitllets de quinze euros no existeixen!!!

7- Una A! mAr

8- Tancar-la !!!

1 c a p 2 d i t s 3 b r a ç o s 4 n a s 5 c u l 6 p e n i s 7 c a m e s