T de TeatreCançó per tornar a casaAutora i directora: Denise Despeyroux

Una mañana de enero del año pasado, recibí uno de esos mails ilusionantes que conviene no acoger con excesiva ilusión, por todos esos “casis” con los que estamos habituados a lidiar en esta profesión. En el mail, la compañía T de Teatre me preguntaba si sería posible leer mi obra Un tercer lugar. También me comunicaban que en marzo venían a Madrid con E.V.A., espectáculo que conmemoraba su veinticinco aniversario, y sugerían que podía ser una buena ocasión para conocernos. Yo sabía que una de las actrices de la compañía, Mamen Duch, había salido entusiasmada de la función. Tenía que ser ella quien había hablado de la obra a las demás, y sí, esto tenía que salir bien, ser algo más que un casi.

Yo era una gran admiradora de T de Teatre desde hacía ya un tiempo, concretamente desde que las descubrí en 2007 cuando encargaron una obra a Javier Daulte, autor que me ha inspirado tanto, y el resultado fue una aventura trepidante titulada Com potser que t’estimi tant. Tres años más tarde, en 2010, conocí a Alfredo Sanzol, justo cuando él se instalaba en Barcelona para ensayar Delicadas. En ese momento había un montón de cosas que no sospechaba. No sospechaba, por ejemplo, que Alfredo se convertiría en uno de mis autores favoritos y uno de mis amigos más queridos; no sospechaba que Delicadas sería una obra deliciosa destinada a permanecer en mi memoria y no sospechaba, por supuesto, que exactamente nueve años más tarde y después de haberme ido a vivir a Madrid entre otras cosas para poder dedicarme profesionalmente al teatro, estaría instalada en Barcelona, en un apartamento que ha ocupado hace poco Alfredo, cumpliendo el sueño de dirigir a T de Teatre en una obra de mi propia autoría.

Pero estoy anticipando sucesos, me había quedado en

ese momento en que la sensatez recomendaba escatimar ilusión. Me dispuse a no pensar en el asunto durante un par de meses y apenas tuve dos semanas para intentarlo, pues aproximadamente en ese plazo recibí una llamada de Daniel López-Orós, cofundador y productor ejecutivo de la compañía, proponiéndome nada menos que aquello con lo que yo no me estaba permitiendo fantasear: escribir y dirigir el próximo espectáculo de T de Teatre.

Me llevó varios meses convencerme de que aquello era verdad; sobre todo porque la apuesta y la confianza en un creador, con su consiguiente dosis de vértigo y de riesgo, no es algo precisamente habitual entre las compañías, las productoras y ni tan siquiera los teatros institucionales de este país. Es cierto que hay autores consolidados (autoras consolidadas muchas menos) que reciben encargos habitualmente, pero me estoy refiriendo sobre todo al grado de confianza que demostró conmigo la compañía al no ponerme prácticamente condiciones en la escritura de esa obra “a medida”. Digamos que desde principio a fin (escribo este prólogo prácticamente a dos semanas del estreno) más que como un encargo, yo he recibido la propuesta como una generosa invitación a unirnos en una aventura. Todos sabíamos que habría que volar, pero jamás hubo ansiedad por diseñar un plan de vuelo.

Desde esa libertad y esa confianza fue fácil proponerles un argumento de partida que exploramos durante unas primeras sesiones que sirvieron fundamentalmente para conocernos. A partir de ahí, sus veinticinco años de experiencia como productora allanaron el camino para que ahora estemos a punto de estrenar una obra que de no habernos encontrado jamás habría existido. Por todo ello, les estaré siempre profundamente agradecida.

De cómo a veces los deseos son útiles

A veces, para volver a casa, necesitamos dar rodeos. Yo viví muchos años en Barcelona; emigré de niña con mis padres y mi hermano en circunstancias bastante traumáticas. Creo que para ninguno de nosotros fue fácil sentirse del todo en casa; el fantasma del desarraigo suele ser un compañero leal. Cuando decidí instalarme en Madrid, entre otras razones para dedicarme profesionalmente al teatro, nunca hubiera imaginado que un paso que me alejaba de Barcelona en un futuro también podría leerse como el primer paso que di para regresar. Como dice un personaje de esta obra: ¿Quién puede definir con precisión el comienzo de algo?

Partir es condición necesaria para el regreso y esta obra, como reza su título, es la canción con la que yo vuelvo a casa, o mejor, a una de mis casas, pues si una cosa me ha enseñado mi condición de desarraigada es que no es necesario sentirse de un lugar para encontrar un sitio y que ser la misma en otra parte lo cambia todo.

Un reencuentro, una confusión, una aventura y hasta una muerte trágica son los rodeos que se dan cita en esta obra para que los personajes emprendan su viaje de vuelta. Y es que la vida a veces es algo tan simple y complejo como eso: una aventura que se prolonga pero no deja de ser un regreso al hogar, al cobijo, al lugar originario donde un día pertenecimos, un reencuentro del alma consigo misma después de haberse extraviado de formas inesperadas. Un adulto es alguien que debe fundar su propio hogar, al tiempo que va encontrando su lugar en el mundo.

Esta obra es una fantasía tragicómica, una comedia desesperada donde varios seres extraviados encuentran formas extrañas de estar juntos.

Denise Despeyroux

Què passa quan es retroben tres “ex actrius” unides per l’èxit i separades pel fracàs? I què passa si en el seu camí es creua un hipnotitzador que fuig de la justícia i que assumeix davant d’elles la falsa identitat d’un dramaturg escocès?

T de Teatre, una de les companyies teatrals més populars del país, s’uneix a l’autora i directora Denise Despeyroux per protagonitzar aquesta fantasiosa proposta amb humor i pinzellades de drama

Cançó per tornar a casa

Renata, en plena crisi existencial, enreda la Rita i la Greta perquè la vagin a veure al vell casalot heretat de la seva mare en un remot poble català. Vint-i-sis anys enrere, totes tres van ser responsables del primer gran èxit del dramaturg escocès Malcolm Logan; ara no són res. Però el destí vol que, mentre es produeix aquest retrobament, coincideixin dos fets més. D’una banda, el dramaturg cèlebre, que ha estat sempre un llop estepari que fuig de la societat, decideix retirar-se en el cim de la carrera per a anar-se a viure al bosc. D’altra banda,

Jonás, hipnotitzador expert, acaba de viure, amb la seva ajudant Valentina, un succés tràgic que el manté pendent d’un judici. Quan les tres amigues i els dos fugitius coincideixin a la taverna del poble, Renata no tindrà cap mena de dubte: aquest home de semblant turmentat és en Malcolm Logan i cal convèncer-lo que escrigui per a elles el seu últim i definitiu èxit. Per la seva banda, Jonás, en plena crisi d’identitat, no deixarà passar aquesta oportunitat de convertir-se en el cèlebre i enigmàtic geni.

Sinopsi

Autora, directora d’escena, actriu, docent i guionista. Ha estrenat un total de quinze obres a sales de Madrid, Barcelona, Buenos Aires i Montevideo. Entre elles el Teatro Fernán Gómez, la Sala Beckett, Teatro Solís, Teatro María Guerrero (Centro Dramático Nacional) i el Teatro Español.

Des del 2014 ha sigut candidata a la Millor Autoria en els Premios Max durant quatre edicions consecutives: amb La Realidad, Carne viva (Millor espectacle del Off 2014 segons el jurat de El Cultural, va romandre 3 anys en cartell), Los dramáticos orígenes de las galaxias espirales (produïda pel Centro Dramático Nacional) i la pasada edició en la terna de finalistes amb Un tercer lugar, produïda per el Teatro Español i destacada en les seleccions de la crítica especialitzada entre els millors espectacles de l’any (Marcos Ordóñez, “Babelia”, “El Cultural” de El Mundo; jurado de críticos a “Volodia”, etc... ).

L’autoria direcció d’aquesta peça l’ha servit també per resultar finalista al Premio Valle-Inclán, el major guardó del teatre espanyol.

Aquesta última temporada ha estat de gira amb Un tercer lugar i ha estrenat Tiempos mezquinos, versió lliure de Hedda Gabler, de Ibsen, fruit d’un encàrrec del Teatro Arriaga de Bilbao, que ha produït l’espectacle sota la direcció de Raúl Cancelo. També ha gaudit d’una beca del Teatro Pavón-Kamikaze per l’escriptura d’una nova obra i ha rebut una Beca Leonardo com a suport al seu pròxim projecte.

Aquest 2019, corre a càrrec de Despeyroux l’escriptura i la direcció de la nova producció de la companyia T de Teatre, que s’estrenarà a la sala Beckett de Barcelona.

Denise DespeyrouxAutora i directora

T de Teatre va ser creada el 1991 per cinc joves actrius tot just graduades a l’Institut del Teatre de Barcelona. El seu primer espectacle, Petits contes misògins (1991), va ser guardonat amb el Premi de la Crítica de Barcelona a la millor revelació teatral de la temporada. El 1994 van estrenar Homes!, de la qual en van fer més de 850 funcions. Criatures es va estrenar a Buenos Aires l’abril de 1998 i, mesos més tard, a Barcelona i a Madrid. La seguiren la telecomèdia Jet lag, creada amb el cineasta Cesc Gay, que consta de 81 capítols, emesos al llarg de sis temporades, i els espectacles Això no és vida! (2003), 15 (2006) i Com pot ser que t’estimi

tant (2007), coproduït amb el Teatre Nacional de Catalunya. Delicades (2010), coproduït amb el Festival Grec i Aventura! (2012), amb text i direcció d’Alfredo Sanzol, Dones com jo (2014), de Pau Miró, Premis i càstigs (2015) dramatúrgia i direcció de l’argentí Ciro Zorzoli, coproduït amb el Teatre Lliure i el Festival Grec. Al 2017 celebren els 25 anys amb l’espectacle E.V.A. sota de la direcció de Julio Manrique, i també coproduït Festival Grec i el Teatre Romea.

T de Teatre ha creat dotze espectacles, ha representat més de 2.700 funcions i ha convocat l’assistència d’un milió d’espectadors.

T de Teatre

Autoria i direccióDenise DespeyrouxTraducció Sergi Belbel

IntèrpretsMamen DuchMarta PérezCarme PlaJordi RicoÀgata Roca

EscenografiaAlejandro AndújarVestuariMamen DuchIl·luminacióRubèn TaltavullMúsica originalPablo DespeyrouxSoRoger ÁbalosProducció executivaDaniel López-Orós

Veu cançóCharo Tris Ajudantia de direccióCarles ArmengolAjudantia d’escenografiaSergi CorberaVídeoMar Orfila

Cap tècnic i operador d’il·luminacióRubèn TaltavullMaquinistaJordi FortRegidoraMarta GaroleraTransportistaMiguel YusteConstrucció de l’escenografiaMay, Jordi Fort i Pilar Albadalejo

Auxiliar de comunicacióRoberta RomeroCap d’administracióEmi RojoFotografiaKiku Piñol, Noemí Elias i Marçal VaquerDisseny gràfic companyiaEnric JardíPremsaMarta Suriol i Sandra Costa (La Costa comunicació)

Una producció de T de Teatre, amb el suport de l’Institut Català de les Empreses Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració del Grec 2019 Festival de Barcelona.

Agraïm la col·laboració de Mola Produccions, Punto Blanco, Museu de les Ciències Naturals de Barcelona, Minoria Absoluta i Televisió de Badalona.

Agraïment especial a Albert Ribalta.

Crèdits

Poc després de diplomar-se en Interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona (1990), va formar T de Teatre i des de llavors ha participat en tots els projectes de la companyia. També ha participat en els muntatges Paraula de poeta, a partir de poemes de Maria Mercè Marçal i dirigit per Jordi Mesalles, i Mitjanit a l’Starlit, de Michael Hastings i dirigit per Carles Lasarte. En televisió ha treballat a Derecho a soñar, Tierra de lobos, La chica de ayer, Hospital Central, El comisario, La Sagrada Família (Dagoll Dagom), Ventdelplà, Efectes secundaris, Laia, el regal d’aniversari, La caixa sàvia, Estació d’enllaç, Tres estrelles (El Tricicle), Locos por la tele, Calle 13 i Crack. En cinema ha treballat a El cónsul de Sodoma de Sigfrid Monleón i Què t’hi jugues, Mari Pili? de Ventura Pons.

Mamen Duch

Diplomada en Interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona (1987), el 1995 va entrar a formar part de T de Teatre. A banda de participar en tots els projectes de la companyia, també ha dirigit Nelly Blue i Operació Moldàvia, interpretades per Albert Ribalta i Xavier Mira i escrita per tots tres. Ha treballat amb els directors de teatre Carol López, Esteve Ferrer, Josep Pere Peyró, Jaume Melendres, Miguel Casamayor, Teresa Vilardell i Frederic Roda. En televisió ha treballat a Gran Nord, La Sagrada Família (Dagoll Dagoll), Dones d’aigua, Efectes secundaris, Crònica negra, Plàstic, Hospital Central i El comisario. També ha participat en diverses pel·lícules, com ara Ahora o nunca de María Ripoll, La vida empieza hoy de Laura Mañá, Dones de Judith Colell, Nexus de Jordi Cadena, Cucarachas de Toni Mora i No et tallis ni un pèl de Francesc Casanovas.

Marta Pérez

Membre de T de Teatre des dels inicis, ha participat en tots els projectes de la companyia. També ha participat en els muntatges Tres dones i un llop (de Javier Daulte, direcció de Carol López), Hamlet (de William Shakespeare, direcció d’Oriol Broggi), No és tan fàcil (de Paco Mir, direcció de Josep M. Mestres) i La filla del mar (d’Àngel Guimerà i direcció de Sergi Belbel), entre d’altres. Dirigeix i interpreta els espectacles unipersonals Contes Sorneguers de Pere Calders i Humor Humà. Ha participat en sèries i programes de televisió de TV3 (KMM, La Sagrada Família, Laura, Plats bruts, Efectes secundaris, Laura, Dones d’aigua, Tres pics i repicó i Tres estrelles d’El Tricicle), TV2 (Plàstic), Antena 3 TV (Los ladrones van a la oficina), Canal Plus (Crack) i Telecinco (Hospital Central). Ha participat en les pel·lícules Petra de Jaime Rosales, El Olivo d’Icíar Bollaín, La nit que va morir l’Elvis d’Oriol Ferrer, Ficció i A la ciutat de Cesc Gay i No et tallis ni un pèl de Francesc Casanovas.

CarmePla

Diplomada en Interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona (1990), forma part de la companyia T de Teatre des dels inicis i des d’aleshores ha format part de tots els espectacles, que han dirigit els directors Pau Miró, Javier Daulte, Ciro Zorzoli, Alfredo Sanzol i Julio Manrique entre d’altres, així com a la sèrie de televisió Jet Lag. També ha treballat amb els directors teatrals Pau Durà (Les millors famílies) Carol López (V.O.S. i Boulevard), Lluís Pasqual i Joan Ollé. Ha participat en les sèries de televisió Les de l’hoquei, KMM, La sagrada família (Dagoll Dagom), Ventdelplà, Laura, Sitges, Crims i Estació d’enllaç, i a les pel·lícules per televisió Vida Privada i Mentides les dues dirigides per Sílvia Munt entre altres col·laboracions. Ha participat en les pel·lícules Truman, V.O.S. i Ficció de Cesc Gay, Las horas del día de Jaime Rosales, Dictado de Antonio Chavarrías, Tots volem el millor per a ella de Mar Coll. Excuses! de Joel Joan, Jean François i el sentit de la vida de Sergi Portabella i 7 raons per fugir d’Esteve Soler.

ÀgataRoca

Va estudiar Interpretació al Col·legi de Teatre de Barcelona (1993-1996) i a l’Estudi de Teatre amb Txiki Berraondo i Manuel Lillo (1995-1998), i ha cursat seminaris d’interpretació amb Javier Daulte i Alejandro Masi (2002). Darrerament ha actuat a 4 de òptic de Javier Daulte, Muda de Pablo Messiez, Lehman Triol de Roberto Romei, Els veïns de dalt, de Cesc Gay, i a Timó d’Atenes, de David Selvas. Amb T de Teatre ha estrenat quatre espectacles: E.V.A. de Julio Manrique, Delicades i Aventura!, d’Alfredo Sanzol, i Premis i càstigs, de Ciro Zorzoli. Ha treballat amb els directors teatrals Oriol Broggi, Teresa Vilardell, Pau Carrió, Carme Portaceli, Joan Font, Ferran Madico i Javier Daulte, entre d’altres. Amb Els Joglars ha estrenat tres espectacles (Ubú president, Daaalí i La increïble història de Dr. Floit & Mr. Pla). També ha participat en les sèries de televisió La Sagrada Família (Dagoll Dagom), Porca misèria i la minisèrie Les veus del Pamano, totes a TV3, i Tierra de lobos, a Telecinco i Com si fos ahir a TV3.

JordiRico

T de TeatreDaniel López-OrósTallers, 77, 2º 1ª 08001 Barcelona T. 0034 93 426 37 87tdeteatre@tdeteatre.comwww.tdeteate.com

PremsaSandra Costasandra@lacosta.catMarta Suriolmarta@lacosta.cat

Fotos: Kiku Piñol