talaiots

Descobreix l’arqueologiaELS TALAIOTS

Els talaiots, definició i conceptes generals 3

L’arquitectura dels talaiots 13

Diferents tipus de talaiots 19

La construcció dels talaiots 26

La funció dels talaiots 34

La cronologia dels talaiots 44

Altres edificis construïts amb tècnica ciclòpia 50

Crèdits 53

Orientacions didàctiques 58

ÍNDEX

ELS TALAIOTS, DEFINICIÓ I

CONCEPTES GENERALS

3Torna a l’índex

Què són els talaiots?

Els talaiots són edificis turriformes , construïts amb tècnicaciclòpia , que només es troben a les illes de Mallorca i Menorca.

Clova des Xot, sa Canova, Artà (Mallorca).

4

Saps per què es diuen TURRIFORMES?

Perquè la seva forma recorda una torre.

Saps què significa el terme CICLOPI?

Són construccions en sec a base de grans blocs de pedra.

Torelló, Maó (Menorca).

5

La paraula TALAIOT deriva del mot talaia, que significa ‘torre de guaita’.

Vista actual des del terrat del Talaiot 1 de Son Fornés, Montuïri (Mallorca).

6

Els talaiots poden formar part de poblats , però també es poden trobar de forma aïllada .

Poblat de Son Fornés, Montuïri (Mallorca). Els dos talaiots formen part d’un entramat urbanístic.

4

7

Saps quants de talaiots es conserven avui en dia?

480 2740

Actualment hi ha devers 700 talaiots entre les illes de Menorca i Mallorca.

8

A Eivissa i Formentera la gent vivia de manera ben diferent que a Mallorca i Menorca, i no s’hi varen construir talaiots.

No es varen establir en poblats fixos fins al segle VII abans de la nostra era, quan ja feia gairebé 300 anys que a les Illes Balears s’utilitzaven els talaiots.

Què passava, doncs, a les Pitiüses?

9

Com s’interpreta el dibuix d’un talaiot?

Tall vertical o SECCIÓ(representa l’eix A-B dibuixat en la planta)

Vista des de dalt o PLANTA

10

Tant en la secció com en la planta podem destriar els elements següents:

CAMBRA

CORREDOR

COLUMNA CENTRAL

Nord geogràfic.Talaiot 1 de Son Fornés, Montuïri (Mallorca).

11

Morfologia dels talaiots

Capocorb Vell, Llucmajor (Mallorca).

Clova des Xot, sa Canova, Artà (Mallorca).Torre Vella d’en Lozano, Ciutadella (Menorca).

Els talaiots poden ser molt diferents entre si, però tenen un element que els uneix: la forma de torre .

12

L’ARQUITECTURADELS

TALAIOTS

13Torna a l’índex

CAMBRA

Tot i que hi ha una gran varietat arquitectònica, els talaiots solen tenir dos elements bàsics:

una CAMBRA amb una columna central i un ACCÉS .

Trespol

Paret interna

Columna central

14

ACCÉS

Tot i que hi ha una gran varietat arquitectònica, els talaiots solen tenir dos elements bàsics:

una CAMBRA amb una columna central i un ACCÉS .

Brancals

Llinda

Corredor

15

16

Exemples de columnes centrals:

Son Fornés, Talaiot 1, Montuïri (Mallorca).

Ca n’Amer, Sant Llorenç (Mallorca).

Cova des Xot, sa Canova, Artà (Mallorca).

S’Hospitalet, Manacor (Mallorca).

17

Exemples de portals:

Son Serralta, Puigpunyent (Mallorca).

Es Racons, Llubí (Mallorca).

Talaia Joana, es Antigors, ses Salines (Mallorca).

A través d’unCORREDOR:

A través d’unesESCALES HELICOÏDALS

Excepcionalment trobam que es pot accedir al

talaiot a través d’unes escales helicoïdals; són

unes escales de caragol que descendeixen des

del sostre fins a la cambra interna.

Aquest és el cas del Talaiot 2 de Son Fornés.

Interior del Talaiot 2 de Son Fornés. Escales helicoïdals.

18

DIFERENTS TIPUS

DE TALAIOTS

• De planta circular

• De planta quadrada

• De dos pisos

• Massissos


Planta del Talaiot 1 de Son Fornés, Montuïri (Mallorca).

De planta circular

Talaiot de Son Fred, Sencelles (Mallorca). Binicalaf, Maó (Menorca).

• Són els més coneguts.

• A Mallorca consten de cambra interna, columna i accés i poden tenir un diàmetre màxim de 17 m.

• Els de Menorca poden ser més grossos in’hi ha molts que no tenen cambra interna.

Es Racons, Llubí (Mallorca).

20

De planta quadrada

Sa Canova, Artà (Mallorca).Capocorb Vell, Llucmajor (Mallorca).

• Són freqüents a Mallorca, tot i que són poc coneguts.

• A Menorca no n’hi ha.

• Consten de columna, accés i cambra interna.

• Alguns conserven el sistema de coberta formada per grans lloses horitzontals que es recolzen sobre la columna.

Son Perot, Alaró (Mallorca).

21

S’accedeix al talaiot a través d’un forat fet

a la paret de la cambra (E), que dóna pas a una

galeria enllosada (F) que condueix a la planta

superior (G).

La planta superior no té comunicació amb l’exterior.

De dos pisos

Torre Vella d’en Lozano, Ciutadella (Menorca). Torre Vella d’en Lozano, Ciutadella (Menorca).

22

Talaiot A, Capocorb Vell, Llucmajor (Mallorca).

• Un forat, fet al pis de la cambra

de dalt, dóna pas a una galeria a través

de la qual s’accedeix a la planta baixa,

que no té comunicació amb l’exterior.

• La columna està situada al segon pis.

Talaiot A, Capocorb Vell, Llucmajor (Mallorca).

De dos pisos

23

• A través d’una porta/finestra s’accedeix a

la primera planta, on s’excavaren les

restes d’una petita cambra (color cel).

• L’excavació no va poder trobar comunicació

amb una possible planta baixa a causa de la

presència d’un punt geodèsic (quadrat gris).


De dos pisos


24

MassissosGeneralment els talaiots tenen algun espai

útil a l’interior (cambra amb columna), però

a l’illa de Menorca també n’hi ha de MASSISSOS,

és a dir, que no tenen cambra a l’interior.

Biniedris, Alaior (Menorca).

En alguns casos tenen un corredor o

passadís que els travessa parcialment.

25

LA CONSTRUCCIÓDELS

TALAIOTS

• Extracció de la matèria primera: la pedra

• Transformació dels blocs de pedra

• Transport dels blocs de pedra

• Construcció del talaiot

• Acabat del sostre


La construcció dels talaiots es feia de la manera segü ent:

1. Extracció de la matèria primera: la pedra

(Proposta per a la construcció del Talaiot 1 de Son Fornés).

• Implica l’existència d’una font

de matèria primera a prop:

una PEDRERA.

• L’extracció es duu a terme

mitjançant un sistema de palanques

i amb l’ajuda de tascons de fusta que,

un cop banyats, es dilaten i ajuden

a trencar la roca.

27

2. Transformació dels blocs de pedra

• Al mateix lloc d’extracció

es treballen els blocs per

donar-los la forma desitjada.

• Les eines utilitzades són,

sobretot, fetes de pedra i fusta,

per exemple pics, masses,

martells...

(Proposta per a la construcció del Talaiot 1 de Son Fornés).28

3. Transport dels blocs de pedra

• El transport dels blocs es faamb l’ajuda de la força dels animals (bous).

• Utilitzen cordes fetes ambfibres vegetals o amb tendonsd’animals, i també troncsper facilitar l’arrossegamentdels blocs de pedra.

• Hem de tenir en compte que la societat talaiòtica no coneixiala roda.


4. Construcció del talaiot

Paret interna

Paret externaRebliment

• La columna i el mur es construeixende manera simultània.

• Es col·loca la pedra basal de la columna i la primera filada del mur.

• El talaiot és el primer edifici que es

construeix al poblat. Un cop acabat,

comencen a construir les cases.


4. Construcció del talaiot

• Per continuar alçant la columna i el mur, s’emprava terra per omplir l’interior i

construir rampes per poder pujar les pedres.(Proposta per a la construcció del Talaiot 1 de Son Fornés).31

• En acabar l’interior es buida la

cambra, per començar a construir el

terrat.

• El sostre estava format per bigues

d’ullastre, disposades radialment

sobre la columna i la paret interna.

• A damunt les bigues s’hi posava

una capa de branques, terra i pedres

per on havia de circular la gent.

(Proposta per a la construcció del Talaiot 1 de Son Fornés).

5. Acabat del sostre

32

La construcció d’un talaiot implicava, doncs:

una gran capacitat d’organització i de treball col·lectiu

• Per planificar les tasques constructives.

• Per garantir la continuïtat de la resta de treballs quotidians: tenir curadel camp i del ramat, preparar aliments, fer i reparar eines...

33

LA FUNCIÓ DELS

TALAIOTS


Només podem conèixer la funció dels talaiots amb les excavacions

arqueològiques i amb l’estudi de les restes materials trobades a dins.

El Talaiot 1 de Son Fornés abans i després de l’excavació.

ABANS DESPRÉS

35

La funció dels talaiots

Els objectes, la relació entre aquests i el lloc

on apareixen ens donen informació sobre la

funcionalitat dels edificis prehistòrics, i també

dels talaiots.

Diferents moments del procés d’excavació del Talaiot 1 de Son Fornés (cambra, entrada i material in situ).

36

Aquestes feines que es realitzaven a l’interior avui en diaencara són un gran enigma.

Cúrnia 1, Maó (Menorca).

Talaiot 1, Son Fornés, Montuïri (Mallorca).

Què feien dins els talaiots?

• Els talaiots eren edificis públics, construïts per al gaudi de tota la comunitat.

• Tenien una funció EXTERIOR;des del terrat, es vigilava el territori i, a més, es comunicaven amb altres poblats propers.

• També tenien una funció INTERIOR; dins la cambra, es feien activitatsdiverses, en funció de les necessitatsde cada comunitat.

37

Mallorca

1. Son Serralta2. Es Vincle Vell3. Son Oms 4. Son Ferrandell-Olesa5. Ses Païsses6. S’Illot7. S’Hospitalet8. Son Fornés9. Talaia Joana10. Capocorb Vell11. Es Velar12. Son Fred

Menorca

13. Torelló14. Binicalaf15. Torralba d’en Salord16. Biniparratx17. Trebalúger

Dels gairebé 700 jaciments talaiòtics que hi ha, només en 17 s’han excavat talaiots.

La funció dels talaiots

s’ha pogut determinar

en molts pocs casos.

38

Tradicionalment han estat lligats a TRES FUNCIONS:

Interpretat per alguns arqueòlegs (Lilliu, Colominas) després d’haver trobat nivells de cendres a l’interior dels talaiots de ses Païsses (Artà) i Capocorb Vell (Llucmajor), que varen ser considerats restes de cremacions o incineracions.

- Llocs d’enterrament o tombes

- Residència dels cabdills o caps

- Llocs de culte o santuaris

Interpretat a partir de l’aparença externa dels talaiots: construcciómonumental, utilització de granspedres...

39

En realitat, els nivells de cendres trobatsen alguns talaiots es corresponienamb les restes de l’incendi que destruíel mateix edifici, i no amb restes d’incineració.

Es basa en l’aspecte únicament formal de l’edifici.

Actualment aquestes funcions han quedat descartades pels motius següents:

- Llocs d’enterrament o tombes

- Residència dels cabdills o caps

- Llocs de culte o santuaris

40

El TALAIOT 1 de Son Fornés: un ESCORXADOR.

Durant l’excavació del Talaiot 1 es varen trobar restes d’ossos d’animals (sobretot de porc i bou) amb traces d’haver estat esquarterats. La carn es repartia entre els diferents habitatges del poblat.

41

El TALAIOT 2 de Son Fornés: un CENTRE DE REUNIONS .

Les restes trobades ens indiquen activitats de consum, però no de processamentd’aliments. Els vasos i bols són molt diferents dels de la resta del poblat.

42

A partir de l’estudi dels talaiots de Son Fornés, pode m dir que:

• Eren edificis públics, en la construcció dels quals participava tothom, i

tothom gaudia de les activitats que s’hi realitzaven.

• Els talaiots vertebren la vida de la comunitat, tant arquitectònicament (les cases

es construeixen a partir dels talaiots), com funcionalment (s’hi fan activitats

col·lectives diferents de les que es fan en les cases).

• Per construir-los, es necessita la implicació i la solidaritat de tota la comunitat.

43

LA CRONOLOGIA DELS

TALAIOTS


De quina època són els talaiots?

Els talaiots es varen construir a partir del segle X abans de la nostra era,és a dir, ara fa gairebé 3.000 anys.

Això ho sabem gràcies a les excavacions que s’han fet els darrersanys i, sobretot, gràcies a les datacions del carboni 14 .

0500 aC1000 aC1600 aC

ÈPOCA NAVIFORME ÈPOCA ROMANAÈPOCA POSTTALAIÒTICAÈPOCATALAIÒTICA

45

Saps en què consisteix la tècnica de datació per CARBONI 14?Tots els éssers vius (animals, persones, herbes, arbres...) capten el carboni que és present en l’atmosfera, durant tota la seva vida.

Quan aquests moren, deixen d’assimilar-ne, i un dels isòtops radioactius del carboni, el 14, comença a desaparèixer gradualment.

La datació per mitjà del carboni 14 consisteix a calcular, amb anàlisis químiquescomplexes, la quantitat de C14 que la matèria orgànica ha perdut i, per tant, estimar el temps que fa que l’ésser viu ha mort.

De quina època són els talaiots?

46

Quines són, per tant, les restes que poden ser datades amb carboni 14?

FRAGMENTS D’OSSOS(tombes, restes de menjar...)

FRAGMENTS DE FUSTA(normalment es conserva carbonitzada)

ALTRES RESTES VEGETALS(fruits, llavors...)

47

Excepcionalment, avui encara es conserven bigues de fusta a dostalaiots, d’on procedeixen dues datacions de carboni 14 que ens indiquen la data de construcció:

Capocorb Vell, Llucmajor ( Mallorca).Sant Agustí, es Migjorn Gran (Menorca).

Talaiot de Sant Agustí, es Migjorn Gran (Menorca).Talaiot A, Capocorb Vell, Llucmajor (Mallorca).

48

Es varen agafar mostres de FUSTA de les bigues queactualment es conserven a l’interior dels dos talaiots.

Talaiot A, Capocorb Vell, Llucmajor (Mallorca). Talaiot de Sant Agustí, es Migjorn Gran (Menorca).49

ALTRES EDIFICIS

CONSTRUÏTS

AMB TÈCNICA CICLÒPIA


Palmavera

Illa de Sardenya (Itàlia): NURAG

Nurag Su Nuraxi-Barumini.

51

Illa de Còrsega (França): TORRES

Tapa, Còrsega.

Secció de la torre de Tapa, Còrsega.

52

CRÈDITS


Guió i realització:

El projecte didàctic i científic impulsat des del Museu Arqueològic de Son Fornés el desenvolupen les persones següents:

• Paula M. Amengual Nicolau• Marc Ferré Alemany• Albert Forés Gómez• Vicente Lull Santiago• Rafel Micó Pérez• Beatriz Palomar Puebla• Cristina Rihuete Herrada• Roberto Risch

54

4 Clova des Xot Felipe Sánchez-Cuenca. Arqueobalear <www.talayots.com>.

5 Torelló Museu Arqueològic de Son Fornés (MASF).

6 Dibuix talaiot MASF.

6 Vista del puig de Randa MASF.

7 Planta de Son Fornés MASF.

10 i 11 Son Fornés MASF.

12 Clova des Xot Felipe Sánchez-Cuenca. Arqueobalear <www.talayots.com>.

12 Capocorb Vell MASF.

12 Torre Vella d’en Lozano MASF.

14 i 15 Dibuix d’un talaiot ARAMBURU, J.; GARRIDO, C.; SASTRE, V. Guía Arqueológica de Mallorca.

Palma: J. de Olañeta, 1994.

16 Columna de s’Hospitalet MASF.

16 Columna de Son Fornés MASF.

16 Columna de Ca n’Amer MASCARÓ, J. Corpus de Toponimia de Mallorca. Palma: Promocions, 1986.

16 Columna de sa Canova MASCARÓ, J. Corpus de Toponimia de Mallorca. Palma: Promocions, 1986.

17 Es Racons MASF.

17 Talaia Joana MASCARÓ, J. Corpus de Toponimia de Mallorca. Palma: Promocions, 1986.

17 Son Serralta MASCARÓ, J. Corpus de Toponimia de Mallorca. Palma: Promocions, 1986.

18 Corredor del Talaiot 1 de Son Fornés MASF.

18 Escales helicoïdals MASF.

18 Planta del Talaiot 2 de Son Fornés MASF.

20 Dibuix del Talaiot 1de Son Fornés MASF.

20 Es Racons, Son Fred i Binicalaf MASF.

CRÈDITS DE LES IMATGES

N. IMATGE REFERÈNCIA

55

21 Son Perot MASCARÓ, J. Corpus de Toponimia de Mallorca. Palma: Promocions, 1986.

21 Capocorb Vell MASF.

21 Sa Canova MASCARÓ, J. Corpus de Toponimia de Mallorca. Palma: Promocions, 1986.

22 Dibuix de la Torre Vella d’en Lozano CARTAILHAC, E. Monumentos Primitivos de las Islas Baleares. Palma: J. de

Olañeta, 1991.

22 Torre Vella d’en Lozano MASF.

23 Secció de Capocorb Vell COLOMINAS i ROCA, J. “L’Edat del Bronze a Mallorca. Les investigacions de

l’Institut (1916-1920)”, Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, VI, 555-573.

Barcelona: 1920.

23 Talaiot A de Capocorb Vell MASF.

24 Planta de Torelló PLANTALAMOR, L. L’arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i

el seu marc cultural. Palma: Conselleria de Cultura, Educació i Esports, 1991.

Treballs del Museu de Menorca,12.

24 Torelló MASF.

25 Dibuix de Biniedris MASCARÓ, J. Corpus de Toponimia de Mallorca. Palma: Promocions, 1986.

27-33 Dibuix de la construcció MASF.

35 Abans i després Talaiot 1 MASF.

36 3 imatges de Son Fornés MASF.

37 Cúrnia.Talaiot 1 de Son Fornés MASF.



56

41-42 Dibuix de Son Fornés MASF.

45 Planta de Son Oms PONS, B. Anàlisi espacial del poblament al pretalaiòtic final i al talaiòtic de

Mallorca. Palma: Consell de Mallorca, 1999. Col·lecció la Deixa, 2.

45 Son Fornés MASF.

45 Foner MASF.

46 Arbre i Gall MASF.

47 4 imatges MASF.

48 Talaiot A de Capocorb Vell MASF.

48 Talaiot de Sant Agustí MASF.

49 Bigues de Sant Agustí MASCARÓ, J. Corpus de Toponimia de Mallorca. Palma: Promocions, 1986.

49 Bigues de Capocorb Vell MASF.

49 Secció de Capocorb Vell COLOMINAS i ROCA, J. “L’Edat del Bronze a Mallorca. Les investigacions de

l’Institut (1916-1920)”, Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, VI, 555-573.

Barcelona: 1920.

49 Secció de Sant Agustí MASCARÓ, J. Corpus de Toponimia de Mallorca. Palma: Promocions, 1986.

51 Nurag Palmavera MASF.

51 Nurag Su Nuraxi LILLIU, G. ZUCCA, R. Zu Nuraxi di BaruminiSassari. Sardegna: Carlo Delfino

Editore, 1998. Col·lecció Sardegna Archeologica. Guide e Itinerari, n. 9.

52 2 imatges de Tapa MASF.

52 Secció de la torre de Tapa CAMPS, G. Préhistoire d’une île. Les Origines de la Corse. París: Errance, 1988.

MÚSICA: Erik Satie (1888): Gymnopédies I (música per a piano).



57

ORIENTACIONSDIDÀCTIQUES


Si voleu treballar els continguts clicau damunt aquests personatges:

Solucionari dels exercicis

Orientacions didàctiques

Exercicis

59

Per visualitzar els documents en PDF

instal·lau ADOBE ACROBAT READER 8.0


Descobreix l’arqueologia. ELS TALAIOTS(versió en PDF)

Trobareu tots els documents en format Word al CD-ROM

Si voleu més informació sobre el Museu de Son

Fornés consultau la pàgina web

http://www.sonfornes.mallorca.museum/index.htm

Documents

talaiots