TARROJA, Àlex (2004). Com es va fer l’Anuari territorial? ( the making off )

7/31/2019 TARROJA, lex (2004). Com es va fer lAnuari territorial? ( the making off )

1/13

Com es va fer lAnuari territorial? (the making off)

Notes metodolgiques per al maneig de lAnuari

Lector, lectora, tens a les teves mans el primer Anuari territorial de Catalunya. El volum s gruixut i prou

dignament editat. Penses que tens prou sort que no et cal llegir-lo duna tirada de la primera a la darrera p-

gina, perqu no es tracta de cap novella de la que nesperis el desenlla al darrer captol. Ms aviat ve a ser

com una collecci de contes breus amb gneres que van de la tragdia a la comdia, que et convida a fer

zpping ara per aqu i ara per all, fullejant avui una entrada, potser dem una altra. Potser algun dia, entre

tema i tema, vagis a parar a aquest making off, com es va fero, per ser ms polits, notes metodolgiques.

El ttol ja et diu que aquest article no et parlar de cap conflicte, de cap projecte, ni de cap transformaci del

territori. Efectivament, resulta que lequip que ha fet tota la feinada que hi ha darrera daquesta publicaci

sha entestat en qu, com que aquest s el primer anuari territorial, caldria que alg i a lacte em posaven

la pistola al pit escrivs unes notes metodolgiques explicant alguns dels criteris i de les decisions que es

van prendre al llarg de la seva redacci. Una cosa aix com: per qu hem fet les coses duna determinada ma-

nera i no duna altra? Al final mhan convenut poden donar fe que no ha estat fcil! de qu potser s que

calia aclarir alguns aspectes de la metodologia de redacci de lAnuari o donar algunes claus de lectura.

Lector, si ets prou agosarat i pacient, aqu hi podrs trobar tot all que sempre has volgut saber i mai

has gosat preguntar sobre lAnuari territorial de Catalunya 2003. Ve a ser com aquell DVD que acom-

panya ledici especial duna pellcula i on texpliquen com es van fer els efectes especials o com es van

rodar determinades escenes. A la manera de lAnuari, hi trobars diverses lectures. Llegit duna tirada hi

trobars la narraci del making offcom es va fer de lAnuari i els actors que hi ha al darrera de la pu-

blicaci. Si per contra prefereixes seguir espigolant entre el reguitzell de frequently asked questions que

venen tot seguit, hi trobars algunes respostes que poden resultar-te tils per aclarir perqu hem fet

lAnuari aix i no duna altra manera, quins han estat els criteris i decisions presos en cada part del pro-

cs, de lestructura i dels continguts.

Com va sorgir la idea de fer lAnuari Territorial?

B, tot comena un ja remot 10 juliol del 2002. Entre els calors, els estressos i els mil embolics pro-

pis de les dates, vaig rebre una daquelles trucades inslites i inesperades que et deixen desconcer-

tat: Jordi Caas preparava una candidatura a la Junta de la Societat Catalana dOrdenaci del

Territori (SCOT) i em proposava que, duna manera o altra, vinculssim la llista de correu [territo-

ri] a la SCOT. No vaig dubtar ni un moment a embrancar-me en laventura.

La llista [territori] havia comenat a funcionar a primers del 2001, desprs dun bon temps rumiant

la idea per sense atrevir-me a donar el pas. La idea amb qu va sorgir la llista era crear un espai de

lex Tarroja

9


2/13

ANUARI TERRITORIAL 2003

debat pblic sobre temes territorials i per informar sobre cursos, jornades o publicacions. Per aque-lles casualitats de la vida, linici de la llista va coincidir amb la presentaci de linforme de la comis-si dexperts sobre el model dorganitzaci territorial de Catalunya i em va semblar que fer circularper la llista les noticies de premsa sobre linforme podia servir per engrescar la gent a debatre. De de-bat potser no sen va suscitar tant com hauria volgut, per ves per on, el dossier diari de premsa so-bre qestions territorials es va convertir en una de les principals raons de ser de la llista. Fins el puntque ara els ms de 960 participants a [territori] rebem una vintena llarga de missatges diaris, ms dela meitat dels quals corresponen al seguiment de lactualitat territorial a travs de la premsa. Ben buna dotzena de temes diferents sobre territori cada dia als diaris, que vol dir una trentena llarga dar-ticles al dia si tenim en compte que en cada missatge sapleguen els articles apareguts als diferentsdiaris. Sens dubte que els temes territorials, que ben sovint vol dir els conflictes territorials, estan deplena actualitat a lopini pblica!

Per deixem la llista i tornem al que toca avui, lAnuari. El setembre, desprs de les vacances, ja sesap que s un mes de tornar amb idees i darrencar nous projectes. I aquell setembreJuli Esteban vatornar amb una proposta de projecte per a la nova Junta de la SCOT ben engrescador: com que lallista [territori] ens donava una abundant collita anual de notcies dactualitat territorial, noms quebatssim altrament, separar el gra de la palla, garbellssim i passssim per una mena de mol fari-ner o sigui, redactssim de forma sinttica aquestes notcies, tindrem una excellent visi resumi-da de conjunt de les principals transformacions, els projectes i els conflictes del territori a Catalunyai de la seva evoluci al llarg del temps; una mena danuari del territori de Catalunya. rem conscientsque haurem de passar moltes vicissituds abans que fos al sac i ben lligat, per la idea era prou atrac-tiva com per anar a lera a empolsegar-se. Aix que no vam dubtar de posar-nos a treballar-hi.

Qu es proposa lAnuari?

La idea del Juli Esteban era, ni ms ni menys, que produir aquell petit valor afegit sobre la informacide la llista [territori] que significaria el salt de la informaci que ens proporciona cada dia la premsa, alconeixement que suposaria una elaboraci endreada, seleccionada, sistematitzada i sintetitzada delsprincipals temes dactualitat, acompanyada duns articles dopini ms valoratius. En definitiva, un in-tent daportar coneixement i sistematitzaci sobre un tema dactualitat les transformacions i els con-flictes del territori en qu la informaci dactualitat diria comena a desbordar-nos.

El mateix Juli Esteban ho escrivia, poc desprs, de forma ms clara i entenedora impossible en el pri-mer esborrany del projecte.

Una publicaci anual que reculli els fets ms importants que han succet al llarg de lany, presenti

les seqncies dels processos ms significatius que shan desenvolupat dintre del termini anual i fa-

ci una avaluaci conjunta dels esdeveniments. Al cap dun cert temps delaboraci i publicaci da-

quest anuari, lavaluaci podr incloure tamb consideracions sobre la dinmica positiva o negati-

va que els fets de lany representen per al territori.

La finalitat de lanuari s facilitar informaci de fcil accs sobre levoluci del territori, que pugui

ser dutilitat com a primer material per a estudiosos daquesta, i que tamb serveixi en general per

mantenir la memria dels fets que tenen transcendncia per a lesdevenir territorial.

Amb aquest plantejament, lAnuari tindria dues lectures. Any a any, oferiria una panormica de lac-tualitat, de les principals transformacions, projectes o conflictes daquell moment histric. Per amesura que es successin les edicions perqu lAnuari t voluntat de continutat en el temps, pren-

10

Com es va fer lAnuari territorial?


3/13

ANUAR I TERRITOR IAL 2003

dria una lectura encara ms interessant: com ha evolucionat un mateix cas en el temps? Quina me-na de temes o problemes van adquirint nou protagonisme amb el pas dels anys? Vaja, el que en ter-mes ms cientfics en podrem dir una lectura sincrnica, els fets que passen alhora un mateix any, iuna lectura diacrnica, levoluci dels fets al llarg del temps. s clar que aquesta segona lectura en-cara falta, com a mnim, esperar a ledici del proper Anuari.

Per encara nhi ha ms, perqu lAnuari es proposava alhora tenir un doble vessant, amb dues partsde continguts ben diferenciades. Duna banda, el resum ms aviat exhaustiu de les notcies dactua-litat de lany, amb una voluntat de servir com a materials de base per a lestudi i de memria, i queper tant havia de ser el mxim possible dobjectiva, exposant de forma sinttica i fcilment entene-dora els fets succets sense entrar en valoracions; i daltra, uns articles de valoraci o dopini sobreels fets o problemtiques que ms han marcat lany.

Com ha estat possible lAnuari?

Per loctubre ja tenem el projecte i ens les prometem felices pensant que amb els dossiers diaris depremsa de la llista [territori] tenem una part important de la feina feta, la recollida dinformaci debase. Per estava clar que per molt voluntarisme que hi poss latrafegada Junta de la SCOT, per re-dactar els articles de lanuari ens calia encara alguna cosa ms: poder contractar alguna persona. Iper aix ens calia un sponsor, alg a qui pogus interessar el producte resultant i estigus disposat adonar un suport econmic, tant per contractar alguna persona com per, ms endavant, molt ms en-davant, finanar ledici dels materials.

Aix que ens vam llanar a la piscina i vam proposar una collaboraci a lrea de Cooperaci de laDiputaci de Barcelona. Laia Claverol aleshores cap de lOficina de la Xarxa Barcelona Municipisde Qualitat va acollir la proposta no noms amb inters sin tamb amb entusiasme; grcies al seusuport, i al de Carles Anglada aleshores coordinador de lrea de Cooperaci al mes de mar del2003 ja tenem signat un conveni de collaboraci entre Diputaci i SCOT per realitzar i editar la-nuari del 2003! Amb tantes facilitats, no podem ms que estar agrats!

La formalitzaci del conveni ens va permetre contractar, poques setmanes desprs, a Sergi Saladigegraf de Vandells per engegar tot el procs de classificaci i tractament de la informaci de ba-se. Ja rem al maig... i estvem una mica espantats perqu ja tenem les notcies de prop de la meitatdel 2003 en una carpeta pendents de fer alguna cosa amb elles! A ms, Maria Herrero gegrafa delGuinard es va encomanar immediatament de lentusiasme pel projecte i sens dubte s qui ms lhaconservat en tot el llarg procs i ha estat pea clau de qu arribs a bon port!! i es va integrar, desdun primer moment, en el petit grup de gent que vam comenar a pensar com diantre es concreta-va lanuari.

Aix, pel mes de maig, amb la Maria i el Sergi, ja tenem configurat el primer equip de base que ha-via de concretar, engegar i coordinar el projecte, equip al que mesos desprs shi afegiria Xavi Bonetapolitleg de Lleida-, laltra pea clau de lequip en els mesos finals daquesta insensata aventura.Sempre amb el suport i supervisi de Juli Esteban i dels presidents de la SCOT, primer Jordi Caas idesprs Mita Castaer.

El suport de la Diputaci de Barcelona va fer possible tirar endavant el projecte i editar aquest vo-lum, per sens dubte lAnuari no hauria estat possible sense la dedicaci abnegada i desinteressada,molt ms enll de lexigible, molt sovint fora dhores i, sobretot, entusiasta de totes i cadascuna deles persones que van anar participant en les diferents fases del projecte.

11



4/13


Per qu lAnuari tracta de casos concrets i no de qestions sectorials?

Mes de maig, eufria de la primavera i primeres calors, un bon moment per arremangar-se i posar-semans a lobra! Sobretot perqu el calendari ja comenava a apressar. I la primera qesti que ens ne-guitejava era: com classifiquem i presentem els temes de lany? Ras i curt, lany 2003 van passar per[territori] ni ms ni menys que 3.133 informacions territorials!

Tenem dues alternatives. La primera era ms estructurada, ms racionalista si nhi voleu dir: tractarlactualitat territorial de lany ben classificada per grans mbits sectorials: qu ha passat amb les ca-rreteres, qu ha passat amb les centrals eliques, que ha passat amb les trmiques, que ha passat ambels espais dinters naturals, etc., etc. Laltra era anar a la casustica, una per una: als projectes con-crets, als conflictes un per un, lloc a lloc: Bracons i el seu tnel, Tivissa i el seu abocador, lEscala iel seu camp de golf, etc.

Vam rumiar-nos molt els problemes i avantatges de cada plantejament i vam arribar a la conclusique un anuari amb ladjectiu de territorial havia de tenir el territori, els llocs, al seu centre. No es-tem dient que la importncia de lespecificitat i singularitat dels llocs en la societat actual s un delsfets que ha posat el debat territorial al centre de lopini pblica? El tractament sectorial presentavaun risc: que els ndexs dels anuaris fossin gaireb idntics any rera any: carreteres, eliques, campsde golf... I, en canvi, a tots plegats ens semblava que el mateix ndex, el llistat dels temes tractats,havia de ser ja una primera lectura de lAnuari que ens permetria, duna ullada a una sola pgina, fer-nos una idea de qu ha passat al territori de Catalunya i, alhora, veure com canvien les problemti-ques i actuacions dun any a un altre.

Aix que vam optar per analitzar les transformacions del territori a partir duna selecci de casos con-crets dactualitat, amb la pretensiosa pretensi danar al general a partir del concret. s clar que ensguardvem una carta a la mniga: comptvem amb el bloc de collaboracions valoratives i dopinide la SCOT que havien dencapalar lanuari i que eren un espai idoni per fer emergir reflexions so-bre aspectes ms generals o sectorials.

Per, com era previsible, lopci pels casos concrets tampoc no havia de ser sempre fcil, per posarun exemple: ves que hagussim volgut fer un article per tots i cadascun dels projectes de centrals e-liques! O per totes i cadascuna de les carreteres de les que sha parlat durant lany! O per tots els con-flictes derivats de projectes durbanitzaci! Era evident que simposava una selecci, parlar de ca-dascun daquests temes a travs dels casos que havien generat ms literatura durant lany, per quesimposava tamb una certa flexibilitzaci del criteri en uns pocs casos: com en lhabitatge, en els ar-ticles introductoris per a les centrals trmiques i eliques, o agrupar diferents projectes territorial-ment propers (les eliques de lAlt Empord, les urbanitzacions de Lloret, etc. En altres situacions,en canvi, latenci al cas concret gaireb ens va portar al lmit: com al tractar el ferrocarril dalta ve-locitat per trams cadascun amb una problemtica especfica.

Com es van triar les cent vint-i-cinc entrades de lAnuari?

Presa aquesta decisi, ja podem comenar a identificar qu era un tema un projecte, un conflictesusceptible de convertir-se en entrada de lAnuari i a classificar les notcies per possibles entrades.Fet i dit, 3.133 notcies es van convertir, de bones a primeres, en unes 350 carpetes, s a dir, uns 350temes territorials del 2003 susceptibles de convertir-se en una entrada de lanuari! Havem de co-menar a triar i garbellar! Comenar a establir algun criteri de selecci... i havem destablir tambuna xifra orientativa dentrades que ens veiem capaos descriure en un termini raonable.

12



5/13


Per algun lloc havem de comenar i ens va semblar que la repercussi meditica dels temes podia

ser un primer referent per a la selecci. I aix ho vam fer: vam preseleccionar els projectes, con-flictes o temes concrets que havien aparegut un mnim de cinc dies a la premsa diria. I el resultatva ser fins i tot ms productiu del que imaginvem: no tant per les presncies la majoria esperablessi seguem la premsa-... sin sobretot per les absncies!

Absncies de diferents menes. Les unes perqu en temes que tots tenem presents potser no havia passat gai-re res el 2003. Les altres perqu les prpies fonts del dossier de premsa de [territori] tenien un cert biaix te-rritorial: la gran pregunta era, realment passen moltes coses a les regions de Barcelona, de Girona, Tarragonai lEbre i molt poques a Lleida, el Pirineu i les comarques Centrals? O s que el que hi passa no surt als gransmitjans? s un biaix degut a la premsa barcelonina i les edicions locals del Punt Diari? Encara unes terceresabsncies eren les de projectes prou importants per al territori per que tenen molt escassa repercussi alsmitjans, noms per posar un cas: com s que hi ha tan poca divulgaci dels plans dordenaci urbansticamunicipal? Finalment, encara quedava un darrer biaix: la premsa sol parar atenci als conflictes sobretotquan hi ha algun agent amb capacitat de fer-se present als mitjans i, de forma puntual, a les inaugura-cions. Els Aqu, no! hi estan ben reflectits, els Aix, s! hi tenen molt menys ress. Comptem amb totsvosaltres per corregir aquest biaix de cara a futures edicions!

Aix que ens vam posar a tractar de suavitzar una mica tots aquests biaixos: ser ms restrictius en te-rritoris amb moltes notcies; fer emergir els temes menys destacats a la premsa nacional en les re-gions que quedaven menys tractades; consultar experts per triar alguns plans o projectes poc cone-guts per al gran pblic en particular una tria de POUMs aprovats el 2003; o afegir una molt petitamostra desdeveniments professionals de lany (llibres, seminaris i trobades o exposicions que havienfet un cert enrenou en els cercles professionals). Aix mateix, amb la sana voluntat de facilitar unalectura diacrnica dels propers anuaris, tamb es van incloure uns pocs temes que potser el 2003 nohavien generat gaire literatura uns de nous, altres que portaven anys i panys al debat pblic, enprevisi que, ms tard o ms dhora, emergirien o tornarien a les primeres pgines.

La tria definitiva dentrades va tractar de respectar al mxim els objectius inicials de lAnuari: unapanormica de les transformacions i els projectes del territori, amb un ampli espectre tant temticcom territorial, amb una intenci de poder disposar duna perspectiva de levoluci en el temps. Queperqu aquests cent vint-i-cinc i no uns altres? De ben segur que, si us fssim una enquesta, gairebtots coincidirem en uns quants temes, per tamb divergirem fora en molts daltres. Agafeu la triafeta dentre aquests darrers com una de les mostres possibles. Aix s, una mostra que tracta destarestructurada en base als objectius de lAnuari i a tots aquests criteris.

Quan comenvem, pensvem en una vuitantena dentrades; un bon dia, a no s quin eixelebrat seli va acudir dir darrodonir als cent; una vegada ms la realitat va superar la ficci i vam haver de ta-llar en els cent vint-i-cinc. Tot t un lmit. Altrament, a hores dara encara estarem escrivint.

Com shan escrit les entrades de lAnuari?

Perqu daix s del que es tractava, de posar-se a escriure. I s que classificant, establint criteris, se-leccionant... sense adonar-nos-en ja sens havia fet novembre i els ms calent encara era a laigera!Per sort, confivem en la dita de qu de mica en mica somple la pica i de gota en gota somple la b-ta. La pica sens havia fet gran i comenava a crrer pressa tenir-la plena, abans que lanuari dactua-litat no es converts en un anuari histric. Aix que havem de trobar alguna manera dobrir una mi-ca ms laixeta. El Sergi i la Maria no donaven abast amb la redacci dels temes i ens calia reforarlequip amb algunes persones ms si volem publicar lAnuari en una data raonable.

13



6/13


Aix, a primers de desembre i grcies a un conveni de prctiques professionals entre la Diputaci deBarcelona i el Collegi de Gegrafs, vam poder incorporar tres persones ms a lequip de redacci ini-cial de les entrades: Josep Bguena de Saragossa, Anna Jimnez de Vic- i Manuela Toms deLlucmajor-. Al febrer, na Manuela va rebre una bona oferta de feina a Mallorca i en el seu lloc va ve-nir Alfons Olmo dAlcoi-. Tamb ens va donar un cop de m en la redacci inicial David Mongilgegraf de Valladolid. El pes de la part ms difcil de lAnuari, la redacci de les entrades, va re-caure en aquest equip. Un equip ms que envejable per la seva preparaci, capacitat, illusi, ganesde treballar i qualitat humana. Al peu de cada entrada trobareu les inicials de la persona o personesque lhan escrita, tot i que molt sovint a ms tamb hi ha la m de Maria Herrero i Xavi Boneta en lafase de revisions finals.

Doncs molt b, ja tenem unes quantes entrades segures, ja tenem un equip, per tant ja podem co-menar a posar negre sobre blanc. Ah! s clar, un petit detall, cert! Aquest era el primer Anuarique fiem i, per tant, encara no tenem ben definit com havia de ser una entrada, amb lafegit queal tractar-se duna obra de conjunt i no un recull de collaboracions dautor, era imprescindible unaestructura coherent per a totes entrades. Els maldecaps propis dun parell darticles pilot ens van ser-vir per escriure una petita guia destil per a la redacci dels articles.

Quines han estat les fonts de lAnuari?

Tot i que les ms de 3000 notcies eren una bona base de partida, el primer problema amb que vamensopegar en comenar a redactar van ser les fonts dinformaci. Els reculls de premsa resultaven degran utilitat per situar el tema, per ens resultaven insuficients, a voltes poc precisos, quan no es-biaixats. Per a cada article va ser necessria una fase de recerca dinformaci i documentaci tantcomplementria com de contrast de determinades afirmacions. Tot lequip de redacci es va fer unfart de surfejarla web: pgines de les institucions per consultar projectes, pgines de plataformes ientitats, el google treia fum i pujava a la borsa grcies a lAnuari, les companyies de telefonia incre-mentaven beneficis de tants cops de m que demanvem a companys, amics, coneguts i saludats. Sifeu una ullada a lapartat ms informaci que trobareu al final de cada entrada us en podeu fer unalleugera idea... i podeu seguir estirant del fil vosaltres mateixos. I per mirar de no perdrel, la darre-ra cosa que hem fet abans de tancar lAnuari ha estat comprovar que tots aquests hipervincles fossinactius.

Un incs. Com a contrapartida, esperem que tots els socis de la SCOT i altres persones vinculades ales qestions territorials us animeu a fer-nos arribar informaci sobre temes que creieu puguin serdinters per a lAnuari del 2004. Ser ms que benvinguda!

Per tornem on rem. Si amb tot aix no nhi havia prou, una vegada ms vam topar amb el proble-ma de qu era el primer Anuari que fiem. Els fets succets durant lany 2003 sovint no eren sufi-cients per centrar el tema, aix que va ser necessari un treball addicional descarbar en el passat re-cent per situar breument els antecedents de cada tema imprescindibles per contextualitzar icomprendre els esdeveniments de lany en curs. Ens alleugeria el pensar que en el segent anuari ai-x ja no caldria, i una simple referncia a larticle de lany anterior seria suficient!

Amb quin plantejament i estructura estan redactades les entrades?

Lestil de redacci i plantejament de les entrades va ser un altre maldecap les primeres setmanes deredacci. I la guia destil ens va resultar de gran utilitat, no noms a lhora de redactar, sin i so-bretot a lhora de pensar quin to i estructura entenem que havia de tenir lAnuari.

14



7/13


Com que la voluntat de lobra era la de facilitar informaci que fos dutilitat com a material de consulta pera un pblic ampli i com a memria histrica, lestil de les entrades hauria de seguir dun to entre el diccio-nari enciclopdic i el periodisme de divulgaci cientfica: textos breus, sinttics i concisos. No ho podemexplicar pas tot de cada cas! s evident que en cada cas shauria pogut aprofundir molt ms. A mesura queentrvem en cada tema ens adonvem que en podrem fer un llibre o una tesi de cadascun! Per aquest noera el propsit, sin donar una visi global i ser un punt de partida per a recerques prpiament dites. Aixque vam prioritzar una visi sinttica dels principals esdeveniments de lany per damunt de lexhaustivitat.Tot plegat amb un to ms divulgatiu que cientfic o tcnic, amb pargrafs curts i escrit, preferentment, enpretrit perfet perifrstic o en pretrit imperfet. Tamb es va establir una extensi orientativa de cada entra-da per no alterar la importncia inicialment identificada per a cadascun dels cent vint-i-cinc temes.

A ms, el to havia de ser el mxim de descriptiu dels fets succets, sense entrar en ls dexpressionsvaloratives ni dopinions prpies dels autors. Aix que, en la mesura del possible, es va evitar extraureconclusions o fer interpretacions; volem que fos el lector qui extragus les seves prpies conclusionsen base a la informaci oferta; aquesta feina s que no us la volem estalviar. LAnuari shavia de li-mitar a endrear, resumir i sintetitzar. Si ms no aquesta ha estat la intenci i hi hem parat molt decompte, tot i que potser no sempre haguem acabat reeixint plenament en lintent. I s que sens dub-te aix ha estat el ms difcil, perqu la major part dels temes no deixaven als redactors precisamentfreds, sin que poc o molt tots tenem alguna opini formada o fcilment es simpatitzava amb al-guna de les parts a mesura que saprofundia en el tema.

Aix, es va fer un esfor perqu en lentrada apareguessin de forma explcita els diferents posicionaments so-vint oposats de tots els actors socials que hi havien participat; donar veu a les opinions de totes i cadascu-na de les parts en conflicte, sense prioritzar-ne cap. Tampoc aix va ser sempre fcil! Per una o altra ra, so-vint hi havia unes veus que tenien major ress als mitjans de comunicaci i altres que quedaven un tantsilenciades. A voltes partem noms de lopini de les plataformes i la feinada era esbrinar que en deien lescambres de comer o les associacions dempresaris; en daltres era a la inversa; o fins i tot hi havia casos enqu trobvem una determinada valoraci del fet... per havem didentificar qui lhavia formulada! Per tant,es va fer un esfor suplementari de recerca per identificar tots els agents i les seves opinions i reflectir de for-ma equnime els diferents posicionaments i la seva evoluci en el temps.

Un parntesi necessari. A tots els qui hem participat en lAnuari ens ompliria de satisfacci queaquest plantejament plural que posa, uns al costat dels altres, els arguments dadministracions, par-tits, plataformes o vens, fos un petit gra de sorra en la difcil per necessria tasca de gestionar elsconflictes territorials com una font doportunitats per a una gesti intelligent i participativa del te-rritori. Parntesi tancat.

B, doncs tot plegat va anar definint una estructura estndard de les entrades que ajudava a donarcoherncia de conjunt a lAnuari: un abstract dencapalament; els antecedents i lorigen de la qes-ti; la descripci del projecte; els agents que intervenen i el seu posicionament; la descripci i evo-luci cronolgica dels fets al llarg de lany; lestat de la qesti a final dany, amb les perspectives oexpectatives de futur plantejades; i les fonts addicionals emprades que puguin ser dutilitat per talque el lector pugui seguir estirant del fil del tema.

A finals de mar, tot just en quatre intensos mesos, prcticament ja tenem la major part de les entrades re-dactades en una versi inicial. Per el procs de revisi, coordinat per la Maria i el Xavi, va ser especialmentexhaustiu per garantir el compliment de tots aquests criteris: lestructura, el to, lestil de redacci, les refe-rncies als agents, les denominacions dinstitucions, plans o infraestructures, les crides entre articles, els n-dexs... Aix les cent vint-i-cinc entrades van comenar un veritable calvari dinnumerables revisions, passant

15



8/13


de carpeta en carpeta: primera versi, revisats pels redactors, segona revisi, illustracions i peus, definitiuspendents de correcci tipogrfica, revisi destil i de catal, ndexs alfabtics i crides entre temes...

Malgrat tot, s possible que entre tanta informaci com hem manegat sens hagi escolat entre lesmans alguna errata, incorrecci o imprecisi. Si aix fos, us preguem sabssiu disculpar-nos i usagrairem que ens ho fssiu saber per corregir-ho en properes edicions. Grcies a lavanada!

Com es visualitzen les interrelacions entre les entrades de lAnuari?

Si alguna cosa es va fer evident des del mateix comenament del projecte, era que moltes de les en-trades estaven interrelacionades entre elles. I havem de trobar alguna forma o altra de facilitar lanavegaci per entre les pgines, saltant dun tema a un altre quan estiguessin relacionats. Ledici

en format paper dificultava adoptar un sistema dhipertext, amb vincles que donessin accs directe

duna entrada a una altra. Aix que vam simular lhipervincle amb una tipografia de VERSALETES.

Atenci doncs! Cada cop que dins duna entrada es fa una crida a una altre article de lAnuari, aquest sha

destacat en VERSALETA i el nmero de lentrada entre claudtors. Cert que no s tan cmode com clicar lhi-

pervincle, per noms us cal seguir el nmero i passar a laltra entrada per traslladar-vos a un altre tema di-

rectament relacionat on podreu ampliar informaci. Una advertncia, com que la interrelaci entre alguns

temes era tan densa, i per no sobrecarregar el text de recursos tipogrfics, noms hem aplicat les versaletes

i el nmero entre claudtors la primera vegada que el tema apareix en cada entrada.

Com estan ordenades les entrades? I com les hem titulades?

Un altre debat que va sorgir des dun primer moment en el si de lequip de lAnuari era com ordenarem

les entrades a la publicaci. Dentrada sens plantejaven dues grans alternatives. Haurem pogut optar per

classificar els articles per grans apartats temtics: les infraestructures, els espais naturals, la producci

denergia, els plans territorials i urbanstics, els projectes urbanstics, etc. Sens dubte, aquest planteja-

ment semblava que estructurava ms la informaci, tot plegat quedava ms endreat. Per, un cop ms,

la realitat resultava molt ms complexa: el tnel de Bracons s una qesti dinfraestructures o despais

naturals? Les urbanitzacions Fluvianutic o del Gorg de Creixell sn qesti de projecte urbanstic o

despai natural? I aix podrem seguir amb prcticament totes les entrades.

Per tant, vam optar per lalternativa: presentar les entrades, una rera altre per ordre alfabtic, sense

classificar-les en apartats, com si dun diccionari enciclopdic es tracts.

Aix s, a lhora de posar els ttols de les entrades, vam aplicar alguns criteris per ajudar a que lordre en

qu finalment apareguessin publicats tingus una certa coherncia i facilits la lectura. Com a criteri ge-

neral, el ttol de lentrada havia de tenir dues parts: la primera part sempre referida al tipus de projecte

o transformaci abocador, aeroport, camp de golf, carretera, etc., la segona el topnim del lloc on es

situa el projecte Tivissa, Reus, Torrebonica, la Panadella. Quan el projecte s coneix indistintament

per dues localitzacions, la del paratge i la del municipi, aquest segon sha incls entre parntesis. Amb

aquest criteri, tots els abocadors apareixerien seguits dins de lAnuari, desprs tots els aeroports, desprs

les autovies, els camps de golf, les carreteres, les centrals eliques, les centrals trmiques. Lordre de les

entrades era estrictament alfabtic, per grcies a aquest criteri els temes similars apareixerien seguits i

agrupats, per sense formar compartiments sectorials estancs.

Laplicaci del criteri no sempre ha estat fcil i potser en alguns casos ha donat resultats que no sem-

blen evidents dentrada. Aix, ens va semblar oport homogenetzar els descriptius dalguns tipus de

16



9/13


problemtiques i, per tant, trobareu entrades com espais oberts, per referir-nos als debats sobre lapreservaci despais agroforestals no inclosos al PEIN; o transformaci urbana, per als projectes ur-banstics de transformaci en teixits urbans consolidats millora urbana, segons la terminologia dela nova llei durbanisme. I tamb ens ha acabat duent a proposar nous acrnims, com ara el FAV perreferir-nos al ferrocarril dalta velocitat de fet, els articles tracten de la infraestructura ferroviria,ms que no pas dels trens.

Els ms observadors potser us haureu adonat que hi ha alguna excepci a lordre estrictament alfa-btic de les entrades. Efectivament, hi havia dues situacions en qu un criteri alfabtic massa estric-te podia comportar un desordre conceptual: duna banda, a les centrals trmiques i eliques era evi-dent que la introducci havia danar, conceptualment, abans que la relaci dentrades al respecte, permolt que aix alters lordre alfabtic; daltra, a les entrades relatives als diferents trams del ferroca-rril dalta velocitat hem preferit seguir el recorregut del traat de Saragossa a la frontera francesaque no pas lordre alfabtic, un recorregut del tipus Girona, la Riba-Montblanc, Saragossa-Lleida,Valls, ens semblava desorientador.

Com adjectivem les entrades? Qu hi fan uns pictogrames al marge?

Per encara ens quedava un altre recurs per remetre als tipus de problemtiques amb que est vin-culada cada entrada, sense necessitat de classificar-les en apartats, i que ens podia ajudar a recollirla complexitat de la transformaci o projecte.

Aix vam identificar setze qestions, de distinta natura, que ens permetrien caracteritzar els diferentstipus de projectes, problemtiques, espais o accions presents alhora, combinats de diferents mane-res, en les diferents entrades de lanuari. Aquests setze elements fan referncia als diferents tipus din-fraestructures, de projectes urbanstics, despais oberts protegits o no o de recursos naturals, pertamb a la presncia de mobilitzacions ciutadanes o diniciatives legislatives. Per representar-los, vamencarregar un joc de pictogrames a Mireia Prats Didric.

Els pictogrames sn un assaig de caracteritzaci o dadjectivaci de lentrada. De qu va aquest te-ma? Ve a ser una mica com quan lentrada en un diccionari comena indicant-nos la seva categoriagramatical adverbi, adjectiu, el nivell de llenguatge vulgar, figurat o lrea temtica herldica,zoologia.

La simple lectura de la columna de pictogrames que apareix en lencapalament de cada entrada per-met fer-se una primera idea, noms duna ullada, de les diferents problemtiques o aspectes presentsen cadascun dels articles. A ms, el pictograma daquell element que s ms significatiu en larticlesha situat en primer lloc.

La informaci est indexada per a un accs ms rpid?

Com a hores dara ja us haureu adonat, ladjectiu territorial que acompanya lAnuari s ms que unadjectiu, est present en la mateixa concepci de totes i cadascuna de les seves parts. I, per tant, enssemblava imprescindible que es pogus fer un accs rpid a la informaci a partir dels llocs dels to-pnims independentment de lentrada en qu es trobessin. s per aix que lAnuari ve acompanyatduns ndex alfabtic toponmic.

Per no noms. Les actuacions en el territori i els posicionaments al respecte sn resultat duna cons-tellaci dagents socials i les entrades aix ho posen de manifest. s per aix que sens feia necessa-

17



10/13


ri tamb un ndex de persones antroponmic i un dinstitucions. Tots sabem perqu serveixen elsndexs: en aquest cas accedir directament a totes les entrades en qu participa un agent o sha mani-festat una persona. Per en aquest Anuari els ndexs dinstitucions i persones tenen encara un altre

valor per si mateixos: noms el llistat de persones i dinstitucions i el nombre docasions en qu apa-

reixen ja s tot un retrat dels protagonistes de lany en curs; un veritable mapa dels agents territo-

rials a Catalunya i la seva presncia en les transformacions del territori. Possiblement lndex dins-

titucions deu ser un dels reculls ms complets de plataformes fins a la data. A ms, pot resultar

suggerent anar comparant com evolucionen al llarg del temps.

Per, atenci! Aqu tamb ens hem perms una petita llicncia! Els nmeros de referncia que acom-

panyen les aparicions de llocs, persones i institucions en els ndexs no fa referncia a la pgina en

qu apareixen, sin a lentrada o article! La major part dels articles sn prou breus com per localit-

zar rpidament la referncia; i en els articles ms llargs sovint els llocs i actors es repetien diverses

vegades al llarg del text. La crida de lndex a larticle ens va semblar que resultava ms til i prcti-

ca per al lector.

Tamb trobareu una relaci dacrnims utilitzats en el text, tot i que la primera vegada que aparei-

xen en cada entrada sha emprat el nom complet de la instituci.

Finalment, encara hi ha un altre accs indexat als temes, per duna altra mena: un mapa de localit-

zaci de les entrades que us permet accedir a les entrades de forma visual segons la seva localitzaci

en el territori. Alhora, ens ofereix tamb una lectura de la distribuci territorial dels temes que shan

tractat.

Quin s el suport grfic de lAnuari?

A mesura que avanava la primavera comenvem a veure una mica de llum al final del tnel de la

classificaci, redacci i revisi dels articles. Aix que vam permetrens plantejar-nos laparat grfic de

lAnuari. Les limitacions de temps i de recursos humans i econmics no ens permetien el gran des-

plegament que havem imaginat en el moment de dissenyar el projecte i ens empenyia ser ms aviat

pragmtics. Per en un Anuari territorial, algun mapa o illustraci havia de sortir-hi! Ja amb el

temps escolant-sens de les mans, vam demanar un cop de m a Montse Ferrs arquitecta dOlot,

que ha tingut una pacincia infinita! perqu ens prepars uns quants pocs, mapes i illustracions.

Aix, cada entrada va encapalada per un petit mapa de Catalunya on shi localitza lentrada en qesti amb

un punt, una lnia ferrocarrils, carreteres, etc. o un ombrejat per a lmbit territorial ms extens a qu,

aproximadament es refereix el tema en qesti i que pot arribar a ser tot Catalunya, s clar.

A ms, una tria dels temes ms significatius de lany shan acompanyat amb un esquema grfic del

projecte. Ah! I encara hi hem afegit unes poques fotografies de collita prpia preses en la major part

per lequip de lAnuari en algunes sortides de treball de camp som gegrafs, no ens en podem estar,

per no fotgrafs sense ms intenci que ajudar a explicar o comprendre millor el conflicte tractat

en aquella entrada.

Qu representa la coerta de lAnuari?

Lestiu sacostava i un bon senyal de qu el projecte avanava era que cada cop ens amonaven ms

els aspectes de presentaci formal. Maria Garcia de Lcida Grfics va dissenyar la maquetaci in-

terior del volum, a partir duna idea del mateix equip de lAnuari.

18



11/13


Per quedava encara un ltim tema pendent, paradoxalment el primer que hauria de veure tothom

quan es publiqus: la coberta exterior del llibre! La Junta de la SCOT pensava que calia una cobertaamb ms intenci dajudar a explicar all que anava dins del volum que no pas dun exercici de dis-seny grfic, i tot plegat amb un pressupost ms que restringit. Aix que vam quedar que la Junta ma-teixa faria una pluja didees sobre el concepte.

El que heu vist a la coberta s un no-mapa, un exercici de map jockey per analogia amb els disc i video joc-keys fet en base a samples mostres del mapa comarcal 1:50.000 de lInstitut Cartogrfic de Catalunya:fragments de mapes extrets del seu context original i disposats per formar un nou mapa de conjunt, un nouterritori per a la descoberta i lexploraci, fet descenaris quotidians de la nostra realitat diria. La idea sins-pira, dalguna manera, en els desorientadors laberints urbans dels mapes per perdres de la InternacionalSituacionista de Guy Dbord s, el de la societat de lespectacle i la Nova Babilnia de larquitecte holan-ds Constant Nieuwenhuys.

El nou territori de la coberta s, alhora, una mena dAleph borgi del territori catal del 2003; un mena d-hiperterritori o hetertop on es condensen les problemtiques, les transformacions, els projectes i els con-flictes territorials que es tracten al llarg de lAnuari: una concentraci juxtaposada i deslocalitzada dautovies,tnels, aeroports, ports, urbanitzacions, polgons, camps de golf, installacions esportives i de lleure, espaisprotegits, etc. Si teniu temps i pacincia, us proposem un passatemps dagudesa visual: si busqueu b entreels fragments recomposats hi trobareu molts dels temes de lAnuari i tamb algunes bromes territorials.

Sobre el no-mapa hi destaca amb fora la T, de territori, de lanagrama de la SCOT, dissenyat en elseu moment per Enric Satu.

I per a qui sn els nostres agraments?

Lector, lectora. Si has arribat aqu atret per la curiositat que solem sentir per lapartat dagraments, aqu tro-bars resumit lentramat dactors i persones grcies als quals ha estat possible aquest Anuari. Si, per contra,has tingut la pacincia de llegir-te duna tirada aquestes notes introductries, ja thaurs fet una idea quelAnuari ha estat un autntic treball dequip. Tot sigui dit de passada, un luxe dequip amb el que ha estat unveritable plaer compartir aquest projecte i tantes bones i com no tamb difcils estones. Per tant, els agra-ments van ms enll de lestricte reconeixement a laportaci feta.

AJuli Esteban, per proposar la idea de fer un Anuari territorial i acceptar-ne la direcci; per les moltes, sa-bies i assenyades aportacions tant en la concepci del projecte com en el seguiment del procs; i per trobarencara el temps descriure larticle de sntesi dels fets ms destacats de lany en un moment de mxim atra-fegament per la seva nova ocupaci professional. AJordi Caas, President de la SCOT a linici del projecte,que no noms va impulsar la idea sin que tamb shi va implicar de ben a prop en la fase inicial, donar-lilimpuls inicial. A Mita Castaer, Presidenta de la SCOT en els mesos finals, per lexcellent acollida al pro-

jecte, no noms per donar-li continutat sin tamb pel seu suport i seguiment.

A Laia Claverol, de la Diputaci de Barcelona, per acollir la idea i per haver tirat endavant, primer, el con-veni de collaboraci entre Diputaci i SCOT que ha fet possible la realitzaci i ledici de lAnuari i, desprs,el conveni amb el Collegi de Gegrafs que va permetre reforar el nucli de redactors. Agraments que snextensius a Carles Anglada, aleshores coordinador de lrea de Cooperaci, aix com a Lorenzo Albardas,cap del Gabinet dEstudis per donar continuitat al projecte.

A Montse Ferrs per implicar-se com una ms de lequip en la producci dels materials grfics i le-dici de les illustracions i per la seva pacincia amb tots els canvis que li proposvem. A Maria

19



12/13


Garcia i a Virginia Barrocal, de Lcida Grfics, per haver maquetat el llibre i introdut les revisionsde galerades en un temps rcord, sempre amb una mostra dinfinita pacincia tant per acceptar elsnostres suggeriments com cada vegada que tornvem a canviar continguts. A Anna Jolis, per les re-visions destil i de catal, quan calia dun dia per laltre. A Mireia Prats, de Didric, per lesfor din-terpretar lencrrec dels pictogrames. A lInstitut Cartogrfic de Catalunya per autoritzar ls defragments del Mapa Comarcal 1:50.000 en la composici de la coberta. Al despatx darquitectesJornet-Llop-Pastor per la cessi de diverses fotografies.

A Mita Castaer,Jordi Juli, Ricard Pi, David Saur iJosep Vila per escriure articles dopini ex-pressament per a lAnuari; i aJordi Caas iJoan Nogu per autoritzar la reproducci darticles do-pini publicats a La Vanguardia.

A totes i tots els que en un moment o altre ens han donat un cop de m aportant-nos informaci su-plementria o resolent-nos dubtes en la redacci de les entrades, especialment a Clara Galiano, dela Direcci General dUrbanisme, a Marta Ball-llosera, de Salvem lEmpord, i a Sebasti Jornet.Tamb voldria agrair la collaboraci inestimable de totes les persones que envieu notcies i infor-maci a la llista [territori].

Agraments que sn molt especials per als companys i companyes que han tirat endavant, dia reradia, la redacci de lAnuari i que nhan estat els seus veritables protagonistes: Josep Bguena, XaviBoneta, Maria Herrero, Anna Jimnez, David Mongil, Alfons Olmo, Sergi Saladi i Manuela Toms.Un grup que ha combinat la capacitat professional i de treball en equip, amb la illusi en el projec-te, la dedicaci molt ms enll de lexigible i, el ms difcil encara, un immillorable ambient de tre-ball i de relaci personal. Menci a part, per, mereixen Xavi Boneta i Maria Herrero, coordinadorsde la redacci i de la producci editorial que s com dir de lAnuari mateix, que no noms han co-ordinat en el dia a dia tant lequip de redacci com els collaboradors externs, sin que han mantin-gut lentusiasme i han sabut encomanar-lo al llarg de tot el procs, fins en els moments ms difcils.Ras i curt, s de justcia reconixer-ho i em complau molt fer-ho: que tingueu aquest primer Anuaria les mans s grcies a ells.

En nom de tots ells, noms em queda dir-vos que ens agradaria que lAnuari us fos un instrumentdutilitat per comprendre millor els fets ms importants qu van passar al territori daquest pas lany2003, les seves transformacions, projectes i conflictes, aix com els seus protagonistes, ms enll dela pluja de notcies de lactualitat diria. I ja ens ompliria de satisfacci si pogus servir per facilitarla reflexi sobre els conflictes territorials com una font doportunitats per a una gesti intelligent delterritori.

Lector, lectora, esperem que la lectura de la resta daquest primer Anuari Territorial de Catalunya si-gui del teu inters. Nosaltres seguim treballant en el del 2004, aix que esperem les teves informa-cions, aportacions i suggeriments per millorar-lo amb la teva collaboraci. Fins ben aviat!

lex TarrojaJuliol de 2004

20



13/13

REFLEXIONS SOBRE

ELS FETS MSDESTACATS DE LANY

Documents

TARROJA, Àlex (2004). Com es va fer l’Anuari territorial? ( the making off )