27

Taula de contingut - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Música de comiat a Lledoners La Mañana Diari de Ponent - 21/01/2019 Trobada inèdita de gegants a Lledoners

  • Upload
    others

  • View
    2

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Música de comiat a Lledoners La Mañana Diari de Ponent - 21/01/2019 Trobada inèdita de gegants a Lledoners
Page 2: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Música de comiat a Lledoners La Mañana Diari de Ponent - 21/01/2019 Trobada inèdita de gegants a Lledoners

Taula de contingut

Clàssica i dansaLa Vanguardia - Catalán - 20/01/2019

EL PERIÒDIC «L’Ordino Clàssic té empenta i arribarà lluny»El Periodic d'Andorra - 21/01/2019

Dies de clàssicaLa Vanguardia - Catalán - 20/01/2019

Víctor García de Gomar, nuevo director artístico del LiceoLa Razón Cataluña - 20/01/2019

LOS NUEVOS CARGOS MUSICALESLa Razón - 20/01/2019

Garcia compaginarà la direcció artística del Liceu amb la programació musical a GironaDiari de Girona - 19/01/2019

Una joia sublimEl Punt Avui - 19/01/2019

Més Uchida i menys KozenaEl Periódico de Catalunya - Catalán - 19/01/2019

Duo dinàmicLa Vanguardia - Catalán - 19/01/2019

L’OSV porta al Palau de la Música l’èpica de les guerres napoleòniquesDiari de Sabadell - 19/01/2019

L’Orfeó Català posa una emotiva nota de color a un dia gris al pla de LledonersRegió 7 - 21/01/2019

Música de comiat a LledonersLa Mañana Diari de Ponent - 21/01/2019

Trobada inèdita de gegants a LledonersRegió 7 - 20/01/2019

La caminada d’Olot a Lledoners pels presos ja trepitja el BagesRegió 7 - 19/01/2019

Misubishi Electric, con los ganadores del premio El Primer PalauSonitrón - 01/12/2018

«Si no canviava de vida podia acabar en cadira de rodes»Regió 7 - 20/01/2019

La mano de FerriolEl Diario Vasco FND - 19/01/2019

Art de bones paraulesEl Punt Avui - 21/01/2019

LA BIOGRAFÍA DE VILA-MATAS EN UN ''RICHTER''

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

16

17

19

20

21

23

24

26

P.2

Page 3: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Música de comiat a Lledoners La Mañana Diari de Ponent - 21/01/2019 Trobada inèdita de gegants a Lledoners

El Mundo de Catalunya - 19/01/2019

JxCAT pregunta a Sánchez «què està diposat a fer en el diàleg amb Catalunya»Diari de Girona - 21/01/2019

27

P.3

Page 4: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Música de comiat a Lledoners La Mañana Diari de Ponent - 21/01/2019 Trobada inèdita de gegants a Lledoners

58 LAVANGUARDIA DIUMENGE, 20 GENER 2019

SAIGONTEATRE LLIURE (MONTJUÏC)25 I 26/I

El teatre internacionaltorna al Lliure ambSaigon, de la companyiafrancesa Les hommesapproximatifs. CarolineGuiela Nguyen dirigeixaquesta història, quetranscorre entre Saigon iParís entre el 1956 i el1996. Un relat èpic icoral sobre els vincles iels territoris –el Viet-nam va ser part de laIndoxina francesa finsals anys cinquanta–,servit en un restaurantvietnamita. El deMarie-Antoinette, que va arri-bar a França el 1956. Elrestaurant Saigon, elmateix nomde 979restaurantsmés a totFrança. La gent hi va aparlar vietnamita. I acantar cançons d’amor,d’amors trencats.Ma-rie-Antoinette també esposa al micròfon algu-nes nits i deixa de bandael seu vestit de cuinera.

‘LA TERNURA’ DE SHAKESPEARE. Alfredo San-zol torna a Barcelona. L’autor de Delica-desoEn la luna torna amb la versió catala-na d’un muntatge que ha triomfat a Ma-drid:La tendresa. Les T deTeatre i DagollDagoms’han aliat per produir aquesta pe-ça escrita i dirigidaperSanzol, que alPoli-oramaprotagonitzenLauraAubert, Elisa-bet Casanovas, Javier Beltrán, Marta Pé-rez, Jordi Rico i Ferran Vilajosana.Inspirant-se enShakespeare, ambels seusgirs inesperats, l’autor ha creat una engi-nyosa comèdia romàntica de llenyataires iprinceses que parla de la impossibilitat deprotegir-nos del mal que pot causarl’amor. I de la necessitat de la tendresa.TEATRE POLIORAMA

MAYORGA, LIMA, SERGI LÓPEZ.Un dels textosmés populars de JuanMayorga, convertiten pel·lícula per François Ozon (Dans lamaison), arriba a la Beckett amb director i

repartiment de luxe: Andrés Lima diri-geix Sergi López,DavidBagès,Míriam Is-cla o Anna Ycobalzeta aEl chico de la últi-ma fila. Un professor de literatura es des-espera corregint les redaccions dels seusalumnes fins que arriba a la del noi silen-ciós de l’última fila. L’afilada capacitatd’observació del text despertarà en ellsomnis i velles frustracions. Entre l’alum-ne i el seu professor naixerà un vincle queacabarà en espiral perversa.SALA BECKETT. DEL 23/I AL 3/III

TAL COM SOM. Una comèdia àcida sobre lanecessitat d’acceptar-nos com som, ambmanies i defectes. Per ser més feliços. ÉsMonster, unaobradeDavidGreigdirigidaper Roberto Romei en el qual les intèr-prets donen vida a Las Princelles, un grupmusical que presenta un disc amb unescançons que estan inspirades en la histò-ria de Cati, una adolescent amb un entornmeravellosament desestructurat.TEATRE TANTARANTANA. DEL 24/I AL 17/II

TeatreJUSTO BARRANCO

L’OBC EN MODE SIMFONICOCORAL. HartmutHaenchen dirigeix aquest cap de setmanal’OBC amb la 3a Simfonia de Schumann ien tres obres imprescindibles del reperto-ri simfonicocoral del romanticisme, unadeBeethoven i dos deBrahms, totes fona-mentals i que presenten textos de poetescom Goethe, Schiller i Hölderlin. Actuenel cor Madrigal i cor de cambra de Gra-nollers.DEL 25 AL 27. L’AUDITORI

UNA SETMANA AMB GUINOVART. El composi-tor i intèrpret català té una doble aparicióalPalaude laMúsica, primeramb laCoblaMarinada dirigida per Marc Timon, ambqui tocarà al piano el seuNocturn a Solso-na en un programa que inclou obres deLamote deGrignon,Morera i Garreta, pe-rò també laRhapsody inbluedeGershwin.Això serà demà dilluns, però el dia 25 tor-na al mateix escenari amb l’Orquestra

Metropolitana de Barcelona, dirigida perRoberto Laborda, amb la qual tocarà elConcert per a piano núm. 21 de Mozart.També s’interpretarà la seva Simfonianúm. 40.21 I 25/I. PALAU DE LA MÚSICA

QUARTET GERHARD, AMBMOZART. ElQuarteten Re menor KV 421 que Mozart va dedi-car a Haydn sonarà a càrrec d’un delsquartets sorgits a Catalunya en la línia delQuartetCasals. LluísCastany, JudithBar-dolet,Miquel Jordà i JeúsMiralles sónelsmembres d’aquesta formació que tambétocarà Brahms i Guix.23/I. PALAU DE LA MÚSICA

MARLENEMONTEIROALMERCAT.Bacants, pre-ludi per auna fugaés lanovapeçad’aques-ta coreògrafa, sorgida de l’escola Parts deAnne Teresa de Keersmaeker, en quèaborda el deliri i la histèria basant-se enl’obre Les bacants, d’Eurípides.DEL 25 AL 27. MERCAT DE LES FLORS

Clàssica i dansaMARICEL CHAVARRÍA

RELLEGINT EL MESTRE.Després de reunir-sepuntualment l’any passat, els barceloninsTop Models, amb Ricky Gil al capdavant,proposen un concert especial amb lacol·laboració del guitarrista i cantant Al-bert Freixas: una relectura íntegra de l’Af-ter the goldrush, publicat per Neil Youngel 1970, per recuperar després alguns tallsemblemàtics del seu repertori.20/I. ROCKSOUND. 21 HORES

LA MARCA DEL ‘PARE’ UDO. Els heavymeta-lers UDO presenten el seu últim giny so-nor, Steelfactory, amb una formació reno-vada després de la incorporació de DeeDammers i Tilen Hudrap, que s’uneixenal pare Udo Dirkschneider i el seu fillSven.22/I. SALAMANDRA. 19 HORES

QUARTET FASCINANT I MESTÍS. Quartiana és,esclar, un quartet format per quatre mú-

sics de l’escena local que des de fa anyscomparteixenprojectes; l’últim, l’orques-tra de percussióCoetus.Martí Serra, XaviLozano, Guillem Aguilar i Aleix Tobiastreballen sobre composicions originalsdes del jazz i les músiques tradicionals.23/I. JAMBOREE. 20 I 22 HORES

UN TRIO DIFÍCIL DE SUPERAR. El cicle Capri-chos d’Apol·lo ens acosta al gran mestrede lamúsicamedieval Eduardo Paniagua,que acompanyat dePedroBurruezo iWa-fir S. Gibril presenta música de trobadorsde les tradicions d’Al-Andalus en formad’aromes andalusines, composicions se-fardites o cantigues d’Alfons X el Savi.24/I. LA [2] DE APOLO. 21 HORES

PASSAT MOLT PRESENT. Després de la sevaactuació en el passat Rock Fest, els glorio-sos Uriah Heep tornen per rememorar igaudir del poderós rock d’un dels grupsmés populars dels setanta.25/I. RAZZMATAZZ 2. 19 HORES

MúsicaESTEBAN LINÉS

GUINO DESPRÉS DE GUINO. Punt final a l’anyGuiovart. Després de mostrar les múlti-ples facetes de l’artista, mort el 2007, ambun ampli ventall d’exposicions monogrà-fiques, la celebració culmina aquesta set-mana ambuna panoràmica del conjunt dela seva obra que porta per títol La realitattransformada. El comissari és LluciàHoms, i reuneix una vuitantena d’obresque recorren un ampli ventall temporal,des de la seva primera època, a finals delsquaranta, fins a principis del 2000.ESPAIS VOLART. DEL 24/I AL 19/V

MATISSE, GRAVADOR. “Un artista no hauriade ser mai un presoner d’ell mateix, nipresoner de l’estil, ni presoner d’una re-putació, ni presoner de l’èxit. Es tracta dela llibertat”, deia Henri Matisse (1869-1954), artista que al llarg de tota la sevatrajectòria va trobar en el gravat un espaid’intimitat on va conrear el retrat, especi-

alment la seva família, amics, artistes omodels nues. La selecciódevint obres quepresenta Marlborough Barcelona incloupràcticament mig segle de les seves crea-cions en aquest camp.MARLBOROUGH BARCELONA. A PARTIR DEL 24/I

VIATGE A L’EUROPA DEL SEGLE XVI AMB EL MES-TRE DÜRER. Un altre artista que va fer delgravat un art major a començaments delsegle XVI i que va influir amb la seva obragràfica tot l’art europeu, l’alemany Al-brechtDürer, és protagonista d’una expo-sició que ocupa tres seus de la ciutat i ensremet als orígens de la història d’Europa.REIAL CERCLE ARTÍSTIC DE BARCELONA/CATEDRAL/MUSEU

DIOCESÀ. A PARTIR DEL 25/I

¡CHAPEAU! S’anuncia com la primera expo-sició de barrets muntada en un museu oinstitució cultural espanyola, i reuneixobres de Casas, Picasso, Balenciaga, Per-tegaz, Ismael Smith, Tàpies o Brossa.FUNDACIÓ PALAU. DEL 26/I AL 9/VI

ArtTERESA SESÉ

CITES de la setmana

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

AGENDA

572000

100801

Diario

170 CM² - 15%

7088 €

58

España

20 Enero, 2019

P.4

Page 5: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Música de comiat a Lledoners La Mañana Diari de Ponent - 21/01/2019 Trobada inèdita de gegants a Lledoners

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ULTIMA

Diario

479 CM² - 45%

551 €

24

España

21 Enero, 2019

P.5

Page 6: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Música de comiat a Lledoners La Mañana Diari de Ponent - 21/01/2019 Trobada inèdita de gegants a Lledoners

62 LAVANGUARDIA C A R T E L L E R A DIUMENGE, 20 GENER 2019

CINEMES CATALUNYABADALONA

OCINE MÀGIC BADALONA 902510500. C.C. MAGIC BADALONA.

AVENIDA SALVADOR ESPRIU, 2Animales fantásticos... 11.50Aquaman 11.50 16.15 18.00 19.00 20.45Astérix: El secreto... 12.30 16.00 18.15Bohemian Rhapsody 17.45 20.15 22.15Bumblebee 22.45Como la vida misma 22.45El gran baño 16.00 18.15 20.30El regreso de Mary... 12.00 16.00 18.25 21.45El vicio del poder 17.45 20.10 22.35Gente que viene y bah 12.00 16.00 18.30 20.30 22.30Glass (Cristal) 12.00 17.45 20.10 22.35Glass (Cristal) 16.00 19.15 21.45La favorita 12.00 16.00 20.00 22.15La gran aventura... 12.30 16.00 17.40 19.15Mi vecino Totoro 16.00Ralph rompe... 12.00 16.00 17.00 18.10Sobre ruedas 22.45Spider-Man. Un... C 20.00 22.15Spider-Man: Un... 12.15Superlópez 16.00 20.40Tiempo después 22.45Unomás de la familia 12.30 16.00 18.00 20.20

BARBERÀ DEL VALLÈSYELMO CINES BARICENTRO 3D 902220922. CARRETERA

N-152, KM 6,700Aquaman 19.20 22.10Astérix: El secreto... 12.00 16.00 18.00Bohemian Rhapsody 19.40 22.20Bumblebee 17.00Cadáver 22.00El gran baño 20.00 22.30El Grinch 11.35 13.30 15.35El regreso de Mary... 12.15 16.45 19.30Eliminado: Dark Web 22.10Gente que viene y bah 11.50 16.10 20.30Gente que viene y bah 14.00 18.20 22.40Glass (Cristal) 11.55 17.15 21.00Glass (Cristal) 14.30 19.50 22.25La gran aventura... 12.00 15.50 17.50 19.50La gran aventura... C 14.00Mi vecino Totoro 14.00Ralph rompe... 12.30 16.10 18.30Spider-Man: Un... 12.00 14.30Superlópez 17.30

CERDANYOLA DEL VALLÈSEL PUNT ACEC 3D 936921125. SANTA TERESA 18Aquaman 11.50 16.30 19.30 22.30Astérix: El secreto... 12.15 16.10Bohemian Rhapsody 19.15 22.30Bumblebee 16.25El gran baño 18.00 20.20 22.40El Grinch 12.15El regreso de Mary... 12.00 16.00 18.20 20.40 22.45El vicio del poder 19.15 22.35Gente que viene y bah 11.55 16.45 18.50 20.55 23.00Glass (Cristal) 11.50 16.15 18.10 21.00 22.30La favorita 16.40 19.00 22.45La gran aventura... 12.15 16.15 18.45 20.40Ralph rompe... 12.10 16.10Spider-Man: Un... 11.55 20.35 22.50Superlópez 12.00 16.15 18.25Unomás de la familia 12.10 16.25 18.30 20.30

CORNELLÀ DE LLOBREGATCINEMES FULL ACEC 934719272. AVINGUDA BAIX LLOBREGATAnimales fantásticos... 11.45 16.00 19.00 22.00Animales... 12.00Aquaman 12.15 16.10 19.10 22.10Aquaman 13.15 18.00 21.00Aquaman 16.00 19.00 22.00Astérix: El secreto... 11.45 13.55 16.00 18.00Bèsties fantàstiques... C 13.50Bohemian Rhapsody 12.00 16.10 19.15 22.20Border 20.00 22.35Bumblebee 12.00 17.00 19.45 22.30Bumblebee 11.45Cadáver 16.10 18.10 20.20 22.40Detectiu Conan... C 13.35El gran baño 20.10 22.40El regreso de Mary... 12.30 16.00 19.00 22.00El vicio del poder 16.40 19.30 22.20Eliminado: Dark Web 11.45 20.30 22.40En Ralph... C 11.40 13.55Gente que viene y bah 11.45 16.00 20.30Gente que viene y bah 13.55 18.20 22.45Glass (Cristal) 12.15 16.50 19.40 21.30Glass (Cristal) 13.15 17.30 20.30 22.30Ha nacido... 16.25 19.20 22.15La favorita 17.00 19.40 22.15La gran aventura... 11.45 13.45 16.10 18.15 20.20La gran aventura... C 11.40 16.00 18.00Maquia: Una historia... 13.55Mi vecino Totoro 11.45 13.50 16.00 18.00Miamor perdido 16.00 18.25 20.35 22.45Mortal Engines 16.15 19.15 22.15Ploey C 11.40Ralph rompe... 11.50 13.00 16.00 18.45Ralph rompe... 11.40Robin Hood... 16.00 18.40Smallfoot 13.45Sobre ruedas 20.00 22.25Spider-Man: Un... 12.00 16.00 18.50 21.15Superlópez 12.20 16.45 19.15Unomás de la familia 16.15 18.25 20.35Viudas 20.00 22.35

FIGUERESCINEMES LAS VEGAS 972 556974- 972 556985. C/ SANT PAU, 44Astérix: El secreto... 16.00 19.45Bohemian Rhapsody 19.45 22.30Closet Monster 15.40La decisión 22.15La francesita 16.00 17.55 20.00Sabates grosses C 17.35The Habit of Beauty 22.00Tiempo después 22.20Un asunto de familia 17.40 20.00

GAVÀCINESA BARNASUD 902333231. PROGRÉS 69Aquaman 12.15 16.00 19.00 21.55Astérix: El secreto... 12.15 15.55 17.50Bohemian Rhapsody 21.00El gran baño 18.50 22.10El regreso de Mary... 16.10El vicio del poder 21.25Gente que viene y bah 12.05 16.00 18.10 19.55 22.05Glass (Cristal) 12.00 16.20 19.10 20.20 22.00La gran aventura... 12.10 16.05 18.00Ralph rompe... 12.20 15.55 18.25Spider-Man: Un... 12.25 19.45

GIRONAALBÈNIZ CENTRE 3D 972410110. JERONI REAL DE FONTCLARA

2-4Aquaman 16.05 18.40 21.15Astérix: El secreto... 16.15 18.15Bohemian Rhapsody 16.30 20.45 22.00Como la vida misma 20.25 22.30El gran baño 20.20 22.30El regreso de Mary... 16.05 18.25Gente que viene y bah 16.30 18.30 20.30 22.30Glass (Cristal) 16.05 18.20 20.40Glass (Cristal) 17.05 19.20 21.40La favorita 16.00 18.10 20.20 22.30La gran aventura... 16.10La gran aventura... C 18.10Unomás de la familia 16.15 18.20 20.25 22.30Viudas 19.00ALBÈNIZ PLAÇA 972410660. PL. JORDI DE SANT JORDI S/NEl reino 18.30El vicio del poder 16.05 18.25 20.45La buena esposa 16.15 20.45Sobre ruedas 18.20Un asunto de familia 16.00 20.40CINEMA TRUFFAUT 972225044. PORTAL NOU 7Atardecer 16.30 19.15 22.00Ernest & Célestine... C 12.00

GRANOLLERSOCINE GRANOLLERS 3D 938401590. POL. EL RAMASSARAnimales fantásticos... 11.45Aquaman 11.45 16.30 18.00 19.15 22.00Astérix: El secreto... 11.45 16.00 18.30Bohemian Rhapsody 11.50 17.45 20.15 22.40Bumblebee 20.15Cadáver 22.45Como la vida misma 22.20El gran baño 16.00 20.15 22.30El regreso de Mary... 11.30 16.00 17.00 18.20El vicio del poder 17.45 20.10 22.40Eliminado: Dark Web 21.00Gente que viene y bah 11.45 16.10 18.30 20.45 22.30Glass (Cristal) 12.00 18.00 20.20 22.45Glass (Cristal) 16.00 19.20 21.45Ha nacido... 22.30La favorita 16.00 18.15 20.30 22.45La gran aventura... 11.30 16.00 17.35Mi vecino Totoro 11.30Mortal Engines 22.30Ralph rompe... 11.15 16.00 18.10 20.20Sobre ruedas 22.30Spider-Man: Un... 11.15 16.15 20.15Superlópez 18.15Unomás de la familia 11.30 16.00 19.10 20.40CINEMA EDISON . CARRER JOAN DE CAMPS I GIRÓ, 1Colette 20.30

L’HOSPITALET DE LLOBREGATL’HOSPITALET FILMAX GRAN VIA ACEC 4DX 902180193.

CC GRAN VIA 2 (AV. GRAN VIA 75)Aquaman 12.00 12.30 17.00 19.30 22.00Aquaman 22.00Astérix: El secreto... 16.15 18.15Bohemian Rhapsody 12.30 17.00 19.30 22.00Bumblebee 19.45El gran baño 12.30 20.30 22.00El regreso de Mary... 12.30 20.00 22.30El vicio del poder 18.45 22.00Eliminado: Dark Web 22.45Fast & Furious 8 19.15Gente que viene y bah 12.30 16.30 18.30 20.30 22.30Glass (Cristal) 12.30 16.45 20.30Glass (Cristal) 16.15 18.00 22.15La favorita 12.30 16.00 19.30 22.00La gran aventura... 12.30 16.00 16.30 17.45 18.30La gran aventura... C 16.15Ralph rompe... 12.30 16.30 18.30Spider-Man: Un... 20.30Superlópez 19.15 22.45Unomás de la familia 12.30 16.00 18.00 20.00

LLEIDASCREENBOX FUNATIC 902125902. PI I MARGALL, 26Atardecer 10.30 18.45Carmen y Lola 10.30Cas Murer. El... C 21.45El gran baño 12.50 17.00 19.00El reino 19.30El veredicto 17.45Ha nacido... 15.30Juliet, desnuda 12.20La gran aventura... C 10.30 15.45 17.15La tercera esposa 21.00Quién te cantará 22.30Sobre ruedas 21.10Tiempo después 13.45Todos los caminos 12.00Un asunto de familia 14.55Yuli 13.55

MANRESABAGES ACEC 3D 938731532. POL. ELS TRULLOLSAquaman 11.45 17.00 19.35 22.10Astérix: El secreto... 12.10 16.30 18.20Atardecer 22.00Bohemian Rhapsody 11.50 17.10 19.45 22.20Bumblebee 20.20 22.30El gran baño 18.00 20.15 22.30El Grinch 12.10 16.20El regreso de Mary... 11.50 16.50 19.40 22.10El vicio del poder 19.50 22.20Gente que viene y bah 12.00 16.10 18.20 20.30 22.40Glass (Cristal) 11.50 17.20 18.10 19.50 22.20La favorita 12.00 17.30 20.00 22.30La gran aventura... 18.15 20.10La gran aventura... C 12.00 16.20Ralph rompe... 12.10 16.00 18.15Sobre ruedas 20.20 22.30Spider-Man: Un... 12.00 16.00Superlópez 20.20 22.40Unomás de la familia 12.00 16.10 18.00

MATARÓCINESA MATARÓ PARC 3D 902333231. CC MATARÓ PARC

(ESTRASBURG 5)Animales fantásticos... 21.30Aquaman 12.00 16.00 19.00 20.40 22.00Astérix: El secreto... 12.15 16.00Bohemian Rhapsody 12.00 16.20 19.15 22.00El gran baño 19.40 22.15El regreso de Mary... 18.35Eliminado: Dark Web 22.45Gente que viene y bah 12.15 16.00 18.15 20.30 22.45Glass (Cristal) 12.00 17.10 19.10 20.50Glass (Cristal) 16.20 18.00 20.00 22.00La favorita 12.10 16.20 19.05 21.45La gran aventura... 12.10 17.45

La gran aventura... C 12.30 15.50Ralph rompe... 12.15 15.45 18.10Spider-Man: Un... 12.00 16.00 22.20Unomás de la familia 12.15 15.50 18.00 20.10FOMENT MATARONÍ 937903450. CARRER NOU, 11El regreso de Ben 18.00 20.00

MONTCADA I REIXACCINES MONTCADA 935753929. CC EL PUNT DE MONTCADA

(VERDI 2-4)Aquaman 18.00 20.15 22.30Astérix: El secreto... 16.15Bohemian Rhapsody 18.15 20.30 22.45Bumblebee 20.40El regreso de Mary... 16.15 18.15El vicio del poder 18.00 20.30 22.50Glass (Cristal) 18.00 20.30 22.45La gran aventura... 16.15 18.30 20.30Mortal Engines 22.45Ralph rompe... 16.15 18.30Robin Hood... 22.45Spider-Man: Un... 16.15 20.30Superlópez 16.15Tiempo después 16.15 22.45

SABADELLIMPERIAL ACEC 3D 937263233. PL. IMPERIAL 4Aquaman 16.00 19.00 22.00Astérix: El secreto... 16.00 18.00Atardecer 22.00Bohemian Rhapsody 16.00 19.00 22.00Border 20.00 22.30El gran baño 20.00 22.30El Grinch 16.00 18.00El regreso de Mary... 16.00 19.00 22.00El vicio del poder 16.00 19.00 22.00Gente que viene y bah 16.00 18.15 20.30 22.45Glass (Cristal) 16.15 19.15 20.15 22.15 22.45La favorita 16.15 19.15 22.15La gran aventura... C 16.00 18.00 20.00Ralph rompe... 15.50 18.00

SANT CUGAT DEL VALLÈSYELMO CINES SANT CUGAT 3D 902220922. CC SANT CUGAT

(AV. VIA AUGUSTA 2-14)Aquaman 21.00Astérix: El secreto... 15.40 17.30Bohemian Rhapsody 17.00 19.45 22.30El gran baño 20.00El regreso de Mary... 15.50 18.30El vicio del poder 19.20 22.00Gente que viene y bah 16.00 18.10 20.20 22.40Glass (Cristal) 16.45 19.30 22.15La favorita 16.30 19.00 21.30La gran aventura... 15.45 17.45Ralph rompe... 18.40Sobre ruedas 22.50Spider-Man: Un... 16.20Superlópez 21.15Unomás de la familia 16.10 18.20 20.30Yuli 22.45

TARRAGONAOCINE LES GAVARRES 3D 902170831. CC LES GAVARRES

(AUTOVÍA TARRAGONA-REUS)Animales fantásticos... 22.45Aquaman 12.00 18.00 20.45Aquaman 16.30 19.15 22.15Astérix: El secreto... 12.15 16.00 18.15 19.15Atardecer 21.45Bohemian Rhapsody 12.00 16.00 17.45 20.15 22.45Bumblebee 20.30 22.20Cadáver 21.00Como la vida misma 20.15 22.30El gran baño 16.00 18.15 20.30 22.45El Grinch 16.00El regreso de Mary... 12.00 16.00 18.20 21.30El vicio del poder 16.00 17.45 19.00 20.15 22.45Eliminado: DarkWeb 22.45Gente que viene y bah 16.00 18.00 20.45 22.45Glass (Cristal) 12.00 17.45 20.15 22.45Glass (Cristal) 16.30 19.00 21.45La favorita 16.00 20.00 22.30La gran aventura... 12.15 16.00 17.00 17.40Mi vecino Totoro 16.00Ralph rompe... 12.15 16.00 17.15 18.15 19.30Sobre ruedas 20.30 22.30Spider-Man: Un... 16.00 18.15Superlópez 12.15 18.30 20.30Unomás de la familia 12.15 16.00 18.30 20.30

TERRASSACINESA PARC VALLÈS 3D 902333231. AV. CAN JOFRESA 85Animales fantásticos... 12.30 21.45Aquaman 12.05 17.45 20.15Aquaman 15.50 18.50 21.55Astérix: El secreto... 12.05 16.25 18.20Bohemian Rhapsody 12.10 15.40 18.40 21.15Bumblebee 21.20El gran baño 12.20 15.35 19.40 22.20El Grinch 12.00 15.20El regreso de Mary... 12.10 17.20 19.25El regreso de Mary... 16.30 18.15 22.15El vicio del poder 12.10 16.10 19.15 21.55Eliminado: Dark Web 12.40 15.25 22.25Gente que viene y bah 12.35 15.45 17.50 20.05 22.15Glass (Cristal) 12.00 18.00 19.10 21.30Glass (Cristal) 16.20 18.30 21.00 22.00Glass (Cristal) 17.05 20.00La favorita 12.20 16.45 19.05 21.40La gran aventura... 11.45 16.00 17.55La gran aventura... C 12.15 16.50 20.25Mi vecino Totoro 11.55Mortal Engines 12.25 15.10 21.10Ralph rompe... 11.50 15.45 18.10 19.00Spider-Man: Un... 12.25 15.25 18.20 21.45Superlópez 12.30 16.45 20.10 22.20Tiempo después 21.15Unomás de la familia 12.35 15.40 17.35 20.20 22.25

VICMULTICINES SUCRE 938832108. RECINTE FIRAL EL SUCRE

(LLOTJA 9)Aquaman 11.20 20.00 23.00Astérix: El secreto... 11.40 15.50 17.35Bohemian Rhapsody 16.00 18.00 20.30 22.30El regreso de Mary... 11.30 15.45 22.40Gente que viene y bah 18.30 19.20 21.10 23.00Glass (Cristal) 11.30 16.05 18.30 19.50 22.15La favorita 15.50 18.10 20.55 22.55La gran aventura... 15.50 17.30 19.10Ralph rompe... 11.50 17.50Spider-Man: Un... 11.30 20.20Superlópez 11.35 15.55 23.00Unomás de la familia 11.45 15.45 20.10Unomás de la familia 14.05 17.40 22.05

Barcelona

Projecció de ‘The Grand Bizarre’Filmada al llarg de cinc anys i endiversos països, el CCCB projecta elprimer llargmetratge de l’anima-dora experimental Jodie Mack. TheGrand Bizarre és un diari de viatgeaudiovisual centrat en la roba quemostra centenars de materialstèxtils i estampats de diferentslocalitzacions, com ara Mèxic, elMarroc o l’Índia.CCCBMontalegre, 5A les 18.30 hores. 3 euros.

Duo de Neus Planai Maria CamahortEl duo de Neus Plana (flauta ipercussió corporal) i Maria Cama-hort (guitarra i arranjaments)presenten una proposta musicalamb un repertori que ofereix pecesdels segles XVI i XVII (Folies, Cha-conne), tradicions orals de dife-rents cultures (cançons sefardites,turques, catalanes) i música escrita(F. Gasull, A. Piazzolla, W. Walton).Recinte Modernista de Sant PauSant Antoni Maria Claret, 167A les 19 hores. 10 euros.

Vilafranca del Penedès

Concert solidari amb In CrescendoEl festival solidari MusiciVeu pre-senta un espectacle musical acàrrec del jove grup vocal de 12veus In Crescendo, amb una granformació de cant coral i amb parti-culars arranjaments que interpre-ten cançons modernes amb una

posada en escena original.Auditori Fòrum Berger BalaguerRambla Nostra Senyora, 6A les 19 hores. 10 euros.

Terrassa

Cloenda de l’exposició‘Un pessebre napolità del segle XXI’Com a cloenda de l’exposicióUn pessebre napolità del segle XXIque ha ocupat l’Espai Zero duranttot el Nadal, Josep Massaguécondueix una visita comentada pelseu artífex. Figurinista i escenò-graf, fa servir la tradició italianaactualitzada i personalitzada ambimaginació i mestratge per crearuna representació que fa traslladara la Via di San Gregorio Armeno(Nàpols), el centre neuràlgic delmón pessebrista encara avui dia.Museu TèxtilSalmerón, 25A les 12 hores. Gratuït.Cal inscripció prèvia.

Girona

FiratastÚltim dia de Firatast, la fira dedegustació i venda de productesd’alimentació de qualitat basadaen la promoció dels plats, novetatsi productes a través del tast. Elstiquets es bescanvien per les ofer-tes d’entre més de 300 degustaci-ons diferents, totes amb un valord’entre 1 i 4 tiquets.Fira de GironaPasseig de la Devesa, 34De 12 hores a 17 hores.A partir d’1 euro.

L’AGENDA

SI VOLEU PUBLICAR UNA ACTIVITAT EN AQUESTA PÀGINA O A L’AGENDA DIGITAL DE ‘LAVANGUARDIA’, ENTREU I CREEU-VOS UN COMPTE AWWW.LAVANGUARDIA.COM/AGENDA

L’Orquestra Simfònica de Düsseldorfcomença un nou cicle Ibercamera a Girona

DiesdeclàssicaSÍLVIA OLLER Girona

L’OrquestraSimfònicadeDüssel-dorf, sota la batuta del directorhongarèsÁdámFischer, inauguraavui la nova temporada del ciclede música clàssica Ibercamera al’Auditori deGirona.Ho farà ambladramàticaSimfonianúmero9deMalher, peça que se sentirà perprimera vegada en un cicle quedes de fa dotze temporades hacontribuït a consolidar la tradiciósimfònica a la província amb lapresènciadegransorquestresiar-tistes de prestigi. Serà, a més, eldebut a Girona de l’OrquestraSimfònica de Düsseldorf, la sego-na més antiga d’Alemanya, ambmés de 150 anys d’història, i la se-gonavegadaqueelmestreFischertrepitja l’Auditori.Abanshohaviafetdirigint laSimfònicadeViena.Ibercamera comptarà amb al-

tresformacionsconsolidadescoml’Orquestra deCambra deMunic,que oferirà un recital d’obres dePiazzola, Bach, Txaikovski i Bar-ber (3/II) o la Simfònica del Tea-tre Mariinski de Sant Petersburgque,acompanyadaperl’OrfeóCa-talà isota labatutadeValeriGuér-guiev, interpretarà la cantataAle-xanderNevski (10/III). Tambéhiactuaran l’Orquestra SimfònicaTxaikovski (12/V) i l’OrquestraInstrumentsofTime&Truth,for-mada pels millors intèrprets de

músicaantigadelRegneUnit,queinterpretarà la Passió segons santJoan de Bach juntament amb elcorOxfordVoices (31/III). Un al-tre nom propi és el del violinistajaponèsFumiakiMiura, que toca-rà amb la pianista Varvara pecesdeMozart, Schubert iBeethoven.Completen el cicle quatre con-

certs demúsica de cambra ambeldebut de les formacionsTrioFor-tuny i Cosmos Quartet i l’adeu deMireia Barrera com a directoradelCorMadrigal.

Cicle Ibercamera. Auditori deGirona. Fins al juny

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

AGENDA

572000

100801

Diario

215 CM² - 19%

8978 €

62

España

20 Enero, 2019

P.6

Page 7: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Música de comiat a Lledoners La Mañana Diari de Ponent - 21/01/2019 Trobada inèdita de gegants a Lledoners

Cataluña

SHOOTING

La Generalitat arranca del Gobierno una mesa de diálogo

El Gobierno de Pedro Sánchez pactó el jueves con la Generalitat en una reunión a puerta cerrada –no como la de Pedralbes de diciembre– estudiar el establecimiento de un nuevo cauce de diálogo «entre partidos», que discurriría en paralelo a la Comisión bilateral prevista en el Estatut.

EFE

Víctor García de Gomar, nuevo director artístico del Liceo

La comisión ejecutiva del Gran Teatro del Liceu anunció el lunes que Víctor García de Gomar será a partir de la próxima temporada el nuevo director artístico de la institución en sustitución de la actual directora, Christina Scheppelmann. García de Gomar, hasta ahora adjunto a la dirección del Palau de la Música, buscará dar un nuevo impulso al teatro. Contará como uno de sus asesores con Àlex Ollé, de la Fura dels Baus.

EFE

Uno de los jóvenes detenidos el miércoles por un supuesto delito de desórdenes públicos durante las protestas del primer aniversario del 1-O en Girona, cuando cortaron las vías del AVE, fue el sobrino del presidente de la Generalitat. Entre los 16 personas, puestas en libertad el mismo día, se encontraban también los alcaldes de la CUP en Verges y Celrà.

Dos alcaldes de la CUP y el sobrino

de Torra, entre los detenidos por las protestas del 1-O

EFE

El sistema sanita-rio catalán no sale de la UCI desde los recortes aplicados por Convergència

en 2011. Un invierno más, la

gripe ha llegado en forma de epidemia y las urgencias de

los grandes hospitales se han vuelto a colapsar,

con centros acumulando a casi

un centenar de pacientes a la espera de una cama durante

horas e incluso días. Además,

Metges de Catalun-ya ha convocado

otra semana de huelga en los

centros sanitarios concertados para fi nales de febrero.

La sanidad, en la UCI: epidemia de

gripe, colapso y nueva huelga

6 Domingo. 20 de enero de 2019 • LA RAZÓN

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

10000

68298

Diario

311 CM² - 30%

10422 €

38

España

20 Enero, 2019

P.7

Page 8: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Música de comiat a Lledoners La Mañana Diari de Ponent - 21/01/2019 Trobada inèdita de gegants a Lledoners

Cultura

Teresa Berganza hasta Silvia Marsó, Manu Tenorio y Blas Cantó. «Muchos de los niños para los que hemos diseñado los talleres provienen de situacio-nes de riesgo y de entornos de violencia de género. Nosotros queremos mostrarles que hay otro mundo, otra forma de rela-cionarse y de sanar a través de la liberación de la actividad creati-va», asegura Jurado, y añade: «Estoy convencida de que con el tiempo tendremos grandes nom-bres del arte que habrán nacido de este proyecto».

Arte contra la violencia

Pilar Jurado recauda fondos en un gala benéfi ca para MadKids in Art, un proyecto que busca sacar a los niños de situaciones de riesgo al enseñarles a explorar su creatividad

Pilar Jurado, en Madrid

D. M. - MADRID

El Sistema Nacional de Or-questas creado en Venezue-la por José Antonio Abreu

en 1975 se ha convertido en las últimas décadas en un gran ejemplo de cómo el contacto con las artes puede producir un cam-bio social tangible. Pilar Jurado lo cita como inspiración de su más reciente proyecto, MadKids in Art, con el que pretende desa-rrollar una serie de talleres de arte destinados a niños proce-dentes de entornos de violencia o en riesgo de exclusión social. Jurado, directora artística del MadWomenFest, cantante de ópera, musicóloga, directora de orquesta y profesora, es también embajadora de la Organización Internacional del Trabajo (OIT) desde 2013, momento a partir del cual comenzó a involucrarse de manera ofi cial en programas relacionados con la infancia.

«La vinculación con los pro-yectos sociales es una especie de gen con el que naces, yo lo llevo en el ADN. Pero desde que traba-jo con la OIT y, especialmente, desde que comencé a pergeñar el MadwomenFest abordé con mucho interés los temas de vio-lencia de género. Y en cuanto entras en ese mundo te das cuen-ta de cuánto y cómo se ven afec-tados los niños involucrados en estas situaciones. Es entonces

cuando me doy cuenta de que se necesita un programa que real-mente vaya más allá, por eso propuse a la Fiscalía crear Mad-Kids in Art», explica Jurado.

Para recaudar fondos para el programa, que comenzará en Madrid pero con miras a expan-dirse no solo por España sino por todo el mundo –«en República Dominicana ya han demostrado mucho interés», afi rma Jura-do–, se celebrará mañana una gala benéfi ca en el Círculo de Bellas Artes. Llamada la Mad-

Kids in Art Fashion Night, con-tará con el apoyo de varias fi r-mas nacionales de moda, entre ellas Ágatha Ruiz de la Prada, y servirá también como inaugura-ción de la Fashion Week, que comienza ofi cialmente el jueves. La gala será dirigida por el ilu-sionista Anthony Blake y asisti-rán multitud de personajes del mundo de la cultura que ya han apadrinado el nuevo proyecto de Jurado, desde Iñaki Gabilondo, también muy involucrado en el MadWomenFest, Carmen Posa-das, Cayetana Guillén Cuervo y

«CON EL TIEMPO TENDREMOS GRANDES NOMBRES DEL ARTE QUE HABRÁN NACIDO DE ESTE PROYECTO», AFIRMA JURADO

C. PASTRANO

Ha empezado el año con varios nombramientos impor-tantes que venían esperándo-se. Algunos han supuestos sorpresas y otros eran cosa cantada. El Liceo contaba desde marzo pasado con un nuevo director general, Valentí Oviedo, al que ahora se añade un nuevo director artístico tras la no renovación a Christina Scheppelmann, elegido por un concurso absolutamente inútil, puesto que todos sabíamos que el ganador iba a ser Víctor

García de Gomar. Su curriculum es amplio y venía realizando una buena labor en el Palau de la Música. Sin embargo, su trabajo en el Liceo será distinto, ya que una cosa es gestionar un contai-ner a base en gran parte de artistas en gira presentados por agentes y otra crear un proyecto artístico propio con una orquesta y un coro que han de mejorar. Algo me indica que Oviedo va a querer participar activamente en este diseño. El Teatro de la Maestranza, con un concurso al que se presentaron candidatos relevantes, se ha decidido por Javier Menén-

dez, quien llevaba quince años a cargo de la ópera en Oviedo. Su paso del Cam-poamor a la Maestranza coincide también con el relevo de Jaime Martínez en la presidencia de la Fundación Opera de Oviedo. Un inolvida-

GONZALO ALONSO

LOS NUEVOS CARGOS MUSICALES

EN SOLFA ble «Peter Grimes», un «Turandot» a base de retales, «Fuenteovejuna» o la incorpo-ración a la ópera de Miguel

del Arco son algunos de sus hitos. Curiosas las coinciden-cias: se despide de Oviedo con un título tan sevillano como «Carmen» y a Sevilla llegará en junio la misma producción de «Andrea Chenier» que se vio en Oviedo hace un par de años. Menéndez tiene sobrada experiencia tanto en la gestión como en el campo artístico, algo no fácil de encontrar, conoce bien la Maestranza, cuenta en producción con Ana Este-

ban, antigua colaboradora en ABAO y la suerte de llegar cuando Antonio Garde, su antecesor y ahora subdirector del Inaem, dejó solucionados buena parte de los problemas del teatro. También ha habido nombramientos en los auditorios de Barcelona y Madrid. En el primero, por concurso, Robert Brufau estaba ya encargado de su programación. No era fácil encontrar candidato para el segundo, dada la exigencia de funcionariado, los horarios laborales y la remuneración. Al fi nal hubo suerte con Narciso Mercé, quien además es un buen afi ciona-do. Deseemos suerte a todos ellos, como al también recién nombrado José Monforte como director general del Palau de les Arts tras el cese de Inmaculada Pla, del que cabe sacar recomendaciones para todos ellos. No han de olvidar que para triunfar se deben a sus superiores y han de colaborar con su equipo y ser siempre conscientes de que han de tener a su favor a público y prensa. Sin ambos es seguro el fracaso.

48 Domingo. 20 de enero de 2019 • LA RAZÓN

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

217000

68298

Diario

290 CM² - 28%

9727 €

48

España

20 Enero, 2019

P.8

Page 9: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Música de comiat a Lledoners La Mañana Diari de Ponent - 21/01/2019 Trobada inèdita de gegants a Lledoners

Víctor Garcia de Gomar seguiràvinculat a l’Auditori de Girona toti el seu nomenament aquesta set-mana com a director artístic delGran Teatre del Liceu, on s’incor-porarà a partir del setembre.

Garcia de Gomar actualmentés el programador i director artís-tic de música clàssica de l’Auditoride Girona i també és el director ar-tístic del festival Nits de Clàssica.

El regidor de Cultura de Girona,Carles Ribas, va destacar ahir queel nou càrrec de Víctor Garcia deGomar al Liceu «dona encara mésprestigi a la programació» gironi-na.

A més, Ribas va assegurar quela compaginació de càrrecs deGarcia de Gomar certifica l’Audi-tori de Girona com un «espai dereferència nacional on gaudir dela música clàssica».

El nou director artístic del Liceuva confirmar també per la sevapart que els càrrecs «són compta-tibles» i que continuarà vinculatcom a programador musical a laciutat de Girona, on es va iniciarfa anys en aquesta especialitat.

De Gomar va arribar a la ciutatde Girona el com a progra-mador i director artístic del festi-val de Músiques Religioses i delMón. A partir del , quan es va

inaugurar l’Auditori, es va conver-tir també en el programador detots els concerts de música clàssi-ca del nou equipament, que hatingut des dels seus inicis una in-

qüestionada acceptació tant pelque fa a la qualitat com a l’assis-tència de públics.

El , Garcia de Gomar es vaincorporar a l’equip del Palau dela Música com a director artísticadjunt.

De tota manera, en aquell mo-ment ja va sol·licitar poder com-

paginar la seva feina a la instituciócatalana amb els seus càrrecs a laciutat de Girona.

Ara, malgrat assolir un càrrecamb major responsabilitat, tan elgovern local com el mateix Garciade Gomar han volgut mantenir elslligams gironins.

De Gomar és també director

del festival Nits de Clàssica, que secelebra cada estiu a Girona, apro-fitant els escenaris de la ciutat mo-numental.

Escenaris com el claustre de lacatedral, el Museu d’Art, l’Auditoride Girona, el monestir de Sant Da-niel i Sant Pere de Galligants acu-llen propostes destacades delpanorama musical català i inter-nacional a l’estiu.

En la presentació de l’any passat, de Gomar va dir: «La nos-tra voluntat és programar músicaper a tots els públics i tots els gustos. El festival promou la crea-ció artística, fa visible el talent lo-cal i permet ampliar l’oferta cul-tural».

D.B.GIRONA

El regidor de Cultura gironí, Carles Ribas, assegura que el nou càrrec de Víctor Garcia de Gomar «dona encara més prestigia la programació gironina» Va arribar a la ciutat vinculat al Festival de Músiques Religioses i va continuar a l’Auditori�

Garcia compaginarà la direcció artística delLiceu amb la programació musical a Girona

Piñeira, Ribas, Madrenas i Garciade Gomar presenten el festivalNits de Clàssica 2018. DDG

«La nostravoluntat ésprogramarmúsica per a totsels públics i totsels gustos»

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

29000

4854

Diario

515 CM² - 46%

2029 €

43

España

19 Enero, 2019

P.9

Page 10: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Música de comiat a Lledoners La Mañana Diari de Ponent - 21/01/2019 Trobada inèdita de gegants a Lledoners

n un article recent, elmusicòleg Cèsar Cal-mell, a propòsit del

patrimoni musical català,es preguntava si éremprou dignes per veure enun escenari, posem percas, l’Artaserse, de Domè-nec Terradellas. Aquestava ser la pregunta que emvaig fer dijous al Palauquan l’excels duo formatper la mezzosoprano Mag-dalena Kozená i la pianistaMitsuko Uchida es va veu-re obligat a interrompre enmés d’una ocasió el seuexcels recital a causa delsmòbils. No és la primeravegada, malauradament,que això succeeix a la nos-tra vida musical, però al fi-nal un no pot deixar depreguntar-se si l’assistenta un concert és digne d’as-sistir-hi pel simple fet queha adquirit una entradaquan, durant la seva cele-bració, és incapaç de mos-trar una actitud d’educaciói respecte. El detall no ésen absolut balder.

Les composicions deRobert Schumann, HugoWolff, Antonín Dvorák i,fins i tot, els poc interpre-tats Sieben Brettl-Lieder,de Schönberg, que vamescoltar són una veritableinvitació a endinsar-nos enun món d’interiorització irecolliment poètics on lasuma de música i poesiaha de menar a la desco-berta de la veritat de lescoses. A través de la vivèn-cia d’una experiència, tanestètica com espiritualque, segons el discurs delperíode romàntic, posa eninterrogant les veritats ofi-cials i insta a un refús de lavida externa, un recitalcom el de dijous demana-va, almenys durant l’esto-na del concert, aïllar-semolt més del mundanalsoroll. I més encara quan adalt l’escenari es va podercomptar amb el concursd’una joia de la més altaorfebreria sorgida de la su-ma d’una Kozená estratos-fèrica a nivell vocal i unasaviesa, provinent de latradició pianística vienesa,d’Uchida. Absolutamentsublim. ■

E

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Oriol Pérez Treviño

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Críticacant

Magdalena Kozená& Mitsuko UchidaPalau de la Música. 17 de gener

Una joiasublim

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA Y ESPECTACULOS

105000

21395

Diario

172 CM² - 16%

1095 €

24

España

19 Enero, 2019

P.10

Page 11: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Música de comiat a Lledoners La Mañana Diari de Ponent - 21/01/2019 Trobada inèdita de gegants a Lledoners

43el PeriódicoDISSABTE 19 DE GENER DEL 2019espectacles

«Les dones també tenen dret a ser gent terrible»

NANDO SALVÀ TORONTO

La negríssima sàtira La favorita és la primera de les seves pel·lícules que no parteix d’un guió escrit per ell mateix. Però, alerta, ningú ho di-ria. Al film, mentre viatja al segle XVIII per contemplar el convuls regnat d’Anna de Gran Bretanya, el grec Yorgos Lanthimos ofereix la mateixa mirada irresistiblement misantropa que en obres prèvies com Canino (2009), Llagosta (2015) o El sacrificio de un ciervo sagrado (2017). Sigui com sigui, i en part per la presència en el repartiment d’actrius com Emma Stone i Rachel Weisz, és la seva pel·lícula més pro-pera al mainstream. Després del seu exitós pas per festivals com Venè-cia i Toronto, lidera el grup en la carrera cap als Oscars.

— Hi ha qui diu que La favorita és la se-va pel·lícula més accessible. ¿Hi es-tà d’acord? — Això espero, perquè ha sigut mol-tíssim més cara que cap de les me-ves pel·lícules anteriors, i estaria bé que els que l’han pagat puguin re-cuperar els seus diners. Però no la vaig fer per accedir a més gent. Sé que dir una cosa així pot sonar malament, però mai penso en el públic. Fer-ho impediria que el meu ci-ne fos honest.

— Quan un pensa en una pel·lícula ambientada en la reialesa britànica del segle XVIII, el més nor-mal és imaginar una cosa molt diferent de La favorita. ¿En quina mesura va tenir això en comp-te quan la va fer? — Diguem que m’avorreix aquest cine d’època que és encartonat, i en què el punt de vista és sem-pre masculí. Vaig desco-brir que a les pintures d’aquella època les dones són retratades amb senzi-llesa i naturalitat, i els ho-mes apareixen grotesca-ment empolainats, amb per -ruques gegantines i quilos de maquillatge. Em va agradar molt aquesta contradicció, i em va sem-blar que podia il·lustrar a la perfec-ció un món com el de la pel·lícula, en què les dones són fortes i els ho-mes són inútils.

— ¿La definiria com una pel·lícula fe-minista? — Crec que qualsevol pel·lícula que pretengui fer justícia a les dones, especialment si la dirigeix un ho-

YORGOS LANTHIMOS Director de l’acabada d’estrenar ‘La favorita’

der, el destí de milers de persones pot arribar a dependre d’una crisi d’ansietat o d’un mal de cames.

— Un altre tret comú a totes les se-ves pel·lícules és el pessimisme... — No em ve de gust explicar històries sobre gent a qui la vida li va de meravella. ¿Quin sentit tin-dria? El que és lleig és més interes-sant que el que és bonic, almenys perquè fa pensar. Com a especta-dor, m’agraden els films que em fan dubtar sobre quina actitud moral o emocional he de prendre, o qüestio-nar-me si el que sento és apropiat.

— Del seu cine es diu que és estrany, surrealista, pertorbador... ¿D’on di-ria que prové la seva mirada? — Jo vaig començar en publicitat en una època en què fer cine a Grècia era gairebé impossible, perquè no hi havia indústria. Continua sense haver-n’hi, en realitat. No vaig sen-tir mai l’ambició de triomfar com a cineasta, perquè això no era una op-ció. Per això, quan per fi vaig acon-

seguir reunir una mica de diners i convèncer uns amics per fer la

meva primera pel·lícula, ens vam sentir lliures per tren-

car totes les regles.

— Quan va rodar Canino (2009), ¿s’imaginava que només 10 anys després estaria treballant amb estrelles de Holly-wood? — No imaginava res del que m’ha passat. Quan vaig començar a fer pel·lícules donava per fet que nin-gú les veuria. I de sobte Ca-

nino va recór -rer el món

guanyant pre-mis, i jo em pre-

guntava: «¿Com és possible que els agra-

di una pel·lícula així? ¿Quin és el seu proble-

ma?».

— Cadascuna de les seves pel·lí-cules ha sigut més important que

l’anterior. Si ara li truquen per rodar un blockbuster, ¿acceptarà? — No ho faran. No crec que cap pro-ductor de Hollywood vegi Llagosta i després pensi, «s’ha de contractar aquest tal Lanthimos per a la nos-tra pròpia pel·lícula de superhe-rois». I, d’altra banda, no m’interes-sa gaire. Necessito tenir l’última paraula en totes les pel·lícules que faci. Vull respondre només dels meus propis errors. H

33Yorgos Lanthimos, fotografiat a Nova York el novembre passat.

GETTY IMAGES / GARY GERSHOFF

me, les ha de retratar com a éssers humans; demostrar que hi ha tota mena de dones de la mateixa mane-ra que hi ha tota mena d’homes, i que els personatges femenins tenen dret a ser gent terrible. I crec que La favorita ho fa.

— Si hagués de con-

nectar La favorita amb el seu cine anterior, ¿com ho faria? — Bona part de les meves pel·lícules parlen de relacions de poder. És un tema que m’interessa perquè, en realitat, totes les relacions huma-nes són jocs d’equilibri de poders. I el que em fascina és que, quan una

sola persona té moltíssim po-

Més Uchida i menys Kozena

PABLO MELÉNDEZ-HADDAD BARCELONA

Anem arreglats. Si el Li-ceu va contractar en el seu moment el progra-ma espanyolista-fla-

menc de Magdalena Kozena, aquest any és el Palau de la Música Catalana el que ha contractat la mezzo txeca, una cantant tan bo-na com moltes de les seves col·le-gues espanyoles a les quals el Pa-lau els tanca les portes dels grans cicles. Potser influeix en projecció internacional d’aquesta cantant correcta i voluntariosa el seu con-tracte discogràfic, el seu famós marit –Simon Rattle– o la seva as-sociació amb artistes magnífics com la pianista Mitsuko Uchida.

Perquè en el seu programa de dijous només va entebionar l’am-bient d’un Palau mig buit (¿o mig ple?), amb un públic poc concen-trat, carregat de tos i que a més va exhibir el so ni més ni menys que de tres mòbils... ¿Públic de lied? Pa-ciència, haurem d’acabar de for-

mar-lo. L’únic que realment va re-sultar interessant en la veu de Ko-zena va ser la interpretació de set de les vuit cançons de cabaret de Schoenberg, els Brettl-Lieder, excep-tuant Nachtwandler (que exigeix piccolo, trompeta, piano i percus-sió). En aquestes cançons teatrals va semblar relaxar-se.

En el primer grup, dedicat als Gedichte der Königin Maria Stuart de Schumann, la veu de la mezzo va arribar amb un vibrato excessiu, amb una veu entre seca i aspra, amb pujades a l’agut atapeïdes i estridents i greus inaudibles. És innegable el seu bon gust en el fraseig i la intensitat amb què diu el text, sobretot en el cicle de Dvorák, per aquí gairebé mai pro-gramat. En canvi, dels lieder de Wolf el millor va ser el seu Elfen-lied, ja que es va moure molt mi-llor en les cançons més lleugeres. Això sí, Kozena no va poder co-municar amb seducció en un gran i difícil programa que les dues intèrprets ja havien visitat fa algunes temporades.

Això de Mitsuko Uchida és un altre tema, i demostra un domini absolut en totes les peces, des de la lleugeresa de l’Ondina de Wolf fins a la profunditat tràgica de Dvorák i a la teatralitat desinhibi-da de Schoenberg. H

CRÒNICA Recital al cicle Grans Veus del Palau

La pianista japonesa va demostrar un domini absolut en totes les peces

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECTACULOS

358000

66307

Diario

160 CM² - 15%

3840 €

43

España

19 Enero, 2019

P.11

Page 12: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Música de comiat a Lledoners La Mañana Diari de Ponent - 21/01/2019 Trobada inèdita de gegants a Lledoners

DISSABTE, 19 GENER 2019 C U L T U R A LAVANGUARDIA 37

Posadas i Robles defensen el llegat de la feminista en la presentació d’una compilació dels seus articles sobre literatura

Campoamor, armacarregadade futurFERNANDO GARCÍAMadrid

Clara Campoamor(1888-1972) recupe-ra actualitat: per laseva tascapionera enel feminisme espa-

nyol, ara en ple ressorgiment, ipel descobriment de facetes finsara ignorades de la seva obra.Amb el suport entusiasta de lesescriptores Carmen Posadas iMarta Robles, la doctora en Lle-tres Hispàniques i investigadoraBeatriz LedesmaFernández deCastillejo va pre-sentar dijous unarecopilació d’arti-cles literaris de laparlamentària iescriptora femi-nista. ÉsDel amory otras pasiones,publicada dins dela col·lecció Cua-dernos de ObraFundamental dela Fundació Ban-co Santander, quecoordina JavierExpósito. El llibredescobreix unafaceta divulgativainteressant i fins ara ignorada deCampoamor des del “desig d’en-comanar la seva passió per la lite-ratura”. Els escrits corresponen,a més, a la que, segons Ledesma,va ser “l’etapa més fructífera,desconeguda i feliç” de l’autoradurant el seu exili a Buenos Airesentre el 1938 i el 1955.La base del llibre són 29 petits

assajos que la política i advocadamadrilenya va publicar a la revis-ta argentina Chabela. Campoa-mor hi comenta i analitza l’obrade poetes del segle d’or com sorJuana Inés de la Cruz, Quevedo,Góngora o Garcilaso; del Renai-xement com Juan de la Cruz,Fray Luis de León o Cristóbal deCastillejo; delRomanticismecom

i antifeministes forçar retroces-sos enaquest àmbit comelsque lasufragista va veure i va patir apartir del cop de Franco? “Men-tre hi hagi democràcia, no. I si in-sisteixen a intentar una marxaenrere, lluitarem per impedir-ho”, va respondre Robles. “Lahistòria no és una línia recta, sinóque fazigues-zagues.Peròencaraque siguem apocalíptics quan elmoment és dolent, cal pensar quela direcció a la llarga sempre vacap endavant”, va dir Posadas.En la lluita per una millora en

la situació jurídica i social de lesdel seu gènere, Clara Campoa-mor “no només es va haver d’en-frontar als homes, sinóque tambéa les dones que s’entossudien a

ensenyara la resta el camíqueha-vien de seguir” com si fossin im-madures o beneites, va assenya-lar Robles. L’activista del sufragiuniversal va defensar la llibertatplena de les dones i “el seu dret aequivocar-se”. No com les que,amb la socialista Victoria Kent alcapdavant, es van oposar al votfemení sota l’argument que les

votants estarien massa influïdesper l’Església.La també periodista va recor-

dar, a més, la crítica posició deCampoamor respecte als debatssobre aspectes de gènere secun-daris que podien distreure delsmés decisius. Aleshores ja era elcas del que avui anomenem llen-guatge inclusiu. “Ella deia que ai-xò no li trauria ni un minut deson. I això m’acosta molt a les se-ves tesis”, va afegir Robles. I ésque el feminisme, fins i tot en lesdiscussions sobre com articularles estratègies en qüestions deforma, no és cosa de fa dos dies.Ni la lluita acabarà d’aquí un pa-rell d’anys.L’herènciadeCampo-amor té vigència i té futur.

NICO RODRÍGUEZ / EFE

Elogi de la flauta

CicledeCambra

Intèrprets:EmmanuelPahud,flauta, iEric leSage,piano

Llocidata:L’Auditori, 14/I/2019

JORGE DE PERSIA

L’excel·lentresultatdel’últimaac-tuació d’aquest gran flautista enaquestasalalihavalgutqueaques-ta vegada hi anessin entusiastesadmiradors, molt joves i suposoque futurs flautistes. El resultat:entradesesgotades.Laudablel’en-tusiasme del públic, tot i que crecque la resposta dePahudno va es-taralasevaaltura.Emvaferl’efec-te que havíementrat en unmuseudecòpies.S’hiexhibiengransqua-dresperònoerenelsoriginals.Pa-hud-LeSagevanproposarunpro-gramadequatre obres: tres arran-

jaments del flautista i l’original,una bastant vulgar Introducció ivariacions sobre el lied TrockneBlumen, deSchubert.Divertimentde sala en què els virtuosos es llu-ïenfinsitotforadelapartitura.Re-iterativa i amb poca gràcia, parlode l’expressió, no de la tècnica, enlaqualPahudésunmestre.El recital va començar amb un

arranjamentdelaSonataperavio-lí K. 296 deMozart, discutit en di-versossentits.Primerunpianoex-pressiu, tot i que massa brillant iabassegador, i l’arranjament deflauta ja va plantejar una reflexió.És un dels grans instruments quehanmarcat la història de la nostramúsica,peròtéunaidentitat–comtots– molt forta, que els granscompositors han sabut respectarpercompondreobresdegranaltu-ra. I un arranjador, per més quevirtuós, els ha de tenir en compte.El pla de les textures és molt im-

portant i no es pot tot; les sevesparticularitats tímbriques i de ca-pacitat de so (en l’orquestra hi hauna vintena de violins, encara queatotestirarduesflautes);eneltim-breienelregistreagut, flautaipia-no de vegades són incompatiblesfins a l’impressionisme gairebé, amés de les seves dificultats de tra-duir correctament escriptures deviolí, comés el cas. Pahud va tenirmillor fortuna amb l’arranjamentde la Fantasiestücke op. 73 deSchumann, per la sevapròpia ver-satilitatoriginal, jaque l’obrasesi-tua al piano en un context méscentrat, sibéelsmatisosvanresul-tar escassos. Més coherent va serl’arranjament–apartir del deviolídeMenuin suposo–de la inacaba-daSonataen famajordeMendels-sohn, amb un Adagio ben fet, i unfinale només per exaltar públics.Crec que un virtuós ha de preveu-re el musical, i quan arregla obresha de ser conscient dels límits quehad’afrontari,pertant,posar-sealllocdelcompositor.Noemsemblabon camí exhibir el virtuosismeper si.

CRÍT ICA DE CLÀSSICA

Duodinàmic

MagdalenaKozenáMitsukoUchidaObresde:Schumann,Wolf,Dvo-rák iSchönbergLlocidata:Palaude laMúsicaCatalana (17/I/2019)

JAUME RADIGALES

Hi havia moltes expectatives. I esvan superar amb escreix. En pri-mer lloc, per un programa liede-rístic exigent, peròmolt atractiu iamb algunes pàgines poc progra-madesenaquesttipusdeconcerts.En segon lloc, per l’estat de gràciatècnic i interpretatiu de les duesartistes: una Magdalena Kozenáde timbre homogeni, de fraseigelegant, de justa i reeixidaexpres-sivitat, de dicció perfecta, de pro-jecciófermaidegranprofessiona-litat; una Mitsuko Uchida hereva

de la gran tradició pianística vie-nesaiquevademostrarquelasevaespecialització en Mozart i enSchubert serveix per crear sinuo-ses textures damunt del teclat,ambunsovolàtil, immaculat, per-fecte.La interiorització de la pregària

a “Gebet” dels Gedichte der Köni-ginMaria Stuart de Schumann, ladesolació de l’última estrofa del“Wo find’ich Trost” delsMörickeLiederdeWolf, elmeravellós pas-seig pianístic d’Uchida sobre elscompassosdelVtakmnohémsrdcimrtvojest deDvorákielscanvisderegistre “a l’estil Ute Lemper” deldarrer lied de Schönberg van seralguns dels grans moments d’unavetlladasenzillament inoblidable.I finalment,unprec:aturemim-

mediatament la plaga de la telefo-niamòbil escolant-seals concerts.Al de dijous hi va haver momentsdevergonyaaliena.

CRÍT ICA DE L IED

ElsarticlesreunitsperLedesmadescobreixenla facetapedagògicadeCampoamorenl’etapa“mésfeliç i fructífera”

LA 2

Espronceda, Zorrilla o Becker;d’èpoques més remotes com elMarqués de Santillana o Juan deMena, i de temps més recentscom Manuel Machado o AmadoNervo.Als seus articles Campoamor

subratlla “els sentiments que vanser la substància vital dels nostresgrans poemes”, va explicar Le-desma en la presentació de lacompilació. Els comentaris con-tinguts en els textos, i tambél’elecciómateixa dels autors i po-emes, ofereixen un testimoni “ín-

L’obraA la dreta, CarmenPosadas, BeatrizLedesma, JavierExpósitoiMarta Robles durantla presentació delllibre recopilatoriDelamor y otras pasiones

L’autoraClara Campoamor,sobre aquesteslínies en una fotod’arxiu, va escriuredesenes d’articlesliteraris durant l’exilia l’Argentina entreel 1938 i el 1955

tim i confidencial” de Campoa-mor. De manera que la col·leccióés una “radiografia emocional”de la seva persona.En la presentació Carmen Po-

sadas iMartaRobles vandestacarla vigència de les idees de Cam-poamor i la solidesa del seu llegaten la defensa dels drets de les do-nes. Poden les noves forces ultres

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

572000

100801

Diario

147 CM² - 13%

4069 €

37

España

19 Enero, 2019

P.12

Page 13: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Música de comiat a Lledoners La Mañana Diari de Ponent - 21/01/2019 Trobada inèdita de gegants a Lledoners

En la seva aposta per apropar la música clàssica a tots els públics, l’Orquestra Simfònica del Va-llès presenta aquest dissabte el seu programa 6, Txaikovski con-tra Napoleó, dins el cicle de con-certs Simfònics al Palau, que orga-nitza i produeix juntament amb el Palau de la Música Catalana des de fa més de dues dècades.

Sota la batuta de l’antic titular, James Ross, el concert serà una nova mostra de com La Simfòni-ca reconverteix el format tradi-cional de concert en una sessió de multimodalitat (aplegant re-clams sonors i audiovisuals). En aquest sentit s’hi encabirà un ví-deo de cinema mut realitzat per Gregg Lachow i interpretat per l’actor nord-americà Doug Fitch que recrea les peripècies d’un ve-terà de les guerres napoleòniques.

El personatge protagonista del film s’inspira en la faula de Háry János, un soldat que embellia ale-grement les seves gestes mentre les narrava: aquestes històries el convertiren en l’heroi que mai no havia estat en la vida real. Es pro-jectarà durant la interpretació de

les suites de l’òpera homònima del compositor hongarès Zolan Ko-dály.

El concert s’obrirà amb la cone-guda Marxa hongaresa de La con-demna de Faust, de l’Hector Ber-lioz, i centrarà la segona part en Txaikovski gràcies a les Variaci-ons rococó per a violoncel i orques-tra Opus 33 interpretades per una de les intèrprets franceses més re-llevants del moment, Anne Gas-tinel. Els mèrits d’aquesta vio-loncel·lista la van portar a tocar durant un any el llegendari Mat-

teo Gofriller, el cello que va pertà-nyer a Pau Casals

Com a clausura, l’OSV oferi-rà la popular Obertura 1812, que Txaikovski va compondre per commemorar la victoriosa resis-tència russa el 1812 enfront de l’avanç de La Grande Armée de Napoleó Bonaparte. L’obra re-crea una lluita musical entre te-mes folklòrics russos, l’himne im-perial rus i La Marsellesa amb un final espectacular enmig d’efec-tes de la percussió que recrea ca-nons i campanes triomfals.

El cartell promocional del concert ‘Txaikovski contra Napoleó’ / CEDIDA

El concert ‘Txaiko-vski contra Napo-leó’ podrà veure’s avui dissabte al Palau de la Música Catalana, a les 18.30 h, i demà -diumenge 20 de gener- al Tea-tre-Auditori Sant Cugat, a les 19 h

MÚSICA ‘Txaikovski contra Napoleó’ combina la música de Zoltan Kódaly amb un muntatge audiovisual de l’artista nord-americà Doug Fitch

L’OSV porta al Palau de la Música l’èpica de les guerres napoleòniquesAlbert Ferrer Flamarich • @AlbertFFlamari1 #OSV #TxaikovskiContraNapoleó

Durant la segona part, el concert se centrarà en la violoncel·lista Anne Gastinel

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SABADELL

4438

Martes a sábados

370 CM² - 40%

540 €

35

España

19 Enero, 2019

P.13

Page 14: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Música de comiat a Lledoners La Mañana Diari de Ponent - 21/01/2019 Trobada inèdita de gegants a Lledoners

Jordi Pesarrodona ha estat una de les cares visibles des de l’inici

El fred i la pluja no van espantar els manifestants

Membres de Música per la Llibertat a primera fila i elscantaires de l’Orfeó Català al darrere, ahir al migdia

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

TEMA DEL DIA

26000

5336

Diario

1107 CM² - 123%

2159 €

2-3

España

21 Enero, 2019

P.14

Page 15: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Música de comiat a Lledoners La Mañana Diari de Ponent - 21/01/2019 Trobada inèdita de gegants a Lledoners

�La pluja va enfangar el pàrquing i va provocarque s’haguessin de remolcar alguns vehicles

Amb una pluja no intensaperò sí perseverant es va aixecarahir el dia al pla de Lledoners, ons’havien programat diversos ac-tes per acomiadar els presos quedonaven continuïtat als que vantenir lloc dissabte. El més esperatva ser el concert de l’Orfeó Cata-là, que va posar una emotivanota de color a un dia gris, no no-més per la meteorologia, sinótambé per la proximitat del tras-llat dels polítics independentis-tes a Madrid.

Unes . persones, segonsels organitzadors, van fer acte depresència a l’esplanada de darre-re de la presó bagenca, unesquantes menys que en la trobadagegantera de dissabte. La plujadel matí, que es va aturar sorto-sament quan músics i cantairesestaven a punt d’actuar, va en-fangar l’indret i va provocar algu-nes relliscades i també proble-mes de circulació. A quarts dedotze una ambulància del SEMva atendre una persona que ha-via caigut i s’havia lesionat lleu-ment el turmell, a causa del fang.I a la sortida, un cop finalitzatl’acte, diversos vehicles van pas-sar-les magres per sortir de lazona d’aparcament. Com méscotxes passaven més fangós que-dava el terra. Fins i tot va haver-hi dos vehicles que van quedarencallats i van haver de ser re-molcats per vehicles dels orga-nitzadors fins al camí de sortida.

Caminant des d’OlotEl concert de l’Orfeó Català va te-nir lloc després de l’actuació delsMúsics per la Llibertat, que vaninterpretar El cant dels ocells,L’estaca i Els indignats. Abans, aquarts d’onze, van començar aarribar les persones que van re-córrer a peu la distància entreOlot i Lledoners des de diumen-ge passat per donar suport «al di-fícil tràngol que espera als presospolítics i a tota la societat catala-na els propers mesos».

«No podem donar-vos la lli-bertat, però sí un trosset del nos-tre cor perquè us escalfi quan si-gueu a Madrid i també per aaquells que sou a l’exili», va dirXavier Toldrà, membre de la pla-taforma Bianya Sobiranista, queva organitzar la caminada ambel suport d’Òmnium Garrotxa.Hi van participat, per etapes, uns caminadors. Cada dia un au-

tobús els recollia al punt d’arri-bada i els tornava a Olot, segonsvan explicar els organitzadorsahir a aquest diari. I, l’endemà,un grup de nous caminadorssortia d’Olot cap al lloc on s’ha-vien quedat els companys perseguir el camí cap a la presó.

63 cantaires de l’OrfeóXavier Puig i Esteve Nabona vanser els encarregats de dirigir els cantaires de l’Orfeó en la sevacantada solidària, que va emo-cionar els presents i que va servirper clamar, entre tema i tema,l’absolució dels encausats perl’-O i el retorn dels que estan al’exili. Els cantaires van interpre-tar El cant de la senyera, Munta-nyes del Canigó, Calma del mar,El rossinyol, L’Empordà, La Ba-languera, La sardana de les mon-ges i, per cloure l’acte, Els sega-dors juntament amb els Músicsper la Llibertat.

Anna Rosés, cantaire i porta-veu de l’Orfeó, va explicar que laidea del concert solidari va sorgirdels mateixos cantaires, de for-ma voluntària, per «la necessitatde mobilitzar-nos activamentper tot el que està passant». Enun principi havien de cantar a lespresons, però van decidir traslla-dar els actes a l’exterior dels cen-tres «per fer-ho més reivindicatiui al costat de la gent que és aquícada dia», va expressar Rosés.

El santjoanenc Jordi Pesarro-dona, que va conduir, com és ha-bitual, la jornada, va donar lesgràcies al cor pel «privilegiatconcert que ens heu ofert» i vaagrair «la immensa feina» delsvoluntaris «que heu estat aquícada dia i us heu deixat la pellperquè tot sortís bé». L’acte vaacabar amb una recollida de fir-mes en suport de la Caputxinadadels estudiants de la Universitatde Girona, que reclamen ambuna tancada indefinida la retira-da de la denúncia d’Adif pel tallde vies de l’ d’octubre passat.

NOEMÍ BADRENAS ST. JOAN DE VILATORRADA

L’Orfeó Català posauna emotiva nota decolor a un dia gris alpla de Lledoners

FOTOGRAFIES DE: OSCAR BAYONA

També hi havia lloc per als més petits Calia caminar amb precaució per no relliscar a causa del fang

Unes 900 persones vancompletar a peu la distànciaentre Olot i Lledoners peracomiadar els empresonats

La portaveu de l’Orfeó:«Teníem la necessitat demobilitzar-nos activamentper tot el que està passant»

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

TEMA DEL DIA

26000

5336

Diario

1107 CM² - 123%

2159 €

2-3

España

21 Enero, 2019

P.15

Page 16: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Música de comiat a Lledoners La Mañana Diari de Ponent - 21/01/2019 Trobada inèdita de gegants a Lledoners

Música de comiat a Lledoners Músics per la Llibertat i l'Orfeó Català van oferir ahir un recital al pla de Lledoners. Tot i no parlar de "comiat", veuen provable que sigui el darrer acte abans del trasllat a Madrid. /FOTO: E.R. (ACN)

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ACTUAL

1807

Diario

105 CM² - 10%

263 €

14

España

21 Enero, 2019

P.16

Page 17: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Música de comiat a Lledoners La Mañana Diari de Ponent - 21/01/2019 Trobada inèdita de gegants a Lledoners

MIREIA ARSO

Solidaritat gegant amb els presos abans del judici�Una norantena de colles geganteres arribades d’arreu del país es van aplegar ahir al migdia davant de Lledoners per mostrar el seu suport als polítics iactivistes empresonats abans del seu imminent trasllat per al judici pel procés. La trobada va ser organitzada per un grup de joves geganters �6

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

26000

5006

Diario

918 CM² - 102%

3008 €

1,6

España

20 Enero, 2019

P.17

Page 18: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Música de comiat a Lledoners La Mañana Diari de Ponent - 21/01/2019 Trobada inèdita de gegants a Lledoners

El pla de Lledoners va ser es-cenari ahir al matí d’una trobadainèdita de geganters vingutsd’arreu de Catalunya per acomia-dar els polítics empresonats en elque podria ser el seu darrer capde setmana al centre penitenciaridel Bages, abans no siguin tras-lladats a Madrid.

Fins a colles de gegants i ge-gantons es van reunir a l’esplana-da que hi ha darrere la presó, ons’han fet fins ara tots els actes rei-vindicatius de suport als presos.Segons els organitzadors, maiabans s’havia fet una trobada ge-gantera a Catalunya amb tantescolles, totes catalanes, reunides«per un sol motiu». En aquest cas,per donar suport als presos abansd’afrontar el judici pel Procés. Se-gons les mateixes fonts, ahir almatí hi havia uns gegants, ge-gantons, nans i alguna mulassareunides a Lledoners, i uns .membres de colles que els acom-panyaven. A banda, entre . i. persones més que no es vanvoler perdre la diada.

També hi va haver membresd’algunes colles, com la de Sant-pedor, en desacord que els seusgegants participessin en una tro-bada plantejada per «motius po-lítics», tal com va explicar el regi-dor santpedorenc –i presidentdel Consell Comarcal del Bages–Agustí Comas: «Hi ha gent ques’ha queixat dient que això és po-lítica i que no entenen per quèhem de portar la imatgeria a unacte com aquest». La colla deSantpedor va portar els seus dosgegants (el Paraqüenta i la Mun-deta) i els dos gegantons (l’Isidreti la Tia Sala).

Les colles de gegants van co-mençar a ballar a les del matí.Cridades de quatre en quatre,amb l’ordre en què s’havien ins-crit a la trobada, van moure’s alball de la música dels grallers i elstabalers, que van tocar repartits

també en quatre grups. De lesnostres comarques van partici-par les colles geganteres de Ca-llús, Gironella, Guixers, Sant Juliàde Cerdanyola, Manresa, Mont-major, Santa Maria d’Oló, SantVicenç de Castellet, Sant Martí deTous, Santa Maria d’Oló, Marto-rell, l’Ametlla de Merola, la Llacu-na, Igualada, Cardona, Santpe-dor, Fonollosa i Calaf.

En un ambient fred però moltfestiu, i sense oblidar el rerefonsde protesta, els balls van conti-nuar fins a la del migdia. Llavorsva ser el moment més emotiu dela jornada diürna, quan tots elsgrallers i tabalers es van situar decara a la presó, al punt de l’espla-nada més proper al centre peni-tenciari, i junts van interpretar Elssegadors. Mentrestant, els ge-gants que ocupaven el pla de Lle-doners feien un últim ball, junts.Segons va explicar a Regió elsantjoanenc Jordi Pesarrodona,aquell instant va ser «molt càlidper als presos, que han pogut sor-tir al pati per escoltar-nos tot i es-tar amb visites familiars i d’advo-cats per preparar la seva defen-sa».

Després de la ballada, els mo-tards dels Escamots Catalans vanfer acte de presència al centre delpla. Segons el president del grup,Jordi Gabaldón, es van mobilitzaruns motoristes. Ja a la tardaes va fer una pregària pels presosi, un cop fosc, va ser el torn deJoan Bonanit, que ahir va desitjarun bon son als presos d’una for-ma especial (vegeu desglossat).

Els joves impulsorsL’empresonament d’exmembresdel Govern català i els fets suc-ceïts des de llavors no deixen in-diferents, tampoc, els més joves.De fet, la trobada de gegants quees va viure ahir a Lledoners va serimpulsada per un grup de noisd’entre i anys, tots ells mem-bres de colles geganteres, que fa

mesos van veure la necessitat departicipar en els actes de suportals polítics. Quim Plaza és un delsjoves organitzadors, té anys iés membre de la colla geganterad’Arenys de Mar. Ahir era el locu-tor de l’acte. L’acompanyava Ro-ger Rocabert, de anys i de Sa-badell, membre de les colles deMoià i Blanes, i Èric Ribas, delsgegants de Ribes de Freser. «Es-tàvem avorrits i vam començar acontactar amb colles de tot Cata-lunya. No pensàvem pas que ensen sortiríem», van explicar aaquest diari. Alguns dels partici-

pants s’acostaven a abraçar-losper la feina feta.

Avui, l’Orfeó CatalàEl que es preveu que podria ser eldarrer cap de setmana dels polí-tics presos a Lledoners no noméses recordarà per l’especial troba-da gegantera. Avui és previstauna actuació de l’Orfeó Català, ales . hores, després de la queprotagonitzaran els Músics per laLlibertat. Una estona abans, a /de , el pla de Lledoners acolliràl’arribada dels participants de lacaminada Olot-Lledoners, orga-nitzada per la plataforma BianyaSobiranista i Òmnium Garrotxa.

NOEMÍ BADRENAS ST. JOAN DE VILATORRADA

Trobada inèdita de gegants a Lledoners�Fins a 89 colles geganteres de Catalunya es van reunir ahir al pla de darrere la presó�L’Orfeó Català actua aquest migdia

Les paraules que pronunciacada nit Joan Bonanit davant lapresó de Lledoners van anaracompanyades ahir per un grancartell de foc on es podia llegirla paraula «absolució». Aquestaacció sorpresa es va dur a termeperquè es complien vespresdes que el jove va començar adesitjar un bon son als presos, iho ha fet nit rere nit.

Milers de persones van acu-dir al pla de Lledoners, de nou,ahir al vespre i van poder sentirla resposta de tots els presos al«bona nit». També hi van ser lamare i la germana de Jordi Tu-rull. El cartell pirotècnic es vaaixecar amb una grua i va pren-dre foc un cop penjat a l’aire.Jordi Pesarrodona va detallar aaquest diari que a partir d’ara«absolució» serà el lema delsactes que s’organitzin per fercostat als polítics catalans, queestan a les portes del judici.

N. BADRENAS SANT JOAN DE VILATORRADA

Joan Bonanitintervé acompanyatd’un cartell de focamb la paraula«absolució»

MIREIA ARSO

Rocabert, Plaza i Ribas, tres dels joves geganters organitzadors

RAMON CREUS

MIREIA ARSO

Joan Bonanit, ahir

Els Gegants del Poble Nou deManresa durant el seu ball

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

26000

5006

Diario

918 CM² - 102%

3008 €

1,6

España

20 Enero, 2019

P.18

Page 19: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Música de comiat a Lledoners La Mañana Diari de Ponent - 21/01/2019 Trobada inèdita de gegants a Lledoners

La caminada que diumengepassat va arrencar a Olot i quedemà ha d’arribar a la presó deLledoners per acomiadar els in-dependentistes presos abans quesiguin traslladats a Madrid pel ju-dici, ja és en terres bagenques.Ahir els participants van arrencara Santa Maria d’Oló en direcció aArtés, on a la tarda van ser rebutsal parc de Can Crusellas per l’al-calde i regidors, els grallers, i mú-sics per la llibertat, entre d’altres.Demà es preveu que arribin a Lle-doners cap a les del matí.

La caminada aplega partici-pants de diferents punts de Cata-lunya, i en les primeres etapes hiva haver unes persones. Orga-nitzada per Bianya Sobiranistaamb el suport d'Òmnium Garrot-xa, busca «acomiadar» els políticsindependentistes empresonats,tenint en compte que es preveuque serà el seu últim cap de setma-na a Lledoners abans del judici.«Volem donar-los el nostre escalfi ajudar-los a carregar bateries»,diu Xevi Toldrà, de l'organització.

Després de l'arrencada, diu-menge a Olot amb prop de persones, una mitjana de setantaparticipants s’hi ha sumat etaparere etapa. «Ha vingut gent depràcticament totes les comar-ques», diu Toldrà, i ahir avançavaque pel desenllaç, de Sant Joan deVilatorrada a la presó, ja se n'hihan inscrit prop de .

Elena Obradors, de anys, ésuna de les participants que ha op-tat per repetir. Ahir arrencava latercera de les jornades, amb propd'una trentena de quilòmetres jaa les cames. «Això és el mínim quepodem fer per ells», deia. Ho repe-tia Maria Carme Sunyé: «Hem deseguir donant veu», exclamava.

L'etapa de Santa Maria d'Oló aArtés és la segona en què han par-ticipat Joan Juliol i Joan Coma.Ahir explicaven que, si les camesels aguanten, volen arribar fins ala presó. «Caminem per exigir laseva llibertat», remarcava Juliol,mentre que Coma reiterava la «in-justícia» de l'empresonament i in-sitia que «posar urnes no pot serun delicte, ells són els represen-tants legítims del poble de Cata-lunya».

Entre les debutants d'ahir hi ha-via Carrie Dorca. En el seu cas,deia, «és interessant participar eniniciatives com aquesta, qualse-vol acció a favor dels presos i la in-dependència és important».

ACN SANTA MARIA D’OLÓ

La caminada d’Olot a Lledonerspels presos ja trepitja el Bages �La iniciativa, que arribaràdemà al centre penitenciari,ha atret participants vingutsd’arreu de Catalunya

RAMON CREUS

Arribada de la caminada a Artés, ahir a la tarda

Un cap de setmana farcit d’actes�A banda de l’arribada de la ca-minada, l’esplanada de Lledo-ners acollirà aquest cap de set-mana nombroses activitats peracomiadar els independentistespresos. Aquest matí hi haurà unatrobada de gegants amb unes 80colles i una concentració del

grup Escamots Catalans Mo-tards. A les 20.45 h serà la vega-da 200 que Joan BonaNit els de-sitjarà la bona nit. Hi haurà unaactuació de diables i una canta-da del «Bona Nit» dels Pets.Demà hi actuaran els Músics perla Llibertat i l’Orfeó Català.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SOCIETAT

26000

5336

Diario

297 CM² - 33%

695 €

11

España

19 Enero, 2019

P.19

Page 20: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Música de comiat a Lledoners La Mañana Diari de Ponent - 21/01/2019 Trobada inèdita de gegants a Lledoners

Misubishi Electric, con los ga-

nadores del premio El Primer

Palau

��� ����� ��� ��� �5� ��� (��� �����

�� �����������==�����) ������

�����������������������������

��� �����������������������=;>�

�� � ��� ��� ��� ��� �� ��� ���

������ ��� ��� ������ �� ��� � ���

� )�� ��� � ���� �$ � ����� �� / ��

/��� � ����� ������� ����

� ����� ���� �)���"� ,��� ��� ���

� ���� ?��� #���!� �������� �� ���

���)� ��� ��������� ����� ���

�"@@@� ����� (�� ��� �� � ����

� �$ ������ ��������"�A"�#�������

����&�"

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MAGAZINE

6613

Bimestral

88 CM² - 14%

238 €

25

España

1 Diciembre, 2018

P.20

Page 21: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Música de comiat a Lledoners La Mañana Diari de Ponent - 21/01/2019 Trobada inèdita de gegants a Lledoners

«Si no canviava devida podia acabar en cadira de rodes»

Nona Arola i VeraGestora cultural i afectada per la Síndrome de Sensibilització Central. És gestora cultural en l’àmbit de la música clàssica i fins fa vuit anys dedicava lavida a la feina. No parava de viatjar i organitzava concerts, i tenia una rica vida social. Ara, viu pràcticament reclosa a casa per la malatia que pateix

Nova Arola i Vera (Granera, ) no nomésva haver de renunciar a la seva feina, a la quales dedicava amb tota l’ànima, quan li van diag-nosticar la Síndrome de Sensibilització Cen-tral. És gestora cultural en l’àmbit de la músicaclàssica i habitualment havia de viatjar a lesciutats on organitzava concerts. Gràcies a lafeina, tenia una rica vida social amb persona-litats del món de la música. Va cultivar tota unatrajectòria professional. Però la malaltia la vaobligar a abandonar la feina, el tracte constantamb la gent i, el que més l’apassiona, la músicaen directe. Assimilar que havia de canviar ra-dicalment de vida per evitar acabar en una ca-dira de rodes no va ser gens fàcil. Va haver detocar fons. Ara, però, assegura que ho ha su-perat i gaudeix de la seva vida a la casa de pa-gès que té a Granera, a la comarca del Moia-nès. Per visitar-la, s’ha de prendre precaucionsperquè les colònies, els desodorants i els sua-vitzants de la roba afecten la seva salut.

La malaltia arriba de sobte i l’obliga a dei-xar la vida que feia?

No. De ben jove jo ja tenia problemes de sa-lut que em limitaven. Si em passava molta es-tona tocant el piano, començava a tenir ten-dinitis i problemes musculars. Ja als anys,quan s’acostaven els exàmens de música, ana-va amb el braç embolicat menys quan estavatocant. Tenia símptomes, però no els relacio-nava entre ells i no sabia que tenia la malaltia.Amb els anys, els problemes es van agreujar.Pateixo la Síndrome de Sensibilització Cen-tral, que té diverses potes. Les més conegudessón la fatiga crònica, la fibromiàlgia, la sensi-bilització química múltiple i sensibilitat elec-tromagnètica. El que em provocava més alar-ma és que no tolerava moltes olors. Quan, perexemple, canviava de marca del rentavaixe-lles. Als o anys, quan la meva mare es po-sava la seva colònia, m’afectava molt i li deiaque no podia ni respirar. I això que potser sel’havia posat feia hores.

Quins són els altres símptomes?Com més descanso em trobo pitjor, perquè

el descans no és reparador. I això seria la fatigacrònica. Quan algú em toca sovint, per fluixque sigui, mentre em parla, em fa mal. Són pe-tits punts de dolor repartits per tot el cos, i aixòés la fibromiàlgia. De la mateixa manera quetinc hipersensibilitat als productes químics i

als aparells electromagnètics. Els wifis, elscomptadors nous que posen ara, o els coman-daments a distància... Som persones ultrasen-sibles.

Quan s’adona que pateix la Síndrome deSensibilització Central?

Fa vuit anys, una persona que ja tenia la ma-laltia em va dir que potser jo també la patia.Vaig anar al seu metge, em va fer omplir unqüestionari sobre el símptomes que patia im’ho va diagnosticar. El metge de capçaleraem va derivar a Vall d’Hebron, a la unitat defatiga crònica. I no hi ha cap cura. Només pucevitar els brots produïts per la contaminacióambiental, els productes químics o les situa-cions d’estrès. Les persones que patim la ma-laltia habitualment som molt actives, assu-mim un excés de responsabilitat i tenim mol-tíssima capacitat de feina. I això passa factura.Jo era una persona que anava, ja abans de de-dicar-me a la gestió musical, molt sovint a con-certs i, per tant, em relacionava amb moltagent. I això és una de les coses que més troboa faltar.

Com es canvia una vida tan agitada, comla que tenia, per una altra en què es passa eldia a la casa de pagès on viu?

Ho estic intentant. Això no s’acaba de fermai. No és que deixés la feina, sinó que la feinaem va deixar a mi. Em dedicava a buscar con-tactes i a anar a concerts. Sempre estavaamunt i avall i això ja no ho podia fer perquèem matava. Quan el metge em va dir que can-viés de vida perquè hi havia la possibilitatd’acabar en una cadira de rodes, el xoc va sermolt fort.

Hi ha un dia que vostè veu clarament queho ha d’abandonar tot?

El dia que no puc aixecar-me del llit, és quanveig que no puc més. El desencadenant és unperíode d’estrès. És cert que la malaltia té unapart genètica, però també hi ha un vessantemocional. La meva mare tenia Alzheimer i lavaig haver de cuidar. Va acabar morint i va serdur perquè jo llavors estava viatjant molt i vaighaver de renunciar a viatjar per cuidar-la.Emocionalment va ser un tràngol molt dur.Quan la mare em va preguntar qui soc...Aquest dia em va marcar. S’ajunten moltes co-ses i em dic «no puc més». Em replantejo lavida, i vaig decidir venir a viure a Granera.

Laboralment, com ho va solucionar?Vaig intentar d’aconseguir una invalidesa,

però no me’n vaig sortir perquè és una malal-tia que no està reconeguda. Als responsablesde les grans farmacèutiques no els interessaque ho estiguin perquè no podem prendre

medicament. Els fàrmacs no deixen de serproductes químics que ens poden perjudicar.Per tant, som malalts incòmodes i ens acusenque tot és mental i ens ho fem nosaltres ma-teixos.

I per tant, econòmicament com se’n surt?Faig les feines que puc. En podria fer moltes

més, però com que no estic al mercat, la gentja no pensa en mi. Feia comentaris i textos pera Ibercamera, el Palau de la Música... i ara cos-ta més que m’encarreguin textos. Abans ellsem trucaven i ara és al revés. Ara, intento por-tar la música el meu entorn i per això encaram’encarrego de muntar el Festival Viñas, i or-ganitzo concerts en indrets que afectin poc lameva salut. També organitzo un altre festivala Granera des de fa cinc anys, en el qual com-binem música, patrimoni i natura.

Com és la seva vida ara?

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

ELS 4 CANTONS

�Tothom té el que es mereix?Crec que, com dia Alma Mahler, tothom hopot aconseguir tot, però també ha d’estardisposat a tot. �Millor qualitat, pitjor defecte?Il·lusionar-me per les coses, i això a la ve-gada és una qualitat i un defecte. �Quina part del seu cos li agrada menys?No m’he parat mai a pensar-hi. �Quant és un bon sou?El que et permet dormir tranquil. �Quin llibre li hauria agradat escriure?El que encara no he escrit. �Una obra d’art?El lied de Gustav Mahler «Um Mitternacht»�En què és experta?Soc estudiosa de Gustav i Alma Mahler.�Déu existeix?El meu, sí. �Què s’hauria d’inventar?La necessitat de seguir inventant. �Quin personatge històric o de ficcióconvidaria a sopar?Gustav Mahler. �Un mite eròtic?Alma Mahler�Acabi la frase: la vida és...El que tu vols que sigui. �La gent, de natural, és bona, dolenta oregular?De tot una mica. �Tres ingredients d’un paradís. Música, silenci i la companyia d’un gos.�Un lema per a la seva vida. Tornar-ho a intentar.

GRANERA

Abel Gallardo Soto

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

26000

5006

Diario

1503 CM² - 167%

4103 €

16-17

España

20 Enero, 2019

P.21

Page 22: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Música de comiat a Lledoners La Mañana Diari de Ponent - 21/01/2019 Trobada inèdita de gegants a Lledoners

21

«El dia que noem vaig poderaixecar del llitva ser quan vaigveure que nopodia més»

«Hi ha familiarsque es pensenque és unainvenció i esperfumen quanem visiten»

«Vaig intentaraconseguir unainvalidesa, peròés una malatiaque no estàreconeguda»

«Amb els anyshe après avalorar lespetites coses,com una postade sol»

Vaig entrar en una profunda depressió per-què em preguntava «què faig jo aquí, si el quevull és anar al Liceu, al Palau o a l’Auditori?».Ha estat molt dur tot el procés i vaig començara estar millor anímicament fa menys d’un any.Intento gaudir d’altres coses. No ens adonemque una posta de sol pot ser un espectacle mi-llor que anar al Liceu. I anar al Liceu, per a mi,és molt difícil perquè m’arriba l’olor dels per-fums que s’ha posat la gent per anar-hi, i arriboa casa feta una porqueria. Aprens a valorar al-tres coses.

Les petites coses?La relació amb el gos, una posta de sol o veu-

re com creix l’hort. Al llarg del dia m’abasteixo.Cuido les gallines, l’hort... I això m’ocupa molttemps, però no em satisfà completament per-què continuo tenint inquietuds intel·lectualsi intento fer una vida cultural tan rica com puc.Per sort les noves tecnologies faciliten que pu-gui escoltar la Filharmònica de Berlín a Inter-net sense haver-hi de ser.

Què troba a faltar de la vida que manteniaabans d’instal·lar-se altra vegada a la casafamiliar de Granera?

Trobo molt a faltar el directe. Em passava eldia entre músics. Durant anys vaig fer d’apun-tadora d’òpera, i estava al mig, entre l’orques-tra i els cantants. Trobo a faltar aquesta sen-sació. Per això organitzo concerts aquí, perquèem fa vibrar.

El seu entorn com ho ha assimilat?Hi ha familiars que no ho entenen i es per-

fumen el dia que em venen a veure. Es pensenque és una invenció i no ho notaré. Tinc de-cepcions. Sortosament tinc bons amics queem respecten. En l’àmbit de la música, hi hamolta gent que s’ha oblidat de mi perquè ja hedeixat de moure’m en molts cercles. Per sort,encara tinc bons amics i contactes. Des de faquatre anys organitzo una marató de pianistesamb la finalitat de recaptar fons per a l’institutde recerca de la Vall d’Hebron. Hi participenpianistes com Albert Guinovart. A part, el diadel meu aniversari organitzo una sessió mu-sical amb amics a casa meva i, així, també gau-deixo de música en directe.

Anteriorment, a nivell professional va ferde tot.

M’he dedicat, des de joveneta, a qüestions

de gestió cultural, primer al món del cinema idel món editorial, creant la primera editorialen català de cinema el . Amb Àlex Gorinai Miquel Porter i Moix vam crear una revistade cinema que durant molt temps es lliuravaamb el diari Avui, i després d’aquest inici emvaig dedicar al que realment m’apassionava,que és la música. Vaig començar a treballaramb Joventuts Musicals d’Espanya, portanttota la direcció artística.

Aquest va ser només el primer pas. Sí. Durant cinc anys vaig estar aquí, amb tot

el que implica de contactes internacionals.Després d’aquesta etapa, entro a la direccióartística de l’Auditori, amb Josep Lloret. Fèiemla programació pròpia i es crea el servei edu-catiu, que ara és una de les seves branquesmés potents. Després, vaig estar un parelld’anys a la fundació de Jordi Savall i, més tard,poso en marxa una agència de managementperquè molts dels músics em demanaven queels fes de mànager. I en un concert, acompa-nyada de l’Albert Guinovart, que organitzà-vem amb l’Orquestra Barroca de Sevilla, elsseus responsables em van demanar que elsportés la gestió. Vam fer un projecte importanti vam guanyar medalla de Belles Arts estatal ivam començar a fer gires internacionals.

Per a vostè, què era la música abans, i quèsignifica ara?

Ara i abans, per a mi la música és com la ga-solina. R

R

P

P

R

P

R

P

P

R

R

P

R

INSEPARABLES

�GOS. Una de les coses que més aprecia,de la seva nova vida a Granera, és la relacióamb el seu gos, que es diu Escolti. En unavida que a vegades és solitària, el gos li famolta companyia.

ABEL GALLARDO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

26000

5006

Diario

1503 CM² - 167%

4103 €

16-17

España

20 Enero, 2019

P.22

Page 23: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Música de comiat a Lledoners La Mañana Diari de Ponent - 21/01/2019 Trobada inèdita de gegants a Lledoners

:: ELENA SIERRA

Que Zamora es la ciudad del románico es de sobra conocido. La más de una docena de iglesias de

este estilo y época que hay solo en su casco histórico –diez más si se amplia la búsqueda por las calles aledañas, ya fuera del cogollo– es la prueba. Lo es la catedral, en lo alto de la ciudad, junto a los restos del castillo y casi con vistas sobre el Duero; un edificio grandioso, dife-rente a todo lo conocido, con esa cúpula que parece importada de al-guna ciudad lejana y que responde ya a épocas posteriores a la de su fundación. Pero tal vez no es tan famoso el hecho de que por las ca-lles de Zamora, mientras se va de una punta a la otra del casco (y ha-blamos de más o menos un kiló-metro y medio de largo en línea recta), el modernismo tiene uno de sus hitos. De hecho, es la única capital de Castilla y León que for-ma parte de la Ruta Europea del Modernismo. ¿La razón? La canti-dad de edificios construidos en las tres vertientes que existieron de este estilo arquitectónico y artísti-co entre finales del siglo XIX y co-mienzos del XX.

La ruta zamorana se detiene en 19 ejemplares pertenecientes a la corriente internacionalista (mu-

cha decoración pero pocos colo-res), la conocida como Sezession (fue la común en Centroeuropa, quien haya visitado Viena se hará una idea de esa combinación de péndulos y círculos sobre fachadas de líneas rectas, adornos dorados incluidos) y la catalana, la más co-lorida y con ecos de épocas pasadas y abundancia de florituras, que es la más abundante. Porque aquí tra-bajó, mucho, Francisco Ferriol, graduado en Barcelona y discípulo de Domènech i Montaner, el autor del Hospital de San Pau, el Palau de la Música, la Universidad Ponti-ficia de Comillas, la Casa Lleó Mo-rera...

Florituras en Casa Traviesa Pues Ferriol se llevó todo ese saber a Zamora y diseñó una docena de los edificios modernistas de la ciu-dad que todavía pueden verse (y suya es también, por ejemplo, al-gunos trabajos de forja y elemen-tos de otras construcciones). Están muchos de ellos en el entorno de la Plaza Mayor: en la calle Balbo-rraz (números 3 y 4), Quebran-tahuesos, 1 y Plaza Sagasta, 3. Aquí, por cierto, hay todo un frente compuesto por bloques bien traba-jados, incluido uno que se llama de las Cariátides, es evidente por qué, y la Casa de Norberto Macho... Al

lado del mercado, la Casa de Crisanto Aguiar tiene casi todo lo que le pue-de gustar a quien ad-mire el Modernismo: caritas sobre las ven-tanas, forja en los balcones y puertas de portal que son obras de arte, con re-maches dorados. Y en la calle Traviesa, cerquita, se

le atribuye a Ferriol la au-toría de Casa Traviesa.

Lo que la define: color, color y florituras.

No todos los edifi-cios de influencia modernista de la ciu-dad se hallan en el

mejor de sus momen-tos; aunque muchos

están reformados y cui-dadísimos, los hay que no,

algunos pequeños y escondidos en la esquina de alguna plazuela (hay que prestar atención). Pese a eso, también ellos evocan tiempos de dinero a espuertas y de inversión en casas bonitas. Los que están en perfectas condiciones y los que no, ambos, invitan a seguir andando por las calles de la capital para ir anotando las corrientes, los colores, las vidrieras, las puertas de forja con dibujos y los adornos de todo tipo que sobrevuelan los pasos.

En la de Santa Clara destacan –entre los comercios que pueden encontrarse aquí como en cual-quier otra ciudad– al menos seis de estas obras de arte. De principio, a fin, los números 2, 3, 14, 19, 29 y 31. El primero de todos ellos es el viejo casino construido en 1905. Lo bueno de este edificio en con-creto es que sigue siendo centro de reunión, allí va la gente a echar la partida; y como tiene un restau-rante muy majo y una barra para el tapeo, se puede subir la escalinata de mármol tranquilamente, admi-rar los techos altos de madera y las pinturas, tomarse algo y volver a bajar. También el Teatro Ramos Ca-rrión, en el antiguo patio del Hos-picio del Palacio de los Condes de Alba y Aliste –ahora Parador–, que se ha pintado de azul y blanco y llama mucho la atención.

La única ciudad castellana integrada en la ruta europea del modernismo exhibe 19 edificios singulares en unas pocas calles

La mano de Ferriol

Un clásico muy clásico de Za-mora, tanto como el románico y el modernismo, es el pincho moruno. Los hay en muchos bares pero en la zona de los Lo-bos (Lobo Pinchitos en Flores de San Torcuato y Lobo El Rey de los Pinchitos en Horno de San Torcuato), mejor que me-jor; hay que decir que sí o que no al pedirlo (que sí pique o que no). La ruta del pincho moruno lleva también a la ca-lle Los Herreros, una cuesta que de noche ofrece copas y que de día tiene locales con plancha en la que se hacen pin-chos de mollejas, de morcilla, de verduras (sí, de verduritas;

de hecho, el pimiento asado es una tapa típica en la ciudad). El bar La Piedra es uno de ellos. En el restaurante del Casino (La Oronja, Santa Clara 2, 1º); cada semana se inventan una nueva tapa. Y en la Plazuela de San Miguel 3, el Ágape presu-me de horno de leña para ha-cer pizzas y otros platillos ita-lianos. Se pueden comer en plan tapa –hay también tostas, raciones de queso o embutido, minihamburguesas– o en mesa y con mantel. Y como es-tamos en Castilla, un asador: Mariano, con horno, brasa y buen género (Avenida de Por-tugal, 28).

RECOMENDACIONES

Lucernario de la plaza del mercado de Zamora, junto al casco viejo y sus calles principales. En la fotografía inferior, detalle de una puerta. :: FOTOGRAFÍAS: ELENA SIERRA

Edificio Las Cariátides (1910), en la plaza Sagasta. Fachada del casino (1906), de Miguel Mathet Coloma.

ARQUITECTURA MODERNISTA ZAMORA

Web www.turismoenzamora.es/ ruta-del-modernismo.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

182000

47047

Semanal

1045 CM² - 91%

10185 €

10

España

19 Enero, 2019

P.23

Page 24: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Música de comiat a Lledoners La Mañana Diari de Ponent - 21/01/2019 Trobada inèdita de gegants a Lledoners

“La col·lecció d’art con-temporani de La Caixa ésoberta i permet moltes mi-rades”, opina Elisa Durán,directora general adjuntade la Fundació BancàriaLa Caixa. Amb aquesta re-flexió, La Caixa ha trobatuna fórmula per dimensio-nar i projectar la seva col-lecció cap a un camí que,sense perdre la capacitatexpositiva de les obres, enmostri una textura dife-rent impregnant-se de re-ferència literària. Aquesta

nova pell prové del treballque va encarregar la Fun-dació La Caixa a l’escrip-tor català Enrique Vila-Matas (Barcelona, 1948).Es tractava que indaguésen el catàleg de la col·lec-ció, de prop d’un miler depeces, i que en triés sis.Amb aquestes peces hau-ria de crear un discurs quedonés un cert sentit a unaexposició. Se li va propo-sar un text que justifiquésla tria. Vila-Matas va feruna contraoferta amb unrelat que barreja ficció irealitat, i alhora serveixcom a text del catàleg, queen aquest cas ha esde-

vingut un nou llibre seu:Cabinet d’amateur, unanovela oblicua. “Aquestllibre el plantejo com unhomenatge a l’escriptorGeorges Perec i deixo es-cletxes que altres autorspodrien omplir.” Dit això,fa marxa enrere irònica-ment i rebla: “Potser hau-ria de ser jo qui les omplís.”Tot el projecte s’encabeixen la proposta que laWhitechapel Gallery deLondres va fer a La Caixad’exposar un tast de laseva col·lecció en una deles sales que habitualmentdestinen a mostrar col·lec-cions d’art. La Whitecha-

pel Gallery és una entitatprivada ubicada en unaantiga capella que fa ja unsegle va servir per exposarobres d’art i donar un coixícultural als habitants de la

zona, un dels barris méspobres dels que envolta-ven Londres. Va ser enaquest mateix lloc on es vaexposar, després de fer-hoa París, el Guernica de Pi-casso quan se’l va haverd’emportar d’Espanya acausa de la Guerra Civil.

La proposta de La Caixava més enllà de la partici-pació de Vila-Matas. S’haconvidat a seguir el ma-teix esquema de treballtres escriptors internacio-nals més: Maria Fusco,Tom McCarthy i ValeriaLuiselli. D’aquesta mane-ra, la presència de la col-lecció de La Caixa s’anirà

renovant segons la tria decadascun dels escriptors.Aquest cicle de quatremostres diferents s’allar-garà durant un any i mig.

La tria de Vila-Matasha estat: el quadre I.G.(1993), de Gerhard Ri-chter; la instal·lació Petite(2001), de DominiqueGonzalez-Foerster; el ví-deo La lección respirato-ria (2001), de Dora Gar-cía; la fotografia Milonga(1980), de Carlos Pazos; latela Une poignée de terre(1989), de Miquel Barceló,i Theben, West (1993),

Continua a la pàgina següent

Art de bones paraulesEnrique Vila-Matas fa una tria de la col·lecció d’art contemporani de La Caixa i hidona una interpretació personal que exposa a la Whitechapel Gallery de Londres

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Londres

Jaume VidalENVIAT ESPECIAL

Vila-Matas, amb una obra de Richter; una fotografia de Carlos Pazos; una tela de Miquel Barceló; un vídeo de Dora García, i una instal·lació de Dominique Gonzalez-Foerster ■ DAN WEILL

El projecteinclou un noullibre basat en lesreflexions quees deriven deldiàleg amb l’art

La col·lecció de La Caixa a Londres

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA Y ESPECTACULOS

105000

21395

Diario

1127 CM² - 105%

8622 €

19-20

España

21 Enero, 2019

P.24

Page 25: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Música de comiat a Lledoners La Mañana Diari de Ponent - 21/01/2019 Trobada inèdita de gegants a Lledoners

La col·lecció de La Caixa a Londres

d’Andreas Gursky. Com vaexplicar Vila-Matas en lapresentació de la mostraa Londres, el procés de latria va consistir a descar-tar obres; les escollides hovan ser per una connexiómolt directa amb l’escrip-tor. “Ho vaig fer de mane-ra intuïtiva, directa, comquan vaig haver de reduira la meitat la meva biblio-teca a causa d’un trasllat.”Així, la peça de Barcelóestà feta amb terra: “Aquívaig trobar la connexióamb la terra catalana, lameva terra.” D’aquestamirada més local, va pas-sar a la fotografia del jaci-ment arqueològic de Te-bes, que li “aportava unapercepció més àmplia imés oberta”. Amb Pazoses va produir un lligam ge-neracional. En la foto tria-da es pot veure l’autorde l’obra a la barra del Sa-lón Cibeles: “Un ball ones barrejava el públic clàs-sic amb la modernitat ion solíem anar cada di-jous.” La peça amb la qualVila-Matas connecta lesseves obsessions literà-ries és el quadre de Rich-ter, en què es pot observaruna dona d’esquena que

al seu torn està observantun quadre. El fet d’estard’esquena és el que fa quea Vila-Matas se li disparinles neurones i el que elporta a un episodi de jo-ventut. “Vaig veure ac-tuar Miles Davis al Palaude la Música Catalanaquan Franco encara eraviu. Va actuar d’esquena alpúblic, fet que va provocarla indignació dels puristesdel jazz, però a mi em vaportar a la literatura. Voliaescriure i ho faria d’esque-na al públic”, va explicarl’escriptor barceloní.

Una altra de les obrestriades és d’una autoraque coneix bé i amb la qualha compartit sovint horesde conversa: DominiqueGonzalez-Foerster, quepresenta una gran instal-lació amb un cub de vidre iun enregistrament en quèes pot veure una nena.

Quant a Dora García, dela qual ha seleccionat unvídeo en què una dona ex-plica a una altra de més jo-ve com s’ha de respirar, Vi-la-Matas destaca la granconnexió de l’artista ambel món literari. L’escriptorva anunciar que ja té apunt per publicar, a l’abril,la seva propera novel·la:Esta bruma insensata. ■

Ve de la pàgina anterior

La fotografia ‘Theben, West’ (1993), d’Andreas Gursky, una deles peces triades per Vila-Matas ■ LA CAIXA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA Y ESPECTACULOS

105000

21395

Diario

1127 CM² - 105%

8622 €

19-20

España

21 Enero, 2019

P.25

Page 26: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Música de comiat a Lledoners La Mañana Diari de Ponent - 21/01/2019 Trobada inèdita de gegants a Lledoners

EL MUNDO. SÁBADO 19 DE ENERO DE 2019P A P E LHOJA Nº30

C U L T U R A

Arriba, Vila-Matas con el lienzo de Richter detrás. A la izquierda, la pieza de Dora García y el autorretrato melancólico de Carlos Pazos. . EL MUNDO / DAN WEILL

millar de piezas que atesora la colección de la fundación bancaria, estaba claro que el duchampiano Vila-Matas era el número uno de la lista. El autor de Dublinesca aceptó el reto y el resultado, la muy personal a la par que enigmática Cabinet d’amateur (el título alude a su preferido Perec) puede verse hasta el próximo abril en la emblemática galería londinense. Los otros tres escritores que completan este curioso cuarteto expositivo que se alargará año y medio son Maria Fusco, Valeria Luiselli y Tom McCarthy. Además de elegir las piezas y proponer una nueva lectura de la colección, el trato implicaba

El arte contemporáneo y Enrique Vila-Matas llevan años flirteando seriamente. En 2013 el escritor aceptó la propuesta de sentarse a escribir en un restaurante chino durante la feria de arte más importante de Europa, la de Kassel. De allí salió una novela, Kassel no invita a la lógica, a la que siguió otra, Marienbad eléctrico, en la que los protagonistas eran él y la artista y amiga Dominique Gonzalez-Foerster.

Así que cuando la Caixa y la galería Whitechapel de Londres pensaron en invitar a cuatro escritores para ponerse el disfraz de comisarios e idear una exposición a partir del

escribir una breve novela que, en el caso de Vila-Matas, lleva por título Cabinet d’amateur, una novela oblicua, todo un aperitivo hasta abril, fecha de publicación de su próxima novela, Esta bruma insensata(Seix Barral).

¿Cómo escoger sólo seis piezas de un catálogo de más de mil? «Tenía una idea muy clara. Ante una obra de arte, o ésta te atrae mucho o la rechazas», cuenta el escritor. «Aunque a veces rechazamos algo y luego volvemos a ello. A mi me pasó con México. Lo odié la primera vez que fui y al volver a Barcelona sólo quería que me invitaran otra vez. Pero esto es una digresión. Las obras que están aquí me atraían poderosamente porque, de una forma inconsciente, hay un hilo del pasado conectado a todas ellas», explica.

Y así, trazando una suerte de autobiografía literaria (Cabinet d’amateur puede leerse de esa forma, también como un catálogo de exposición muy personal), Vila-Matas ha reunido Petite, una instalación de su amiga Gonzalez-Foerster sobre los miedos infantiles, un vídeo de Dora García –La lección respiratoria– sobre «la obediencia y la construcción de la personalidad ajena» que tiene algo del mundo de

Andreas Gursky sobre un yacimiento arqueológico del mismo color terroso que le recordó a los cherokees y su idea de que «la tierra es un regalo de Dios y no pertenece a nadie» ni merece

Arte. La Whitechapel Gallery invita a cuatro escritores a ejercer de comisarios a partir de la colección de la Caixa. Debuta Vila-Matas, que ha escrito para la ocasión ‘Cabinet d’amateur, una novela oblicua’

LA BIOGRAFÍA DE VILA-MATAS EN UN ‘RICHTER’ POR LETICIA BLANCO LONDRES

la pena «parcelar». Otra fotografía, un autorretrato melancólico de Carlos Pazos en la barra del Cibeles, es para Vila-Matas una suerte de espejo generacional de la «derrota», titulado Milonga. «En su momento me pareció narcisista, bien. Ahora me parece mucho mejor».

Pero si hay una obra sobre la que pivota toda la exposición, esa es el espectacular I.G. (790-3), el lienzo de Gerhard Richter en el que aperece una mujer de espaldas en esa técnica del alemán (un raspado que difumina los contornos) que hace que sus cuadros parezcan increíblemente reales, como fotografías antiguas. Para Vila-Matas, ese cuadro se interroga sobre la pintura del mismo modo que él reflexiona sobre la literatura en sus libros. Que la mujer esté de espaldas le recordó a al primera vez que vio a Miles Davis tocar, de espaldas al público, en el Palau de la Música. «Me pareció fabuloso. Mi primera novela también la escribí de espaldas al lector. En parte, porque me daba miedo».

Es la primera vez que la Whitechapel Gallery, fundada en 1901 por un filántropo victoriano que quiso llevar algo de arte al depauperado East End londinense, expone una colección española. La de la Caixa empezó a gestarse en 1985 cuando, recordemos, no existían ni el Macba ni el Reina Sofía, y ha entrado en este 2019 superando por primera vez el millar de obras (1006) de 414 artistas, un 54% de ellos, internacionales. Entre las últimas compras destacan las de artistas como Antoni Muntadas, Lúa Coderch e Isa Genzken (la ex mujer de Gerhard Richter que casualmente aparece en el lienzo escogido por Vila-Matas, pintado poco antes de su separación). 2018 ha sido un año bueno para el área cultural de la Obra Social de la Caixa: sus propuestas han llegado casi a tres millones de personas y en Madrid se han convertido en el tercer centro de arte más visitado de la capital por detrás del Prado y del Reina Sofía, superando por primera vez al Thyssen.

Beckett, un lienzo de Miquel Barceló –Un poignée de terre– que retrata un pedazo de tierra que Vila-Matas tuvo como póster colgado durante años en su habitación y una composición fotográfica de

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

29000

5248

Diario

1036 CM² - 100%

6530 €

30

España

19 Enero, 2019

P.26

Page 27: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana · 2019. 2. 7. · Música de comiat a Lledoners La Mañana Diari de Ponent - 21/01/2019 Trobada inèdita de gegants a Lledoners

EFE/ACN/DdG BRUSSEL·LES/MÚRCIA

■ El portaveu adjunt de JxCat alParlament, Eduard Pujol, va pre-guntar al president del Governcentral, Pedro Sánchez, «què estàdisposat a fer en el diàleg amb Ca-talunya» si vol que el partit inde-pendentista doni suport als Pres-supostos Generals de .«Aquesta és una pregunta reitera-da, que es va repetint: l'exigènciaa Junts per Catalunya de quina ésla seva posició en el debat delspressupostos. La pregunta quenosaltres tornem a fer, reformu-lem, és què està disposat a fer elsenyor Pedro Sánchez en el diàlegamb Catalunya, en la solució po-lítica al conflicte de Catalunya lesproperes setmanes i mesos», vadir el polític independentista.

Pujol es va expressar en aqueststermes després d'una reunió delgrup parlamentari de JxCat aBrussel·les, en la qual va demanar«polítiques per a una situació po-lítica». «Aquest no és un conflictejudicial, encara que alguns haginportat amb tota la conviccióaquest problema a la judicatura,en un Estat arbitrari que ho ha de-mostrat àmpliament els últimsmesos», va considerar.

Així, va dir que Sánchez «ha dedecidir si és un home d'Estat o siés un president del Govern inca-paç de marcar el seu relat, incapaçde marcar un debat que superi lacotilla actual imposada per l'ex-trema dreta i la dreta», a la vegadaque va considerar que les posi-cions de la dreta «no busquen en

cap cas la solució al conflicte».Quant al judici del procés, va opi-nar que es tracta d'un procés a«presos polítics», a «la democrà-cia», a «la política» i a «les urnes».

Pujol va afirmar que és un «dis-barat enorme» que la política es-panyola reivindiqui «amb lleuge-resa» que es torni a aplicar el .«Que deixin en pau Catalunya,que ens deixin en pau les nostresllibertats i drets, que no juguinamb un artefacte que ens ha fetmol mal. Prou», va exigir.

El portaveu adjunt de JxCat vaexigir que els presos citats a decla-rar a la comissió del puguin

fer-ho «de manera telemàtica opresencial» i va apuntar que si elSuprem no els ho permet serà una«nova estafa a la democràcia».

Per la seva part, Sánchez va ad-vertir ahir que qui hi voti «no» alsPressupostos «estarà rebutjantmoltes millores socials i de benes-tar, fet pel qual haurà d’explicar-ho molt bé a la ciutadania». Vadestacar que els Comptes perme-trien progressar cap a les cinc«grans transformacions» que ne-cessita l'Estat: Educació, mercatde treball i empresa i economiasocial, sistema del benestar, pen-sions, i medi ambient.

JxCAT pregunta a Sánchez«què està diposat a fer enel diàleg amb Catalunya»�El cap de l’Executiu adverteix que qui voti «no» als Pressupostos «estaràrebutjant moltes millores socials i de benestar i haurà d’explicar-ho molt bé»

� Amb un repertori de cançons tradicionals catalanes com ara Muntanyes delCanigó o El Rossinyol, una seixantena de cantaires de l’Orfeó Català van oferirahir un recital al pla de Lledoners. De manera voluntària, els cantaires es vanvoler afegir als actes que s’organitzaven fora de les presons i Lledoners va serl’última parada. Van completar així el concert de Músics per la Llibertat.

L’Orfeó Català fa un recital a Lledoners

ACN

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

29000

4854

Diario

370 CM² - 33%

1213 €

16

España

21 Enero, 2019

P.27