Embed Size (px)
Citation preview
Teat
re
40 Compra entrades i reserva taula a www.timeout.cat
Teatre
Fa dos anys Oriol Broggi estrenava 28 i mig, muntatge que fusionava el bagul de ccions de Federico Fellini amb
el seu propi. Al nostre gust és un p l lid re ex d’aquell recordat espectacle que semblava un exemple de maduresa creativa. Un univers tancat en ell mateix però desbordat de màgia per despertar la il·lusió que hi havia un horitzó artístic sense límits. El l d’Ariadna del director era fort i
brillant per conduir l’espectador pel laberint dramàtic, fer-li veure la fa terrorí ca del Minotaure, i després treure’l del palau encantat sa i estalvi.
Aquest fil ara està gastat, esfilagarsat, a punt de trencar-se. L’espectador dubta, titubeja, se sent cansat abans fins i tot de respondre a la nova invitació d’endinsar-se en el laberint amb els mateixos cants de sirena: Pirandello, Txékhov, Estellés,
Shakespeare, fins i tot torna –com atrapat en una maledicció– la ronca veu de Vinicio Capossela. També tenia llavors una companyia més sòlida.
Comença a ser preocupant que Broggi senti la recurrent necessitat de fer un teatre de recapitulació; insistir una i altra vegada en el teorema dramàtic-artístic que s’engendra entre les parets de la Biblioteca de Catalunya. L’ofici que aplica és d’una estètica incontestable. Ha creat estil. Però la bella forma comença a ser fórmula i el fons s’encongeix com un rastre d’aigua minvant per la sequera de noves idees. El preciosisme de la simplicitat no és una opció caduca si ve acompanyada per històries que interessin, per relats que aportin vida a una habitació plena de queixosos fantasmes teatrals pel delicat abús al qual són sotmesos temporada rere temporada. –Juan Carlos Olivares
NOTA AL PEU Toni Gomila i Laura
Al nostre gust
En principi, aquesta obra d’Albert Boronat per a la companyia La Virgueria és una crítica a la super cialitat de les relacions que establim a través de les xarxes socials. I, en de nitiva, un retrat d’una generació que ha crescut al seu recer, explicant-se la vida a través de Facebook i Twitter. L’snorkel del títol fa referència a això, a mirar-se les coses des de la superfície. Res a dir al respecte. Però el problema apareix quan la re exió és tan super cial com el que es critica.
Tenim tres amics que es reuneixen a la muntanya. Una és una politoxicòmana acabada de sortir d’un centre de rehabilitació. També tenim la seva germana i el seu nòvio. I un quart personatge que és una veu, una mena de narrador. L’argument és gairebé
inexistent. Cap problema. Però la poètica que hauria de rellevar l’acció tampoc no apareix. Surts del teatre amb la sensació que l’esforç del director, Aleix Fauró, de dotar de teatralitat el text no ha servit de gaire: ni les coreografies, ni els elements surrealistes. No surts colpit. Ni amb ganes de pensar una mica sobre el que t’han explicat. –A.G.
NOTA AL PEU Tres amics parlen de la vida sense entendre’s.
Snorkel
Pur speed vital i emocional en una funció que catapulta a l’espai re exions d’una dona i mare treballadora sotmesa als estàndards de la societat contemporània. Clara Segura, descomunal, fa seu el caos i l’exageració d’aquesta superwoman que explica el que li passa, com ho viu i com pensa.
El text de Marta Galán respon a l’ànsia de qui no pot més, però que circula per la vida a tota velocitat i sense fre. És un crit, una successió de crits modulats en una partitura àtona interpretada amb contundència, ironia i sarcasme. Aboca a l’escenari el fracàs personal i el de la societat, que demana una recàrrega. I ho fa des de la
sinceritat, des del convenciment d’aquell que ha posat tot de la seva part per sortir-se’n. Alejandro Andújar ho ha sintetitzat amb la reveladora imatge de la boca d’un abocador. Clara Segura, única, enorme. Magnífica direcció de Marc Martínez. –Santi Fondevila
NOTA AL PEU És el primer monòleg de Clara Segura.
Conillet����
Teatre Lliure: Montjuïc. Fins al 6 de desembre.
��
Sala Beckett. Fins al 6 de desembre.
���
Fins al 27 de desembre.
DE LA SETMANAL’OBRA
UNA MICA MÉS
37 OBRESMarc Artigau i Oriol Broggi han
fet servir fins a 37 obres d’autors diferents per construir el collage dramàtic d’‘Al nostre gust’, amb
Shakespeare de capçalera.
‘28 I MIG’El collage anterior comptava amb
Clara Segura, Pablo Derqui, Màrcia Cisteró i Pol López, entre d’altres,
fins a nou actors. I partia de l’univers de Fellini.
LAU
RA
ALO
NSO
DE LA AAAAAAAAAAA AAAAAAA AAAAAAA AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA A AAAAA A SETSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS MANAL’OBRA
AN
NA
MIR
ALL
ES
38 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIVENDRES, 20 NOVEMBRE 2015
Sergi Pàmies
Flotats (un conte)
D iumenge d’agost, tres de la tarda. Entroenuna copisteria que no tancamai. La intenció és fer tres fotocòpies, però ja se sapque quan entres en una copisteria el més
normal és que, a més amés, acabis comprant sobresencoixinats o un quilo de gomes d’esborrar que nonecessites. Al taulell, només hi ha un client: JosepMaria Flotats esperant que li acabin d’enquadernarun text. Duu una jaqueta de tweed i un jersei. M’hifixo perquè no és el vestuari habitual a l’agost i a unahora d’alta insolació. Especulo que a) deu ser fredolic o b) vesteix així per superstició. Dic per superstició perquè quan acabo d’escriure un llibre,vinc religiosament a aquesta copisteria, també endiumenge i vestit amb la mateixa roba, per enquadernar el text. És un moment d’angoixa, perquè elsdubtes i les expectatives formen una impaciènciatan intensa que et fa creure en supersticions.Flotats espera que li tornin, ben enquadernades,
amb l’espiral del llom i les cobertes plastificades, lescòpies que ha encarregat. No perd de vista l’empleada que manipula l’original perquè, encara que novulguis, et fa por que et robin l’original o que el pirategin. Són pensaments delirants, que tenen a veuremés amb la impaciència que amb la vanitat. Quan litornen les còpies, Flotats sembla alleugerit, es gira,somriu, es presenta i em saluda. Fins ara jo m’hemantingut a distància per no interferir en el que,potser de manera precipitada, he interpretat com amomentd’intimitat.Encaraquehavíemcoincidit alguna vegada al segle passat, comque formalment noens havíem presentat, m’he estimat més no dir res(lamentant que aquesta actitud sovint s’interpreticom altivesa). Un cop saludats, corresponc a la seva
amabilitat.M’agradaria preguntarli per la jaqueta de tweed al’agost i si la copisteria forma partd’un ritual vinculat a la sort d’unprojecte.Mesos més tard,
al programa 8 al dia, en companyia de Jordi Basté,torno a coincidir amb Flotats. Com que ja ens vampresentar a l’agost, tot ésmés espontani. Ens explicala il∙lusió que li fa estrenar l’obra Ser-ho o no i duuuna jaqueta de tweed. Li desitgem sort i ens convidagenerosament a anarlo a veure. Ara he llegit que jano queden entrades i que ell actua amb el talentque tothom li reconeix però ambmés saviesa, classei contenció. Me n’alegro. Potser pixo fora de test,però el Flotats de la copisteria i de la il∙lusió d’abansd’una estrena sembla diferent del Flotats del seglepassat, quan levitava i s’estarrufava i, per reacció,venia més de gust imitarlo satíricament que nopas aplaudirlo. És una interpretació barata, hoadmeto, però el Flotats d’avui transmet saviesa, cultura i la mena d’humilitat dels que s’han permès elluxe de no ser sempre humils. Sembla diferentd’aquella bèstia escènica divinitzada pel pujolismeferrusolisme, tan magnètica i carismàticaque els consellers sentien la irrefrenable necessitatd’abraonarse contra ell.
El Flotats de lacopisteria i la il∙lusiód’abans d’estrenarsembla diferent
Barcelona, centrereferencialde l’obragràficadePicassoDonació del fons documental de Brigitte Baer sobre gravats
DAVID LECLERC
La historiadora Brigitte Baer al costat de l’oli Bust de dona (DoraMaar), de Picasso
JOSEP PLAYÀ MASETBarcelona
El Museu Picasso de Barcelonas’ha convertit en un referent indispensable per a la investigaciódels gravats del pintor malagueny. I això és així gràcies a ladonació del fons documental deBrigitte Baer, historiadora francesa i autora del catàleg raonat del’obra gràfica de Picasso.Aquest fons, que es comple
menta amb la donació de materials diversos de la galeria suïssaKornfeld, editora del catàleg raonat, se suma al conjunt patrimonial rebut de l’editorial GustavoGili el 2014. D’aquestamanera, elmuseu català no només posseeix1.671 gravats de Picasso, d’un total de 2.024 catalogats per Baer,sinó que ara també permet conèixeraldetall elsprocessosdecreació i producció gràfica de l’artistagràcies a aquesta documentació.El fons, del qual ahir es va fer
l’acte formal dedonació alMuseuPicasso, està format pels set volums del catàleg que va escriureBrigitte Baer, amb innombrablesanotacions i comentaris afegits aposteriori; altres catàlegs picassians, tambéanotats; 36manuscrits
d’articles (no va arribar a treballar mai amb ordinador) i textosper a catàlegs i diferents edicions(està en projecte la seva properapublicació en diversos idiomes);unmilerdecartes; dotzemil fotografies, i altres documents de laseva investigació recopilats desdel 1975 fins a la seva mort el2005.La donació ha estat possible
gràcies a l’amistat de Brigitte Baer amb la seva col∙laboradoraBrigitteLeal, ambMaiteOcaña, antiga directora delmuseu barceloní,i amb Paco Rebés, director de lagaleria A34 de Barcelona, especialitzada en temes picassians. Iprobablement (encara que no esdigui) per les seves discrepànciesamb Anne Baldassari, la que vaser directora del Picasso de París.BrigitteLeclerc, coneguda com
a Brigitte Baer, va néixer el 1931 aParís, i pertany a la nissaga delseditors Armand Colin. Va treballar en aquesta editorial i a la revista Jours de France, en què dirigia la secció de bellesa. Però el1975, trobantse a l’atur, va rebrel’oferta per treballar amb l’equipque inventariava l’obra de Picasso.Vapassarcincanysentreel soterrani de la caixa forta de la banca BNP a París i NotreDame deVie, aMougins. Allà es va familiaritzaramb l’obradePicasso i esvainiciar la seva passió pel gravat.Durant els quinze anys següentsva treballar en la catalogació delsdos mil gravats de Picasso. El seunebot i hereu David Leclerc, arquitecte –va treballar ambRicardBofill–, recorda que Barcelona vaser el lloc d’estudi i de moltes vacances de Brigitte Bear. I afegeixuna anècdota: després de la sevamort, la seva gossa Dinah va seracollidaper la família dePacoRebés a Barcelona, on va viure deuanys més. Dinah havia jugat moltes hores amb la gossa de MayaPicasso, que vivia a sobre del pisde Baer al Quai Voltaire de París.El seu viatge a Barcelona va precedir doncs el del llegat intel∙lectual de la seva propietària.!
El fons inclou unmiler de cartes, mésde dotzemil fotosi altresmaterials dela seva investigació
Aldees Infantils SOS és una organització internacional,privada, d’ajuda a la infància, sense ànim de lucre,interconfessional i independent de tota orientaciópolítica, fundada l’any 1949 a Imst (Àustria) i amb
presència a 134 països.
Amb la Col·laboració:
12a.edició
MERCAT DEMODA SOLIDARI20 i 21 DE NOVEMBRE de 10h a 20h22 DE NOVEMBRE de 10h a 18h
MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA
La "qüestió jueva", molt present en els mitjans, és plena de llocs comuns que
sovint alimenten un antisemitisme latent o visceral. Els jueus no són només
els qui van ser víctimes de l'Holocaust i ara, paradoxalment, fan la vida
impossible als palestins. La seva raó de ser arrela en la història d'una
comunitat dispersa arreu, descendent de l'Israel bíblic, estigmatitzada i perseguida
des de temps immemorials.
D'aquests i altres temes tracta Ser-ho o no. Per acabar amb la qüestió jueva, de Jean-
Claude Grumberg, amb dramatúrgia i direcció de Josep Maria Flotats. En clau de
comèdia intel·ligent, s'hi confronta un escriptor que és jueu, sense fer-ne ostentació
(Flotats mateix), i un veí seu que, carregat de prejudicis, té necessitat de saber què
suposa ser-ne (Arnau Puig). Les trobades successives de tots dos, al vestíbul de la
finca parisenca on viuen, permeten passar de l'escorça al pinyol de les identitats
jueves.
Ser o no ser és capaç d'abordar didàcticament un tema delicat amb un humor, una
ironia i una sensibilitat extraordinaris. Parteix del que és més elemental de la
condició jueva, d'allò més aparent, per aprofundir -mantenint una certa distància
crítica- en les raons històriques i religioses que la sustenten. Malgrat la
contundència del subtítol, l'obra de Grumberg no tanca, sinó que enceta, des de
l'empatia, una via de comprensió del ser o no ser jueu.
El muntatge, senzill, d'estètica realista, es basa en un espai escènic únic i pauta el
ritme a partir de les trobades més o menys fortuïtes i duradores dels dos
personatges. S'hi intercalen arriscats -per alentidors- intermedis musicals a les
fosques, que conviden tanmateix a la reflexió. En una alternança i progressió
subtils, del que és còmic al que és seriós, assistim a un duel interpretatiu de primera
categoria entre Flotats i Puig, tots dos ajustats i creïbles en els seus papers.
El tàndem funciona a la perfecció. Flotats està imponent, esplèndid, en contenció i
savoir faire. Puig no hi desentona gens. Els seus personatges evolucionen en un
crescendo ben dosificat: el de Flotats cap als orígens més íntims, confidencials, el de
Puig cap a un ridícul judaisme ostentós. El monòleg final, resolt amb veracitat
flotatsiana, apunta al cor de la qüestió des de la perspectiva d'un escriptor jueu, fill
de deportats.
GALERIA
Arnau Puig i Josep Maria Flotats
Identitats juevesFRANCESC FOGUET 19/11/2015
ARTICLES RELACIONATS
Cors de confeti
Roges, republicanes, lliures
Parelles imperfectes
REVISTA
NÚMERO 1640 | 16/11/15
Més llegit
Un fil invisible entre Anna Gabriel i Marta Rovira
La caixa 'black' de Camps: gastronomia de luxe, ve...
Impugnada l'assemblea general de Súmate per...
La caixa 'black' del 2007: d'Aventura Park a Marin...
Rosanna Pastor i Josep Lluís Albiñan...
INICI GALERIA IDENTITATS JUEVES
Cerca... Submit Query
Subscriu-t'hi
SECCIONS ENTREVISTES REPORTATGES REVISTA
Subscriu-t'hi
Pàgina 1 de 2Identitats jueves | El Temps
20/11/2015http://www.eltemps.cat/ca/notices/2015/11/identitats-jueves-12425.php
42 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIVENDRES, 20 NOVEMBRE 2015
Comunió total
Texas
Lloc i data:Razzmatazz(18/XI/2015)
RAMON SÚRIO
El grup escocès Texas celebrales noces de plata amb Texas 25,un àlbumenquèhan regravat elsseus grans èxits i han injectat dosis de soul, a més d’estrenar quatre temes. També han aprofitatl’efemèride per sortir de gira i,vista l’excel∙lent entrada que vaenregistrar la sala del Poblenou,va ser evident que els seus fansno els han oblidat. Tots eren allàper corejar les velles cançons, tot
i que del material recent nomésvan estrenar el single Start a family, de cop i volta i en versióacústica, en unmà amà entre elsdos fundadors, Sharleen Spiteri iJohnnyMcElhone.Després s’hi va sumar la resta
de la banda i en format de septetvan anar repassant un repertorien què abunden els mitjostemps, amb invariables crescendos en els quals la Spiteri aprofita per colar refilets de marcatcaràcter soul, molt reeixits aEveryday now. Tot i això, al concert li va costar d’arrencar, enpart a causa de la propensió de laprotagonista als monòlegs, llargues llaunes en les quals explicava anècdotes, feia bromes igestos; molts minuts que van ta
llar reiteradament el ritme de lavetllada.Per compensarho van recór
rer a versionar el tòrrid Tired ofbeing alone, d’Al Green, al qualpoc després es va afegir el seugran clàssic I don’t want a lover,en la tornada del qual reivindiquen l’amistat per sobre del’amor, un anhel que es va veurecomplet per uns seguidors ambuna implicació que va anar creixent a mesura que les cançonsguanyaven intensitat, i van arribar a la comunió total en la tacada de powerpop que va enllaçarSummer son iBlack eyed boy ambla cirereta de Say what you want,amb un orgue i un falset que elsvan situar en la millor tradicióafroamericana. Com a regal, enel bis, encara hi va haver tempsper recordar Elvis Presley ambuna musculosa versió de Suspicious minds.!
Perversions
MarcRibot&The YoungPhiladelphians
Lloc i data:L’Auditori Sala 2.Festival de Jazz (17/XI/2015)
RAMON SÚRIO
Marc Ribot és un assidu delsnostres escenaris, ja sigui en solitari, amb els seus grups CeramicDog i Cubanos Postizos, o acompanyant el gran factòtum del’avantguarda John Zorn. Però,esperit inquiet i personatge lliure com és, no para mai d’experimentar. Així, va debutar al Festival de Jazz amb la seva novaformació, uns The Young Philadelphians amb un nom que té
doble significat. Fa referència also Filadèlfia que va arrasar alssetanta i a dos destacats membres del grup, el bateria CalvinWeston i el baixista Jamaaladeen Tacuma, joves originaris deFiladèlfia que van ser estretscol∙laboradors d’Ornette Coleman. El quartet es completa ambla guitarrista Mary Halvorson. Ia cada ciutat on actuen s’agencien d’un trio de cordes per posarornaments orquestrals.L’objectiu és reviure i trans
portar clàssics del Philly Sound auna zona limítrofa amb el jazzharmolòdic i el punkfunk, deixant espai per al lluïment delssolistes, amb protagonisme especial dels ritmes gruixuts i gomosos del gegant Tacuma, que
ho sembla encara més enfundatal seu vestit rosa. En comptes deversions es pot parlar de perversions, perquè alteren completament el refinament de monuments de l’era disco com TSOP /The Sound of Philadelphia deMFSB, el Fly, Robin, fly de SilverConvention o el Love rollercoaster d’Ohio Players. Encara quede vegades el terrabastall apagales cordes i Ribot és un cantantmediocre, deficiència compensada per Weston, imitant els falsets d’Aaron Neville en la sorprenent balada final Betcha bygolly, wow. Entre els momentsmés reeixits es pot citar Do itanyway you wanna, empès percordes, pedal wahwah i beatfunk, fins a arribar a la abstraccióexperimental del freejazz,abans de rematar amb una catarsi guitarrera, molt lluny de l’original.!
J A Z Z
P O P/ R O C K
CRÍTIQUES
Brook i lamemòria
Thevalleyofastonishment
Direcció:PeterBrook iMarieHélèneEstienneLlocidata:TeatreMunicipal(Girona) (15/XI/2015)
JOAN-ANTON BENACH
Ja fa molts anys que Peter Brook(Londres, 1925)gaudeixd’unabenèvola impunitat. Des que el 1971va fundar a París el CIIT (CentreInternacional d’InvestigacióTeatral) el mestre es considera legitimat per convertir en espectaclesacabats treballs considerats enprocésd’elaboracióodesubstitució,assajos, temptatives, esborranys, cridats o no aconvertirse en propostes definitives. Amb quiha de passar comptes?Qui li demanaràexplicacions al mestre? D’altrabanda, ésunacaracterística essencial d’un centred’investigació, laprovisionalitat i aquelles accions que serveixen perreforçar o interrompreuna hipòtesi. De vegades, tot s’hadedir, haestat un muntatge concretel queha suscitat una indagació dramàtica, coméselcasdeThemanwho,que Brook va muntar el1995. Inspirat en descobertes del britànic Oliver Sacks,l’obravaserl’antecedentdeJesuisun phénomène del 1998, que es vapoderveurealMercatdelesFlors,i dels quals, amb ingredients nogaireben treballats i una improvisaciódeficient,haderivat,Theva
lley of astonishment, que s’ha presentatalTemporadaAlta.Ambtresintèrpretsiunteclista,
i sense el segonmúsic (el bateria)anunciatalprograma, ladiscretíssima obra explica l’aventura –odesventura– de Sammy Costas,unadonaquede sobtedescobreixla seva prodigiosa capacitat mnemotècnica que la guiarà per destins professionals insospitats i lisuposarà, paradoxalment, un patiment de molt difícil curació. Elpersonatge, inspirat en la biografiadeSolomonXereixevski,el“fenomen” que Peter Brook ja haviadutaescena,assistiaalesreunionsde la seva empresa senseprendre,
com feien els companys de feina,un sol apunt sobre lesnormesqueexplicava el seu cap immediatament superior. En elmoment, però, que aquest demana a la donaque justifiqui la seva actitud aparentmentpassiva, Sammy li recitales instruccions, els noms, lesadreces i telèfons, i tots els detallscomplementarisambunaprecisióextraordinària.Arribat a aquest punt, tothom
comprèn que amb la seva memòria privilegiada, Sammy Costaspot guanyarse molt bé la vidaamb una feina més atractiva. I ésamb aquest propòsit que la donas’incorpora al món del teatre, onpodrà exhibir les seves proesesmnemotècniques. El guió de Thevalley of astonishment (La vall del’astorament) s’afebleix, aquí, demanera considerable, com si l’actriu, els dos actors i els responsables màxims de l’espectacle ja entinguessin prou amb el plantejament de la història i, sobretot,moltapressaperferelpassegüenti més nou de la proposta: SammyCostas, amb els seus recursos perevocar els passats, propers i llunyans, témassa records al cervell.Elsrecords l’asfixien.Lamemòrial’ofegaihadecercardesesperadament el remei per deslliurarse’n.I el troba amb l’autoteràpia d’unapissarra d’on esborrarà llistes illistesdereferènciesenutjoses.La recerca dramàtica de Peter
Brook sobre els enigmes del cervell humà no sembla que s’hagind’aturar amb aquest espectaclemenornogairebencuidat.Nosésiperquè el consideren massa breuo de poc interès,MarcelloMagni,el seuprincipal actor, improvisà aGirona a tall de frontissa, unabroma de mag sense gràcia, queactua amb una sola mà i... ambtristes intervencions d’algunsespectadors.!
T E A T R E
PASCAL VICTOR / ARTCOMART
UnaescenadeThevalleyofastonishment
Chhriristian otjinChristiannnne SStootjii ,, mmezzosopraannono&& JosephJosephh BBreeinll, ppianoppip ano2020 de novvvemmbre
Isabe MonarIsIsababel Moo , sopopprarano&& José Antonnioioio DommenenéJoosé A , arpapa222 de noveveemmbre
Concererrtt AAperrititiiu
RRoRoderiickck Williiaamss, bbaaríríton& Iaiain Burnnsisidede, ppiaiano2626 de noovveemmbrere
ÁnÁngegeleles BlBlancaasss, sopranano&& GGiovovannii AAAulettaa, pianoo2929 de nooovvvembrere
AmAmmbb les acactuacioions prèrèvvies ddelellss
NNew GeGeneraatition Artrtiists i lleeses
acctitivitatss ccomplpleementàtààriries de la
LIFEE AAkadeemmie ammmbbb TTeresa
BeBerganzaza, Burkrkhhahard Kehring i
altreses.
Méss ininnfoformació a
wwwwwww.lifevictoria.com
del 20 al
29 de novembre
recinte modernistasant pau
Col·ol·laboorra:
El Lied tornaa Sant Pau perretre homenatgea Victoria de losÁngeles
PER UN FUTURSENSE ALZHEIMERCONCERT SOLIDARI
GOSPEL GRÀCIAAmb l’actuació de:
Cor dirigit per KAROL GREEN
Compra les teves entrades a
www.fpmaragall.org/gospel
o truca al: 902 33 15 33
No t’ho perdis!
PREU: 12�
27deNOVEMBRE21.00h
CASINO L�ALIANÇA DEL POBLENOURAMBLA DEL POBLENOU, 42
Cor participantal concursde TV3
AMB EL SUPORT DE:ORGANITZA:
04
playDIVENDRES, 20 DE NOVEMBRE DEL 2015 ara
➜ ‘EL CINQUÈ HIVERN’ EL CANAL (SALT) María Muñoz i Pep Ramis, ànima dual de la companyia de dansa Mal Pelo, teixeixen un duet coreogràfic per reflexionar sobre el pas del temps i els límits del propi territori. ➔ Dissabte 21 de novembre
➜ ‘UNDOSTRESUNDOS’ SALA LA PLANETA / HIROSHIMA (GIRONA / BARCELONA) Des de la seva sòlida experièn-cia en el món de la dansa con-temporània, el ballarí i coreògraf Albert Quesada proposa una desconstrucció del flamenc, for-çant-ne els límits per destil·lar-ne un llenguatge original. ➔ 21 de novembre / 22 de novembre
➜ ‘CAMARGATE 1.1’ ALMERIA TEATRE (BARCELONA) La famosa conversa entre Alícia Sánchez-Camacho i Victoria Álvarez a La Camarga va inspi-rar una exitosa peça de teatre que ara recupera l’Almeria, en versió actualitzada. ➔ Fins al 13 de desembre
➜ ‘73 RAONS PER DEIXAR-TE’ TEATRE GOYA (BARCELONA) Què fa que una relació es trenqui? Els protagonistes del nou musical dirigit per Elisenda Roca podrien escriure un catàleg amb els motius que els han portat de l’amor a l’odi. ➔ Del 24 de novembre al 10 de gener
➜ ‘LA TRAVIATA’ TEATRE GAUDÍ (BARCELONA) Que l’espectador visqui l’òpera en primera fila. Aquest és l’objectiu d’Òpera Emoció, un projecte d’Operíssimo Barcelona que s’estrena amb la més famosa de les obres del gènere. ➔ Del 20 de novembre al 13 de de-
sembre
LA TRIA
DEL PLAY➜
El Conde de Torrefiel, dinàmica de banda de rockLa companyia multidisciplinària presenta nou espectacle al Temporada Alta
Tanya Beyeler i Pablo Gisbert es van co-nèixer a València, van establir residèn-cia a Barcelona, on durant quatre anys van treballar d’acomodadors al Mercat de les Flors, i ara són europeus en tràn-sit gràcies a la seva feina artística. Ells són els fundadors i directors d’El Con-de de Torrefiel, una de les companyies imprescindibles de la nova escena con-temporània que, com si es tractés d’una característica pròpia del gènere, s’ha acostumat a tenir molta projecció inter-nacional i un circuit petit a casa. “Fem teatre però funcionem com una banda de rock”, diu el Pablo, en referència als bolos d’un sol dia que caracteritzen el seu canal de distribució. En el seu calen-dari local, però, hi ha algunes cites re-currents. Com el festival Temporada Alta, on demà presenten la seva peça més recent, La posibilidad que desapa-rece frente al paisaje.
La constant recerca de noves formes de representació defineix el treball d’una companyia nascuda i crescuda en temps de crisi (es va fundar l’any 2010) i que, malgrat les circumstàncies adver-ses, ha aconseguit consolidar i professi-onalitzar un projecte personal i arriscat. Convençuts que els temes són universals i estan tots inventats, la seva línia d’in-vestigació pivota sobre qüestions for-mals. En aquest sentit, els seus especta-cles utilitzen una gran diversitat de re-cursos. El text hi és molt present –pe-
rò sovint en forma de veu en off o amplificat amb micròfons–, incorporen habitualment la dansa (són col·labora-dors habituals de La Veronal), la músi-ca, l’art, les projeccions… i acostumen a buscar la dissociació, o la contradicció, entre el que es diu i les imatges i les ac-cions dels intèrprets.
Aquesta disrupció es torna a fer evi-dent en l’espectacle que presenten al Temporada Alta, en el marc de la Set-mana de Creació Contemporània, un
festival en el qual tenen molta confi-ança “perquè les seves estratègies són molt efecti-ves”. “Saben com funciona l’oferta cultural i també com funciona el mercat”, diu Ta-nya Beyeler. És
una peça en deu capítols, un recorregut per deu ciutats europees a la recerca del costat fosc de les persones, de les guer-res interiors entre el que és política-ment correcte i el que la nostra bèstia interior pensa realment i només verba-litza en moments de veritable tensió o confidència. “Tots som una mica hete-rosexuals i una mica homosexuals, una mica nazis, una mica racistes”, il·lustra Pablo Gisbert. Els intèrprets tenen la missió de desenvolupar una actitud quotidiana, tranquil·la, plàcida. Men-trestant, veus en off sempre en forma de diàleg de parelles (d’amics, d’amants, de
client i prostituta…) vomiten textos concrets, violents. Amb la particulari-tat que part dels pensaments que vehi-culen aquestes veus en off, totalment de ficció, s’atribueixen a personatges reals del món contemporani, intel·lectuals europeus com Zigmunt Bauman, Mi-chel Houellebecq i Paul B. Preciado.
La posibilidad que desaparece frente al paisaje neix d’un procés de treball que els creadors anomenen guerrilles. A partir de les idees que es volien tocar en l’espectacle, El Conde de Torrefiel va organitzar sessions d’improvisació en diferents ciutats espanyoles, amb la in-tenció de modelar directament sobre l’escenari allò que habitualment va pre-nent forma a la llibreta. La intenció era que aquest procés creatiu desemboqués en un espectacle multitudinari en nom-bre d’intèrprets, una ambició ajornada per raons de logística econòmica. Final-ment, el projecte ha trobat finançament a Bèlgica i veurà la llum al maig en una peça amb un centenar d’actors en què la companyia explorarà un camí nou, el del teatre document. Fins aleshores, però, El Conde de Torrefiel no haurà parat de girar per Europa: acaben d’ar-ribar d’Alemanya, marxen corrents a París (hi actuaran cinc dies), tenen bo-los a Lisboa, a Suïssa… I també a Barce-lona, al Mercat de les Flors, en el marc del festival Sâlmon<Festival, l’aparador de la creació contemporània en diferents espais de la ciutat entre el 26 de novem-bre i el 5 de desembre (www.salmon-dance.com). | BELÉN GINART
➔ ‘La posibilidad que
desaparece frente al
paisaje’, d’El Conde de
Torrefiel ➔ Direcció:
Pablo Gisbert i Tanya
Beyeler ➔ El Canal
(Salt) / Mercat de les
Flors (Barcelona)
➔ 21 de novembre /
5 de desembre
E S C E N E S
PERE
TOR
DERA
TelèfonsEmergències 112Urgènciesmèdiques 061CreuRoja 93.300.65.65
Clínic 93.227.54.00SantPau 93.291.91.91Valld’Hebron 93.274.60.00SantJoandeDéu 93.280.40.00Mossosd’Esquadra 112
GuàrdiaUrbana 092PoliciaNacional 091Bombers-urgències 080Inf.ciutadana 012TMB 93.318.70.74
Inf.Renfe 902.320.320RodaliesRenfe 900.410.041Inf.aeroport 902.404.704Inf.port 93.298.60.00FerrocarrilsGen. 93.205.15.15
FarmàciesTelèfon93.244.07.10www.farmaceuticonline.cat
RàdioTaxi 93.303.30.33TaxiMinusv. 93.420.80.88Serv.Funer.BCN 902.076.902ÀltimaServ.Funer. 902.230.238SíndicdeGreuges 900.124.124
Barcelona
cineEcumenòpolis Vuitena sessió d’aquest cicle del Col·legi d’Arquitectes amb el documental Christiania, 40 years of occupation, de RobertLawson i RichardJackman. Plaça Nova, 5. 19.00 h. Gratuït.
LATcinemaProjecció del documental peruà Las Damas Azules, de BérengèreSarrazin. La Casa Amèrica. Còrsega, 299. A les 20.30 hores. Entrada lliure.
L’Hospitalet El cicle de cine negre de la biblioteca La Bòbila programa Bajo sospecha, de StephenHopkins. Plaça de la Bòbila, 1. A les 19.00 hores. Entrada lliure.
debaTsPintura MartínFrías conversarà de Pintura amb AntoniaCortijos a la Fundació Sierra i Fabra. Carreras Candi, 80. 19.00 h. Gratis.
GildeBiedma L’Ateneu Barcelonès organitza l’acte Poesia i amistat. Recordant Jaime Gil de Biedma. 25 anys després de la seva mort, amb l’actor MingoRàfols. Canuda, 6. 19.00 hores. Gratuït.
9BarrisAcull En el marc d’aquestes jornades, taula rodona Dret d’asil, de què parlem?, amb la participació de RamónLobo i JoséMaríaMena. La Masia de la Guineueta. Ca n’Ensenya, 4. 19.00 h.
VilassardeMarActe en record d’ErnestLluch als 15 anys de la seva mort amb el diàleg L’economia en un món desigual, amb JosepMariaBricall i AntoniCastells. Biblioteca Ernest Lluch. Santa Eulàlia, 66. A les 19.00 hores.
exposicions‘Plaquetteinédita’ Presentació de la Plaquette del fotògraf CarlesMercader La extinción del dino-saurio, amb poemes de l’escriptor CarlosZanón. Centre d’Art Mutuo. Julià Portet, 5. 20.00 hores.
FiresSolidàriaL’Espai d’Art Puntoapar-te acull un mercat benèfic de productes i artesania de Mali a benefici d’Ecos de Mali. Calàndries, 10. De 18.00 a 21.00 hores.
Til·lersMarket Mercat especialitzat en moda, decoració i les millors apostes gurmet al cor de Pedralbes. Los Tilos. Passeig dels Til·lers, 1. 13.00 a 23.00 hores.
FesTesElClot-Campdel’Arpa Havaneres amb el grup Harmonia. Plaça del mercat del Clot. A les 19.00 hores.
LaSagreraSegueix la festa a: 3LaBarraca. Concert de sarsuela i boleros amb la Coral de TMB. Martí Molins, 29. A les 17.00 hores. 3Envelat. Espectacle de cultura i danses urbanes (19.00 h) i concert jove amb EdgeofNothing, Elementosenviados i TheDelayersClub (21.00 h). Plaça de l’Assemblea de Catalunya.
músicaBIS Comença la sisena edició d’aquest festival amb Elpèsolferéstec i Puput. Centre cultural Albareda. Albareda, 22. 20.00 h. Gratuït.
Solidària Concerts a: 3L’AliançadelPoblenou. Amb les corals Musicorum, SOM-night i CordelaNit, a favor de l’associació in via. Rambla del Poblenou, 42. A les 20.30 hores. Entrades: 8 i 10 euros. 3LaIguana. Amb PerePèries i recital de CristinaCompany a favor d’Univers Àgatha Autisme. Rosés, 46. A les 20.00 hores. 5 euros.
‘GràciaambMarroc’ Concerts de I*madAmhra (20.00 h) i l’Orques-traÀrabdeBarcelona (22.00 h). La Sedeta. Sicília, 321. Entrada lliure.
Hop2015 Aquest certamen de danses urbanes programa avui actuacions de les companyies i artistes6ªDimension,Funktion,KazumaGlenMotomura,Nouva’s i SkillInc. Centre cívic Tomasa Cuevas. Dolors Masferrer, 33. 21.00 h. Gratuït.
Tarragona
conFerènciesHortadeSantJoan El topònim Orta als segles XII-XIV, a càrrec de VicençSubirats. Ecomuseu dels Ports. Pintor Picasso, 18. A les 21.30 hores.
Girona
debaTsPalafrugell La Fundació Josep Pla organitza el col·loqui Pla-Gaziel. Dos homenots cara a cara, amb ManuelLlanas, Francesc-MarcÁlvaro i XavierPla. Nou, 51. 19.30 hores.
Lleida
música‘JazzTardor’ Concert de KikoBerenguerQuartet. Cafè del Teatre. Roca Labrador, 2. 22.30 h. 8 / 10 €.
L a Central del Circ és un lloc tancat al públic general, una fàbrica de talents ubicada al
Fòrum que algunes vegades a l’any –poques– obre les seves portes per-què tothom qui ho desitgi pugui co-nèixer què es cou en els seus 3.000 metres quadrats. L’EP (Extended Per-formance) és una d’aquestes vega-des, un esdeveniment que es realitza avui i demà i que brinda l’oportuni-tat de veure de primera mà què es-tan preparant quatre companyies residents en aquest espai. La iniciativa, que celebra la seva segona edició, intenta donar visibi-litat a espectacles encara no acabats i en procés de creació, un moment molt íntim dels artistes al qual ha-bitualment no té accés l’espectador. L’objectiu és doble. Per un costat, fa-cilitar que el públic pugui prendre el pols al circ contemporani. Per l’al-tre, donar a les companyies l’ocasió de presentar la seva obra (o una part) en condicions tècniques òptimes i davant d’un auditori real. Les dues sessions d’aquest segon EP se celebren avui i demà. En ca-da una d’aquestes dues sessions, les quatre companyies seleccionades –Circ DO, Dulce Duca, Güd Factory i MRMR Bros– oferiran una degusta-ció de les seves obres futures en pe-ces de 20 minuts cada una. Que ningú esperi trobar circ con-vencional. Els projectes que desen-volupen les companyies en residèn-cia a La Central del Circ ofereixen una mirada molt avantguardista a
ELPERIÓDICOBARCELONA
Un tast del circ actual
arTs escèniques 3 ‘exTended perFormance’
La Central del Circ presenta el treball de quatre companyies residents, una menade degustació dels muntatges que aquests grups mostraran en sales o festivals.
Propostes Divendres 20.11. 2015
33 A dalt, ‘Not gay’, de MRMR Bros. A sota, ‘Um belo dia’, de Dulce Duca.
eix figures acrobàtiques sense l’ajuda d’objec-tes ni escenografia. Dul- ce Duca construeix Um belo dia amb un espec-tacle molt visual d’ales, flors i papallones. Karma és la proposta que mos-trarà el novíssim col-lectiu Güd Factory. La ja llarga amistat de Mathi-as i Matin, els dos inte-grants de MRMR Bros, ha provocat situacions es-tranyes i malentesos que
ells exploren ara en el seu muntat-ge Not gay. H
les arts circenses que va més enllà de les acrobàcies, els equilibris i el mim i transiten pels terrenys de les arts escèniques, la dansa i l’experimen-tació. A Vacío, el grup Circ DO constru-
33LaCentraldelCirc.MolldelaVe-la,2.Avuiidemà,ales20.00hores.Entrada:8euros(reduïda:6euros).
El Pavelló de la Puríssima del Recin-te Modernista de Sant Pau acull Japa-nese Photography from the 1970’s to the Present, una exposició que ensenya l’evolució de la fotografia japonesa des dels anys 70 fins a l’actualitat i que, a la vegada, explora el desenvo-lupament del videoart com a part de la identitat al Japó. El projecte expositiu, que impul-sen La Casa Àsia i la Japan Foundati-on, consta de dues partes. La prime-
exposiciÓ
FotosivídeosdelJapóactual
ra està comissariada per Ray Masuda i exhibeix una selecció d’imatges re-alitzades durant quatre dècades per més de 20 fotògrafs, com Daydo Mo-riyama, Nabuyoshi Araki, Kazuo Ki-
tai, Shuji Yamada i Hiro-mi Tsuchida (al costat d’aquestes línies, una de les seves fotografies). La se-gona part de la mostra presenta una selecció de videoart japonès que va de les primeres obres de pioners com Shigeko Ku-bota, Takahiko Iimura i Yoko Ono a les creacions de referents d’aquest gè-nere com Yasumasa Mori-
mura i Odani Motohiko. La mostra es pot veure fins al 29 de novembre a Sant Antoni Maria Claret, 167. De 10.00 a 16.30 hores. Entrada al recinte: 8 euros. H
DIVENDRES38 20 DE NOVEMBRE DEL 2015
Teat
re
38 Compra entrades i reserva taula a www.timeout.cat
Teatre
L’actriu Mònica López i el compositor i artista Carles Santos es van descobrir l’un a l’altre fa set anys, amb l’estrena al Lliure del ma n c Brossalobrossotdebrossat, espectacle on el de Vinarós retia homenatge al seu mestre Joan Brossa. Anys més tard van fer Schubertnacles humits i ara estrenen al TNC Patetisme il·lustrat. “Quan em diu vine, ho deixo tot”, confessa López. “Sempre que veig un espectacle seu, surto tocada. I participar en una cosa així sempre és un plus per aprendre coses diferents. Sempre demana l’impossible. Si t’hi apropes una mica, bé. Si no, t’ho perdona”, afegeix.
Els tinc a tots dos, un migdia assoleiat de novembre a Girona, on s’estrena oficialment Patetisme il·lustrat. Ella calça unes Martens i ell una camisa verda i groga, jovenívola. López assegura que Santos és “el més modern de tots” els artistes del país i es queixa que hagi estat una temporada en guaret, sense feina. Ell no es queixa. I protesta quan li demano si surt a l’escenari a fer l’indio. “Aquí surto poc. I com que es tractava d’una cosa patètica, havia de sortir jo a posar ordre”, se’n riu. I no aconsegueixo treure l’aigua clara sobre de què va aquesta peça nova. Tinc clar que aquell Brossa de fa set anys, que La pantera imperial, que el Tirant lo Blanc amb Calixto Bieito, són alguns dels millors espectacles que he vist mai.
López ens avisa que els ha demanat a ella, a Dory Sánchez (ballarina) i a Núria Andorrà
Carles Santos i la tendresa
El compositor i Mònica López es rifen d’Andreu Gomila parlant de ‘Patetisme il·lustrat’, que arriba ara al TNC
MAY
ZIR
CU
S -
TNC
Teatre
Compra entrades i reserva taula a www.timeout.cat 39
Coordina Andreu Gomila
[email protected] @andgomila
Tots les crítiques a timeout.cat
01. CONILLETEl que fa Clara Segura amb aquest text de Marta Galán és d’una altra galàxia. Primer, ens posa el pèl de gallina. Després, ens estomaca. Per acabar convidant-nos a un plat de llenties. Sense compassió. � T. Lliure: Montjuïc. De dc. a dg.
02. UNA ALTRA PEL·LÍCULAA Julio Manrique, David Mamet li va. I, per fi, ha aconseguit muntar un espectacle per a teatre gran que triomfa. Ens capbussa en els 80, s’hi recrea i ens planta als morros un gran espectacle teatral. � Teatre Borràs. De dc. a dg.
03. PERHAPS ALL THE DRAGONSLa companyia belga Berlin es presenta a Temporada Alta amb un espectacle multimèdia que és l’avantguarda del teatre europeu. � Centre Cultural La Mercè (Girona). Ds. i dg.
04. MARITS I MULLERSSi no han vist el duet Rigola-Allen, pensin que no s’hi estarà tota la vida. � La Villaroel. De dt. a dg.
05. AL NOSTRE GUSTUn nou collage de Broggi que s’ha de veure. � Biblioteca de Catalunya. De dc. a dg.
Ens agrada! Per Andreu Gomila
rada!
(percussions) el màxim. “És exercici d’elit”, remata.
Santos afegeix que el gruix del xou és la seva obra dels anys 70. “Són peces molt repetitives, però tenen una curiosa tendresa, que potser ara ja no la tinc, ni tindré mai més a la vida. Commouen”, avisa. Té 75 anys i creu que ja pot ser una mica vanitós, mirar enrere i dir: ‘aquesta obra que vaig fer fa 40 anys és extraordinària’.“Les coses d’ara em surten com si tingués 18 anys. Estic com enrabiat. M’agraden més aquelles. Ara no em veig capaç de fer una cosa tendra. I hauria
de ser a l’inrevés, no?”, afirma. Diu que la música d’ara no té pretensions: “No s’ha explicat què passa després dels clàssics. Ara hi ha un tipus de música que si se’n va la llum, paren de tocar... Hi ha compositors, però no tenen ni el suport dels intèrprets ni del públic. Aquest és el problema”.
El terme ‘patètic’, de fet, té una llarga tradició en la història de la música. Beethoven en va fer una sonata per a piano i Txaikovski va titular així la Sisena simfonia. Santos no va per aquí. Si troba aquelles expressions musicals romàntiques, ell es decanta per les psicològiques. I quan li comento la definició del terme al DIEC –“que desvetlla emocions vives, especialment penoses”– se’m rifa i diu que ho haurien d’haver mirat abans. Es
fa gran i es veu patètic. López posa pau i ens avança que potser serà el xou més despullat de Santos que haurem vist mai. Durant els assajos, més que completar, ha anat traient coses.
Aquí hi ha textos seus. No hem d’oblidar que estem davant d’un espectacle teatral. “Sempre treballo des d’un punt de vista musical, no literari. Per tant, seria un error que aparegués al teatre com a autor teatral. Sóc un autor musical dins el teatre”, aclareix. El teatre li permet barrejar arts i tècniques i, sobretot, trobar un públic diferent, “un públic que és polivalent, que pot veure un espectacle de circ i La patètica de Txaikovski”. Imperdible.
‘Patetisme il·lustrat’ estarà al
Les coses d’ara em surten com si tingués 18 anys. Estic com
BONUS TRACKS
LA BELLESA “La bellesa és a qualsevol lloc. No
és un objectiu com a tal. Surt o no surt. Està o no està. Tenint en
compte que la bellesa és estètica”, afirma el compositor.
LES DONES “Si em dediqués a una altra
cosa també treballaria més amb dones que amb homes. Tenen un sentit del treball, de l’ordre, una
intel·ligència natural”.
Teatre
Compra entrades i reserva taula a www.timeout.cat 41
A punt d’estrena
Humor humàL’humor, imprescindible sempre i potser avui més que mai, és el denominador comú que agermana aquest conjunt d’històries. Humor subtil, irònic, elegant o destraler, n’hi ha tants de diferents, com diferent és l’estil i la procedència dels seus autors. Santiago Rusiñol, Jesús Moncada, Pere Calders i Josep Carner units pels enginyosos aforismes de Joan Fuster. La saludable pràctica de riure’s de la vida, dels altres o d’un mateix a través de paraules sàviament triades i d’una interpretació acurada de la T de Teatre Carme Pla.El Maldà. Pi, 5. Escala dreta. www.circolmalda.cat. Liceu (L3). 14-20 €. De dc. a ds., 20 h. Dg., 18 h. Fins al 6 de desembre.
Introducing the star‘Introducing the star’ és un espectacle de dansa, una pel·lícula i un àlbum de música. El projecte parteix d’un interès sobre la necessitat de comunió en situacions d’èxtasi col·lectiu físic i sonor, i planteja la possibilitat de creure en una gura que serveixi de facilitador
per a aquestes experiències, un personatge anomenat The Star. Per a això s’apropia de l’imaginari i les estratègies del pop, deconstruint la identitat rotunda del líder en una altra identitat mutable i imprecisa, re ectant. n projecte de Pablo Esbert Lilienfeld & Federico Vladimir Strate Pezdirc.Hiroshima. Vila i Vilà 61-67. www.hiroshima.cat. Paral·lel (L2-L3). 12 €. De dj. a ds., 21.30 h. Del 19 al 21 de novembre.
Medea (a la carta)Una proposta escènica en torn al mite i de-construcció del personatge de Medea que des de fa set anys es presenta a cases particulars, galeries, teatres i Festivals d’Europa, Líban, Mèxic i Veneçuela. ‘Medea (a la carta)’ és també
una re exió sobre la teatralitat i la representació de la intimitat. L’obra està estructurada en quatre peces curtes cadascuna amb entitat pròpia. Cada peça d’uns quinze minuts de durada, proposa diferents iconogra es i arquetips que ens donen una mirada, una aproximació a Medea.Teatre La Vilella. Passeig Exposició, 95-97 baixos. www.lavilella.com. Poble Sec (L3). 14 €. De dj. a ds., 21 h. Dg., 20 h. Del 19 de novembre al 12 de desembre.
Wishful. La historia de un desahucioA la vella barberia tot s’ensorra, menys els records, les falses il·lusions, les promeses. El vetust establiment no resisteix els nous temps, ni les modes, i el vell barber construeix el seu búnquer, mentre fora el vertiginós món segueix el seu curs. Només la inconsciència i la bogeria encarnada per un actor desesperat truca a la seva porta i li proposa pervertir la seva essència, que és l’únic que li queda al barber. Versus Teatre. Castillejos, 179. www.versusteatre.com. Glòries (L1). 20 €. De dj. a ds., 22 h. Dg., 20 h. Fins al 6 de desembre.
Circ
EP (Extended performance)En aquesta segona edició d’‘EP
(Extended Performance)’, es mostrarà el treball de quatre companyies en residència a La Central del Circ i presentaran, en una
mateixa nit, la peça de 20 minuts en la que
estan treballant. L’EP neix amb l’objectiu de donar visibilitat a espectacles no acabats i en procés de creació. Hi seran Circ DO (Buit), Dulce Duca (Um belo dia), GÜD FACTORY (Karma) i MRMR Bros (Not Gay).La Central del Circ. Moll de la Vela 2. www.lacentraldelcirc.cat. Maresme/Fòrum (L4). 6-8 €. 20 h. Del 20 al 21 de novembre.
Compra entrades i consulta la cartellera atimeout.cat
�FESTA DEL TEATREJa ho saben: fins al 17 de desembre, cada dijous hi ha vuit sales de Barcelona que ofereixen entrades a euro i mig. Una ganga, vaja. Inspirada en la Festa del Cine, que un parell de cops l’any ven tiquets a 2,90 euros durant tres dies, el Dia de l’Autor SGAE busca promocionar els dramaturgs catalans i obres que, sense l’ajuda d’aquesta campanya, poca gent arribaria a conèixer més enllà dels sospitosos habituals. Bona idea.
�NO HI SÓN TOTSPerò hi ha un petit problema: no hi són tots. Per què? Doncs perquè per participar-hi has de ser soci de la SGAE i tenir una obra en cartell en una sala de l’Associació d’Empreses de Teatre a Catalunya (ADETCA), cosa que exclou els teatres públics, on ara mateix gairebé la totalitat del que
exhibeixen és d’autoria local. És com si a la Festa del Cine només hi poguessin participar les pel·lis produïdes a Madrid, per posar un exemple.
�UNA MICA MÉSFa una dècada, Tony Blair va rebre un informe en el qual li suggerien que, una setmana a l’any, els teatres de Londres fossin de franc. Vaig parlar-ho amb el seu autor, Sir Brian McMaster, exdirector del festival d’Edimburg, i em va dir que l’únic objectiu de la proposta era que la BBC parlés de teatre. Era una campanya de màrqueting. A la SGAE ho han aconseguit, que es parli de teatre i que milers de persones decideixin anar al teatre quan no tenien previst fer-ho. Si la cosa anés més enllà, amb totes les obres contemporànies i a tots els teatres, l’efecte seria molt més gran. No tinguin por d’arriscar-se!
Teatre a 1,50 euros
TreplevPer Andreu Gomila
Bona idea la de Manel Dueso i Temporada Alta, on es va estrenar fa un mes, això de recuperar una de les millors obres d’aquest polifacètic autor, director, actor i pedagog. Un text que va veure la llum fa vint anys al bar Subur en el marc del Sitges Teatre Internacional, però per al qual no passa el temps.
Un home madur a la barra d’un bar a altes hores de la nit vomita entre copa i cigarret un munt de paraules sobre el pacient cambrer. Un monòleg banyat amb alcohol i desig. La vomitada d’un home perdut prenyada d’una sexualitat pertorbadora i que exhibeix una
poderosa poètica del fracàs sentimental, a la recerca d’una abraçada, d’afecte. El bar del Romea és un espai ideal per escoltar aquest crit sord que per moments mou el somriure. Dueso li dóna absoluta credibilitat i el banya amb gotes de tendresa que mouen a la comprensió. –S.F.
NOTA AL PEU Dueso ha escrit
Plató ha mort
Teatre
���
Teatre Romea. Fins al 19 de desembre.
Compra entrades i reserva taula a www.timeout.cat 19
Per a un cantant del teu registre, què suposa incorporar el paper d’Edgardo de Lucia de Lammermoor al teu repertori? El paper d’Edgardo és un paper molt semblant als d’altres rols belcantistes que he cantat, per exemple, a La sonnambula, i últimament, La favorite. La meva veu ha canviat sobretot a la part central i em resulta molt més còmode cantar en aquesta part central de la veu. I, sobretot, és una mica més sonora i expressiva i això s’adequa molt bé al paper d’Edgardo. És un paper bellíssim, ple de moments molt expressius, molt commovedors. Estic molt content de cantar una òpera que sempre he admirat i que a més va ser l’òpera amb la qual vaig veure en viu a Nova York al gran Alfredo Kraus.
Què t’evoca Donizetti, tu que has fet altres òperes seves amb èxit, com regiment i ?Donizetti és un especialista de la veu, coneix molt bé la veu i escriu molt bé per a la veu. No obstant això, cantar les seves òperes requereix molta habilitat tècnica, ja que són molt difícils. Per exemple, el paper d’Edgardo és summament difícil. Va ser estrenat ni més ni menys que
per Duprez, el cantant que juntament amb Nourrit, regnava a Europa. regiment també és una òpera extremadament difícil, especialment aquesta ària Ah, mes amis, però Donizetti sap escriure per a la veu i sap posar cada di cultat en el lloc just.
Has vingut molt a Barcelona. Què t’inspira la ciutat?M’encanta Barcelona. M’encanta el seu clima, justament quan a la resta d’Europa és hivern cru. El Liceu és un teatre en el qual em trobo com a casa, el públic sempre m’ha donat suport i he sentit aquesta calor tan de Barcelona. És conegut per la seva severitat, també, i per la di cultat que requereix guanyar-te aquest públic, però he de dir que aquesta combinació de públic entès i de
públic calorós només es troba a Barcelona.
El teu pare tocava música popular peruana. De quina
El meu pare era un cantant de música peruana, de valsos criolls costeños i, sobretot, un gran intèrpret de Chabuca Granda. El meu pare sempre va tenir una veu molt educada, gairebé de tenor, usava molt bé la respiració i els matisos i això segurament, de sentir-lo, ha tingut molt a veure en la manera en què canto òpera.
Per què t’has dedicat a l’òpera si podries haver estat una estrella del pop?Abans d’entrar al conservatori no escoltava música clàssica ni òpera i va ser quan vaig entrar al conservatori que vaig descobrir la meva veu,
sobretot, i vaig decidir dedicar-me a l’òpera. Però no va ser immediatament: el primer any estava molt indecís i no sabia si seguir amb el pop o continuar amb l’òpera. Després la música clàssica em va conquerir, vaig entrar al cor nacional i després de poc temps vaig decidir que volia fer òpera. Em fascinava com la veu humana podia aconseguir tantes coses i cantar tanta bellesa.
Gastón Acurio, Mario Vargas Llosa i tu sou els peruans més famosos del món. Quina relació tens amb ells?Amb Gastón Acurio i Mario Vargas Llosa tinc molt bona relació. Amb Mario Vargas Llosa vaig fer ns i tot un programa de televisió i ens hem vist moltes vegades. Ell ha estat al públic en diverses ocasions en les quals he cantat, sobretot a Salzburg, Madrid i Barcelona. Gastón Acurio també és amic i encara que no el veig tan sovint com a Mario Vargas Llosa, ens mantenim en contacte.
Quins plats de la cuina peruana més t’agraden? Els cuines?Sí, m’agrada cuinar a casa alguns dels meus plats peruans preferits. Com a plat peruà, el cebiche potser és el rei. Però hi ha altres plats que també m’agraden molt com les patates a la huancaína o la causa limeña.
La cuina peruana és ara mateix la que pega més fort al món. A què creus que es deu?Crec que la cuina peruana sempre ha estat molt bona, però no tenia la promoció que té en l’actualitat. Ha estat gràcies a Gastón Acurio, sobretot, que ara té aquest auge i podem trobar tants restaurants peruans molt bons a tot món. A més, tres dels 50 millors restaurants del món es troben al Perú.–Andreu Gomila
Flórez debuta en el paper d’Edgardo el 4 de desembre al Gran Teatre del Liceu. Donizetti li va com l’anell al dit!
TENOR PERUÀ. FARÀ ‘LUCIA DI LAMMERMOOR’ AL LICEU
ENTREVISTA: JUAN DIEGO FLÓREZ
AQUESTA COMBINACIÓ DE PÚBLIC ENTÈS I DE PÚBLIC CALORÓS NOMÉS ES TROBA A BARCELONA”
42 Compra entrades i reserva taula a www.timeout.cat
Dan
sa
Dancing Partners és una aliança de compan ies impulsada per omas oone Dance des de Barcelona. El 2013 hi va involucrar la Chameleon de Manchester i la sueca Norrdans. Enguany hi participa també la italiana Spellbound, i tots plegats confeccionen un programa de tallers, xerrades i actuacions que durant els mesos vinents continuarà a les ciutats de les altres companyies.
Mira Helenius és la directora de Norrdans, i està molt contenta de repetir l experi ncia El treball proper amb les comunitats, ja sigui a Härnösand com en gira, és important per crear-nos una identitat, tant com per aprofundir en el coneixement de l’art. Ens trobem amb milers de nens cada any i ens donen molta força i inspiració”.
L’intercanvi és en tots els sentits. Per Helenius, la dansa proveeix respostes filosòfiques a preguntes fonamentals. La necessitat i l’experiència de ballar és la mateixa arreu del món. La dansa ens educa, ens dóna esperança i ens ajuda a revelar els nostres sentiments”.
Durant els tres dies de
Dancing Partners aquí, Norrdans farà un taller per a alumnes d’ESO a Sabadell, classes a l’Institut del Teatre i, les nits de divendres i dissabte, al SAT! – al costat de Chameleon amb Hands Down, Spellbound amb Small Crime i Thomas Noone Dance amb l’estrena d’Until the End– presentant Chapters of the Little Prince, basat en El Petit
Príncep. En aquest llibre el pilot dibuixa una capsa amb petits orificis i diu al Petit Príncep que dins hi ha un be. El Petit Príncep es posa contentíssim perquè l’ha dibuixat com són els bens. Nosaltres oferim la capsa perquè el públic hi miri dins i esperem que hi trobin els seus ‘bens’”.
Dancing Partners serà al SAT! el dv. 20 i el ds. 21
Dansa“La dansa ens dóna esperança”Mira Helenius, directora de Norrdans, està feliç de participar en la segona edició de Dancing Partners al SAT! amb una versió d’‘El Petit Príncep’. Per
Coordina Andreu Gomila
[email protected] @andgomila
Chameleon ,
Thomas Noone
seran
Ja em direu vosaltres quèn’ha de fer una dominatrixcom Déu mana d’un submísque ha perdut la clau delseu pírcing. Doncs el quefaria qualsevol de nosaltresen el seu lloc: aplicar-li elcàstig sever que es mereixi amenaçar-lo de vendre’l aqui el vulgui, que sempre hiha persones sense maniesa l’hora de quedar-se unproducte deteriorat.Un submís d’aquesta menaresulta un ésser tan patèticcom reconeix ser-ho elmateix Carles Santos. O comens vol fer creure que és per
justificar les condicions ambquè es presenta en el seu nouespectacle: un pianista (ino un de qualsevol, sinó unpianista sensacional que niquan ha fet les gamberradesmés aparentment eixelebra-des ha deixat de demostrarel seu domini de les tecles)que es presenta a l’escenarisense el seu piano dónamostres d’un patetismesimilar al d’un submís unxic insubmís que es situadavant la persona a la qualdeu obediència incondici-onal sense poder obeir lesseves ordres. Esclar que,en aquest nou muntatge deSantos, tothom es presenta
en unes condicions infames,si tenim en compte que al’escenari hi tindrem tambéuna percussionista que nodisposa d’instruments depercussió i una ballarina a laqual Santos no té la delica-desa de deixar-li una micad’espai estable perquè puguiballar com cal.
A parir panteres!Això és el que sembla haverexclamat el creador de Lapantera imperial –aquellamagnífica proposta plena decaps de Bach en què preci-sament el piano no paravade dansar– a l’hora de plan-tejar-se un muntatge amb el
CARLES SANTOS PERD EL SEU PIANO I GAIREBÉ TOTES LES
PARTITURES, PERÒ NO PERD GENS LES GANES DE SORPRENDRE’NS
DE NOU AMB EL SEU ICONOCLASTA TALENT MUSICAL I ESCÈNIC
R. OLIVER
T
Quan una percussionista es queda sense instrument de percussió, un casc pot resultar forç
Es posa a la venda submís despistatperò encara en bones condicions
Obert de 10:00am a 10:00pm.
Oci & restaurants fins a l’1:00am.
www.espaigirones.com PÀRQUING GRATUÏT
2.500 PLACESCINEMES 3D11 PANTALLES
122BOTIGUES
AUTOBÚSLÍNIES 3 I 4
m o d a . c o m p l e m e n t s . r e s t a u r a c i ó . o c i . s u p e r m e r c a t . s e r v e i s
SOM COM TU, SOM DE GIRONA
122 BOTIGUES
SOTA UN MATEIX SOSTRE
PATETISME IL·LUSTRAT
DIR.: CARLES SANTOS. INT.: CARLES SANTOS, NÚRIA ANDORRÀ, MÒNICA LÓPEZ,
DORY SÁNCHEZ. DATA: FINS AL 6/12. LLOC: TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
(SALA TALLERS). PLAÇA DE LES ARTS, 1. METRO: GLÒRIES (L1). TEL.: 933 065 700.
PREU: 12-23€. HORARI: DE DC. A DS., 20H;DG., 18H.
CARLES SANTOS
PLANTEJA AQUEST COP UN
REPTE: ELS DEU PRIMERS
MINUTS DEL SEU NOU
ESPECTACLE NO HI HA DÉU
QUE ELS ENTENGUI
qual sembla disposat a con-duir la seva coneguda radica-litat escènica fins a un puntencara més radical. Quelcomdifícil d’imaginar, si tenim encompte que, amb el conve-nient suport del seu mentorcreatiu –el poeta Joan Bros-sa–, Santos fa ja moltes dèca-des que va enviar a parir pan-
teres totes les convencionsdel que s’entén correntmentcom a espectacle musical. Ai-xò sí: sense perdre mai ni elgrau d’exigència musical quecontenen les seves partitures,per molt tocades del bolet i delúdica disbauxa que puguinsemblar, ni el grau d’imagi-
nació arrauxada que reque-reix el seu concepte de teatremusical. Però, com us deia,Santos aquest cop pensa anaruna mica més lluny.De fet, Santos fins i tot
ha arribat a afirmar queen aquest espectacle no fares de res, perquè ni toca,ni canta, ni actua, tot i quedesprés ha reconegut quealguna cosa sí que fa, peròque, si no la fes, tampoc nopassaria res. I a l’hora de par-lar, Santos deixa que aquestafeina la porti a terme unaexcel·lent actriu com araMò-nica López. Tot i que potserni amb ella (ben capaç dedonar cos i ànima a totes lesfantasies sadomasoquistesque pugui imaginar Santos)ens en sortim: el creadorafirma que els deu primersminuts de la seva propostasón una cosa ben complicadad’entendre. Doncs caldràdevorar-los amb la submissióque Santos es mereix!
orça útil. FOTO: MAY ZIRCUS TNC
T TEATRE
wwwww
wwwww
wwwww
wwwww
wwwww
100% RECOMANABLE
MOLT BONA
BONA
REGULAR
DOLENTA
És ben cert: quan algú deixaalgú altre o quan una parellatrenca peres, el mínim que espot fer és buscar una raó depes que justifiqui tan traumà-tica decisió. El que passa ésque, quan les parelles estanen procés de ruptura, ambuna sola raó no acostuma ahaver-n’hi prou. I un cop escomencen a buscar raons, lacosa s’acaba convertint enuna bola de neu cada cop mési més grossa que es va om-plint de raons cada cop méssagnants i definitives. Tot ique, després de veure aquestespectacle amb què GuillemClua torna a la comèdiaamb parelles pel mig (un gè-nere que domina a la perfec-ció, com va quedar demostratamb Smiley) i retorna al tea-tre musical (un gènere en quèes va estrenar amb èxit expli-cant-nos les gestes criminalsde Killer), potser haurem deconvenir que 73 raons cons-titueixen un nombre més queraonable per donar per fetauna ruptura sense pal·liatius.El cas és que, mentre que
a Smiley Clua es centrava encom de complicat pot resultarde vegades iniciar una relacióde parella i quantes insegu-retats, dubtes i equívocs calsuperar per enfrontar-se altema, a l’espectacle ac-tual es centra –comja s’ha fet evi-dent– en comde complicatacostuma aser enfron-tar-se alfet que unarelació de
RAMON OLIVER
La parella en crisi (Marc Pujol i Mercè Martínez) amb els seus, fins ara,
irreconciliables consogres (Mone Teruel i Abel Folk). FOTO: DAVID RUANO
parella potser ja ha arribat alfinal del camí. I mentre que aKiller (llavors, en companyiade la música de Xavier Mes-tres) Clua concentrava l’accióen un sol personatge, un as-sassí en sèrie que potser no hoera tant, aquí afegeix a la pa-relleta en crisi dos consogres(la mama del noi i el papa dela noia) que només tenen unacosa en comú: els dos es de-testen des del mateix dia enquè es van conèixer.
Catorze raons per cantarLes que corresponen als cator-ze temes que el jove compo-sitor Jordi Cornudella –que
assumeix amb orgull les in-fluències de Sondheim,Weilli Guinovart que pugueu de-tectar en la seva partitura– hacreat per a unmuntatge enquè es produeixen dos retornsmés:Abel Folk torna a can-tar en escena disset anys des-prés deGuys and Dolls iEli-sendaRoca torna a dirigirunmusical amb gent empa-
rellada després del seumoltbrillant muntatge de T’estimo,ets perfecte, ja et canviaré, i asobre ho fa comptant amb du-es excel·lents actrius que ja esvan lluir quan van passar peraquell espectacle tan reeixit.Per cert que, jugant unamicaamb el títol d’aquella obra, benbé podríem dir que la parellad’aquesta altra està en la fase
“t’odio, ets del tot imperfec-te, ja no hi ha qui et canviï”.Us heu adonat (segur que sí, ipotser fins i tot ho heu experi-mentat en carn viva) de la fa-cilitat amb què els integrantsd’una parella passen de trobartotes les gràcies a les peculi-aritats de l’altre a trobar queaquestes peculiaritats són de-fectes insuperables que treuende polleguera?
L’amor etern, una llegendasense fonamentsCom que aquesta comèdiacomença justament allà onacaba el romanticisme pro-pi de la majoria de comèdi-es més o menys romàntiques(fins i tot quan no es tractade cap musical, s’acaba sem-pre escoltant al final algunabonica melodia amb violinsinclosos), caldrà plantejar-sela pregunta que es plantegenels creadors d’aquest espec-tacle: i si resulta que, en re-alitat, més o menys tot amorestà condemnat per una datade caducitat? Aneu-vos fentla pregunta, mentre recor-
reu Barcelona tot seguintel trajecte de la línia 3del metro, destinada
a tenir aquí un fort pro-tagonisme. I tingueu encompte que, segons Jo-sep Maria Pou (direc-tor artístic del Goya),aquesta no deixa deser la història –amb15-M pel mig– d’unanoia que anava acomprar-se unessabates i es va tro-bar un noi quepreferia cami-nar pel mónsense sabates.
73 RAONS PER DEIXAR-TE
LLIBRET: GUILLEM CLUA.MÚSICA: JORDI CORNUDELLA. DIR. D’ESCENA: ELISENDA ROCA.
DIR.MUSICAL: ANDREU GALLÉN. INT.: ABEL FOLK,MERCÈMARTÍNEZ,MONE TERUEL,
MARC PUJOL.MÚSICS: ANDREU GALLÉN, VÍCTOR PÉREZ. DATA: DEL 20/11 AL 10/1.
LLOC: TEATRE GOYA. JOAQUÍN COSTA, 68.METRO: UNIVERSITAT (L1, L2). TEL.: 933 435
323. PREU: 14-30€. HORARI: DE DT. A DV., 20. 30H ; DS., 18 I 21H; DG., 18.30H.
GUILLEM CLUA I JORDI CORNUDELLA POSEN LLETRA I MÚSICA A LA RUPTURA D’UNA RELACIÓ
SENTIMENTAL EN AQUEST MUSICAL D’ARRELS BARCELONINES DIRIGIT PER ELISENDA ROCA
Avís: no consumiu amor caducat
QUÈFEM
20/11/2015
14
N
El festival internacionald’arts escèniques per als méspetits, El Més Petit de Tots,arriba a la seva tercera i úl-tima setmana amb un gra-pat d’espectacles i experièn-cies que aproximen la creaciócontemporània als menors de5 anys. Els teatres d’Olot, Sa-badell i Barcelona acullenquatre obres intimistes quejuguen, cadascuna a la sevamanera, amb els llenguatgesde la música, la dansa, la pin-tura, la poesia i l’audiovisual.
Connexió francesa
A la recta final del festival,coincideixen sobre els escena-ris catalans dues companyi-es franceses i dues produc-cions locals que convertiranels petits espectadors en elsgrans protagonistes d’aquestcap de setmana.Els dos components de
Le Fil Rouge transformaranel Teatre Principal d’Olot (dv.20, a les 9.30 i 11h; ds. 21, a les12h) i de Sabadell (dg. 22, a les12 i 18h) en un curiós llenç enblanc. Al damunt, hi circula-ran l’Ivan, un ballarí, i en Je-
J. BEGG
EL FESTIVAL EL MÉS PETIT DE TOTS S’ACOMIADA DELS VISITANTS AMB MÚSICA, DANSA I EMOCIONS
Moviments fets a petita escala
Mathilde Lechat, de la Compagnie Charabia, ens proposa una aventura sonora plena demisteris.
ff, un músic. Entre tots dos,i amb l’ajuda del cant, la veu,el gest i diversos objectes, di-buixaran un paisatge demo-viments, sons i colors queanirà canviant a mesura queavanci la funció.Des de França també arri-
ba l’aventura sonora deMa-thilde Lechat, alma materde Compagnie Charabia. Lacantant i narradora inda-ga les tradicions ancestralsdel so, des de les sensacionsdel ventre matern fins alsmisteris dels rituals indis, en
una obra original guiada perla seva veu, el seu movimenti una sèrie d’instrumentsde percussió. Es faran fins atres sessions de Dans les plisde mes rêves (En els plecs delsmeus somnis) a la sala PinaBausch delMercat de les
EL MÉS PETIT DE TOTS
DATA: DV. 20, DS. 21 I DG. 22 DE
NOVEMBRE. LLOC: TEATRE PRINCIPAL
D’OLOT I DE SABADELL. LASALA DE
SABADELL. MERCAT DE LES FLORS
(BARCELONA). PREU: 8€ PER
ESPECTACLE. EDATS: DE 0 A 5 ANYS.
WEB: www.elmespetitdetots.cat
Flors (dv. 20, a les 10.30h; ds.21 i dg. 22, a les 11h).
Propostes locals
En la seva vuitena edició,El Més Petit de Tots apostanovament per un espectaclede creació pròpia. Enguany, elfestival ha coproduït Loo, dela jove i ambiciosa companyiaPonten Pie. Aquest xou depoètica visual despertarà elssentits dels assistents tot situ-ant-los com a part de l’esce-nografia. Després del seu pasper Granollers i Lleida, Loofa parada a LaSala de Saba-dell (dv. 20, a les 10h; ds. 21, ales 12h) i al Teatre Principald’Olot (dg. 22, a les 12 i 17h).El mateix recorregut va te-
nir l’any passat Little Night,l’experiència interactivad’Imaginart que enguanytorna al Mercat de les Flors(dv. 20, a les 10, 11 i 12h; ds.21 i dg. 22 de novembre, a les10, 11.30 i 12.30h). De nou, elspetits ocuparan l’escenari i,de nou, es deixaran seduirper imatges suggeridoresd’un món surrealista pensatnomés per a ells.
3 8 E L C U L T U R A L 2 0 - 1 1 - 2 0 1 5
E S C E N A R I O S
La compañía Cuarta Pared siempre ha in-tentado formar parte de los debates socia-les. Si Rebeldías posibles anticipaba el mo-vimiento de los indignados y Siempre fiestahablaba de la destrucción de una familiacomo metáfora de la descomposición deuna sociedad, con Nada que perder, quellega a la sala madrileña el próximo 26 denoviembre, Javier García Yagüe, JuanmaRomero y los hermanos Bazo (autores deltexto) se adentran, desde el género ne-gro, en las secuelas de la crisis económica.“Hablamos de una sociedad que ha ido en-fermando poco a poco, en donde los desa-
huciados, en un sentido amplio, no im-portan –dice Yagüe a El Cultural–. Habla-mos del peligro de llevar a alguien hasta unpunto de no retorno, en el que ya no se tie-ne nada que perder”.
Marina Herranz, Javier Pérez-Acebróny Pedro Ángel Roca interpretan un total de16 personajes en un montaje que trans-curre durante una huelga de basuras y cuya
puesta en escena se estructura a base de in-terrogatorios. “Para resaltar la sensación deacoso”, precisa el director. Mientras, el pú-blico rodea el escenario para acercarle lomáximo posible a los gestos, las inflexionesy las dudas de cada personaje. “La chispapara la tramafueunaanécdotaquenoscon-taronsobreunabogadoquetrabajabaenungran bufete y al que un buen día le die-ron unas vacaciones fuera de temporada.Justo en ese momento –¡qué casualidad!–un incendioensuoficinaquemómucha in-formación”. El espectador será el encar-gado de rastrear la trama final.
Nada que perderen la Cuarta Pared
Posiblemente, una de las pro-puestas más sugerentes de latemporada. Presentada en laedición del Frinje de este año,Danzad malditos, de Alberto Ve-lasco, llega el próximo 24 de no-viembre a las Naves del Ma-tadero con un montaje en elque se combina danza, teatroy competición, una insólitaamalgama de géneros en la quecada representación es “unmundo nuevo”. Velasco, pre-mio Max por su interpretaciónen Los nadadores nocturnos deJosé Manuel Mora, vuelve aenfrentarse al intenso trabajode los doce actores que se su-ben al escenario para construir“un homenaje a todos los quese quedan por el camino antesde conseguir sus sueños”.
Con la novela ¿Acaso no ma-tan a los caballos?, del estadou-nidense Horace McCoy, y consu legendaria adaptación cine-matográfica por Sidney Pollacken el horizonte, el director re-conoce a El Cultural tener unprofundo respeto por ambas
creaciones. “Nunca estuvo ennuestra mente emular la pelí-cula porque es francamente in-superable. De las tramas origi-nales conservamos la idea inicialy a partir de ahí tomamos ca-minos distintos. Aun así, creoque hemos sintonizado en lo
más profundo”. Uno de los ac-tivosdelaobraes lacolaboraciónde la compañía del Premio Na-cionaldeDanzaCheviMuraday,en cuya sede nació Danzad mal-ditos. También ha sido funda-
mental para poneren pie este montajelapoéticaversiónre-alizadaporFélixEs-taire quien, segúnVelasco, ha partici-pado en el procesocreativo desde elprincipio: “Venía alos ensayos a obser-var, a sentir loqueseestaba haciendo, y apartir de ahí a cons-truir los textos, mo-dificarlos las vecesquehiciesefaltahas-ta dar en la diana.Creo que lo que hahecho Estaire es deunacargaemocionaly literaria de primernivel. Ha sido unainspiración conti-
nua”. Este Danzad malditos estáconstruido sobre una gran ener-gía escénica y no pocas dosis deimprovisación que ponen a losdoce actores al filo del abismo:“Todo ello genera una especiede tormenta eléctrica que loslleva de puntillas por el filo del
cuchillo. Es una energía hip-nótica, una violencia pasionalarrebatadora que se nos mues-tra como una verdad absoluta.La violencia todo lo mueve. Sinembargo, veo más violencia enla Puerta del Sol o en Piolín yDora la Exploradora que ennuestra pieza”.
DE BANQUILLOS Y DIAMANTES
Pina Bausch, DV8, Ostermeier,Papaioannou o Saudek son al-gunos de los nombres que tan-to Alberto Velasco como el es-cenógrafo Alessio Meloni hantomado como referencia paraesta compleja propuesta. “Nohay tanto de improvisacióncomo de estado de alerta –ex-plica el director–. Imagine quehacemos un Hamlet. Lo quenosotros ponemos en juego nocambia el rumbo de la historia.Los actores compiten por hacerlas escenas. Los que ganan si-guen adelante y los que pierdense quedan en el banquillo. Cadainterpretación es un punto devista... Este ‘estado de alerta’nos regala momentos de verdadabsoluta, esa verdad de la quetanto hablamos los actores yque tanto buscamos. Eso estáen Danzad malditos. Oro puro,pequeños diamantes de ver-dad”. JAVIER LÓPEZ REJAS
Máxima alerta conDanzad, malditos
U N A D E L A S “ T O R M É N T A S E L É C T R I C A S ” D E L A O B R A
Pag 38-39 ok.qxd 13/11/2015 18:59 PÆgina 38
Guía del Ocio20
En escenaTeatro
ESTRENO M 24 • T. ESPAÑOL
DRAMA • DIR. E INTÉRP. XAVIER BOBÉS.
OTROS ESTRENOS
COSAS QUE SE OLVIDAN FÁCILMENTETras su paso por el Frinje 2015, esta obra ahora se verá en la biblioteca del Teatro Español solo para cinco espectadores en cada función. En palabras del autor e intérprete, esta propuesta es un espectáculo fotográfico que transforma los recuerdos y que, del mismo modo que los hace olvidar, in-venta otros nuevos.
A SIETE PASOS DEL QUIJOTEPara conmemorar el 400 ani-versario de la publicación de El Quijote, siete dramatur-gos coordinados por Alberto Conejero han escrito unos tex-tos imaginando cómo se com-portarían ahora los persona-jes de esta inmortal obra. Las piezas se representarán en las cercanías del Teatro Español.
ESTRENO X 25 • TEATRO ESPAÑOL
DRAMA • DIR. JAROSLAW BIELSKI. INTÉRP. CLARA BERZOSA, LOLA CORDÓN Y DAVID HUERTAS, ENTRE OTROS.
Una de las grandes revelacio-nes del Frinje 2015 fue sin
duda Danza malditos, dirigida por Alberto Velasco y con dra-maturgia de él mismo y de Félix Estaire. Inspirada en una pelícu-la de Sidney Pollack, esta pie-za abrió el festival y fue todo un éxito de crítica y público. Ahora regresan estos catorce magnífi-cos actores para introducirnos en una maratón de baile de los años 30 del siglo pasado. A lo largo de la competición, los par-ticipantes tendrán que superar pruebas de azar, lealtad y resis-tencia, y poner a prueba sus lí-
La supervivenciaDANZAD MALDITOS
mites físicos y mentales para no ser eliminados. En esta pro-puesta, que el director califica como de teatro, danza y compe-tición, cada función es una car-ta en blanco abierta a ser escri-ta por la pareja que lo merezca. De esta forma cada representa-ción es totalmente distinta de la anterior, pero todas tienen lo mismo en común: la fuerza de la supervivencia. EDUARDO LÓPEZ
ESTRENO X 25 • MATADERO
DRAMA • DIR. ALBERTO VELASCO. INTÉRP. G. BARRIENTOS,C. DEL CONDE Y R. PARDO, ENTRE OTROS.
Bailar y bailar hasta caer rendidos.
Alberto Velasco vuelve con esta pieza de danza-teatro que se clava en el corazón
En 1969, el director norteamericano Sidney Pollack estrenaba Danzad, danzad, malditos, basada en la novela ¿Acaso no matan a los caballos?, de Horace McCoy. La película obtendría múltiples premios y nueve nominaciones a los Oscar, pero solo consiguió uno al mejor actor de reparto (Gig Young). Del resto de actores que intervenían destacan Jane Fonda y Michael Sarrazin.
Una película de culto
Guía del Ocio16
Considerada como una de las
obras más importantes de la li-
teratura universal, Los hermanos
Karamázov fue la última novela que
escribió, en 1880, Fiódor Dostoievski.
Este drama que profundiza en los
conlictos morales entre un hom-
bre libertino, manipulador y oportu-
nista y sus hijos fue llevado al cine
por Richard Brook, en 1958, interpre-
tado por Lee J. Cobb y Yul Brynner.
Ahora por primera vez se estre-
na, en versión teatral de José Luis
Collado, esta impresionante puesta
en escena de Gerardo Vera con Juan
Echanove a la cabeza de un magní-
ico reparto formado por Fernando
Gil, Lucía Quintana, Antonia Paso,
El equipo de la obra al completo // Fotos: Sergio Parra.
DEL X 20 DE NOV. AL 10 DE ENERO DRAMA
DIRECTOR: GERARDO VERA. INTÉRPRETES: JUAN ECHANOVE, FERNANDO GIL Y MARKOS MARÍN.
T. VALLE-INCLÁN
Viaje al fondo de la miseria humana
LOS HERMANOS KARAMÁZOV
El CDN estrena esta gran novela de Dostoievski adaptada a la escena por José Luis Collado
Premio Nacional de Teatro
(1988) por su contribución
al desarrollo del teatro y la
ópera en España, Gerardo Vera
lleva más de cuatro décadas
trabajando como escenógrafo,
igurinista y director de cine
y teatro. Entre las múltiples
obras que ha puesto en escena
destacan El crédito, Agosto,
El rey Lear, Un enemigo del
pueblo y Testamento. En cine
ha dirigido, entre otros, a Javier
Bardem en Segunda piel y
a Leonor Watling y Norma
Aleandro en Deseo. Durante
ocho años dirigió el Centro
Dramático Nacional.
Un polivalente creador
En escenaEstreno de la semana
17Más información en Guiadelocio.com
Markos Marín, Marta Poveda y Ferran Vilajosana, entre otros acto-res. “Juan Echanove ha sido el motor de este proyecto –cuenta el direc-tor–, como en su día Alfredo Alcón lo fue en Rey Lear y Amparo Baró en Agosto. Llevábamos años hablando de coincidir en un espectáculo y un buen día, sentados en una café, le hablé de la obra. De pronto vi apare-cer en sus ojos el brillo de la inspira-ción y tuve el convencimiento de que este desafío empezaba a apoderase de él como ya se había apoderado de mí. No había vuelta atrás: Fiódor Karamázov estaba sentado frente a mí; por fin se iba a hacer realidad el sueño compartido de trabajar juntos. Han sido semanas de ensayos apa-sionantes. Admiro su compromiso, su fuerza y su extraordinario talento y quiero seguir compartiendo con él otras aventuras artísticas”. Para José Luis Collado, transformar la novela en una pieza teatral ha sido una tarea titánica a la que no se hu-biera atrevido de no haber contado con el respaldo constante del direc-tor. Un largo y arduo proceso creati-vo a cuatro manos, porque Vera tenía una idea muy clara del espectáculo que quería y en torno a esa idea han levantado el andamiaje sobre el que construir la obra. EDUARDO LÓPEZ
TE
AT
RO
Fiódor Karamázov, rico terrateniente de pasiones incontroladas, brutal y corrupto. Se casó dos veces y tiene tres hijos, aunque parece ser que también uno de sus criados es su hijo ilegítimo. Nunca ha tenido interés por sus hijos; ahora se reúne con ellos y empiezan las disputas. “Hacía tiempo que no interpretaba un personaje tan intenso. Cuando terminan los ensayos salgo muerto y tengo que descansar un rato para quitarme de encima a este inhumano, borracho y lujurioso hombre, pero sin duda es un placer ser actor para así poder meterte de lleno en las entrañas de un ser humano de estas características”, asevera el actor.
JUAN ECHANOVE
UN DESPIADADO PADRE Y SUS HIJOS
FERNANDO GILDimitri es el hijo mayor, jugador empedernido y pendenciero. Las disputas constantes sobre su herencia con su padre le convertirán en el principal sospechoso de asesinarle.
MARKOS MARÍNIván, introvertido y ferviente racionalista y ateo, es hijo del segundo matrimonio de Fiódor. El odio contenido que tiene a su padre le hace sentirse el culpable de su muerte.
FERRAN VILAJOSANAAlekséi es el más pequeño de los hermanos. Sus creencias religiosas lo convierten en el contrapunto de sus hermanos.Está considerado por el autor como el héroe de la novela.
