TEMA 1

Preguntes de partida

- Què és un ACI?- Ha canviat el significat en 20 anys?- A la pràctica es duen a terme?- L’ACI és necessari avui en dia?

Es parla de ACIS de forma legal al 90, amb la LOGSE (dona ús a la integració escolar). Antes del 1990 al 1970 teníem la LGE. Fins a la LOGSE havia dues xarxes, estaven els centres normals i els centres especials. També havia doble currículum: programes renovats i un currículum especials pels centres d’educació especial. La LOGSE parla per primera vegada d’un currículum comú (flexible amb diferents nivells). El primer nivell que és el propi a les CCAA, el segon nivell PCC, el tercer nivell la programació d’aula i el quart i darrer nivell el debat de les ACI.

Amb la LOE s’introdueix el concepte de competències bàsiques. Els centres fan un procés de formació i innovació al voltant de les competències amb la concreció curricular. No parla de PCC, parla de projectes.

De la LOGSE al context actual han passat 20 anys i el marc legal ha canviat.

LOGSE 1990 LOE 2006integració inclusióDocument de centre Concreció curricularÀrees transversals Competències bàsiquesMés professors de suport Les competències bàsiques i la concreció

curricularAC i ACI una millora, passa endavant Hem avançat en el discurs d’atenció a la

diversitatS’inscrivien en un context homoneitzador Es compaginen els discursos, com?

Com integrar les ACI i les competències bàsiques

LOGSE 1990 I LOE 2006atenció a la diversitat, educació intercultural, concepte procedimental i actitudinal

Ha canviat degut a la diversitat de l’alumnat. També depèn del professor, el centre, la interacció, l’ambient, la formació...

Quan parlem de ACI és una demanda per la inspecció, trobarem centres als que l’ACI no estigui coordinat.

Les competències bàsiques a vegades generen noves barreres i més necessitats... i això és degut a que l’escola no avança o que no avança més del que pot.

Obstacles comoditat per part d’alguns docents, falta de recursos, formació permanent, poca implicació, autonomia del centre, “por”, manca d’avaluació, saturació de continguts, poca motivació, manca de valoració social, canviar concepcions prèvies dels professors, rutines, editorials dels llibres ja que per als professors és rutinari seguir els llibres de text, la família...

LOGSE 1990 articulo 36, punt 4 deia

No es tracta de fer un programa paral·lel, sinó realitzar adaptacions individuals a partir de la programació del grup de referència.

Aquesta programació amb idèntiques perspectives de cicle com les programacions habituals, deu recollir les adaptacions individualitzades que requereixi l’alumne i deu quedar plasmada en el document individual del currículum.

Perspectiva LOGSE: tipus AC

En funció del grau de modificació del currículum

1. D’accés2. Curriculars- Significatives (molt significatives)- No significatives (poc significatives

En funció dels destinataris GeneralsEspecifiquesindividuals

En funció dels elements organitzatius De centreD’aulaindividualitzades

En funció del grau de modificació del currículum

Adaptació d’accés serien els recursos, aparells, modificacions de l’espai, del temps, els suports personals … seguirà un aprenentatge igual que els companys., no es tractaran ni objectius noi continguts, se li facilitaran una sèrie de coses, el procés d’aprenentatge serà el mateix que dels seus companys.

Adaptació curricular vol dir que pugui participar del continguts, es modificarà o es prendran decisions que modificaran alguns elements del currículum (objectius, continguts, mètodes, estratègies metodològiques, material, avaluació...)

Adaptació significativa o no significativa fa referència a l’administració educativa. Te interès per:

- el títol, cal diferenciar les adaptacions curriculars significatives i les adaptacions curriculars no significatives

- També te que veure amb el grau de discapacitat - els diners, és a dir als suports, i com els dona. I els suports sols aniran destinats a les

adaptacions significatives és a dir de objectius i continguts. Es considera que a les petites modificacions com per exemple d’avaluació el professor no necessita suport (enlloc de fer examen escrit fer-lo oral).

Al 1990 no es donen els suports amb alumnes amb dislèxia per exemple, són alumnes que tenen barreres per a l’aprenentatge. Les significatives fa referència als alumnes que reben suport i que necessiten modificacions d’objectius i continguts d’aprenentatge, han de tenir un diagnòstic (segons l’administració).

Alguns experts volen fer una altra classificació que és en funció dels destinataris:

- Adaptacions generals: les que es realitzen a nivell de centre o a nivell d’aula i que es fan per a la majoria. Fa referència a la necessitat de canviar el currículum per als alumnes que fins a les hores esteien exclosos.

- Adaptacions especifiques: és el que fa referència el grup ACI. Decidir modificar el currículum per a un grup d’alumnes que necessiten i que tenen necessitats educatives especials (grup d’alumnes amb etiquetes). No és el mateix que alumnes de diversificació.

- Adaptacions individuals: modificacions que s’introdueixen per a un alumne en concret

En funció dels elements organitzatius:

- Adaptacions de centre: canvis de continguts, objectius, metodologia, eines d’avaluació però que es realitzen PER A TOT EL CENTRE

- Adaptacions d’aula: totes les modificacions, ajustaments, que fem i que afectaran a tot el grup d’aula (en quant a avaluació, recursos, metodologia, objectius, etc). Són totes les que es fan a nivell de programació

- Individualitzades: modificacions que prenem pensant en un alumne en concret

EXEMPLES DE MODIFICACIONS

Accés CurricularCurricular Modificar els horaris,

ascensor, portesPCC, exàmens orals, incloure continguts que ens interessa treballar amb els alumnes (p.e parlar de SIDA)

D’aula Col·locar la classe en forma de U si hi ha un nin que va en cadira de rodes

Decidir que tots els alumnes aprenguin el llenguatge bimodal i no sols treballar amb l’alumne que ho necessita

Individual Treballar amb els alumnes per parelles

autoinstruccions

Com a professionals cal demanar-nos que és el nivell? Qui el decideix? Ja que marcarà la nostra manera de fer feina.

3. EN EL MARC DE LA LOGSE (1990)

AC canvis que es realitzen en l’oferta curricular comuna per atendre a les necessitats educatives especials. Seria qualsevol tipus de canvi

ACI canvis que es realitzen en l’oferta curricular d’un grup per atendre les necessitats educatives d’un alumne en concret. Es realitzen a partir d’un alumne en concret.

Els dos primers fan referència al procés i als documents

DIACdocument que te una previsió temporal d’un cicle on, desprès d’una valoració, es detallen les necessitats educatives especials, els canvis en els objectius i els continguts i els suports. No fa referència al procés, fa referència al document individual. Es fa servir a tot el territori del ministeri. És un document que es fa per tot un cicle, recull el suport, els continguts.. per a tot el cicle i l’alumne en concret.

MODIFICACIÓ CURRICULARsupressió o eliminació prèvia autorització de l’administració. Alumnes greument afectat, per a suprimir del seu currículum una o més àrees o assignatures.

Centres de tipus 1 (és un rollo)

Se li confereix un sentit negatiu

- Així ja ens va be- Serveix de ben poca cosa- Quin rollo!

Professorat que nol’ACI és cosa del professorat de suport

Centres tipus 2 (és una obligació)

Professorat que si per on començar? Quins acords? Que sigui: senzilla d’entendre més visió clara, ràpida i àgil i pràctica, que aporti beneficis, que s’adapti al que necessitem

- Perquè és prescriptiu- Perquè es veu necessari

Centres tipus 3 (és una eina)

Ganes de millorar. Centres petits o amb una trajectòria

En aquests moments ens trobam pràctiques molt diverses, fins i tot contradictòries:

“Doble xip”

Què puc fer pels alumnes d’integració?

- Quan he de fer l’ACI?- Com atendre alhora a la classe i als alumnes d’integració?- La homogeneïtat ens permet tractar al grup com si fos un únic alumne- Justícia=tracte igual

Com hauria de ser el tracte d’una seqüència d’un professor inclusiu? Que no es facin dues explicacions paral·leles, que tots participin. Ja inicialment des de la mateixa seqüència donar participació a tots els alumnes, adaptar l’explicació que realitza el professor

Hi ha professors que utilitzen més d’una freqüència didàctica, és molt estressant.

Què podem fer per a que tots els/les alumnes obtinguin el màxim rendiment en les competències que són necessàries per a participar en la vida laboral i social?

EQUITAT

En aquests moments trobem pràctiques molt diverses, fins i tot contradictòries:

1990 LOGSE

L’ACI eina de discriminació positiva REFERMA LA DIFERÈNCIA:

- Organització del procés en llocs distints o al mateix lloc però amb materials i recursos personals diferents (exclusió encoberta)

- Responsabilitat d’elaboració en mans del suport i de l’equip d’orientació- Modificació d’elements bàsics “nivell”- S’ha reduït al document- Marc temporal ampli: CICLE (poc compromís)

QUÈ INCORPORA LA LOE (2006)?

Una competència és la forma en que una persona utilitza tots els seus recursos personals (habilitats, actituds, coneixements i experiències) per a resoldre de forma adequada una tasca, problema o situació en un context concret. És com a l’ integració, es mostrarà que una persona es competent quan se demostra que te l’habilitat de realitzar el que se li demana.

S’incorporen 8 competències, i a determinades comunitats autònomes 9.

Competències clau, UE, 2004 Competències bàsiques, LOE, 20061. Comunicació en llengua materna 1Comunicació lingüística

1. Comunicació en llengües estrangeres 2competència matemàtica2. Competència matemàtica i

competències bàsiques en ciència i tecnologia

3coneixement i interacció amb el món físic

3. Competència digital 4 tractament de l’ informació i competència digital

4. Aprendre a aprendre 5 aprendre a aprendre5. Competències socials i cíviques 6 competència social i ciutadana6. Sentit de la iniciativa i esperit

d’empresa7 competència per a l’autonomia i l’iniciativa personal

7. Consciència i expressió culturals 8 competència cultural i artística

La 9 seria la competència emocional, per exemple a la Rioja.

LOE (2006): possibilitats de les competències bàsiques (CCBB)

- Pas d’una escola teoricista a una escola en que la teoria és al servei de la pràctica- Formació integraluna persona se diu que és competent quan connecta la teoria,

pràctica, habilitats, coneixements, actituds...- Tots els alumnes poden desenvolupar les seves capacitats per esser competents- La competència es demostra quan s’aconsegueix emprar i transferir els aprenentatges

en situacions reals- El camí és llarg i no acaba mai: ruptura de les graduacions per curs Les ccbb posen

en qüestionament les graduacions per curs (es a dir el nivell). Caldrà tenir noves eines d’avaluació.

- Selecció i canvi de sentit dels contingut Hi ha relació entre les competències i les suposades intel·ligències múltiples.

- Canvi en la seqüència didàctica Cal fer la tria dels continguts més bàsics per a desenvolupar les competències bàsiques, l’explicació dels continguts, seguida d’exercicis i la seva correcció no serveix per a ensenyar les competències bàsiques.

- Responsabilitat compartida per tot el professorat i famíliaimportància de que hi hagi coordinació entre l’escola i la família ja que les competències bàsiques es donen als dos àmbits.

Perills:

- L’administració deixa la feina en mans del professorat, hauria de donar exemple de com relacionar les competències bàsiques amb els continguts i seqüenciar-les.

- Com qualsevol novetat, consumeixen temps i consumeixen energia, generen resistències i conflictes

- És urgent unir la inclusió i les ccbb realització de projectes però que també incloguin als nins amb necessitats educatives especials.

De l’adaptació curricular a l’adaptació curricular individualitzada

Trobem situacions a on... dos punts de vista diferents:

A)

Finalitatrespondre als requeriments

Suport centrat en l’alumne amb necessitats educatives especials

Treball específic (individualitzat per a l’alumne)

“paper burocràtic”

Sentit de que és un rollo fer ACIS. Sols és considerat omplir papers. El context que ens presenta la LOE afavoreix.

B)

Finalitatmillora: per una banda l’aprenentatge de l’alumne i per altra banda la pràctica professional.

Suport en el currículum per a tota la classe.

Activitats adaptades

Instrument de comunicació

A l’aula es comença a fer feina amb l’atenció a la diversitat i la finalitat és anar millorant.

És la eina de comunicació de tots els mestres.

ACIens ajuda a comunicar-nos, permet millorar la pràctica professional i oferir a l’alumne una educació de qualitat.

Les definicions i el canvi en el marc legal

És un procés i una eina de comunicació que tenen els professionals per prendre decisions, dur a terme les seves actuacions i revisar-les, amb la finalitat de garantir que l’alumne amb necessitats educatives especials te una experiència, escola de qualitat.

El fracàs dels resultats de les avaluacions de PISA a Espanya és perquè els alumnes no saben aplicar els coneixements.

Perquè mesures diferents per a alumnes diferents? Tots els alumnes són diferents i tenen unes capacitats cognitives diferents , necessitats educatives diferents i ritmes d’aprenentatge diferents. Estem d’acord però dintre d’un límit. A vegades una mateixa mesura pot ser aplicada a diferents alumnes. El currículum hauria de ser més flexible.

DECRET D’ATENCIÓ A LA DICERSITAT (2011)

Article 9Mesures ordinàries de suport

4. Els centres docents han de dur a terme adaptacions curriculars (AC)quan sigui necessari, a fi de facilitar l’accessibilitat al currículum i atendre lesnecessitats de tots els alumnes. Es consideren mesures ordinàries les següents:

a) Les adaptacions curriculars no significatives, que són les modificacionsdels elements del currículum que no afecten el grau de consecució delsobjectius generals ni de les competències bàsiques.

m) Les adaptacions d’accés al currículum, que són les modificacionsque faciliten i possibiliten el desenvolupament curricular i que es refereixen alselements organitzatius, als recursos de tot tipus i a l’optimització d’aquests.

5. Els referents de l’adaptació curricular són els objectius generals i lescompetències bàsiques de l’etapa. És responsabilitat de l’equip docent elaborar-la,aplicar-la, fer-ne el seguiment i avaluar-la sota la coordinació del tutor. Endeterminats casos es pot recórrer a l’assessorament específic del servei d’orientació.

Article 11Adaptacions curriculars significatives

1. Són adaptacions curriculars significatives (ACS) les que s’aparten demanera substancial o significativa dels elements del currículum i afecten el graude consecució dels objectius establerts per a cada etapa i, si és el cas, de lescompetències bàsiques. Les adaptacions curriculars significatives es considerenuna mesura de suport específic.

2. La Direcció General d’Innovació i Formació del Professorat ha deregular els criteris i procediments per dur a terme les adaptacions curricularssignificatives.

3. Les adaptacions curriculars significatives es poden aplicar als alumnesamb necessitats educatives especials a l’educació infantil i a l’educació bàsica.

4. A l’educació bàsica també es poden aplicar adaptacions curricularssignificatives, de manera temporal, als alumnes d’incorporació tardana en el casque desconeguin les dues llengües oficials, i/o als alumnes amb un desfasamentcurricular de dos cursos o més i un nivell de competència que no els permetiassolir els objectius de l’etapa. Aquestes adaptacions els han de permetre accediral currículum.

5. El servei d’orientació educativa del centre ha de determinar la decisiód’aplicar una ACS, després de fer una avaluació psicopedagògica de l’alumneamb la col·laboració dels professors. En el cas d’alumnes d’incorporaciótardana, la decisió d’aplicar una ACS s’ha de basar en l’avaluació inicial. Enaquest darrer cas, l’ACS ha de tenir una durada limitada.

6. Quan s’adopta la mesura de fer adaptacions curriculars significatives,les famílies o els tutors legals han d’estar informats sempre de l’abast d’aquestamesura, especialment en els canvis d’etapa i de centre, de la qual cosas’ha de deixar constància escrita.

7. Les ACS s’han de concretar en la programació didàctica i s’han dereflectir en un document específic que ha de formar part de l’expedient acadèmicde l’alumne.

3. Amb el canvi en el marc legal pensam que l’ACI

És un procés i una eina de comunicació que tenen els professionals per prendre decisions, dur a terme les seves actuacions i revisar-les, amb la finalitat de garantir que l’alumne amb necessitats educatives especials te una experiència escolar de qualitat.

Canvi de mirada

Canvi de finalitat no sols els ol complir amb la demanda de la inspecció o la administració, sinó ja que s’ha de fer introduir un procés de millora vàlid per a tot l’aula. L’aprenentatge de l’alumne podrà millorar si es canvia la proposta.

Canvi de nom ja no se li diu ACI, sinó que estan apareixent altres noms com per exemple pla individualitzat, pla educatiu individualitzat

Finalitat de l’ACI/PEI/PI

Millorar la qualitat dels aprenentatges que realitza l’alumnat amb nee

Iniciar processos de canvi i innovació per a tot el grup de classe

Es realitzen hipòtesis de feina del que seria la nova ACI:

- Mesura inscrita dins un conjunt d’altres mesures, quant més mesures innovadores és més probable que l’ACI tengui sentit

- Pren com a referent la programació d’aula i els objectius i les competències bàsiques del cicle corresponent

- Pot ajudar a revisar la mateixa programació- Garanteix la presencia, la participació i l’aprenentatge (progrés)- Per això, a vegades va més enllà de la programació i afecta al pla d’acció tutorial, les

activitats complementaries, etc.- Implica una tasca col·laborativa: professionals, família- Respecta els principis del DUA

Darreres reflexions

- Bon moment pels apassionats de la innovació docent- Perill alt de decepció- Intent de convertir el procés en un EXAPIN (Experiència d’aprenentatge inoblidable)

Lo difícil no es fer canvis per a la millora i realitzar experiments per a millorar, lo difícil és que els processos es mantenguin.