Tema 12. Els contractes internacionals

Competncia judicial internacional

El punt de partida s el Reglament Brusselles I i tamb tenim moltssima jurisprudncia. Del RBI el punt de partida hauria de ser el article 71 del RBI, on trobem el marc de compatibilitat sobre el tema de la competncia.

Article 71 RBI: El presente reglamento no afectar a los convenios en que los Estados miembros fueren parte y que, en materias particulares, regularen la competencia judicial, etl reconocimiento o las ejecuciones de las resoluciones (). El tipus de contracte ms important que tenim s el de transport, i quan estem en aquest supsit, tenim aplicables Convenis especfics:

Transport aeri: Conveni de Varsvia de 1929, que t regles de competncia. Transport de ferrocarril: Conveni de Berna de 1980 Nhi ha daltres, transport martim, transport per carretera, etc.

Son casos puntuals no obstant, aquests convenis especfics. Per tant la majoria de vegades haurem danar al RBI, i per tant haurem danar a la submissi tcita del 24, a la expressa del 23 (no hi ha competncies exclusives), i en tercer nivell amb carcter alternatiu, el frum general del domicili del demandat i el frum especial (article 5.1 RBI).

Frum especial en matria de contractes del 5.1 RBI

Article 5.1 RBI: Las personas domiciliadas en un Estado miembro podrn ser demandadas en otro Estado miembro: a) En materia contractual, ante el tribunal del lugar en el que hubiere sido o debiere ser cumplida la obligacin que sirviere de base a la demanda; b) A efectos de la presente disposicin, y salvo pacto en contrario, dicho lugar ser: cuando se tratare de una compraventa de mercaderas, el lugar del Estado miembro en el que, segn el contrato, hubieren sido o debieren ser entregadas las mercaderas; cuando se tratare de una prestacin de servicios, el lugar del Estado miembro en el que, segn el contrato, hubieren sido o debieren ser prestados los servicios; c) Cuando la letra b) no fuere aplicable, se aplicar la letra a).

El frum especial s el lloc de compliment de la obligaci, s a dir, el frum loci executionis.

Supsit de fet de la norma: matria contractual o obligacions contractuals. Que vol dir obligaci contractual?:

En primer lloc, la STJUE PETERS de 22 de mar del 1983, en la interpretaci de matria contractual s autnoma (igual que en tots els conceptes). Diu que sinterpretar aquesta noci amb el sistema i els objectius del Conveni de Brusselles (aleshores era el CB, ara s el RBI).

Lnic concepte que ha donat de contracte o de obligaci contractual s la STJUE HANDTE de 17 de juny del 1992 (apartat 15). Aquesta sentencia diu que un contracte implica un comproms lliurement assumit per una part en front de laltra.

Tamb ens diu larticle 5.1 que ens hem de fixar en LA OBLIGACI QUE SERVEIX DE BASE A LA DEMANDA.

A la conclusi que ha arribat clarament el TJUE i la doctrina s que hem de buscar la obligaci rellevant. Definici negativa obligaci rellevant no s sinnim de la obligaci que es fa judicialment, tampoc no s lobjecte del litigi i tampoc no s la prestaci caracterstica del contracte.

La obligaci rellevant, en quant a la definici afirmativa doncs, tenim una STJUE LEATHERTEXT de 5 doctubre de 1999, es tracta dun contracte dagncia on un senyor reclama que hi ha una compensaci per incompliment de contracte o per recensi anticipada al contracte i es reclama aix i unes comissions. Diu el tribunal que haurem danar a la obligaci primria (si aix s possible). Una segona idea diu el Tribunal, s la separabilitat de les obligacions al reclamar-ho (aleshores he de reclamar a tribunals diferents, fragmentaci daccions, si es que no es pot trobar la obligaci primria).

LLOC DE COMPLIMENT DE LA OBLIGACI (criteri de connexi), el frum executionis del contracte.

Aqu hem de citar la primera STJUE TESSILI c. DUNLOP de 6 doctubre del 1976. Quin s el lloc de compliment de la obligaci? Podem entendre de manera diferent quin s el lloc de compliment de lobligaci segons les lleis internes de cada Estat. El que diu la STJUE es que es determinar dacord amb la llei aplicable a la obligaci controvertida segons les normes de conflicte del rgan jurisdiccional que coneix de lassumpte. El problema es que a lany 1976 cada pas tenia les seves prpies normes de conflicte, per actualment a Europa no passa aix, perqu hi ha un sol catleg per les normes de conflicte, que s el Reglament Roma I (estem barrejant competncia i norma aplicable, perqu per determinar la primera utilitzo la segona).

Tenim un altre cas que s el cas BESIX, societats que pacten i hi ha un concurs per portar aigua potable al Camerun, i pacten per fer una oferta a aquest concurs pblic. Per pacten que laltra societat no pugui pactar amb cap altra. Sobra la plica i es dona el concurs a una filial daquesta societat que havia pactat amb una altra. Aleshores el contracte s un pacte dexclusiva, obligaci de no fer i llavors no puc aplicar el 5.1 i el que em queda s el frum general del demandat.

REGLES ESPECIALS DE LA ESPECIALITAT, larticle 5 lletra b) t dos regles particulars, als dos tipus de contracte ms importants, i plantegen certa polmica.

Compravenda de mercaderies. Prestaci de serveis.

JURISPRUDNCIA

STJUE CAR TRIM de 25 de febrer de 2010. I si es un cas que no se si es compravenda o serveis? Fabricant de airbags que fa la fabricaci mitjanant una altra empresa, la primera compra els airbags i els posa als cotxes que ella ven. Aix s una compravenda, per no sempre s clara la divisi entre compravenda i prestaci de serveis.

STJUE COLOR DRACK de 3 de maig de 2007. Lloc dexecuci lliurament de mercaderia, per i si lhe de lliurar a diferents pasos aquesta mercaderia? La STJUE diu que sha danar pel lliurament principal. Si aix no ho puc determinar, qualsevol s competent (aix en la WOOD FLOOR s diferent).

STJUE REHDER de 9 de juliol del 2009. Prestaci de serveis, senyor de Munich que vol volar a Litunia, el vol no surt a lhora i arriba a Litunia molt tard i no podr tancar el negoci que havia de portar a terme. Quin s el lloc de prestaci? Lloc dembarcament o lloc de aterratge.

STJUE WOOD FLOOR de 11 de mar de 2010. Prestaci de serveis, contracte dagncia, que presta el servei a diferents pasos. Si apliquem la COLOR DRACK, lloc on es presti el servei principal, en aquest cas diu que no, i el TJUE diu que s un cas diferent el servei de mercaderies.

Quan no sigui aplicable RBI? No sempre aplicarem Brusselles I en contractes, perqu si el demandat per exemple est domiciliat als EEUU no puc aplicar RBI. Si no es pot aplicar RBI sha danar a la LOPJ. En aquests casos els frums generals de la llei orgnica son submissi tcita o expressa o domicili del demandat (que s inaplicable, perqu si el demandat t el domicili a Espanya, ja haurem daplicar el Brusselles I). Els frums especials sn lloc de celebraci i lloc dexecuci (no hi ha jerarquia a la LOPJ).

Dret aplicable

Passem del RBI al Reglament Roma I.

APLICABILITAT DEL REGLAMENT ROMA I

mbit espacial: Article 2 RRI: La ley designada por el presente Reglamento se aplicar aunque no sea la de un Estado miembro.

Aplicaci universal, llei designada pel present reglament, saplica per un Estat no membre tamb (dret del Jap, jo aplico el reglament).

mbit temporal (article 28 RRI): Article 28 RRI: El presente Reglamento se aplicar a los contratos celebrados a partir del 17 de diciembre de 2009.

Saplica als contractes (no a les demandes) celebrats a partir del 17 de desembre del 2009. Si el contracte s anterior a aquesta data, apliquem el Conveni de Roma des de l1 de setembre del 1993. I si es un contracte anterior a l1 de setembre del 1993 aplicarem el Codi Civil (article 10.5).

mbit material: Article 1 RRI: 1. El presente Reglamento se aplicar a las obligaciones contractuales en materia civil y mercantil en las situaciones que impliquen un conflicto de leyes. No se aplicar, en particular, a las materias fiscales, aduaneras y administrativas. 2.Se excluirn del mbito del presente Reglamento: (...)

Saplica a obligacions contractuals en matria civil o mercantil i conflicte de lleis internacionals. No saplica al fiscal, aduaner ni al administratiu.

Lapartat segon, tenim matries que son civil o mercantil i queden excloses, per tant, es preveu les segents EXCLUSIONS:

Estat civil i capacitat, sense perjudici del que disposa larticle 13 (excepci de linters nacional). Obligacions que derivin de relacions familiars, o efectes comparables segons la legislaci (parelles estables). Obligacions daliments, de suport a les carregues familiars, etc. Obligacions que deriven de rgims econmics, o rgims econmics de parella, i successions (per exemple captols matrimonials no hi entra, donacions mortis causa, donacions en captols shauria de discutir, per en principi tampoc hi entra, en canvi els pactes successoris tamb seria exclusi, perqu es un tema successori). Obligacions de xecs, lletres de canvi i pagares (no entren, per tant les obligacions canviaries, laval, lendossament). Per si el ttol valor s com a pagament dun contracte, el contracte si que hi entra. Convenis darbitratge i delecci del tribunal competent (prorrogatio fori). Societats i persones jurdiques. Les qestions pertanyents al dret de societats (problemes amb el contracte de societat civil i el que s les societats mercantils). Representaci (voluntria). Tres figures, representat (poderdant), representant (apoderat) i els tercers. Aquesta relaci acostuma a ser contractual (mandat, arrendament de serveis, comissi mercantil), i aleshores si s aix anirem pel Roma I. Normalment el representant contracta amb tercers i aix es un Roma I. EL QUE NO COBREIX EL REGLAMENT s la vinculaci del representat amb tercers (s a dir, com queda vinculat el representat respecte amb els tercers que sobliga). Trust. Responsabilitat precontractual. STJUE TACCONI, s la primera que va dir, a lany 2002 que la responsabilitat precontractual s extracontractual. Assegurana. El que fa es excloure una srie dassegurances; normalment les corporatives. No obstant, les assegurances habitual queden incloses. La prova i el procs. Larticle 18 t un apartat especial que s la crrega de la prova i aquesta s fons.

LA FORMA DELS CONTRACTES

La tenim a larticle 11 RRI: 1. Un contrato celebrado entre personas, o sus representantes, que se encuentren en el mismo pas en el momento de su celebracin ser vlido en cuanto a la forma si rene los requisitos de forma de la ley que lo rija en cuanto al fondo en virtud del presente Reglamento, o de la ley del pas donde se haya celebrado. 2.Un contrato celebrado entre personas que se encuentren en distintos pases, o por medio de representantes que estn en distintos pases, en el momento de su celebracin ser vlido en cuanto a la forma si rene las condiciones de forma de la ley que lo rija en cuanto al fondo en virtud del presente Reglamento, o de la ley de los pases en que se encuentren cualquiera de las partes, o cualquiera de sus representantes, en el momento de la celebracin, o de la ley del pas en que cualquiera de las partes tuviera su residencia habitual en ese momento. 3. Un acto jurdico unilateral relativo a un contrato celebrado o por celebrar ser vlido en cuanto a la forma si rene las condiciones formales de la ley que rija o regir el fondo del contrato en virtud del presente Reglamento, o de la ley del pas en que la persona que lo realiz tuviera su residencia habitual en ese momento. 4. Las disposiciones de los apartados 1, 2 y 3 del presente artculo no se aplicarn a los contratos que entren en el mbito de aplicacin del artculo 6. La forma de estos contratos se regir por la ley del pas en que tenga su residencia habitual el consumidor. 5. No obstante lo dispuesto en los apartados 1 a 4, todo contrato que tenga por objeto un derecho real sobre un bien inmueble o el arrendamiento de un bien inmueble estar sometido, en cuanto a la forma, a las normas de la ley del pas en que el inmueble est sito, siempre y cuando, en virtud de dicha ley: a) la aplicacin de dichas normas sea independiente del pas donde se celebre el contrato y de la ley que rija el contrato, y b) dichas normas no puedan excluirse mediante acuerdo.

El primer apartat vol resoldre el contracte entre presents, i diu que un contracte daquests, ser vlid en quant a la forma, segons: la llei del fons (lex cause) o la llei del lloc de celebraci (lex loci celebrationis)Sn alternatives.

En quant als contractes entre absents, o a distancia, s vlid en quant a la forma si es regeix per: llei del fons (lex cause), llei del pas on es trobin les parts llei del pas on es fa loferta llei del pas on es trobin les parts llei del pas on es fa lacceptaci de loferta llei de residencia habitual de loferent i llei de residencia habitual de lacceptant. En aquest cas tenim fins a 5 solucions en els contractes entre absents.

Contractes de consum. El tenim regulat a lapartat 4 i saplica en aquest cas la llei de la residencia habitual del consumidor, per motius tutius nomes validem formalment el contracte de consum amb aquesta regla.

Contractes relatius a drets reals sobre immobles i arrendament dimmobles. La norma aqu la llei del lloc en el que els immobles es trobin situats. Per demana unes condicions: Que laplicaci daquestes normes sigui independent del lloc i llei de celebraci del contracte i que siguin imperatives (no es puguin excloure mitjanant acord).

FONS DEL CONTRACTE

Distingirem entre la connexi subjectiva i la connexi objectiva, articles 3 i 4 del RRI.

Connexi Subjectiva

La trobem regulada a larticle 3 RRI (mirar larticle que es molt llarg per copiar-lo).

El contracte es regeix per la llei elegida per les parts i aqu es recull un principi universal en matria de contractes al mon (la voluntat de les parts s la connexi principal) en matria de contractes. Hi ha una srie de PRESSUPSITS I CONDICIONS per poder exercir aquesta autonomia de les parts:

El contracte regeix per la llei triada per les parts. s una elecci sense limitaci contractual en matria conflictual (recordem que en el cas dels matrimonis la elecci de la llei a aplicar per les parts est acotada).

Com sha de manifestar formalment la voluntat de les parts? Larticle diu que aquesta elecci haur de manifestar-se expressament o resultar de manera inequvoca dels termes del contracte o de les circumstancies del cas, s a dir que el jutge pugui arribar a una conclusi evident de que hi ha hagut una tria del dret aplicable.

Laltra possibilitat s la tria tcita, i s complexa, i ha de resultar de manera inequvoca, dels termes del contracte o de les circumstancies del cas. Una cosa que s ms habitual, referencies a un dret (no tries un dret, per tot dona a entendre que thas basat en aquell dret; exemple: X en el codi civil francs s aix, Z en el codi civil francs es aix, etc.).

Clusules delecci del tribunal. quan es tria el tribunal i no el dret, hi ha un principi que si trio uns tribunal, aix s tamb triar el dret, tot i que siguin coses diferents.

En quant a les circumstancies del cas tenim dexemples: contracte vinculant: jo faig un contracte de compra de maquinaria i em sotmeto al dret alemany, i faig un contracte de subministrament de peces daquestes mquines i no el sotmeto, aleshores sentn sotms a aquest dret perqu el primer contracte ja sha sotms al dret alemany. contracte de modificaci de contracte anterior: en el primer contracte havia triat el dret, en el segon no, ja sentn. contractes de garantia: ser el dret del pas A, per tant estem garantint, amb un contracte, el compliment dun altre, i per tant sempre que sigui un contracte de garantia del primer contracte, tot i que no es faci referencia sutilitzar el dret del pas A.

Elecci particular i elecci mltiple (lapartat 1). Les parts poden triar el dret aplicable a tot el contracte o a una part del contracte (possibilitat depeage).

Moment de la elecci (article 3.2). Les parts podran en qualsevol moment convenir que el contracte regeixi per una possibilitat distinta a la anterior. Aix vol dir: abans del contracte simultniament al contracte o, desprs en un altre document apart, per en aquest ltim cas, hi ha uns lmits de larticle, no pots afectar mai la validesa formal del contracte ni tampoc que aquesta modificaci del dret aplicable pugui perjudicar els drets de tercers.

Apartats 3 i 4 de larticle, son bastant semblants. Les situacions subjectivament internacionals. La elecci de les parts no impedir laplicaci de les disposicions de la llei que es volen excloure. No simpedeix la falsa internacionalitzaci, ara b, es limita molt les conseqncies, les de no eludir les normes de dret imperatiu vinculades objectivament al contracte.

Lapartat 4 fa ms o menys el mateix, i es que fa que si tots els elements del contracte estan vinculats amb la comunitat (dret comunitari), i tries un dret extracomunitari, no pots eludir el dret comunitari imperatiu (falsa extracomunitaritzaci). Exemple: cas dun aprofitament per torn a Grcia, on les parts son alemanyes, i pacten el dret de Tunsia on no admet el desistiment (daquesta manera el desistiment s un dret bsic del dret comunitari, i no es pot eludir pactant un altre dret).

Connexi objectiva.

La trobem regulada a larticle 4 del Reglament Roma I. Aplicarem aquest article:

Primera opci: a manca delecci, per tant si les parts no trien el dret. Segona opci: si les parts trien el dret i lacord s invlid (per un vici de consentiment per exemple). Tercera opci: trien el dret i lacord s vlid, per s parcial (la part no triada va per larticle 4).

Aqu hi ha un canvi important. Lactual article 4 es frmula de la segent manera:

Regles especials + Regla general + Clusula descapament podent el jutge apreciar el dret ms vinculant.

Hi ha 8 SOLUCIONS ESPECIALS que t larticle 4 RRI:

Compravenda de mercaderies: llei de residencia habitual del venedor. Prestaci de serveis: residencia habitual del prestador. Contractes que tinguin per objecte un dret real immobiliari o arrendament dimmobles: llei del pas de situaci de limmoble. Contractes darrendament de temporada: llei de residencia habitual del propietari. Contracte de franqucia: residencia habitual del franquiciat Contracte de distribuci: residencia habitual del distribudor. Contracte de venda a traves de subhasta: llei del pas de la subhasta (si es pot determinar, perqu les subhastes electrniques costen determinar-les). Contractes de mercats financers (compra dor, compra de valors, etc.): als contractes produts de mercats financers, la llei del mercat.

La REGLA GENERAL daquest article 4. Quan no podem aplicar les solucions especials o correspongui a ms dun supsit dels anteriors. El que sha de fer, el contracte regir per la llei del pas on tingui la residencia habitual la part que hagi de realitzar la prestaci caracterstica del contracte.

concepte prestaci caracterstica:

Contracte unilateral; que es un contracte unilateral, hi ha una persona obligada a fer una prestaci i laltra que accepti (per exemple la donaci), no s una condici de validesa lacceptaci, sin deficcia.

Contracte bilateral; aqu ja hi ha dos parts obligades, i la soluci es clara, jo compro una cosa a canvi de diners, una sempre es diners. Quan estem en aquests casos, la prestaci pecuniria no es la caracterstica, sin que es laltra.

Si tinc prestacions on no hi ha un element dinerari (per exemple permuta), i aqu tenim una altra regla i es que el contracte es regira per la llei del pas amb el que presenti un vincle ms estrets.

Larticle acaba amb una CLUSULA DESCAPAMENT, article 4.3. s diferent a la regla de tancament anterior. Aquesta clusula vol dir que tinc soluci a lapartat 1 o a lapartat 2, per trobo que hi ha un altre dret ms vinculant. Aparto la llei que tocaria, i aplico la ms vinculant.

Que fem amb els casos anteriors al Reglament Roma I?Hem danar al Conveni de Roma, bsicament els articles 3 i 4. El 4 es el que varia, la estructura s diferent. Hi ha un principi general + unes presumpcions + una clusula descapament.

El principi general s la llei del pas amb els vincles ms estrets, cosa que no passa a Roma I. Presumpcions: presumim que presenten els vincles ms estrets amb aquell pas on t la residencia habitual la part que ha de fer la prestaci caracterstica. Clusula descapament: Si malgrat lanterior, el jutge arriba a la idea que hi ha un dret ms vinculat, apliquem aquest dret ms vinculant.

I si es un cas anterior a l1 de setembre del 1993, que es quan va entrar en vigor el Conveni de Roma, aplicarem larticle 10.5 del CC, que sn quatre solucions de carcter jerrquic:

Autonomia de la voluntat (cap submissi expressa, no tcita, i que hi hagi un vincle objectiu amb el contracte) Llei nacional comuna de les parts. Llei de la residencia habitual comuna. Llei del lloc de celebraci del contracte.

NORMES IMPERATIVES

INCIDENCIA DE LES NORMES IMPERATIVES

El Reglament determina la llei aplicable al contracte a partir de la voluntat de les parts (1) o a partir duna localitzaci que satn fonamentalment a interessos jurdics-privats i a linters com ex ante de les parts (2).

NOCI DE NORMA IMPERATIVA: Es poden calificar com normes de policia aquelles disposicions la observancia de la qual un pas considera essencial per la salvaguarda dels seus interessos pblics, tals com la organitzaci poltica, social o econmica, fins al punt dexigir la seva aplicaci a tota situaci compresa dintre del seu mbit sigui quina sigui la lex contractus (article 9.1 RRI). Sota aquest concepte, no es pot invocar qualsevol norma imperativa, sin nicament normes ordo-poltiques, lobjecte de les quals s la tutela dinteressos pblics o supra-individuals. Aix exclou aquelles normes destinades a la tutela individual duna part del contracte per la seva condici de asimetria davant de laltra (per tant, larticle 9 no s la seu adequada per protegir la posici contractual dels consumidors, agents, treballadors, assegurats, infants, arrendataris, etc.)

Exemple: article 8 RRI, contracte de treball: les parts poden triar el dret aplicable (apartat primer) per aquest acaba dient que la elecci no podr privar al treballador de la protecci de les normes imperatives (quines? Les del pas on es presta el treball).

En aquests casos pot entrar la autonomia de la voluntat, per mai podem privar-los de la protecci daquell dret amb el que estan ms vinculats.

CLASSES DE NORMES IMPERATIVES DE LARTICLE 9 RRI:

Normes imperatives de la lex fori, s a dir, hem daplicar un altre dret per potser hem de tenir en compte les normes imperatives del frum. Daquestes ens en parla larticle 9 en lapartat segon RRI.

Hi ha un cas molt interessant, de fa poc, que s el cas UNAMAR. La STJUE s de 17 de octubre de 2013 i s un cas de un contracte dagncia, s un cas del Conveni de Roma, una companyia que est fent una funci dagent (UNAMAR) contra una companyia naviliera blgara. Les parts han pactat sotmetres al dret blgar i a arbitratge a Bulgria. Aquest contracte dagncia s de lany 2005, transport de contenidors i s un contracte dun any renovable automticament. En un moment determinat, per ra econmiques la companyia blgara decideix rescindir el contracte unilateralment, i en canvi, UNAMAR no est dacord i planteja el tema davant dels tribunals belgues. Hi ha un moment, que pel que sigui sha dentrar a qestionar el litigi (perqu el tribunal belga es considera competent) i el problema ve quan les parts han triat el dret blgar, per en canvi, el dret belga s ms tutiu amb lagent. Sha daplicar el dret blgar, i aleshores UNAMAR diu que vol que se li apliquin les normes imperatives belgues, i laltra part diu que les normes de contracte dagncia de Bulgria i de Blgica deriva de una mateixa directiva comunitria amb lo que la protecci es semblant. La conclusi seria discutible, i el TJUE arriba a que la Directiva marca uns mnims de protecci, si Blgica la incrementa i s ms protectora i les normes tenen carcter imperatiu, es pot donar compliment a aquestes normes imperatives.

Normes de policia de la lex cause. En el Reglament no son citades aquestes normes, per tot i aix es poden tenir presents, perqu quan triem un dret el triem TOT, tant les normes dispositives com les imperatives, per tant tot i que el Reglament no ho digui shan de respectar les normes imperatives de la lex cause.

Normes imperatives dun tercer Estat. s possible donar compliment a normes imperatives dun tercer Estat, el Reglament diu que si que es possible. Per noms poden ser les del pas on sha dexecutar el contracte i sempre que la no observana daquestes normes faci illegal la execuci.

RALLI BROTHERS c NAVIERA AZNAR. Cas dun vaixell que ha de sortir de lndia cap a Espanya, mentre el vaixell s a alta mar el Govern espanyol diu que el preu per tona s de 50 (i no 100 com havien pactat). Les parts havien triat els tribunals anglesos i el dret angles, daquesta manera es va a litigar all, i la lex fori i la lex cause es el dret angles. Aleshores el dret espanyol s un tercer Estat, i el tribunal angles el que fa s aplicar el dret espanyol com a norma imperativa. Els motius que dona es que en primer lloc, potser a espanya no es reconeixeria la sentencia vulnerant la norma imperativa espanyola, i en segon lloc com es podria executar el contracte a espanya dacord el dret angles per que en espanya seria illegal ja que la llei espanyola prohibeix pagar ms de 50 per tona.

ALTRES CONTRACTES

CONTRACTES AMB PART FEBLE: s a dir, els que recull el RRI per tamb el RBI. En canvi al RRI tamb hi entraria en aquest apartat el transport (potser en el cas de passatgers, per no el transport de mercaderies). Si anem al RRI trobarem els segents rgims especials a: Article 5 el transport (encara que s molt discutible que mereixi un tractament especfic). Article 6 consum. Article 7 assegurana. Article 8 contracte individual de treball.

COMPETNCIA JUDICIAL

Si anem al RBI, el primer problema que tenim s delimitar quan som davant dun contracte amb part feble, aix es especialment significatiu pel que fa als contractes de consum.

Diferncia contracte ordinari contracte de consum: un dels casos que sempre es citen es el concepte de contracte de consum de larticle 6 RRI i el cas GRUBER del 2005 de 20 de gener.

Concepte contracte de consum de larticle 6.1 RRI: Sin perjuicio de los artculos 5 y 7, el contrato celebrado por una persona fsica para un uso que pueda considerarse ajeno a su actividad comercial o profesional (el consumidor) con otra persona (el profesional) que acte en ejercicio de su actividad comercial o profesional, se regir por la ley del pas en que el consumidor tenga su residencia habitual, siempre que el profesional: Ejerza sus actividades comerciales o profesionales en el pas donde el consumidor tenga su residencia habitual o, Por cualquier medio dirija estas actividades a ese pas o distintos pases, incluido ese pas, y el contrato estuviera comprendido en el mbito de dichas actividades.

CAS GRUBER del 2005 de 20 de gener. Un home dustria que canvia la teulada de la seva granja (on tamb hi viu), li porten unes teules dolentes, i reclama per on presenta la demanda? Al domicili del demandat, o al domicili propi. Ell vol presentar-lo a ustria, i diu el TJUE que si no tot es consum, en principi no et pots emparar en les regles especials del contracte de consum.

CASOS GABRIEL, ENGLER i ILSINGER: reclamen el seu premi dun suposat sorteig perqu els arriba a casa unes butlletes avisant-los que han guanyat un premi, i a diferncia daqu, Espanya, pel que es veu a ustria no ho tiren a les escombraries sin que ho reclamen. En el primer cas (Gabriel) li diuen que si torna la butlleta i compra un producte t dret al premi. El que diu el TJUE s que es un cas dun contracte de consum. La ENGLER de 20 de gener del 2005 s ms curiosa perqu aqu no cal comprar, el que li diuen s que si tornen la butlleta signada ja tindr el premi. El TJUE ho acaba reputant per la via dels contractes (no de consum), perqu si no hi hagus contracte seria de naturalesa extracontractual. Finalment la ILSINGER s com la ENGLER i per tant del 2001 (RBI), aqu el que hi hauria tamb contracte.

Com es protegeix als consumidors, als assegurats i als treballadors? Hi ha dues idees bsiques:

Limitem la submissi de les parts, en aquests contractes, les parts no es poden sotmetre. Poden pactar? Articles 13, 17 i 21 del RBI lacord noms s vlid si: s favorable a la part feble o es produeix un cop ha nascut el litigi Acords posteriors al conflicte de interessos entre les parts o b que sigui favorable a la part dbil.

La segona idea, s que hi ha un desequilibri en els frums datac. Aix vol dir que la part dbil noms pot ser demandada al seu domicili, en canvi la part forta pot ser demandada al seu domicili o al domicili del demandant, s a dir, del consumidor, assegurat o treballador. Articles 9 a 12, 16 i 19 a 20 del RBI.

LLEI APLICABLE ALS CONTRACTES DE CONSUM I TREBALL

Contractes de consum

En aquest cas, la tcnica de protecci de la part suposadament dbil sarticula mitjanant el principi de major favorabilitat: les parts poden elegir lliurement la llei aplicable, per sense que aix privi al consumidor de la protecci que li ofereixen les lleis del pas de residencia habitual si el contracte sha concls en determinades circumstancies.

Article 6.2 RRI: No obstante lo dispuesto en el apartado 1, las partes podrn elegir la ley aplicable a un contrato que cumple los requisitos del apartado 1, de conformidad con el artculo 3. Sin embargo, dicha eleccin no podr acarrear, para el consumidor, la prdida de la proteccin que le proporcionen aquellas disposiciones que no puedan excluirse mediante acuerdo en virtud de la ley que, a falta de eleccin, habra sido aplicable de conformidad con el apartado 1.

mbit daplicaci

La DELIMITACI DE LMBIT DAPLICACI de la regla especial prevista pels contractes de consum ve condicionada per la conjunci de dos variables:

Una de naturalesa material (contractes entre professional-consumidor). Consumidor: contracte celebrat entre una persona fsica ali a la seva activitat professional Professional: que actu en exercici de la seva activitat.

Lelement rellevant s de carcter subjectiu; s a dir es protegeix a aquell consumidor que actua com a tal i aix ho pugui percebre laltra part (incloent, bviament, la ignorncia inexcusable).

En els casos de contractes per doble s (personal i professional), val la jurisprudncia del TJUE en relaci al RBI: si la part del contracte destinada a les activitats professionals de ladquirent es mnimament significativa, tenyeix tot el contracte i, en conseqncia, el adquirent NO PODR invocar larticle 6.

Una altra de naturalesa territorial (es protegeix nicament als consumidors passius o sedentaris).

Hem darrancar de la diferencia entre: Consumidor passiu: el que consumeix en el mercat on t la seva residencia habitual i per tant es presumeix que s laltra part contractant (el professional) qui, fsica o comercialment (mitjanant oferta o publicitat) va a dit mercat. Llei de la residncia habitual del consumidor, en la mesura que el que introdueix lelement de internacionalitat es el professional.

Consumidor actiu: es quan el consumidor va al mercat del professional. En aquest cas sentn que en aquest segon cas, els consumidors no poden invocar el seu dret (el de residencia habitual), doncs com sha dit, ning viatja a lestranger amb les seves normes a la maleta.

En aquest cas el Reglament defineix amb bastanta precisi lo que sha dentendre per consumidor passiu. Per aix, pren com a referent larticle 15 del RBI, per apliquem el 6.1, a) o b) RRI, que distingeix dos hiptesis:

Quan el professional porti a terme activitats comercials o professionals en el pas on el consumidor tingui la seva residencia habitual i el contracte entri en lmbit daquestes activitats.Activitats: tant estables (establiment en aquell pas) com temporals (un stand en una feria per exemple).

Quan el professional dirigeixi les seves activitats per qualsevol mitj al pas del consumidor o a distints pasos, incls el del consumidor i el contracte entri en lmbit de dites activitats.

El mitj utilitzat s irrellevant (ofertes individuals, publicitat en premsa, rdio, televisi, etc.), lo important es que el professional dirigeixi les seves activitats al mercat dun pas i el contracte es celebri en el marc daquelles activitats. Tamb es irrellevant el lloc on es celebri el contracte.

Problemtica del concepte activitats dirigides sobre tot en el comer electrnic, el considerant 24 del RRI ens dona dos pautes: Celebraci del contracte en el marc daquelles activitats El mer fet que un lloc Internet sigui accessible no s suficient per a que larticle 6 resulti aplicable, doncs sexigeix, a ms que aquest lloc inviti a la celebraci de contractes a distancia i que shagi celebrat efectivament un daquests contractes, pel mitj que fos. A aquest respecte, la llengua o la divisa utilitzada per un lloc Internet no constitueix un element pertinent.

Supsits exclosos

NO QUEDEN EMPARATS sota larticle 6 RRI:

Els contractes de prestaci de serveis quan aquests shagin de prestar exclusivament en un pas distint daquell en el que el consumidor tingui la seva residencia habitual. No sembla raonable que shagi de imposar aqu la llei de residencia habitual del consumidor (exemples: cursos didiomes, serveis professionals, hotelers, etc.) Els contractes de transport, tret els de viatge combinant tal i com es defineixen en la Directiva 90/314/CE. Els contractes que tinguin per objecte un dret real immobiliari o un arrendament de bns immobles, tret els contractes de timesharing definits per la Directiva 97/47/CE. Contracte de hipoteca i qualsevol altre dret de garantia sobre immobles. Els drets i obligacions que constitueixin un instrument financer, els drets i obligacions que constitueixin les condicions demissi, les ofertes pbliques de venta i subscripci o les ofertes pbliques dadquisici de valors negociables, i la subscripci i el reemborsament de participacions en institucions dinversi collectiva, sempre i quan no constitueixin la prestaci dun servei financer. Contractes financers; celebrats per inversors particulars en el marc duna oferta pblica de venta de valors (OPV) o una oferta pblica dadquisicio de valors (OPA).

Llei aplicable

Si es donen les condicions, materials i territorials, de aplicaci del precepte, la llei que regeixi el contracte es la del pas on el consumidor tingui la seva residencia habitual.

Les clusules delecci de llei aplicable son valides i eficaces, per aquestes hauran de quedar subjectes al principi de major favorabilitat (la llei elegida per les parts no podran privar al consumidor de la protecci que li ofereixen les normes imperatives de la llei del seu pas de residencia habitual).

Contracte individual de treball

En aquest cas, sutilitza el mateix mecanisme de tutela del contractant dbil que en el supsit dels consumidors, s a dir, el principi de major favorabilitat. Les parts poden triar la llei aplicable al contracte individual de treball; no obstant, aquesta elecci no podr privar al treballador de la protecci que li ofereixen les normes imperatives de la llei que seria aplicable en defecte daquesta elecci.

Si les normes triades sn ms favorables al treballador es triaran aquestes. Si no ho son, es triaran les normes materials de la llei aplicable.

Article 8 RRI: 1. El contrato individual de trabajo se regir por la ley que elijan las partes de conformidad con el artculo 3. No obstante, dicha eleccin no podr tener por resultado el privar al trabajador de la proteccin que le aseguren las disposiciones que no pueden excluirse mediante acuerdo en virtud de la ley que, a falta de eleccin, habran sido aplicables en virtud de los apartados 2, 3 y 4 del presente artculo. 2. En la medida en que la ley aplicable al contrato individual de trabajo no haya sido elegida por las partes, el contrato se regir por la ley del pas en el cual o, en su defecto, a partir del cual el trabajador, en ejecucin del contrato, realice su trabajo habitualmente. No se considerar que cambie el pas de realizacin habitual del trabajo cuando el trabajador realice con carcter temporal su trabajo en otro pas. 3. Cuando no pueda determinarse, en virtud del apartado 2, la ley aplicable, el contrato se regir por la ley del pas donde est situado el establecimiento a travs del cual haya sido contratado el trabajador. 4. Si del conjunto de circunstancias se desprende que el contrato presenta vnculos ms estrechos con un pas distinto del indicado en los apartados 2 o 3, se aplicar la ley de ese pas.

En aquests casos es compara les normes de la llei elegida i les normes imperatives (que no poden derogar-se per contracte) de la llei aplicable pel reglament.

Ordre daplicaci:

Si les parts no han triat llei aplicable, el contracte quedar subjecte a la lex loci laboris; aix es, a la llei del Estat en quin territori el treballador realitza habitualment el seu treball (article 8.2 RRI). En el seu defecte saplicar la llei del Estat on estigui el establiment a travs del qual va ser contractat el treballador. Per ltim, el precepte conclou amb una clusula descapament: quan del conjunt de circumstancies es derivi que el contracte es troba ms estretament vinculat amb la llei dun altre pas, saplicar aquesta regla.

Supsits especials:

Les situacions dels treballadors que no realitzen habitualment el seu treball en un mateix Estat, per s el porten a terme des de un mateix Estat (base doperacions). Per exemple els treballadors de companyies aries o martimes en aquest cas, ser la llei del pas a partir del qual (o des del qual) el treballador realitza el seu treball, no a la llei del establiment a travs del qual va ser contractat.

El precepte aclareix que un mer desplaament temporal del treballador no fa caure aquesta connexi. En concret, es senyala que el lloc on el treballador porta a terme habitualment el seu treball no es considerar modificat per un mer desplaament temporal. Considerant 36 RRI (basat en la jurisprudncia del TJUE), diu que un desplaament es temporal quan es suposi que el treballador reprendr el seu treball en el pas dorigen desprs de realitzar el seu encrrec a lestranger. A ms a ms la celebraci dun nou contracte en el marc de dit trasllat no exclou per si mateixa la qualificaci del desplaament com desplaament temporal.

Els problemes de dumping social es resolen amb la Directiva 96/71/CE sobre desplaaments temporals de treballadors. Obliga a respectar la llei del pas de dest en les matries fonamentals i que preval sobre el Reglament. Per tant aquesta Directiva, per evitar el dumping social, entn que un desplaament implica un canvi de llei aplicable a favor de la nova llei. No obstant aix, aquest ltim text noms cobreix normes dordre pblic laboral (normes imperatives), normes que serien en qualsevol cas aplicables sota larticle 9 RRI.

En el cas que no existeixi un lloc habitual de treball, en els termes indicats, o aquest es porti a terme en un territori no subjecte a sobirania estatal, la llei aplicable ser la del Estat on es trobi lestabliment a traves del qual va ser contractat el treballador. El TJUE ha aclarit que sha datendre al establiment que va procedir a contractar al treballador, amb independncia de que desprs el treball es porti a terme en un altre Estat distint.

Per ltim, el Reglament estableix una clusula descapament. Aqu, a diferencia de larticle 4 RRI, sexigeix simplement que el contracte no presenti vincles ms estrets amb un pas distint.