TEMA 4: ANÀLISI

FORMAL DE LA

IMATGE

1. Elements morfològics i primaris

El punt

1. Ubicació

2. Contrast

3. Posició relativa

Punts implícits:

1. Centres geomètrics

2. Punt de fuga

3. Centres d’atenció

1. Elements morfològics i primaris

La línia

Funcions plàtiques:

Profunditat

Direcció

Organitza l’espai

Volum

Forma i estructura d’objectes

1. Elements morfològics i primaris

Els plans

1. Elements morfològics i primaris

El color Determinat per la longitud d’ona i la saturació

Funcions plàstiques

1. Elements morfològics i primaris

La forma

3 modes:

1. Projecció

2. Escorç

3. Traslapo

La textura

2. Elements dinàmics i escalares

2. Elements dinàmics i escalares

2. Elements dinàmics i escalares

2. Elements dinàmics i escalares

3. Les estructures compositives

Pes visual

- Ubicació sobre la superfície

3. Les estructures compositives

Pes visual

- Mida

3. Les estructures compositives

Pes visual

- Formes irregulars / regulars

3. Les estructures compositives

Pes visual

- Color

3. Les estructures compositives

Pes visual

- Profunditat espacial

3. Les estructures compositives

Pes visual

- Textura

3. Les estructures compositives

Pes visual

- Aïllament

3. Les estructures compositives

Pes visual

- Interès intrínsec

3. Les estructures compositives

Direcció espacial

Determina la nostra percepció a través del camp visual i la orientació ambiental

3. Les estructures compositives

Centre geomètric

Centre dinàmic

4. La imatge seqüencial

• El que pretén tota obra audiovisual és

narrar una sèrie de fets, explicar i

descriure situacions en moviment.

• Parlem d’una imatge seqüencial quan

es pretén representar el pas del temps

en els esdeveniments, des del principi

fins al final. El model clàssic de

narració està estructurat en tres parts:

el plantejament, el nus i el desenllaç.

4. La imatge seqüencial

Tota imatge seqüencial està estructurada en tres parts:

• La seqüència: és el fragment d’una obra que conté un conjunt d’escenes de la mateixa temàtica, que passen en un mateix temps i espai.

• L’escena: unitat que forma una obra audiovisual i que transcórrer en el mateix espai i temps. L’escena està formada pels plans.

• El pla de muntatge: són la unitat més petita que trobem. Al ajuntar plans és quan es comença a formar l’obra. Aquests plans poden ajuntar-se a través de salts, quan es talla i s’enganxa un altre pla seguidament. O es poden ajuntar a través de transicions com és fons a negre.

4. La imatge seqüencial

ANGULACIÓ DE CÀMERA

Frontal

4. La imatge seqüencial

ANGULACIÓ DE CÀMERA

Picat

4. La imatge seqüencial

ANGULACIÓ DE CÀMERA

Contrapicat

4. La imatge seqüencial

ANGULACIÓ DE CÀMERA

Zenital

4. La imatge seqüencial

ANGULACIÓ DE CÀMERA

Nadir

4. La imatge seqüencial

MOVIMENT DE CÀMERA

• Tràveling

• Panoràmica

• Escombrada

• Càmera en mà

4. La imatge seqüencial

El primer pla:

• Destacar l’expressivitat dels personatges per produir un impacte emocional

més directe.

• Transforma el sentit de la distància, situant el personatge com un element

important i més gran que la resta de les coses.

• Accentua la textura de les coses.

4. La imatge seqüencial

El camp i el fora de camp Profunditat de camp

4. La imatge seqüencial

Narració i punt de vista

Les obres audiovisuals cinematogràfiques es caracteritzen per construir narracions a través del muntatge d’imatges.

Present, Passat, Futur.

Al jugar amb aquests temps, es poden fer salts al passat a la història anomenats Flashbacks, i salts endavant, Flash

forwards.

4. La imatge seqüencial

Punt de vista

• Punt de vista distanciat: La càmera es col·loca en una posició externa als personatges, de manera que es més fàcil descriure la

situació i els fets. És un punt de vista utilitzat en el cinema clàssic.

• Punt de vista subjectiu: correspon a la mirada del personatge. La càmera està situada als ulls del personatge, de manera que es veu

només allò que mira.

-Hipersubjectiu: correspon a una aproximació molt gran de l’objecte.

-Semisubjectiu: es un terme mig entre el punt de vista objectiu i subjectiu. La càmera no es col·loca als ulls del personatge, sinó a

l’alçada de les espatlles.

• Punt de vista heterogeni: ofereix un pla general. La càmera situada separada del personatge, correspon a la mirada del director.

4. La imatge seqüencial

Teoria del muntatge

2 tipus de muntatge:

• Fragmentat: quan s’ajunten moltes imatges de diferents punts de vista, diferents angulacions, molts moviments de càmera. Es veu molt visible el pas d’una imatge a una altre. I es produeixen grans salts de temps i espai.

• No fragmentat: tendeix a respectar l’espai i el temps real. Solen estar fets a partir d’una sola toma, tot seguit, com un pla seqüència. No es percep el canvi d’una imatge a una altre.

3 funcions del muntatge:

• Funció sintàctica: gràcies el muntatge es realitzen connexions entre les imatges i els seus elements, de manera que agafin significat al ajuntar-les.

• Funció semàntica: relacionada amb l’estètica de les imatges, amb el seu significat, el seu contingut.

• Funció rítmica o formal: relacionada amb el tempsi els ritmes. Com per exemple un videoclip, que el que fa és lligar les imatges al ritme de la música.

5. Teoria del color

Colors Primaris i secundaris

5. Teoria del color

Atributs dels colors

5. Teoria del color

5. Teoria del color

5. Teoria del color

Atributs dels colors

MOLTES GRÀCIES!