Embed Size (px)
Citation preview
Tema 5
La sintaxis
visual
Principis generals de la composició
Grup: Neus Cànovas, Maria
Meler, Jaume Guzmán i Marcel
Carbó.
Fonaments bàsics de la imatge fixa
• Una imatge és la representació visual d'un objecte, una persona, un animal o qualsevol altra cosa plausible de ser captada per l'ull humà a través de diferents tècniques com poden ser la pintura, el disseny, la fotografia i el vídeo, entre d’altres.
• La imatge fixa és un missatge de forma icona que representa una part de la
realitat. • Característiques de la imatge fixa: • Les característiques de les imatges es formulen en parelles oposades, de manera
que hi ha una àmplia gamma de possibilitats dins d'una mateixa imatge. • Iconicitat-Abstracció. • Originalitat-Redundància. • Monosèmia-Polisèmia. • Denotació-Connotació. • Senzillesa-Complexitat.
Iconicitat - Abstracció La iconicitat és el grau de semblança que la
imatge guarda amb la realitat, per exemple, una imatge en color tindrà una major iconicitat que una en blanc i negre.
L’abstracció indica que la imatge no té
semblança amb la realitat, pot ser producte de la imaginació per exemple. Els senyals de trànsit són denominades arbitràries i les imatges produïdes per la fantasia es diuen surrealistes. Les que no tenen cap tipus de representació a la realitat són les anomenades pintures abstractes.
Fonaments bàsics de la imatge fixa
Torre Eiffel (París).
Fonaments bàsics de la imatge fixa
Senyal de trànsit
Arbitrària Surrealista
Dora Maar, musa de Picasso
Peter Keetman
Abstracta
Fonaments bàsics de la imatge fixa
L'originalitat és una nova presentació sobre un objecte, persona o fet en formes diferents d'entendre la realitat. Amb això no vol dir que l'originalitat sigui abstracte o difícil d’entendre, sinó que són imatges que s'escapen de la realitat.
Originalitat-Redundància
La redundància fa referència a la repetició d'elements ja coneguts. Aquest mètode s'utilitza molt en publicitat per potenciar la imatge de la marca o per donar a entendre al públic al qual va dirigit. Quan aquesta redundància està formada per estereotips o models relacionats amb el rol social, la sexualitat ... etc. serien imatges estereotipades.
Joan Miró
Anunci de la marca AXE
Fonaments bàsics de la imatge fixa Monosèmia-Polisèmia
Les imatges monosèmiques són les que tenen un únic significat i aquest està clar, però hi ha un altre tipus d'imatges que intenten transmetre un missatge ocult, més profund, aquestes són les anomenades imatges polisèmiques. Les imatges polisèmiques són les més utilitzades per a la publicitat.
Monosèmia Polisèmia
Anuncis de United Colours of Benetton
Fonaments bàsics de la imatge fixa Denotació-Connotació
Les imatges connotatives suposen la relació de la imatge amb sentiments: calor, fred, pena... Transmeten significats subjectius.
Les imatges denotatives fan que es pugui interpretar aquesta imatge de diverses formes.
Fonaments bàsics de la imatge fixa Senzilla-Complexa
La quantitat d'elements que conformen una imatge determinen la seva senzillesa o complexitat. Des del punt de vista de la percepció visual la inclusió de més de quatre elements que difereixen en color, forma i textura no permeten observar la imatge d'una sola mirada i, en aquest sentit, diem que una imatge és complexa.
Senzilla Complexa
Fonaments bàsics de la imatge fixa
Vídeo
Pieza "De la imagen fija a la imagen en movimiento": http://www.youtube.com/watch?v=7sOG5sHiHY4
Composició i enquadrament
Composició
Es denomina composició a la distribució dels elements que intervenen en una imatge dins de l'enquadrament. Això es realitza a partir del format de la imatge i d'acord amb la intencionalitat semàntica.
Composició i enquadrament Línies
1. Línies verticals. Produeixen una sensació de vida i suggereixen certa situació de quietud i de vigilància. S'associen a una situació d'estabilitat.
2.Línies Horitzontals. Produeixen una sensació de pau, de quietud, de serenitat i de vegades de mort. Les línies horitzontals de la mateixa manera que les línies verticals, s'associen a una situació d'estabilitat.
3.Línies Inclinades. Produeixen una sensació de dinamisme, de moviment, d'agitació i de perill. En general, les línies inclinades donen relleu i sensació de continuïtat a les imatges.
4.Línies Corbes. Les línies corbes igual que les línies inclinades proporcionen un ritme més dinàmic a les seqüències de vídeo i resulten més agradables que les línies verticals i les línies horitzontals.
Composició i enquadrament L’aire
Es denomina aire a l'espai més o menys buit que es deixa entre els subjectes principals que apareixen en una imatge i els límits de l'enquadrament.
Composició i enquadrament Regla dels Terços
És una de les principals regles de la composició. Els personatges o objectes principals han d'estar col·locats en les interseccions resultants de dividir la pantalla en tres parts iguals de manera vertical i de manera horitzontal.
Composició i enquadrament Simetria i Asimetria
• Simetria. Es produeix quan un enquadrament apareix repetit un element de manera que un d'ells sembla el reflex de l'altre en un mirall. Resulten monòtones.
• Asimetria. Són més dinàmiques, produeixen una sensació d'inestabilitat i poden generar més tensió dramàtica.
Composició i enquadrament
Profunditat
• Gran Profunditat de camp.
• Poca Profunditat de camp.
Composició i enquadrament
Color
•Colors càlids.
• Colors freds.
Composició i enquadrament Enquadrament
L'enquadrament és l'espai delimitat pel rectangle que s'interposa entre l'ull humà i els objectes o personatges que volen ser captats amb la càmera. Tot enquadrament és allò que el fotògraf situa dins de la fotografia, la porció d'escena que elegeix captar. Davant d'un mateix motiu cada fotògraf pot elegir fer una fotografia diferent captant un o altre element. Les seves finalitats són: •Descriptiva: es pretén presentar la realitat amb una visió objectiva, introduir-nos en el món en què es desenvolupa l'acció. Els enquadraments descriptius cerquen plans llargs i moviments apropiats. •Narrativa: es vol donar els elements necessaris per a que s'entengui objectivament l'acció. Són enquadraments funcionals i la seva durada ha de ser l'estrictament necessària. •Expressiva: es busca introduir més a l'espectador en el món d'allò narrat o fer-li entendre el punt de vista del director. Són enquadraments més subjectius. Cal que es subordinin a la narració del film. •Simbòlica: es busca introduir dins de l'enquadrament uns elements que subratllin, expliquin, donin profunditat psicològica, etc., a l'acció, personatges o objectes presentats.
Composició i enquadrament Enquadrament
La finalitat que ha d'aconseguir la composició de la imatge en un enquadrament és que la mirada de l'espectador trobi amb rapidesa i precisió l'objecte important i en comprengui de forma suficient el significat. La composició ha d'establir un centre d'atenció.
Allò que crida més l'atenció en un enquadrament és: • les figures o objectes en moviment, amb un moviment més ràpid que els altres. • les figures que veiem en una perspectiva favorable. • allò que és més proper a la càmera. • allò que està il·luminat. • alguna cosa obscura envoltada d'una gran claredat. Una altra finalitat important de la composició és l'equilibri de línies, superfícies, volums i espai en torn al centre d'atenció, excepte que, per raons dramàtiques, expressives o simbòliques, interessi el desequilibri.
Composició i enquadrament Col·locació dels objectes dins de l'enquadrament
En aquests punts és on es concentra per defecte l'interès de l'espectador i és on hem de col·locar el motiu que desitgem ressaltar en les nostres fotografies. D'aquesta forma neix l'anomenada regla dels terços, que ens indica que si dividim la imatge a parts iguals per dos línies horitzontals i dues verticals, els quatre punts d'intersecció d'aquestes línies són els que major atenció rebran de l'espectador .
Composició i enquadrament Enfocament total o selectiu
L'enfocament és un altre dels elements fonamentals per dirigir l'atenció de l'espectador i fer ressaltar els motius de les nostres composicions.
Composició i enquadrament Perspectiva i angle de la presa L'ésser humà està acostumat a veure les coses des d'aproximadament 1,60 m. d'altura i de front. Les imatges així es capten de forma clara i descriptiva, si bé no aporten cap originalitat. La variació del punt de vista aporta perspectives diferents amb elements inesperats que sovint capten més l'atenció. Existeixen certes tècniques utilitzades entre els fotògrafs: El picat consisteix en fotografiar un motiu des de dalt cap a baix i ajuda a fer ressaltar com són de petits certs objectes, ja que proporciona un punt de vista de superioritat. Alhora és contraproduent en general el seu ús en fotografia de persones (especialment nens) o animals perquè ajuda a veure'ls com a inferiors, els resta importància i, a més, si es fotografia de prop pot deformar les proporcions del cap respecte al cos.
Composició i enquadrament Perspectiva i angle de la presa
El Zenital: És quan la imatge es pren en un angle perpendicular respecte al terra, és a dir, a 90º.
El contrapicat és la perspectiva contrària al picat, és a dir, consisteix a fotografiar un motiu des de baix cap a dalt i ajuda a fer ressaltar la grandiositat d'un element. Se sol utilitzar per fotografiar edificis o monuments i també deforma la perspectiva accentuant-ne aquest efecte com més a prop se sigui del motiu.
La presa a ran consisteix en treure la fotografia a ran de terra o de l'objecte i ajuda a sorprendre l'espectador amb imatges que un ésser humà no acostuma a veure ja que no se sol col·locar en aquest nivell de visió. Aquest angle se sol utilitzar per fotografiar motius petits en el seu entorn natural.
Composició i enquadrament
Il·luminació i color. Forma i volum
El control de la llum i el color per part del fotògraf és una altra eina poderosa a l'hora de transmetre sensacions que van més enllà de la percepció visual i per dirigir l'atenció.
Composició i enquadrament El moviment
El moviment és un dels principals motors d'expressivitat en la fotografia.
L'expressió del moviment s'aconsegueix actuant sobre l'obturador, el diafragma i combinant aquests elements amb d'altres com l'enfocament selectiu.
Els dos efectes més habituals respecte al moviment són:
Congelació de moviment, es a dir, aconseguir que una imatge dalt dinamisme en ple moviment aparegui com congelada en mig d'aquest moviment de manera que proporcioni a l'espectador la visió d'un instant que l'ésser humà no capta de forma separada i estàtica.
Desplaçament, és a dir, ajustar un temps d'exposició prou lent a la càmera com perquè el moviment del motiu a fotografiar, que està en moviment, aparegui desplaçat dins d'una foto en la qual totes les altres coses apareixen nítidament.
De la mateixa manera es pot aconseguir captar una instantània en la qual el motiu romangui nítid mentre que totes les altres coses a la foto apareguin mogudes.
Aquest efecte fa ressaltar d'una manera espectacular el moviment dels objectes i pot ajudar a captar l'atenció cap al motiu si bé la seva consecució requereix d'habilitat amb els controls de la càmera i amb un trípode.
Elements morfològics: punt, línea, pla, forma, color i textura
LA LECTURA DE LA IMATGE:
La imatge no s'aprèn instantàniament, és a dir, que per entendre-la, hi ha un procés de lectura en el temps.
La nostra visió es desplaça per unes zones i s'atura en d’altres.
Algunes àrees s'ignoren i altres capten l'atenció.
En aquest procés és on entren els grans elements que integren la imatge.
EL PUNT:
• El punt és una unitat compositiva
mínima.
• És creador de tensió sense direcció i
localitza l’atenció dels que ho
veuen.
• Dona a les imatges una singularitat
i un accent a allò que es vol
destacar.
• És un succés aïllat en el camp
compositiu.
Sense punts visibles
Amb punts visibles
LA LINIA
• La línia és traça del punt en moviment.
• És un element dinàmic. • Succés en marxa. • També dirigeix la lectura
visual per on passa. • Pot tenir significat en sí
mateixa o ser un element definidor d'altres més complexos: -Contorn / silueta -Separador / delimitador -Figura
EL PLA
• Existeixen dos tipus de pla, el pla de representació i el pla com a element icònic.
El pla que trobem amb més freqüència és el pla com a element icònic que és l'espai bidimensional limitat per línies.
La seva funció és delimitar l'espai plàstic.
Dos plans ben diferenciats que separen un espai ben diferenciat, la part de la dreta amb el logotip i la de l'esquerra amb la parella.
Aquí veiem 6 plànols diferents.
LA FORMA
• És l'aspecte que percebem d'un objecte que varia segons la seva posició o context.
• La forma estructural és la forma invariable d'un objecte que facilita el seu reconeixement per associació. Per aquests dos tipus hi ha dues opcions per a la seva representació:
1) la projecció (estructura). 2) i escorç o superposició (forma). La projecció es realitza des d'un punt de vista fix, de cara a les que veiem les seves característiques estructurals.
Escorç: Es pren la imatge en sentit oblic o perpendicular.
Superposició: Estableix una jerarquia i articula l'espai en diversos termes.
EL TO
• Gradació d'un mateix color.
• Aporta dades a la percepció pel que fa a:
- La dimensió espacial.
- La distància.
- La profunditat.
EL COLOR • El color fa que tingui un alt
contingut emocional.
• Valors simbòlics culturals.
• Immediatesa en la transició de significat.
El color és portador de missatges psicològics: • Calma. • Alegria. • Violència. • Serietat. • Puresa. • Misteri.
• BLANC:
- Pau. - Puresa, innocència. - Buit positiu. - Reforç d'altres colors. - Color de fons universal.
• NEGRE: - Serietat. - Misteri. - Silenci. - Mal.
• BLANC O METALL: - Noblesa. - Elegància.
• GRIS: - Indecisió. - Absència d'energia. A TONS: - Lògica. - Organització. - Sofisticació.
• GROC: - Alegria. - Felicitat. - Vida. - Vitalitat.
• VERMELL: - Passió. - Sensualitat. - Violència.
- Amor. - Guerra. - Perill.
• VERD:
- Tranquil·litat. - Seguretat. - Serenitat. - Esperança.
• BLAU:
- Profunditat - Introspecció - Malenconia - Frescor
• MORAT / VIOLETA:
- Temprança. - Lucidesa. - Reflexió.
• ROSA: - Feminitat. - Innocència. - Romanticisme.
• TARONJA: - Espontaneïtat. - Dinamisme. - Estimulant.
• MARRO: - Realisme. - Severitat. - Masculinitat.
• COLORS SATURATS:
Aghata Ruiz De La Prada
• COLORS DESATURATS
LA TEXTURA
• És una experiència visual que afegeix colors sensorials.
Elements escalars: mida, escala, proporció i
format
• Els elements escalars defineixen els aspectes quantitatius de la
representació icònica.
• Es tendeix a infravalorar la influència d'aquests elements en la composició de la imatge en favor dels elements qualitatius (morfològics i dinàmics), però la influència que els elements escalars exerceixen sobre l'eficàcia de la representació icònica són evidents com en el disseny gràfic de tipus publicitari.
CARACTERÍSTIQUES
• Les característiques que defineixen els elements escalars són:
-la seva naturalesa quantitativa. -la seva naturalesa relacional.
Tots els elements escalars, en major o menor mesura, impliquen relació:
1. Quantitativa entre la imatge i la realitat (l'escala). 2. Entre les parts d'un tot (el cànon de Polícleto). 3. Entre l'horitzontal i la vertical del format del quadre (la ràtio). 4. Entre la mida objectiu d'una imatge i el que l'ésser humà considera mides mitjanes. 5. La seva influència sobre la llegibilitat de la imatge, és a dir, sobre les condicions necessàries per garantir una recepció correcta de la imatge per part de l'observador.
EL TAMANY • La mida de l'ésser humà actua com un valor canònic que
serveix de referència per a les innombrables formes de segmentació i ordenació de l'espai que fan els arquitectes, els fabricants de cotxes, mobles, etc. Tot es construeix a mida de l'ésser humà.
• FUNCIONS:
1- La jerarquització:
2- La conceptualització visual de la distància: 3- Els gradients de mida: 4- L'impacte visual que produeixen les imatges de grans dimensions:
L'ESCALA
• És un element que resulta imprescindible per al coneixement visual ja que possibilita l'ampliació o reducció d'un objecte sense que es vegin alterades les propietats estructurals o formals d'aquest.
• L'escala implica una relació de mida i la quantificació d'aquesta relació. A les escales podem distingir:
A) una escala externa que expressa la relació entre la mida absolut de la imatge i el seu referent en la realitat (els mapes geogràfics o plànols d'un habitatge); B) una escala interna que implica una relació entre la mida d'un objecte representat a la imatge i la mida global del quadre de la representació. Dóna origen als anomenats plans fotogràfics i / o cinematogràfics.
LA PROPORCIÓ
És la relació quantitativa entre un objecte i les seves parts constitutives, així com entre les diferents parts entre sí. Per exemple, els cànons clàssics grecs (Policlet o Lisip) establien el nombre de caps que havien de contenir-se en l'alçada d'una estàtua perquè aquesta es trobés "proporcionada".
Al llarg de la història s'ha tractat de trobar una proporció que s'identifiqués amb la bellesa. La que més reconeixement va aconseguir va ser la Divina Proportione o secció àuria. El valor numèric d'aquesta proporció és 1,618 (nombre d'or) i expressa la relació entre dos costats d'una figura geomètrica. a / b = 1,618. La Proporció Àuria fascinava com a ideal de bellesa als grecs, als renaixentistes i perdura en els nostres dies. Els pintors i escultors del Renaixement la van tenir molt en compte. La principal funció plàstica de la proporció és la de crear ritmes en la imatge fixa, ja que la proporció és l'expressió de l'ordre intern de la composició.
EL FORMAT
• Expressa la proporció interna del quadre de la imatge. • Limita el seu espai diferenciant l'espai icònic de l'espai físic on s'insereix la
imatge. • Un format ve definit pel que fa a les seves proporcions internes per la seva
ràtio, que defineix la relació entre el costat vertical i el costat horitzontal. • S'expressa numèricament indicant en primer lloc la mesura del costat
vertical i, a continuació, la de l'horitzontal, el menor dels dos valors es redueix a la unitat i l'altre és el quocient obtingut en dividir el major i el menor.
Tres raons expliquen que els creadors tendeixin a utilitzar aquest tipus de format normatiu: * Té unes proporcions molt similars a les de la superfície útil del camp visual humà. * Guarda un equilibri bastant harmònic entre els seus eixos horitzontal i vertical. * La influència que exerceix sobre els creadors i observadors hi ha un cert ordre visual heretat i reproduït repetidament.
Perspectiva. Punts àuries • La perspectiva és l’element de la imatge
que li aporta profunditat i la posiciona dins d’un context paisatgístic.
• En els inicis de la pintura, durant l’etapa de la prehistòria, encara no s’havia desenvolupat la perspectiva. Per tant, en les pintures rupestres que es realitzaven dins les coves hi observem una perspectiva simbòlica, sense pretensions. Els punts auris són inexistents.
• En les pintures egípcies (s.XXI a.C.) s’hi aplica bidimensionalitat i importància en la mida dels personatges (la reialesa destaca en comparació amb la mida reduïda dels esclaus). Es va descobrir la proporció àurea per mitjà de l’anàlisi i observació, basant-se en les dimensions establertes per tal d’aportar realisme a la pintura.
Prehistòria: Coves d’Altamira. Cantabria Paleolític superior: 40000 aC -10000 aC
Egipte: Tomba del faraó Tutmosis IV, per Menna, Tebas. S.XV a.C.
• Durant l’època hel·lenística (332-30 a.C.) apareix la perspectiva “en espina de peix”, consistent en diversos punts de fuga sobre un eix principal. Els punts auris es basaven en la simetria, focalitzant l’atenció sobre punts estratègics de la imatge.
• En l’Alta Edat Mitjana sorgeix la perspectiva jeràrquica o teològica: els personatges més importants situats en la part superior, separant divinitat dels humans. A finals de la Baixa Edat Mitjana apareix la perspectiva caballera: a la part superior apareixen els objectes més allunyats, a la inferior els més propers.
• Durant el renaixement es juga amb la tridimensionalitat, es recrea certa profunditat i sensació espacial. La perspectiva respon a la teoria matemàtica, basada en la geometria i simetria. Perspectiva cònica: línies paral·leles convergeixen sobre un mateix punt de fuga.
Edat Mitjana: Giotto “Lamentació sobre Crist mort”. Itàlia, 1305.
Renaixement: La ciutat ideal (1475),
Italia Piero della Francesca.
• A finals del segle XV i XVI apareix la perspectiva del color (els colors es difuminen en relació amb la distància), i la minvant (es redueix la nitidesa amb la distància). Són tècniques promogudes per Leonardo DaVinci, qui també aplica fórmules matemàtiques (àlgebra i geometria) per tal de fixar uns punts auris ajustats a la realitat (com aplica a l’home de Vitruvi).
• Durant els segles XVI i XVII, entre el Renaixement i el Barroc, la pintura manierista es centra en la perspectiva il·lusòria: punts de fuga múltiples o fora de l’enquadrament, amb les proporcions distorsionades en un espai desarticulat i irracional.
• En la pintura barroca s’utilitza la perspectiva aèria: es representa l’atmosfera difuminant l’espai per aportar profunditat. Més tard sorgeix la perspectiva il·lusionista, que suggereix infinitat i representa el cel mitjançant llargues columnes i edificis.
Barroc: “Las Meninas”, Velázquez. Espanya 1656.
Pintura manierista: “Henry Howard” per William Scrots. Anglaterra, 1546.
Perspectiva del color: “La Gioconda”. Leonardo Da Vinci, Italia 1503-1519.
Perspectiva áurea Leonardo DaVinci va ser el primer en aplicar lleis per definir els punts auris, però en podem observar diversos exemples en què s'aplica la simetria i la geometria en diverses etapes de la història, tant pel que fa a l’arquitectura, com l’escultura i la pintura.
Partenó, Atenes. 447-432 a.C. En la Grècia clàssica ja s’utilitzava per tal d’embellir els espais creats per als déus, amb una geometria que simbolitzava la perfecció.
Home de Vitruvi, Leonardo DaVinci. Itàlia, 1487. També conegut com a “Cànon de les proporcions humanes”. Estudi de les proporcions del cos humà, a partir dels textos de Vitruvi, arquitecte de l’antiga Roma.
“Leda atòmica”, Salvador Dalí, Espanya 1949. Dalí va estudiar el “Tractat de la divina proporció” del pintor renaixentista Luca Pacioli abans de pintar el quadre. La majoria de les seves obres es caracteritzen per aquesta geometria realista.
“Dorífor” de Policlet, Grècia 450-445 a.C. L’escultura aplica per primera vegada un sistema de proporcions ideal. Segons l’escultor, l’alçada perfecta correspon a la mida del cap multiplicada per 7.
Perspectiva i punts auris en publicitat Pel que fa a l’àmbit de la publicitat, aquests conceptes s’apliquen amb l’objectiu de captar l’atenció del públic i ser memoritzats, aplicant les lleis de la Gestalt. Exemples:
Heineken, EUA 2008. S’utilitza una perspectiva sobredimensionada i mostrant només una part del producte. Es juga amb la llei del tancament de la Gestalt: l’espectador interpreta la imatge a partir d’una part que se li mostra.
Absolut Vodka, EUA 1990. En aquest cas no s’utilitza una perspectiva en particular, sinó que es modifica un element del paisatge d’acord amb la llei de la totalitat: la disposició dels arbres crea el producte. També hi actua la llei del tancament.
Secret Obsession de Calvin Klein, EUA 2008. Els punts auris de la imatge es situen estratègicament jugant també amb els colors per tal que l’espectador centri l’atenció en el producte. Llei del contrast: s’exageren les dimensions d’allò que es vol destacar.
La il·lusió tridimensional: profunditat de camp • Des de les primeres pintures rupestres en la prehistòria, l’ésser humà sempre ha intentat plasmar certa
tridimensionalitat i realisme en les seves representacions. En l’antiga grècia, a través de l’escultura, sorgeixen les primeres mostres de tridimensionalitat.
• A partir de l’època hel·lenística, sorgeixen diverses perspectives que, aplicades a la pintura, recreen efectes de profunditat i espai.
• Durant el Renaixement, el Barroc, i el Neoclassicisme, aquestes tècniques de perspectiva, juntament amb el tractament del color, perfeccionen cada vegada més la sensació de tridimensionalitat de les obres.
“Centauromàquia”, Metopa nº30 del Partenó, Fídias. Atenes 447-442 a.C.
“El matrimoni Arnolfini”, Jan van Eyck. Flandes, s.XV.
“El jurament dels Horacis”, Jacques-Louis David. França, 1784.
“Spiderman al rescat”, Julian Beever. Londres, 2010.
• L’any 1915 al teatre Astor de Nova York s’emeten els primers curtmetratges en 3D. L’any 1922 ja apareix el primer llargmetratge i, per fi, el 1937 s’emet en color i en 3D.
• Al llarg dels anys, amb l’avenç tecnològic s’ha aconseguit una representació perfecta de la realitat mitjançant tècniques de 3D. També ha anat cobrant protagonisme la tridimensionalitat en l’art urbà a partir dels anys 60 amb el sorgiment dels primers grafits a Nova York.
Primeres pel·lícules en 3D
Publicitat de Johnnie Walker, Edgar Mueller. Londres, 2010.
Publicitat de Reebook, Joe & Max. Londres, 2011.
Tridimensionalitat i publicitat En l’actualitat aquests efectes són molt utilitzats en publicitat, ja que és una manera infal·lible de cridar l’atenció. En aquests exemples d’art urbà s'aplica la llei de contrast de la Gestalt:
Louis Vuitton, Italia, 2008. Apareix Madonna en 3D a partir del programa Photoshop.
Camel, EUA, 1995. S’aplica la llei del tancament de la Gestalt, combinades amb la tridimensionalitat.
Perfect Plus, Xina, 2007. Llei del contrast: aquest anunci s’exposava a la paret del metro, mostrant el producte de forma exagerada.
La Imatge: Elements visuals, Elements conceptuals i Elements relacionals
Són els que no es veuen, sinó que semblen estar presents, emboliquen un volum ocupant un espai: els punts, les línies, els plànols, els volums, no estan realment aquí. “Els elements conceptuals no són visibles, no existeixen, sinó que semblen estar presents” Wucius Wong, fonaments del disseny, Editorial GG.
1) CONCEPTUALS
1.1) PUNT.
“No té ni llarg ni ample, no ocupa cap zona a l'espai, és el principi i la fi d'una línia, i és on dues línies es troben o es creuen” Wucius Wong, fonaments del disseny, Editorial GG.
“És la unitat més simple irreductiblement mínima de comunicació visual, és la naturalesa, la rodonesa és la formulació més corrent” D. A. Dondis, La sintaxi de la Imatge, Introducció a l'alfabet visual. Editorial GG. El punt és una eina d'expressió, “no necessita estar gràficament representat perquè la seva influència plàstica es faci notar”, el visual no posseeix volum, ha de considerar-se com la unitat mínima d'expressió gràfica o comunicació visual i ha d’estar estretament relacionat amb la superfície.
ELEMENTS CONCEPTUALS
Pattex Cola Instantanea - 2001
1.2) LÍNIA.
“Quan un punt es mou, el seu recorregut es transforma en una línia. La línia té llarg, però no ample. Té posició i direcció. Està limitada per punts. Forma les vores del plànol” Wucius Wong.
“Poden reconèixer-se individualment, augmenta la sensació de direccionalitat i la cadena de punts es converteix en un altre element visual; Pot definir-se també com un punt en moviment o com la història del moviment d'un punt” D. A. Dondis.
Quan un punt es mou, el seu recorregut es transforma en una línia o pot considerar-se també una successió de punts, posseeix una sola dimensió, Llarg. “Crea vectors direccionals, relacions entre els elements de composició i, el més important, condiciona l'estructura de la imatge”.
ELEMENTS CONCEPTUALS
BMW: Envy “Te gusta conducir” - Artista Desconegut
1.3) PLA.
“El recorregut d'una línia en moviment es converteix en un plànol. Té llarg i ample, però no grossor. Té posició i adreça. Està limitat per línies. Defineix els límits externs del volum” Wucius Wong.
ELEMENTS CONCEPTUALS
Caratula o portada de Burle Marx
Festival Performance Sta. Lucia 2010
1.4) VOLUM.
“El recorregut d'un plànol en moviment es converteix en volum. Té una posició en l'espai i està limitat per plànols. En un disseny bidimensional, el volum és il·lusori” Wucius Wong.
Successió o seqüència de plànols, posseeix 3 dimensions: llarg, ample i profunditat.
ELEMENTS CONCEPTUALS
Cartell publicitari del Transatlantic entre NY i Normandia
La Imatge: Elements visuals, Elements conceptuals i Elements relacionals
Quan dibuixem un objecte en un paper, emprem una línia visible per representar una línia conceptual. Quan els elements conceptuals es fan visibles, tenen forma, mesura, color i textura.
“Els elements visuals, formen la part més prominent d'un disseny, ja que són el que realment veiem”.
2) ELEMENTS VISUALS
2.1) FORMA
“Tot el que pugui ser vist posseeix una forma que aporta la identificació principal en la nostra percepció” Wucius Wong.
ELEMENTS VISUALS
Campanya de guerrilla de la marca TWC als metros dels EUA
Streetmarketing a un autobús per part d'una companyia de fotografia japonesa
Absolut World sabor llimona.
2.2) MIDA
“Totes les formes tenen una grandària. La grandària és relativa si ho descrivim en termes de magnitud i de miniatures, però tot i això és físicament mesurable” Wucius Wong.
Totes les formes posseeixen una grandària.
ELEMENTS VISUALS
Cartell de Burger King – 2007. Imatge Publicitària sense anunciant.
2.3) COLOR
“És una forma visible d'energia lluminosa, que constitueix un dels atributs de definició dels objectes o que és el resultat de l'excitació de les cèl·lules fotoreceptores de la retina” Just Villafañe.
“El color és un recurs que s'utilitza per atreure l'atenció de l'espectador. Propicia la relació afectiva a través del gust personal o preferències culturals del grup humà”.
Els colors s'associen amb idees i conceptes relacionats amb les preferències, afectives o no, de l'usuari. La qüestió és que les associacions que fem amb el color poden canviar segons les cultures. El color és una apreciació subjectiva nostra, un element inestable per tenir un valor relatiu, que es presta per a múltiples interaccions.
ELEMENTS VISUALS
Campanyes de l'empresa de pintures Comex “We match any color”.
2.4) TEXTURA
“La textura es refereix a les rodalies de la superfície d'una forma. Pot ser plana, suau o rugosa; i pot atreure tant al sentit del tacte com a la vista” Wucius Wong.
Acabat d'una superfície, ja sigui natural o artificial, és a dir, pot ser una qualitat del material utilitzat o l'acabat donat per un mateix a un objecte, “La textura està supeditada sempre per la tècnica i al material que s'usin en la seva construcció”.
ELEMENTS VISUALS
Adidas – Tanca publicitària. Dove “Unstick you Style”. NITCO Empresa de mobles i fusta.
La Imatge: Elements visuals, Elements conceptuals I Elements relacionals
“Aquest grup d'elements governa la ubicació i la interrelació de les formes en un disseny. Alguns poden ser percebuts, com l'adreça i la posició; uns altres poden ser sentits, com l'espai i la gravetat” Wucius Wong.
Són els que dominen la ubicació i la interrelació d'un disseny, i es divideixen en dos aspectes: percepció i sentit.
3) ELEMENTS RELACIONALS
• Percepció:
-Direcció: D’acord amb allò que arribem a observar. “La direcció d'una forma depèn de com la relaciona l’espectador, del marc (camp) que la conté o d’altres formes properes” Wucius Wong.
-Posició: Relació pel que fa al quadre o estructura. “La posició d'una forma és jutjada per la seva relació respecte al camp, al plànol o a l'estructura del disseny”.
ELEMENTS RELACIONALS
Moet Chandon “New Chandon Rose”.
McDonald’s, “McCafè”.
• Sentit:
-Espai: Els objectes sempre ocupen un espai. “Les formes i qualsevol grandària, per petites que siguin, ocupen un espai. Així, l'espai pot ser ocupat o buit. Pot ser llis o il·lusori, per suggerir profunditat”.
-Gravetat: Atracció del centre de la terra. “La sensació de gravetat no és visual sinó psicològica. Tal com som atrets per la gravetat de la terra, tenim tendències a atribuir pesadesa o lleugeresa, estabilitat o inestabilitat a formes o grups de formes individuals.”
ELEMENTS RELACIONALS
Berger “Natural fresh colours”.
Silberman's Fitness Center – EEUU 2009.
Fonts • http://www.historiadelartemgm.com.ar/laperspectivaenelrenacimiento.htm • http://reyna-leola-historias.blogspot.com.es/2012/10/tarea-8-analisis-de-pintura-egipcia.html • http://micropolis-ars.blogspot.com.es/ • http://es.wikipedia.org/wiki/Pintura_manierista • http://www.angelfire.com/ab7/acuarianguru3/nueva_era/aurea.htm • http://www.decorarconarte.com/epages/61552482.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/61552482/Categ
ories/Blog/Proporci_n_urea_en_la_escultura_y_el_arte_cl_sico • http://ciencia-arte.blogspot.com.es/2011/06/leda-atomica-y-aurea.html • http://www.slideshare.net/guest352af1c/teorica-blog • http://es.paperblog.com/breve-historia-del-3d-hasta-nuestros-dias-491104/ • http://www.mimente.com.mx • https://www.google.es/imghp?hl=ca&tab=wi&authuser=0 • http://www.scielo.org.ar/scielo.php?pid=S1851-17322010000200005&script=sci_arttext • http://www.unostiposduros.com/estilos-graficos-el-estilo-internacional/ • http://martinsotoq.blogspot.com.es/2011/09/carteles-de-publicidad-ingeniosos.html • http://www.otromundoesposible.net/informes/%C2%BFes-la-publicidad-una-herramienta-para-el-
crecimiento-economico • http://dibuixtacio.webcindario.com/3eso/trimestre1/tema1/tema1punt1.html
http://www.slideshare.net/pmuract/elementos-del-lenguaje-visual http://www.slideshare.net/aleko062008/elementos-de-expresion-grafica
• http://caracteristicasdelaimagenfija.blogspot.com.es/ • http://clasesmgs.blogspot.com.es/2011/09/la-imagen-fija-caracteristicas.htm ARHEIM RUDOLF, Arte y percepción visual, Madrid : Alianza forma, 1991. DONDIS, D. A. La sintaxis de la imagen. Barcelona: Gustavo Gili, 1990.
