1

TEMA 7. MECANISMES DE FORMACIÓ DE PARAULES: COMPOSICIÓ I DERIVACIÓ

7.1. LA DERIVACIÓ

7.1.1. DERIVATS PER PREFIXACIÓ 7.1.2. DERIVATS PER SUFIXACIÓ 7.1.3. DERIVATS PER INFIXACIÓ

7.2. LA COMPOSICIÓ

7.2.1. COMPOSICIÓ PRÒPIA 7.2.2. COMPOSICIÓ CULTA 7.2.3. COMPOSICIÓ SINTAGMÀTICA 7.2.4. ORTOGRAFIA DE LES PARAULES COMPOSTES. EL GUIONET

1.1. LA DERIVACIÓ

Les paraules d‟una mateixa família tenen un element comú, que anomenem arrel o lexema.

enfortir, fortesa, fortitud, fortificar, fortalesa, fort

D‟aquesta manera, obtenim paraules noves afegint unes determinades partícules a l‟arrel. Aquest procediment s‟anomena derivació i els mots que en resulten són els mots derivats. De vegades, com en l‟exemple anterior, l‟arrel coincideix amb un mot, que serveix per crear els derivats: és el mot primitiu. Però no sempre és així:

gàstric, gastritis, gastronomia, gastrònom, gastroenteritis

Anomenem afixos les partícules que afegim a l‟arrel, les quals podem classificar segons la seua posició:

Prefixos. Se situen davant de l‟arrel i sovint atorguen un significat diferent al mot.

Sufixos. Se situen darrere l‟arrel i aporten un nou significat al mot.

Infixos. S‟intercalen entre l‟arrel i el sufix i sovint no aporten un nou significat al mot. D‟altra banda, també hi ha paraules que entre elles tenen molta semblança però una arrel diferent. Són els pseudoderivats o falsos derivats cultes, que es formen a partir d‟una arrel llatina (culta) diferent de l‟arrel de la paraula primitiva.

MOT PRIMITIU DERIVATS CULTISMES

cadira corb llac

cadiram, cadireta, cadiraire corbesa, corbador, encorbar

llacuna, llacós, llacor

càtedra curvatura lacustre

1.1.1. DERIVATS PER PREFIXACIÓ

Mitjançant la prefixació adjuntem un prefix a l‟arrel del mot, generalment sense canviar-ne la categoria gramatical i atorgant-li un significat diferent.

heroi (substantiu) antiheroi (substantiu)

legal (adjectiu) il·legal (adjectiu) carregar (verb) descarregar (verb)

No obstant això, hi ha prefixos que canvien la categoria gramatical al mot. En la majoria de casos, es tracta de prefixos verbalitzadors: a-, en-, es-, per-, etc. Aquests prefixos no aporten cap nou significat i necessiten sovint l‟addició simultània de determinats sufixos per poder formar el nou mot.

2

bony (substantiu) abonyegar (verb) groc (adjectiu) esgrogueir (verb)

dins (adverbi) endinsar (verb) Classes de prefixos

Els prefixos expressen diverses idees o nocions, i alguns més d‟una. A continuació tens una llista dels prefixos més productius amb el significat que aporten a la paraula derivada.

a) Valor negatiu o contrari

PREFIX SIGNIFICAT EXEMPLE

a-, an- anti- contra- in-, im-, il-, ir- no- des-, dis-

valor negatiu sentit contrari oposat valor negatiu negació oposat o contrari

asimètric, amoral, analfabet antihigiènic, antisèptic contraindicació innat, immòbil, il·legible, irregular no-bel·licisme, no-violència desintoxicació, disgustar

b) Valor local o situacional

PREFIX SIGNIFICAT EXEMPLE

ante-, avant- circum- entre, inter- euro- extra- infra-, sota-, sub-, hipo- sobre-, hiper- rere- intra- super-, supra- tele- trans-, tras- ultra- ex- juxta-, para-

davant de a l‟entorn de al mig de, reciprocitat europeu fora de en menys quantitat, per sota de per damunt de, més gran

per darrere dintre de per damunt de lluny d‟una banda a l‟altra a través de més enllà de

de dins a fora al costat de, quasi o gairebé

antesala, avantpassat circumferència, circumval·lació entreacte, entrelligar, interlineat eurodiputat, euroregió extraordinari, extrajudicial sotabarba, subsòl, hipotèrmia sobresou, hipermercat rerefons, rereguarda intravenós, intramuscular superhome, supraterrenal teletext, televisió transsiberià, trasplantar ultrapassar, ultratomba exportar, extreure juxtaposició, paranormal

c) Valor temporal

PREFIX SIGNIFICAT EXEMPLE

pre- post-, pos- ex- neo-

amb antelació posterioritat antic càrrec o condició nou, recent

preacord, preromà, prenatal posterioritat, postoperatori, posposar exmarit, expresident neoclàssic, neocapitalista

d) Valor dimensional/quantitatiu

PREFIX SIGNIFICAT EXEMPLE

macro-, mega- micro- semi- bes-, bi- re-

gran mini, petit la meitat de duplicació repetició, intensificació

macroeconomia, megalòman microscopi, miniestadi semivocal, semicercle besnét, besavi, bisexual reeditar, reconstruir

3

e) Valor modal

PREFIX SIGNIFICAT EXEMPLE

ben- mal- pseudo- co-, col-, com-, con-

dóna sentit positiu dóna sentit negatiu condició no genuïna companyia i participació

benvolgut, benestant malpensat, malcarat pseudònim, pseudoderivat col·laboració, commoure, convivència

1.1.2. DERIVATS PER SUFIXACIÓ

Els sufixos se situen darrere l‟arrel i aporten un nou significat al mot. N‟hi ha de diferents tipus.

Modificacions en l‟arrel

El fet de col·locar un sufix després de l‟arrel per formar una paraula derivada sovint comporta modificacions de diversa

mena en el punt de contacte.

Canvis ortogràfics

C → QU fresc – fresquíssim Ç → C caça – cacera

G → GU botiga – botiguer S → SS arròs – arrossar

GU → GÜ aigua – aigüera J → G taronja – taronger

Canvis de sons

P →B llop → llobató IG → J / G boig → bojament, bogeria

T →D prat → praderia IG → TJ / TG lleig → lletjor, lletgesa

C →G càrrec → carregar U → V blau → blavor, blavenc

Supressió de sons Addició de sons

-A rialla → riall-eta, illa→ ill-ot -T- cafè →cafe-t-er

-E salvatge→ salvatg-ina -D- gran →gran-d-íssim

-O suro→ sureda -N- jove →jove-n-ívol

Tipus de sufixos a) Sufixos lèxics Determinen el gènere i el nombre en el cas dels noms i dels adjectius i, en el cas dels verbs, la persona, el temps, el nombre, el mode i l‟aspecte. En aquest tipus de sufixos no parlem pròpiament de derivació, sinó de flexió:

llop, lloba, llops, llobes cante, cantes, canta, cantem, canteu, canten

b) Sufixos valoratius

SUFIX SIGNIFICAT EXEMPLE

-et, -ó, -illa, -ell -às, -arro, -al, -ós -ot, -astre, -ús, -um, -ol, -íssim, -èrrim

diminutius augmentatius pejoratius superlatius

pinyonet, finestró, sabatilla, cubell homenàs, peuarro, finestral, verdós casalot, padrastre, gentussa, pixum, bestiola tendríssim, paupèrrim, ubèrrim

c) Sufixos classificadors

4

Per expressar professions, afinitats ideològiques o qualitats:

SUFIX EXEMPLE

-ista -ari/ària -aire -à/ana -or/ora -er/era -iu/iva/iua -ívol/ívola

violinista, dentista, idealista, comunista notari, solitari, secretària, parlamentària boletaire, dansaire, colombaire, xerraire cirurgià, llunyà, provinciana actor, director, negror, conductora, forner confiter, ploranera, carnissera actriu, agressiu, fugitiva frívol, jovenívola

Per expressar noms abstractes:

SUFIX EXEMPLE

-esa -ícia -itat -itud -ud

tristesa, invalidesa, riquesa brutícia, avarícia humilitat, frivolitat solitud, lentitud quietud, mansuetud

Per expressar un conjunt, col·lectiu o lloc:

SUFIX EXEMPLE

-menta -eda -am -all/alla -ada -at -atge

ossamenta, cornamenta, vestimenta arbreda, fageda, sureda eixam, costellam, paperam, fullam rocall, jovenalla gentada, nuvolada professorat, alumnat, ramat equipatge, arbratge, moblatge

Per expressar relació o pertinença:

SUFIX EXEMPLE

-aci/àcia -ari/ària -esc/esca -i/ia -ià/iana -íac/íaca -ífic/ífica -ístic/ística

coriaci, solanàcia sedentari, alimentària carnavalesc, cavalleresca aeri, lacti, arbòria cristià, cartesiana policíac, afrodisíaca magnífic, científica artístic, novel·lística

Per expressar accions:

SUFIX EXEMPLE

-egar -ejar -ificar -ir -itar -itzar

esbufegar, mossegar, pedregar blanquejar, somiquejar tipificar, pacificar, dosificar afavorir, atemorir, avergonyir debilitar, facilitar, habilitar autoritzar, harmonitzar, analitzar

Per expressar acció i efecte:

5

SUFIX EXEMPLE

-ada -ança -atge -dissa -era -ment -ori/òria

xerrada, rentada venjança, enyorança homenatge, espionatge, moblatge corredissa, trencadissa polseguera, pedrera pagament, alliberament, cobrament, cansament robatori, cridòria, dedicatòria

1.1.3. DERIVATS PER INFIXACIÓ

Els infixos són el tipus d‟afixos que se situen entre l‟arrel i el sufix. Contràriament als prefixos i sufixos no tenen cap significat lèxic, però en alguns casos serveixen per distingir entre dos derivats amb el mateix sufix (ferrer i ferreter), i en els verbs sobretot afegeixen una idea de petitesa o afecte (menjucar), d‟insuficiència (endormiscar-se) o d‟abundància o excés (allargassar).

INFIX EXEMPLE

Idea de petitesa o afecte

-ic- -isc- -uss-

plor- ploricó, plorar-ploriquejar ploure- plovisquejar cantar- cantussejar

Idea d‟abundància o excés

-ar- -all- -ell- -ot-

flama- flamarada; cagar- cagarada roca- rocallós; piga- pigallós gota- gotellada; gra- granellut mà- manotada

Remarques sobre la derivació

Quan formem paraules noves a partir del procés de derivació sovint afegim a l‟arrel o mot primitiu afixos propis de la llengua castellana quan en la nostra llengua es forma amb un afix diferent o fins i tot sense. És el cas de mots com ara botonar, enjardinar, raval, condicionat, moblar, col·lidir o garantir, que per influència del castellà formem com a *abotonar, *ajardinar, *arraval, *acondicionat, *amoblar, *col·lisionar i *garantitzar.

1.2. LA COMPOSICIÓ

Les paraules compostes són aquelles que s‟han format a partir de la combinació de dues o més paraules simples per

donar-ne una de nova, sovint amb un nou significat.

substantiu panxa + adjectiu content = panxacontent

verb llava + substantiu plats = llavaplats

Cal vigilar l‟ús del guionet en les paraules compostes, després ho veurem.

1.2.1. COMPOSICIÓ PRÒPIA

Consisteix a formar una paraula a partir de dues o més paraules que ja existeixen. Els compostos propis poden ser

noms, adjectius, verbs i adverbis.

Estructura Noms compostos

N + N filferro, ferrocarril, autopista, terratrèmol, compravenda, ciència-ficció, bocamoll

V + N escuradents, caçapapallones, rentaplats, para-sol, llepafils, caganiu, gratacel, trencaclosques

Det. Quant. + N pocatraça, pocasolta, milfulles, centpeus

6

N + Adj

N + Participi

pit-roig, aiguamoll

celobert, caragirat

N + Conj + N allioli, coliflor, capicua

Adjectius compostos

Adj + Adj

Adj + Participi

sordmut, agredolç, grecoromà, llatinoamericà, castellanoparlant

primmirat, corprés, ullprés

N + Adj

N + Participi

ullcluc, esquenadret, drogoaddicte, nord-americà

esmaperdut, barbaserrat

Adv+Adj

Adv + Participi

malsà

benvingut, benmerescut, malparlat

Verbs compostos

N + V capficar-se, ullprendre, corprendre, capgirar

Adj + V primfilar, carvendre, migpartir

Adv + V menystenir, malparlar, menysprear

Prep + V entreveure, contraatacar

Adverbis compostos

Adv + Adv daltabaix, gairebé (quasi), només (solament)

Prep + SN alhora, enlaire

Altres potser, tanmateix

1.2.2. COMPOSICIÓ CULTA

Consisteix a formar una paraula a partir de dos unitats provinents de les llengües clàssiques (el grec o el llatí).

Combinació Significat dels components Compost resultant

[grec + grec]

hidro (aigua) + teràpia (guarició)

arqueo (antic) + lògia (ciència)

bio (vida) + grafia (escriptura)

hemero (diari) + teca (dipòsit)

necro (mort) + polis (ciutat)

hidroteràpia

arqueologia

biografia

hemeroteca

necròpolis

[llatí + llatí]

oleo (oli) + ducte (conductor) avi (au) + cultura (conreu o cria) curvi (corba) + lini (línia) plumi (ploma) + fer (que duu)

oleoducte avicultura curvilini plumífer

[llatí + grec] pluvio (pluja) + metre (mesura)

ludo (joc) + teca (dipòsit)

pluviòmetre

ludoteca

[grec + llatí]

auto (mateix) + mòbil (que es mou)

hipo (cavall) + drom (cursa)

audio (escoltar) + metria (mesura)

automòbil

hipòdrom

audiometria

Estan formats per radicals històrics, és a dir, radicals procedents de les llengües clàssiques, el llatí i el grec, que

actualment no utilitzem de forma autònoma (excepte en alguns casos com fòbia o grafia).

RADICAL SIGNIFICAT COMPOST

-fòbia por fotofòbia, hidrofòbia

7

fono- veu fonètica, fonologia

foto- llum fotografia

graf(o/ia) escriure grafologia, gràfic

hidro- aigua hidrofòbia, hidrografia

-logia ciència filologia, cardiologia

-metre mesura cronòmetre, termòmetre

quadri- quatre quadriforme, quadrifonia

tele- lluny telèfon, telescopi

Hi ha compostos híbrids, és a dir, formats per un radical històric i un mot de la llengua actual: aeronau, audiovisual, agorafòbia, fotomuntatge, hidromassatge, radioactivitat, telenovel·la, televisió…

1.2.3. COMPOSICIÓ SINTAGMÀTICA

Consisteix a agrupar dues o més paraules per formar una unitat de sentit. Presenten una estructura fixa, ja que formen

una locució (escola bressol, blau marí, saber greu) i, de l‟altra, adquireixen un significat propi (una cosa és „escola‟,

una altra és „bressol‟ i una altra, „escola bressol‟).

Estructura Compostos nominals

N N vagó restaurant, gos llop, faldilla pantaló, paper moneda,

concurs oposició

Adj N

N Adj

pura sang, blau cel

pedra tosca, hora punta

N Prep N molí de vent, cuc de seda, cap d’any, ull de poll, paper de

vidre, paper de fumar, arc de Sant Martí

N Prep V agulla de monyo, màquina de cosir

N Conj N alts i baixos

Estructura Compostos adjectivals

Adj Adj gris verdenc

N Adj ós formiguer

Adj Prep N ample d’espatlles

Estructura Compostos verbals

V N parar compte

V Adv fer fora

V Prep N posar en escena

1.2.4. ORTOGRAFIA DE LES PARAULES COMPOSTES

S’escriuen amb guionet

1. Quan la primera paraula acaba amb vocal i la segona comença amb r, s o x.

Et pots recordar de la paraula XeReSa

barba-roig, barba-ros, busca-raons, cara-redó, compta-revolucions, costa-riqueny, de soca-rel, guarda-roba, nou-ric, penja-robes, porta-revistes, esclata-sang, espanta-sogres, mata-segells, para-sol, penya-segat, poca-solta, cara-xuclat, escura-xemeneies, para-xocs

8

2. Quan l‟element de l‟esquerra duu accent

gràfic

mà-llarg, pèl-roig, ciència-ficció, cotó-en-pèl; el més-

enllà, despús-demà, despús-anit, despús-ahir

3. Els numerals compostos (cardinals i ordinals)

- DESENA+UNITAT - UNITAT DE CENTENA+UNITAT

Et pots recordar amb el joc de paraules DUC

vint-i-tres, trenta-quatre, quaranta-cinc, seixanta-sis tres-cents, huit-centes, nou-cents

4. Quan la primera paraula és un punt cardinal nord-est, sud-oest, nord-americà, sud-coreà

5. Quan té forma repetitiva ziga-zaga, baliga-balaga, xino-xano, a corre-cuita, tic-

tac, poti-poti

6. En les paraules compostes amb l‟adverbi no+ substantiu.

no-violència, no-discriminació, no-res

7. Paraules compostes en què la lectura pot ser confusa o errònia.

cap-roig, pit-roig, pèl-llarg, cinc-en-rama

8. Altres abans-d‟ahir, Dalai-lama, ex-libris

EXERCICIS DE DERIVACIÓ

1. Escriu els substantius o adjectius derivats dels següents prefixos.

arxi + milionari ____ARXIMILIONARI__________ ex + ministre _____EXMINISTRE__________ pre + inscripció ____PREINSCRIPCIÓ__________ sots + director _____SOTSDIRECTOR__________ bes + avi _____BESAVI______________ ex + marit _____EXMARIT_____________ no + bèl·lic ______NOBÈLIC___________ vice + rector ______VICERECTOR__________

audio + visual ____AUDIOVISUAL__________ fisico + químic _____FISICOQUÍMIC_________ politico + social ______POLÍTICOSOCIAL_______ pisci + cultura _____PISCICULTURA_________ greco + llatí _____GRECOLLATI___________ indo + xinès _____INDOXINÉS___________ serbo + croat ___SERBOCROAT____________ a + moral ____AMORAL______________

2. Escriu un verb derivat, amb prefix o sense, a partir d‟aquests substantius o adjectius

Exemple: botó – botonar / embotonar...

corda CORDAR lliure ALLIBERAR

trauma TRAUMATITZAR jardineria AJARDINAR

sabor ASABONAR gota GOTEJAR

condició CONDICIONAR mut EMMUDIR

muralla AMURALLAR claredat ACLARIR

mobilitat MOBILITZAR mida MEDIR

gelosia ENGELOSIR moble AMOBLAR

matís MATITZAR blancor EMBLANQUINAR

9

turment TURMENTAR sec ASSECAR

serenor ASSERENAR-SE anàlisi ANALITZAR

covardia ACOVARDIR pedra EMPEDRAR

coratge ENCORATJAR content CONTENTAR

pam APAMAR llarg ALLARGAR

3. Escriu els substantius i adjectius derivats dels sufixos que hem estudiat.

Sabata xicoteta SABATETA

Home gran GRANDOT

Peu de grans dimensions PEUOT

Finestra de grans dimensions FINESTRAL Secreció líquida dels renyons, de color groc, que passa a la bufeta i s'expulsa a l'exterior

PIXUM Gent de la pitjor classe, menyspreable

GENTUSSA Extremadament pobre

PAUPÈRRIM Extremadament fertil

UBÈRRIM Que vol establir l'anarquia o la promou

ANARQUISTA Persona que es dedica a la cria i venda de coloms

COLOMBAIRE Dona que representa un dels personatges en una obra teatral o televisiva

ACTRIU

Muller d'un emperador

EMPERADRIU Que sol plorar sovint o per poca cosa

PLORAMIQUES Persona que ven carn

CARNISSER Que li agraden les coses vanes i superficials. Sense consistència ni serietat

FRÍVOL

Últim període de la vida

VELLESA Qualitat de brut, falta de netedat

BRUTOR Calma, tranquil·litat, absència de moviment, d'agitació, de soroll

QUIETUD

Conjunt de banyes d'un animal

BANYAM Lloc poblat d‟arbres sureres

SUREDA Conjunt d'animals que es crien i pasturen junts, sobretot ovelles o cabres

RAMAT

Conjunt de les activitats humanes relacionades amb l'explotació de bestiar (de la mateixa família que l‟anterior)

RAMADERIA

Massa de núvols

NUVOLADA Conjunt de fulles d'una planta o d'un arbre, també gran quantitat de fulles caigudes dels arbres.

FULLAM/FULLATGE

Conjunt de maletes i altres objectes que es porten en els viatges

EQUIPATGE

Conjunt de mobles d'una casa o d'una habitació

MOBLATGE Que es mou poc d'un lloc a un altre, que sempre està assentat

SEDENTARI

Propi de cavallers

CAVALLERESC De la llet o que hi té relació, també que té aspecte lletós

LACTI Que excita o estimula (una substància o un medicament) el desig sexual.

AFRODISÍAC De la novel·la o que hi té relació

NOVEL·LESC Conversació llarga o parlament públic informal

XARRADA

10

Ofensa o dany que s'infligix a algú per a obtindre satisfacció d'una ofensa o d'un dany que s'ha rebut.

VENJANÇA

Acció o efecte de trencar moltes coses, o de trencar-se una cosa en molts trossets.

TRENCADISSA

Gran quantitat de pols, especialment quan se l'emporta el vent.

POLSEGUERA Lloc d'on s'extrau pedra per a la construcción.

PEDRERA Acció de pagar.

PAGAMENT Falta de forces, debilitat produïda generalment per la realització d'un esforç, d'un treball, d'una activitat fatigosa.

CANSAMENT

Acció o efecte d'alliberar.

ALLIBERAMENT

EXERCICIS DE COMPOSICIÓ I GUIONET

4. Escriu correctament aquestes paraules i explica la regla del guionet corresponent. Busca‟n el significat si no el

coneixes.

Aigua ros AIGUA-ROS

Barba roig BARBA-ROIG

Boca rugat BOCA-RUGAT

Busca raons BUSCA-RAONS

Cara redó CARA-REDÓ

Compta revolucions COMPTA-REVOLUCIONS

De soca rel DE SOCA-REL

Guarda roba GUARDA-ROBA

Nou ric NOU-RIC

Penja robes PENJA-ROBES

Pixa reixes PIXA-REIXES

Porta revistes PORTA-REVISTES

Aigua sal AIGUA-SAL

Boca sec BOCA-SEC

Espanta sogres ESPANTA-SOGRES

Mare selva MARE-SELVA

Para sol PARA-SOL

Toca son TOCA-SON

Traga sabres TRAGA-SABRES

Cara xuclat CARA-XUCLAT

Escura xemeneies ESCURA-XEMENEIES

Para xocs PARA-XOCS

5. Escriu correctament aquestes paraules i explica la regla del guionet. Busca‟n el significat si no el coneixes.

A corre cuita A CORRE-CUITA

A mata degolla A MATA-DEGOLLADA

Baliga balaga BALLGA-BALAGA

Bum bum BUM-BUM

Catacrac catacrac CATACRAC-CATACRAC

Cloc cloc CLOC-CLOC

De nyigui nyogui DE NYIGUI-NYIGUI

Fer la gara gara FER LA GARA-GARA

Nyam nyam NYAM-NYAM

Ping pong PING-PONG

11

Tris tras TRIS-TRAS

Xino xano XINO-XANO

Xup xup XUP-XUP

Nord atlàntic NORD-ATLÀNTIC

Sud oriental SUD-ORIENTAL

Carn i xulla CARN-I-XULLA

Pit roig PIT-ROIG

Bell lloc BELL-LLOC

Mà llarg MÀ-LLARG

Pèl blanc PÈL-BLANC

Pèl curt PÈL-CURT

Pèl ros PÈL-ROS

6. Escriu correctament els següents numerals:

VINT- I - SIS CENT VINT - I - UN

TRENTA - CINC DOS - CENTS QUARANTA - SET

QUARANTA - HUIT TRES - CENTS CINQUANTA

CINQUANTA - NOU QUATRE - CENTES SEIXANTA - SIS

SEIXANTA - QUATRE CINC - CENTS TRENTA - HUIT

SETANTA - SIS SIS - CENTES HUITANTA T- RES

HUITANTA - TRES SET - CENTS SEIXANTA - SIS

NORANTA - UN HUIT - CENTES VINT - I - SET

DOS MIL CINC - CENTS QUARANTA - QUATRE DOS MIL DÈSSET

UN MILIÓ TRES - CENTS QUARANTA MIL DOS CENTS TRES MIL HUIT - CENTS TRENTA

DOS MILIONS QUATRE - CENTS CINQUANTA MIL HUIT - CENTS CINQUANTA - NOU

CINC MILIONS SIS - CENTES HUITANTA MIL NOU - CENTES VINT - I - HUIT

HUIT MILIONS SET - CENTS NORANTA CINC MIL SIS - CENTS CINQUANTA - TRES

7. Escriu en lletra els següents numerals. Et deixem una graella d‟ajuda.

UN DOS TRES QUATRE

CINC SIS SET HUIT

NOU DEU ONZE DOTZE

TRETZE CATORZE QUINZE SETZE

DÈSSET DÍHUIT DÈNOU VINT

TRENTA QUARANTA CINQUANTA SEIXANTA

SETANTA HUITANTA NORANTA CENT

24 VINT-I-QUATRE

35 TRENTA-CINC

46 QUARANTA-SIS

58 CINQUANTA-HUIT

69 SEIXANTA – NOU

12

78 SETANTA-HUIT

84 HUITANTA-QUATRE

95 NORANTA-CINC

178 CENT SETANTA-HUIT

316 TRES-CENTS SETZE

426 QUATRE-CENTS VINT-I-SIS

538 CINC-CENTS TRENTA-HUIT

677 SIS-CENTS SETANTA-SET

789 SET-CENTS HUITANTA-NOU

853 HUIT-CENTS CINQUANTA-TRES

932 NOU-CENTS TRENTA – DOS

1.234 MIL DOS-CENTS TRENTA-QUATRE

2.018 DOS MIL DIHUIT

3.458 TRES MIL QUATRE-CENTS CINQUANTA-HUIT

4.954 QUATRE MIL NOU-CENTS CINQUANTA-QUATRE

8. Escriu correctament aquestes paraules i classifica‟ls segons la taula de baix:

Mà - llarg Cap - roig No violent No bel·ligerància

Cinc - en - rama Camacurt Coliflor Abans - d‟ahir

Pèl - roig Sud - oest Despús - demà Tal·là - tal·lera

Nord - americà Zig - zag Nyec - nyec Despús - anit

Pèl - curt No discriminació Vila - real Non - non

Montroig Llançamíssils Catacric - catacrac De soca - rel

Rodamón Tastavins Correfoc Poca - solta

Primera paraula amb accent gràfic PÈL – ROIG, DESPÚS-DEMÀ, TAL·LÀ, TAL·LERA,

DESPÚS-ANIT, MÀ - LLARGA

Compostos repetitius o onomatopeics ZIG- ZAG, NYEC – NYEC, NON –NON, CATACRIC –

CATACRAC

Primera paraula acaba en vocal + segunda paraula comença per X,R,S

PÈL – ROIG, VILA- REAL, DE- SOCA – REL, POCA-

SOLTA, CAP – ROIG, PÈL-CURT,

Altres compostos

Lectura errònia

Punts cardinals SUD-OEST

No + substantiu NO DISCRIMINACIÓ, NO BEL·LIGICÈNCIA

Sense guionet RODAMÓN, LLANÇAMÍSSILS, TASTAVINS, CORREFOC,

COLIFLOR

13

9. Llegeix les següents definicions i troba la paraula composta que hi correspon

EXALCALDESSA, COBRELLIT, PARA-XOCS, TIC-TAC, XINO-XANO, GRATACEL, COLLVERD, GUARDAAGULLES,

COMPRAVENDA, FALDILLA PANTALÓ, ADÉU-SIAU, PÈL-ROIG, MILHÒMENS, ABANS-D‟AHIR O DESPÚS-AHIR,

POTI-POTI, SETCIÈNCIES, AUDIOGUIA, GIRA-SOL, FISICOQUÍMIC, FILFERRO, ALLIOLI, EX-LIBRIS,

EIXUGAPARABRISES, DALAI-LAMA, PENYA-SEGAT, COLIFLOR O FLORICOL, PREROMÀNIC, A CORRE-CUITA,

CASTELLANOPARLANT, PICA-PICA, SUD-OEST, LABIODENTAL, IBEROROMÀ, DESPÚS-DEMÀ, CIÈNCIA-FICCIÓ,

ESCURA-XEMENEIES, BARBA-ROIG, VIU-VIU, NO-RES, CATALANOARAGONÉS, NORD-AMERICÀ.

PARA-XOCS Peça muntada a la part anterior i posterior dels vehicles automòbils que serveix per a

protegir la carrosseria.

AUDIOGUIA Casset o aparell que serveix de guia per als visitants d'un lloc d'interès turístic.

FISICOQUÍMIC Relatiu o pertanyent a la física i a la química

IBEROROMÀ Iber sota la influència romana. (que és iber i és romà)

EIXUGAPARABRISES Sistema mecànic que permet d'eliminar l'excés d'aigua sobre el parabrisa.

COLLVERD Que té el coll verd. Hi ha un tipus d‟ànec que porta aquest nom: “ànec ______”

ALLIOLI Salsa feta d‟alls picats debatuts amb oli.

CAP Nombre que no s‟altera si s‟inverteix l‟ordre de les seves xifres.

PREROMÀNIC Relatiu o pertanyent a l‟art i a l‟estil arquitectònic ben bé abans de l‟aparició del romànic.

EXALCALDESSA Que ha deixat de ser alcaldessa (prefix)

PICA-PICA Àpat consistent en menges variades que es presenten en racions xicotetes.

ABANS-D’AHIR En el dia anterior al d‟ahir.

DESPÚS-DEMÀ El dia després de demà

CIÈNCIA-FICCIÓ Gènere literari i cinematogràfic basat generalment en l'exploració de les possibilitats

imaginades de la ciència, la tecnologia, la societat i la vida del futur.

GUARDAAGULLES Persona que regula els canvis de via i les desviacions dels trens que arriben o surten d'una

estació de ferrocarril. (abans tenia al seu càrrec el maneig de les agulles)

SUD-OEST Punt de l‟horitzó a igual distància del sud que de l‟oest.

GRATACEL Edifici urbà de grans dimensions (de molts pisos) en què l'alçària predomina notablement

sobre la profunditat i l'amplària.

PÈL-ROIG Que té el pèl o els cabells rojos.

TIC-TAC Onomatopeia del soroll que fa un mecanisme, especialment el d'un rellotge.

ESCURA-XEMENEIES Persona que neteja els conductes de fum i les xemeneies traient-ne el sutge que ha deixat

adherit a les parets el fum que hi ha passat

COBRELLIT Peça de roba, de tapisseria, etc., amb què hom cobreix un llit.

A CORRE-CUITA Amb presses, sense posar-hi el temps que cal. (“Això ho has fet a _____”)

FILFERRO Fil d‟acer dolç, d‟una gran flexibilitat i tenacitat.

COLIFLOR Col d‟una raça cultivada, molt propera del bròquil, la massa carnosa és blanca.

LABIODENTAL Relatiu o pertanyent als llavis i a les dents.

BARBA-ROIG Que té la barba roja

XINO-XANO Caminant a poc a poc. (“Vaig anar caminant tot _________ fins al port”)

PENYA-SEGAT Espadat rocós en la línia de contacte entre terra i mar. Cingle.

GIRA-SOL Herba de la família de les compostes, alta i d'amples fulles cordiformes i grans capítols

grocs, que de dia segueixen el moviment del sol.

VIU-VIU Anar tirant, anar passant la vida com es pot. “ Fer la ___________”

14

SETCIÈNCIES Persona que presumeix de saber molt. (Prové del nombre d‟arts i ciències que s‟estudiaven

antigament)

MILHÒMENS Home que pretén ser apte per a tot, intervindre en tot o saber-ho tot.

Xiquet que pretén fer coses d‟un adult.

COMPRAVENDA Contracte pel qual una de les parts, el venedor, ha de lliurar una cosa determinada, i l'altra,

el comprador, pagar-ne un cert preu en diners o amb un signe que els representi

FALDILLA PANTALÓ Faldilla dividida en dos camals com els pantalons.

NO-RES Absència de tota realitat. “ Déu va crear el món del ________”

ADÉU-SIAU Expressió de comiat, especialment a una persona que hom tracta de vós o a dues o més

persones que hom tracta de tu o de vós. “Me‟n vaig: ____________ a tots”.

DALAI-LAMA Títol donat al cap del budisme tibetà

CATALANOARAGONÉS Relatiu o pertanyent a Catalunya i a Aragó en comú.

CASTELLANOPARLANT Persona que parla castellà

POTI-POTI Desori, desgavell.“La festa es va convertir en un _________”

NORD-AMERICÀ Habitant de l‟Amèrica del Nord

EX - LIBRIS Inscripció, generalment impresa en un full petit, sovint amb un gravat, que es posa als llibres

d‟una biblioteca per indicar-ne la propietat.

Algunes fonts utilitzades per a elaborar aquest material:

http://www.auladecatala.com/lexic/composicio/

http://www.auladecatala.com/lexic/derivacio-2/

https://aradsuperior.files.wordpress.com/2017/04/la-derivacic3b3-i-la-composicic3b32.pdf Roser Tauler. Universitat de Girona

http://recursosvalencia.blogspot.com/p/classes-en-pdf_5.html

TEMA 7. Mecanismes de formació de paraules: composició i derivació

Preparació per a la prova d‟accés a la universitat per a majors de 25.

Mª Àngels Sanvicente Valladolid. CFPA Arco Iris (Villena)