Upload
pere-molina
View
1.081
Download
1
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Pantalles presentació tema 8
Citation preview
04/04/2015
1
Les escoles gimnstiques
Tema 8
Prof. Pere Molina
Introducci
Els canvis socials i limpuls dels pensadors i educadors
illustrats, propicien que durant el s. XVII sorgisquen
diverses propostes a Europa sobre com sistematitzar,
estructurar i dotar de mtode els exercicis fsics i
corporals
Sn les primeres propostes especialitzades sobre com
havia de ser lEducaci Fsica
04/04/2015
2
Les escoles gimnstiques
Una escola s un conjunt de models, mtodes i
sistemes que una persona o un grup creen i difonen i
que compta amb el seguiment d'adeptes i continuadors
Racionalitzar cientficament leducaci fsica
Educaci fsica como educaci del cos
Escoles:
Alemanya
Sueca
Francesa
Lescola alemanya
Antecedents en les prctiques corporals dels
philatropinum de Basedow (1723-1790)
Salzman (1744-1811) (introdueix les
excursions, els treballs de jardineria i
agrcoles)
2 corrents:
Gimnastik, de Guts Muths (1759-1839)
Turnkunst, de Friederich Jahn (1778-1852)
04/04/2015
3
Lescola alemanya: Gimnastik
Gimnastik (Gimnstica pedaggica
moderna)
Desenvolupada per Guths Muths
(1759-1839) (deixeble de Pestalozzi)
Inspirada en l'antiguitat grega i a laire
lliure, en la naturalesa
Exercicis esttics i dinmics
Control i gradaci dels exercicis
Desenvolupament del rendiment
corporal
Lescola alemanya: Turnkunst
F. Jahn (1778-1852) substitueix el terme
gimnastik per turnkunst
Crea el 1r gimns a Berln (1811)
Utilitzaci daparells per al desenrotllament
del turnkunst i equipament dels gimnasos
Forta crrega nacionalista
Societats de turnkunst i esdeveniment
patritics
Obedincia, disciplinar el cos (que per a Jahn
s igual a la ment)
Carcter marcadament militar
Tamb carreres dobstacles simulant el camp
de batalla
04/04/2015
4
Lescola sueca
Guts Muths crea un
philantropinum a
Copenhage
Franz Natchtegall (1777-
1847) es fa crrec i propaga
les idees per Escandinvia
Lescola sueca
Pehr Henrik Ling (1776-
1839) entra en contacte
amb Natchtegall i crea la
gimnstica sueca
Carcter mdic (anatmic i
fisiolgic) i corrector
(teraputic)
Exercicis analtics
En 1813 crea el Reial Institut
Central de Gimnstica
dEstocolm
04/04/2015
5
Lescola sueca
Hjalmar Ling (1820-1886) es fa crrec del Reial Institut i s
lautntic difusor de les idees del seu pare
Crea les taules gimnstiques, que prompte passen a lescola
Gimnstica educativomdica
Lescola francesa: la gimnstica amorosiana
Francisco Amors (1770-
1848)
Comena a desenvolupar el
seu model de gimnstica a
Espanya, inspirat en les
idees de Rousseau i
Pestalozzi
Va dirigir el Real Instituto
Militar Pestalozziano (1805
a 1808)
Sexilia a Frana en 1812
Director del Gimns Normal
Militar en Pars 1818
04/04/2015
6
La seua proposta barrejava accions
de tipus militar i esforos
gimnstics, acompanyades de
cntics (patritics o religiosos i
morals)
A ms, l's d'aparells i els exercicis
acrobtics li va fer vlid per als
gimnasos, per la qual cosa es va
difondre enormement
La barreja moral i militar
(sistematitzada gimnsticament)
va fer que el seu model invocar
valors que es van adaptar a
l'escola
Lescola francesa: la gimnstica amorosiana
Grcies per latenci
04/04/2015
7
Evoluci
Manifestaci Artstica-Rtmica-Pedaggica: comprn dues
vessants:
La gimnstica rtmica de Dalcroze qui posa el cos en moviment en
servei de l'expressi, de l'emoci i de la construcci musical
La gimnstica expressiva de Rudolf Bode tenia afany d'aconseguir que
la persona tinguera una trobada amb el ritme natural del moviment a
travs de la conjunci fsicopsquic de l'expressi
Manifestaci Tcnicopedaggica:
La gimnstica moderna de Medau: la seva aportaci principal van ser
els moviments globals i els exercicis posturals i respiratoris
La gimnstica natural austraca de K. Gaulhojer i M. Streicher:
representa un retrobament amb les idees de Guts Muths en el mn
cultural alemany