Tendències i models de negoci del sector Tèxtil –Moda de José Antonio Guerrero

Tendències i models de negoci del sector Tèxtil –Moda.

José Antonio Guerrero

Tendències i Models de Negoci del sector Tèxtil-Mod José A. Guerrero

¿Reinventar el futur? davant de la nova situació del mercatCasualitat o no, durant l’últim trimestre de l’any, un gran nombre de professionals, economistes i analistes del mercat de la moda, subscrigueren en diferents plataformes alguns apunts inicials en els quals es posava de relleu, davant de la nova situació del mercat (de la que ja hem parlat anteriorment), la necessitat de potenciar canvis profunds en el món professional de la moda.

JORNADA DIRIGIDA AL SECTOR TÈXTIL



Algunes de les recomanacions que es van extreure van ser:

•Abordar reptes assumibles (enfocar bé l'estratègia i els recursos)

•Mantenir una actitud oberta (cooperar per competir)

•Diferenciar la marca amb el seu relat (valors ètics)

•Diversificar mercats i orientar-se a economies emergents

•Tenir punts de venda propis.

•Pensar on-line.



La indústria, des de ja fa uns anys, està patint un ràpid procés que està transformant a fons la seva estructura productiva i organitzativa. Com a conseqüència d’això, s’estan donant canvis importants en el model industrial que caracteritzava les indústries desenvolupades en els últims vint-i-cinc anys.

L’esquema tradicional de la cadena Tèxtil / Confecció estava basat en una potent base industrial i un sistema de distribució en el que dominava la botiga independent multimarca.



Cadena tradicional del Sector Tèxtil / confecció:Predomini de la Producció

·Domini de la Producció /Industria.

·Gestió “PUSH SUPPLY CHAIN”,

·Estandardització de productesi sistemes (amb poca variació)

·Orientació des de la Producció.

·Processos de Producció llargs amb existències intermèdies importants.

Nova cadena del Sector Tèxtil / confecció:Predomini de la Distribució

·Domini del consum / la Distribució

·Gestió “PULL SUPPLY CHAIN”.

·Moda amb molta variació i Rotació

·El consumidor com orientació

·Processos de Producció curts / amb existències intermèdies reduïdes.



La nova cadena empresarial es beneficia d’un millor coneixement del mercat i de l’adaptació del producte a la demanda.

Es busca principalment la captació dels marges comercials de les activitats industrials a la vegada que s’optimitza la seva eficiència empresarial.

Destaquem els aspectes més rellevants en aquest nou escenari

Tendències i Models de Negoci del sector Tèxtil-Moda José A. Guerrero


Reestructuració del teixit empresarialLa desfavorable conjuntura del mercat ha provocat una important reducció de les vendes, i això ha generat un procés de reestructuració en el si de les empreses per tal d’adaptar les seves estructures a la realitat de la demanda.

Innovació i disseny com element diferencialLa innovació com a factor de diferenciació, especialment en el producte per mitjà del disseny –i la millora dels processos productius i logístics– per poder oferir una resposta ràpida als requeriments del mercat.



El negoci ve definit (i controlat) por la distribució.El rol de la distribució ha evolucionat, ja que ha situat el/la consumidor/a com a centre de tot el procés. Així, la distribució està assumint funcions pròpies de la indústria, com la definició del producte, el seu disseny i l’estratègia de preus

Canvis en la distribució minoristaL’èxit del sistema de cadenes i franquícies s’ha basat en oferir articles de moda dirigits a segments concrets dels mercat adaptant-los a les necessitats del seu consumidor objectiu, segmentat segons el sexe, l’edat, el poder adquisitiu, la sensibilitat per la moda, etc.



Augment de la importància de la marca (Branding)Ara se segmenta per experiències, emocions, estils de vida... que van més enllà del producte, les cadenes optimitzen el branding per presentar els seus productes en un ambient adequat i atractiu per al consumidor d’acord amb la imatge que la marca vol transmetre.

Models de negoci adaptatsÉs bàsic restar importància a l’estructura productiva, deslocalitzant-la si cal, i focalitzar aspectes relacionats amb el disseny, la logística i el màrqueting. Aquest tipus d’empresa, sobrepassa el concepte tradicional d’empresa-fàbrica per apropar-se al d’empresa-servei.

.



Reorientació cap a noves activitatsEls canvis de l'entorn també estan obligant a usar nous coneixements i incorporar tecnologies avançades, com les TIC, per fer front a un procés de reestructuració i modernització permanent.

.



L'estratègia és la clau de l'èxit: S’ha d’ampliar la tradicional visiódel clúster com una unitat territorial, entenent per clúster aquelles empreses que comparteixen un negoci, una estratègia comuna i uns reptes competitius.

La cooperació internacional entre clústers de diferents països és una altra tendència creixent que han d’aplicar també els clústers catalans. Concretament, en el sector tèxtil, s’ha d’estimular la cooperació inter-territorial.

Les economies occidentals no podem competir amb tot el que pot viatjar en un contenidor i cal especialitzar-se en oferir als consumidros, no únicament productes, sinó experiències elaborades.



Hi ha una sobrecapacitat de producció i oferta tèxtil en el món estimada en un 20% i s’està reduint i reajustant l’oferta i la demanda. S’ha de sortir a vendre al món i, especialment, a aquests nous mercats on hi ha oportunitats de creixement i on ja s’experimenta una recuperació del consum.

En només tres anys, les botigues multimarca estan desapareixent. A Espanya, hem passat de tenir de 71.000 botigues d’aquest tipus a tenir-ne 51.000. D’aquí a 5 anys s’estima que aquesta xifra es reduirà un 50% (25.000 – 30.000 botigues)

El futur està o en el segment low – cost o en el segment de la marca i la innovació. El mercat mitjà està en recessió. Les marques locals creixen, es desenvolupen i desapareixen en períodes de 10 anys…

Una nova marca ha de créixer i esdevenir una marca aspiracional i internacional o acabarà sucumbint davant de la forta competència.



Estratègies del nou teixit empresarialL’important reconversió del sector en els últims anys ha incidit més intensament sobre les empreses mitjanes i grans, de més de 50 treballadors/es



Estratègies del nou teixit empresarialDesplaçament des de la producció cap a la comercialització

Moltes de les noves marques del tèxtil que han generat “enormes fenòmens industrials” al llarg dels últims anys, es desenvoluparen exponencialment amb aquesta visió de la subcontractació dels serveis de producció per poder-se concentrar en la fase de comercialització i distribució.

1



Estratègies del nou teixit empresarialDe la producció parcial (filatures, teixits,...) al “producte complert”

Algunes empreses han aprofitat l’oferta productiva dels països mediterranis per poder oferir a la distribució no només els seus teixits, sinó també el producte complet.

Aquesta “estratègia” es desenvolupa en les empreses de confecció final però també en les de capçalera. (filatures i teixits).

2



Estratègies del nou teixit empresarialEl valor afegit de la marca propia

Moltes d’aquestes empreses que començaren a saltar passos en la cadena tradicional, han optimitzat la seva competitivitat en la capacitat de producció i en un gran nivell d’especialització, generant marques pròpies per diversificar la seva posició en el mercat, creant nous models de negoci: confecció parcial, producte complet i marca pròpia.

La capacitat de gestió i reacció són els seus factors de competitivitat.

3



Estratègies del nou teixit empresarialConvergència entre les estratègies marquistes (de canal i de producte)

Els fabricants i la distribució multimarca tradicionals s’integren a la distribució pròpia per captar el marge.

És una variant del model dels co-brandings, llicències i franquícies, sistemes que uneixen diferents baules de la cadena tradicional en grups col·laboratius de caràcter expansiu.

4



Estratègies del nou teixit empresarialDistribució = Estil de vida

Alguns anys abans de l’arribada de la crisi, la fórmula tradicional ja estava iniciant un procés d’estancament.

I és que si els consumidors evolucionen en la seva forma de vida, i per extensió en la seva forma de consumir, hem de fer que les marques creixin i evolucionin amb ells si no volem que morin.

Estils de vida = nous nínxols de mercat

5



Estratègies del nou teixit empresarialL’impuls de l’e-commerce

La venda al detall per Internet és un dels mercats que estàcreixent més de pressa a Europa.

El mercat on-line europeu ha augmentat de forma significativa durant l’última dècada. Aquesta tendència continuaràdurant el 2011 ja que s’espera que les compres europees a través d’Internet s’incrementin en un 18% fins a arribar als 203 milions d’euros a finals d’any.

6



Estratègies del nou teixit empresarialSectors Emergents: La Logística

La logística està adquirint cada vegada més importància en l’estratègia de les companyies, esdevenint un factor determinant per a la seva millora competitiva en un mercat.

Aplicar millors mètodes en el camp de la logística implica obtenir avantatges competitius respecte la resta de les companyies, no només des del punt de vista de la millora de l’eficiència en la gestió, sinó també per l’increment del valor afegit del producte o servei final.

7



Estratègies del nou teixit empresarialLa innovació com valor afegit: Processos d’I+D+I

Fenomens com el desenvolupament explosiu de la informàtica, l’acceleració tecnològica, la rapidesa i abaratiment de les comunicacions, la liberalització dels mercats de mercaderies i factors de producció, les migracions, etc., han fet que el concepte d’estabilitat que es considerava la referència central de la política econòmica, hagi patit un canvi pels conceptes de canvi continu i sostenibilitat com a perspectives inspiradores.

8



Estratègies del nou teixit empresarialLa marca local (neo-utilització del concepte “made in”)

Aquesta aproximació territorial és necessària per veure tres dels sistemes decisius del desenvolupament:

·La introducció d’innovacions en els sistemes productius locals.

·Els disseny dels programes de formació de recursos humans adients en funció de les necessitats de cada context regional.

·La referència concreta a les característiques i limitacions existents en el medi ambient local, és a dir, la obligada incorporació de la sostenibilitat ambiental.

9



Estratègies del nou teixit empresarialModels de negoci per al Web 2.0

Fer diners a través d’Internet sona, en el millor dels casos, com un spam. En aquest cas, parlem d’una altra cosa. En altres paraules: el benefici és el valor del nostre servei.

Suposant que:

·Tenim una base d’usuaris

·Generem valor per aquests usuaris, podem explorar alguns models de negocis usats particularment al web.

10



L’estratègia a seguir en un futur, passa per una millora i adaptació dels productes, la cooperació empresarial, les fusions i adquisicions, l’externalització d’algunes tasques i la multilocalització.

Altres defenien aspectes com: la facilitat de crèdit, la flexibilitat productiva, la reducció dels costos salarials indirectes, canvis estratègics, gestió de la innovació, major formació i I+D i millora de la imatge del sector...

Documents

Tendències i models de negoci del sector Tèxtil –Moda de José Antonio Guerrero