Julita Oliveras - julita.oliveras@uvic.cat Coordinadora del programa Ciència i Societat - Difusió d’activitats científiques – UST - UVic: - Projecte del Premi Llegim Ciència – UVic - http://mon.uvic.cat/premi-llegim-ciencia/

- Projecte de les Tertúlies de Literatura Científica (TLC) - UVic - http://mon.uvic.cat/tlc - Projecte del Mercat de Tecnologia d’Osona - UVic - http://mon.uvic.cat/mdt/

Olfat Khannous - olfat.khannous@uvic.cat

Estudiant del Grau en Biotecnologia de la UVic-UCC i becària del Programa Ciència i Societat - Difusió d’activitats científiques – UST - UVic

31 de gener de 2017

PREMI LLEGIM CIÈNCIA (PLLC) (2016/17)

TERTÚLIES DE LITERATURA CIENTÍFICA (TLC)

Relats de la Categoria 1: 3r d’ESO Modalitat A - Respon a la pregunta: Escriu un final alternatiu a la novel·la.

http://mon.uvic.cat/premi-llegim-ciencia/

ÍNDEX - LLISTAT DE RELATS (Per ordre alfabètic del pseudònim): 21 relats

Pseudònim Pàgina

ALL STAR ................................................................................................... 1

ANA SHIRLEY ................................................................................................... 2

BARRIL DE DUENDES ................................................................................................... 3

BOMBER ................................................................................................... 4

CASTELL AURAL ................................................................................................... 5

DOLEGA ................................................................................................... 6

GEORGE ................................................................................................... 7

GEORGES KAPPLAN ................................................................................................... 8

HAYKA ................................................................................................... 9

JUNIOR TUAN ................................................................................................... 10

MADUIXA ................................................................................................... 11

MINION ................................................................................................... 12

NARREFARRERS ................................................................................................... 13

NATA ................................................................................................... 14

NOU I MIG ................................................................................................... 15

OLGERTO ................................................................................................... 16

P.MELINA ................................................................................................... 17

ROVI ................................................................................................... 18

STRADIVARIUS ................................................................................................... 19

SUSI ................................................................................................. 20

VITTORIO 172 ................................................................................................. 21

PLANTILLA per escriure EL RELAT- Premi LLEGIM CIÈNCIA (PLLC) - Curs 2016/17 Novel·la: ROCA, M. Carme. La ciutat oblidada. Ed. Columna, 2008. UVic-PLLC - http://mon.uvic.cat/premi-llegim-ciencia/

Categoria 1 – 3r d’ESO – Modalitat A – Escriu un final alternatiu a la novel·la L’estudiantat ha d’escriure el relat segons les premisses: utilitzar aquesta plantilla, amb lletra Calibri 11, interlineat senzill o simple i un màxim de 500 paraules (Només pot ocupar aquesta pàgina).

1

_________________________________________________________________________________

RELAT 1: Categoria 1 – 3r d’ESO – Modalitat A – Escriu un final alternatiu a la novel·la _________________________________________________________________________________

Pseudònim: All star

En Kovutenko tanca la porta del soterrani que dóna al pàrquing i de cop i volta comença a sonar una alarma de forma tan forta, que fa que en Nikolai no senti què és el que li diu en Kovutenko des del seu costat, el que li està dient és que corri cap a la porta de l’altra banda i ràpid. Es posen a córrer cap a la porta on els esperen els altres, però quan hi són al davant, veuen que una gran reixa s’acaba de tancar davant dels seus nassos, una reixa que els separa de la llibertat, de tornar amb els seus. Uns segons després, en Nikolai veu com de cop i volta en Kovutenko cau a terra inconscient, se’l mira, té un dard tranquil·litzant al coll, i quan es disposa a mirar arreu seu per saber qui pot haver estat, nota una punxada a la cuixa i cau estabornit al terra.

Quan es desperta, en Nikolai, està estirat en una llitera, com en la que va estar l’últim cop, només que ara en aquella habitació, també hi ha en Kovutenko i aquest cop, recorda el que havia passat. Al recordar que no va poder escapar ni ell ni en Kovutenko, li cau una llàgrima, que li baixa per les galtes lentament, mentre pensa que mai més tornarà a veure a la seva germana, ni a la Tània, ni al seu amic el Guardià. Tots dos intenten aixecar-se però se n’adonen de que no poden, estan lligats a la llitera, comencen a fer moviments bruscos per tal de trencar el cinturó que els subjecta, però és impossible, no els serveix de res. Quan ja fa una estona que estan allà estirats, s’obre la porta metàl·lica que estava al final de l’habitació, per on en surt un home que els és conegut, és l’Anatoli Fiódorovitx, que ara els mira fixament i riu, però de cop i volta para de riure i els diu que ara si que estan acabats, que mai més veuran la llum exterior, i que s’encarregarà d’eliminar de la seves ments, tot el que recorden sobre les seves vides, i farà que a partir d’ara formin part dels seus, i que després de tot això es dediquin a ajudar-lo amb la CIRU, estaran sota el seu servei. Quan ha dit això se’ls comença a apropar, i primer a un i després a l’altre els clava una xeringa. Comencen a veure totes les coses borroses i en poc més d’un minut queden adormits.

En Nikolai es lleva, l’únic que sap és que està en una habitació molt grossa i maca però és com si acabés de néixer, no recorda res més que sigui abans de llevar-se en aquella habitació. Quan s’aixeca, s’obre una porta, per on entra un home gran, que no coneix de res i que li dona un uniforme i li diu: Benvingut al CIRU.

2

_________________________________________________________________________________

RELAT 2: Categoria 1 – 3r d’ESO – Modalitat A – Escriu un final alternatiu a la novel·la _________________________________________________________________________________

Pseudònim: Ana Shirley

Després de donar-hi voltes i més voltes, ja s’ha decidit: anirà a veure la ciutat, vol veure en directe les escenes que el seu pare va deixar brodades al diari, i que els seus amics li han explicat tantes vegades. Així que agafa les quatre coses que li queden: el diari, un plànol de Prypjat, el retrat de la seva família, pintada per la seva mare i per suposat, la Ninja, que va heretar i que ha cuidat tan de temps. Surt a fora, sap que si ho fa bé podrà passar desapercebut entre la gent. S’empassa saliva, i engega el motor. Minuts després ja esta circulant per la carretera on els senyals no serveixen, on la vegetació la vol envair, la carretera que porta cap a Prypjat. S’ha d’anar parant per no perdre’s, aquella ciutat, si se’n pot dir així, descrita pel seu pare sembla molt més petita i sense tantes bifurcacions. És una ciutat sense habitants, però en el fons espera que no sigui així, espera trobar-hi en Vasili, Guardià anomenat pel seu pare, o l’Aleksei i la Irina, no sap que se’n ha fet d’ells. El seu pare va morir uns mesos després que ell nasqués, per la radioactivitat, diuen, i no va poder tornar-hi anar més. Així, que ningú sap el que ha passat amb aquells dos adolescents, que van deixar a Prypjat. Tot i així, té un bri d’esperança que encara visquin.

El recorregut el té mercat al plànol, hi ha senyalat els llocs on s’ha d’aturar. Primer, a la guarderia, on anys enrere el seu pare, hi va trobar l’osset Misha, que té la seva tieta. S’atura, i no veu la guarderia que hi va veure el seu pare, sinó que només veu runa, i mes runa. El temps i la radiació passen factura, pensa. Tot i així, no s’hi entretén gaire i va al segon punt senyalat: la sínia, el lloc més rellevant de la història. Un cop allà, veu la sínia exactament com l’havia descrita el seu pare, i pensa en aquell 26 d’ abril de 1986 i de com les coses van passar aquí, a la sínia. De sobte, sent un plor infantil, que el fa pensar en l’Aleksei i la Irina, i busca el causant d’aquell soroll. De seguida en troba la causa, en una casa, de les que sorprenentment encara s’aguanta dreta, hi ha un nen plorant. Ell decideix acostar-s’hi i consolar-lo. En camí, el nen el veu i fa cara de sorprès. Ja no plora, el mira amb uns ulls molt grans i blaus. El nen només el mira. Un cop el deixa de mirar, mira a dintre la casa, ell li segueix la mirada i veu un nadó en un cabàs amb els ulls tancats. S’atreveix a preguntar-li si dorm, però amb la cara que li fa, s’adona del que ha passat i de qui és, l’ Aleksei.

Altre cop a la carretera, sap el que ha vingut a fer a Prypjat. Unes mans menudes se li arrapen a la cintura.

3

_________________________________________________________________________________

RELAT 3: Categoria 1 – 3r d’ESO – Modalitat A – Escriu un final alternatiu a la novel·la _________________________________________________________________________________

Pseudònim: Barril de Duendes

Després d’haver pagat a la Burakova, l’Aleksei i en Nikolai van aconseguir el seu propòsit que no era altre que la

fugida del CIRU. Ho van fer agafant la Ninja que encara era a l’aparcament del centre, donant-se la casualitat que

la porta de la sala de calderes donava allà mateix. Conduint en Nikolai van sortir a tota velocitat trencant la

barrera i tirant al terra el vigilant de seguretat.

Van amagar-se a la ciutat fantasma de Prypjat i allà van preparar el seu pla de salvació. Com que van pensar que

el primer lloc que els anirien a buscar seria Prypjat van anar trencant totes les llums de les faroles que encara

funcionaven i van deixar només les que conduïen cap al nucli del reactor. Un cop allà van encendre els llums que

donaven a una sala on gràcies a en Vasili sabien que hi havia una gran fuita radioactiva. El pla va funcionar a la

perfecció ja que al cap d’ un dia de ser allà es va presentar un cotxe amb quatre persones, van veure a baixar en

Mikhail el doctor Anatoli Fiódorovitx, i dues persones més. Van entrar seguint els llums fins a la sala del reactor,

ells els esperaven a la sala del costat i un cop van estar segurs de que eren dins els van tancar. A dins hi havien

deixat aigua i menjar cultivat a l’ hort d’en Vasili i els hi van tenir durant una setmana. Després de la setmana un

cop van estar segurs de què s’havien contaminat per la radiació els hi van dir ja que estaven contaminats com

ells i la seva vida tenia data de caducitat. Si volien ser alliberats havien de fer una trucada al CIRU perquè fos

desmantellat, l’ Irina pogués ser alliberada i ells els deixarien anar per viure els dies que els i quedessin. Van

acceptar.

En Nikolai un cop passats els fets va anar a buscar a la Tània, li va explicar tot el què havia passat i va anar a

presentar-la a la seva àvia. Després ho va explicar tot a la seva germana i al cunyat.

Finalment en Nikolai va tornar a la universitat i va estudiar les carreres de Física i Química nuclear i no va voler

parlar mai més del que li havia passat.

4

_________________________________________________________________________________

RELAT 4: Categoria 1 – 3r d’ESO – Modalitat A – Escriu un final alternatiu a la novel·la _________________________________________________________________________________

Pseudònim: Bomber

Just a les dotze de la nit, quan el centre ja estava més calmat i no es veia quasi ningú pels passadissos, en Nikolai va dirigir el seu pas cap a la sala secreta on havia quedat amb en Kovtunenko unes hores abans. Malauradament, a dos metres de la porta, va topar amb la Burakova. Ell no sabia com actuar davant la situació a la qual es trobava exposat, però el que tenia molt clar era que no es deixaria seduir per aquella doctora creguda i dotada d’un cos espectacularment bell. Al mateix temps, ve veure com la Irina i en Kovtunenko s’escapolien per la porta entreoberta de l’habitació de la caldera i desapareixien del centre a través d’una caixa metàl·lica incrustada a la paret, molt semblant a un petit ascensor. Dit en altres paraules, va presenciar com l’abandonaven, deixant-lo indefens en mig de tota aquella gent egoista. Acte seguit, en Nikolai va rebre un tret al pit i totes les seves preocupacions i dolors van quedar reduïts a un. Quan per fi es despertà, observà el seu voltant i s’adonà que es trobava estirat en una sala forense, envoltat de tres cadàvers! En aquell precís instant va adonar-se que el líquid que s’havia injectat unes hores abans li havia servit per sobreviure i ara jugava amb un avantatge impressionant davant els membres del CIRU, ja que tots ells es pensaven que estava mort. No li va caldre gaire temps per aixecar-se i fugir d’aquella cambra poc acollidora. Seguidament, va dirigir-se cap al laboratori amb molta cautela i, en arribar-hi, va decidir que si no podia destruir el centre des de l’altra banda dels murs, ho hauria de fer des de dins. Casualitat va ser, que en aquell precís instant entrés el “doctor X” acompanyat de la seva estimada Tània. Però encara va ser més sorprenent veure que es dirigia a ell amb la paraula “pare”. En Nikolai estava astorat, quasi bé li sortia el cor del pit, quan va sentir com la noia li explicava que després de sortir del centre, en Kovtunenko, la Irina i en Vasili li havien confessat que el secret de l’eterna joventut es trobava amagat a la sínia del parc d’atraccions de la ciutat oblidada, exactament en el material de construcció de la seva estructura.

- Bona feina filleta –va concloure el “doctor X” -. Gràcies al teu treball hem pogut verificar una de les hipòtesis més sorprenents sobre els efectes radioactius. Ara, mitjançant el rellotge creat amb el mateix metall que la sínia de Prypjat, podrem retornar al passat tantes vegades com vulguem. I ja que has dut a terme la teva tasca amb tanta eficiència crec que hauries de ser la primera en provar-lo.

En sentir les darreres paraules, en Nikolai no s’ho va pensar ni un segon. Va córrer cap al “doctor X” i li arrabassà d’una revolada el petit rellotge que sostenia. Segons més tard, el noi es trobava treballant com un “liquidador” en les aigües subterrànies de la central nuclear de Txernòbil. De seguida va entendre que ja no vivia al s. XXI, sinó a l’any 1986. Ara la seva missió n’era una altra, i consistia en protegir a totes les persones del seu voltant dels efectes radioactius de l’explosió. Qui sap, potser, fins i tot, aconseguiria salvar el seu pare...

5

_________________________________________________________________________________

RELAT 5: Categoria 1 – 3r d’ESO – Modalitat A – Escriu un final alternatiu a la novel·la _________________________________________________________________________________

Pseudònim: Castell Aural

En Nikolai es troba en un lloc del centre clínic que no reconeix, però no en fa cas perquè és on ha quedat amb en Kovtunentko per escapar-se d’allà. Tot i que és en Nikolai de sempre, nota com aquell xip li xucla els pensaments i el va convertint en un més de la CIRU (Centre d’Investigació Radiològica d’Ucraïna). Porta una bona estona esperant quan, de sobte, veu que l’Svetlana s’acosta cap a ell. No té ganes d’estar al seu costat, perquè el distreu dels seus pensaments i ella no pot saber el que passa. Quan estan cara a cara, la doctora Burakova li diu que s’ha d’anar a fer unes proves de radiació, i ell ja està pensant com clavar-li un cop de puny quan alguna cosa xoca contra el seu cap amb una força descomunal. Obre els ulls a poc a poc i nota de seguida el mal de cap horrorós que li ha causat el cop al cap. No s’esperava això, i abans de que pugui pensar gaire més es troba en Vasili, el Guardià de Prypjat, just a davant seu. Té un posat seriós, tot i que se li escapa un riure sorneguer per sota el nas. Això no li agrada, fa mala espina. Quan ja ha recuperat una mica els sentits, el Guardià li diu: <<Què tal Nikolai?>> Ell, sense saber què respondre, només li dedica una cara de fàstic. En Vasili li comença a explicar que tot això del centre CIRU és una invenció seva per trobar una solució a la seva evolució, ja que tots els afectats per l’accident de Txernòbil havien patit una involució per culpa de la forta radiació. I ell, és clar, no volia ser menys. En Nikolai està al·lucinant amb el que acaba de sentir. L’home vell i amable que va ajudar a tothom durant l’accident i va protegir com va poder les persones afectades és el que ha planejat tot això? Tot i que ell ja tenia dubtes sobre aquest home, mai es va imaginar que podria haver fet una cosa així. Tot això explica perquè el va veure sortir de la clínica fisioterapèutica. Després de tota l’explicació dels fets, en Vasili li diu que s’haurà de quedar aquí fins que hagi trobat com aconseguir la joventut infinita. Li recorda que ell, tant com l’Aleksei i la Irina, moriran si intenten escapar. Finament, quan el Guardià marxa, ell es sent decebut per part del que creia que els ajudaria escapar-se, i ha resultat ser el causant de tot. Quan surt d’aquella sala, se’n va al menjador del centre, ja que fa molt que no ha menjat res. Un cop allà sent que a les notícies de la televisió parlen sobre Txernòbil. Quan posa els ulls sobre la pantalla no pot creure això que està veient. Un altre accident nuclear a la ciutat oblidada.

6

_________________________________________________________________________________

RELAT 6: Categoria 1 – 3r d’ESO – Modalitat A – Escriu un final alternatiu a la novel·la _________________________________________________________________________________

Pseudònim: Dolega

Nikolai Ivànovitz encara continuava tenint preguntes i no trobava respostes per a elles, sempre havia sapigut que una de les persones del seu entorn sabia més del que li havia explicat, però no podia tornar de qualsevol manera a la ciutat ja que el consideraven “mort”. Nikolai sempre havia tingut el pressentiment que la seva àvia sabia molt més, no sabia el per què, però si la seva germana s’adonés que pensava així es pensaria que estava boig. És quasi impossible de pensar que una persona com la seva àvia que havia donat tot per la seva família amagués algun secret. Després d’un mes que s’havia quedat amb a Tània per recuperar-se de tot, decideix que ja és hora d'anar a casa seva a posar tot en ordre. Baixa de la seva estimada moto amb una caputxa, a aquesta hora la seva germana i el seu cunyat ja havien tornat de treballar, puja les escales i pica el seu timbre. La seva germana des de l’altre costat està emocionada a punt de posar-se a plorar com una nena petita. Després d’explicar tot el que li havia passat els dos ploren i es donen abraçades com dos persones que es necessitessin una a l’altra. Després d’haver dinat amb les dues persones que són l’única família que té, Nikolai vol torna a posar la seva vida “normal” i començar els estudis que vol, quan està revisant el seu correu hi ha un que el crida l’atenció. És de Williamson. “No pot ser” pensa “ell és mort” , com pot enviar-li un correu? No por ser, impossible. Mentre ell llegeix queda paralitzat, el correu diu : “Hola Nikolai, se que has escapat de CIRUS et vull felicitar per això, però això acaba de començar, has aprovat la primera fase. Se que tens moltes preguntes i et prometo que tindràs les teves respostes, però hem de començar la fase dos, ja t’adonaràs quina és.”

I en Nikolai que volia tornar a la seva vida anterior ha de començar la seva “missió”, incitat per l’intriga i el coneixement de la veritat accepta el que sigui.

El de darrere del correu de Welliamson, no és ell, és Yuri. El que Nikolai no sap és que tot això és un experiment, absolutament tot. El jove que tenia infantesa, no ho tenia i ha trobat la cura però ara Yuri és un adult despietat…

7

_________________________________________________________________________________

RELAT 7: Categoria 1 – 3r d’ESO – Modalitat A – Escriu un final alternatiu a la novel·la _________________________________________________________________________________

Pseudònim: George

Després d'escapar del CIRU, espantat per les conseqüències de la radiació, en Nikolai va tenir una idea, refugiar-se a casa de la seva àvia durant uns dies abans de fugir del país. No s'hi podien quedar més. Sabien massa coses. La gent que els buscava eren poderosos i no tenien gens d’interès en què el món s’assabentés dels incidents de Kiev. Durant tres dies, la Irina i en Vasili van idear un pla de fugida. Haurien de disfressar-se i marxar a plena llum del dia per no cridar tant l’atenció. L’àvia d'en Nikolai va comprar roba i bitllets de tren. No podien utilitzar carnets d’identitat. A les tres en punt del migdia van adreçar-se cap a l’estació de tren de Kiev, van pujar als vagons i van dirigir-se cap a Alemanya. Quinze minuts després el tren es va aturar. Quatre policies, armats i vestits de negre, van interrompre el tranquil viatge. El silenci era absolut. S'escoltaven els batecs del cor. A en Nikolai li costava respirar. Els policies van disparar. En Nikolai va tancar els ulls i segons després hi havia un cadàver al seu costat. No era cap dels seus amics, no els havien descobert. Varies hores més tard van arribar al seu destí, Berlin. Necessitaven ajuda perquè, encara estant a milers de quilòmetres de distància, corrien perill. Van anar a la comissaria i els hi van explicar que el CIRU experimentava amb gent afectada per la radiació de Txernòbil. Pocs minuts després ja ho havien anunciat per la tele i gran part dels països d’arreu del món es manifestaven en contra del CIRU i el govern ucraïnès. Seguidament van començar a escoltar cotxes frenant i flaixos sonant davant de la comissaria, la premsa havia arribat i la Tània i en Nikolai no van dubtar en parlar amb ells. L’endemà, el Ministre de seguretat va demanar als nois que li especifiquessin on es localitzava el CIRU i els maleits que havien amagat problemes d’aquella magnitud. Militars de països propers van detenir centenars de persones del govern, metges i investigadors que també estaven implicats. Després es van fer públics tots els documents del CIRU. A en Nikolai, la Tània, la Irina i en Vasili els van donar una gran recompensa que van refusar dient que ja havien aconseguit el que volien: destapar aquella trama que a tanta gent i famílies havia fet mal. Metges d’arreu del món van començar a treballar junts per veure si podien trobar la cura a les malalties causades per la radiació. Uns mesos més tard, en un laboratori d’Oslo dues joves investigadores van comprovar que ingerint un derivat de l’escorça del roure martinenc de la Plana de Vic, el cos podia reconstruir les parts danyades. Poc a poc les energies nuclears van anar sent substituïdes per energies renovables i el planeta va tornar a recobrar la vida que en altres èpoques havia tingut.

8

_________________________________________________________________________________

RELAT 8: Categoria 1 – 3r d’ESO – Modalitat A – Escriu un final alternatiu a la novel·la _________________________________________________________________________________

Pseudònim: Georges Kapplan

En Nikolai i la Tània es dirigeixen per la carretera abandonada cap a Prypjat. Allà hi ha respostes; una explicació. Què els va passar a l'Aleksei, a la Irina i al Yuri? Els dos nois estan desitjant saber el perquè de les involucions; però, també quines eren les intencions del CIRU, que sembla haver desaparegut per complet. Què haurà sigut de la Burakova, i d'en Fiódorovitx?, es pregunta en Nikolai. La Ninja s'apropa a la ciutat oblidada. Va a tota velocitat; la impulsiva necessitat de saber fa que el noi premi amb tota la seva força l'accelerador. La Tània està encuriosida de la ciutat fantasma. Com serà en realitat?. Fins ara, només ha vist fotografies. La veritat és que vol veure amb els seus propis ulls la famosa sínia. Pujar potser, amb el seu xicot. Ja es veuen els edificis. Llavors, just abans que la carretera acabi i comenci Prypjat, un control, pel que sembla, militar. En Nikolai, per un moment, pensa en donar la volta, però finalment decideix continuar. El paren. Uns quants soldats apunten amb les seves metralletes als dos nois. L'oficial que està al cap, un home musculat i molt alt, mira a en Nikolai amb menyspreu. —Aquest sector està restringit. No es pot passar. En Nikolai baixa de la moto emprenyat, i amb la intenció de discutir, si és necessari. —Vinc a veure a en Vasili Ivitnenko. —No pot passar. –repeteix el militar, amb un to més autoritari que abans. —No m'aniré d'aquí sense veure a en Ivitnenko.–diu en Nikolai, quasi cridant. La Tània està molt espantada. Ja no vol veure la sínia, sinó tornar a Kíev amb vida. Llavors, observa com un home de mitjana edat, vestit amb una bata blanca i amb expressió relaxada, s'acosta cap a en Nikolai. Aquest diu, mentre dibuixa un somriure a la seva cara: —Ivànovitx, en Ivitnenko ha estat detingut per accions contra l'Estat Ucraïnès. En Kovtunentko i la Irina tornen a treballar per a nosaltres, i Prypjat és nostra. Els pocs habitants que quedaven han sigut restablerts en altres llocs. La història acaba aqu, amic meu. —Maleït Fiódorovitx!– crida en Nikolai, amb ràbia. —És millor que te’n vagis, Nik. No has de fer res aquí.–diu en Fiódorovitx, anant-se de l'escena. Els soldats apunten una altra vegada als dos joves amb les seves armes. L'oficial diu per última vegada: —No es pot passar. En Nikolai puja ràpidament a la seva Ninja i se’n va amb la Tània. Està, si més no, rabiós. Enfadat amb el seu país, amb el seu govern, cruel i sense escrúpols. Mentre van a tota velocitat per la carretera, de tornada a Kíev, en Nikolai deixa anar la mà del manillar i agafa la mà de la Tània, dient-li: —No viuré tota la meva vida en aquest maleït país... —Jo tinc una cosa molt clara. Viuré on tu vagis!

9

_________________________________________________________________________________

RELAT 9: Categoria 1 – 3r d’ESO – Modalitat A – Escriu un final alternatiu a la novel·la _________________________________________________________________________________

Pseudònim: Hayka

A dins, la Irina i l’Aleksei. Són just a dalt, com si marquessin les dotze d’un rellotge. Tot és a punt. La nit, que ja ha arribat, també els acompanya. En Nikolai engega la moto i dóna gas. Ha de ser una sotragada, només una i justa perquè la sínia avanci. La cistella sotragueja, però de cop, avança amb més velocitat de la desitjada. En avançar tant ràpidament la Irina i l’Aleksei comencen a guanyar els anys perduts físicament però la sínia continua avançat. Tant fins a deixar la Irina i l’Aleksei convertits en cendres. Sempre més em vaig penedir d’aquell moment; fins i tot vaig estar dos mesos amb sense dormir a les nits pels meus càlculs mal fets. Això demostra que els científics sempre hem de repassar els nostres càlculs; perquè poden comportar conseqüències no desitjades. —Així es com acaba aquesta història. Què t’ha semblat?— diu en Nikolai al seu nét, que té 10 anys recent fets. —De veritat et va passar això? Com va acabar la teva història amb la Tània? —Malauradament, no va acabar bé. La Tània va patir una malaltia desconeguda produïda pels efectes secundaris de l’explosió. Va morir cinc anys després de tenir el teu pare. Em va costar molt refer la meva vida després de tot això. Però ara penso que si m’hagués quedat a la CIRU mai m’hagués fet científic ni hagués conegut a la teva àvia. Després d’aquesta catàstrofe, vaig trobar el paper que havia escrit quan estava a dins la CIRU on vaig escriure tot el que sentia per tal de no oblidar-me d’on venia ni de la gent a la que estimava. “Nikolai, tu no ets el que estàs essent aquests dies aquí dins, no t’oblidis mai d’on véns; has lluitat molt per aconseguir trobar l’Irina i t’has jugat la teva vida per intentar trobar la veritat sobre tot. Intenta recopilar tota la informació que puguis aquí dins perquè quan surtis d’aquí, encara que ara no ho creguis possible o no ho vulguis creure, et serà una informació molt útil. No t’oblidis de la Tània ni de la gent a la que estimes; sobretot de la teva àvia. I no t’oblidis de que SEMPRE HI HA UNA SORTIDA.” Gràcies a aquesta carta i a tota la informació que vaig poder recopilar vaig aconseguir investigar més tots els casos de malalties que es creia que havia produït l’explosió i vaig poder trobar la vertadera veritat. Però tu recorda, petit Ivànovitx, que les coses no s’obliden si no es vol, perquè sempre quedaran al cor. Per mi, Prypjat no es la ciutat oblidada, ni l’Aleksei ni en Yuri ni en Vasili ni molt menys la Tània i l’àvia Katherina són persones que no romandran només a la meva memòria; tots aquests records són la meva infància i joventut i tots ells formen part de mi. I vull que tu, sense haver tingut l’experiència, tinguis present el que t’he dit.

10

_________________________________________________________________________________

RELAT 10: Categoria 1 – 3r d’ESO – Modalitat A – Escriu un final alternatiu a la novel·la _________________________________________________________________________________

Pseudònim: Junior Tuan

Havíem sortit del CIRU i vam seguir corrent fins que el vam haver perdut de vista. El Guàrdia ens va ficar a tots en una furgoneta bastant gran, va accelerar i vam sortir d'allà. —Ets tu, Nikolai!— deia la Tània, plorant mentre jo l'abraçava. Però de cop la furgoneta va fer una frenada i molts homes varen entrar-hi. Llavors ens vam adonar que el Guàrdia era còmplice, perquè no era amb nosaltres. Ràpidament em vaig posar al volant. Vaig accelerar al màxim i els homes van caure a la carretera, perquè la Tània, l’Aleksei i la Irina els havien empès cap a fora. —Ho sento, em pensava que era de fiar— es va lamentar en Kovtunentko. —Hem fugit, això és l'important— vaig dir jo, seriós. Vaig aturar el cotxe bastant lluny d'on havíem sortit i vam baixar del vehicle. Volia respostes, no podia esperar més, i les vaig fer. —Aleksei, què fem amb el xip? Ens poden trobar? I amb el CIRU? Hauríem de fer córrer la veu, d'això? I de tu i la Irina? Cada dia sou més joves... —El xip no el tens, ni jo ni la Irina, és una mentida. De moment hauríem d'amagar-nos, si no volem que ens trobin. Vam anar a la Lived i allà vaig començar a sentir respostes. —La Irina i jo... sí, cada vegada anirem rejovenint. Podríem mirar d’evitar-ho, però seria molt arriscat. —Hi ha una manera?— preguntà la Tània. —Sí.... El dia abans que la Irina i jo comencéssim aquesta mutació havíem anat a una sínia que es troba a pocs minuts d’aquí. Vam pujar-hi, no recordo com. Però sí sé que, el material del qual està feta la sínia, ens va transmetre una forta dosi de radiació. —Per què no ho provem?— va proposar la Irina, una mica preocupada però segura del que deia. Vam arribar al parc d'atraccions, amb por pel que pogués passar. Llavors l'Aleksei i la Irina, agafats de la mà, van pujar, amb la nostra ajuda, a la sínia, tot i que feia vent. A la furgoneta vam lligar una cadena per poder estirar la sínia. —Sort!— vam cridar a la vegada la Tània i jo. Vaig accelerar una mica, només necessitava una petita empenta. Tots dos estàvem esperançats que sortís bé. L'Aleksei i la Zakharova van intentar baixar però la cistella va vacil·lar. Semblava que volia caure. Vam sentir passes fortes de molta gent. Llavors ens vam girar i vam trobar gent del CIRU. El primer que vam veure va ser el doctor X. Vaig sentir un soroll que venia de la sínia i no sonava gens de bé. Vam observar com la cistella queia lentament i els dels CIRU ens agafen per emportar-nos-en d’allà. Nosaltres només tractàvem de desfer-nos-en i anar corrents a veure si eren vius, però abans d'arribar on ells... Em trobo a l'habitació. La Larisa està cridant perquè assisteixi a les classes. Només ha sigut un somni. O no.

11

_________________________________________________________________________________

RELAT 11: Categoria 1 – 3r d’ESO – Modalitat A – Escriu un final alternatiu a la novel·la _________________________________________________________________________________

Pseudònim: Maduixa

En Nikolai, sense cap problema, entra a l'habitació on han quedat amb l'Aleksei i la Irina. La Irina els hi demana explicacions i l'Aleksei li diu que passi per un forat, que caurà sobre de roba bruta i que més tard li explicarà el que ha passat. En Nikolai segueix a la Irina, quan són a baix l'Aleksei els hi explica que estan intentant fugir de la CIRU perquè els hi estant menjant el cap, els hi diu que surtin silenciosament per una porta que hi ha per allà amb la moto d'en Nikolai i que a fora hi trobaran a la Tània. En Nikolai té moltes preguntes, ja que no entén gaire res del que està passant, però l'Aleksei els hi diu que s'afanyin que es retrobaran més tard. En Nikolai i la Irina fan el que els hi ha dit l'Aleksei i quan surten troben a la Tània, que els hi diu que han d'anar a la ciutat de Prypjat. Mentre fan els cent primers metres amb la moto senten un fort soroll que ve del centre de fisioteràpia, miren endarrere i veuen que hi ha hagut una explosió, la Tània que ja sap de que va el tema els explica espantada que l'Aleksei havia posat la bomba per poder marxar més tranquils però per el que es veu que l'Aleksei no ha pogut sortir a temps i suposa que s'ha mort. Ells tres segueixen el camí fins a Prypjat i quan arriben hi troben el Guardià, el qual els amaga en una farmàcia de la ciutat.

En Nikolai li demana que li expliqui el que passa i el Guardià i la Irina li expliquen com és que l'Aleksei i ella tinguin aquesta malaltia que rejoveneixen i que els hi va passar després de que agafessin la malaltia. En Nikolai els hi proposa de marxar d'aquella ciutat i anar a viure lluny de Kíev. Els altres hi estan d'acord menys el Guardià que ja és gran i prefereix continuar ajudant a la poca gent que encara viu a Prypjat.

En Nikolai, la Tània i la Irina marxen amb la moto, però primer passen a veure la família d'en Nikolai els quals els costa de creure que pugui estar viu, però desprès d'una llarga explicació ho veuen més clar i s'acomiaden.

12

_________________________________________________________________________________

RELAT 12: Categoria 1 – 3r d’ESO – Modalitat A – Escriu un final alternatiu a la novel·la _________________________________________________________________________________

Pseudònim: Minion

En Nicolai passejava tranquil·lament amb la Ninja, i muntada al darrere tenia la seva estimada Tània. Sentia el fort vent d’aquella agradable nit d’hivern xocar contra el vidre de les ulleres del casc, produint un monòton soroll al qual estava acostumat. Estimava aquell soroll.

Pel seu cap passaven milers de coses. Primer de tot, es preguntava si a l’Aleksei i a la Irina els va funcionar el seu invent per detenir la involució, i si per fi haurien pogut refer la seva vida de parella com ja havien pogut fer ells, en Nicolai i la Tània, que vivien en un acollidor apartament al centre de Txernòbil. També tenia curiositat per saber què n’havia estat d’en Vasili, no sabien res d’ell des de feia dies, i s’estava començant a preocupar. Per últim, però no menys important, estava amoïnat pels resultats de la prova de les tiroides. Des de petit que ell i la seva germana sabien que les tenien afectades, i un bon dia, un metge de la universitat de ves a saber on, els van trucar dient-los que s’havien de fer unes proves, perquè segurament havien trobat la seva solució. Van començar a explicar-los que feia uns mesos havien començat a investigar el càncer de tiroides, i al fitxer els va aparèixer uns quants casos com el seu: nois i noies afectats per l’accident de Txernòbil que tenien problemes amb les tiroides. I per què les tiroides? Per què aquella part concreta del cos? Doncs per això els volien. Necessitaven gent com ells per fer experiments, diguem-ne que havien de fer de conillets d’índia. En un principi s’hi van negar rotundament, però els van dir que si aconseguien la cura podrien tenir fills sense cap perill, ni tants sols els afectaria la radiació. I en aquell moment van accedir.

S’estaven apropant al seu destí, i cada cop estaven més nerviosos. Aquella nit en Nicolai portaria la Tània a sopar a casa l’àvia, li volia presentar, volia saber el que aquella dona vella i sàvia pensava de la seva promesa. (Sí, la setmana anterior, agenollat davant de la sínia de Prypjat, li va demanar la mà, de qui estava tan enamorat.) Van girar carrer amunt, més de pressa del normal, i d’un cop sec, es van aturar davant la porta de casa l’àvia. Els dos estaven nerviosos, però venien preparats per la situació. La Tània va baixar de la moto, amb elegància, i amb un net moviment es va treure el casc. S’havia despentinat una mica, però s’hi va passar la mà i la seva castanya i llarga cabellera li va quedar perfecta. En Nicolai l’estava mirant, bocabadat, des de dalt de la moto. Estava molt guapa. Vestia una camisa de botons blanca perfectament planxada, ficada per dintre d’uns texans ajustats, i unes botes de taló que no sabia com hi havia cap ésser humà capaç de córrer i ballar com ho feia ella. Seguidament en Nicolai també va baixar de la moto, ja no tant elegantment com ella. També vestia una camisa, que li marcava els fibrats abdòmens, resultat de mesos de treball al gimnàs: volia estar guapo per la seva nena, havia d’estar al seu nivell. I efectivament aquells mesos s’havia tornat més guapo. L’amor, que tot ho cura. Va lligar el cadenat a la moto i es va mirar pel retrovisor. Feien molt bona parella, segur que a l’àvia li agradarà. La noia, decidida, pica la porta. Esperen que els obri, mentre es fan un petit petó als llavis, transmetent-se seguretat. Ràpidament es va obrir la porta i van entrar al replà. Van començar a pujar escales. Primer pis...segon pis...i tercer pis. Quan ja van arribar, es van trobar la porta oberta. Allà en Nicolai es va estranyar al no veure ningú, l’àvia sempre venia a rebre’l. Però es va tranquil·litzar al sentir l’olor de galetes acabades de fornejar que venia de l’interior de la casa. Sense pensar-ho dos cops, van entrar i el que van veure els va deixar de pedra. Ells , que esperaven trobar-se l’àvia sola, la van trobar molt ben acompanyada. Es pensaven que qui havia d’anunciar el seu amor eren la Tània i ell, però per sorpresa, l’ àvia també tenia acompanyant: en Vasili.

13

_________________________________________________________________________________ RELAT 13: Categoria 1 – 3r d’ESO – Modalitat A – Escriu un final alternatiu a la novel·la _________________________________________________________________________________

Pseudònim: Narrefarrers

-Quan hi tornaràs a Prypjat Nikolai? -torna a preguntar la Tània.

-Segurament hi tornaré demà passat a veure l'evolució de la Irina i l'Aleksei si han rejovenit encara més, han envellit o directament el procés de rejovenir s'ha tallat en sec.-contesta l'Aleksei amb un to molt pensatiu- Ah, per cert, també els hi portaré unes quantes provisions de menjar!

A l'Aleksei l'hi passen molts pensaments pel cap sobre què passarà quan vagi a veure'ls.

I si funciona? Què faré? Els hi ho ensenyaré als científics del CIRU? No, no i no, millor que no els hi ho ensenyi perquè potser tornen a fer-li una cirurgia plàstica a un altre cadàver i jo tampoc vull col·laborar amb aquelles persones, i menys amb la Burakova.

L'endemà en Nikolai i la Tània no varen fer gaire vida social, només varen anar a donar un tomb amb la motocicleta d'en Nikolai al jardí botànic de la facultat d'en Nikolai perquè l'ultim cop que hi van anar no van poder acabar-lo de visitar.

- Però quina meravella d'orquídies, segur que aquestes són originàries de Hawaii! -va dir la Tània contemplant les precioses flors- ara podríem anar a mirar els nenúfars del Japó que m'han dit que són molt bonics!

- És clar que sí! Mira és per aquí, segueix-me! Però d'aquí poc marxem que ja es fa fosc!

En Nikolai no tenia gaire gana i només va sopar un plat petit de sopa i va anar a dormir. Es va despertar a les nou i divuit minuts del matí i va anar-se'n directament a Prypjat sobre la seva Ninja. Un cop va arribar la va anar a aparcar prop de la sínia on hi havien els dos afectats greument per la radioactivitat parlant. En Nikolai va observar que la considerada parella havia envellit molt ràpidament ja que els dos tenien els cabells grisos i els costava caminar.

- Ei nois crec que heu envellit molt ràpid no? -va preguntar en Nikolai encuriosit pel fet de que hagués funcionat no tal i com s'esperava.

- No ha funcionat tal i com esperàvem però a nosaltres ens està molt bé aquest aspecte que tenim ara ja que és el que tenen les persones de la nostra edat -va contestar la Irina alegrement.

En Nikolai va pensar que si el missatge s'escampava per tot Kíev i per tot Rússia la gent aniria a Prypjat i això volia dir que tenia una part bona i una altre de dolenta. La bona era que en Nikolai a part de tenir feina per explicar als futurs turistes tota la història científica i guanyaria diners. La part dolenta, però, és que tothom voldria pujar a la sínia per rejovenir o envellir la seva imatge. Per no tenir aquest problema va decidir desmuntar la sínia peça per peça i amagar-la amb l'ajuda del Guardià. I així ho van fer. Ara la sínia «màgica» descansa al soterrani de la botiga Live on només en saben l'amagatall ells i els familiars de la Tània.

14

_________________________________________________________________________________ RELAT 14: Categoria 1 – 3r d’ESO – Modalitat A – Escriu un final alternatiu a la novel·la _________________________________________________________________________________

Pseudònim: Nata

Mentre en Nikolai estava contemplant Irina va sentir un soroll, una veu que el cridava, va dirigir-se cap a la veu i de cop, nota com una mà li tapava la boca i l’arrossega passadís enllà. En Nikolai es trobava en una sala, que sembla un rebost, ja que hi havia estanteries plenes de queviures, al fons veu un home, abans de que en NIkolai pugui dir res, l’home es presenta: −Hola Nikolai, sóc en Bjorn Williamson, per fi ens coneixem, et deus preguntar perquè estic aquí, doncs és molt fàcil, els de la CIRU em van fer el mateix que a tu, van provocar un accident de trànsit i ens van agafar a la meva dona i a mi, donant-nos per morts. Després ens van portar aquí i ens van donar la opció de morir o seguir vius ajudant a la CIRU, vam preferir no morir, lògicament, ja que d’aquesta manera podia veure a la Irina. Però ara hem d’aconseguir escapar d’aquest lloc. Només hem d’aconseguir posar aquest líquid en el menjar del sopar. −Què és aquest líquid? – va intervenir. −Res, un químic que farà que tots els que estem aquí ens trobem malament i en hagin de portar a l’hospital, allà descobriran que no estem morts i....Però li hauràs de posar tu, a mi no em deixen voltar pel centre. En Nikolai li va semblar bona idea, podria veure la Tània, però com aconseguiria posar el líquid? En Williamson li va donar el líquid a en Nikolai i va marxar, dos minuts després en Nikolai va anar a l’habitació. No tenia gaire temps per pensar com ho faria, però va fer-se una dutxa i, va tenir una idea. Es va vestir el més ràpid que va poder i va anar a buscar la Irina. Quan la va trobar li va demanar com li havia anat el ball, per dissimular una mica, i després en Nikolai li demanà si li podia ensenyar la cuina, ja que li agradava molt cuina. La Irina de seguida va dir que sí, van travessar tres passadissos i van arribar , feia calor, devien bullir alguna cosa. En Nikolai va localitzar una olla on semblava haver-hi caldo, en Nikolai li va demanar si tenien un aparell de cuina, mentre la Irina buscava entre els armaris, en Nikolai va aprofitar per avocar el líquid ràpidament. Va desfer-se de la Irina com va poder i va tornar a l’habitació. Al cap de 2 hores va arribar l’Anatoli a portar-li el sopar, se’l va menjar sencer i va anar a dormir esperant els seus efectes. El dia següent tenia mal de panxa, li va dir a l’Anatoli, li va dir que ja li passaria, al cap de 4 hores va veure que no li passava, estava sorprès perquè hi havia molta gent malalta, estaven desbordats, no tenien prou gent per atendre els malalts, no van tenir més remei que portar-los a l’hospital. Un cop allà els metges van conèixer la meva identitat i van denunciar els fets.

15

_________________________________________________________________________________

RELAT 15: Categoria 1 – 3r d’ESO – Modalitat A – Escriu un final alternatiu a la novel·la _________________________________________________________________________________

Pseudònim: Nou i mig

EL DESTÍ

Aleksei i l’Irina pugen a la sínia. De cop i volta el món es para, és com si s’hagués pausat.

-Perquè ho has fet! Ara venia la part en la qual et guanyava i els destruiríem a tots com l’últim cop- se sent una veu forta i sinistre.

Prové d’un dels dos homes asseguts en unes cadires del bar del costat de la sínia. Ningú s’hi havia fixat que hi eren. Però en realitat no és pas el primer cop que hi apareixen. En altres ocasions també estaven observant què feia la gent, però no els hi feien cas. Per exemple el dia de l’accident nuclear a Txernòbil.

-No els vam destruir a tots. Sort que et vaig parar, sinó hagués estat una catàstrofe.

Els dos homes misteriosos són els germans del destí. Com molt bé el seu nom indica, ells són els responsables del futur de l’univers, del destí de les persones de la Terra. El més gran és el més savi. En canvi, el seu germà petit és imprudent. N’està fart d’aquest món, diu que ja no el diverteix i el què vol es destruir-lo i crear-ne un de nou a la seva manera. Per a ell tot això és un joc de cartes.

-Ja ho sé, ja ho sé. L’últim cop, a Txernòbil, si tu no m’ho haguessis impedit, jo podria haver destruït la humanitat. Però clar, el meu germà, el savi, va haver d’intervenir i proposar-me un acord.

- I creu-me que no n’estic orgullós, del que estem fent ara, jugar amb aquests dos humans.

Aquell dia de 1986 li va costar de fer-lo raonar però al final van arribar a un acord. Farien el compte enrere. Hi havia dos humans sobre la sínia, i el que van fer va ser ocasionar-los un destí diferent. A ells, el temps, no els correria com a tothom, sinó, que en lloc de fer-se grans, s’anirien rejovenint. La qüestió era que si aconseguien, de qualsevol manera, tornar a ser com abans i que el temps transcorregués com és habitual el germà gran guanyaria i la humanitat prosperaria. Però, per altra banda si no ho aconseguien, si morien, la victòria seria de l’altre germà. Un pobre home va tenir la mala sort que voltava per allà i va seguir el mateix destí que aquells pobres dos humans. Però no entrava en el pacte i, per tant, la seva mort no va repercutir en el guanyador dels dos germans. Ara estan en una altra juguesca.

-Has de saber que si ells fan rodar la sínia enrere jo guanyaré i...

-Sí, sí... i en canvi, si va endavant el món serà destruït- diu en to victoriós el germà petit.

El planeta es posa en marxa un altre cop i en Nikolai fa rodar, sense saber-ho, la ruleta de la vida o la mort. Els dos germans miren atentament què passarà. Quin serà el destí de la humanitat? La ruleta gira endarrere.

16

_________________________________________________________________________________ RELAT 16: Categoria 1 – 3r d’ESO – Modalitat A – Escriu un final alternatiu a la novel·la _________________________________________________________________________________

Pseudònim: olgerto

“A dins, la Irina i l’Aleksei. Són just a dalt, com si marquessin les dotze d’un rellotge. Tot és a punt. La nit, que ja

ha arribat, també els acompanya.” Pàgina 131.

En Nikolai engega la moto però dóna massa gas. La sínia comença a donar voltes endavant, molt ràpid i sembla

que s’hagi de desenganxar del suport. En Nik s’ha equivocat de direcció. La Irina i l’Aleksei continuen abraçats.

Pensen que allò serà la seva fi, però de cop s’acaba la benzina de la moto i ja no hi ha més moviment. Baixen mig

marejats i comproven, decebuts, que el seu cos segueix igual: són dos adolescents que no es fan vells, sinó joves.

Es disposen a marxar cap a algun lloc apartat, lluny de la gent del CIRU. L’Aleksei obre la porta per pujar a la

furgoneta i diu adéu al lloc que va ser la seva ciutat, quan de sobte, un vent molt estrany l’embolcalla. Ell es gira i

tots els altres també. Comproven sorpresos que al mig de la terra comença a créixer una clapa d’herba. Cada

vegada s’expandeix més: en un minut ha cobert més d’un metre quadrat. Tots queden bocabadats davant

d’aquest fet i comencen a pensar. De sobte, en Nikolai diu que si la sínia havia tornat joves a la Irina i a l’Aleksei,

per què no podia tornar jove tota la ciutat del Prypjat i el seu entorn?

Tal com havia dit abans l’Aleksei, sembla un conte de papus però aquell fenomen és ben cert. En poc menys

d’un quart d’hora tota la vegetació del parc d’atraccions rejoveneix i ara és verda i plena de vida en comptes de

ser herba seca. Els nois es queden allà, drets, mirant com tota la ciutat recupera la vida que tenia abans de

l’accident.

El govern ben aviat va descobrir el que havia passat i els nois van haver d’escapar de les autoritats i del CIRU,

però això és una història que ja us explicaré un altre dia.

17

_________________________________________________________________________________

RELAT 17: Categoria 1 – 3r d’ESO – Modalitat A – Escriu un final alternatiu a la novel·la _________________________________________________________________________________

Pseudònim: P. Melina

La Tania i en Nikolai es dirigien cap a Prypjat on els esperaven en Vasili, l'Aleksei i la Irina. Es trobaven al refugi d'en Kovtunentko on tots els esperaven impacients. Després de seure's el Guardià diu:

- Nikoliai, el que t'explicarem ara es totalment cert. Entre tots ho hem parlat i hem decidit que el millor és que ho sàpigues. No esperem que ens perdonis si tu no vols, però volem que siguis conscient del que ha passat realment.

- El que t'ha succeït durant aquests últims dies ha sigut tot un engany. Els del CIRU t'ho han fet creure, a base de gravar imatges al teu cervell - afegeix la Tània - Nosaltres som actors que hem gravat les escenes que t’has pensat que vivies realment. Volen saber com reaccionen les persones en diferents situacions. Has estat un dels seus "conillets d'índies" amb els que fan proves. Que sàpigues que nosaltres no teníem cap altra opció. Ens van agafar i tancar en aquell lloc estrany sense poder marxar, obligats a fer cas a les ordres que ens arribaven, per por del que ens pogués passar a nosaltres o a les nostres famílies, les quals creien que estàvem morts.

En Nikolai estava totalment quiet, sense cap expressió al rostre i amb la mirada fixa en la Tània.

- Sabem que pot ser confús, però és veritat - intervé en Kovtunentko - Si no ens creus mira aquestes gravacions.

L'Aleksei es treu una petita càmera de gravar de la butxaca i li ensenya a en Nikolai. El noi mira totes les gravacions, a poc a poc, sense pausa, el rostre li va canviant fins que després d'uns llargs minuts, quan sembla que ho ha assimilat tot, afageix:

- Com pot ser?, tot semblava tan real. Però, perquè m'han triat a mi?

- Això no ho sabem, nosaltres, pel que creiem, vam ser triats a l'atzar, no tenim res en comú - va dir la Irina.

- I com és que ara som aquí? - pregunta en Nikolai.

- Vam decidir que el que t'estaven fent no era just, no volíem seguir amb tot aquest conte i continuar fent mal a gent innocent, així que durant llargues setmanes vam estar creant un Pla per poder sortir d'allà. Hi ha moltes més persones que ens esperen allà dintre, amb esperances que els anem a buscar. Nosaltres hem aconseguit sortir, ara els hem d'ajudar. - digué el Guardià - Comptem amb la teva ajuda, Nikolai?

En Nikolai es va aixecar de cop, estava enfadat pel que li havien fet. Quina classe de persones tanquen a gent en un lloc sense poder sortir?

Els cinc van estar amagats a la ciutat uns quants dies per intentar pensar un pla per ajudar a tots els que seguien dintre.

Van dirigir-se fins al CIRU amb un munt de periodistes que esperaven que la història que els havien explicat fos real i amb policies amics d'en Vasili que els volien ajudar.

Van gravar tot el que van poder i van penjar-ho a les notícies. La història es va escampar molt de pressa, tothom se'n va assabentar, la gent que estava allà tancada va poder seguir amb la seva vida, es va fer justícia.

Després del que havia passat, tot havia acabat bé. Els cinc nois després de tant xerrar es van fer molt amics i en Nikolai i la Tània es van conèixer realment i es van agradar.

18

_________________________________________________________________________________

RELAT 18: Categoria 1 – 3r d’ESO – Modalitat A – Escriu un final alternatiu a la novel·la _________________________________________________________________________________

Pseudònim: Rovi

En Nikolai, l’Aleksei i l’Irina van poder escapar del CIRU amb l’ajuda de Vasili i la Tania.

Al pocs dies es va retrobar i van elaborar un pla per a que tot el món s’assabentés del que estava passant, dels

experiments que s’estaven realitzant amb la gent que va ser exposada a la radiació i dels efectes per a la salut

que tenia sobre ells.

El pla consistia en contactar amb Anatoli Fiódiutx i amb la doctora Svetlana, citar-los a Prytjat, on estarien

esperant-los amagats uns quants periodistes, i tirar-los de la llengua.

Va anar sobre rodes, els periodistes no es podien creure el que sentien i, al dia següent tot el món es va

assabentar del que estava passant allí, tot el que s’estava fent i amagant.

Científics d’arreu del món es van posar a buscar la fórmula per contrarestar els efectes de les radiacions.

Amb el treball, la cooperació, la solidaritat, l’esperança i la unió van aconseguir el que semblava un impossible,

van aconseguir minimitzar els efectes, van aconseguir salvar moltes vides.

En Nikolai i la Tania mai més s’han separat, la Tània va decidir que volia ser periodista, hi havia molt per contar, i

en Nikolai no sap encara què estudiar, però té clar que hi ha molt per investigar.

19

_________________________________________________________________________________

RELAT 19: Categoria 1 – 3r d’ESO – Modalitat A – Escriu un final alternatiu a la novel·la _________________________________________________________________________________

Pseudònim: Stradivarius

En Nikolai baixa per les escales, ja són les 12. Està a prop de la sala de màquines, però no veu l’Aleksei per enlloc, s’espera uns minuts quan de sobte sent una explosió no molt lluny d’on es troba. Veu l’Irina al fons del passadís, camina coixa i té la cara sagnant. En Nikolai corre cap a ella:

- Què ha passat? Irina, i l’Aleksei? - Corre, obre aquesta petita porta que hi ha a la paret, és l’única sortida… - Però…. on és l’Aleksei?

L’Irina el mira amb els ulls plorosos, i en Nikolai li costa pensar, ara l’Irina vol escapar-se? Tot és molt confús. - L’han atrapat, hem de marxar! M’ha dit que et trobaria aquí! No hi ha temps per explicacions! - Irina, no penso anar-me’n sense l’Aleksei.

En Nikolai deixa l’Irina amagada darrere d’un bidó i corre passadís enllà mentre sent com el crida perquè torni. Llavors comença a sonar una sirena, molt forta. Es torna a sentir una explosió més forta encara, ara a uns 50 metres d’on es troba ell. Avança ràpid pels passadissos, seguint el soroll del que sembla una baralla. Baixa unes escales i veu el Guardià davant dels seus ulls. Ell també està ferit, però encara pot caminar. En Nikolai pensa que només és un efecte de la llum, però el veu més jove. Darrera en Vasili, veu l’Aleksei estirat a terra. Pot veure clarament que té una ferida amb sang al cap. Al seu costat hi ha el “Doctor X”. Sembla que està bevent sang… de l’Aleksei? En Vasili porta un tros de fusta a la mà, amb restes de sang a la punta . En Nikolai es tem el pitjor.

- Vasili, què passa? - No res! Per fi sabem com fer-nos més joves! Qui ho havia de dir que la sang de l’Aleksei seria la nostra

salvació! Si fóssis un bon jan, te n’hauríem donat una mica, però has triat ser un porc malaurat…! En Vasili agafa en Nikolai pel coll i el tira escales avall. A en Nikolai, l’ha sorprès la força que té. Xoca contra el “Doctor X”, que ara veu clarament com beu la sang de l’Aleksei. En Nikolai té ganes de vomitar, però reuneix prou forces per donar-li un cop de puny al doctor. En Fiódorovitx li torna la jugada, donant-li un cop de puny a l’estómac. En Nikolai cau a terra atordit, ara pot veure la mirada boja del doctor. Aquest intenta donar-li una puntada de peu a la cara, però en Nikolai rodola cap a un costat esquivant-lo mentre s’aixeca. La seva mirada es troba el cos de l’Aleksei, i veu clarament que està mort. En aquest instant, Fiódorovitx li dona un altre cop al cap.

- Ai! Ves per on Nik! Tu no sabràs pas on és l’ “Irinita” no? O sí? Ui jo de tu m’espavilaria, no tens gaire temps!

De la seva butxaca treu una pistola i l’acosta al cap d’en Nikolai, els ulls del doctor estan plens de bogeria. - Vinga! No t’agradaria acabar com l’Aleksei, oi? Mira, fem un pacte! Tu m’ajudes a trobar l’Irina i jo

t’ajudo a fer-te més jove! Així compartim el premi com a bons germans! De sobte, apareix un altre doctor que porta la Irina a l’esquena, inconscient.

- Crec que no caldrà compartir el nostre premi! En Fiódorovitx carrega la pistola mentre l’acosta al seu cap. En Nikolai pensa en els últims segons de la seva vida. Com va poder confiar en el Guardià? Com ha pogut ser tant idiota! També podria haver deixat l’Irina a l’altre banda de la porta petita i ella s’hagués salvat… Ja no tornarà a veure mai més a la Tània… Les emparances que tenia s’han esfumat. Pensa que tot s’acaba.

- Adéu Ivànovitx! En aquell moment sent el tret de la bala traspassar el seu crani, i una capa negra cobreix els seus ulls.

20

_________________________________________________________________________________

RELAT 20: Categoria 1 – 3r d’ESO – Modalitat A – Escriu un final alternatiu a la novel·la _________________________________________________________________________________

Pseudònim: Susi

Inspira fort intentant tranquil·litzar-se. Encara queden més de dues hores per trobar-se amb en Kovtunentko. Desitja que no entri ningú, que el deixin en pau. Vol estar tot un vespre sol, sense que ningú l’hi impedeixi reflexionar sobre els problemes que té estan allà tancat.

-Què faig?

-On sóc?

-Que hi ha algú?- es pregunta ell mateix i fa un sal del llit.

S'ha adormit. De sobte, s'ha despertat d'un malson terrible, un malson que no oblidarà mai. Un malson que ni ell creu que es faci realitat, sortir d'aquell món tant estrany, el CIRU. Mentre pensava en el maleit malson, algú ha entrat per la porta:

-Nikolai, vols esmorzar?- li va preguntar una senyora que feia pinta de ser una cuinera d'algun restaurant de per allà a la vora.

-No, gràcies, no tinc gana!

La senyora va marxar d'aquella habitació i en Nikolai va aprofitar per vestir-se amb una roba neta i un cop ha acabat, ha sortit de la seva habitació i ha anat a donar una volta per allà dintre.

En sortir de l'habitació, s'ha trobat a la Tània que l'esperava a davant de la porta.

-Què fas aquí?- li va demanar la Tània sorpresa de tot plegat.

-Quan vaig tenir l'accident amb la moto vaig venir a parar aquí... I tu?

Van anar cap al bar que hi havia dues plantes més avall.

-T'explico, a mi m'han dit que et trobaria aquí i he vingut.

En Nikolai es posa les mans al cap i respira fons una vegada, dues, tres i fins a deu, per tranquil·litzar-se.

-I com ho vas descobrir que estava aquí?- li demana en Nikolai.

-Em van enviar un correu electrònic des de el CIRU, dient-me que estaves aquí empresonat.

En Nikolai no s'ho podia creure, li van prometre que no ho sabria ningú que estava aquí al CIRU, ni la seva família, ni la Tània que és la seva novia, ningú. En Nikolai es posa a plorar i la Tània l'abraça per consolar-lo.

-No ploris- va dir-li la Tània- no val la pena estar trist perquè no hi guanyaràs res i a més ara estem junts aquí i no ens hem de queixar, aquí estem segurs.

La Tània agafa un mocador de la seva butxaca i li dona en ell, perquè veu que el necessita, en Nikolai es moca i s'eixugui les llàgrimes que li baixen per el seu rostre i després se'l guarda ell a la seva butxaca, agafa les mans de la Tània i li fa un petó per donar-li les gràcies per tot el què ha fet per ell i se'n van directes a l'habitació d'en Nikolai, es posen el pijama i s'estiren al llit tots dos junts, abraçats.

21

_________________________________________________________________________________

RELAT 21: Categoria 1 – 3r d’ESO – Modalitat A – Escriu un final alternatiu a la novel·la _________________________________________________________________________________

Pseudònim: Vittorio 172

-“La teva estada aquí s’acaba, noi, aquesta nit mateix fotem el camp”- va dir l’Aleksei Kovtunenko. “Quin boig”, va pensar en Nikolai. Va deixar que l’ Aleksei se n’anés assentint a tot el que deia però l’únic que volia el Nikolai era reflexionar. Com pensaven escapar si l’organització del CIRU els havia posat a tots un xip? A més a més,, sabien que si sortien, cosa que ja era difícil per la seguretat del centre, s’haurien d’ enfrontar a tota una vida nòmada, degut a que tant els CIRU com el govern els buscaria sense parar, i a sobre, on podrien anar? Perquè tots els seus familiars, companys i amics pensen que ell està mort i creurien que seria alguna broma de mal gust (lògicament) i inclús podrien arribar a l’extrem de trucar a la polícia. En definitiva, que la idea que l’Aleksei proposova era una total ridiculesa. Com podia l’Aleksei pensar així? Anaven a ajudar al seu país, Ucraïna, un país amb una grandíssima història(d’acord, la URSS) i l’Aleksei es volia escaquejar de servir a la pàtria? No home no, el Nikolai aniríria ara mateix a parlar amb el “Doctor X” (no se’n recordava del seu nom de veritat, però aquest ja li semblava prou xulo) i amb l’Svetlana Bukarova d’això que acabava de passar amb el Kovtunenko. De camí al despatx dels abans mencionats, el Nikolai va començar a donar-li voltes a l’assumpte i, només va fer que treure’n avantatges: ja no s’hauria de preocupar més dels estudis, ja no hauria de viure amb la seva germana i el seu cunyat, viuria en una habitació de luxe, s’oblidaria de la noia aquella la qual només li havia donat problemes... Això sí, trobaria a faltar, i molt, la seva preuada Ninja, l’única cosa que el feia sentir viu abans que passés tot això. A més a més, la Irina havia aconseguit adaptar-se, sí, és veritat, amb dificultat, però com tot, havia aconseguit assumir així que, després d’aquesta reflexió va decidir finalment obrir la porta del despatx del Doctor X. En Nikolai els va contar què havia passat i, gràcies a això, l’ Aleksei no va poder escapar-se de servir a la seva pàtria. Després d’això, al Nikolai se’l va premiar ascendint-lo a sotsdirector del laboratori, i va demostrar una gran col·laboració cap al CIRU i cap al govern. Juntament amb l’Svetlana i, òbviament, amb tots els altres treballadors del laboratori, van aconseguir fer una espècie de medicament el qual et podia fer més gran o més jove, això sí, tenia certes regulacions: mínim d’edat, 12 anys, i no es podia administrar a gent major de 65 anys. Amb aquest medicament, tant l’ organització CIRU (realment, el govern) i la farmacèutica TOCC (que després es va saber que aquesta suposada “farmacèutica” era també el govern ucraïnès) es van fer absolutament riques, guanyaven quantitats abismals de Grivnes (moneda ucraïnesa) i tot això ho va recaptar el govern. En quant al Nikolai, l’Svetlana i la resta de l’equip, se’ls va fer una estàtua a un dels parcs més bonics de Kiev (això sí, a l’ estàtua, el Nikolai es deia “Markus” per mantenir la tapadora i van ser recordats per crear un medicament que va canviar la història de la Medicina. Mentre estaven vius, el Nikolai no va trobar a faltar res de la seva anterior vida, bé, d’acord, és veritat, va trobar a faltar la seva Ninja, però absolutament res més... així doncs, que es pot dir que va encertar no al cent per cent, però un noranta-cinc per cent en escollir treballar per al govern.