Tesina Gustavo Pires de Andrade Neto_Annexos

7/25/2019 Tesina Gustavo Pires de Andrade Neto_Annexos

1/69

I

Annexos

Annex I - ndex del Projecte de Tesis

Annex IIEstudis de casos de rehabilitaci de barris a Catalunya (1979-2008)


2/69

II

Annex I

ndex del Projecte de Tesis

Ttol provisional:Objectius i paradigmes a la rehabilitaci de barris a Catalunya (1979 2008)

Introducci

Captol I: Els barris i la seva transformaci (marc conceptual)

(contingut igual als captol 1 i 2 de la Tesina de mster)

Captol II: Lmfasi en la intervenci en lespai pblic en els projectes de rehabilitaci urbana

II.a) Larticulaci ila inserci urbana

II.b) Lespai pblic com a estructura urbana

III.c) Lespai pblic com a espai cvic

Captol III:La visi estructural i estratgica a la rehabilitaci urbana

III.a) Una nova accessibilitat per a la perifria (- la reducci de distncies)III.b) La resignificaci de la perifria - les noves centralitats i equipaments ds

metropolit

Captol IV: La rehabilitaci urbana com a resposta integrada per a necessitats mltiples

IV.a) La necessitat danlisi i actuacions integrades

IV.b) Especificitats del projecte durbanitzaci en les intervencions integrals

Captol V: La sostenibilitat com a perspectiva integral en el camp de la rehabilitaci urbana

V.a) La sostenibilitat ambiental com a element de projecte de rehabilitaci urbana

V.b) La sostenibilitat ambiental com a conductora del projecte de rehabilitaci urbana

Bibliografia


3/69

III

Annex II

Estudis de casos de rehabilitaci de barris a Catalunya (1979-2008):

Els barris fronterers de la Serra den Mena (Santa Coloma i Badalona)

Ca nAnglada (Terrassa) Can Jofresa (Terrassa)

Sant Cosme (El Prat del Llobregat)

La Mina (Sant Adri del Bess)

El Barri Vell (Girona)

Aquest annex presenta una lectura en clau urbanstica de la problemtica i dels respectius projectes de

rehabilitaci de sis casos seleccionats de rehabilitaci urbana a Catalunya. Es poden observar les

principals dimensions de la intervenci urbanstica que afronta aquest tipus doperaci, aix com

diferents solucions que shan plantejat.

Aquest treball enfoca lanlisi dels projectes en els seus aspectes urbanstics, s a dir, la base material,

encara que no nica, dels problemes dels barris, tot i reconeixent que les solucions urbanstiques

estan acompanyades daltres, i que els problemes daquests barris no permeten aproximacions

sectorials, sin ms aviat integrades. De fet, una qesti central daquests projectes de rehabiltaci s la

intervenci integral, s a dir, sn actuacions que integren diferents vessants per a resoldre els

problemes del barri.

Dacord amb les tipologies de barris amb necessitats de rehabilitaci presentades anteriorment (criteri

tipolgic), shan definit almenys un cas de cada tipus, que en aquest sentit sn casos representatius dels

tipus de barri. Per a cada tipus de barri, shan triat casos significatius per la intervenci que shi realitza,

que tenen la seva importncia relacionada a la grandria de la intervenci (major rea i inversieconmica que suposen) i rellevncia de les innovacions que aporten en lmbit dels projectes de

rehabilitaci urbana.

Es tracta dun casdurbanitzaci marginal: Serra den Mena(amb una part caracteritzada de ciutat-jard

econmica); un barri de malla urbana precria: Ca nAnglada (un eixample de baixa qualitat); tres casos

de rehabilitaci de polgons dhabitatge: Can Jofresa, Sant Cosme i La Mina; i per fi un cas de

rehabilitaci de nucli antic: el Barri Vell de Girona.

En relaci a lestat dexecuci dels casos presentats, tamb es verifiquen diferents situacions: Un cas de

projecte no realitzat o pendent de realitzaci (Can Jofresa) i cinc casos de projectes ja executats o quasi

complerts (els altres casos). Evidentment, els diferents nivells dexecuci no permeten establir

comparacions directes i de la mateixa manera entre tos els casos. La presentaci dels casos ensenya de

manera variada els continguts dels projectes, de la seva execuci i tamb daccions externes als

projectes per que han estat pertinents als processos de transformaci dels barris.

En un altre nivell de classificaci, dacord amb la iniciativa del projecte de rehabilitaci, sn 3 projectes

inclosos a la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya: Serra den Mena, Ca nAnglada i Sant Cosme;

un de promoci municipal: el Barri Vell de Girona; un consorci: La Mina; i un projecte de responsabilitat

de lAdigsa: Can Jofresa.


4/69

IV

I.ELS BARRIS FRONTERERS DE LA SERRA DEN MENA

Superfcie: 203,14 ha;

Nmero dhabitants: 87.871 (lany 2003);

Municipis: Santa Coloma de Gramenet1i Badalona

2(Provncia de Barcelona)

Cronologia

Anys 20 Primeres ocupacions, de baixa densitat.

Anys 50 Creixement poblacional i densificaci dels barris

1953 El Pla Comarcal planteja plans parcials sobre territoris ja ocupats de la Serra den Mena.

Anys 70 Construcci de molts dels polgons dhabitatge.

1976 El Pla General Metropolit passa a orientar el planejament daquests barris.

1995 Construcci de la Rambla del Fondo (Santa Coloma de Gramenet).

1997Programa URBAN.

2004 Comenament del Projecte dIntervenci Integral dels 7 barris de la Serra den Mena.

1 Santa Coloma de Gramenet s una ciutat de lrea metropolitana de Barcelona, a la Comarca del

Barcelons (Nord). Compta amb una poblaci de 117.336 habitants (any 2008) i presenta una superfcie

de 7 km2, amb topografia bastant accidentada (densitat de poblaci de 16.672,3 hab./km2) (IDESCAt). El

centre de Santa Coloma de Gramenet est a una distncia de prop de 10Km del centre de la ciutat de

Barcelona.

La ciutat es troba situada a l'Est delriu Bess,entre laSerralada de Marina i el pla deBadalona.Limita al

Nord amb el municipi deMontcada i Reixac,a l'Est amb el deBarcelona,a l'Oest amb el deBadalona i alSud amb el deSant Adri de Bess.2Badalona s una ciutat de lrea metropolitana de Barcelona, a la comarca del Barcelons (Nord), a la

riba esquerra del riu Bess. Amb una poblaci de 215.329 habitants (any 2008) s el tercer municipi ms

poblat de Catalunya i ns el ms gran de la regi anomenada Barcelons Nord o Baix Bess, formada

tamb per Santa Coloma de Gramenet i Sant Adri de Bess. La seva superfcie s de 21,2km2 (densitat

de poblaci de 10.166,6 hab./km2) (IDESCAt). El centre de Badalona est a una distncia de prop de

10Km del centre de la ciutat de Barcelona.

Limita al sud-oest amb el municipi deSant Adri de Bess;a l'oest ambSanta Coloma de Gramenet i

Montcada i Reixac (aquest ltim de la Comarca del Valls Occidental); al nord amb Sant Fost de

Campsentelles (tamb de la Comarca del Valls Oriental); al nord-est amb Tiana i Montgat (de laComarca del Maresme); i al sud-est amb la marMediterrnia,amb 4,8 km de platja.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Bes%C3%B2shttp://ca.wikipedia.org/wiki/Serra_de_Marinahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Badalonahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Montcada_i_Reixachttp://ca.wikipedia.org/wiki/Barcelonahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Badalonahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Adri%C3%A0_de_Bes%C3%B2shttp://ca.wikipedia.org/wiki/Barcelon%C3%A8s_Nordhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Barcelon%C3%A8s_Nordhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Adri%C3%A0_de_Bes%C3%B2shttp://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Coloma_de_Gramenethttp://ca.wikipedia.org/wiki/Montcada_i_Reixachttp://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Fost_de_Campsentelleshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Fost_de_Campsentelleshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Tianahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Montgathttp://ca.wikipedia.org/wiki/Mediterr%C3%A0niahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Mediterr%C3%A0niahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Montgathttp://ca.wikipedia.org/wiki/Tianahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Fost_de_Campsentelleshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Fost_de_Campsentelleshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Montcada_i_Reixachttp://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Coloma_de_Gramenethttp://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Adri%C3%A0_de_Bes%C3%B2shttp://ca.wikipedia.org/wiki/Barcelon%C3%A8s_Nordhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Adri%C3%A0_de_Bes%C3%B2shttp://ca.wikipedia.org/wiki/Badalonahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Barcelonahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Montcada_i_Reixachttp://ca.wikipedia.org/wiki/Badalonahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Serra_de_Marinahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Bes%C3%B2s


5/69

V

Lrea anomenada Serra den Mena es refereix a un conjunt de barris ubicats a la serra de mateix nom, ala frontera administrativa dels municipis de Santa Coloma de Gramenet i Badalona, al Consell ComarcalNord del Barcelons, prop del Riu Bess. Est composada per 7 barris: al terme municipal de SantaColoma de Gramenet (en la vessant nord-oest), estan els barris de Safareigs i Raval, Santa Rosa i El

Fondo i al terme municipal de Badalona (en la vessant sud-est) es troben els barris de Sant Antoni deLlefi, Sant Joan de Llefi, La Salut i La Pau.

T una superfcie de 203,14 hectrees en una topografia accidentada, i comptava lany 2003amb una

poblaci de 87.871 habitants. La seva rea urbana, densament poblada, presenta diferents tipus

dinfrahabitatge, com cases dautoconstrucci, edificis sense ascensor i polgons dhabitatge .

Els primers habitatges a la Serra den Mena daten dels anys 20, quan hi havia algunes poques segones

residncies i unes quantes casetes dhortes, que molt sovint es van anar reconvertint en habitatges

dautoconstrucci. En la vessant nord-oest de la serra (municipi de Santa Coloma de Gramenet),

locupaci inicial seguia un model urb de parcellacions tipus ciutat-jard, amb presncia de cases

allades. En la vessant sud-est (sobretot La Salut i La Pau, al municipi de Badalona) les construccionseren ms precries, en general subicaven en parcellacions suburbanes, amb carrers estrets, sobre

parcelles de faana tamb estretes i de llarga profunditat. Laccs a aquestes rees es feia des de la

carretera NII, de connexi entre Barcelona i Badalona.

Entre els anys 20 i 30, el Sindicato Obrero Anarcosindicalista CNT va comprar terrenys (fins 51,6 ha)

que va parcellar i vendre en els barris del Fondo, Santa Rosa i Raval3.

Locupaci era dificultada per la topografia accidentada, prpia de la carena de la serra, que dificultava

la continutat del traat, i donava origen a carrerons, passadissos o cul-de-sac (que sovint han derivat en

nuclis dinfrahabitatge, com s el cas del Passatge de Peius Gener, a la Salut).

Als anys 50, els municipis de Santa Coloma i Badalona, a ms daltres del voltant de Barcelona, van

crixer a un ritme molt rpid en funci de la intensa immigraci, accelerant aix els problemes

d'habitatge i van provocar cert desequilibri urbanstic. Serra den Mena es va anar ocupant molt ms

intensament a partir daquesta dcada, quan va comenar un procs despeculaci del sl, aprofitant -se

de la manca de planificaci i de la demanda per habitatges, motivada per les fortes pressions

demogrfiques.

Les operacions de parcellaci es succeen amb poca formalitat legal i subicaven en terrenys de

topografia difcil i sense previsi dinfraestructures urbanstiques. En general, les parcelles eren venudes

a prestacions, i el comprador es comprometia a fer crrec dels serveis daigua, electricitat, et c. Pagada

lentrada, els nouvinguts podien ocupar la parcella i edificar-la, en general autoconstruint les seves

cases, entre mitgeres, primerament de planta baixa i desprs amb pis, amb baixos estndards

constructius i al marge dels reglaments.

El Pla Comarcal del 1953 va plantejar plans parcials sobre territoris ja ocupats a la Serra den Mena, on

subicaven urbanitzacions particulars dels anys vint. Amb el pretext de connectar els teixits urbans

existents, el Pla va posar en marxa nous mecanismes de pro ducci dhabitatge, omplint els espais amb

nova edificaci, sobretot edificis allats entre espais oberts (aquest model correspon a bona part del

sector de Llefi, Gran Sol, La Gallina Blanca, o Sant Joan de Llefi, Ibusa, a Badalona; i Santa Rosa, a

Santa Coloma, per exemple).

3SAGARRA, Ferran. Acceso a la urbanidad en la regin metropolitana. Barcelona democrtica. 2005.


6/69

VI

Els primers edificis allats o agrupats de ms alada sorgeixen al comenament dels anys 60, i vansuposar el comenament duna creixent densificaci del barri. Sha de destacar que molts daquestsedificis tenien 4 o ms plantes, per sense ascensor i els seus habitatges tenien dimensions moltredudes, amb menys de 50m2 (en el barri de La Pau i el Fondo, ms de 80% dels edificis no tenenascensor). Els nous edificis van substituir una part del teixit parcellari i edificatori inicial perconstruccions de major alada i densitat, resultat unes densitats molt elevades, entre 200 i 300

habitatges per hectrea.

A partir dels anys 70 es verifica un veritable canvi del padr docupaci, amb la construcci denombrosos polgons dhabitatge. Tot i que hi van haver promocions privades, l'Administraci, tantestatal com local, apareix com un actor de relleu pel volum de la promoci d'habitatge pblic que hifar. El Patronato Local de Viviendas de Renta Limitada va produir 1400 habitatges a ls barris de Llefi iLa Salut a Badalona (Verge de la Salut, Verge Assumpta, Ronda de Sant Antoni de Llefi, Ibusa, La GallinaBlanca, Manzana XIII, Avinguda Sant Salvador - Pars i Carrer Guash).

s tamb als 70 que les associacions de vens van comenar a reivindicar la millora del barri, impulsant la

construcci daparcaments diniciativa venal en els espais dels polgons (sobretot a Llefi), en una

iniciativa pionera a lrea metropolitana. El dficit daparcament havia estat decorrent de la no obli gaci

de fer aparcament vinculats als habitatges i el progressiu augment del parc automobilstic. Com a

resultat, els cotxes ocupaven les vies i zones verdes. El PGM de 1976 va intentar racionalitzar aquesta

situaci, reservant espais per a equipaments i proposant lesponjament amb zones verdes i obligant la

vinculaci de fer aparcaments als habitatges.

Les intervencions que es van anar fent als anys segents als barris de la Serra d'en Mena corresponien a

un "urbanisme d'urgncia", s a dir, un urbanisme promogut pel sector pblic, dedicat a promoure uns

nivells mnims durbanitzaci, especialment en matria de clavegueram i vialitat, i de dotaci

dequipaments, en un context urb que tamb mancava de zones verdes i indisciplina generalitzada en

l'execuci d'obres particulars.

Ja al final dels vuitanta, la nominaci de Barcelona com a seu olmpica va donar loportunitat derealitzar-se un urbanisme ms estructurant, amb intervencions de major calat, implicant grans

transformacions. En aquest sentit, ladministraci local va promoure intervencions que van redissenyar

lespai urb, com larranjament del sector de la Plaa del Rellotge, al Fondo, o de les illes de cases al

Passatge de Sant Jordi, al Raval, aix com la reconstrucci del Parc del Motocross, a Santa Rosa i el Pont

del Molinet sobre el Bess.

Lany 1995 es va construir la Rambla del Fondo i tamb als noranta es van desenvolupar programes de

rehabilitaci urbana, amb fons comunitaris de lURBAN, a ms dactuacions del Fons de Cohesi de la

Uni Europea, amb la voluntat de cohesionar i dotar de qualitat urbanstica els sectors de la ciutat que,

aleshores, nestaven ms necessitats.

El programa URBAN, que antecedeix en molts aspectes lactual pla dintervenci integral basat a la Llei

de Barris, va promoure la dotaci dequipaments, accs al transport pblic, xarxes de serveis, la

participaci ciutadana, s a dir, impulsava un conjunt de poltiques que pretenien superar les condicions

inicials de marginaci urbanstica i socioeconmica del barri.

Larribada del metro de la lnia 1 vermella (estaci del Fondo) va suposar una millora significativa de la

connectivitat, decisiva per a incorporar els barris de la Serra den Mena a la realitat metropolitana de

Barcelona (igualment, la futura lnia 9 del metro, amb estacions a Santa Rosa, Llefi i la Salut, impulsar

la mobilitat en mbit metropolit).

Malgrat les accions realitzades, a partir dels anys noranta es tornen a incrementar els dficitssocioeconmics al barri, en funci de la nova onada immig ratria extracomunitria, agreujant els


7/69

VII

casos dinfrahabitatge (situacions que fins ara tampoc estaven ben b resoltes), suposant nous reptes

per a la rehabilitaci del barri.

Lany 2004 els ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet i de Badalona van deci dir impulsar el

Projecte dintervenci integral dels 7 barris de la Serra den Mena , als respectius barris fronterers.

Amb la coordinaci del Consell Comarcal del Barcelons, ambds municipis van presentar conjuntament

el projecte a la primera convocatria del la Llei de Barris.

El programa va tenir la major part de les actuacions realitzades als seus primers 4 anys (la durada regular

del programa), tot i que segueixen algunes de les activitats previstes en el projecte.

Caracteritzaci urbanstica

La configuraci urbanstica dels barris que composen la Serra d'en Mena ha estat molt condicionada per

la topografia del seu territori, ocupant una serra que s la frontera natural i al mateix temps

administrativa dels municipis de Santa Coloma i Badalona.

Des de la formaci del barri, el carener de la serra den Mena (on se situa el carrer Circumvallaci)suposava la separaci dels dos municipis, cadasc en una vessant diferent. Daltre banda, el mateix

carener s el centre geogrfic del conjunt de sectors que conformen la Serra den Mena. Aix, la

Circumvallaci presenta una paradoxal doble condici en lestructura interna del barri: s alhora lmit

dels municipis i centre dels barris fronterers.

La comunicaci a linterior del barri s difcil a les zones ms prximes a la carena, perqu molts carrers

transversals no tenen continutat als voltants de la Circumvallaci, en funci de la pendent existent.

Aquesta zona ms alta del barri, pateix tamb de manca dactivitats econmiques i serveis, expressant

significatives diferncies entre les zones ms baixes de cada un dels barris i les zones ms prximes a la

carena, que serien les ms perjudicades.

Com sha vist, en el desenvolupament del barri, han estat decisius la manca de planificaci i

lespeculaci del sl, que associades van generar el sorgiment de parcellacions de precria urbanitat. A

ms, la construcci de nombrosos polgons dhabitatge ha configurat fortament el barri.

En general, es pot caracteritzar la morfologia urbana daquesta mplia i complexa rea urbanitzada de la

segent manera dacord amb cada vessant:

En la vessant sud-est (municipi de Badalona), predominen carrers estrets i parcelles de front

petit, presentant dificultats dadaptaci a la regularitat dels traats per les dificultats

topogrfiques derivades de la vessant de la serra;

En la vessant nord-oest (municipi de Santa Coloma de Gramenet), alguns traats dels carrerssn ms adaptats a la topografia, mentre els altres transversals presenten forts desnivells, fins

i tot amb escales (com als carrers Pau Clars, Sant Ernest i al passatge de la Victria). Les

amplades dels carrer oscillen entre 6 i 8 metres, com en la seva configuraci inicial.

El teixit parcellari i edificatori inicial de les antigues parcellacions suburbanes ha estat massivament

modificat per tipologies com cases entre mitgeres, edificis allats i agrupats que han densificat el sector

(entre 200 i 300 habitatges/ha en algunes parts).

La densificaci del teixit ha generat moltes vegades condicions dhabitabilitat poc favorables, com la

manca de patis dilla . A lavinguda Marques de Sant Mori, a Llefi, es localitzen molts fronts de blocs

dhabitatges (construts als anys 70).


8/69

VIII

En general, la qualitat de les construccions en tota la Serra den Mena s molt baixa, presentant molts

casos dhabitatges autoconstruts que han evolucionat al llarg de les dcades i edificis que presenten

baixos estndards constructius. A ms de la manca de manteniment dels habitatges, tamb existeixen

mltiples nuclis dinfrahabitatge, sobretot a les parts dels barris ms prximes a la carena, a alguns

passatges i interiors dilla.

El PGM - Pla General Metropolit, del 1976, s la figura de planejament general que ordena els Barris de

la Serra den Mena. Estableix un sistema de vies bsiques que envolten les vessants de la Serra den

Mena, reconeixent el paper de via bsica del carrer Circumvallaci, i considera la major part de la xarxa

viria en les dues vessants de la serra com a vialitat local. s en relaci a aquesta vialitat l ocal on shan

anat produint a travs de la Llei de Barris la major part de les actuacions que busquen vertebrar i

millorar la mobilitat al barri.

El PGM va intentar racionalitzar locupaci, proposant lesponjament del barri. En aquest sentit, es va

qualificar com a espais lliures, zones verdes i equipaments la major part dels sls disponibles quan es va

fer el Pla (el 1976), per tal de fer possible les intervencions de requalificaci i millora. En relaci a les

zones verdes, ms dun ter daquesta superfcie encara queda pendent dexecuci.

Les zones edificables van ser qualificades majoritriament de zona 13b, de densificaci urbana semi -

intensiva, establint parmetres que milloren les condicions dhabitabilitat dels habitatges i obligant la

vinculaci de fer aparcaments als habitatges.

Intervencions

Entre els anys de 2004 i 2008, es va desenvolupar el Projecte dintervenci integral dels 7 barris de la

Serra den Mena, integrant del Programa de Barris, derivat de la llei de barris.

El projecte, presentat conjuntament pels ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet i de Badalona amb

coordinaci del Consell comarcal del Barcelons fa front a un tema de primera importncia per a la Lleide Barris: acabar amb les fronteres dins el territori, tenint com a principal intervenci un conjunt

dobres viries i a lespai pblic que busquen vertebrar el seu territori.

De fet, malgrat la proximitat geogrfica i condicions de vida comuns, els barris fronterers de la Serra

den Mena manquen de cohesi i mobilitat interna. A travs del projecte, es pretn normalitzar el

funcionament del barri internament i en relaci al seu entorn urb, programant actuacions fsiques, com

la millora de la mobilitat i actuacions en nuclis dinfrahabitatge, a ms daccions de dinam itzaci

socioeconmica i cohesi social.

El projecte ha definit els eixos estratgics segents:

Vertebrar els barris i la seva connexi amb el Barcelons Nord, a partir de la lnia de carena, el

carrer de Circumvallaci, mitjanant la seva reurbanitzaci;

Millorar la qualitat general de lurbanitzaci, amb lobertura de carrers i la creaci de noves

places (tamb esponjant el barri);

Reconstruir els trams superiors dels carrers que accedeixen al carrer de Circumvallaci.

Eliminaci dinfrahabitatges (especialment presents als passatges i interiors dilla);

Creaci i millora despais pblics i equipaments;

Fomentar la rehabilitaci (especialment dels espais comuns dedificis);

Rehabilitar els equipaments socials dels barris;

Prendre mesures de sostenibilitat en el desenvolupament urb, en els espais i equipaments

pblics;


9/69

IX

Impulsar els plans de convivncia i programes de cohesi social i desenvolupament comunitari

(millorant la integraci dels immigrants.;

Fomentar la participaci ciutadana i el teixit associatiu del barri;

Dinamitzar lactivitat econmica (plans de dinamitzaci comercial nous usos a la

Circumvallaci).

(Reconversi del carrer de la Circumvallaci, remodelaci dilles i intervenci

als carrers propers al carener de la Serra den Mena)

Dacord amb el projecte, el carrer Circumvallaci, al carener de la Serra, ha de passar per una

reconversi total amb quasi un quilmetre dextensi, entre la Plaa de la Torre de lOu, prop del Riu

Bess, i la Plaa de la Pau, per a convertir-se un nou eix urb, passeig, espai de relaci cvica (un espai

que deixa de ser frontera per a ser un espai central).

Aquesta obra, quasi totalment executada actualment, haur de vertebrar el barri, integrant el teixit de

les dues vessants, facilitant la seva connexi amb tot lmbit del Barcelons Nord, connectat a la xarxa

viria bsica metropolitana, convertint la Circumvallaci en un nou espai de cohesi funcional i social

dels barris de les dues vessants de la serra.


10/69

X

El projecte per a la Circumvallaci estableix un mateix criteri dactuaci de punta a punta de la via,

superant les diverses irregularitats en el seu traat i seccions. El projecte suposa mantenir al llarg de tot

el recorregut dos carrils de circulaci mnima de 3 metres dam plada en doble sentit, que permeti la

circulaci dautobusos, dues voreres per a vianants duna amplada mnima de 2,40 metres amb nou

paisatgisme i mobiliari urb de qualitat i soterra els contenidors de recollida descombraries i recollida

selectiva.

Complementriament, es promou loferta de nous aparcaments soterrats a lentorn immediat de la

Circumvallaci i es preveuen unes franges de serveis, com rees de crrega i descrrega i parades de

bus, per a les necessitats quotidianes dels vens i de les activitats comercials.

Aquesta reconversi sacompanya dactuacions de millora en les connexions de la xarxa viria local amb

la via renovada, obrint els trams superiors dels carrers que accedeixen a la Circumvallaci, fent ms

eficient el conjunt de la xarxa i per tant facilitant la mobilitat entre els barris (com lenlla de la

Circumvallaci amb els carrers Goya i Richard Strauss). El refor de la connexi viria es complerta amb

la remodelaci de lavinguda Vidal i Barraquer entre la plaa Salvador Dal i el carrer Ramiro de Maeztu,

a Badalona, completant la connexi metropolitana a travs de lenlla amb lavinguda Pius XII i el pontdel Molinet, en lextrem sud de lrea.

Lactuaci sobre la xarxa viria, es vincula a actuacions de creaci de nous espais pblics i urbanitzaci

de carrers, suposant una substancial millora de la xarxa daquest espais.

Es preveuen actuacions de millora en lurbanitzaci de carrers, bsicament dels carrers ms antics dels

barris. En aquest sentit es planteja la renovaci complerta dels carrers del barri de La Pau, una bona part

dels carrers en la part ms alta del barri de La Salut, com els carrers Joan Valera, Richard Strauss i Vctor

Balaguer, i en les trames ms altes del barri de Llefi.

La millora en lurbanitzaci contempla un ampli ventall daccions, com la renovaci dels paviments,

arbrat, mobiliari urb, millora de les xarxes de serveis, lampliaci de voreres, renovaci dels passos de

vianants, senyalitzaci i installaci descales mecniques.

Algunes accions localitzades previstes en el Pla, anomenades Unitats dActuaci UA, serveixen per a

remodelar parts determinades del barri, a travs de projectes especfics. Corresponen a aquesta

modalitat dintervenci accions que busquen obrir nous trams de carrer, per a garantir la continutat

viria i tamb actuacions de remodelaci de nuclis dinfrahabitatge.

Un exemple dUnitat dActuaci s la UA1-Llefi, que busca resoldre la constricci en un punt

determinat del carrer Circumvallaci que impedeix una mobilitat fluda i contnua en tot el seu

recorregut.

Concretament sobre nuclis dinfrahabitatge, les actuacions sobre el passatge Sant Pasqual, en la vessant

de Santa Coloma, i la Unitat dActuaci de La Salut, en la vessant de Badalona, projecten la remodelaci

total daquestes rees.

Per a assolir als objectius de cohesi social, es potencien els espais, equipaments socials i serveis pblics

a disposici del conjunt de la poblaci resident, en un marc global que superi les dinmiques sectorials,

posant en relaci entre s els barris de les dues vessants de la serra den Mena. En aquest sentit, es

planteja la millora en la llar dinfants i ladequaci dun local a carrer Pirineus per a equipament

comunitari (ambds en la zona dEls Pins en la vessant de Santa Coloma de Gramenet), i ladequaci del

local del Centre Socioeducatiu Illa dels Msics (en la vessant de Badalona).


11/69

XI

Per a promoure la rehabilitaci dels elements collectius dels edificis (construts sobretot als anys

seixanta i setanta) es plantegen instruments i ajudes per a fomentar la millora dels elements comuns i

de laccessibilitat, especialment amb la implantaci dascensors (a travs doficines de rehabilitaci que

gestionin els recursos pblics disponibles i donin suport tcnic als propietaris i vens).

El foment de la sostenibilitat en el desenvolupament urb suposa que totes les actuacions del projecte

pretenen assolir nous nivells de sostenibilitat. En aquest sentit, les millories en lurbanitzaci dels carrers

incorporen criteris deficincia lumnica, sistemes de senyalitzaci ms eficients, recollida de deixalles i

aprofitament de laigua fretica per al rec dels espais pblics. Igualment, les actuacions en els

equipaments comporten millores en leficincia energtica, amb la implantaci dinstallacions denergia

solar.

Per a dinamitzar econmicament els barris, el projecte dna cobertura financera a dos programes de

lAjuntament de Santa Coloma de Gramenet: el Pla de dinamitzaci comercial del Fondo i a una acci

integral de prevenci i intervenci amb joves de famlies en risc dexclusi social anomenat Prepara el

teu futur.

Altres iniciatives que composen el projecte sn la creaci de lObservatori de Barris, que s una eina de

seguiment i valoraci de la repercussi de les intervencions que sestan executant, i la creaci de

diferents mitjans per a difondre informaci, com el Punt dInformaci de la Serra den Mena, ledici de

la Revista de la Serra den Mena i un portal web.


12/69

XII

II.CA NANGLADA

Superfcie: 54ha;


Municipi: Terrassa4

Cronologia

1919 Presentaci del primer Pla Vinyals (no aprovat) que preveia un eix diagonal al barri.

1930 Presentaci del segon Pla Vinyals, que ja presentava les caracterstiques que guiarien el desenvolupament del

barri els anys posteriors

1933 Aprovaci del Pla Vinyals, que seria vigent a Terrassa pels 30 anys segents.

1945 El barri de Ca nAnglada tenia noms 4 habitants al comenament daquest any. A partir daleshores,

comencen a arribar nous vens, sobretot immigrants.

1950 Ca nAnglada t 808 habitants.

1951 Presentaci dun Pla General per a Terrassa (no aprovat) per part de la Comissi Superior dOrdenaci

Provincial, dirigida per larquitecte Manuel Baldrich i Tibau.

1955 Ca nAnglada t 4.859 habitants.1958Sacaba la construcci de lesglsia de Sant Cristfol, a la Plaa de Ca nAnglada.

Lelectricitat i laigua corrent van arribar al barri.

4Terrassas una ciutat delValls Occidental que, juntament ambSabadell,exerceix la co-capitalitat de

lacomarca.T una poblaci de 206.245 habitants (any 2008) i una superfcie de 70,2km2 (densitat de

poblaci de 2.939,6 hab./km2) (IDESCAt). El centre de Terrassa est a una distncia de prop de 20Km del

centre de la ciutat de Barcelona.

El municipi es limita al nord amb Matadepera, Mura i Vacarisses, a lest amb Sabadell i Castellar del

Valls, al sud amb Sant Quirtze del Valls, Les Fonts, Rub i Ullastrell i a loest amb Viladecavalls iVacarisses.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Vall%C3%A8s_Occidentalhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Sabadellhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Comarcahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Comarcahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Sabadellhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Vall%C3%A8s_Occidental


13/69

XIII

1962Gran riuada del dia 25 de setembre que va deixar destrucci i morts al barri.

Arribada del Partit Socialista Unificat de CatalunyaPSUC a Terrassa, amb forta presncia al barri.

1965 Ca nAnglada t 11.941 habitants.

Aprovaci del Pla General dOrdenaci PGO, de larquitecte Joan Baca per al municipi de Terrassa (vigent

fins 1983).

1970 Ca nAnglada t 15.750 habitants.1972 Construcci del polgon dhabitatge Vimutasa, de promoci pblica, al nord de Ca nAnglada.

1976Aprovaci del Pla General MetropolitPGM.

1979 Nou ajuntament democrticelecci de lalcalde Manuel Royes Vila, del Partit Socialista de Catalunya PSC.

1983 Aprovaci del nou Pla General dOrdenaci.

1999 Incident xenfob a la nit de festa major de Ca nAnglada, el 25 de juliol, que va acabar amb una persona

apunyalada.

2002 En substituci a Manuel Royes, Pere Navarro, tamb del PSC, passa a ser lalcalde de Terrassa.

2003 Presentaci del Pla General dOrdenaci MunicipalPOUM de Terrassa (actualment vigent).

2004 Aprovaci de la llei de millora de barris, rees urbanes i viles que requereixen una atenci especial, que va

inspirar el Programa de Millora de Barris i rees Urbanes, tamb conegut coma Llei de Barris.

2005 Ca nAnglada t 13.635 habitants.Inici de laplicaci del Pla de Barris del Districte II, als barris de Ca nAnglada, Torre -sana,

Vilardell i Montserrat, amb un perode de durada de 4 anys dexecuci.

2009 Sollicitada la prrroga del Pla de Barris del Districte II.

(vista superior; Masia de Ca nAnglada, polgon dhabitatge, cases autoconstrudesi edifici de nova promoci al barri)


14/69

XIV

(faana a la Riera de les Arenes)

Ca n'Anglada (tamb ortografiat Can Anglada) s un barri deTerrassa que ocupa la meitat occidental del

districte 2, o del Llevant, situat al marge dret de la riera de les Arenes.En una superfcie de 0,54 km2 i

amb ms de 13 mil habitants, el barri presenta gran proporci dedificis dautoconstrucci (la major part

de 2 o 3 plantes) sobre petites parcelles.

El barri est limitat al nord pel Passeig Vint-i-dos de Juliol (l'antiga via del ferrocarril Barcelona-Manresa

de la RENFE), al sud per la carretera de Montcada, a l'oest per l'avinguda de Barcelona i a l'est per

l'avinguda del Valls (riera de Les Arenes5), amb tres places al seu lmit oest: Plaa de les Dones, Plaa de

Catalunya i Plaa dels Pasos Catalans (on est l'escultura Camins, d'Elisa Arimany, de1992,que es troba

en una crulla on convergeixen diferents camins de sortida de la ciutat). Ca nAnglada acull el Centre

Cvic Montserrat Roig, a lAvinguda Barcelona i la biblioteca del Districte 2, al carrer de Sant Cosme (l'any

2001).

Una antiga ermita romnica, lErmita de Sant Cristfol de Ca n'Anglada, ja documentada el segle XI,i laseva masia adjacent, del XV, son considerades les primeres edificacions del barri. Lermita s un edifici

de nau rectangular amb una capalera tamb rectangular i una senzilla faana de porta coronada per un

campanar.Ledifici de la masia es delsegle XV per els precedents docupaci rural deuen ser dorigen

romana, perqu s'aixeca en una zona rica en troballes arqueolgiques daquest perode, entre les quals

es destaca la descoberta d'un sarcfag de plom del segle IV. Ambds edificis encara es mantenen

intactes, ubicats entre els carrers de la Mare de Du del Carme i de la Mare de Du del Mar.

Aquesta zona, fins mitjans del segle XX era al afores del nucli urb de Terrassa i estava gaireb

despoblada. Lany 1945, Ca nAnglada tenia noms 4 habitants. A partir daquest any, lallau migratria

va transformar la demografia al municipi de Terrassa (aix com a Barcelona i altres municipis a la sevaregi metropolitana). Els nouvinguts eren atrets pel creixement de Terrassa i la necessitat de nous llocs

de treball, sovint els ms bsics, a molts sectors de leconomia, per destacant-se la indstria txtil. En

general, els immigrants van autoconstruir les cases amb els seus estalvis. A Ca nAnglada, la ms gran

part dels immigrants en aquest perode, venien dAndalusia, sin tamb nhi havien dExtremadura i

Castilla.

5 La Riera de les Arenes t prop de 15km i es conflueix amb la Riera del Palau, a les Fonts, quan passen a anomenar-se Riera deRub. El 1965, la Confederaci Hidrogrfica dels Pirineus Orientals va comenar el transvasament de la Riera Palau en direcci al

torrent de la Maurina. Linici del transvasament est situat en la confluncia de les actuals avingudes de Josep Tarradell as i delAbad Marce. El 2006 es va proposar un projecte per a cobrir una bona part del recorregut del transvasament.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Terrassahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Riera_de_les_Areneshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Ferrocarrilhttp://ca.wikipedia.org/wiki/RENFEhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Montcada_i_Reixachttp://ca.wikipedia.org/wiki/1992http://ca.wikipedia.org/wiki/2001http://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XIhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XIhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Campanar_de_cadiretahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Campanar_de_cadiretahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_IVhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_IVhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Campanar_de_cadiretahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XIhttp://ca.wikipedia.org/wiki/2001http://ca.wikipedia.org/wiki/1992http://ca.wikipedia.org/wiki/Montcada_i_Reixachttp://ca.wikipedia.org/wiki/RENFEhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Ferrocarrilhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Riera_de_les_Areneshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Terrassa


15/69

XV

A ladcada de 1950,el barri va experimentar un creixement important, passant dels 808 habitants el

1950 als 4.859 el 19556. El flux migratori es va mantenir i augmentar als anys 60 (el barri tenia 11.941

habitants lany 1965 - quan va passar a ser el barri ms poblat de Terrassa - i va arribar als 15.750 el

1970). El mateix municipi de Terrassa va doblar la seva poblaci entre 1950 i 1970, convertint-se en una

de les ciutats catalanes on limpacte migratori va tenir ms importncia.

A mitjans dels anys 70, Ca nAnglada passa a perdre poblaci, en motiu de la crisi econmica i els seus

efectes sobretot a la industria txtil7. A les dcades posteriors, la poblaci es va estabilitzar.

A lmbit urbanstic, es poden diferenciar dues zones a Ca nAnglada, des del seu comenament: la sud

(al sud del carrer Sant Toms), ms antiga, amb petites parcelles i autoconstruda i la nord, docupaci

posterior i amb polgons dhabitatge.

El barri es va formar originriament per la part central-sud, ms enll de lavinguda de Barcelona (antic

torrent deCan Palet), principalment al carrer de Mossn ngel Rodamilans. A ladcada del 1950 va ser

quan el barri va obtenir la seva configuraci definitiva. Ja lany 1958 sacaba la construcci de lesglsiade Sant Cristfol, a la Plaa de Ca nAnglada. Els primers nouvinguts es van anar installant al sud del

barri, on bsicament hi van autoconstruir barraques i cases (que fins els anys 60 eren bsicament de

planta baixa). En general, es construen les cases de manera solidria, el que va linici de les fort

moviment associatiu que va caracteritzar el barri anys desprs.

Als anys 1960 i 1970 el creixement es va concentrar ms a la zona nord, on es van construir polgons

dhabitatges dempreses privades i de promoci municipal. Els primers polgons van ser fets per les

empreses: Vitasa (890 habitatges); Construcciones de Nordeste SA o del Pags (300); i La Cooperativa de

Viviendas Sant Cristbal (40). Els de promoci pblica, van ser 400 habitatges construts per Vimutasa a

partir de 1972.

La riuada del 25 de setembre de 1962 va ser el moment ms trgic del barri i probablement el desastre

natural ms brutal que ha patit la ciutat de Terrassa al segle XX), quan el transbordament de la riera de

les Arenes (i riera del Palau) va destrossar moltes cases i deixar un rastre de morts8.

Aquesta riuada va exposar els problemes urbanstics que patia Ca nAnglada, aix com a altres barris

perifrics terrassencs. Les cases shavien anat situant molt a prop de la riera de les Arenes (i daltres a

altres zones de la ciutat) i amb la fora de les inundacions, van desaparixer moltes daquestes cases.

Malgrat la manca de llibertats i dexpressi poltiques, els vens van atribuir la catstrofe no noms a les

intenses pluges, sin a la imprevisi per part de els autoritats municipals del franquisme, la manca de

planificaci urbana i lespeculaci Inmobiliaria permesa per lAjuntament, que va deixar vendre

parcelles per a construir a zones com aquesta, massa a prop de la riera.

6BALLARIN, Cesar; et alli. Ca n' Anglada Lluita d'un barri. Histria social de Ca n'Anglada: el moviment venal, 1950-1995, 1996.

p. 22.7Op. Cit., p. 22.8En aquesta gran riuada que van patir les zones properes a les rieres de les Arenes, del Palau i de Rub van morir ms de 900persones a tot el Valls. Les dades sn inexactes, se suposa que a Ca nAnglada sembla que van morir 150 persones, i 351 a

Terrassa.
http://ca.wikipedia.org/wiki/D%C3%A8cada_del_1950http://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Palet_(Terrassa)http://ca.wikipedia.org/wiki/D%C3%A8cada_del_1950http://ca.wikipedia.org/wiki/D%C3%A8cada_del_1950http://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Palet_(Terrassa)http://ca.wikipedia.org/wiki/D%C3%A8cada_del_1950


16/69

XVI

La reacci de ladministraci va ser canalitzar la riera de les Arenes, i crear un espai no urbanitzable, que

es convertir a lAvinguda del Valls. Parallelament, va impulsar la construcci de blocs de pisos en

atenci a les necessitats locals,

Contnuament, els vens, reunits a travs de lAssociaci de Ca nAnglada, van anar reivindicant millories

al barri, que mancava durbanitzaci, serveis i equipaments. Lelectricitat i laigua corrent van arribar albarri lany 1958 (abans sutilitzaven pous) i la illuminaci pblica va arribar als anys setanta (fins aquest

moment, el barri quedava completament fosc a la nit). La planificaci de la xarxa de clavegueres es va

fer per iniciativa dels propis vens, i la urbanitzaci bsica dels carrers noms es va realitzar als anys

vuitanta. Mentrestant, els vens van anar millorant les antigues cases.

A lhistoriografia del barri, la lluita venal per la millora del barri apareix associada a la lluita contra el

Franquisme (que va passar a organitzar-se sobretot amb larribada del Partit Socialista Unificat de

CatalunyaPSUC lany 1962 a Terrassa, que va tenir com a integrants, molts vens del barri). En aquesta

poca es forja la llegenda dun venatge lluitador i enrgic, activament implicat en la lluita per la

democrcia i per igualar la seva qualitat de vida amb la resta de la ciutat. Les accions venals, sindicals i

poltiques van tenir com a escenari la Plaa Ca nAnglada, que va passar a ser coneguda popularment

com la Plaza Roja.

El paper de la parrquia de Sant Cristfol, a la plaa, estava ms enll duna senzilla esglsia, perqu

servia com a lloc de reuni de la Junta de Vens. Fins que va morir Franco, els vens shi reunien perqu a

lesglsia no podien entrar armades les forces pbliques de repressi.

Noms a mitjans anys 70, el barri va comenar a rebre equipaments, com les primeres escoles

pbliques. Als 80, ja amb lAjuntament democrtic, es van iniciar moltes obres de millora urbanstica,

dels serveis, equipaments. s tamb en aquest perode quan el barri va passar a tenir activitatcomercial.

Als 80, el barri ja est gaireb tot ocupat, sense parcelles buides. La nova edificaci va anar omplint i

densificant les trames del barri, tant amb les construccions sobre les petites parcelles, com amb els

nous tipus edificatris que agrupaven varies parcelles o nous blocs allats en els terrenys vacants. Al

mateix temps, es va promoure la millora de moltes cases unifamiliars.

Als 90, Ca nAnglada va passar a rebre una nova immigraci, sobretot dorigen magreb i de pasos

hispanoamericans, fenomen que tamb es va observar a altres zones de la regi metropolitana de

Barcelona. En motiu de la immigraci, el barri va tornar a presentar un creixement poblacional positiu.Lany 2005, la poblaci de Ca nAnglada era de 13.635 habitants i una tercera part, estrangera.

Un incident entre vens ms antics i estrangers nouvinguts, a la nit de festa major, el 25 de juliol de

1999, va perjudicar la imatge del barri, fins aquest moment orgulls del seu passat que shavia destacat

en la lluita per la democrcia i per la bona convivncia venal.

Aquell dia, una baralla entre grups, potser narcotraficants, va desencadenar actes xenfobs en contra la

poblaci local dorigen rab, amb crits de "Fuera moros!"9i es va apunyalar un noi magreb. El cas va

tenir forta repercussi meditica (justament perqu el barri estava considerat com a exemple de bona

convivncia. Es deia, per exemple, que en aquest barri mai no shavia sentit fuera xarnegos, quan va

9Dacord amb larticle publicat al diari El Pas, intitulat Olvidar Ca n'Anglada, de 15 de maig de 2003.


17/69


18/69

XVIII

Altres plans van fer referncia al barri de Ca nAnglada, per no van tenir efecte perqu no van ser

aprovats. Anteriorment, lany 1919, el mateix Vinyals ja havia presentat un pla, en que ja es veia

lAvinguda Barcelona, per a Ca nAnglada es presentava un eix diagonal, que havia de trencar el barri

per la meitat, per que no es va executar. Posteriorment, el Pla Josep Pratmars, de 1949, proposa una

millora de lanterior Pla Vinyals, sens intervenir a la zona de Ca nAnglada.

El 1951, la Comissi Superior dOrdenaci Provincial, dirigida per larquitecte Manuel Baldrich i Tibau, va

presentar un altra Pla General per a Terrassa, tamb desestimat i que dividia Ca nAnglada en quatre

zones: industrial, verda, suburbana semi intensiva i suburbana extensiva. No va ser fins lany 1965, amb

el Pla General dOrdenaci PGO, de larquitecte Joan Baca, que el municipi de Terrassa va iniciar un

intent dordenaci del creixement urb, per en aquest moment el barri de Ca nAnglada ja estava en un

estat avanat docupaci.

El Pla Joan Baca (que ser vigent fins a laparici del Pla G eneral de 1983 - el primer que es va fer sota

administraci democrtica) no incidia en el teixit interior del barri (gaireb consolidat) sin tractava de

ladaptaci urbanstica de la Riera de les Arenes, aix com de la urbanitzaci i sanejament de lAving uda

de Barcelona. Des del Pla Joan Baca ja es parlava de suprimir els passos a nivell de la lnia de ferrocarrils

(fins avui existent noms a partir de la Plaa de la Dona en direcci al centre).

Aix, el creixement del Ca nAnglada va ocrrer sobretot seguint les indicacions del Pla Vinyals (el de

1933). Dacord amb aquest pla, es va seguir un tipus de formaci basat en un eixample simplificat, que

en aquest cas quedava redut a simples traats de carrers i mitjanant un procs de suburbanitzaci

(noms lobertura dels carrers en connexi directa amb la infraestructura preexistent), parcellaci i

edificaci (que en aquest cas va tenir gran proporci dautoconstrucci).

La construcci de les cases es va precedir a la urbanitzaci. Lnica condici que posava lajuntament erafer-les seguint les lnies dels futurs carrers (en aquell moment encara inexistents). Tot i que mancaven

les infraestructures i la urbanitzaci, locupaci va ser ordenada. De fet, Ca nAnglada es difereix daltres

zones perifriques a Terrassa que van tenir una urbanitzaci anrquica (com La Maurina).

Lordenaci urbana presentava illes regulars, per el fet dhaver partit les illes pel mig (sobretot al sud

del barri) va generar una gran proporci dilles prou estretes, fent generalment rectangles de 30m x

110m amb petits xamfrans. s a dir, en realitat, dacord amb el Pla Vinyals, havien de ser illes de 65m x

110m (com algunes que es mantenen al nord del barri), per que es van dividir. Aquest canvi s el motiu

pel qual noms existeixen xamfrans a cada dues cantonades. Aquesta va ser una manera de generar

parcelles ms petites, augmentant la superfcie edificable, densificant el barri i reduint els costosrelatius durbanitzaci, segurament com a resultat de lespeculaci urbanstica. Lespeculaci i el

creixement incontrolat eren freqents en un context en que les relacions entre el poder econmic i el

poltic eren poc transparents, permetent als propietaris dels terrenys i als constructors actuar amb

poques restriccions.

A part dels problemes urbanstics creats, la reducci de les illes i les seves parcelles va generar tamb

un problema immobiliari i de transformaci urbana, per la dificultat denderrocar -se les cases per fer-hi

pisos, necessitant mesures complicades com les reparcellacions11.

11Dacord amb Jordi Labria, en entrevista, in CUADRADO, joan. Gueto a Ca nAnglada?, 2003. p. 87.


19/69

XIX

Els carreres presenten diferents jerarquies, sent els ms comuns amb 7m i 10m dample, amb alguns de

jerarquia superior, amb 12m i altres amb 15m, com els de Sant Toms i Jacint Elias. LAvinguda

Barcelona, al lmit del barri, t 27m dample. El cor del barri s la Plaa de Ca n Anglada, amb 70m x

100m, on se situa lesglsia de Sant Cristfol. Ls mixt, amb comeros i tallers s ms present als carrers

ms amples, en el sentit est-oest i al voltant de la plaa.

Inicialment, els carrers estaven numerats, per posteriorment es van anomenar amb noms de verges

(en el sentit parallel a lAvinguda Barcelona), i de Sants (els perpendiculars a la mateixa Avinguda).

Com sha vist, a la part sud del barri s on va comenar a sorgir el barri (amb les illes dividides en dos, tal

com sha descrit). La parcellaci bsica era un mdul petit entre 84 m2 i els 160m2 drea (entre els 6 -8

metres dample, i entre els 14-20 metres de llarg), tamb anomenat tipus casal (amb edificis

residencials o en alguns casos amb comeros a la planta baixa) entre mitgeres.

Si b la qualitat de ledificaci i de lentorn ambiental varien, segons la posici ms o menys marginal

(pitjors a la faana de la riera), i el procs constructiu dels habitatges, locupaci de le dificat sobre laparcella s quasi sempre total, sense generar espais lliures privats - patis.

En alguns pocs casos, shan agrupat algunes parcelles, permetent construccions de ms gran dimensi.

Integrades a la trama del barri, es van realitzar aqueste s petites operacions unitries dhabitatge, que

tant segueixen la pauta general de parcellaci i edificaci uni o plurifamiliar.

s al comenament dels anys 60 quan es torna ms visible la diferncia entres les zones sud i nord del

barri, perqu tamb passen a presentar dues realitats constructives diferents.

Al nord del barri sintrodueixen nous tipus dedificaci, com lilla tancada amb pati interior (a la Placeta

del Treball) i blocs allats (Plaa de Miguel Hernndez, Passatge Comercial i carrers de Sant Crisp i Jacint

Elias). Es van construir pisos, s a dir, el creixement s en alada, en general de 4 o 5 plantes.

(Reproducci aproximada i parcial de la planimetria del projecte deixample de Melcior Vinyals, 1934 ; Avant projecte del Pla

Pratmars, 1959)


20/69

XX

Intervencions

Lesponjament del sector nord

Amb lobjectiu de regenerar Ca nAnglada, crear noves zones verdes i atreure-hi nous vens,

lAjuntament de Terrassa pretn promoure una gran operaci desponjament al barri, msespecficament a la zona del polgon construt per VITASA, al sector nord.

Dacord amb aquest pla desponjament, senderrocaran 9 edificis (ubicats en 4 diferents illes), amb un

total de 184 habitatges (el que representa prop de 900 vens) i 16 locals comercials.

Els edificis que shan denderrocar subiquen a linterior de les illes, s a dir, sn edificis amb poca relaci

amb el carrer. Els terrenys lliurats amb els enderrocs deuen passar per un procs de remodelaci per a

crear els nous espais pblics. Aix, es reconfigurar les illes, amb edificacions al permetre i un buit

interior.

Les famlies seran reallotjades en nous edificis a la vora de lAvinguda del Valls (no gaire lluny),

disposats linearment, configurant una nova faana urbana a la riera de les Arenes. El projecte urbanstic

es completar amb la remodelaci viria daquesta avinguda, que guanyar ms espai als vianants,

convertint-se en un passeig.

El projecte tamb inclou lenderroc de lactual poliesportiu de Ca nAnglada, per a construir -hi nous

habitatges. Al mateix temps, es construiran unes noves installacions per aquest poliesportiu, ms

modernes, de laltre costat de la riera de les Arenes12.

El pla shaur dexecutar a travs dun Consorci de lAjuntament de Terrassa (rea de Planificaci

Urbanstica i Territori) amb lInstitut Catal del Sl - lINCASOL (Generalitat de Catalunya). En el model de

gesti adoptat, la Generalitat subvencionar, a travs de lINCASOL els costos dedificaci i

durbanitzaci, mentre lAjuntament aportar el sl, de tit ularitat municipal (considerat la meitat dels

costos de loperaci).

(Esponjament del sector nord; projecte durbanitzaci de lAvinguda Barcelona)

12El projecte i la primera fase dobres daquesta actuaci sinclouen en el Pla de Barris del Districte II, ensenyat a continua ci. Eltermini previst per a la conclusi del pla s el 2015, amb el reallotjament de tots els afectats.


21/69

XXI

El pla de Barris del Districte II Llei de Barris

El pla desponjament del sector nord de Ca nAnglada sinsereix dins el Programa de Millora de Barris i

rees Urbanes, tamb conegut com a Llei de Barris,de marcat carcter integral. El programa dajuts

de la Generalitat integra programes urbanstics i socioeconmics, derivat de la llei de mi llora de barris,rees urbanes i viles que requereixen una atenci especial, de 2004. Els barris del Districte II es van

presentar ja a la primera convoctoria de la Llei de Barris, el 2004.

Laplicaci del programa de millora de barris a Terrassa, anomenat Pla de Barris del Districte II, va

comenar lany 2005 i tracta de manera conjunta Ca nAnglada i els barris contigus de Torre -sana,

Vilardell i Montserrat (el 2009 han demanat prrroga per altres 2 anys).

Per a gaudir del recursos del fons creat per la Generalitat per a laplicaci del Programa, el Pla

dIntervenci Integral va haver de complir amb alguns objectius propis de la Llei de Barris, en relaci a

alguns continguts del Pla, garantint el carcter integral de la intervenci.

(Obres del Pla de Barris del Districte II)


22/69

XXII

Lactuaci urbanstica pretn desenvolupar eixos de cohesi i transversalitat necessaris per a connectar

la trama urbana dispersa entre els quatre barris i facilitar aix la seva integraci al conjunt de la ciutat. Al

mateix temps, es pretn millorar la qualitat de les infraestructures viries per a facilitar la mobilitat de la

poblaci i posar les bases per a la superaci de la barrera que suposa la riera de les Arenes.

Les accions especfiques per a Ca nAnglada sn la transformaci del paisatge urb amb creaci de noveszones de passeig i arbrat, nou mobiliari urb, pavimentaci i urbanitzaci de carrers; promoci de la

participaci ciutadana i cohesi social (nou casal de gent gran) i el foment del comer i la restauraci,

dos dels sectors econmics claus per a la regeneraci del territori.

A ms, es preveuen dues accions de gran volum: lesponjament del polgon nord de Ca nAnglada

(descrit anteriorment) i la reforma (i nou aparcament) de lAvinguda de Barcelona, per a reforar la

integraci del districte a la trama urbana de la ciutat.

(Centre cvic de Ca nAnglada)


23/69

XXIII

III.CAN JOFRESA

Superfcie: 32ha;

Nmero dhabitatges: 820;


Municipi: Terrassa

Cronologia

1968 Inici dels treballs durbanitzaci del barri i descoberta duna villa romana als voltants de la Masia de Can

Bosch.

19721974 Construcci dels edificis del polgon dhabitatge de Can Jofresa pel Instituto Nacional de la Vivienda

INV.

19741975 Arribada dels primers vens als blocs de pisos. Inici del funcionament de les escoles pbliques dEGB

Paul Vila i Eusebi Cima.

1975 Inauguraci del polgon amb lassistncia del prncep Juan Carlos. Constituci de lAssociaci de Vens de Can

Jofresa el febrer daquest any.

1977Estudi sobre les mancances de construcci dels habitatges promogut per lassociaci de vens i que va generar

un projecte dintervenci.

1977 - 1978 Inici del funcionament de lInstitut de Batxillerat Can Jofresa.

1979 Nou ajuntament democrticelecci de lalcalde Manuel Royes Vila, del Partit Socialista de Catalunya PSC.

1980 Inici del funcionament duna escola dalfabetitzaci dadults, un taller per a joves, lEsplai i el Centre Juvenil.

1985 La competncia sobre el patrimoni pblic dhabitatges s transferida per lEstat de lInstituto Nacional de

Viviendas a la Generalitat, que passa a fer ladministraci i gesti daquest patrimoni a travs de lempresa

pblica ADIGSA (que rep lencrrec del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la

Generalitat)

1987 Redacci del Pla Especial del Parc de Vallparads

1987 - 1988 Inici del funcionament del Centre de Formaci Professional Can Jofresa.


24/69

XXIV

1988 - 1989 Inici del funcionament de lescola bressol La Ginesta (resultat de la fusi de lEscola Baldufa i duna

guarderia de Can Palet).

1989 Rellanament de lEsplai i del Centre Juvenil.

1990 Inauguraci del Poliesportiu Can Jofresa.

1991 Inici de les installacions descales contra incendis a les torres de 15 pisos per lADIGSA.

1992 Inauguraci del Centre Cvic de Can Jofresa.1993 Construcci duna pista de monopatins per lADIGSA.

1993 - 1994 Transformaci de lEscola pblica Santiago Morera en lInstitut dEnsenyament Secundari Vallparads

per a lensenyament de la Reforma.

1994 Construcci de la variant de la N-150 amb conseqncies greument negatives sobre la integraci urbanstica

del barri.

1995 Inici del funcionament del Centre dAssistncia Primria del Sector Sud de Terrassa CAP.

2002 En substituci a Manuel Royes, Pere Navarro, tamb del PSC, passa a ser lalcalde de Terrassa.

2003 Presentaci del Pla General dOrdenaci Municipal POUM de Terrassa (actualment vigent).

(Imatges superior de Can Jofresa i vista del vianant).


25/69

XXV

El polgon de Can Jofresa subica al municipi de Terrassa, a la part occidental del districte 3, o del Sud,

prop de la carretera de Rub i del marge esquerre de la riera del Palau.

El seu nom prov de la masia de Can Jofresa de les Hortes, del segle XV, que s'alava al costat de la

carretera Grcia Manresa, on actualment s el poliesportiu, i que va ser enderrocada al final de la

dcada del 1970. Aquesta masia pertanyia a la finca de Can Bosch de Basea13

, que tamb es vaenderrocar i que era al lloc de lactual plaa amb el mateix nom (davant de la torre 1). La finca sestenia

fins a Rub (s a dir, el barri igualment es podia haver anomenat com a aquesta altra masia, Can Bosc de

Basea).

La construcci daquest, aix com daltres polgons dhabitatge, va servir per a acollir la nombrosa

immigraci que arribava a Catalunya. Si b el flux migratori havia estat ms important als anys 50 i 60,

encara tenia efectes al comenament dels anys 70.

El polgon dhabitatge estava associat a la idea de promoure habitatge econmic, amb mduls regulats i

autnoms en relaci a la trama urbana.

(fotos 1 i 2Masia Can Bosc: foto 3Masia Can Jofresa; fotos de la construcci; fotos dels anys 80)

13Can Bosc de Basea s una masia del segle XV que t origen en una Vila romana del segle I al segle V, que tenia una zonaindustrial, una petita necrpolis i les termes d'un possible habitatge.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XVhttp://ca.wikipedia.org/wiki/D%C3%A8cada_del_1970http://ca.wikipedia.org/wiki/D%C3%A8cada_del_1970http://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_XV


26/69

XXVI

El barri es tracta duna rea urbana de nova creaci i sense tenir una comunitat anterior. El barri va

nixer de sobte, sense cap lligam de continutat amb els barris a la vora , i va ser concebut com a una

illa, tenint com a entorn, barreres com a desnivells, rieres i descampats.

Aix, a mitjans dels anys 70, Can Jofresa va ser promogut per lInstitut Nacional de l'Habitatge - INV,

dacord amb una concepci com a molts altres polgons dhabitatge construts per lEstat. Va ser delsprimers conjunts de lINV que ja no depenia de lObra Sindical del Hogar OSH. LINV va ser lrgan

responsable per la promoci i gesti dels edificis, i tamb va cedir a lAjuntament de Terrassa

lurbanitzaci del barri.

Primerament, es van expropiar el terrenys i a continuaci es van executar el Pla Parcial i el Pla

dUrbanitzaci. El projecte dels edificis el va fer larquitecte Chinchilla (tot i que no el va executar), de

LINV, s a dir des de Madrid. Per el projecte va ser modificat posteriorment i a ms, la seva execuci

no coincideix amb els plnols originals del Ministerio de la Vivienda.

El barri est format per dues tipologies dedificis: 12 torres amb 15 plantes i 11 edificis ms baixos, de 5

alades, en ambds casos amb 4 pisos per repl, en un total de 820 pisos. Per la visibilitat dels edificis

des de la carretera i per la gran dimensi de les torres, en un principi, aquests blocs eren coneguts com

els pisos de la carretera de Rub o tamb els dotze apstols.

Tamb com altres polgons dhabitatge, Can Jofresa es caracteritza per la predominana de ls

residencial, un barri dormitori, on manquen activitats econmiques que generin llocs de treball a la

zona, s a dir, gaireb ning hi treballa. Els seus equipaments (amb lexcepci del poliesportiu, ms

recent) i serveis es destinen a atendre les necessitats prpies dels vens del barri, no atraient al barri

vens daltres zones.

El barri va agregar persones amb diferents orgens, gaireb tots immigrants (ms del 90%, entre nascutsfora de Catalunya i fills de persones nascudes fora de Catalunya), per que en general ja vivien a

Terrassa, en barraques o cases precries. Ladjudicaci dels nous habitatges es va fer a travs duna

comissi que reunia lAjuntament i lantic sindicat vertical del rgim franquista CNS. Es van aplicar

barems oficialment establerts per a seleccionar les famlies que, a travs de sorteig, tindrien dret a un

habitatge al barri.

A Can Jofresa van venir famlies afectades per la gran riuada del 1962 a la riera Palau i de Les Arenes

(que com sha vist anteriorment, va afectar entre altres el barri de Ca nAnglada). Unes 50 famlies que

van quedar sense sostre amb la tragdia, van anar a viure en barraques al costat de la Rambla de

Terrassa, on van romandre fins 1974 quan van ser traslladades a pisos a Can Jofresa.

Al moment de larribada, els vens no es coneixien i mancaven lligams i interessos comuns capaos de

generar un teixit social fort al barri. Aix, promoure iniciatives i activitats que aglutinessin els vens va ser

un repte prioritari des de linici del funcionament de lAssociaci de Vens de Can Jofresa14

. Aquesta

associaci era al principi irregular, alternativa a lAssociaci de Caps de Famlia, loficial, del CNS,

que va perdre importncia amb el temps. Contrriament a la intenci dintegrar urbansticament del

barri, la construcci de la variant de la N-150 lany 1994, va significar un revs, per les seves

14 El seu actual responsable, Manuel Moreno Yera, que s tamb lactual president de la Federaci dAssociacions de Vens

dHabitatges Socials de Catalunya, va ser concejal de Terrassa pel PSC de 1983 a 1987 i era el gerent de Prolhasa (empresa pblicade la Diputaci de Barcelona que construa habitatge protegit) lany 2001 quan va ser liquidada amb prdues per greus problemesfinancers.


27/69

XXVII

conseqncies greument negatives. Al seu pas pel barri, la via est a una alada de quatre pisos, a la

sortida del tnel, a noms uns 20m dalguns blocs, el que fa allar una mica ms el barri.

Caracteritzaci urbanstica

Lordenaci interna presenta alguns locals a la planta baixa dels edific is de 5 plantes i, al carrer de

Montblanc, dos conjunts allats de planta baixa exclusivament comercials. En total, sn 54 locals, que

avui acullen alguns comeros i seus dentitats, tot i que es troben parcialment desocupats.

A la part ms baixa del barri, al voltant del carrer de Vic i del torrent de Vallparads, subiquen algunes

zones doci, un casal per a joves, una pista desports, i un institut (IES Can Jofresa). A la part ms alta,

entre els edificis dhabitatge i lAvinguda de Can Jofresa es conce ntren els equipaments del barri: hi ha

un centre d'assistncia primria (CAP Terrassa Sud, a l'avinguda de Santa Eullia), l instituts

d'ensenyament secundari - IES Santa Eullia) i una zona esportiva.

Els noms dels carrers interiors al barri fan referncia a ciutats de Catalunya, com a Badalona, Blanes,

Tremp, Igualada, Montblanc i Vic.


28/69

XXVIII

Al nord, Can Jofresa est limitada pel viaducte de l'avinguda de Santa Eullia, i sota aquest viaducte per

la carretera de Rub i pel Parc del Vallparads (sector pendent durbanitzaci). A l'oest, es troba la

carretera deRub (BP-1503), que separa el polgon dhabitatge duna zona dhorts. Al sud, es limita amb

l'avinguda del Txtil, i a l'est per l'avinguda de Can Jofresa, a l'altra banda de les quals s'estenen el

polgon industrial de Santa Margarida i el complex comercial i d'oci anomenat Parc Valls.

Intervencions - Inserci urbana

Can Jofresa pateix de lallament urb, caracterstic de molts altres polgons dhabitatge. Es pot

considerar que la meitat del seu permetre s un lmit urb (carretera de Rub), que es relaciona amb

horts periurbans. Laltre meitat del seu permetre presenta una precria continutat en relaci al nucli

urb de Terrassa. Com ja sha dit, lAvinguda de Santa Eullia passa en un viaducte, presentant un

desnivell que dificulta al barri connectar-se a la ciutat. Duna banda, hi ha una estreta escala entre el

viaducte i lInstitut de Formaci professional entre els diferents nivells. Sota el viaducte de Santa Eullia,

saccedeix a una part del Parc de Vallparads (justament la part pendent durbanitzaci) i una zona de

magatzems a la vora de la carretera de Rub. Sens dubte, les connexions ms afavorides son a la

continuaci del carrer de Blanes, sobre lAvinguda de Santa Eullia, i a travs de la continutat del carrer

Badalona, passant davant del centre esportiu, fins lAvinguda de Can Jofresa, zona on es conce ntren

molts dels equipaments del barri.

Larquitecte Manuel Ribas, lany 1987 va redactar el Pla Especial del Parc de Vallparads 15, que ha estat la

base per al successiu desenvolupament de projectes dexecuci dels sectors de lantic torrent de

Vallparads16.

Al moment de larribada dels vens, el barri no tenia els equipaments actuals, que van venir al llarg deltemps, quasi sempre com a resultat de reivindicacions de lAssociaci de Vens. Els vens van procurar

reactivar el barri, millorant la qualitat de vida i potenciant el moviment associatiu, sent letapa de

creaci el moment ms actiu i ms reivindicatiu. Aix, es van construir lInstitut de Batxillerat Can Jofresa

(que va iniciar les seves activitats el 1978), el Centre de Formaci Professional Can Jofresa (1988),

lescola bressol La Ginesta (1989), el Centre Cvic (1992) i el CAP del Sector Sud de Terrassa. El seu

equipament ms significatiu s el Poliesportiu Can Jofresa, inaugurat el 1990, perqu no es tracta noms

dun equipament ds local, sin dutilitzaci de vens daltres zones de la ciutat i fins i tot de municipis

vens, capa datreure al barri una poblaci que no hi viu (en general, els altres equipaments i serveis es

destinen a atendre les necessitats prpies dels vens del barri).

Actualment, dues grans intervencions estan previstes per a Can Jofresa, motiu pel qual sesperen canvi

significatius, que integrin urbansticament el barri a la ciutat i tamb que millorin els edificis i el seu

aspecte exterior.

Mitjanant algunes actuacions dintegraci urbanstica (que ja estaven previstes en el Pla dOrdenaci

Urbana Municipal de Terrassa POUM), es pretn completar el procs durbanitzaci del Parc de

Vallparads (cinquena fase del Parc) i la seva connexi amb el futur parc lineal de Riera del Palau, a

travs de lordenaci i reurbanitzaci dels espais lliures i viaris de Can Jofresa.

15La idea de no urbanitzar la torrent de Vallparads i convertir-la en un gran parc urb va tenir origen en el Pla Josep Pratmars, de

1949.16En collaboraci amb C. Ribas, T. Pou i les bilogues M. Pars i I. Labrs, dacord amb Entrevistes amb urbanistes catalans, pg.103.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Rub%C3%ADhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Rub%C3%AD


29/69

XXIX

LAjuntament pretn17 amb lampliaci del Parc de Vallparads fins Can Jofresa incloure la construcci

dun gran collector daiges pluvials (del carrer de More lla fins desprs de la carretera de Rub, sent

380m a la Fase 5 i 500m a travs de Can Jofresa). Al seu pas pel barri, el collector seria tapat entre els

carrer de Vic i de Montblanc i es preveu la futura urbanitzaci daquest espai, amb la intenci de cr ear

un passeig/plaa pblica que doni centralitat a aquesta zona i permeta cosir els dos costats del barri (la

zona de torres i la dedificis de 5 plantes).

La cinquena fase del Parc aposta per la continutat i no pas el trencament amb la part existent, ampliant

les possibilitats per al passeig de nord a sud de la ciutat. A ms, esdevindr la porta sud del Parc, el punt

d accs que utilitzaran els vens daquesta zona, especialment els de Can Jofresa.

Actualment, lAjuntament ja est autoritzat a expropiar les finques al marge del Parc del Vallparads

necessries per a lampliaci del Parc fins Can Jofresa, tot i que les obres durbanitzaci no es realitzaran

en aquest mandat. Ja sha contractat el projecte de la fase 5, per la futura urbanitzaci de lespa i del

Torrent de Vallparads relligant les dues bandes de Can Jofresa - que abasta una superfcie aproximada

de 25.000 m2, est estudiat noms a nivell d Avantprojecte. Aquest Avantprojecte servir per aconsensuar conjuntament amb els vens una proposta d urbanitzaci de lespai lencrrec del futur

projecte executiu.

Millora dels edificisla rehabilitaci energtica

17

Dacord amb el Plec de Clusules tcniques i administratives particulars que regularan la redacci de la remodelaci del projectede construcci de la fase 5 del Parc de Vallparads, de mar de 2008.


30/69

XXX

Al llarg de lexistncia del polgon de Can Jofresa, shan realitzat algunes obres puntuals de manutenci

dels edificis dhabitatge, destacant, per exemple, la installaci descales dincendi i diverses reparacions

en balcons.

Des de larribada dels primers vens, aquests van denunciar la baixa qualitat de la construcci i ja

identificaven problemes dhumitat a les faanes i patologies interiors.

Els murs exteriors havien de ser revestits de pedra natural, dacord amb el projecte aprovat, per van

ser executats amb ma (amb 11cm, amb cambra daire de 7cm i env de 4cm). No hi ha cambra daire al

sostre; les soleres sn de formig armat sense allament entre pisos i amb el terra; la meitat de les

finestres de les habitacions i sal sn de vidre simple i es troben ponts trmics a pilars de ferro, soleres,

forats de persiana, i soleres de balcons.

Aquesta situaci ha motivat un projecte de rehabilitaci integral de les faanes i canvi de laspecte

exterior, per part de lADIGSA18 (que des de 1985 s responsable pel patrimoni dhabitatge pblic a

Catalunya).

(Planta tipus de la torre 1, amb 4 pisos per repl i 15 plantes)

18 La proposta de lADIGSA tamb es basa en lestudi tcnic del Projecte BecomECO, que t l objectiu de realitzar una

rehabilitaci energtica del barri de Can Jofresa per a que esdevingui un barri amb baix consum energtic i baixes emissions deCO2, amb una gran producci local denergies renovables en un context delevada implicaci i participaci dels. vens.


31/69

XXXI

Aquesta obra, pendent daprovaci de recursos per part de la Uni Europea, est prevista per a

realitzar-se en distintes fases, per fins ara no sha pogut complir la previsi inicial, que era de comenar

les obres a finals de 2008 intervenint en dues torres cada 14 mesos, finalitzant els treballs el 2013.

Aquest projecte sha plantejat dacord amb el concepte de rehabilitaci energtica, que introdueix el

vector energtic com a motor de la rehabilitaci de ledificaci existent. Tamb dacord amb aquest concepte, es considera el manteniment preventiu, com a garantia rentabilitzadora de la futura vida til i

sostenible de ledifici.

Lopci per la rehabilitaci s de major eficincia energtica (al allargar la vida til dels edificis) i ms

sostenible, comparada a ledificaci dobra nova. A ms dels aspectes ecolgics (eficincia, economia), la

rehabilitaci dedificis tamb s una opci ms sostenible socialment (sobretot quan no es requereix de

la reubicaci fsica de les persones que hi habiten).

A Can Jofresa, es preveuen actuacions de rehabilitaci passives (renovaci de lenvoltant trmica - part

opaca i transparent) i actives (millora de leficincia de les installacions) fetes des de lexterior.

La intervenci consisteix en aplicar un allament exterior continu, amb 6cm, amb acabat orgnic, aix

com afegir una finestra exterior complementria, eliminant els ponts trmics i reduint la demanda de

calor i fred. Al mateix temps que millora les condicions internes de confort, la rehabilitaci de

lenvoltant trmica representa una soluci definitiva a les patologies existents.

Tamb es pretn installar sistemes fotovoltaics de producci delectricitat i sistemes trmics daigua

calenta (ACS) i calefacci basats en una combinaci de fonts energtiques renovables (biomassa, solar

trmica i cogeneraci amb gas natural).

El projecte, realitzat per una empresa alemanya, encara no ha determinat el resultat esttic de les

faanes, que ser escollit pels vens entre 3 propostes presentades, mitjanant una assemblea general i

tamb dacord amb lAjuntament de Terrassa. La rehabilitaci tamb inclour un reps a tots els balcons

i substituci duna part de lestructura de les finestres, per a compensar el major gruix que tindran les

faanes amb el revestiment.


32/69

XXXII

IV.SANT COSME

Superfcie: 38ha;

Nmero dhabitatges: 2301 (1500 + 801);


Municipi: El Prat de Llobregat19

Cronologia

1953 El Pla Comarcal qualifica com a zona agrcola permanent el terreny on desprs es construeix el barri de Sant

Cosme.

1960 Anunci del Plan Nacional de Vivienda (que va tenir una durada de 16 anys).

1961 El dia 13 dabril de 1961, el Ministerio de la Vivienda publica un decret en que preveu construir 12 mil

habitatges socials a la comarca de Barcelona destinades a allotjar els ocupants de barraques.

1963 El 21 de juny de 1963, es celebra el Consell de Ministres a Barcelona i saprova la construcci de 6 mil

alojamientos provisionales, que s el naixement de les 3 Unidades Vecinales de Absorcin Social

UVAS: Sant Cosme (El Prat), Pomar (Badalona) i Camps Blancs (Sant Boi).

1964 Comencen les obres de la primera fase, amb la construcci de 1.500 habitatges i 132 locals.

19671969 Lliurement dels habitatges de la primera fase.

1969 Enderrocament de Cal Puig.

1972 Inici de la segona fase de construcci de Sant Cosme, formada per 801 habitatges i 62 locals comercials.

1973 Conclusi de les obres de la segona fase (per la major part dels pisos van restar buits fins al 1977, fet que va

afavorir les ocupacions illegals).

1976 LAdministraci i lAssociaci de vens van acordar planificar la remodelaci total del barri, en virtut de les

condicions generals de deteriorament i lestat lamentable dels habitatges.

1978 PERI - Primer pla de remodelaci

19El Prat de Llobregats unmunicipide laComarcadelBaix Llobregat i a lrea metropolitana de

Barcelona. T una poblaci (any 2008) de 62.899 habitants i una superfcie de 31,4 km (densitat de

poblaci: 2.002,5 hab./km)(IDESCAT). El centre de El Prat est a una distncia duna mica ms de 10 Km

del centre de la ciutat de Barcelona.

Subica en el delta del riu Llobregat, una zona molt plana i de baixa altitud (mxim de 5m). Al terme

municipal de El Prat es localitza laeroport internacional del Prat, el segon ms important dEspanya. La

ciutat es troba a la vora del Mar Mediterrani i es limita amb els municipis de Cornell, Sant Boi,

Viladecans i la zona porturia de Barcelona.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Municipihttp://ca.wikipedia.org/wiki/Municipihttp://ca.wikipedia.org/wiki/Municipihttp://ca.wikipedia.org/wiki/Comarcahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Comarcahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Comarcahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Baix_Llobregathttp://ca.wikipedia.org/wiki/Baix_Llobregathttp://ca.wikipedia.org/wiki/Baix_Llobregathttp://es.wikipedia.org/wiki/Cornell%C3%A1_de_Llobregathttp://es.wikipedia.org/wiki/San_Baudilio_de_Llobregathttp://es.wikipedia.org/wiki/San_Baudilio_de_Llobregathttp://es.wikipedia.org/wiki/San_Baudilio_de_Llobregathttp://es.wikipedia.org/wiki/San_Baudilio_de_Llobregathttp://es.wikipedia.org/wiki/Cornell%C3%A1_de_Llobregathttp://ca.wikipedia.org/wiki/Baix_Llobregathttp://ca.wikipedia.org/wiki/Comarcahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Municipi


33/69

XXXIII

1979 Nou ajuntament democrtic elecci de lalcalde Antonio Martn Snchez, del Partit Socialista Unificat de

CatalunyaPSUC.

1983 Nou alcalde Luis Tejedor Ballesteros (fins avui dia), tamb del PSUC (desprs lIniciativa per Catalunya - IC i

lIniciativa per Catalunya VerdslICV), en virtut de la mort de lAntonio Martn Snchez.

1987 Al mes de maig sinaugura la segona fase de remodelaci del barri, que consta de 470 habitatges.

Conclusi de les obres del Centre dAssistncia Primria Doctor Pujol i Capsada (al carrer delriu Anoia).1989 Al mes de desembre, el ple municipal del Prat encarrega la redacci del Pla Integral dActuaci PIA al Barri

de Sant Cosme.

1990 Al 8 desembre daquest any, sadjudica per sorteig els 616 habitatges de la tercera fase de remodelaci (amb

els trasllat dels vens loctubre de lany segent.

1991 Al mig de constants manifestacions contra el narcotrfic al barri, el conseller delegat dAdigsa, Felip Puig,

anuncia oficialment que la zona de les 801 vivendes ser enderrocada, tal i com reclamaven lAssociaci

de Vens i lAjuntament. Lenderroc va comenar el 23 de desembre i les obres durarien 8 anys.

1992 Sinaugura al 16 de juny el Centre de Serveis Socials de Sant Cosme.

El 12 de novembre, lAjuntament aprova la revisi del PERI de 1978.

1993 Saprova definitivament, per la Comissi d'Urbanisme de Barcelona, el nou PERI de Sant Cosme, que preveu la

segona gran remodelaci, a la zona dels 801 habitatges. El projecte inclou la construcci de 820 pisosnous, 124 locals comercials, 720 places daparcament i diverses zones verdes.

Pla Integral dActuaci PIA: facilitar la remodelaci urbanstica i millorar la qualitat de vida de les

persones, des duna perspectiva integral i integradora.

Conclusi de les obres del Centre Cvic del Delta del Llobregat.

Construcci de lescola dadults.

1994 El 16 dabril s signat el Pla dInfraestructures del delta del Llobregat.

Al ms doctubre daquest any culmina la primera gran remodelaci del barri, iniciada 15 anys abans, i que

ha suposat la construcci de 1754 habitatges i 76 locals comercials.

2001 LAjuntament del Prat crea el Pla dActuaci de Sant Cosme PASC, amb lobjectiu de coordinar les actuacions

de les diferents rees municipals i avanar en la transformaci integral i coordinada del barri.

2005 Projecte dIntervenci Integral al barri de Sant Cosme.

(Vista superior; imatges de la construcci, del barri antic i duna inundaci a Sant Cosme)

El barri de Sant Cosme est situat al sud-oest del nucli urb del Prat de Llobregat, ocupa una superfcie

de 38ha prop de laeroport de Barcelona, en el lmit del terme municipal. El seu permetre est delimitat

per lAvinguda Onze de Setembre, la Ronda del Sud i lAvinguda Remolar. Es limita al nord amb la resta

del nucli urb del Prat i amb terrenys que formen part de laeroport.


34/69

XXXIV

Fins els anys 60, el terreny on es va construir Sant Cosme era una zona agrcola, de terres molt frtils, on

fins i tot subicaven diferents masies, entre elles lanomenada Cal Puig. Era una casa, destil senyorial,

construda al segle XIX i que va ser enderrocada lany 196920.

Aquests terrenys estaven qualificats com a zona agrcola permanent en el Pla comarcal de 1953, tot i

aix, es va decidir construir-hi el polgon dhabitatge.

El barri que shi va construir, va tenir origen en la demarcaci duna Unidad Vecinal de Absorcin -

UVA, s a dir, grups dhabitatges construts amb carcter dabsoluta prioritat a travs de mecanismes

durgncia, destinats de manera explcita a labsorci del barraquisme i de la poblaci afectada pels

grans sinistres.

Les UVA se situaven gaireb sempre en terrenys sense condicions tcniques per a ledificaci (existncia

dhumitats, pendents excessius, dificultats de cimentaci). A Sant Cosme, una part del barri es va

construir envaint la zona aeroporturia, ra per la qual es va haver dinutilitzar un sector ja construt 21.

Les UVA van comenar a ser construdes per lObra Sindical del Hogar - OSH a partir dels decrets de 4

dabril de 1963 i de 26 de desembre de 1963.

El procediment durgncia utilitzat comportava la rpida expropiaci de terrenys barats, lelaboraci del

projecte i la construcci immediata dels habitatges, que precedeix la urbanitzaci i lequipament del

polgon.

Malgrat les semblances amb molts barris de lentorn metropolit nascuts a la mateixa poca, Sant

Cosme es va construir amb loposici de tots els sectors de la poblaci del municipi del Prat, comenant

pel mateix Ajuntament, que assegurava que laugment de la poblaci provocaria problemes de

seguretat. Al comenament dels anys 60, el Prat era un poble amb 16 mil habitants i passaria a tenir

dun nic cop gaireb el doble de poblaci.

Larquitecte municipal adjunt, Josep Oriol Jordana Pareto, lany 1963, a travs dun informe tcnic, ja

alertava del perill dinundacions en aquest zona. Els terrenys on es van edificar els blocs de pisos de Sant

Cosme, una zona de sedimentaci del delta del riu Llobregat amb un subsl molt humit, eren els menys

apropiats per edificar-hi habitatges i encara menys edificis provisionals amb materials de construcci

deficients. A ms, lurbanitzaci va generar prdues significatives a lagricultura i economia del municipi.

Com el projecte no es tramitava com a Pla Parcial, pel seu carcter durgncia, totes les decisions tenien

lloc per mitj de lOSH. Aix, lAjuntament del Prat no va ser capa de impedir lexecuci del polgon.

Inicialment, es plantejava la construcci duns 300 albergues provisionales per a reallotjar

barraquistes, s a dir, dunes vivendes transitries. Amb el pas de temps, els habitatges van passar de

transitoris a definitius i la quantitat es va multiplicar i es va decidir edificar 3.000 habitatges. Atenent en

part les reclamacions locals, el Ministerio de la Vivienda va decidir construir el polgon en dues fases,

20Dacord amb el llibre Masies del Prat, la masia de Cal Puig, de propietat de Bartolom Comas, estava construda amb pedra,

dividida en planta , pis i golfes, les quals tenien una teulada de quatre vessants. A la faana principal tenia un rellotge de sol i

constava d'un arc fet de pedres tallades. Al davant de la casa hi havia un jard amb arbres fruiters i dues palmeres, a ms de dos

pous, un d'aigua fretica i un d'artesi.

21FERRER, Amador. Els Polgons de Barcelona: l'habitatge massiu i la formaci de l'rea metropolitana. 1996. p. 93.


35/69

XXXV

amb 1.500 habitatges cadascuna. Per fi, la primera fase va tenir efectivament els 1.500 habitatges i la

segona 801, totalitzant 2.301 pisos.

Els habitatges van servir bsicament per a reallotjar immigrants que des dels anys 50 vivien en

barraques a Montjuc, prop de 12.000 persones.

Les obres de la primera fase van comenar lany 1964, amb la construcci de 1.500 habitatges i 132

locals, que es van lliurar entre 1967 i 1969. Lordenaci presentava blocs lineals o amb forma de H, de

dues plantes i entre dos i quatre habitatges per repl.

En aquesta fase, tamb es van construir un collegi, , la parrquia de Sant Cosme i Sant Dami, lescola

bressol Dumbo (1979) i un camp de futbol.

Lany 1972 es va comenar la segona fase de construcci de Sant Cosme, formada per 801 habitatges i

62 locals comercials. Els pisos, de tres plantes, els van acabar uns anys desprs, per la ms gran part

van restar buits fins el 1977. Aquests edificis van ser coneguts com zona de les 801 vivendes, enreferncia al nmero dunitats residencials.

En pocs mesos, el barri va passar a presentar condicions generals de deteriorament i els habitatges

presentaven defectes de construcci, com a esquerdes, goteres, humitats i problemes de sanejament.

El 1972 els vens i un grup darquitectes van redactar un informe sobre les precries condicions

higiniques i dhabitabilitat de les vivendes del ba

Documents

Tesina Gustavo Pires de Andrade Neto_Annexos