TICS - aeigalverna.org · La revista d’Antics i Amics de l’AEG Alverna TICS Núm. 13 Juliol - Novembre 2013 PORTADA EL CAU NO TANCA A L’ESTIU

La revista d’Antics i Amics de l’AEG AlvernaTICS

Núm. 13

Juliol - Novembre 2013

http://www.aeigalverna.org/anticsiamics/

PORTADA

EL CAU NO TANCA A L’ESTIU

ALVERNA

• EQUIPS DE CAPS 2013/14

EDITORIAL

El cau no tanca a l’estiu

NOTÍCIES• 2014, ANY D’ANIVERSARIS• LA TRAVESSA D’ANDRÒMINES• CRÒNIQUES DELS CAMPS

D’ESTIU 2013• UN INTERRAIL ALOCAU• TORNADA A L’EMPORDÀ• PAS D’UNITAT 2013• EXCURSIÓ D’AGRUPAMENT:

ELS ALVERNAOLÍMPICS

ARTICLE• LA DEMARCACIÓ DE

TARRAGONA

CUINATICS• PASTÍS DE 3 XOCOLATES

HISTÒRIA• L’UNIFORME ESCOLTA

DINORAMA

• CONSILIARIS DE L’ALVERNA

ENTREVISTEM.. .• MIQUEL ÀNGEL ESSOMBA

DESCOBERTA I AVENTURA• “NEM” A FER EL

KILIMANJARO

FOTOTICS

L’Associació d’An cs i Amics de l’AEG Alverna no es fa responsable de les opinions i/o ar cles de tercers publicades a la revista TICS.

Entrevistem el pedagog i especialista en educació intercultural, Miquel Àngel Essomba. p. 16

* Foto de portada: “De tornada”, d’Anton Salvador

“Hi ha valors escoltes que continuen tenint validesa, com el compromís i la gratuïtat.”

Equip de Redacció:Adrià CastellvíMàrius CastellvíXavi Fort

Maquetació:Cinta OlivanJoan Olivan

An cs i Amics de l’AlvernaAn ga Facultat de LletresPl. Imperial TarracoTARRAGONA

an [email protected]/an csiamics

Joan OlivanMayte SoléGemma Vendrell

TICS 13.indd 1TICS 13.indd 1 1/10/2014 2:56:48 PM1/10/2014 2:56:48 PM

2

Equips de Caps 2013/14

Aquest any a la unitat de castors els ha tocat una dosi d’energia impressionant! Amb la Marina com a cap amb experiència de la unitat, l’Èlia i el Marc venint de ràngers i l’Helena de truc, segur que en faran de ben grosses per als més petits de l’agrupament!

Castors i Llúdrigues

Helena Barceló, Marc Piñol, Èlia Olivan i, acotxada, Marina Segado

A ràngers i noies guia tindrem el Pasqual i la seva veu de l’experiència dins la unitat, juntament amb un David Nogués que ve de llops i daines, i la Júlia, de castors. El David de la Torre completa l’equip amb més homes de l’agrupament, i la Mireia es reincorpora al cau després d’haver-lo deixat quan era caravel·la. Tots cinc amb les piles molt carregades i amb moltes idees.

Ràngersi Guies

David de la Torre, Mireia Seguí, Júlia Abelló i, acotxats, David Nogués i Pasqual Ortega.

Com tots ja sabem, la Rat continuarà amb els trucs de segon any, que aquest any ja encaren el projecte i la seva etapa final com a nois i noies del cau (la següent, si volen, és entrar a l’equip de caps!). Per a truc 1, i després de molts i molts anys reservant-se’l, hi haurà el Franki, que ha tornat de Malàisia amb noves idees i conceptes.

Truc

Lluís Vendrell ‘Franki’ i Rat Mas

És un dels equips amb més caps. En total en tindran 5: l’Adrià, provinent de truc, la Paula, com a relleu de la unitat, la Marina com a cap veterana, la Gemma, acompanyant als castorets que pugen, i la Júlia, una incorporació molt esperada ja que fa dos anys va ser intendent de llops i daines i ho va gaudir moltíssim!

Llops i Daines

Marina Altés, Gemma Solé, Paula Solé, Júlia Gimeno i, acotxat, Adrià Castellví

Els pioners i caravel·les estaran hiperestimulats amb els quatre caps que tindran: la Joana continua com a relleu de la unitat, la Clara puja des de ràngers, la Marina des de llops i daines, i el Joan Manel des de castors! Segur que les descobertes i activitats en col·laboració amb altres entitats prendran molta força amb aquest equip tan crític i implicat en la vida tarragonina!

Pioners i Caravel·les

Marina Gavaldà, Clara Olivan, Joan Manel Burillo i Joana Sans

La Mar i el Franki continuen sent els representants de l’agrupament. La Danae continua portant els comptes i subvencions (i quotes i milions de factures) al dia, fent-nos presentacions dels pressupostos de forma amena i amb llenguatge planer per a què tots ho entenguem. La incorporació d’aquest curs és la Marina Altés, com a secretària, té molta iniciativa i s’ha adaptat molt ràpid al seu nou lloc dins de l’equip.

Equip de suport

Equip d’agrupament

Marina Altés, Mar Solé, Lluís Vendrell (Franki) i Danae López

A l’equip de suport aquest any hi entren la Laura Díaz, la Júlia Pasqual i la Gemma Vendrell. Pretenen ser un equip més de l’agrupament, útil i sempre a punt per ajudar a les unitats quan vagin d’excursió, fer d’intendents i el que se’ls demani! El seu objectiu és continuar l’Arxiu que van començar a crear la Núria Andreu i la Laura Fort.

L M i l F ki i l


3

Amb el sopar de fi de curs de cada any s’evidencia que arriba a la fi el curs regular

del Cau. A l’espera de la celebració dels Camps d’Estiu, aparentment, el projecte educatiu entra en letargia. Efectivament, només és una aparença; el compromís de tots els caps va més enllà del “dissabte a dissabte”. Ells saben que la utilització del locals municipals no està garantida indefinidament, i això els ha dut a augmentar, més encara, la seva dedicació a l’Agrupament.

Un altre cop, aquest grup de joves s’ha arromangat les mànigues per buscar i dur a terme un seguit d’extrajobs, és a dir, activitats que

permeten generar diners per a assolir finalitats diverses d’entre les pròpies de l’Agrupament. Per Sant Magí i Santa Tecla un vermut a la plaça Sedassos amenitzat amb música de gralles; treballant per l’Ajuntament com a organització a les festes de Sta. Tecla; participant als actes de la coordinadora 11 de setembre amb jocs a la plaça del Fòrum i portant la barra del bar pel Ball de Diables de Tarragona, en la celebració del seu 30è aniversari. Una fenyada!

Aquest és un aspecte poc cone-gut dels caps i que és tot un exemple de treball cooperatiu, amb el valor afegit d’una finalitat social que per-meti garantir la continuïtat d’un pro-

jecte educatiu. El fet de destinar-ho, majoritàriament, a possibilitar el finançament de la compra d’uns locals nous –quan, fins i tot, és pro-bable que alguns d’aquests volunta-

ris ja no formin part de l’Agrupament quan es faci efectiva la compra– li dóna un plus de generositat.

Editorial

Els extrajobs dels caps a l’estiu són tot un exemple de treball

cooperatiu i de generositat.

EL CAU NO TANCA A L’ESTIU

L’11 de setembre de 2014 serà una Diada molt important pel nostre país, però al cap de poques setmanes s’esde-vindrà un altre aniversari ben especial per la família alver-niana. Tot just farà 45 d’anys d’aquella primera reunió del cau de Ràngers del 4 d’octubre de 1969. Acabem d’en-cetar el 45è curs escolta de l’Agrupament i hem acom-plert ja cinc anys de funcionament de la seva Associació d’Antics i Amics. Esperem que podrem celebrar-ho aviat i presentar la tant esperada Fundació Alverna.

Sens dubte seran els temes principals de la nostra 6a Assemblea Ordinària de Socis, el proper 14 de desembre. No us la perdeu.

2014, any d’aniversaris

6ª Assemblea

Antics i Amics

14desembre


4

Ja de bon matí es notava que enguany tindríem una magnífica Travessa. Bon temps, bandera verda i un bon grapat de voluntaris, antics i amics, per ajudar a

fer les inscripcions i instal·lar tendals, pancartes, megafo-nia i tota la parafernàlia.

La primera novetat visible va ser la distribució ordenada de les Andròmines en boxes numerats, com si es tractés d’una prova del mundial de Fórmula 1. Amb això es va guanyar molta visibilitat per al públic, es va donar una digna acollida als participants i va millorar la imatge gene-ral de la festa.

La Travessa segueix creixentAquesta 4a edició ha superat novament la participació anterior, amb 14 embarcacions d’adults, 8 infantils i prop d’un centenar de tripulants. També ha crescut la comissió organitzadora, s’ha repartit millor la feina i s’han introduït algunes novetats a la festa.

La segona novetat va ser la formació d’un jurat indepen-dent, abillat a l’estil d’oficials de marina, que a banda de fer molta patxoca van interactuar positivament amb els tripulants abans de la cursa. Van fer una ronda de comprovació de les andròmines, vetllant pel compliment del reglament i la seguretat de les seves esbojarrades dotacions. El presentador va demanar que un delegat de cada equip expliqués al públic el seu nom i ambientació. Seguidament, davant les sospites del jurat i les queixes d’algun espavilat, els socorristes motoritzats de la Creu Roja van comprovar que la boies de referència no estaven a la mateixa distància de la platja, cosa que va permetre

Foto: Marisol Cruz

Foto: TICS


5

LA CLASSIFICACIÓ

Fletxa del Mar a l’embarcació més ràpidaSomos longos

Palanganeru Majora l’arribada amb més aigua beneïdaPizza Boscos boat

Ganxet de Secàa l’arribada amb menys aigua beneïdaLes Desincronitzades

Trempera Marineraper a la millor ambientacióBiodròmina 3.0

Narcís Monturiola la 1a embarcació enfonsada (ex aequo)El somni d’una nit d’estiuMundials de natació

Germans Daltonper a la més infractoraMAIK 9.0

4a Travessa d’Andròmines de Sant Magí

modificar les fites i donar la sortida a totes les andròmi-nes amb igualtat d’oportunitats.

La tercera novetat no la va veure gaire gent però la va sentir tothom a la platja del Miracle i a mig Tarragona. I és que la sortida la va assenyalar un coet dels grossos, al més pur estil “chupinazo” de les festes navarreses. La cursa va ser molt lluïda, tot i que dues embarcacions no van suportar les petites onades de la sortida i van naufragar en dos pams de fondària, disputant-se aferris-sadament el preuat premi Narcís Monturiol (a la primera en enfonsar-se), que el jurat va resoldre salomònicament atorgant-lo a ambdues ex-aequo. La resta d’embarcaci-ons van ser prou ràpides i el premi Fletxa del Mar es va resoldre a l’esprint entres dues.

Com sempre, cal agrair la col·laboració de la moto nàu-tica de la Creu Roja en la recuperació d’elements des-ballestats espontàniament de les andròmines. Enguany,

III Consurs Fotogràfic“Hem guanyat” (v. FotoTics)Lluís Villarroya

però, en remolcar dissimuladament els seus companys de Maik 9.0., van ajudar el Jurat en la difícil tasca d’ator-gar el premi Germans Dalton, entre tots els tramposos que porten tota mena de recipients il·legals per trans-portar l’aigua beneïda de Sant Magí, que ja no fa gràcia!.

I mentre els grans es recuperaven de l’esforç, es donava la sortida als petits navegants que van aventurar-se a les aigües del Miracle en 8 andròmines. Aquesta II Travessa Infantil es consolida i creix també en participació, assegu-rant-ne la continuïtat.

Acabem destacant el bon nivell de les imatges pre-sentades al III Concurs Fotogràfic, on va triomfar Lluís Villarroya amb la fotografia “Hem guanyat”. Li desitgem que li aprofiti l’àpat per a dues persones a “Les tres bes-sones”, que és el magnífic premi d’enguany.

Fins el proper 15 d’agost. Visca Sant Magí i visca la gresca!

Foto: Lluís Villarroya

Foto: Lluís Villarroya


6

Els Castors vam ser la primera unitat de l’Agrupament en marxar de Camp d’Estiu, a l’Ermita de la Foia de Cabacés. Allí vam trobar un diari molt antic d’un nen que havia viscut allà, i cada dia en llegíem un bocinet. Això sí, no vam perdre temps i vam fer un munt d’activitats. Un dia vam pintar una torreta i després hi vam plantar una tomaquera, vam fer uns balls amb pintura, fang i espuma d’afaitar, etc.

Llavors va arribar la ruta, fins a la Bisbal de Falset, on ens vam trobar la piscina! Vam passar per llocs preciosos, on hi havia coves naturals entre les roques vermelloses típiques del Montsant. Després de la ruta ja quedava poc per marxar, però no ho podíem fer sense celebrar la gran boda que vam estar preparant durant tots els campaments. Finalment, va resultar un camp d’estiu molt divertit i ens vam quedar enca-ra amb ganes de més!

Castors i Llúdrigues

Després d’una gran flashmob, els Ràngers i les Noies Guies vam començar a preparar el Camp d’Estiu. Al juliol, vam a anar a Cerbi per desintoxicar-nos de les noves tecnologies i ens vam introduir a un nou model de societat basat en l’autogestió i el respecte a l’entorn. Les pluges van afectar la nostra ruta però, tot i això, vam poder pujar fins l’estany de La

Gola, on vam jugar amb la neu. A més de la ruta vam fer unes excursionetes i vam descobrir els petits pobles pirinencs. Al terreny vam fer moltes activitats i tallers, i també ens vam banyar al riu. L’última nit els de segon any van preparar un sopar boig i vam acomiadar un gran curs!

Ràngers i Noies Guies

CAMPS D’ESTIU/2013


7


Feia un bon grapat d’anys que el nostre agrupament no tre-pitjava les terres del sud del país, així que, en aquest Camp d’Estiu els Llops i Daines hem estat explorant els indrets dels Ports de Beseit. Vam començar visitant Horta de Sant Joan. Tot seguit ens vam desplaçar fins a Arnes i, finalment, vam arribar al nostre terreny. Per aconseguir-ho vam fer una ruta de tres dies, coronant el cim de Santa Bàrbara, fent una para-da tècnica al Toll del vidre per agafar forces i travessant els Estrets; un espai maquíssim ple de llocs on poder refrescar-se. Molta calor, moltes mosques i mosquits però també un bon grapat de noves experiències, rialles i records per seguir gaudint!

Llops i Daines

Pioners i Caravel·les

Per acabar de completar un molt bon curs, els Truc 1 van decidir anar a conquerir el Puigmal. Va ser tota una experi-ència conviure entre vaques i cavalls; sense fogonet ni oli ni sal!

Després de la ruta pels voltants de la Vall de Núria i de pas-sar molt fred, els Truc 1 van decidir instal·lar el seu camp base al càmping de Ribes de Freser. Un cop allí, van realit-zar activitats relacionades amb la coneixença dels diferents sistemes polítics, i també van començar a discutir sobre el seu futur projecte.

Truc 1

Aquest any Pioners i Caravel·les vam anar a la Mola d’Amunt, prop de la Pobla de Segur. Els primers cinc dies vam fer una ruta per l’espai natural del Parc d’Aigüestortes, des d’Espot fins a Taüll. Els paisatges eren tan espectaculars que va valdre la pena patir una mica. La resta de dies vam estar al terreny base, fent un total de quinze dies de Camp d’Estiu. En el terreny vam treballar molt l’eix d’animació, l’objectiu del qual era aconseguir entre tots establir quina era “la societat ideal” a través del conegut còmic d’Astèrix i Obèlix. Gràcies a aquest vam fer diversos debats i conseqüents reflexions que ajudaven a plantejar diferents aspectes de la vida i, a la vega-da, adquirir nous coneixements i créixer una mica més com a persones. Cal mencionar que vam tenir molts companys de viatge durant el Camp d’Estiu: uns de poc desitjats, com la incansable tempesta que ens perseguia per les muntanyes o els trons i llamps que irrompien en els silencis de la nit, i d’altres de molt inesperats, com el gran gos pirenaic que ens va guiar en l’últim tram de GR fins a Taüll!


8


Truc II hem tingut un any bastant mogudet. Vam començar el curs sense animador però amb el projecte triat: fer un Interrail (un tour amb tren per Europa) com a Camp d’Estiu, que va ser bàsicament l’únic en el que ens vam centrar durant tot l’any, a part del Camp d’Hivern, que el vam pre-parar juntament amb Truc I i vam anar tot junts a l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona.

Teníem moltes idees en quant a llocs on volíem anar, però ens costava bastant posar-nos d’acord i ens vam atabalar una mica. Per sort, la Laura va acceptar ser la nostra nova animadora. Ens va aportar dinàmiques molt bones que ens van permetre agilitzar la preparació del projecte.

Cal dir que ens vam esforçar molt perquè tot sortís bé. Vam fer alguns extrajobs per subvencionar-nos (els diners no cauen del cel i no volíem que els nostres pares ho hagues-sin de pagar tot): vam fer pastissos i després els vam ven-dre al cau, vam organitzar un torneig de futbol... Finalment, després de tantes hores invertides en l’elaboració del dos-sier del CE en buscant albergs, càmpings, horaris de tren, transbords, possibles descobertes, supermercats, menú, etc., ja el teníem acabat. Només ens faltava la part més important: la realització del projecte.

L’itinerari que vam fer passava per Amsterdam, Copenhaguen, Berlin i la Selva Negra (a més d’uns quants transbords). Vam gaudir molt i vam veure llocs molt inte-ressants. A més, vam tenir la sort de conèixer gent a cada ciutat on vam estar, que ens van ensenyar coses que un turista convencional no hauria vist.

I malgrat que vam tenir certs moments de nerviosisme i patiment (imprevistos que van fer que en algunes ocasions haguéssim d’improvisar), tot va anar rodat i vam aconse-guir tornar a Tarragona sans i estalvis i havent gastat menys del que havíem previst.

Amb aquest projecte hem après que si ens proposem fer bé una cosa i ens hi esmercem, ho aconseguim; a més, la convivència durant divuit dies ha fet que la nostra amistat s’hagi enfortit molt. Es podria dir que som una petita gran família!

Hem acabat la nostra etapa com a “nens i nenes” de l’Alver-na i no tots seguim com a caps, però mai oblidarem tot el que el cau ha significat per nosaltres.

ADRIÀ CASTELLVÍ

Truc 2

Un interrail aloCAU

Selva Negra.

Mur de Berlín.

Chris ania.


9

Comença el curs i, com cada any, tots som més i cal canviar les branques i acollir aquells que venen per primer cop al cau.

Era molt aviat pel matí, almenys per molts de nosaltres, quan ens vam endinsar en el món de l’Alícia al País de les Meravelles. Després de saber on érem vam haver de passar un seguit de proves per derrotar la reina de cors i el seu exercit de cartes i finalment passar al País de les Meravelles. Però encara quedava una ultima cosa per fer, una ofrena per als nouvinguts a la branca i un altre per acomiadar-se de l’antiga unitat per part d’aquells que marxen a branca més gran. Llavors, per unitats, van travessar la porta i es van trobar als que seran els seus caps d’aquest curs!

ADRIÀ CASTELLVÍ

Pas d’Unitat 2013

Els dies 25 i 26 de maig, els trucs de l’Alverna vam decidir tornar a l’Empordà per oferir ajuda a les famílies que havien patit l’incendi que vam viure l’estiu passat de campaments. Més concretament, vam passar el cap de setmana a Capmany amb Trucs de tots Catalunya. Formava part del projecte Trucs per l’Empordà, coordinat

per Ambienta’t i la Demarcació de Girona. Allà vam tallar els arbres cremats, vam retirar les tanques fetes malbé i vam arreglar recs. Però també vam tenir estones de diversió i de coneixença dels altres Trucs que hi van participar. A tots ens ha quedat un gran record d’aquella trobada.

Tornada a l’Empordà


10

En aquesta excursió, i després de desmitificar la història dels famosos jocs (i és que no provenen de l’antiga Grècia, sinó dels antics alvernians que

habitaven prop del mont Olimperna) cada unitat va anar arribant al terreny de la Riba, on van plantar les tendes i van preparar-se les disfresses pertinents: els castors eren les flames olímpiques, els llops i daines els atletes, els ràngers i noies guia tenien el paper d’entrenadors de l’equip, i els pioners i caravel·les i els truc eren els animadors de cada país i els portadors de la bandera.

Un cop enllestida la seva disfressa, es van dividir en petits grups, on hi havia un o dos caps (atletes d’elit jubilats) que els guiaven al llarg del cap de setmana. Cada petit grup representava els colors d’un país que els nois i noies van crear tot posant-li nom, inventant-se el seu ball tra-dicional, la seva habilitat, la bandera i el crit de guerra. Van sortir països tan variats com el Caukistan, Marisol o

Els AlvernaolímpicsEl passat cap de setmana del 26 i 27 d’octubre es va realitzar l’excursió d’agrupament anual de l’Alverna que, casualment, coincidia amb la tradicional celebració alverniana dels jocs olímpics, els Alvernaolímpics.


11

Terremuerte, entre d’altres. En total n’hi havia deu, i s’ha-vien de preparar per competir pel dia següent. Així doncs, al llarg de tot el dissabte van realitzar diferents activitats, com el record del cap de setmana, que consistia en una medalla de fang, o unes classes d’escalfament i aeròbic per exercitar els músculs i tonificar-los abans de la gran competició. Per la nit, després de sopar, es va fer un joc de nit molt ràpid en què es tractava el tema del dòping, tot fent atenció a la injustícia que això significava pels altres competidors que no tenien cap tipus d’ajut extra.

Després de passar una molt bona nit en què van dormir una horeta més del que tocava (i és que el canvi d’hora va ser molt beneficiós pel repòs dels atletes) va comen-çar la competició per trobar el millor equip alvernià. La competició constava de cinc espais: bitlles catalanes, salt de corda comunitari, petanca d’aigua, cursa de relleus paralímpics i lluita de ball artístic. Els àrbitres de cada

prova van fer el recompte de punts i van establir el gua-nyador del certamen. Malauradament no es recorda el nom de l’equip vencedor, doncs la cerimònia de donació de premis va quedar aigualida pel robatori de les meda-lles olímpiques, que més tard van trobar al mig del bosc amb una carta dels déus de l’Olimperna. En aquesta carta, se’ls explicava que el que comptava era l’esforç, la il·lusió i el treball en equip de cada país, pel que els déus havien decidit abolir les medalles i, a canvi, atorgar-los un bagul ple de llaminadures com a recompensa per la feina feta.

Finalment van netejar mentre les famílies dels atletes anaven arribant, que van dur un suculent menjar que va culminar amb un concurs de postres molt disputat i, com no podia ser d’altra manera, una magnífica hora dels adéus tots plegats!

GEMMA VENDRELL ROSSELL

Excursió d’Agrupament


12

La Demarcació de Tarragona de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG) va néixer, no sense dificultats, a la dècada de 1960 en ple règim

franquista i una jerarquia eclesiàstica molt desconfiada. Es deia “Delegació Diocesana d’Escoltisme”, era itinerant i comptava amb agrupaments de Tarragona, Reus, La Selva del Camp, Montblanc, Santa Coloma de Queralt, el Vendrell i Valls. Hem de tenir en compte però, que molts d’aquests caus no tenien totes les unitats i que Guies Sant Jordi i Minyons Escoltes anaven per separat.

L’any 1968 van aprovar els estatuts i passà a ser la quarta demarcació constituïda després de les de Barcelona, Vic i Girona. Als inicis dels anys setanta les noies i els nois van començar a treballar plegats fins la fusió definitiva com a Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC) l’any 1977. És una època de democratització, de canvis polítics i de crisi econòmica. Els Agrupaments i la Demarcació eren espais de llibertat i pràctica transformadora, i es començaren a celebrar, per exemple, les assemblees de Caps.

Als anys vuitanta, van aparèixer i desaparèixer agrupaments a localitats com per exemple El Catllar, l’Espluga del Francolí, la Canonja i Cambrils. A la dècada dels noranta en trobem a Sarral, Blancafort i Altafulla. El nou segle XXI ha viscut la desaparició d’alguns agrupaments situat a localitats petites i l’aparició de nous a les ciutats grans. El curs 2008/2009 es va celebrar el 40è aniversari de la Demarcació.

La Demarcació és un espai de coordinació entre els diferents agrupaments, alguns amb una participació més activa i altres menys. També té la funció de frontissa

entre els agrupaments i els Espais generals del Moviment. La feina voluntària dels i les caps és imprescindible, moltes reunions, moltes hores, molts kilòmetres... que es veuen reflectits en l’Assemblea de la Demarcació i Trobada 0 (d’e tots els caps dels agrupaments a l’inici del curs), les formacions, els espais de trobada i dissabte rere dissabte als caus. L’estructura actual consta d’un Equip de Demarcació, formada per la Comissària, el Comissari, el tresorer

o tresorera, el secretari o secretària i les o els responsables pedagògiques. S’encarreguen

de coordinar i liderar tots els espais de participació de la Demarcació: la Taula

de Caps d’Agrupament (TACA), la Taula de Secretaris/es i Administradors/es (TASA), la Taula Ampliada (on participen les persones que estan en equips, comissions...), i la Taula de Formació (on es tracten temes pedagògics específics

de les formacions). A més de comissions i equips que es formen per treballar aspectes

puntuals, hi ha els equips de Formació de Caps (Foca Inicial, Foca 1 i Foca 2) que s’inclouen

dins de l’Escola de Formació de MEG, l’Ekip U (que dona suport a les branques dels Agrupaments), i l’Equip A (que organitza unes jornades pedagògiques).

Avui la Demarcació de Tarragona consta de 13 Agrupaments, 950 infants i joves i més de 250 caps. Han passat més de 40 anys i els temps han canviat, la demarcació ha canviat i les persones també. Però totes les que hi hem estat, estan i estaran, compartim la idea de transformar la societat des de l’educació en valors, la vivencialitat i la fraternitat.

MARC SUANES LARENA

La demarcació de Tarragona

Als 80, van aparèixer i desaparèixer agrupaments a El Catllar, Cambrils...


13

Ja veureu que és un pastís de fàcil elaboració i que dóna uns resultats espectaculars...

Per a fer aquest pastís cal preparar la base i les tres capes de xocolata per separat.

El primer pas és triturar les galetes, trossegeu-les amb les mans i fiqueu-les dins una bossa de plàstic. Podeu aixafar les galetes amb un corró o qualsevol objecte contundent. Foneu la mantega al microones i barregeu-ho amb les galetes. Tapeu la base d’un motlle desmuntable amb aquesta barreja, que quedi ben plana i, si voleu, fiqueu-ho al forn 5 minuts a 180 graus. Si no ho fornegeu tampoc no queda malament.

Desprès passarem a preparar les capes de xocolata. Seguirem el mateix procediment tres vegades, una per a cada xocolata: Agafeu 200 ml de nata i

200ml de llet i escalfeu-les en un caçó a foc lent. Abans que comenci a bullir afegiu la xocolata negra trossejada i remeneu ben remenat. Quan la xocolata estigui fosa afegiu un sobre de quallada i remeu-ho bé durant uns minuts. Aboqueu aquesta barreja al motlle, per sobre de la base de galeta i poseu-ho a la nevera una estona.

Passat aquest temps torneu a fer el mateix procediment amb la xocolata amb llet. Espereu una estoneta més i torneu a fer el mateix amb la xocolata blanca, anant ficant una capa de xocolata per sobre de l’anterior. Aneu amb compte per tal que la xocolata calenta no foradi la capa de sota. Poseu el pastís a la nevera i deixeu-lo refredar unes hores. Millor si el feu d’un dia per l’altre.

Si voleu, en lloc d’un motlle podeu fer servir petits gots transparents i fer racions individuals.

Bon profit!!

Amb aquest nom estrenem una nova secció a la TICS. El menjar per compartir ha esdevingut tot un clàssic en les activitats de les Unitats de l’Alverna, dels caps, de les excursions amb pares i també d’Antics i Amics. A banda de simplificar la logística de les activitats aporta el valor afegit de la companyonia i l’intercanvi d’experiències.

Diverses famílies han demanat les receptes dels menjars més reeixits i ens han decidit a obrir aquest nou espai, que encetem amb la recepta del pastís guanyador del premi del concurs de postres a l’excursió d’agrupament del passat 27 d’octubre, a càrrec de la família Alemany-Alabart.

PASTÍS DE TRES XOCOLATES

Ingredients:

200 gr. de xocolata negra200 gr. de xocolata amb llet200 gr. de xocolata blanca600 ml. de nata (millor si té un mínim del 35 % de matèria grassa)600 ml. de llet sencera3 sobres de qualladaUn paquet de galetes Maria100 gr. de mantega

per Família Alemany-Alabart


14

El fundador de l’Escoltisme, en Robert Baden-Powell, va plantejar aquest moviment educatiu des de la seva experiència militar. És per això que va utilitzar

tota l’estètica castrense per simbolitzar valors com la unitat, la disciplina, la simbiosi amb la natura, l’esperit de descoberta i el compromís. Concretament els uniformes dels primers escoltes es van inspirar amb els de la policia sud-africana que va crear el mateix Baden-Powell: camisa caqui, pantalons curts amb cinturó, botes, barret, fulard i insígnies, i més endavant, faldilles les noies.

A Catalunya, els primers escoltes de Minyons de Muntanya, cap els anys trenta, varen incorporar l’uniforme original del fundador. Aquesta estètica va perdurar àmpliament fins entrats els anys seixanta quan els vents de renovació pedagògica van influir en molts aspectes de l’Escoltisme. S’abandonen els colors grisos i caquis i s’incorporen nous colors que donen un aspecte nou: Llops i Daines, el groc;

Ràngers i Noies Guies, el blau; Pioners i Caravel·les, el ver-mell, i els Caps el marró. Més endavant les noves unitats de Castors i Llúdries, amb el taronja, i els Trucs, amb el verd, completen el ventall de les unitats.

El nostre agrupament, l’Alverna, neix el 1969, i des dels inicis incorpora la nova estètica on els uniformes estan formats senzillament per les camises de colors de cada unitat, juntament amb el fulard amb el lila del Camp de Tarragona i el verd de l’esperança. Els pantalons són una peça que gaudeix de bastanta llibertat. Hi ha des de curts de pana marró fins els típics texans llargs. En el cas de les noies hi va haver les daines que varen portar faldilles amb peto els primers anys, indumentària que va caure en desús ben aviat. També esporàdicament hi va haver alguna unitat que va portar una mena de boina i algú, a títol individual, barret escolta clàssic.

L’ús de l’uniforme es circumscrivia a les excursions i als moments més simbòlics de la vida de les unitats, com eren les excursions, alguna acció ciutadana, el Pas d’Uni-tat i la Promesa. Les camises podien portar alguns ele-ments identificatius com l’escut del moviment, la bandera catalana o una placa amb els tres camins que simbolitza-ven les opcions escoltes: fe, país i educació.

Als anys vuitanta es manté una certa continuïtat d’aquest uniforme bàsic format per camisa i fulard, fins que a mit-jans dels noranta es va anar perdent. En l’actualitat ens podem trobar agrupaments que porten la camisa de cada unitat i altres que tan sols porten el fulard, com l’Alverna.

MÀRIUS CASTELLVÍ GAVALDÀ

L’uniforme escolta


15

Dinorama

En la fundació de l’Agrupament Escolta (i poc després també Guia) Alverna, el 4 d’octubre de 1969, el Pare Maties, Guardià dels Caputxins, va tenir un important paper d’aco-lliment. Mentre l’Agrupament va romandre al seu casal, va comptar sempre amb un consiliari caputxí, amb més o menys participació en el Cau. Ara, com en molts altres agrupa-ments, és un cap qui cuida l’atenció a la dimensió espiritual en el projecte educatiu.

CONSILIARIS DE L’ALVERNA

Ma es Boada, Guardià del Caputxins de Tarragona el 4/10/1969.

Pere Cardona, anys 90. Es mul plicava entre tots els grups dels caputxins, amb una comunitat molt envellida.

Joan Menasanch, anys 70. Impulsor de la missa de joves, va sintonit-zar amb els caps.

Pere Arrufat, anys 2000. Mestre i amic de tota una generació de caps.

Francesc Soler, anys 80. Sempre

disposat a fer la missa a la muntanya, si no

juga el Barça!


16

Entrevistem... MIQUEL ÀNGEL ESSOMBA

Aprofi tem que Miquel Àngel Essom-ba ha vingut a Tarragona per fer la xerrada “La LOMCE a debat” per fer-li unes quantes preguntes, tant d’aquest tema com de l’Escol sme.

Comencem amb la LOMCE, diuen que serà un retrocés en l’educació de 40 anys. No és cap exageració. Penseu que en bona part aquesta Llei està inspi-rada pels sectors més reaccionaris de l’Església Catòlica. A més, la base so-cial que li dóna suport és gent conser-vadora que enyora l’escola dels 70.

Que és el més cri cable d’aquesta Llei? Podríem resumir-ho dient que va en contra de les tendències internacio-

nals actuals en sistemes educa us, basades en les evidències més con-trastades. Els currículums es basen en assignatures en lloc de competències, i són generalistes en lloc d’adaptables a l’entorn; es promou la religió catòli-ca en l’ensenyament públic en lloc de l’educació laica; es torna a la rigidesa dels cursos i desapareix el concepte de cicles i etapes; l’avaluació s’orienta a segregar per nivells en lloc de cercar la millora; es potencia l’autoritarisme del director de centre en lloc de la par- cipació de la comunitat educa va...

Però potser el pitjor de tot és que u l-itza l’educació com instrument per fer polí ca de par t, en lloc de tractar-la com a un instrument d’Estat.

Anant a l’Escol sme, sembla que els valors predominants avui són l’individualisme i el materialisme. Creus que la proposta escolta va con-tra corrent?És una evidència que l’Escol sme avui va contra corrent, la qual cosa no em sembla nega u. Al contrari, si la so-cietat ha evolucionat és perquè en algun moment algunes persones han anat contra corrent. Als anys 60 hi va haver tot una sèrie de dones que van anar en contra de l’ordre establert que les relegava en un segon lloc. El feminisme ha aconseguit una igualtat entre homes i dones, encara que sigui formalment. Al mateix va succeir als Estat Units, on el moviment an -rac-isme va lluitar contra la discriminació de les persones de color. És veritat, l’Escol sme va contra corrent, però ho considero necessari per contribuir als canvis socials.

M iquel Àngel Essomba Gelabert ha estat director del Centre UNESCO de Catalunya, President de Linguapax, és doctor en pedagogia i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat director de formació de formadors en educació intercultural del

Consell d’Europa i va ser Responsable de Cooperació i Responsable Pedagògic General de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya als anys 90.


17

“La màgia de la natu-ra, per mà-quines que s’inventin, continuarà admirant a qualsevol escolta i guia”

En la transició, l’Escol sme va trebal-lar el sen r democrà c i la recuper-ació de la iden tat nacional als caus. Creus que actualment cal treballar en altres direccions?En cert sen t, alguns temes han quedat superats amb el temps. Per exemple, el treball en equip que l’Escol sme ha promogut des de sempre, avui tothom el té com un valor assumit. A l’esport, l’empresa, les escoles... En canvi, hi altres valors propis que con nuen tenint un gran validesa, com el compromís i la gratuïtat. Aquests valors han de con nuar reforçant-se des dels nostres caus perquè són una necessitat social que es projecta en tots els àmbits. En el cas de la gratuïtat, és un debat que afecta la mateixa essència de l’educació en el lleure, donat que hi ha una oferta lucra va en front d’una oferta de voluntariat, com l’escolta.

Fins on ha d’arribar el compromís com a valor a les nostres unitats?L’Escol sme, a diferència d’altres as-sociacions o en tats, sempre s’ha defi nit com un moviment social i educa u. Aquesta idea de moviment porta inherent el ser un espai de transformació, de ser una escola de ciutadanes i ciutadans compromesos i crí cs que volen canviar el seu entorn que no els agrada en base als seus principis. A més, l’escolta ha estat un moviment social que ha treballat en xarxa des fa molt de temps, coordi-nant tots els agrupaments i demarca-cions. Una qües ó a la qual avui se li dóna molt de valor.

Quin és el paper que ha de te-nir l’Escol sme en l’actual procés d’alliberament nacional?En aquest marc l’Escol sme haurà de tornar a treballar força als caus. Penso que aquest procés passarà factura, que no fractura, perquè hi haurà gent que en sor rà lesionada en el seu sen ment de per nença, sigui quin sigui el desenllaç fi nal. Si en els anys

70 l’Escol sme va situar-se en barris amb problemes d’integració, potser en un futur proper caldrà tornar a fer una feina d’Escol sme “inclusiu” a favor de la convivència, sense alinear-se amb cap de les parts, sigui quin sigui el resultat fi nal d’aquest procés d’alliberament nacional.

Consideres que la pedagogia de l’acció i el treball a la natura són en-cara una eina potent per uns infants amb tanta eines tecnològiques?Les noves tecnologies també tenen la seva part posi va, atès que han orientat l’interès dels joves cap a la comunicació social. Aquestes eines ens han donat possibilitats que fa trenta anys eren inimaginables. Avui, convocar una reunió o una excursió és més fàcil a través del Whatsapp. Això no és ni bo ni dolent, és un signe dels temps. Tanmateix, considero que els nois i noies d’avui en dia con nuen quedant embadalits davant una posta de sol, quan els hi cau un xàfec estant a les tendes o fent una ruta. La potència i la màgia de la natura en estat salvatge, per moltes màquines que s’inven n, con nuarà fent admirar a qualsevol escolta i guia dels nostres caus. Transmetre aquesta sensibilitat és la feina dels nostres caps.

Linguapax Internacional és una organització no governamental dedicada a la valoració i protecció de la diversitat lingüística mundial. www.linguapax.net


18

‘NEM’ A FER EL KILIMANJARO

Arcadi Cornadó Royo i Luis Javier Manjón Paniagua “Luisja”, són dos dels veterans que més anys han estat a l’Alverna, de nens i com a caps. Ara són membres molt actius dels equips de la Demarcació i de l’Associació d’Antics i Amics de l’Alverna. L’Arcadi és el Secretari de Demarcació i el Luisja és Tresorer d’Antics i Amics. Tots dos comparteixen també l’afició a la muntanya i als castells, l’Arcadi de la Jove i en Luisja dels Xiquets de Tarragona.

Un alvernià no pot dir que no a un “cococo” (tòpica referència a la covardia de les gallinàcies). Així que, quan vam dir-nos l’un a l’altre “nem a fer el Kilimanjaro, cococo?”, no ens ho vam pensar.

I ja ens tens al Luisja i l’Arcadi, quatre mesos més tard, fent quinze hores de vol passant pel pintoresc Qatar destinació Moshi (Tanzània). Després d’un intensiu de swahili, posàvem rumb al cim més alt d’Àfrica.

Acompanyats pel nostre guia Kitambia i el nostre equip de deu persones (cambrer inclòs), ens vam endinsar dins la selva de les cotes baixes amb una primera etapa que anava dels 1.700m als 3.100m d’alçada. Una pujada molt suau, sempre a ritme “pole-pole” (xino-xano), que ens acompanyaria la resta de dies posant a prova els nostres nervis. En arribar al campament coneixem la que seria casa nostra les properes cinc nits: una iglú per dormir, una carpa i una taula sempre parada amb te i aigua calenta. “Hidratar o morir”, ens deien, mentre ens omplien de sopes i purés.

A partir d’aquí començava la sabana i el desert, poca vegetació i molta pols, amb força calor i les primeres vis-tes del cim del Kibo (el més alt dels tres volcans que con-formen el massís del Kilimanjaro). Una etapa curta per assolir els 3.800m i passar la tarda de relax, jugant durant hores amb una baralla de cartes i les pedres del terreny.

El tercer dia fem aclimatació entre els 3.800 i els 4.600m, per acabar dormint de nou a 3.900m sota la paret del Kilimanjaro. Un darrer dia previ al cim ens fa passar l’aventura de la paret de Barranco, amb una petita grimpada i descans unes hores al darrer campament, a 4.600m.

A les 12 de la nit, ben abrigats, iniciem l’atac al cim. Al cap de 6 hores de dura pujada, assolim l’Uhuru-Peak (5.895m) i veiem sortir el sol des del sostre del continent africà. Entre aquella tarda i l’endemà fem la ràpida baixada fins a la sortida del parc i tornem a la comoditat dels hotels, per completar el nostre viatge amb dos dies de safari, veient animals i paisatges espectaculars.


1919


20

Primer premi del III Concurs Fotogràfic Travessa d’Andròmines (Lluís Villarroya).

Camp d’Estiu dels Truc 1 al Puigmal.

Equip de caps 2013-14.

Caps i intendents dels R/NG al Camp d’Estiu.

fotoTICSCamp d’Estiu dels Castors i

Llúdrigues.

Vermut de Sant Magí amb la txaranga Tocabemolls.


Documents

TICS - aeigalverna.org · La revista d’Antics i Amics de l’AEG Alverna TICS Núm. 13 Juliol - Novembre 2013 PORTADA EL CAU NO TANCA A L’ESTIU