TiMvg^a ^ A1 g u a •

I CARTES La Veu del

CARRER març-abril de 2001

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA

Badal, Brasil I Bordeta 93 491 05 49

Baix Guinardó 93 436 81 80

Barceloneta 93 221 72 44

Baró de Viver 93 311 41 93

Bon Pastor 93 346 46 18

Camp d'en Grassot 93 457 01 30

Camp Nou 93 440 21 75

Can Baró 93 285 12 96

Can Caralleu 93 280 07 24

Can Peguera 93 357 13 33

Can Rectoret 93 205 04 87

Carmel 93 357 57 48

Casc Antic 93 319 75 65

Cera 93 329 48 53

Ciutat Meridiana 93 276 30 94

Clot-Camp de l'Arpa 93 232 46 10

Clota 93 357 72 59

Coll-Vallcarca 93 284 23 12

Congrés 93 340 70 12

Coor. Casc Antic 93 310 53 33

Diagonal Mar 93 307 91 20

Diagonal-Giórjes 93 300 62 88

Dreta Eixample 93 265 87 63

Esquerra Eixample 93 453 28 79

Font d'en Fargues 93 420 40 66

Font Guatlla-Magòria 93 424 85 06

Font del Mont 93 406 93 27

Fort Pienc 93 231 11 46

Galvany 93 412 76 00

Gòtic 93 315 18 20

Gràcia 93 217 60 88

Gràcia Nord-Vallcarca 93 211 26 27

Gran Via 93 454 51 97

G. Via-Penj-Espronceda 93 308 77 34

Guineueta 93 428 46 23

Horta 93 420 90 06

Hostafrancs 93 426 91 66

Joan Maragall 93 347 73 10

La França 93 325 08 93

La Palmera 93 305 37 05

La Pau 93 313 28 99

Les Corts 93 330 74 36

Maresme 93 266 18 56

Meridiano-Cero 93 274 02 72

Mont d'Orsà-Vallvidrena 93 406 84 53

Montbau 93 428 29 34

Navas 93 340 62 49

Ntra. Sra. de la Salut 93 204 86 04

Ntra. Sra. del Port 93 431 30 16

Nou de la Rambla 93 441 01 83

Paraguai-Perú 93 278 06 93

Edita Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona Telèfon: 93 412 76 00 Fax: 93 412 58 88 e-mail: favb@lafavb.com web: www.lafavb.com

Consell de direcció Andrés Naya i Manel Andreu

Cap de redacció Carles Valls

Consell de redacció Cbristian Andreu, Marc Andreu, Laura Aparicio, Ricard Aris, Marta Bach, Anna Bartotomé, Sara Casas, Daniel García, Alberto Gómez, Joan A. Guerrero, Ella Herranz, Miquel A. López, Chelo Losada, Francisco J. Manzano, Gerard Melgar, Marta Milà, Rosa Maria Palenda, Marta Pardell, Marta Pluja, Jaime J. Rubio, Àlex Tisminetzl<y i Jordi Vila

Consell assesor Anna Alabart, Ernest Alós, Roser Argeml, Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni

Madueno, Pep Marti, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Fenran Navan-o, Núria Pompeia, Albert Recio, Josep Uuis Rueda, Fen-an Sagarra, Mercè Tatjer, Ole Thorson, Àngel Valverde, Genaro Villagrasa, Pau Vinyes

Secretària de redacció i Maquetació Montse Ayats

Administració Marga Parramon

Publicitat Isabel Mancebo i Carmen Plaza

Fotografia Dani Codina, Josep Masip, Joan Morejón, Ignasi R. Renom, Jordi Tarrés

Portada Uuïsa Jover

Fotomecànica i Impressió Grinver, S.A. (T. 93 373 68 61)

Distribució Trèvol Missatgers (T. 93 266 07 70)

La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col·lectius. Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA

L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col·laboradors.

Els ïm^ de distribució fl^ C A K R E »

Centre Cívic (CC) Pati Llimona. Regomir, 3 Informació Cultural. Rambles, 118 La Rosa de Foc. Rec, 69 CC.OO. Via Laietana, 16 El Cafeti. Hospital, 99 El Glaciar. Plaça Reial Taller de t̂ /lijsics. Requesens, 5 Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260 Forn de pa Aubet. Sicilià, 205 Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275 Forn d'en Pere. Dos de Maig, 281 Confeccions El Rellotge. Comte Borrell, 89 Autoservei Navarro. Av Mistral, 6 Celler de l'Estevet.Calàbria, 57 Gelateria-Pastisseria Bonastre. Tamarit, 136 Cafeteria Anem Al Gra. Còrsega, 382 Centre Social de Sants. Olzinelles, 30 CC Cotxeres de Sants. Sants, 79 Poliesportiu M.Esp. Industrial. Parc Esp. Indus., s/n Centre Tomàs Tortajada. Fonthonrada,8-10 CC El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116 CC Can Cadena. Mare de Déu del Port,397 CC La Bàscula. Foc, 128 C. S. Personals Corts. Masferrer, 33 CC Can Deu. PI. Concòrdia, 13 Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9 Quiosc. Plaça de Sarrià Llibreria La Kl<tua. PI. de Vallvidrera, 3 Lluïsos de Gràcia. Plaça Nord, 7 Hotel d'Entitats de Gràcia. Providència, 42 CCColl. Aldea, 15-17 CC La Sedeta. Sicília, 321 C. A. Tradicionàrius. Trav. Sant Antoni, 6-8 Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9 Polisportiu Perill. Perill, 16-22 Polisportiu Claror. Sardenya, 333 CC El Carmel. Santuari, 27 Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40 CC Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20 C. S. Personals Horta. PI. Santas Creus, 8 Cooperativa Cultural Rocaguinarda. Xipre, 13 Ateneu Polpular Nou Barris. Port Lligat, s/n C. Barri Prosperitat. PI. Àngel Pestaria, s/n Centre Sóller. Plaça Sóller s/n Can Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276 CC Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25 CC Trinitat Vella. Foradada, 36-38 CC Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111 Can Guardiola. Cuba, 2 Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/n Districte Sant Andreu. PI. Orfila, s/n CC La Sagrera. Martí Molins, 29 C. Barri Congrés. Acàcies, 26 Farmàcia. Bolívia, 19 Llibreria Etcètera. Llull, 203 El Tio Che. Rambla Poblenou, 44-46 CC Sant Martí. Selva de Mar, 215 Complex Esportiu Verneda. Binèfar, 10-14 Casal Alternatiu. La Verneda, 18 C.Joan Casanelles. PI. Joan Casanelles,s/n Foment Martinenc. Provença, 595

imprès en paper ecològic de 65 grams Dipòsit legal: 8 - 21300 - 1995 ®

Parc 93 221 04 87

Parc de l'Escorxador 93 325 00 44

Parc la Vall d'Hebron 93 428 68 66

Penitents-Taxonera 93 420 20 97

Poblenou 93 266 44 41

Poble Sec 93 441 36 65

Polvorí 93 432 36 42

Porta 93 359 44 60

Prosperitat 93 276 30 15

Provençals Verneda 93 307 46 95

Racó de les Corts 93 440 48 50

Rambla, Amics de la 93 317 29 40

Rambla de la Bordeta 93 431 25 44

Raval 93 441 77 21

Roquetes 93 359 65 72

Ronda Sant Antoni 93 442 24 12

Ronda Sant Pere 93 317 31 39

Sagrada Família 93 246 53 19

Sagrera 93 408 13 34

Sant Andreu 93 93 345 96 98

Sant Antoni 93 423 93 54

Sant Cristòfol 93 432 34 71

Sant Genis 93 417 03 67

Sant Gervasi 93 211 81 65

Sant Martí Provençals 93 314 17 04

Sant Ramon Nonat 93 440 10 11

Sants 93 331 10 07

Sarrià 93 204 90 58

Sudoest del Besòs 93 278 18 62

Tallers, Gravitia. Jovellanos i PI, Castella 93 317 38 39

Taula del Raval 93 442 46 68

Torre Baró 93 276 09 48

Torre Llobeta 93 429 07 06

Tres Torres 93 205 77 89

Triangle de Sants 93 431 75 45

Trinitat Nova 93 353 88 44

Trinitat Vella 93 274 19 58

Turó de la Peira 93 358 06 95

Unió-M Bait)eià-Sta. Marganda-Penedides 93 317 16 11

Vallbona 93 354 89 82

Verdum 93 276 02 30

Verneda Alta 93 314 58 13

Via Trajana 93 313 61 68

Xile 93 440 85 08

Zona Sud Sant Andreu 93 346 72 03

Zona Universitària 93 401 77 43

Canvis: Montse Ayats Telèfon 93 412 76 00

Aquest número té un tiratge de 8.000 exemplars i la seva distribució és graturta

Pla de presons

Diuen que han arribat a un acord amb La Modelo. Es respectarà l'edifici panòptic i les sis galeries. Per fi s'enderrocaran els murs i serà una realitat els anomenats jardins de la Llibertat. En canvi, les presons de Wad Ras i Trinitat Vella aniran a terra.

Es comenta que es construiran zones verdes i equipaments pel barri i la ciutat, però el cert és que s'afegeixen oficines i hotels, que no són precisament equipaments.

La ciutat regala a la Generalitat un solar de 2.500 metres quadrats en el carrer Llull. En aquest espai l'Ajuntament podria construir habitatges públics en règim de lloguer i ara la Generalitat construirà habitatges privats d'alt standing.

Ens alegra que La Modelo no desaparegui i es destini a equipaments. Quedem a l'espera de conèixer amb detall l'acord, no obstant, l'Ajuntament haurà de tramitar els corresponents Plans d'Ordenació i aquests no han de reduir els espais qualificats d'equipaments i zones verdes.

Un hotel a Miramar Tot un escàndol amb moltes estrelles. La ciutat no es pot permetre que un edifici de propietat municipal se cedeixi per a instal·lar un hotel de superluxe. Contradiu el pla municipal aprovat el passat any sobre el parc de Montjuïc, que destacava tres usos principals: cultura, esport, natura. I cap d'ells, es complirà.

Creiem que no ha d'aprovar-se una operació especulativa que no només privatitza l'edifici sinó també els jardins de Forestier i que perfora la muntanya amb un nou túnel. El sector hoteler, que és econòmicament fort i en continu creixement, vol construir més habitacions. D'aquí el 2004 es construiran 6500 noves places.

Miramar és una assignatura pendent. Anys enrera també es van saltar la legalitat en unes operacions fallides que van costar milions al municipi i a particulars. De tot això en podria parlar en Parpal, Armet, Gaspart, Maragall. Avui, a Joan Clos li diem que no pot convertir Miramar en un hotel de superluxe, que s'han de respectar la legalitat i la muntanya. Que per sobre d'interessos privats estan els de la ciutat!

CARTES DELS

LECTORS

Contradicció ambiental Els Verds-Alternativa Verda es manifesta contrària al gratacel que Aigües de Barcelona, annb el beneplàcit de l'Ajuntament, projecta a la plaça de les Glòries. És una greu contra­dicció respecte a les propostes arquitectòniques del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat, de l'Agenda 21 de Barcelona i del Fòrum 2004. Els Verds-Alternativa Verda vol manifestar el seu rebuig a aquests tipus d'edificis per la seva absolu­ta insostenibilitat energètica. És paradoxal que la societat Agbar estigui representada a través del seu president, Ricard Fornesa, en el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat i que proposi per a la seva seu una estructura arquitectònica que representa els principis contraris que defensa aquest Consell.

Josep Puig. Els Verds-Alternativa Verda

Ferrares

Andrés Pastrana, el president colombià Sóc un colombià resident a Bar­celona ja fa uns anys, lector de la publicació bimestral La Veu del Carrer. Us felicito per aquesta bona iniciativa.

Voldria aclarir el següent: en l'ijltima pàgina del número 64 de setembre/octubre de 2000, apareix una entrevista amb l'escriptor colombià Alfredo Molano.

En aquesta pàgina es diu que el president de Colòmbia és Eduardo Pastrana.

Voldria fer saber que el nom de l'actual president de Colòmbia no és Eduardo, sinó Andrés.

Agraeixo la vostra atenció. Cordialment,

Mauricio Chinchilla. Fundació Catalunya-Amèrica.

Sant Jeroni de la Murtra

El proper Carrer el podreu recollir als punts de distribució el proper mes de juny.

UN NOU CARRER A INTERNET: www.lafavb.com

març-abril de 2001

t « VffU (ttfl

CARRER CRÒNICA I L'altra guerra de l'aigua

ENRIC TELLO

El govern espanyol, que comanda el Partit Popular amb majoria absoluta, ha declarat la guerra al Delta de l'Ebre amb un Pla Hidrològic Nacional (PHN) ecològicament insostenible, econòmicament indefensa-ble i socialment obsolet. El "passeig mili­tar" vol conquerir l'aigua que, segons l'ata­cant, l'Ebre "tira al mar". Però el riu és innocent. No li sobra cap aigua, tal com van proclamar més de dues-centes mil persones, catalanes i aragoneses, a la manifestació celebrada a Barcelona el passat 25 de febrer. Els 1.050 hectòmetres cúbics que el PHN pretén transvasar cap el País Valencià, Múrcia, Almeria, i les con­ques internes de Catalunya, els necessita el delta per aportar sediments que com­pensin la pujada del nivell del mar. Sense aquests cabals no es podrà contenir la salinització dels arrossars i espais natu­rals, ni renovar l'aigua de les badies interi­ors d'on viuen les muscleres, els aquicultors, o les aus migratòries que con­verteixen aquest parc natural en la segona reserva de biodiversitat de la península ibèrica. La poca aigua que arriba al mar serveix per mantenir la pesca. D'aquí cin­quanta anys, quan el PHN esgoti la seva teòrica vigència, els efectes del canvi cli­màtic hauran reduït encara més els minsos cabals ara disponibles per sostenir totes les funcions ambientals, econòmiques i socials del Delta de l'Ebre.

En una votació històrica el Parlament català es va pronunciar contra ei PHN per amplíssima majoria. Però la Generalitat, que governa CiU amb permís del PP, ha esdevingut la principal força c o l -laboracionista a Catalunya del passeig militar del govern espanyol. Acaba de ven­dre l'aigua i el futur de l'Ebre a canvi d'una ambigua promesa de pagament de mig bilió de pessetes i, és clar, del manteni­ment del suport del PP a l'últim govern de Jordi Pujol. Com si la condemna a mort del delta es pogués arreglar després amb di­ners. Era un final esperat. Al capdavall CiU porta molt temps demanant als reis un transvasament, sigui de l'Ebre, del Roine, 0 de la Noguera-Pallaresa i el Segre. Fins i tot el PSC s'havia prestat fins a darrera hora a jugar el joc, amb CiU i el PP, de reclamar per a un "dèficit hídric estructu­ral" que cal resoldre urgentment portant aigua de fora.

* Especulació hidràulica

Que ningú no s'enganyi. Una cosa és declarar la guerra per l'aigua de l'Ebre, i una altra guanyar-la. Tots els capitosts militars s'imaginen la guerra com un pas­seig triomfal, fins que l'empantanament al front desbarata els seus plans. Aques­ta guerra de l'aigua serà llarga, i el resul­tat és incert. Fer aquestes obres faraòni­ques vol molt temps, molts tràmits, i molts diners. La clau del "pelotazo hidràulico" d'aquest PHN rau en fer-les pagar a tothom menys als qui rebran les concessions, suposadament per regar, i podran canalitzar-la després cap a zo­nes turístiques, parcs temàtics i camps de golf on l'aigua val cinc vegades més. Una part de la factura es pretén traspas­sar als contribuents europeus, via sub­vencions comunitàries. Però aquest PHN va contra les noves directives europees que volen restaurar l'estat ecològic dels rius, acabar amb l'aigua subvencionada i deixar de mantenir artificialment rega­dius 0 activitats terciàries insostenibles ecològica i econòmicament.

Enric Tello és membre d'Acció Ecologista

L'oposició ciutadana al trasvassament de l'Ebre i a un Pla Hidrològic ecològicament insostenible posa al PP i CiU contra les cordes

ALFONS LÓPEZ

• Milers de catalans i barcelonins es van manifestar a Madrid contra ei Pia l4idroiògic Nacional.

• Guanyar o perdre la guerra del PHN tindrà molt a veure amb el que passi a la rereguarda, i Barcelona n'és una peça cab­dal. Els primers moments Joan Clos es va despenjar amb unes desafortunades de­claracions dient que Barcelona necessita més aigua, sigui de l'Ebre, del Roine o del Segre. Després el sentit de l'oportunitat l'ha fet mantenir-se en un silenci prudent. Però les persones i entitats ciutadanes que ens oposem a aquest PHN, que lluitem per la nova cultura de l'aigua, i ens prenem seriosament els compromisos ambientals de la ciutat en favor d'un model més soste­nible, no ens conformem amb un silenci oportunista que pot esdevenir còmplice de l'agressió que pateixen les Terres de l'Ebre. iCom es pot demanar més aigua per a Barcelona, quan el metro o el Liceu han de bombejar constantment l'aigua del freàtic per evitar que s'inundin? ^Com es pot sumar el nostre alcalde al cor de veus que exigeixen més i més aigua, enlloc de revi­sar com fem servir la que tenim?

A Barcelona el consum domèstic factu­rat ha girat a l'última dècada al voltant dels 130 litres per persona i dia. Els usos co­mercials, industrials i municipals s'han re­duït, i el consum final urbà era el 1996 de 210 litres per persona i dia. Si incloem un 24% de pèrdues a la xarxa, la dotació necessària per servir Barcelona se situa en 250 litres per persona i dia. A la majoria dels altres municipis de l'àrea metropolita­na els consums són més baixos. Als de menor renda per càpita els usos domèstics baixen fins a 120 o 110 litres per persorra i dia, i només als de majors ingressos

La batalla de Barcelona

s'acosten als 180 litres. Als municipis de la tercera corona metropolitana, on la renda per càpita és més alta i la densitat urbana menor, els consums es disparen. Al Vallès Oriental i Occidental, al Baix Llobregat, l'Alt Penedès, el Maresme i la Selva, la Generalitat calcula unes dotacions urba­nes per damunt del 200 litres per persona i dia, i una reserva total superior als 300. Al Garraf, per damunt dels 300 litres per per­sona i dia. A l'Anoia, per damunt dels 400 urbans i dels 500 globals.

La ciutat necessita una ndijana de 250 litres d^aigua per persona i dia

En els darrers vint-i-cinc anys més de tres-centes mil persones han marxat de Barcelona i les ciutats centrals, on es con­sumeix menys aigua, cercant habitatges més barats o exclusius en poblacions de la segona corona, on se'n consumeix més. El "dèficit hídric" que proclama la Generalitat és resultat de projectar fins el 2025 aques­tes tendències. A les seves previsions són les comarques que ja consumeixen més aigua les que haurien d'experimentar un augment més alt de dotacions. Però si en els seus propis supòsits canviem aquests consums per uns altres més moderats, podem comprovar fàcilment que n'hi hau­ria prou amb una política de gestió de la demanda que afavorís una convergència

dels consums de la segona corona metro­politana amb els actuals a Barcelona per a què s'esvaeixi el "dèficit hídric".

L'elaboració d'Agendes 21 pot resul­tar força útil per descobrir recursos no convencionals desaprofitats. Sense ar­ribar a plantejar-se encara reduir els consums finals per habitant, l'esborrany que ara es posa a discussió ciutadana a Barcelona proposa reduir en 28 Hm3/ any la demanda exterior aprofitant les aigües subterrànies (23 Hm3/any), la reutilització d'aigües depurades (4 Hm3/ any), i les aigües pluvials (1 Hm3/any). Això representa un 20% del consum urbà, i un 15% de tota l'aigua que es vol portar de l'Ebre amb ei transvasament. Només es pot fer això a Barcelona? I només es pot fer això des de Barcelona?

Aquí arribem al moll de l'os. Si els diners públics s'inverteixen en grans obres de formigó, no hi ha mai recursos per gestionar la demanda. L'estudi de la Generalitat en favor dels transvasaments considera econòmicament inviable una reducció dels consums d'aigua modifi­cant els aparells domèstics actuals (wc, aixetes, dutxes, rentadores, etc) , per­què podria costar 100.000 pessetes per habitatge. Però el cost del transvasa­ment s'estima pel cap baix en 150.000 milions de pessetes. El 1996 hi havia a la regió metropolitana un milió i mig d'ha­bitatges. Per tant, invertir 100.000 pes­setes a cada llar per estalviar-hi aigua costaria igual o menys que el transvasa­ment. Per què una opció es considera viable i l'altra no?

4 CRÒNICA L·i* veu ttei

CARRER març-abril de 2001

Una ciutat d'alt voltatge ALFONS LÓPEZ

Darrerament s'han produït tot un se­guit de declaracions per part de res­ponsables polítics alertant d'un hipotè­tic col·lapse energètic davant la crei­xent demanda d'energia de les ciutats i indústries. Així, no és la primera vega­da que des de l'Ajuntament de Barcelona es demanen més inversi­ons en aquest sentit, sobretot en línies elèctriques d'alta tensió, perassegurar el subministrament a la ciutat. Igual­ment, un recent estudi del Partament apunta en el mateix sentit, demanant noves centrals de producció d'energia i més línies elèctriques.

Paral·lelament s'anuncia la cons­trucció de noves centrals tèmiiques. La multinacional nord-americana ENRON busca emplaçament per a una gran central tèmiica de 1600 MW de potència després d'haver-se vist obligada a retirar el projecte de les terres de l'Ebre. Lesempreses Endesa i Gas Natural ja han començat la cons­trucció d'una central tèmiica al munici­pi de Sant Adrià de Besòs, al costat de la instal·lació actual. La nova planta consta de dos equips generadors de 400 MW de potència i es preveu ampli­ar-la amb dos més. Per últim, Endesa pretén construir una altra planta al Port de Barcelona. Però són realment ne­cessàries?

Barcelona és un sistema que con­sumeix una gran quantitat d'energia. La major part d'aquestaprové del'exte-rior,idesprésdeserutilitzada, s'expulsa en forma de contaminació. Bona part d'aquesta energia es consumeix en el sector del transport (un 42%). La resta es reparteix entre indústria i comerç (30%) i el sector domèstic (28%). El transport és també el sector que més contribueix a les emissions de gasos contaminants i d'efecte hivemacle.

L'energia es consumeix principal­ment en fomna d'electricitat (un 40%), benzines (un 36%) i gas natural (un 20%). L'electricitat, no ho hem d'obli­

dar, no és una energia més neta que les altres: contamina en el seu origen ja que prové principalment de centrals nuclears o de centrals tèrmiques que cremen gas natural i gasoil.

Barcelona s'ha compromès amb acords com el de Heidelberg i l'Agenda 21, a reduir les emissions de gasos contaminants i potenciar les energies renovables. Així, es pretén que per al 2010 les emissions de gasos d'efecte hivemacle s'hagin reduft un 27% i que el 12% de l'energia que es consumeixi a Barcelona sigui renovable.

* Efecte hivernacle

Peròaquestsobjectiusestan lluny d'as­solir-se. La culpa és principalment del sector transport, però també de les centrals tèmiiques, les calefaccions, la incineradora de Sant Adrià i fins i tot l'abocador del Garraf. Barcelona emet cada any més de cinc milbns de tones de diòxid de carix)ni (002) que incre­menten l'efecte hivemacle i l'escalfa­ment del planeta. Una dada significati­va és que Barcelona necessita una superfície de bosc setanta-cinc vega­des més gran que el seu terme muni­cipal per compensar la contaminació que produeix.

En aquest sentit la ciutat s'allunya de la sostenibilitat cada cop més, ja que mentre el consum d'energia creix constantment, les energies netes i re­novables, com la sdar o la eòlica, continuen aportant un percentatge in­significant al total. Algunes iniciatives, com l'Ordenança Solar que obliga a incorporar energia solar en els edificis que es construeixin nous, es mostren com a insuficients.

És cert que aquestes noves cen­trals, que utilitzen la tecnologia del cicle combinat, contaminaran menys que les centrals tèrmiques convencionals i seran més eficients, jaqué cremen gas natural en comptes de gasoil. Però el gas natural és també un combustible

Barcelona demana més energia sense tenir present polítiques d'estalvi, eficiència i protecció ambiental

Central tèrmica de Sant Adrià de Besòs.

fòssil que prové de l'exterior (Algèria), i per tant continuarem emetent gasos contaminants a l'atmosfera: diòxid de cartxsni i òxids de nitrogen principal­ment. A més, un 50% de l'energia generada no es pot aprofitar i es llença al medi ambient. Continuar desenvo-lupantaquest model és ambientalment insostenible i insolidari amb els països del tercer món.

A Barcelona li cal un Pla Energètic que aposti clarament per polítiques d'estalvi, eficiència energètica i protec­ció ambiental: electrodomèstics més

eficients, bombetes de baix consum, bon ús de les calefaccions i aïllament tèmiic d'edificis, etc... La solució al problema de les energies s'ha de ba­sar en nxxjerar la demanda, i no en oferir més i més energia sense interve­nir en l'ús final que se'n fa. Així moltes d'aquestes grans instal·lacions conta­minants serien innecessàries.

Igualment, un Pla Energètic redac-tatamb criteris de sostenibilitatpotenda-ria les energies netes i renovables. S'ha d'abandonar el model tradicional de grans centrals elèctriques (i perillo-

NIKO (ALBERTO NICOLAS)

• Plaques solars a tes teulades d'un edifici.

Barnamil: energia solar tèrnnica a l'abast

• Una forma pràctica d'intervenir personalment en la resolució dels problemes globals és utilitzar l'energia solar tèrmica a casa nostra, una energia neta i inesgotable. És l'alternativa més senzi­lla i rentable per que puguem introduir les energies renovables dintre de la ciutat, a la teulada de cada edifici de la ciutat. Amb un parell de metres quadrats de plaques solars podem escalfar l'aigua calenta que consumirà tota la família per la dutxa, la cuina i lavabo, estalviant diners (no haurem d'encendre l'escalfador) i contaminació (evitarem emetre prop d'una tona de 002 a l'any). Des de Barnamil s'ajuda i assessora als ciutadans interessats en gaudir d'aigua calenta solar a casa. L'Oficina Barnamil es troba als locals de la Favb.

ALFONS LÓPEZ

ses línies d'alta tensió) que respon als interessos de les grans companyies.

L'altemativaésunnxxteldescentra-litzat, a prop del consum, sense neces­sitat de noves línieselèctriques, i basat en l'eficiència i els combustibles nets. Cal invertir decididament en energies renovables dins de la mateixa ciutat. Lenergia solar, perexemple, no causa impactes al medi i aprofita l'espai ja edificat. A més, redueix la dependèn­cia energètica de l'exterior, ajudant a que la ciutat esdevingui autosuficient. Un altre aspecte que no cal oblidar és que també des del punt de vista ener­gètic cal potenciar el transport públic, ja que és molt més eficient que el privat.

Totes aquestes propostes necessi­ten, però, de la implicació activa de la població local. És necessari educar la població per a que percebi els impac­tes que ocasiona amb els seus con­sums energètics: canvi climàtic, mare­es negres, pluja àcida, residus nucle­ars, etc.... Però també per que cone­gui com actuar per evitar-los i així avançar cap a una autèntica sostenibilitat.

Alfons López és llicenciat en Ciències Ambientals.

Campanya de desobediència civil a la Llei d'Estrangeria ELIA HERRANZ

Què pot fer un ciutadà amb plens drets pel tal de lluitar contra una llei que considera injusta? Pot adherir-se a diferents protestes organitzades col·lectivament (manifestacions, reco­llida de signatures, vagues), i també pot fer una cosa més radical i personal: desobeir la llei directament. Això és el que ens convida a fer la nova campanya de desobediència civil a la Llei d'Estrangeria. Es tracta d'una campanya organitzada a títol individual per un conjunt de persones vinculades a diferents moviments socials que proposa la desobediència com a mitjà d'acció política vàlid, justificat per la gravetat de la situació denunciada. Una situació que, en opinió de moltes i variades persones, estableix la desigualtat legal entre les persones amb i sense papers.

De moment s'estan assajant dues accions concretes, encara que s'accepten noves idees. D'una banda, es proposa un lliura-mentmassiu del propi Documento Nacional de Identidad (DNI), per tomar-lo al propi Estat. Una acció simbòlica de solidaritat amb els que no es t)eneficien dels drets que suposa posseir aquest document. En cinc dies s'han recollit i lliurat a la subdelegació del govern 100 DNI's. Potser semblen pocs, però els organitzadors es consideren satisfets de la suma, tenint en compte la cultura de respecte per aquest paper que tenim a la nostra societat. Aquesta acció indirecta (perquè no suposa cap infracció a la Uei d'Estran­geria), si té, com hem dit, un alt contingut simbòlic.

D'altra banda, es proposa omplir i signar un full d'autoinculpació el contingut del qual és literalment: "sóc culpable d'induir a l'asso-dació, de promoure la sindicació, d'afavorir el transport i de facilitar

l'acollida de persones immigrades sense papers". La idea és lliurar massivament aquestes autoinculpacions al jutjat de guàrdia. De nroment s'han rebut 200 cartes.

A la seu social de la campanya i a la seva pàgina d'Intemet es pot trobar informació legal respecte aquestes dues accions, és a dir, quines conseqüències punitives poden tenir. A més, es propo­sen altres idees per dinamitzar la campanya, com per exemple, promoure l'acceptació de l'empadronament com a document vàlid per relacionar-se amb les institucions públiques i privades.

La campanya, doncs, va més enllà d'aquestes dues accions espectaculars i potser massa compromeses; és una crida general a totes les persones que se sentin en desacord amb la situació que provoca la Uei d'Estrangeria a mostrar més vehemència en el seu rebuig.

La Veu del

març-abril de 2001 CARRER CRÒNICA 5 En 5 paraules Es busca pis per immigrant Integració tarifària i horaris Vint-i-dues estacions de Renfe de la primera corona s'integraran el pròxim 1 d'abril. Les cinc restants, que abans es negaven, ho faran l'I de juny. La resta de les estacions de les altres corones hauran d'esperar a l'I de gener de l'any 2002. Es tracta de massa espera. Per altra banda, rodalies amplia el seu horari fins a les 12 de la nit. Horari que a partir de setembre també s'ampliarà el Metro. Tot això és insuficient però positiu. •

Contra el túnel d'Horta La plataforma contra el túnel està activa. Un parell d'exemples, una enorme pintada en el parc de la Ciutadella, al costat del parlament: "iQue se enteren los parlamentarios!", i l'exhibició de pancartes en el consell de Cent, mentre se celebrava un plenari del Pacte per la mobilitat sostenible. Les pancartes contestaven l'ambigüitat del discurs del tinent de l'alcalde, Xavier Casas. #

Inseguretat Dos delictes cada minut. Aquestes són les xifres que va presentar el jutge degà. Són denúncies, diligències judicials, pendents de sentència. Furts, lesions, robatoris, amenaces, estafes,... Són les seves dades i no fan referència als seus autors i les seves realitats. Detenir-los és un primer pas, però arribar al fons, abordar les causes que porten al delicte, és la major garantia que la situació pot canviar. •

Crisi a la Maquinista Des del mes de setembre les vendes baixen sistemàticament en el llampant centre comercial de la Maquinista. Cinquanta establiments, dels 230 existents, han sol·licitat una moratòria respecte al pagament dels lloguers. Sis comerços han tancat. Les despeses de lloguer s'emporten d'un 30 a un 70 per cent de la facturació. Però, en breu obrirà les seves portes a Diagonal Mar el que serà centre comercial més gran d'Europa.

Homosexuals catalans Les reaccions als primers matrimonis civils europeus no s'ha fet esperar. La Coordinadora Catalana Gay-Lesbiana reclama al parlament català que impulsi un projecte de llei "pel reconeixement del matrimoni civil homosexual", similar a l'establert a Holanda. La Coordinadora considera insuficient l'actual "llei de parelles".

CARLES VALLS

Davant la constatació de les crei­xents dificultats que es troben les persones immigrades per accedir a l'habitatge de lloguer, es va cele­brar a principis de març a iniciativa de Sodepau, junt amb altres enti­tats, la "jornada de Treball: Habi­tatge i immigració" al Col·legi d'Ad­ministradors de Finques.

Sodepau és un servei gratuït per a immigrants on se'ls informa i assessora sobre temes jurídics, de convivència i els requisits neces­saris per llogar un habitatge. Se­gons la seva anàlisi, les dificultats vénen marcades "per conductes discriminatòries per una banda i per l'altra, davant l'actual situació general de l'habitatge". Des d'aquesta entitat es considera que l'habitatge ha de ser "una eina im­prescindible per a una veritable integració social" de la població immigrada.

Per la seva banda, Núria Carre­ra, tinenta d'alcalde de l'Ajunta­ment de Barcelona va considerar que "la manca de papers no per­met accedir als immigrants a les ajudes públiques d'accés a l'habi­tatge" i no és partidària d'una dis­criminació positiva.

Roser Veciana, regidora de drets civils de l'Ajuntament, va recordar durant la jornada la demanda inter­posada per Sodepau i la FAVB denunciant 70 casos que vulnera­ven la Constitució espanyola de discriminació per part dels agents immobiliaris i de la propietat

També es va insistir per part de Carme Trilla, del Grup d'Habitatge Social, en la necessitat de fer "po­lítiques específiques d'habitatge d'acollida per evitar amuntega­ments",

Segons el Patronat de l'Habitat­ge, les ajudes per part de l'Admi­nistració pública per a l'habitatge públic a diferència d'Europa son quasi inexistents i, per tant, "cal­dria augmentar els pressupostos públics per facilitar l'accés a l'habi­tatge", segons va opinar Joan Carles Fernàndez. Manel Andreu de la Favb, també va assenyalar que ha de ser l'Administració "qui ha de donar respostes a les proble­màtiques existents".

Un llistat dels problemes susci­tats per immigrants en pisos llo­gats van ser enumerats per Xavier

La discriminació d'alguns propietaris cap els immigrants que volen un pis de lloguer i el negoci de venda de pisos amb aluminosi al Turó de la

Peira dificulten als nouvinguts aconseguir un habitatge digne

DANI CODINA

Un pis per una família Txetxena. La família Marchev de la ciutat txetxena de Grozni, va arribar fa sis mesos a Barcelona en la condició d'asllats. Tenen un fill, Ibrahim, de dos anys i una nena de 14 anys. Fa dos mesos que busquen habitatge i encara no en disposen de cap. La poca oferta de pisos de lloguer de Barcelona i la seva situació econòmica són dos dels principals obstacles amb els que es troben. Vénen cada setmana, amb el seu fill Ibrahim que correteja per l'oficina de la Favb, a la reunió del Grup d'Immigrants de Sodepau. No és fàcil buscar pis per un immigrant.

Durà, del Col·legi d'Administradors de Finques. Durà va incloure "la morositat, que no és específica dels immigrants sinó de tothom; l'acu­mulació de persones en un sol pis, el nul manteniment dels pisos i els problemes de convivència veïnal". Altres problemes que va afegir són "la poca participació en el manteni­ment de l'escala, les queixes pels infants que juguen a les escales o al carrer, la marxa dels titulars del pis, el subarrendament a amics o parents i els problemes amb els augments de l'IPC i altres temes de responsabilitat contractual".

Per altra banda per Durà hi ha també molts greuges cap als immi­grants. Alguns d'ells són per exem­ple el fet que "molts pisos no tenen

la cèdula d'habitabilitat, que els preus de lloguer són molt elevats o que el propietari no manté el pis en les condicions apropiades". Per Xavier Durà cal solucionar els pro­blemes de convivència a través de la intermediació cultural, s'ha de garantir els pagaments per part de l'administració a través d'assegu­rances, avals, etc i s'ha de facilitar l'accés al padró municipal per sa­ber qui viu realment als pisos.

L'entitat PROBENS, que sorgeix per arranjar habitatges destinats a persones immigrades, es va quei­xar de la gran dificultat per accedir als propietaris. Altres qüestions, lligades amb la qualitat de vida als pisos van ser apuntades per Peral­ta, de Veïns sense Fronteres, enti­

tat que defensa un habitatge digne pels immigrants. Per Peralta els problemes que es troben els nou­vinguts són els d'amuntegament i la poca dotació estructural de què disposen.

Segon les xifres de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona la dificultat d'accés a un pis de lloguer no és exclusiu només pels immi­grants, sinó que la pateixen els pro­pis barcelonins. La demanda creix però el nombre de contractes des­cendeix, segons un informe d'aques­ta entitat. I al mateix temps, els preus no paren de créixer, un 11,2% res­pecte l'any passat, i la mitjana de lloguer mensual és de 74.630 pes­setes. L'habitatge és una qüestió no resolta encara per la ciutat.

Els nous clients dels pisos amb aluminosi

AV TURÓ DE LA PEIRA

• El baix preu dels pisos del Turó de la Peira ha atret a immigrants, principalment equatorians i dominicans, per aconseguir un pis que resulta estar afectat per l'aluminosi. Molts d'ells estan comprant i llogant la majoria dels pisos amb aquesta patologia. La ignorància sobre aquesta problemàtica, l'ocultació de la qüestió de l'aluminosi per part d'algunes agències, o la impossibilitat dels interessats de pagar els preus de pisos amb perfecte estat, són alguns dels factors que impulsen als immigrants a ocupar aquests pisos afectats.

Des de l'Associació de Veïns del Turó de la Peira i Vilapicina, es facilita a tots ells la màxima informació sobre els riscos. Antonio Silva, president d'aquesta associació veïnal, critica 1a falta d'informació que reben", i denúncia 'les màfies que compren blocs de pisos pels immigrants".

Silva, afegeix que n'hi ha que "no saben que és necessària una reparació o no tenen diners per portar-la a terme". Aquesta situació suposa un engany pels immigrants que hi viuen i, al mateix temps, provoca una paràlisi en la rehabilitació de molts pisos del barri.

Pel Turó de la Peira, el 2004 no serà l'any del Fòmm de les Cultures, sinó la data en què s'hauria d'haver acabat el PERI per construir tots els pisos. Silva, denuncia però 'la lentitud en el PERI i en la rehabilitació". Ell prefereix "una ciutat habitable enlloc de pirulís".

6 PUBUCITAT M,€t reu tttrt

CARRER març-abril de 2001

Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial i Obres Públiques Adigsa

ADiGSA, empresa pública

" Quinze anys al costat dels ciutadans"

La Generalitat de Catalunya, mitjançant l'empresa pública ADIGSA, administra

80.000 habitatges públics a tot Catalunya des de l'any 1985. Per facilitar la

comunicació i agilitar els tràmits dels ciutadans, ofereix el servei d'atenció

personalitzat.

atenció telefònica

Atenció al ciutadà i visites concertades

Suport a les comunitats de propietaris

Noves promocions d'habitatges

932 28 72 00

932 28 72 01

932 28 72 02

atenció personal Horari d'atenció al públic de les oficines d'Adigsa

Hivern: de dilluns a dijous de 9 a 18 hores i divendres de 9 a 14 hores

Estiu: de 9 a 14 hores

atenció al territori

Els nostres tècnics de gestió de zona realitzen permanències setmanals als barris,

amb un equip informàtic que permet als veïns realitzar els tràmits i consultes

evitant desplaçaments innecessaris.

Poden trucar al telèfon d'informació per consultar dia i hora de les permanències

a cada barri.

Barcelona C. de la Diputació, 92, 08015 Fax: 932 28 71 01 e-mail: adigsa@correu.gencat.es

Lleida PI. d'Espanya, 3, ent. 25002 Tel: 973 28 94 66 Fax: 973 28 19 33 e-mail: ad_lleida@correu.gencat.es

Girona C. d'Emili Grahit, 2, 17002

Tel: 972 21 41 60 Fax: 972 22 72 70

e-mail: ad_girona@correu.gencat.es

Tarragona C. de Gasòmetre, 22, 43001

Tel: 977 23 73 96 Fax: 977 24 42 63

e-mail: ad_tarragona@correu.gencat.es

març-abril de 2001

La Veu del

CARRER CRÒNICA 7 Barri

a barri La unió del comerç i el moviment veïnal

GERARD MELGAR RODRÍGUEZ

L'enderrocament de les muralles de Barcelona deixà un ampli terreny amb forma triangular entre el que ara són la plaça d'Espanya, la Gran Via, la ronda de Sant Antoni, la ronda de Sant Pau i l'avinguda del Paral·lel, que donaria lloc al que coneixem com a barri de Sant Antoni. Aquest nom vingué donat pel mercat del mateix nom. El Mercat de Sant Antoni, que fou construït l'any 1882, obra de l'arquitecte Rovira i Trias, ocupa una quadrícula sencera de l'Eixample i és la seu de tres mer­cats: el de queviures (peix, carn i verdures fresques), el de roba i al­tres articles ("Els Encants") i el domi­nical de llibres i productes culturals.

La retícula de Cerdà va farcir l'in­terior de Sant Antoni, i les antigues muralles van donar pas a les rondes de Sant Antoni i Sant Pau. De fet, a les obres del metro (als anys 70) encara s'hi van trobar restes. Els carrers van ser poblats per habitat­ges molt semblants a les de l'Es­querra de l'Eixample (la constructo­ra Núnez i Navarro tingué predilec­ció per ambdós barris). Hi destaca­ven obres modernistes molt senzi­lles i alguns tallers intercalats.

Sant Antoni pot presumir de tenir una gran Festa Major. El 17 de ge­ner, dia de Sant Antoni Abad, un acudeix a l'església a beneir els seus animals. Un dels plats forts de la festa és, també, l'obra de teatre que escenifica cada any El Triangle. Aquest grup del barri va néixer amb la voluntat de representar les obres de Joan Oliver, que no es programa­ven gaire a les cartelleres comerci­als. Amb motiu del 80è aniversari de l'escriptor, s'escenificà Ball robat. Devant l'èxit, fou el mateix Oliver qui els esperonà per tal que formessin un grup amater. Dos mesos més tard, i d'això ja en fa dues dècades. El Triangle prenia forma.

• SACC

A Sant Antoni existeix, des de 1995, una agrupació anomenada SACC (Sant Antoni Centre Connercial), que està integrada per comerciants del Mercat, dels Encants, del dominical i dels carrers. Fou impulsada des de la Vocalia de Botiguers de l'Associació de Veïns com a projecte de cohesió

Sant Antoni conserva encara l'atractiu i l'encant personal dels petits comerços

DANi CODINA

Vista del mercat de Sant Antoni.

Bressol veïnal

• Sant Antoni fou un dels barris pioners quant al moviment veïnal. D'un grupde persones amb ànims d'organitzar quelcom unitari, l'any 1968 es va fomiar l'Associació de Veïns. Actualment, compta amb l'empenta de 800 socis, i gran part del teixit associatiu del barri ha sorgit del seu si: s'ha impulsat la constitució del Sant Antoni Centre Comercial, del grup teatral El Triangle, dels Diables de Sant Antoni, de la revista Sant Antoni 2000, del Concurs Literari, de l'Esplai Totikap o dels Tallers d'Arts i Manualitats Joan Lairisa. L'última secció en incorporar-se ha estat el Centre de Lleure Elaia (destinat als disminuïts psíquics).

La salvació de la Casa Golferichs fou el primer gran èxit dels veïns. Tot i que l'edifici construït per Rubió i Bellver, ara fa 100 anys, pertany geogràficament a l'Esquerra de l'Eixample, fou l'Associació de Veïns de Sant Antoni la que encapçalà la lluita (la de l'Esquerra de l'Eixample no aconseguí la legalització fins el 1975). Després que Núfíez i Navarro obtingués el permís per a la demolició i, fins i tot, comencés la destrossa per l'interior, els ciutadans, la premsa i el Col·legi d'Arquitectes van obligar l'Ajuntament aaturar les obres. Al generde 1989, el consistori barceloní posà en mano un edifici adjunt (l'Annex), on s'hi poden realitzar tota mena d'activitats que van des de jocs de taula fins a dansa. Més tard, i després de la necessària remodelació, s'obrí el Xalet com a centre cultural. A Can Golferichs també hi ha lloc per a l'Espai de Fotografia Català-Roca.

comercial. Els membres del SACC desitjarien que hi hagués un major nombre de botiguers associats i la­menten que "moltagentgran noenten-gui que cent pessetes al dia poden reportar bastants més beneficis".

La concentració de tants establi­ments (es calcula que hi ha més de 3.000 punts de venda) presenta rm\-tes facilitats, però, a la vegada, un greu inconvenient: "el preu de l'habitatge i del sòl s'ha disparat fins arribar a uns

límits desmesurats. Però el pi^ordetot és quan li ho exposes a l'administració i et responen que el dret a viure al barri on has nascut no és un dret adquirit. Això ho he sentit jo mateix i és per quedar-te desmuntat", assegura amb

^

% Edifici ai costat dei Paiau Foronda

•'^sà^t^

DANI CODINA

Dades empadronament any 1996 Superfície Població Densitat per hectàrea Increment població entre 1986-96 Menors de 15 anys Majors de 65 anys Index d'envelliment Taxa d'activitat Taxa d'ocupació Taxa d'atur Titulats superiors Nascuts a Barcelona Nascuts a Andalusia i Extremadura Nascuts a l'Àfrica Nivell professional alt Nivell professional mig Nivell professional baix

81 hectàrees 36.463 450,2 -13,5

9.6 29,6

308,3 68,0 81,2 18,8 8,7

62,2 5,8 0,4

35,3 46,4 18,2

indignació Juli Matamala, president de l'Associació de Veïns.

• Reivindicacions

La remodelació del Mercat i el seu entom, la residència assistida i el cen­tre de dia pels ancians, i el centre cultural a les Cotxeres de Borrell ocu­pen llocs prioritaris a l'agenda veïnal.

El tan reivindicat projecte de remodelació del Mercat i el seu entom es troba aturat. Estava previst comen­çar les obres al 2003, però hi ha hagut una retallada dels fons europeus que ha trastocat els plans. Lluny de resig­nar-se, Matamala afirma: "S'hauran de buscar altres vies, perquè aquesttema no pot quedar així"".

L'índex de persones a Sant Antoni que passen dels 65 anys és molt elevat. "El moviment okupa ens va obrir les portes del Palau Foronda... i, també, els ulls", recorda el dirigent veïnal. Es tractava d'un equipament, propietat municipal, que estava aban­donat i es recuperà com a espai d'equipaments pel barri. El Palau quedaria com a seu d'oficines de l'Ajuntament, però un edifici annex seria destinat a la construcció d'una residència assistida i un centre de dia per ala gent gran. Però, després d'uns estudis, l'administració es va fer enrere argumentant que no hi havia prou espai per a la residència. La proposta del Districte, ara, és construir-hi una mena d'apartaments tutelats. "No és una solució plaent ja que, llavors, desapareix el projecte de fer el centre de dia a la planta baixa. Tant per a nosaltres com per a les parròquies i la Coordinadora d'Entitats, el centre de dia és una prioritat i no hi claudicarem. Se'ns pot dir que no hi ha lloc per a la residència, però en el cas del centre no ho acceptem", diu amb rotunditat.

L'Ajuntament va començar un pro­jecte desmesurat per fer un centre cultural a les Cotxeres de Borrell. El pla inicial varià i es dividí el terreny en dues parts. Una meitat acolliria un polesportiu municipal i l'altra, el cen­tre cultural. Aquest es va començar a construir, però, degut a alguns problemes entre les administracions, l'obra quedà sense acabar. "Com que feia falta una escola pública, l'Ajuntament passà la pilota a la Ge­neralitat per tal que la construís en una part de l'espai que havia d'ocu­par el centre. Per tant, el terreny que queda, i a on finalment s'ubicarà el centre, és petit", explica el president de l'Associació de Veïns.

• Consell de Barri

El 2 de novembre de 2000 es va organitzar el primer Consell de Barri; és a dir, una trobada entre represen­tants del Districte de l'Eixample i enti­tats de Sant Antoni. Està previst que es facin dos o tres Consells cada any. "És una idea nrrolt ferma de descentralitza­ció i participació ciutadana que agra­ïm", reconeix Matamala. Tot i així, els veïns es mostren escèptics, perquè de totallòquees vademanarnohan rebut cap resposta. "En cas que continuï així, la nostra actitud al segon Consell serà diferent...".

8 REPORTATGE La veu aei

CARRER març-abril de 2001

Un reportatge de

Marta Pardeli i Jaime J. Rubio

Ha calgut arribar al segle XXI per a què el Cercle del Liceu obrís les portes a les dones, després de setmanes de divisions i d'enfrontaments entre el socis.

Passi, senyora, passi

'MHHMÍÉ'3' 'CÍe del Liceu per­metrà l'entrada de les deu dones que havien sol·licitat ser sòcies. També s'ha suprimit l'arcaic mè­tode de votació amb boles blan­ques i negres. Ara, els futurs so­cis (i també les sòcies, pel que sembla) només necessitaran l'aval de tres membres del cercle, la decisió favorable d'una comis­sió no decisòria i el recolzament de la junta directiva. A més, és clar, d'un compte corrent que pu­gui permetre les altes quotes del club (750.000 pessetes només per entrar).

Aquestes decisions, preses després d'una llarga assemblea el passat 2 d'abril, li han costat a l'anterior president del Cercle, Joan Anton Maragall, el càrrec: l'acord amb l'oposició incloïa l'obli­gació de convocar eleccions d'aquí a sis mesos. Fins que arri­bin els comicis, una gestora en­capçalada pel president del Reial Club de Polo de Barcelona, Joaquín Calvo, serà l'encarrega­da de dur les regnes del Cercle del Liceu. Per cert, la dona de

Montserrat Caballé no va aconseguir el

nombre de vots necessaris per a

formar part d'aquest club

Calvo -Magdalena Férrer-Dalmau- és una d'aquestes deu primeres sòcies del centre.

La història, però, comença el passat 31 de gener, quan els membres de l'entitat van votar en assemblea l'admissió de dones. Un mes després, cap de les deu candidates que havien demanat ser admeses -entre les quals es trobava Montserrat Caballé- no va aconseguir el nombre de vots necessaris per a formar part d'aquest club tan selecte. La raó: 130 boles negres dipositades pel mateix nombre de socis que van ser suficients perquè les candida­tes no arribessin al 65% dels vots necessaris.

Els opositors es van justificar dient que es tractava d'un vot de càstig a la junta i no a les dones. I el fet que ara hagin arribat a un

acord després de la dimissió de la junta sembla justificar aquesta idea. Curiosament, però, els tres homes que es presentaven amb aquestes candidates van ingres­sar sense problemes tot i la pre­sumpta mala gestió de la junta de l'entitat.

• Divisió al Cercle Dins el Cercle del Liceu l'admis­sió de dones va causar un gran mal de cap a la junta directiva. L'oposició es va organitzar i no ha parat fins aconseguir la dimissió del president de l'entitat, Joan Anton Maragall, el vicepresident, Jorge Linati, i el secretari, Rafael de Gispert. I és que els 130 socis opositors, tot i que minoritaris dins el cercle, han guanyat posicions davant la majoria favorable a l'ad­missió de dones que, demostrant una certa passivitat a l'hora d'anar a votar, va provocar la situació amb la que s'ha arribat a la dimis­sió dels caps visibles de la junta. Si les candidates no van passar a ser membres de ple dret va ser perquè en l'assemblea del dia 25 de febrer no es podia delegar el vot en la junta i alguns socis no van anar a votar, tot i saber que la consulta era prou polèmica. Aquesta és la principal explicació de les dones que es van quedar a les portes del Cercle i que en el seu moment no van voler atiar la polèmica amb declaracions.

• Les boles negres L'article 10 dels ja antics esta­tuts del Cercle del Liceu esta­blien un sistema de votacions

pel qual cada nou soci havia de ser admès per dues terceres parts dels membres de l'entitat. Així, el sistema de votacions establia que les boles blanques simbolitzaven l'admissió i les boles negres eren una mena de mecanisme de defensa per si algun soci pensava que un can­didat no tenia ei perfil que ha de tenir un membre de l'entitat. Un sistema tan arcaic com el propi Cercle, que va néixer fa 154

Els tres homes que es

presentaven amb aquestes

candidates van ingressar sense

problemes

VENTURA & EL BURLADERO

anys per a promocionar la cul­tura i com a punt de reunió de les altes esferes socials catala­nes. Com és lògic, el 1857 cap dona no formava part d'aquest selecte grup i, per tant, la res­tricció femenina era una norma no escrita dins el Cercle. La presidenta de l'Institut Català de la Dona, Margarida Àlvarez, recorda que "en els estatuts ori­ginals no es fa explícita la no admissió de dones, perquè en aquella època es donava per fet. No va ser fins el 1988 que es va decidir en assemblea po­sar per escrit dins els estatuts de l'entitat la restricció d'entra­da a les dones. Em sobta que en aquests dotze anys ningú no hagi dit res. Això em fa creure que la societat està ara més sensibilitzada pel que fa els drets de la dona". El gerent del Cercle del Liceu, però, assegu­ra que els estatuts originals sempre havien parlat de "socis" en masculí, passant per alt que

en castellà i en català el masculí plural inclou també a les dones excloses del Cercle. El gerent, però, admet que potser sí que el 1988 es va fer algun canvi, però diu no saber-ne res del cert.

# Acusacions de misogínia La polèmica decisió de no ac­ceptar les deu candidates a sò­cies va remoure tots els esta­ments socials. Àlvarez assegu­ra que l'impediment d'entrada a les dones era "una situació ana­crònica que no tenia raó de ser". Tot i això, l'Institut Català de la Dona no va fer cap condemna explícita perquè, segons Àlvarez, "ells s'ho perden. Jo, com a dona, no voldria entrar dins un grup d'homes reunits en un club cultural que nega l'en­trada a les dones". De la seva banda, la Fundació Olot Palme

El Cercle ha estat punt de reunió de

les altes esferes socials catalanes

va qualificar de vergonya el fet que al segle XXI encara hi hagi comportaments que frenin el pas a les dones. La pluja de críti­ques va arribar fins i tot des de la Generalitat. Mentre el presi­dent Pujol assegurava enmig de la polèmica que el veto a les dones dins l'entitat semblava masclisme, el conseller en cap, Artur Mas, es mostrava conven­çut en plena celebració del Dia Mundial de la Dona que els so­cis del Cercle resoldrien favora­blement la qüestió i acabarien acceptant sòcies, però que ca­lia donar-los temps.

Crònica d'una dimissió anunciada

• La guerra dels socis del Cercle del Liceu ja s'ha cobrat les primeres víctimes, i fins i tot algun "intercanvi de presoners". Si primer van ser les deu candidates a sòcies les sacrificades en virtut de les diferències que sostenien els senyors, ara els principals responsables de l'entitat han pagat els plats trencats. Les dones entraran al Cercle com a sòcies de ple dret, però a canvi el president, vicepresident i secretari de l'entitat van acceptar una dimissió forçada uns dies abans de l'assemblea del 2 d'abril. I és que el grup opositor considera que Maragall, Linati i De Gispert són els principals responsables dels canvis que s'han introduït al club i de la desunió entre els membres que això ha provocat. Amb l'acord intern, les dones podran ser sòcies, però aquest canvi d'actitud no és un canvi de mentalitat. Una part minoritària però considerable dels socis encara creu que la presència de sòcies traeix l'esperit de la institució. Així doncs, per a alguns la porta grinyolarà força quan les deu candidates que no van ser admeses en la primera votació facin acte de presència al club.

març-abril de 2001 CARRER OPINIÓ

Salvador Clarós i Ferret AV Poblenou i Fòrum Ribera del Besòs Barcelona i el Fòrum del 2004

uins son els continguts i l'abast urbanístic del F ò ^ l i í de les Cultures del 2004, que t an t se'n parla , però t an t pocs se'n sap? És la pregunta que van fer a Paco Narvaez, regidor del Districte de Sant Mart í , membres de l 'altre fòrum, el de la r ibera del Besòs, que és un col·lectiu que des de l'any 92 es preocupa pel patr imoni històric, social, cul tural i humà del conjunt de les perifèries urbanes que, entre la Ciutadella i el riu Besòs, formen els barr i s riberencs del districte desè.

La gran envergadura i la rapidesa de les actuals transformacions en aquests barris, que afecta mes del 50% del sòl del districte de Sant Martí, i que es concre­ten en plans urbanístics com el Districte d'Activitats 22@, per la renovació de l'àrea industrial del Poblenou, el Fòrum 2004, les Glòries o Diagonal Mar... ha generat una resposta veïnal crítica per l'escassa repercussió, de les abundants plusvàlues generades, en el teixit veïnal avui existent. El contrast es produeix per les impor­tants inversions en aquesta zona fins avui oblidada, on s'hi projecten edificis emblemàtics, urbanitzacions de luxe, campus universitaris i equipaments tecnològics, mentre la població resident pateix un important dèficit d'equipaments i serveis públics; veu impotent com es destrueix patrimoni històric-industrial; s'expulsen les capes socials amb menys recursos; i no es posa solució a la desestructuració de les trames urbana i cultural de la zona.

Sense el dinamisme econòmic que representa el Fòrum 2004, ni l 'Estat ni la General i ta t haur ien posat sobre la taula els 64.000 milions d'inversió pública per ordenar aquest sector de la ciutat . Aques­ta és l'excusa amb la que sovint es justifica l 'aventu­ra del 2004 com una oportuni ta t per solventar uns dèficits urbans i socials, i que posa en evidencia que la pr ior i ta t no són les persones sinó que aquestes passen per simples afortunats beneficiaris d'una loteria. La depriment situació del barri de la Mina, que ha vist múltiples i fallits in tents de solució, podria canviar ara amb els 12.000 milions que s'han de dest inar al Pla Integral de Remodelació, però agents socials d 'aquest barr i ja han advert i t que es t rac ta de poc diner per un problema t an t complexe.

El nucli de la qüestió rau en la forma de concebre la construcció de la ciutat de Barcelona i en les concessi­ons que fan les diverses Administracions davant l'im­placable i creixent poder del sector immobiliari i finan­cer. Els plans de transformació arreu de la ciutat, i a la ribera del Besòs en particular, podrien tenir un efecte advers: enlloc d'aplanar els desnivells existents entre

barris, districtes i grups socials que formen la ciutat, els podrien estar aprofundint encara mes. Existeix una àmplia constatació que l'Ajuntament de Barcelona està aconseguint més èxits en la promoció que en la redistri­bució. Les Abundants plusvàlues generades en la pro­moció econòmica i urbanística no es tradueixen en compensacions suficients pel veïnat, en serveis ni equi­paments, tal com demostra l'enorme dèficit d'instal·­lacions públiques i de serveis als barris del Poblenou, el Besòs, el Maresme... A tocar del Centre Direccional de la nova Diagonal hi ha una realitat de pobresa ben evident que es tradueix en l'increment de la indigència, en l'acampada urbana de gent sense sostre, en joves sense capacitat d'estalvi a mig termini per poder com­prar un habitatge, en la insuficiència i sovint el fracàs del sistema escolar per respondre a una realitat infan­til i juvenil marcada per ambients de desestructuració social i familiar... Només cal viure en aquests barris per conèixer aquesta realitat que sembla ignorar qui té el poder de decisió a la ciutat.

Un estudi recent indica que l 'Estat ingressarà en els propers 10 anys prop de 3 bilions de pessetes en concepte d'IRPF i al t res impostos a la zona 22@ del Poblenou. La General i ta t és la segona Administració també amb ingressos espectaculars en aquesta zona, derivats en aquest cas de l 'impost de t ransmissió de

patrimoni. Doncs bé, cap d'aquestes dues Adminis­tracions té polítiques significatives de reinversió a la zona, ni en plans d 'habitatge social a l 'abast de les classes populars, ni en equipaments socials, ni en centres públics d 'ensenyament des d'on es pugui abordar la veritable dimensió del fracàs escolar i la desescolarització i prevenir la delinqüència... , quan de fet, son les Administracions amb mes competènci­es en aquests camps. Només la pressió veïnal i de les En t i t a t s de la zona han aconseguit desvetl lar la consciència social de l 'Ajuntament per fer habi ta t ­ges de preu taxat al Pla de Front Marí t im, per exemple. Ara el Consistori vol oferir habi ta tges de lloguer a joves, construï ts en sòl d 'equipaments soci­als, perquè l 'Ajuntament considera l 'emancipació dels joves una necessitat , i la dificultat que repre­senta el preu de l 'habitatge, una xacra social que cal afrontar. Ara bé, el diàleg i la participació ent re l 'Administració i el ciutadà es troba en via morta. Més enllà dels mecanismes de participació propis d'una democràcia formal, ha naufragat la relació amb els veïns, per una política agressiva dels regi­dors Xavier Casas i Pere Alcober. Aquest darrer , fa pocs mesos apostava públicament per una relació ent re c iutadans i Administració a t ravés de la Web, descar tant el paper de les Associacions de Veïns. Fa poques setmanes s'ha creat un consell consultiu per l 'àrea 22@, en el que no hi ha representada ni una sola en t i ta t ni ciutadà del Poblenou. La situació és greu, encara que la pràctica absència d'oposició en el Saló de Cent ha fet que s'anés enquis tant la prepo­tència i la mediocritat a la Casa Gran.

El Fòrum de la Ribera del Besòs que ha elaborat un manifest abordant la dimensió global d 'aquests canvis i les conseqüències que se'n deriven t an t en l 'aspecte urbaníst ic com en les repercussions huma­nes, així com un conjunt de propostes a l ternat ives , ha convidat a totes les Administracions, des de les municipals fins el Par lament Europeu, a reflexionar i cercar a l ternat ives . El regidor de Sant Mart í , Paco Narvaez ha es ta t el primer en interessar-se i respon­dre a la invitació feta pel Fòrum, qui vol debatre i cercar complicitats en la defensa dels c iu tadans i de la ident i ta t d 'aquests barr is de Barcelona. Tant de bo que del Fòrum de les Cultures del 2004, del que només es par la dels "estira i arronsa" ent re les Administracions i de la mejestuositat dels seus edi­ficis, se'n derivin inversions directament per a la població. Per ara , els del Fòrum de la Ribera del Besòs esperen par lar-ne amb les par t s implicades.

Kiosk CamiAxa Pues vaya Companys

Maruja Torres iAy, qué alegria tan grande! Ha vuelto el macho (que no el hombre: el hombre es otra cosa). Tendremos

misiles para defender Ceuta y Melilla. Y, ademàs, Bush mantiene el control de lo de la China y sabé perfectamente cómo destruir el planeta en siete días, y Sharon no nos defrauda.

Ciertos sectores de la justícia siguen aportando su granito de arena a la reconstrucción de un Mundo Mach en Orden. Por ejemplo, la Audiència de Barcelona, con esa pena mínima que ha decretado para el violador de una nifta de 13 aftos; todo porque la susodicha no era "absolutamente inexperta en el tema de la sexualidad". ^Por qué tengo la impresión de que, cada vez que se produce un caso de violación, se sospecha de la víctima y se hace lo imposible para encontrar motivos exculpatorios para el responsable?

De modo que la chica no cumplía con el requerimiento reglamentario exigido a toda violada por delante o por detràs, por arriba o por abajo, de pie, de rodillas o tumbada: ser virgen. En cambio, el violador, que se ha salido con seis anos y lo que te rondaré en rebajas, hizo un trabajo impecable: solo la obligo a arrodillarse y practicarle una felación, mientras la sujetaba por el pelo y le apuntaba a la cabeza con un revòlver, haciendo girar el tambor. El hombre, Antonio Morillo Morant, es agente del Cuerpo Nacional de Policia.

Dice la sentencia que "la exhibición del revòlver por parte del procesado fue el medio de atemorizar a la menor y doblegar su voluntad, sin que se utilizara el arma de modo que pudiera generar un riesgo para la vida 0 integridad física". Deduzco, desde mi mente embrollada, que el tipo se comporto con delicadeza, considerando que la nifta no le llego entera. Podia haberle descerrajado un tiro como castigo por sus pecados, e incluso en defensa pròpia: tal como estaba situada la receptora de sus favores, de hinojos y con la boca entorno al asunto, podia habérselo arrancado de cuajo. Y a buen seguro que semejante temor también habría actuado como atenuante.

Recapitulando, creo que lo único razonable que nos puede ocurrir en los próximos días es que las fuerzas de paz internacionales consigan llevar ante el Tribunal de La Haya al peluquero de la senora Milosevic.

La m e m ò r i a del p r e s i d e n t m à r t i r e n c a r a p rovoca p o l l e g u e r a . E s va v e u r e al d a r r e r p le m u n i c i p a l , on es va a p r o v a r q u e l ' E s t a ­di O l ímp ic c o m p l e t i el s eu n o m a m b el de P r e s i d e n t L lu í s C o m p a n y s . E l s r e p r e s e n ­t a n t s del G r u p P o p u l a r , a m b el s i m p à t i c S a n t i F i s a s al d a v a n t , v a n a c t u a r en conse­q ü è n c i a i v a n p r o t e s t a r pe r la i n i c i a t i v a - d e C C O O - de d o n a r a la i n s t a l · l a c i ó - t a n t bé que h a u r i a q u e d a t dir- l i E s t a d i o Ol ímpico J u a n A n t o n i o S a m a r a n c h ! - el n o m d 'un a j u s t i c i a t pel f r a n q u i s m e . E l s q u e j a no ho v a n se r t a n t - d e c o h e r e n t s - v a n se r els r eg ido r s M a r a g a l l , C u e r v o i B a t l l e , e ls q u a l s t o t 1 e s t a r - e n p r i v a t - en d e s a c o r d a m b la i n i c i a t i v a , v a n m a n t e n i r al p le u n c l a m o r ó s s i lenc i .

El País, 5 de abril de 2001 La V e u de l Carrer

La Veu del

EL CUARTO FOSC CARRER març-abril de 2001

'Fafcon Cíos origen — <Barceíona

Coffita - 2004

«.ac. VçT ccoocçr

Reproduïm les etiquetes que lluïen les ampolles de vi que van repartir repre­sentants de tots els sindicats presents a Parcs i Jardins. Temps hi haurà d'escriure sobre el passat i el present de la finca municipal de Can Galopa i d'entrar en detalls. Però mentre hi ha zones verdes deixades de la mà de l'administració, a alguns treballadors de Parcs i Jardins se'ls dedica a aques­tes tasques i alts directius perden la seva jornada laboral en viatjar per França i Itàlia per comprar vinyes "Greffes Soudes" i "Aglianico". Tot per un caprici que no ens extranyaria que s'hagués definit navegant per alta mar.

VoC 7S cC

vmo^iyEAQpí

I Vinedos de Inma Cíi^in. La eíaSoraaón de este | I vmo se fui rcadzado con uvas de C^n ÇaCapa y

Cíin Cadenas. Su tratamwnto fia sído reaCizado I con aguasfrenctuas de (a ciudad de OiarceCona. I Su tejçtura y saSor son tan virtuaíes como este 1 inno.

SA WÍJ'ES'tni CA^ll·P^TOL'PES

Far, s \ jardins

L'Hivernacle *' \ i

El gerent de Parcs i Jardins, amb el vist i plau (?) de la seva presidenta, segueix privatitzant l'hivernacle. En el seu mo­ment ho va denunciar un grup de funcionaris. La Favb va donar suport a la protesta i alguns mitjans de comuni­cació van aixecar acta. Barcelona no ésnomésunaciutatdefiresicongresos; ho és també de "bodas y bautizos". El municlpifacilitaespaipúblicabonpreu, a particulars. Can Cortadas -on no poques autoritats prenen les seves viandes- té adjudicat el "derecho de pernada". El dret del públic a fer servir l'espai públic, és a vegades impossi­ble. La foto recull un banquet privadíssim a ple dia del mes d'abril.

Hi eren tots!!! Ens envia aquesta foto estripada un veí de la Zona Franca. Ens diu: "Estan inaugurant el bitllet combinat. Hi són tots. Només s'han oblidat dels veïns que portem 25 anys demanant anar de casa a la feina per l'import d'un sol bitllet. Tanqueu-los al cuarto fosc".

És veritat. Hi eren tots i un cop més es creien el centre del món. Sense les reivindicacions veïnals el bitllet combinat no seria una realitat.

El veí que respon a les inicials de A.R.S. no ens indica com va estripar la foto. Nosaltres accedim a la seva petició.

Wad Ras: hipocresia ciutadana Les presons no s'han d'amagar. A dins hi ha veïns i veïnes que han delinquit i la seva funció és ^ % reinsertar als seus habitants. Però ara, hipòcritament, les traiem de les ciutats i les amaguem f entre valls. Si les presons estan a la ciutat, les possibilitats de reinserció són més grans. Podem =ÍÍ entendre que la presó de Trinitat Vella desaparegui per la seva ubicació al mig del barri. Acceptem que La Modelo enderroqui els seus murs i l'edifici es dediqui a equipaments per al barri i la ciutat. Però Wad Ras, una presó integrada al barri, pot i ha de continuar. Cal rehabilitar-la per que les preses que hi habiten visquin amb més dignitat. Wad Ras ha de continuar; cap altre cosa -reconvertir-la amb oficines o ho te l - és hipocresia i ganes d'especular.

Més informació a www.muchoporhacer.com

Amb cada nen cec que neix, comencen els nostres deures. Ens comprometem amb una educació per a tots els estudiants cecs, des del primer dia^ fins a la universitat» Ens queda molt per fer. BiíHf̂ lSfai

La Veu del

març-abril de 2001 CARRER DOSSIER

La ciutat de les dues rodes S e g o n s l ' A j u n t a m e n t , e l 38 p e r c e n t d e l s d e s p l a ç a m e n t s q u e e s r e a l i t z e n a B a r c e l o n a e s f a n a p e u . La c o n g e s t i ó d e l t r à f i c r o d a t , la d i s t à n c i a m i t j a n a q u e h i h a d e la c a s a a l t r e b a l l , e l c l i m a i l a o r o g r a f i a s ó n f a c t o r s d e t e r m i n a n t s . C a d a d i a B a r c e l o n a s u p o r t a u n m i l i ó

d e c o t x e s q u e s u s e n p e r a d e s p l a ç a m e n t s i n t e r n s i u n a l t r e m i l i ó d e v e h i c l e s l a d e s t i n a c i ó d e l s

s o b r e t o t l a c i u t a t d e l e s d u e s r o d e s . M é s d e 2 5 0 . 0 0 0 m o t o s m a t r i c u l a d e s la s i t u e n c o m la s e g o n a d e l m ó n e n

n o m b r e d e m o t o s . I, l a b i c i

m o d a l e s

p l a c e s .

DOSSIER

El monopatí, una moda amb cos i ànima

Anna Bartolomé

® n tauló, dos parells de rodes, la mirada fixa en l'asfalt i sempre a la recerca d'una vorada o barana

que els serveixi com a trampolí de tot tipus de salts i cabrioles. Aquesta és la filosofia dels joves que trien el monopatí com a esport i, alhora, com a estil de vida.

Actualment, cada cop són més els anome­nats skaters que omplen els carrers i, en especial, els parcs de la ciutat. Qualsevol tarda, les places dures que tant van prolife­rar durant la dècada dels 90 es veuen enva­ïdes per un exèrcit de patinadors que conver­teix el ciment en escenari i la plaça en autèntic espectacle. Hi ha alguns espais de Barcelona, però, que són els que concentren la major part dels skaters que existeixen a la ciutat. La plaça i la façana i escales de ciment del MACBA, la plaça Universitat i, en espe­cial, la plaça dels Països Catalans són els llocs preferits pels patinadors.

L'skate és un esport originari dels Estats Units que va arribar amb molta força a Espanya fa uns deu anys i, que després d'un període en què va passar desapercebut menys pels seus fervents seguidors, ha tomat a ser practicat per un gran nombre de joves. Actu­alment, Barcelona és un dels referents euro­peus pel que fa a l'skate del carrer. Segons els patinadors barcelonins, el bon clima, la relativa permissibilitat a l'hora de realitzar aquest esport a la via pública i les caracterís-

Als skaters sovint se'Zs confon amb una tribu urbana

tiques urbanístiques de la ciutat, dotada de vorades i baranes molt adients per ser pati­nades, són els factors principals que han convertit a Barcelona en vma de les més visitades pels skaters d'arreu del món. Una passejada per alguna de les places abans citades és suficient per veure les diferents nacionalitats que es concentren en aquests punts per gaudir d'un esport sovint descone­gut o mal interpretat.

Els skaters creuen que sovint se'ls confon amb una tribu urbana per la forma de vestir 0 la música amb la que se'ls ha identificat, sobretot a partir del cinema i la publicitat. Pantalons molt amples, samarretes grans, cadenes al cinturó i gorres, així com el rap o

DANI CODINA

Skaters a la p laça dels P a ï s o s Catalans.

el hip-hop en el cas dels estils musicals són les característiques que han definit la imat­ge que determinades pel·lícules, videoclips o anuncis han creat en el col·lectiu imaginari. Ara bé, la realitat és força diferent per què, si bé és cert que molts dels skaters segueixen més 0 menys aquest cànon a l'hora de vestir, són molts els tòpics que recauen sobre els usuaris del monopatí, els quals afirmen que cadascú té el seu estil propi i els seus gusts, gairebé sempre molt diferents tant pel que fa a la roba com a la música.

El que sí és cert, és que el monopatí a més d'estar de moda és una moda. Tendes, mar­ques de roba i, sobretot, de sabatilles confor­men un estil que no només adopta, en part, alguns dels habituals d'aquest esport, sinó que molts joves (o no tan joves) s'apimten avui en dia a lluir uns pantalons amples o unes bambes skaters. Tot i això, no hi ha gaires tendes especialitzades en aquest es­port, les quatre o cinc que conviuen a Barcelona es dediquen als tres esports de taula, l'skate, el surf i l'snowboard, i han de Umtar amb els establiments que han aprofi­tat el bon moment d'aquest esport i comerci­alitzen diversos productes relacionats amb ell, però sense l'assessorament i l'especialit­zació de les tendes que porten molts anys dedicant-sTii.

La majoria dels skaters creuen que hi ha

un gran desconeixement al voltant d'aquest esport, començant justament per aquesta característica. Tot i que no hi ha regles ni monitors l'skate és un esport, catalogat com de risc, però que fins fa poc no estava recone­gut a Espanya com a tal. Tot i això, els que el practiquen troben molts obstacles per professionaUtzar-se. És molt difícil trobar un patrocinador, és a dir, una tenda o marca que els deixi tot el material a canvi de fer-los publicitat, i Catalimya i Espanya tenen molts pocs campionats de nivell on participar. L'skate és lui esport molt dur, que requereix un entrenament diari i molts anys de pràcti­ca i són molt pocs aquells que arriben a fer-se un nom a l 'àmbit in ternacional , especialment als Estats Units, el país on té més importància i el major número de segui­dors. El gran èxit del que gaudeix actual­ment va fer que, el passat setembre, la Fira de Barcelona inaugurés l'Spoko, una fira dedicada a aquest esport, amb exposició de les marques més rellevants i un dels millors campionats d'Espanya segons els experts, que es realitzarà cada sis mesos en el recinte de Montjuïc.

La reahtat de la ciutat, però, presenta grans contradiccions sobre les necessitats que planteja la pràctica d'aquest esport. D'una banda, Barcelona compta amb diver­ses places de ciment que són un autèntic

somni per molts dels skaters, que reivindi­quen el carrer com a base d'aquest esport i gaudeixen patinant les vorades i l'espai que aquestes places els proporcionen. D'altra ban­da, però, la majoria dels joves que el practiquen a Barcelona reivindiquen la necessitat que l'Ajuntament construeixi unes instal·lacions específiques per eUs, aUò que anomenen vm skatepark.o, el que és el mateix, un recinte amb rampes, vorades, tubs i tot t ipus d'infi^estructures destinades a la pràctica de l'skate. Actualment, Barcelona disposa de po­ques rampes i les que hi ha a Roquetes o la Vall dliebron, són bastant deficients i poc aptes pel monopatí, segons afirmen els skaters. Molts d'eUs han dut a terme diverses iniciatives com la recollida de signatures per demanar al con­sistori la construcció d'aquest espai, però l'es­càs interès de l'Ajxmtament cap aquest esport ila poca organització dels propis skaters hanfet que, pel moment no prosperés cap projecte. Igualment, tot i que alguns d'ells afirmen que deixarien de patinar les places si tinguessin un espai adequat i específic per realitzar el seu esport, molts d'altres asseguren que continua­rien practicant l'skate a places i carrers per què és l'essènda de l'esport.

Els joves reivindiquen el carrer com a base d'aquest esport

Gran part dels skaters creuen que, amb el número creixent de patinadors i la manca de llocs especialitzats on anar, no causen cap perjudici al mobiliari urbà ja que el desgast que es produeix és mínim i no es pot comparar amb el dany que provoquen els actes vandàlics o incívics que es produeixen a Barcelona. La majoria pensa que, el fet que l'skate és emi­nentment urbà i practicat al carrer, fa aixecar les crítiques i el recel de la gent que no coneix la realitat d'un esport cada cop menjre minoritari però encara desconegut com a tal per molts dels ciutadans.

Qualsevol tarda, la plaça dels Països Cata­lans, el MACBA o qualsevol altre lloc preferits pels skaters apareixen ocupats per aquests malabaristes de les dues rodes que ja formen part del paisatge habitual de Barcelona i que lluiten per arribar a ser algú en un esport que té tanta dificultat i espectacularitat com desco­neixement i desconfiança.

12 PUBUCITAT i.« feu aei

CARRER març-abril de 2001

?«,m.

t : í ^ ^ % - r * ^ : ^ - ^ ^

*í^4<^é^§f?^^'

Tel. omm

^^iÉi^atin-transniet,és^;

<AL£f4DARÍí E TÍTOLS 11 •^#fe|t"-·'

fc:

•/.%> , i * ^ ' · · ' - . - · .

>v Authósa M o h n o l iveras Rosanbus Soter i Sauret TMB Transports Lydia TUSGSAL FGC Met ro Rodalies Renfe d)

(1) Excepte les estacl

1 gener

T-Mes, T-Dia T-Mes, T-Dia T-Mes, T-Dia

:Mes, T-Dia _,^-Dia

T- "^

T-Mes, T-Dia T-Mes, T-Dia T-Mes, T-Dia T-Mes, T-Dia T-Mes, T-Dia

15 gener

T-10, T-50/30

T-10, T-50/30 T-10, T-50/30

1 abr i l

T-10, T-50/30 T-10, T-50/30 T-10, T-50/30 T-10, T-50/30 T-10, T-50/30

T-10, T-50/30

. { ^ ï ^

fer,. .--^^

T-10, T-50/30

mt Feliu, Gavà, Viladecans, Castelldefels i Aeroport.

? • * " . • ' t M

I ' tP<fc_

Resta de Corones .#.'

Autocars P^fk Autocorb

l i - . . . . • , - - . Empresa Casas i resa Plana

) lomer

15 gener

T-10, T-50/30

1 abr i l

T-Mes

T-10, T-50/30 " M^'Q>> T-50/30

ï ^ - 1 0 , T-50/30 T-IO.T-SO/aa T-Mes.

T-10. T-T-10, T-T-10, T-50/30

T-IO; T-50/30 T-M T-»]0. T-50/30 T-M

m:-^.

. • ' • . ' " ; ? · - · ' : - " " ^ ^ ; ;

* | . '• jf%·'*«í_ .•»d?«;'ji%. TSiafr^ " * ^ Ifts

^>.pï. .rf^iíii^,-. ü - i ^ ï r ^ - 1 i M a

•-sU-

-4JM«Ï ^ s ^ ï

ATM Autor i ta t del Transport Met ropo l i tà

La Veu del

març-abril de 2001 CARRER DOSSIER 13 Carrers i carrils per pedalar

Maria del Mar Roig

© utxa d'aigua freda. Cafè amb llet. Baixar a l'aparcament, pujar a la bicicleta i pedalar. Això és el

que fa cada matí el Joan Tomé per anar a la feina. Des que viu a la Diagonal ha optat per anar a treballar en bicicleta, perquè "és més barat" i el manté "en forma". El Joan és un dels molts usuaris del carril- bici de la Diagonal, que permet travessar Barcelona pràcticament de punta a pimta. La creació d'aquest carril, a principis dels anys 90, va ser l'inici de la promo­ció de la bicicleta a la nostra ciutat.

Circular en ciutat i carretera Els carrils-bici ajuden els ciclistes a planificar la seva ruta per la ciutat de manera segura. Malgrat que es tracta de carrils adaptats especialment jjer ells, és necessari vigüar amb els vianants que sovint hi caminen sense res­pectar els ciclistes que hi circulen. Des de fa uns anys, Barcelona està teixint una xarxa de carrils-bici que han fet de la ciutat la primera d'Espanya quant a infi^estructures per ciclis­tes, amb 106 quilòmetres de carrils-bid en flmcionament. Des de l'assodació Amics de la Bici, però, es reclama l'Ajímtament una revisió i correcció de la infi-aestructura per a bicicletes i l'ampliació dels carrils-bici en la xarxa bàsica fins als 350 quilòmetres. Aquests carrils estan situats en els principals carrers de la ciutat com l'avinguda Diagonal, l'avinguda del Paral·lel, la Ronda Litoral o el carrer Marina, i permeten

La bici com a transport a l ternat iu n o contaminant .

desplaçar-se en bicicleta a molts punts de la ciutat amb una certa seguretat, sense necessi­tat d'agafar el cotxe.

Amics de la Bici defensa l'ús d'aquest mitjà de transport a la ciutat. L'associació considera el model de transpwrt urbà, basat en el foment de l'automòbil privat, insuficient i critica les

DANI CODINA

institucions per destinar-hi totes les inversions públiques. Des d'Amics de la Bici es demana a l'Ajuntament una reorientació de la política de transport i l'aposta per un model basat "en la reducció de la mobilitat obligada, en la pacifica­ció del trànsit, en el transport públic assequible i en els mitjans de transport no contaminants".

A més, proposen al consistori l'ús dels serveis de missatgeria en bicicleta quan calgui xm servei d'aquest tipus.

El Joan també és un defensor de la bicicleta en ciutat, però explica que "no sempre hi ha un carril-bici per anar on tu vols. Llavors és millor fer el trajecte per carrers petits, tranqxiils i amb poca circulació". En aquests casos és recomana­ble circular pel centre del carril.

Per carretera, en canvi, s'ha de circular per la vorada. Tot i les mesures de precaució, les carreteres catalanes segueixen sent escenari d'atropellaments a ciclistes. Segons dades del Servei Català de Trànsit, l'any 2000 hi van haver 7 accidents mortals en zones interurba­nes. En el que portem d'any de moment ja se n'ha comptabilitzat im.

Les xifres Moltes famílies aprofiten els dies festius per sortir a donar un tomb amb bicicleta, ja sigui dins o fora la ciutat. A Barcelona, però, els desplaçaments habituals sobre dues rodes su­posen tan sols im 1% del total. El 68% de les persones es mou a peu o en transport públic i el 31% restant en cotxe o moto. Els dies feiners, 10.000 dcUstes ocupen els carrers de la nostra ciutat. La xifi-a es multiplica per deu els caps de setmana. Si mirem a Europa, Barcelona se suma a la llista de ciutats ciclistes que encapça­len capitals com Copenhaguen (Dinamarca), Amsterdam (Holanda) i Dublín (Irlanda).

"Sors

/í u\^\)<^yiFU^

Busquem façanes d'edif ic is amb

esgrafiats. Busquem tresors vuilcentisles

0 modernistes Busquem tresors

de la nostia arquitectura. Perquè ara

ProEíxampie, amb ei suport de la

Comissió Europea, concedeix ajuts

Ajuntament de Barcelona

orj l ' especials per a la restauració dels

'^ ' esgrafiats de les façanes Si teniu un

tresor amagat a casa vostra, i esteu

'» i^ interessats a recuperar-lo amb tota la

, ^ seva esplendor, truqueu-nos avui mateix,

perquè l'oferta d'ajuts és limitada

ProEíxampie 93 A57 05 22

(ç) a s t e I I 0 *Les teves botigues de música

*De la A a la Z *100 x 100 música nou de la ramMa, 75 teL-95 iQ2 42 56 sant pau, 2 fó/..-95 502 25 95 taUers, 5 {clàsúca) tel: 93 318 20 41 taDers, 7 te/..-95 502 59 46

taUere, 79 fó/..-95 507 55 75 barnasud, (gavà) tel: 93 638 2918 mm, (overstoks) tel: 93 412 72 85 creu cuberta, 73 tel: 93 424 57 96

Us ajudem a comunicar-vos en

català

t^ Centre de NorrTXJlítzac;! Lingüi'stico

„Nj-MMií/A'·n de Barcelorxj IN^ T í

93 412 55 00

Articles per a festes

Màgia tots els dijous, de 6'30 a 7'30 de la tarda,

per Faust Màgic

c/ Rauric, 6 (barri Gòtic) T. 93 317 71 38 Pàrking gratuït

EL TELÈFON DELS VEÏNS

93 412 55 44

La Veu del

DOSSIER CARRER març-abril de 2001

La segona joventut del patinet

Francisco J. Manzano

® estiu de l'any passat, ja cap al tard, ens va portar els Jocs Olím­pics des de Sidney. El tòpic diu

que mig món, i més, està enganxat a la tele durant les dues setmanes, pen­dent de cada sèrie de qualificació de cada modalitat de cada esport. Sembla que ens tornem com nens petits aquells dies, que ens vénen aquelles ganes de jugar, a qualsevol cosa: la qüestió és només jugar. Podria ser una il.lusió necessària per sentir-nos menuts de tant en tant, però mira que posar-se a suar, així perquè sí, quan ja tens la xafogor de l'agost a Barcelona...

El cert és que, si els Jocs s'haguessin retardat un temps, potser el COI s'hau­ria d'haver plantejat la introducció d'un nou esport d'exhibició, derivat d'una moda que també ens va arribar l'estiu passat: el patinet. L'èxit d'expectació hauria estat segur, tenint en compte la quantitat de nens i sobre tot d'adults rejovenits que es van apuntar a aquest mitjà-esport-joguina. Potser fins i tot algun barceloní, d'aquells que anaven Rambla amunt i avall amb el seu en­giny de dues rodes, hauria arribat a l'emocionant (i frenètica!) final de 100 metres llisos en patinet.

Les botigues i els majoristes fan ara els possibles per desfer-se de les existències

Qui li havia de dir a aquesta clàssica joguina que la fama exagerada, com són les modes, li arribaria algun dia? De sobte, el vell patinet, el de sempre, el de tota la vida, es va trobar a la botiga un nou veí que se'l mirava amb arrogància des d'uns centímetres més amunt, amb la mateixa estructura, però més esquifit, amb dues rodes en comp­tes de tres i sense colors.

Des d'aleshores, el vell patinet n'ha vist passar un munt de veïns com aquest que se'ls anaven traient de les mans els clients. La dèria va propiciar la invasió de la ciutat per part d'aquests "nous nens" a tota, o millor dit, a certa velocitat.

Aparcar sense pagar En Xavi és un d'aquests usuaris incan­sables que deuen tenir ja una cama més musculada que l'altra de tant do­nar-se impuls contra el terra. Per po­der parlar amb ell, gairebé l'has d'in­terceptar com si fossis un jugador de futbol americà. Des de l'estiu passat, quan es va comprar el seu flamant dues rodes, ha aconseguit una magnífica tècnica en això d'esquivar vianants, voreres i també caques de gos. "Mai he tingut cap topada amb ningú, perquè controlo la velocitat, segons la quanti­tat de gent". Sabatilles galàctiques, mòbil d'última generació, motxilla amb nansa creuada al pit, ulleres de sol en dia plujós... Em pregunto si s'ha de ser tant "modern" per apuntar-te al pati­net. "És evident que t'han d'agradar les novetats, però també és una qüestió d'utilitat pràctica."

En Xavi el fa servir sobre tot per fer

El patinet forma part del paissatge urbà.

Una joguina que pot ser perillosa

• Com en totes les joguines, els nous patinets també han de passar una sèrie de mesures de seguretat pels nens. El problema és que el 'boom' inesperat de l'any passat va tenir primer més èxit entre els adults que entre la mainada. Per això quan els nens van voler imitar els grans, també volien els mateixos models de patinet, que, en molts casos, no eren aptes pels més petits.

La recomanació, sobre tot pels més menuts, és que els patinets tinguin una roda davantera i dues al darrere en comptes de les dues úniques. A més, és millor que els components bàsics no siguin de metall, sinó de plàstic, i que el manillar sigui ample per afavorir la direcció.

alguns encàrrecs a la tarda, després de la feina. Des de casa seva, amb la jogui­na sota el braç, com un nen després de Reis, agafa el metro i es planta en un moment al centre. Si vol anar de com­pres pel Gòtic, es puja al patinet i a empènyer. Que vol prendre alguna cosa, el plega en tres moviments que duren un segon i l'aparca a la seva motxilla

Hi ha molts pares que s'estimen comprar als fills un patinet tradicional perquè ells en van fer servir

amb el morro sortint. De vegades, però, segons a quins llocs, com museus o concerts, no li han deixat entrar. L'usa, doncs, per trajectes curts, combinant-lo amb altres mitjans de transport. "El patinet és ideal: fas una mica d'esport, és menys perillós i menys cansat que, per exemple, la bici, arribes abans que caminant i a més tens una certa sensa­ció de jugar". Al Xavi, el patinet ara li

podria recordar la joguina de la infàn­cia, però de fet ell no en va tenir mai dels tradicionals quan era petit.

La Conxa sí que va córrer amb un d'aquells. De fet, en va córrer amb uns quants perquè a la botiga de joguines dels seus pares en tenia per triar. Al­guns nens del seu barri se'l construïen ells mateixos amb tres o quatre fustes i un parell de gomes de cautxú per rodes. La competició estava servida, fins que els pares veien que els seus fills s'apropaven massa als carrers on ja hi havia una certa circulació de cot­xes. La Conxa s'ocupa ara de la botiga i avui l'hem enxampat: ara mateix no té cap patinet dels antics, tot i què n'ha de demanar, perquè encara se seguei­xen venent. "Molts pares s'estimen com­prar als fills un d'aquests tradicionals, perquè ells mateixos els van fer ser­vir".

Mercat saturat A la botiga de joguines Monforte, a la plaça del Pi, es venen encara uns 50 patinets dels clàssics a l'any. Res comparat en­tre els 200 i 400 nous que es van arri­bar a liquidar des de l'estiu, quan va sorgir el 'boom'. Més tard, una altra

JOAN MOREJON

data significativa van ser els Reis, que van ser més aprofitats pels més petits, envejosos potser del seu "modern" ger­mà gran. Des d'aleshores ençà, la moda ha decaigut moltíssim. El mercat es va saturar, perquè a tot arreu es venia la joguina i els preus també han patit un fort daltabaix. Abans n'hi havia dife­rents possibilitats, des d'unes 6.000 pessetes fins a les 22.000, en el cas dels patinets de no sé quin material tan lleuger com una ploma. Ara, el mateix model que feia uns mesos, en una feno­menal oferta, costava unes 12.995 pes­setes, el podem trobar per no més de 5.000. Les botigues i els majoristes fan ara els possibles per desfer-se'n de les existències.

Qui li havia de dir a aquesta clàssica joguina que la fama exagerada li arribaria algun dia?

En altres ciutats europees, com a Barcelona, també es van deixar veure, i també efímerament, aquests nous pa­tinets. Potser a l'estiu, després de la hivernació, ens tornaran a envair i a poblar el paisatge de la ciutat, esmu­nyint-se entre els cotxes i la gent, al costat de bicis i patinadors. Perquè si hi ha una cosa que no passa mai de moda són les ganes de sentir-nos mai­nada, encara que els temps canviïn i el mateix de sempre ho fem més modern, al menys aparentment. I si no que li diguin al 'patinet avi'.

març-abril de 2001 CARRER DOSSIER

Motos: la solución al caos

M. Eugènia Ibànez

® otos y motocicletas, que en la segunda mitad de la dècada de los 80 fueron consideradas por el

ayimtamiento como la solución para una movi-lidad ràpida en Barcelona, han pasado a ser en el 2001 xm problema que la autoridad munici­pal no controla, porque no sabé o porque no quiere. En esos 15 afios que median, aproxima-damente, entre una fecha y otra, el fenómeno moto ha ido dando las suficientes pistas como para alertar a los responsables de la disciplina viària de Barcelona y facüitar medidas que hubieran permitido seguir aprovechando las indudables ventajas de estos vehíoüos y evitar sus muchos inconvenientes. Però el ayunta-miento ha dejado pasar el tiempo sin tomar medidas que controlan el crecimiento del par-que de esos vehículos, sin imponer disciplina, y lo que comenzó siendo una solución se ha convertido en un grave conflicto. Barcelona, hoy, es ya un inmenso aparcamiento de motos.

El modelo de ciudad En los últimes 15 anos el ayuntamiento no ha tomado medidas que puedan considerarse ta­les. Y no las ha tomado porque para eUo era preciso haber tenido muy claro el modelo de ciudad que se quería. Aunque, quizà, el modelo municipal es, precisamente, el que nos encon-tramos en la calle: muchos coches, aparcades y circtdando, muchas motos y un transporte púbHco insufidente para absorber la movUidad de la conurbación de Barcelona. No ha habido criterio en la autoridad municipal, ni capaci-dad de anàlisis del fenómeno, ni previsión de futiux), ni mucho menos intención de controlar al usuario de la moto y someterle a la disciplina que debe apUcarse a un vehículo de dos ruedas con motor. El resultado de esa inhibición es un paisaje urbano dominado por las motos, con-vertidas en un elemento omnipresente, en ace-ras y paseos, territorio que han pedido los peatones. Ademàs de esa ocupación de espacio ajeno, las motos, o una parte de eUas para ser justos, han hecho de la indisciplina viària su forma habitual de comportamiento: no se res-petan las senales, convierten las aceras en atajo de sus recorridos y circulan con modos mas propios de un circuito de velocidad que de una ciudad.

Cada 6 barceloneses, una moto Barcelona ha doblado en 13 anos el número de motos. Ha pasado de 116.000 en 1986 a las 232.000 de 1999, ultimo censo exacto facUitado por el ayimtamiento, lo que significa que este ano, probablemente, habremos superado ya la cifra de un cuarto de mülón de motos y motocicletas matriculadas en Barcelona. Es decir que por cada seis barceloneses hay una moto, demasiadas para dejar que el nivel de disciplina lo fije el libre albedrío de cada uno de los conductores.

Lo único cierto es que la ciudad està pagan-

DANI CODINA

Las motos ocupan la 'pole position' de las calles de Barcelona.

do im coste muy alto por la permisividad muni­cipal. No hay espacio urbanizado que no sufra el abuso de un aparcamiento incontrolado. En determinadas zonas de la ciudad -isletas urba-nizadas de algunes cruces de la Diagonal, paseos centrales de la Gran Via, ampUación de aceras de la calle Aragón, por ejemplo- da la sensación de que la inversión municipal ha tenido como objetivo facilitar el pàrking de estos vehículos. Las apenas 8.000 plazas de estacionamiento en la calzada es un número ridículo para las 250.000 ya casi matriculadas y, ademàs, estan mal utilizadas. Se marcan las zonas en la calzada, però no se prohibe aparcar en las aceras próximas, y el resultado es una zona de estacionamiento en ocasiones vacía -las nuevas zonas de la caUe Aragón- y las aceras Uenas.

Los accidentes Según datos municipales, las motos aparecen involucradas en el 50% de los accidentes que se registran en Barcelona. Però la inmensa mayo-ría de las infracciones que cualquier observa­dor en plena calle detecta no son sancionadas. Falta Guardia Urbana y falta algo mas que el testimoniaüsmo de las campahas que todos los

DANI CODINA

La ciudad tiene matriculadas 250.000 motos.

afios anuncia a bombo y platíUo el ayuntamien­to para cubrir el expediente. Lo único cierto es que, a la vista està, las campanitas de marras no sirven para que mejore la situación, ni el

estacionamiento ni en la cada vez màs pehgro-sa indisciplina en la conducción.

M. Eugènia Ibànez es periodista.

Parc de vehicles a Barcelona

MOTOS

CICLOMOTORS

TURISMES

TOTAL VEHICLES (1)

1986

89 263

27 340

606 097

782161

1991

136.362

60,814

703 010

981 199

1996

130,991

73,825

624893

900 829

1997

133,064

78 166

625406

913047

1998

135 432

86.051

625.570

927 503

1999

138.591

93.643

625.024

944 738

AUGMENT ENTRE

198611999

100'8%(2)

3'12 %

20'8 %

(1) Inclou: motos, ciclomotors, turismes, camions, camionetes i varis (2) Suma de motos i ciclomotors

Font: Anuaris estadístics de l'Ajuntament de Barcelona

Las ordenanzas de edificación

• ïDónde propone el ayuntamiento que deben aparcarse las 250.(XX) nrotos matriculadas en Barcelona? i,En las aceras? i,En las 8.000 plazas pintadas en la calzada? La falta de kjeas, de un proyecto claro, es tan grave que el ayuntamiento sigue permitiendo la construcción de centros comerciales y de oficinas sin prever dónde deberan estacionar las motos de los usuarios de esos edificios. Se construyen grandes pàrkings, però alguien a estàs alturas debería saber que las motos no estackxian en ellos. Así, nos encontramos con el bochomoso espectàculo, por ejemplo, del paseo de la Diagonal, en la zona màs pròxima a El Corte Inglés y L'Illa, donde el espacio peatonal queda reducido a la mínima expresión porque mas de la mitad del paseo està ocupado por motos. El problema no es únkamente un tema de los responsables de Via Pública, es ya una cuestión que deben afrontarlasordenanzas de edifrcación. En Barcetona no debe permitirse ni un centro comercial, ni un edifido de oficinas que no prevea un espack) para las motos. Y no en las aceras. Algo habrà que hacer, aunque a los promotores inmobiliarrós y a los constructores no les guste.

La Veu €Íel

REPORTATGE CARRER març-abril de 2001

NOVES La comunitat pakistanesa forma part de la vida comercial de la ciutat. Restaurants, botigues turístiques i alguns establiments d'alimentació són una mostra dels petits negocis que han obert amb els seus estalvis.

Les Rambles dels pakistanesos ELIA HERRANZ, CARLES VALLS

I FRANCISCO J.MANZANO

Els pakistanesos van ser dels primers en arribar i en donar color a la ciutat, especialment en als degradats barris del Casc Antic. Avui és una comunitat bastant organitzada i, alguns dels seus membres, van participar activament en les tancades d'immigrants de fa uns mesos.

Botigues de souvenirs a les Rambles, restaurants amb olor a curry a Ciutat Vella, locutoris telefònics, "colmados", o inclús alguna "PakCarnicería, per pakistanesos musulmans, són un exemple dels petits negocis que la comunitat pakistanesa te­nen a la nostra ciutat.

Sense tenir un cens exhaustiu, es cal­cula que són ja uns 12.000 en total a la ciutat, 8.000 amb papers i 4.000 en tràmit. Va ser, sobretot, des de principis dels noranta, quan es van instal·lant progressi­vament a Barcelona, empesos en molts casos, per la pobresa i l'atur creixents al seu país.

Reivindiquen una mesquita a la

ciutat per les seves necessitats

religioses

Alguns d'ells, però, ja van arribar a les zones mineres de Terol (Aragó) i Berga en una primera fase migratòria a principis dels setanta. Els estalvis acon­seguits en el dur treball de la mina els van permetre obrir alguns comerços a Barcelona. N'hi ha d'altres que es dedi­quen a la venda de flors o al repartiment de bombones de butà, oficis pels quals

no és imprescindible l'idioma. La gran majoria dels immigrants

pakistanís, al voltant del 90%, o bé tre­ballaven al camp o bé eren obrers al seu país. Es tracta sobretot d'homes joves, d'entre 20 a 30 anys, i de classe mitjana empobrida. De fet, la comunitat que viu a Barcelona prové gairebé exclusiva­ment de dues grans ciutats del Punjab, una de les regions més poblades d'Àsia. Segons Javed llyas, de l'Associació de Treballadors Pakistanesos, "quan són fora del seu país es tornen més patrio­tes, tenen més ganes de tornar-hi de seguida, però després es fa cada cop més difícil la tornada". Sempre és la mateixa història de la immigració.

En Javed ja fa nou anys que és a Barcelona i, des de fa més o menys set, es dedica a través de l'associació a ajudar a aquells compatriotes que arriben de bell nou a la ciutat. Donar consells de com omplir la paperassa burocràtica, orientar-los legalment, escoltar-los o, simplement, donar-los un cop de mà, és fonamental per la major part des nouvinguts, que no parlen espanyol i arriben només amb una maleta i ganes de treballar.

Per això, la solidaritat és un valor en alça entre ells i hi ha un fort sentiment de comunitat. Treballar o cercar treball dóna poc temps als pakistanesos per confrater­nitzar amb els barcelonins. Explica Javed llyas que "quan hi ha treball, s'ha d'aprofi­tar i aleshores queda poc temps per altres coses". A més, la família és una unitat de relacions molt important pels pakistane­sos, a l'igual que el lligam a la religió musulmana.

Dos centres islàmics al Raval, un d'ells al carrer Hospital i l'altre, "La Comunidad de la Paz", a l'Arc del Teatre, són punts de trobada i d'organització pels musulmans de la ciutat, especialment pels pakistane­sos. Des d'allà van sorgir les protestes del novembre passat quan reclamaven espais

CARLES VALLS

Iqbal Chaudry al centre islàmic de l'Arc del Teatre.

més grans per a les seves oracions, que ja eren multitudinàries. Els oratoris, a l'igual que les parròquies cristianes, no són no­més un lloc d'oració, sinó un centre social i cultural de la comunitat. Els pakistanís, ja nacionalitzats, reclamen que l'Ajuntament tingui en compte les seves necessitats.

Cada mes a l'Arc del Teatre s'organit­za un dinar gratuït per tots els pakista­nesos. Iqbal Chaudry, president de l'as­sociació cultural Idara Minhaj UI Quran, vinculada a aquest centre islàmic, ens explica les dificultats de la comunitat musulmana per aconseguir una mesqui­ta a la ciutat: "L'Islam és una religió de pau i tolerància, però als mitjans de co­municació sempre hi dóna una visió ne­gativa. Estem molt agraïts al poble cata­là, per exemple, amb la solidaritat amb els immigrants tancats, però un país

democràtic hauria de cobrir aquesta ne­cessitat (la de la mesquita) d'una part de la seva població".

La comunitat pakistanesa també compta amb una publicació setmanal en la seva llengua, l'urdu, sobre el seu país que, possiblement els porta amb el pen­sament fins a Kashimira, una de les re­gions que més estimen per la seva belle­sa, encara que malauradament tenyida de sang des de fa unes dècades.

Segons llyas, els pakistanesos a Barcelona són "una comunitat molt tre­balladora, amable, pacífica, no roben, no s'enfronten a altres grups". L'Iqbal, del centre islàmic, un pakistanès ben diferent a l'Ilyas, ho diu gairebé amb les mateixes paraules. El cert és que les Rambles sense els pakistanesos perdri­en l'encant que tenen.

DANI CODINA

• Javed llyas porta ja nou anys a Barcelona.

La Fitxa Dades del país

Nom: República Islàmica del Pakistan Població: 141.145.344 habitants. El 36% viuen en àrees urbanes. Els punjabís constitueixen la majoria Superfície: 796.095 km2 Capital: Islamabad, i Karacbi la seva principal ciutat Llengües oficials: Urdu. El punjabi la més parlada, seguida del sindhi, el pashto, el saraiki i el baluxi Religió: 79% doctrina islàmica. 4/5 dels musul­mans suníes, la resta shiíes Educació: analfabetisme 62% Salut: 1 metge cada 2000 habitants.

Contactes

Asociación de Trabajadores Pakistaníes: Serra, 4, 2n. 2a. 08002 Barcelona. Tel; 93.412.41.23

Centro Islàmico Camino de la Paz - Asoclaclón Cultural Idara Minha) UI Quran: Arc del Teatre, 19, Tel: 93.317.71.23 i 669.090.031 (Iqbal M Chaundry)

Situació a Barcelona

Residents: 2.129 (dades oficials) Increment 1999-2000: 54,1%

Viuen: Raval (Font: Ajuntament de Barcelona)

març-abril de 2001 CARRER ENTREVISTA 11 Francesc Candel i Josep Maria Cuenca Escriptors

^Ï£i immigració és una qüestió social, no pas una amenaça^^

llibre Els altres catalans, on FrancescCandelexplicava el fenomen de la immigració amb vo­luntat pedagògica, va generar un es­perit social i integrador molt més ampli que el seu ja de per si prou gran èxit de vendes. El març del 2001, amb l'histo­riador Josep Maria Cuenca, Candel ha publicat Els altres catalans del segle XXI. La diferència és que les darreres setmanes el llibre més venut en l'apar­tat de català no ficció ha estat el polè­mic Què pensa Heribert Barrera.

— Què diferencia Els altres catalans del segle XXI de\ polèmic llibre-entrevista a Heribert Barrera? B Francesc Candel. El nostre lli­bre és un assaig amb moltes entrevis­tes que vol explicar la immigració a Catalunya, mentre que l'altre és una entrevista Uarga amb imes opinions molt discutibles sobre la immigració. • i Josep Maria Cuenca. Estem a les antípodes. En Barrera percep la immigració com ima amenaça i no­saltres creiem que es pot i s'ha d'arri­bar a un compromís amb ella.

— Cal denunciar actituds i declaracions xenòfobes com les de l'expresident del Parlament? • • F.C. No crec que sTiagi d'anar a la fiscalia per unes opinions. ^ JJVLC. Tothom té el dret de pre­sentar una denuncia a la fiscalia per declaracions xenòfobes, però aques­tes actituds s'han de combatre a l'es­cena púbüca. Es l'única manera de parar els peus al racisme.

— Què diferencia els altres catalans dels anys 60 dels del segle XXI? • i F.C. Són dues migracions dife­rents. La d'abans era autòctona, pro­venia del mateix país (encara que Catalunyano és Espanya). Els altres catalansdels eOmaivanserülegals, tots tenien papers i, exceptuant dife­rències subtils i de llengua i cultura, tots eren catòlics, apostòlics i romans. Ara, per damunt de l'estereotip dels magribins, hi ha de tot. ^ JJVLC. Uns i altres, però, tenen en comú el que defineix totes les migracions: que vénen a feries feines pitjor considerades socialment i que s'instal·len en l'adversitat. Els meus pares, com tots els immigrants anda­lusos, van arribar acovardits, però mai es van considerar estrangers. Potser per això no van aprendre el català. En canvi, els que arriben ara mostren una receptivitat més que notable per aprendre la llengua.

— La llengua, la cultura i l'educació són la dau de la immigració? O, per contra, són les qüestions socioeconòmiques, de classe, les

Una entrevista de Marc Andreu

mm '•^'"^n s.-

s^\

w^'i ~7: -^^g^ ' í

DANl CODINA

Candel i Cuenca, al bregat despatx del primer.

que defineixen el fenomen? ^ F.C. La únmigració és clarament ima qüestió social. A mi no m'impor­ta que vingui qm vingui. La llengua i les cultures ja s'acoplaran, canvia­ran i s'adaptaran a la nova realitat. ^ JJVLC. La majoria de vegades, però, com diu l'eurodiputat socialista francès Sami Naïr, la immigració es planteja com im problema pohtic quan, en realitat, és ima qüestió soci­al. I no pas de falta de mà d'obra, perquè els empresaris i polítics que recorren a aquest argument ho fan o bé per paternalisme o bé per un maquiavelisme que els pvigui estal­viar haver de pagar ims sous dignes.

— Fem servir malament el concepte d'integració? iH JJVLC. No hem de barrejar el terme integració entès com a adqui­sició d'uns drets i deures xmiversals amb qüestions d'opdó personal (ide­ologia, religió, orientació sexual...). Per quins set sous el Barrera, la Ferrusolaoqui sigui han dedemanar als que vénen aqm que es facin ca­tòlics? Que potser nosaltres estaríem disposat a fer-nos musvdmans allí? • i F.C. El que més ha espantat la Ferrusola i el Barrera és el tema de la llengua. Que sàpiguen, doncs, que la nova immigració està més predispo­sada a parlar català. Però l'apren­dran sempre i quan sigui una llengua que es parli a tots els nivells. I això no depèn d'ells. D'altra banda, hi ha algú que demani que s'integrin els immigrants rics que juguen al golf?

— Per què són sectors progressistes de l'Església i del món educatiu els que fan un treball més interessant amb la immigració? • i F.C. Sí, sembla paradoxal, però els cristians han ficat llslam dins de l'Església. I l'únic que han fet ha estat aplicar la caritat evangèlica. ^ JJVLC.Ales escoles, cap educador mínimament responsable pot eludir im tema que es troba de cara. És així que surten experiències com les de l'escola Andersen, de Vic.

— N'hi ha prou amb la tx)na voluntat d'educadors i cristians de base? ^ J.M.C. Hi ha molt progre de boquüla, però la veritat és que les iniciatives més atractives en matèria d'immigració a Catalxmya provenen de la societat civü. Mi F.C. En temes socials, sort en tenim de les ONG. I quan rasques una mica, de seguida hi trobes ficats cristians i gent desenganyada de la política d'esquerres.

— A nivell polític i institucional, per tant, hi ha alguna cosa que falla. ^ JJVLC. Sí. I la prova n'és el món educatiu, quenoestà dotat dels recur­sos necessaris. Hi ha molts bons edu­cadors que acaben tirant la tovallola, perquè el discurs transversal i de valors que transmeten en temes com lamulticulturalitatéscompletament oposat al que es viu fora de l'escola.

— Si l'educadó és tàsica, quin paper juguen l'urlsanisme i les

Retrat Un parell

d'humanitats

/

Na.scut el 1925. Francesc Candel es autor de més d'una quarentena de llibres i té l'honor d'haver estat un del.s senadors m('>s votats mai a Espanya quan. a kís piimerps eleccions democràtiques, va fomiar part de la candidatura unitària de l'Entesa dels Catalans. Va ser també regidor de l'Hospitalel pel PSUC, però la seva fama no li ve de la política, sinó de la humanitat que respiívii els seus tt>xtos literaris i Deriodi'slic·s, qui' lambé es

pot respirar a casa seva. Viu a la Zona Franca, un bam barceloní donde. com a la seva novel·la de 1957, la viüdud {encí\n\)canihia nu noivhrc. En Josep Maria Cuenca (Baifclona, 1966) és historiador i

pi·ojí'ctes ud] ncriodíslics.

caiuians, va viure mon.-an\s a Sant I-ioi, per bo ((uc ai-a resideix Candel i (Jucnc; coneixen des de

cl \V\btv l·y.sídtivs tdlans dl'l .sci·/c XXI

1 rciuivi en paït I esperit i dels nm:-

polítiques locals en l'acollida dels nous catalans? ^ F.C. Elemental. I molts ajimta-ments ho estan fent bé. Malaurada­ment, però, no és el cas de Barcelona. • I JJVLC. Així és. Són ciutats mitja­nes com Manlleu les que han endegat intervencions urbanístiques de fons i polítiques d'habitatge social que dis­seminen la població immigrada i evi­ten la formació de guetos.

— I què passa a Barcelona? ^ JJVLC. Que en Joan Clos no es planteja la immigració com un tema de primer ordre, i si espera a que la població immigrada passi d'un 3% a un 14%, aleshores arribarem tard. A l'alta política la immigració li preocu­pa, però no l'importa. No la gestiona com a tema social i des de postulats humanistes perquè no li és rendible políticament. En canvi, mostrar-sTii bel·ligerant i presentar-la com im problema de seguretat ciutadana sí que li surt a compte, • i F.C. A partir d'ima experiència personal amb la regidora d'Afers So­cials, Núria Carreras, i el seu gerent tinc l'estranya sospita que ara els polítics manen, però no tenen poder. En determinades qüestions estan em­manillats, i especialment pel que fa EJS temes socials com la immigració.

— Les actituds xenòfobes dels veïns i algunes associacions no ajuden. • i F.C. Hi ha molta gent de barri, a l'Ejido, a Ca n'Anglada i aquí, que de seguida recorren a les patrulles i als linxaments i que l'únic argument que tenen contra els immigrants és "si vostè els tingués a l'escala...". H JJVLC. Són la gent, immigrants molts d'ells, que han pujat l'economia d'aquest país i que ara se senten amenaçats per una inseguretatciuta-dana que té molt de paranoia me-diàtica. Ho pots arribar a entendre, però em desarma moral i intel·lec-tualmentquelaimmigraciódelsmeus pares tingui actituds xenòfobes.

— Els miflans de comunicació, per tant, tampoc juguen net. ^ F.C. Juguen molt. Gairebé sem­pre ensenyen la cara negativa de la immigració, però si callessin no sa­bríem que hi ha gent que mor per creuar l'estret amb pastera. ^ JJVLC. El debat sobre què i com informar està sempre obert. Hi ha periodistes amics, com el Josep M. Huertas i l'Eugeni Madueüo, i opera­cions de justificació mediàtica de la Uei d'estrangeria com la que ha capi­tanejat Antena 3 Televisió.

— Tant bé ho vam fer amb els altres catalans d'abans que els d'ara volen ser tractats com aquells? ^ F.C. Tothom podria explicar situacions de rebuig, però la reali­tat és que, sense ser Hollywood, al final no s 'han format dues Catalunyes; les dues Uengües, en­cara que s'hagin corromput, convi­uen perfectament, i els fiUs dels imnúgrants dels 50 i 60 han pogut arribar molt Uuny. Això és el que voldríem pels nouvinguts d'ara, • i JJVLC. Jo no m'atreviria a dir que la cosa va anar tant bé com de vegades es diu. Però els problemes que hi ha hagut no ho són tant pel català i el castellà com pel model econòmic i sqpial vigent. En qualse­vol cas, molt malament no ha anat. I l'esperit del llibre Els altres cata­lans, que va impedir que es fessin dues Catalunyes, és el que hauria de ser vàlid també ara.

IS PUBUCITAT L·u veu aci

CARRER març-abril de 2001

CASA BEETHOVEN RAMBLA DE SANT JOSEP, 97

08002 BARCELONA TEL. i FAX (93) 301 48 26

http://www.casabeethoven.com-actiu.es

ludwingvb@com-actiu.es

MNMO) S. COOP. C. LTDA.

Llibres Material escolar i

d'oficina Jocs didàctics

Av. Diagonal, 322 - 08013 Barcelona Tel. 93 207 38 98 - Fax 93 207 76 58

títol GC 780

Padilla, 216 - Barcelona Tf. 93.232.81.06 y 93.232.81.11

TODO EN VIAJES OCIO O NEGOCIO

Servei de Llengua Catalana

„àsà UNIVERSITAT DE BARCEIX)NA

® Estiu del 2001

Cursos generals i específics de llengua catalana • De 40 a 80 hores oberts a tothom • 6 nivells, des dels inicials fins als de perfeccionament • Cursos de 2 i de 4 h diàries • Certificats equivalents als de la Junta Permanent de Català de la Generalitat de Catalunya

Calendari dels cursos: entre et 25 de juny i el 3 d'octubre Períodes d'Inscripció: de }'1 al 15 de juny i del 20 al 28 d'agost Més Informació: www.ub.edu/slc • Tel. 93.403.54.78

Secretaria del Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona Gran Via de les Corts Catalanes, 585 • 08071 Barcelona

•% XANCO Jl^_ CAMISERIA

ESPECIALITAT EN CONFECCIÓ A MIDA Fundada l'any 1820

Exclusives en llana 100% - Seda artificial i natural Popelin Cotton 100%

Les Rambles, 78-80 Tel. 93 318 09 89 Fax 93 412 54 56 Ronda General Mitre, 181 Tel. 93 211 54 45 BARCELONA

CAMISETAS PARA DESPEDIDAS DE SOLTERO

RECUERDOS FIESTAS

BROMAS DIBUJOS DISCOS

ETC...

PHCENIX CAMISrTAS PUBUODAD PARA (MPÜtSAS, CLUBS.

COIECIOS, ASOClAaONES M VECINOS, «te... 100 Unktaàes: 245 «as . JOO Unidaàes: 220 Ptas.

1.000 Unidadei: 195 Ptas. Estampado 1 cohr liKlutdo. I Surtido de Corras, Bolsas, Sudadenu, Toaltat, Pohs,..

AL MOMENTO CAMISETA CON TU FOTOGRAFIA

EN COLOR 1 300 Ptas. Gorra: 7 5 0 Ptas.

PHCENIX Tel. 93 454 10 31 Pza. Letamendi, 30 08007 Barcelona

La Veu del

CARRER Obradors, 6-8 baixos • 08002 Barcelona • Tel. 93.412.76.00 • Fax 93.412.58.88 • e-mail: favb@emehac.com

Si vols rebre la revista a casa, envia aquest cupó amb les teves dades:

N C M L

JCPL JULEPON--

Subscripció: ü 6 núms. 1.000 pts. (mínim)

Q 6 núms. a partir de 2.000 pts. (amic/amiga)

Forma de pagament: • Taló adjunt a nom de Favb Q Domiciliació bancària

Entitat: aüQÜ Oficina: OQÜO Control: Qü Núm. Compte: • • • • Q a Q Q Q Q L _ — . — _ _ _ _ _ — i — _ _ _ — — _ . _ . _ i . ^ . _ . J

març-abril de 2001 CARRER BARCELONÈS 19 CINEMA

'Amores Per ros', cinema urbà per cinèfils exigents

ROSA MARIA PALÈNCIA

Amores Ferros a més a més d'una dita mexicana que vol expressar com pot arribar a ser de dramàtic l'amor, és també la pel·lícula revel.lació del darrer any. No només perquè sobta que un film provinent de l'anomenat Tercer Món, Mèxic en aquest cas, hagi estat nominat per la millor pel.lícvda en llengua estrangera pels Òscars de HoUjrwood. Amores Ferros és ima pel·lícula urbana, profimdament mexicana i alhora universal, que commou i posa de manifest la contradictòria condició humana.

Un accident automobilístic serà el detonant que transformarà la vida dels tres personatges principals. Les històries es barregen en diversos viratges en el temps a l'estil de Pulp Fiction (Tarantino), Corre Lola Corre (Tom Tykwer) o Magnòüa (Pavl Anderson). Ferò això és només un recurs cinematogràfic per expUcar una història veritable. Perquè Amores Ferros és una ficció producte d'una mirada incisiva sobre la reahtat de la ciutat més gran del món, el Distrito Federal.

El director odia que comparin la seva pel.hcula amb Pulp Fiction i té molta raó. Si bé Amores Ferros posseeix l'impecable fi-actura de Pulp Fiction, la seva mirada es troba al pol oposat. Si el film de Tarantino posa tot el seu mestratge formal i la narrativa cinematogràfica per consohdar la moda adolescent de banal·ltzar la violència, el film de Alejandro Gonzàlez Inàrritu, pel

contrari, aplica totes les seves tècniques cinematogràfiques per teixir un discurs que toca a fons la condició humana, la seva fi-agilitat, la seva immensa capacitat per entrelligar la pròpia infelicitat, la seva necessitat d'amor, la vulnerabihtat d'aquest i, és clar, l'esperança com únic horitzó.

Una de les històries és la d'Octavio, vm jove aturat que s'enamora de la seva cunyada (Susana) i prova de marxar-se amb eUa, gràcies als diners que guanya fent participar el seu gos, el Cofi, a baralles clandestines de gossos. L'altra història és de Daniel, vm home que deixa la seva esposa i les seves filles per anar-se'n a viure amb Valerià, la top model del moment. Daniel s'enfix)nta a la vulnerabilitat del seu amor quan vm terrible accident automobüístic trenca el futur de la parella.

La tercera història gira entorn al "Chivo", vm exguerriller que després de complir vint anys de presó viu com rodamón i assassí a sou a la gran ciutat. L'accident serà pel Chivo l'oportunitat d'humanitzar-se, enmig d'una ciutat jvmgla que gairebé l'ha perduda.

Amb vm guió sòhd i mil-Umétric, Amores Ferros posa sobre la taula temes tan tristament actuals com la soledat o la violència a la gran ciutat. Alhora ens fa mirar com tothom carrega la seva pròpia "motxüla" de desitjós, vileses, patiments i esperances. Es tracta d'una pelUcula dura i alhora commovedora.

EXPOSICIONS

L'actualitat present dels acudits d'en Cesc

JOAN ANTONI GUERRERO VALL

"Sesc Vila. Un menut que només té 9 anys i se'ns mostra ja un valent artista. El seu dibuix no és cap cosa definitiva, però és una promesa. I quan de noi es promet, es pot arribar molt lluny". Aquestes eren les paravdes que acompanyaven ja l'any 1937 el primer dibviix que va publicar Francesc Vila, Cesc (Barcelona, 1927) al primer i últim número de la revista infantil Estel. Ara al Palau de la Virreina s'hi exposa part de la seva obra, els seus dibuixos, acudits gràfics, tant els publicats, com els censurats pel franquisme, i els quadres creats en la seva plenitud artística.

Cesc, consciència gràfica d'un país. De l'acudit periodístic a h pintura és una exposició cronològica que ens acosta a l'obra d'un autor que ha universalitzat les situacions concretes i particulars en les que es pot trobar qvialsevol ésser him;ià. Res és insignificant per qui té l'agudesa d'un geni. 'Tal i com ha dit d'ell el crític d'art, Josep M. Cadena, en Cesc es presenta com l a consciència gràfica d'un país com Catalunya, sap projectar-lo universalment amb situacions en què tota la humanitat es troba immersa."

La cua del pa o Soldat de L· FAI són dels primers dibviixos en llapis del petit artista que viu de prop els efectes de la Guerra Civil espanyola. No abandonarà els motius socials en la seva obra, la crítica a la pobresa, a la situació política, a la marginació d'individvis isolats enmig d'una societat en la que tots van i vénen. El 1942

entra a l'Escola Massana i allà ja se sent més atret pel dibuix d'humor sobre l'actiiaMtat urbana, gènere que podrà practicar durant tota la seva vida primer a Diària de Barcelona, més endavant aEl Correo Catalàn, TeL·lelXpres \AVUI.

La mostra, que restarà oberta al Palau de la Virreina de Barcelona fins el pròxim 6 de maig, també recull una recopilació il·lustrativa de dibuixos censurats per les autoritats fianquistes. I és que els acudits gràfics toquen de prop els problemes del món, reflecteixen les injustícies i serveixen per a demmciar-les.

Soiprèn l'actualitat dels temes que tracta. Es tracta d'una obra realitzada als anys 50 o 60, però qualsevol ciutadà de la Barcelona actual, del món d'avui, pot sentir-sTú identificat, pot notar la realitat que desprenen els dibuixos que ens presenta en Cesc que, sobretot a partir de 1954, cada cop tracta temes més crítics i punyents. L'any 1962 deixarà de publicar un acudit diari a Diario de Barcelona. Els deu anys que va passar-hi publicant-hi acudits li van servir també pe pintar, gravar, dibuixar i editar en setmanaris i revistes com les firmceses Jours de France o Paris Match i les catalanes Serna d'Oro Cavall Fort. La capacitat creativa d'en Cesc abraça tots els camps de l'art. En primer lloc, dibuixa i grava, però també fa ceràmica, llibres, cartells, nadales, papers d'embolicar, penja-robes, publicitat per a grans marques, programes de mà i tota mena de dibuixos gràfics.

LLIBRES

El retorn del 'joglar de les altres Barcelonès'

MARTA BACH

Hi ha escriptors que, per molt que passi el temps i que tot el que els envolta evolucioni amb més o menys encert, es mantenen fidels a la seva geografia, al seu peculiar estil i la seva manera de veure-ho tot sota un prisma socioliterari. Francesc -Paco per als amics- Candel n'és vm. Potser per això, el seu amic, el periodista i escriptor, Jaume Fabre rebateja "el joglar de Casa Antúnez" -nom amb què el setmanari Signo va qualificar Candel el 1964- amb el "joglar de les altres Barcelonès", recordant-nos que el cor de Francesc Candel continua als barris de l'antiga Marina de Sants.

Amb gairebé seixanta obres publicades i amb el s^ell d'haver amassat un dels grans èxits Donde la dudad cambia su nombre (1957), novel·la de les quals se n'han fet vint-i-tres edicions, Paco Candel toma al camp de batalla literari amb El sant de la mare Mai^arida. Una epopeia d'un militant republicà que salva les monges de l'asil del Port i que, de retruc, no pot "escapar-se de la fascinació" de la mare superiora, la mare Margarida, un autèntic "bloc granític de conviccions" on "tots els arguments i seduccions s'hi esberlen". Sota aquest univers, Candel desgrana els fets de postguerra, sense oblidar, amb un bon pessic d'optimisme, que tard o d'hora "el vent del postfiíïmquisme i la democràcia desarbora el vell Asü".

Amb aquesta novel·la curta, Paco, però, també retorna als seus escenaris barcelonins alhora que recupera aquest gènere literari, sense haver deixat en segon terme la seva intensa activitat com a conferenciant i articulista. I pubhca nova obra, i nou motiu de reflexió, justament en un moment en què Els altres catalans (1964), potser el seu títol més cèlebre i on va descrivire les vicissituds de les persones que arribaven a Catalunya, toma a estar de plena actuahtat. Sabent-ho, juntament amb Josep M. Cuenca, Francesc Candel pubhca Els altres catalans del segle XXI, vma obra que ens pot ajudar a recordar que en la història de qualsevol persona sempre hi ha algun moment o un altre en què s'és un nouvingut. El més calent a l'aigüera!!!

El sant de L· mare Margarida, de Francesc Candel. Editorial Llibres del segle. Preu: 1.710 ptes.

BOTIGA

Un cafè solidari JORDI TARRÉS

Fa setze mesos el Coke, la Rosa i el Paco van obrir les portes d'Anem al Gra, primera cafeteria de comerç just a Barcelona, associada a la xarca de Consum SoUdari. Anem al Gra és la primera cafeteria solidària a Barcelona i la segona a l'Estat espanyol. Allà podeu gaudir dels aromes que desprenen els cafès de Chiapas, Cuba, Nicaragua i Tanzània, els tes de diferents procedències, i rom i mojitos, tots ells elaborats a partir dels paràmetres del comerç just. El comerç just es basa amb uns criteris de sostenibüitat, ètics i mediambientals. No existeix la figura de l'intermediari i el valor del producte no és taxat pel Uivire mercat. A mode d'exemple, podem prendre vm tallat per 135 ptes. També es poden comprar productes de consum solidari.

El local recolza diferents campanyes en contra de productes que no segueixen els principis del comerç just, com el cas del con^ut rom Bacardi. El dibuixant Azagra, és el creador del Ic^tip i de la mascota "Justin", un gra de cafè solidari. Al lavabo de dones, trobem la seva campanya "Justina". Dins del local es munten exposicions amb vm sistema de "trueque". L'autor cedeix les obres per ambientar el local i, en cas de que se'n vengui alguna, tots els beneficis són per l'autor o autora. Ara, si us passeu pel local, podreu

JORDI TARRÉS

veure l'exposició "Sobrefoc" del fotògraf Josep Miquel Moneny, sobre el món dels diables. El fimdonament SAnem al Gra és una cooperativa autogestionada, anomenada "Jotambé cooperativa". Dels menús, que no arriben a les mil peles, fets per la Rosa, destaquem la "fideuà" del dijous.

Anem al Gra està situada al carrer Còrs^ia, 382 i és oberta de dillvms a divendres.

w PUBUCITAT La vtru fttrg

CARRER març-abril de 2001

» vetlli Des d'un botó fins un canó!!

OBERT DE SOL A SOL ELS DILLUNS, DIMECRES, DIVENDRES I DISSABTES

Parkinxs Consell de í'enf. Plaça de le>, Glòi ic>.

Indepcndènciu. A^da Meridiana, Giun Via

Metro G l ò r i e s . C-lot Aulubusos

18. },^. ^A, 43, 44. 4K, .-SI. "!4. .Sft. 62. 9 2

UNA CIUTAT DINS UNA CIUTAT!!

ASSOCIACIÓ DE VENEDORS

Mercat Municipal

Fira de Bellcaire

LA NOSTRA OFERTA: Conjuguem el nou i el vell. SUBHASTES: Dilluns, dimecres i divendres a les 7 del matí de

MOBLES I TRASTOS VELLS: Els més diversos objectes que vostè pugui imaginar i adquirir. On tal vegada trobi els més inesperats. OFERTES PERMANENTS: Tot el que es fabrica i confecciona de qualsevol tipus, que s'ofereix al públic a preus veritablement satisfactoris.

iúBa^ Esport i Fitness

Aeròbic - steps - funk - salsa - tonificació - condicionament físic - stretching - body pump

fit-ioga - circuit training - ctc - cardiorunning -fitness infantil -fitness -sauna

hidromassatge - aiguagim - piscina aprenentatge - piscina d'estiu

solàrium - sport top - spinning - golf - escalada

atletisme - bàsquet - tennis

futbol sala - paddie

Ens trobaràs per tota Barcelona

Truca ara al 902 222 002 Som els primers en esport per a tothom

FUNDACIÓ CASA DE MISERICÒRDIA DE BARCELONA

IV JULIOL MUSICAL A LA CASA DE MISERICÒRDIA

27/06/01 Zamberquintett: Obres de Rossini, Lefèbvre, Haydn, Arnold i Beiro. 04/07/01 Tempo Espanol: Obres de Nin, Granados, Albéniz, Falla, Cassadó i altres, ballades per Isabel Ruiz de Villa "La Chamela". 11/07/01 Barcelona Swing Serenaders: Obres d'Armstrong, Gerswin, Shavers i altres.

18/07/01 Quartet Comicinum i la soprano Biarnés: Obres de Wagner, Strauss, Mozart, Schubert, Bizet i altres.

Informació: Fundació Casa de Misericòrdia. Tel: 93.302.16.92, de 10 a 14 i de 15 a 18 h.

Preu: 850 ptes. Abonament als quatre concerts: 2.800 ptes.

CONEIX EL NOSTRE LITORAL

ITINERARIS GUIATS

EL CENTRE D'ESTUDIS DEL MAR DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA US OFEREIX LA

POSSIBILITAT DAPROXIMAR-VOS

A LA REALITAT MEDIAMBIENTAL DEL NOSTRE LITORAL

A TRAVÉS D'UNS ITINERARIS GUIATS

PER A GRUPS ORGANITZATS.

• El medi a les viles costaneres

• El Foix, un riu mediterrani

• La franja litoral, un medi fràgil

• Els recursos del mar

• El paisatge a l'entorn del Garraf

• Regeneració i recuperació d'espais litorals

INFORMACIÓ I RESERVES: de 10 a U hores a:

C E N T R E D'ESTUDIS DEL MAR PG. MARlTIM, 72

08870 SITGES TEL. 93 894 51 54 Fax. 93 81102 41

E-mail. cem@diba.es Diputació de Barcelona Servei del Medi Ambient

pasHsseriz

1 ̂ ^W h >•!: • ' A- V

1

^Lj^^ "ïilj) /i^L·^ ' .^ ' ' ^ \

l'J } Q^ÍWiM^k

^CLESTELM

i

00

<N OS oi l> S-< i-H

^ CO "a) CO T3 "55

S <=

0) /tu

-2 •

(N

ert fi o <v u u ert

XI

AGRAÏM LA SEVA COMPRA.

REPARTIM A RESTAURANTS, HOSPITALS,

HOTELS, BARS, COL·LEGIS, ETC.

^ELÀTiHIA

^4 Tioc^^ Casa fundada l'any 1912

FABRICACIÓ PRÒPIA I ARTESANA

OBERT TOT L'ANY suïssos, ENTREPANS,

ORXATES IGRANITZATS...

Rambla Poble Nou, 44-46

Tel. 93 309 18 72 - Barcelona

Pàg. web: www.eltioche.com

E-mail: eltioche@retemall.es

FORN DE PA D'AVINYO

PA i BOLLERIA ARTESA

ESPECIALITAT COQUES

ESCUDELLERS, 59 Tel. 93 301 57 43

REPARTIMENT DIARI

A RESTAURANTS i

COLLECTIUS

PASTISSERIA GRANJA

AMPLE, 15 (Plaça de la Mercè) Tel. 93 302 24 41

eBiSTALEHÍA ^ eAaPWTlHÍÀ Dl ALUiiMiO ï P¥G

19 DIVISIONES DE ALUMINIO

REJAS DE SEGURIDAD

PERSIANAS - MAMPARAS DE BANC

W 9c de descuentos en cualquier instalación de aluminio. mamparas de bafU), rejas de seguridad, cortinas plegables

Hnos. JURADO C/. Enrique Granados, 26 - Tel. 93 453 87 16 Exposiclón: Major de Gràcia, 244 - Tel. 93 415 57 26 Fàbrica: Polígon Industrial Can Buscarons de baix, s/n. Nau 3- Tei. 93 568 21 51

iïïi«itt??i

RESIDÈNCIA CURA EN BARCELONA (HORTA-CARMEL) LO QUE VD. BUSCA PARA SUS MAYORES

Casa-torre a cuatro vientos, sol y mucha luz con ascensor, calefacción, terrazas y jardin.

24 plazas, habitaciones individuales y dobles, todas ventana exter. Lavanderi'a y aseo personal.

Cocina pròpia, medico, animación y gimnasia. Trato esmerado y familiar por personal cualificado.

Atención las 24 horas: todos los días del aüo.

Véala: ie gustarà

T. 93 420 95 62 Pregunte por Sra. CLARA

Santa Otilla, 13-15

SI NECESSITES UN

TAXI, TRUCA'NS

BARNA TAXI

93 357 77 55

e T^ú

^mc^

ANUNCIAT A La Veu del CARRER! 93 412 76 00

La Veu Uel

març-abril de 2001 CARRER VEÏNAT 21 Barcelona prepara pel juny el seu primer Congrés d'Associacions

> BARCELONA PJOAN M. VALCARCEL PARISI

La ciutat de Barcelona acollirà entre el 8 i el 10 de juny l'inici del primer Congrés de les Associaci­ons de Barcelona que ha estat convocat pel Consell Municipal d'Associacions de Barcelona, un organisme mixt de quaranta-qua-tre associacions de la ciutat i la Regidoria de Participació Ciuta­dana de l'Ajuntament de Barcelona.

Fa temps que les associacions de Barcelona estaven assistint a un canvi molt significatiu en el seu entorn; de fet, és la pròpia societat la que està canviant i els models de relació també.

El Congrés servirà per analitzar el nostre model actual i establirà les bases perquè el sector associ­atiu pugui afrontar els nous reptes que ja s'estan començant a obser­var. Serà útil per a la totalitat de les associacions de Barcelona, siguin grans, mitjanes o petites i estiguin ubicades en els nostres barris on

en gualssevol altres. És un únic Congrés dividit en

quatre fases: 1. Des d'ara i fins al 31 de maig

del 2001, podeu contribuiren l'ela­boració dels documents marc, que ja estan començant a avançar.

2. Els dies 8, 9 i 10 de juny del 2001. Inici del Congrés a les Cot­xeres de Sants, lloc on es presen­taran els documents de treball i s'acabarà decidint el calendari de reunions del Congrés de la terce­ra fase. Tanmateix, els vespres dels dies 8 i 9 de juny hii haurà tot un seguit d'activitats culturals al Casinet d'Hostafrancs, juntament amb una exposició artística.

3. De setembre del 2001 a oc­tubre del 2002. Amb una previsió inicial de sis reunions per a ca­dascuna de les deu comissions creades inicialment, que se cele­braran entre setembre i juny, s'ani­rà avançant en la redacció dels documents. Entre setembre i oc­tubre del 2002 tindrà lloc una re­unió general de cadascuna de les quatre ponències marc del Con­grés per acabar de prendre les

darreres decisions respecte als continguts.

4. Del 29 de novembre del 2002 a n de desembre del 2002, tin­dran lloc les sessions de tanca­ment del Congrés i l'aprovació de la totalitat dels documents que s'hauran debatut.

Un Congrés de les Associaci­ons només pot basar-se en la par­ticipació com a mètode de treball. El Congrés està pensat perquè les associacions puguin participar des del començament. S'entén la parti­cipació com l'aportació continuada de les diverses propostes associa­tives a cadascuna de les ponènci­es. En cap cas, les associacions hauran de ser mers espectadors d'un debat que hagi de monopolit­zar ningú. En un Congrés de les Associacions no només anem a aprendre sinó, i especialment, a construir la ciutat associativa que entre tots i totes vulguem. El model associatiu que hem de propiciar ha d'enfortir les nostres pròpies orga­nitzacions i ha d'estendre ponts estables a la coordinació de les associacions. Tanmateix, ha de de­

finir els nous models relacionals i ens ha d'apropar a tots els avenços tecnològics que, dins de la sostenibilitat, no deixin excloses les associacions d'un disseny de ciutat on haurem de comptar, i molt.

Les ponències seran: - L'associacionisme i les per­

sones (El voluntariat, Associaci­ons i jaciments d'ocupació, La formació associativa)

- Les associacions relacionals (Relacions interassociatives. El treball en xarxa, Relacions amb les Administracions. La Declara­ció d'Utilitat Ciutadana, Relaci­ons amb les empreses)

- L'entorn econòmic de les as­sociacions (El finançament asso­ciatiu, Fiscalitat associativa)

- La comunicació associativa (El màrqueting associatiu. Asso­ciacionisme i Noves Tecnologies, Aprovació del codi ètic associa­tiu. Debat del nou Reglament de Participació Ciutadana)

Joan Maria Valcarcel Parisi és sociòleg.

iBreus de barri

BARCELONA VELLA

Encadenats contra Procivesa Veïns i veïnes del "forat de la vergonya" no volen deixar els seus habitatges, que estan afectats per les obres de l'avinguda Gambo i el mercat de Santa Caterina. Procivesa especula amb les indemnitzacions o realiotjaments i els veïns es van encadenar quan se celebrava el ple.

Nou BARRIS Inauguració de l'Avinguda Vallbona Estaven tots i ningú volia fer referència al retard de les obres de 10 anys. Així va deixar constància el president de l'AV de Torre Baró, Rafael Nieto. Les fotos, les cròniques de la tele van silenciar la imatge i la veu de Rafael. Torre Baró exigia justícia, una vegada més.

VILA OLÍMPICA No a l'heliport! t̂ lentre l'Ajuntament veu bé l'heliport a la Vila Olímpica i els veïns s'oposen frontalment, el regidor Narvàez els contesta a la premsa que no tindran sorolls, perquè els helicòpters vénen i se'n van pel mar i no per la barriada. No obstant l'espera és llarga i la reivindicació és justa.

Can Fargas Us públic per a Turó Parc

DANI CODINA

Can Fargas és una masia medieval, voltada de pins i jardins. Els veïns s'oposen a que l'Ajuntament doni el permís d'obres per convertir la masia en una escola d'hosteleria privada.

REDACCIÓ

La Favb en una reunió celebrada amb la presidenta de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona, Imma Mayol, li va plantejar els següents interrogants sobre la polèmica remodelació del Turó Parc. Prèviament, vam visitar les obres i vam poder comprovar que el projecte inicial ha sofert importants cambis plantejats pels veïnat.

Dos punts van ser posats sobre la taula: - Volem garanties que el restaurant de la primera

proposta no es construirà i que no es realitzaran acti­vitats lucratives que impliquin privatitzar el parc.

- Ens preocupa que s'hi actuï tant a la lleugera en un parc catalogat d'històric, que la ciutat ha de defensar com a part del seu patrimoni. Per això, abans de donar llum verda a les obres hauria d'haver-se assegurat que el projecte de remodelació és respectuós amb l'obra i el seu autor. A la reunió li vam preguntar perquè no s'havia fomriat una comissió d'experts paissatgistes, jardiners que haguessin estudiat i valorat el projecte. Imma Mayol va reconèixer que, en el cas que comentem, només ha intervingut el Col·legi d'Arquitectes a petició dels veïns i

veïnes. La presidenta de Parcs i Jardins va dir que era sensible a la nostra proposta i que l'estudiaria perquè li semblava lògic. La Favb espera que en aquest any s'aprovi aquesta comissió de "savis''que ens garanteixi que el patrimoni històric de jardins no perilla pel caprici d'uns o les ànsies especulatives d'altres.

Així mateix va afirmar que no es construirà cap restaurant, sinó només una caseta de fusta igual que les que existeixen en altres parcs, amb serveis i telèfon. Tampoc es pensa copiar la trista experiència de l'Hivernacle que va suposar privatitzar per a casa­ments i batejos un espai públic, fet denunciat per la Favb.

I^ayol va afegir que en el Turó Parc no hi hauria carpes, ni convencions, ni campanyes de publicitat del "Bassat" de torn, sinó que es portaran a terme només aquelles activitats d'oci que presentin les en­titats socials del barri.

Des de la Favb, ens sembla importants els compro­misos adquirits i, per la seva importància, hem decidit fer-los públics.

Espai okupat ^

• Actuació violenta a Sant Andreu Després de diversos desallotjaments, okupes de Sant Andreu van acampar a la plaça Orfila el

passat 23 de març i van ser expulsats violentament. L'Associació de veïns de Sant Andreu i la Favb van denunciar l'agressió policial i van sol·licitar a l'Ajuntament que permetés l'acampada de protesta que s'havia convocat pel dia 30 del mateix mes. L'acampada es va celebrar i, al no aparèixer la Guàrdia Urbana -serveis especials-, no hi van haver incidents. Unes desenes d'okupes recolzats en alguns moments per entitats del barri i de la Favb, van passar la nit en el mateix lloc que la setmana anterior.

• Desallotjaments a Gràcia Agents de la policia van desallotjar dues cases ocupades a Travessera de Gràcia, cantonada amb

la plaça Gal·la Placídia, conegudes com "La Traviersa". L'ordre la va dictar el Jutjat núm. 12 a instàncies de la denúncia del seu propietari. Després d'abandonar els joves les cases aquestes van ser demolides.

• Desallotjament del "Gazpacho" El 28 de febrer la policia va desallotjar la casa ocupada "Gazpacho", a la plaça Sanllehy del barri

de Gràcia. La policia es va presentar a les 8 del matí i, sense cap mena de diàleg, varen obrir les portes a cops de martell, alertant als seus ocupants, els quals immediatament varen pujar a la teulada de la casa, resistint de forma pacífica. Finalment, al voltant de les quinze hores, després d'haver resistit més de set hores, van abandonar la teulada on inmediatament van ser identificats pels antidisturbis. Poc després del dessallotjament una constructora donava ordres als seus treballadors de començar a enderrocar la casa. IGNASI R. RENOM

VEÏNAT La Veu del

CARRER març-abril de 2001

iBreus de barri

SANTS / SAGRERA-SANT ANDREU

Cobertura de les vies Al tancar aquest número s'anuncia un acord sobre el tema de l'AVE. Diversos mitjans informen del soterrament de les vies a Sants. Més confuses són les informacions sobre la cobertura a Sagrera i a Sant Andreu, ja que 500 metres poden quedar sense cobrir. Estem a l'espera de conèixer més detalls per a poder valorar com queden els interessos veïnals.

PENITENTS-TAXONERA

Manifestació contra els Encants El trasllat a les Cotxeres de Sant Genis dels vells encants, avui situats a la plaça de les Glòries, va ser el motiu d'una manifestació a la que van assistir dos-cents veïns. També es van recollir firmes i es van col·locar pancartes al barri de rebuig.

MONTJUÏC

Nou poblat de barraques A l'olimpíada van ser demolides les últimes barraques que quedaven a Montjuïc dels anys vuitanta. Però, avui de nou s'han aixecat barraques a la muntanya, ei nucli està habitat sobretot per ucraïnesos i s'han prefabricat dutxes i un dipòsit d'aigua.

PEDRALBES

Núfíez construeix oficines Núnez i Navarro construirà oficines en un edifici de dues plantes amb una superfície de 5.500 metres quadrats. Invertirà 2.000 milions. El solar està qualificat com equipaments i, per tant, l'edifici tindrà que allotjar obligatòriament serveis d'institucions públiques. Seguirem atents al colebrot.

SANT MARTÍ

Talls de trànsit a l'autopista El passat 22 de març uns centenars de veïns van tallar l'antiga A-19 (avui 0-31) per a denunciar que el conseller Macias no compleix allò pactat i les obres es retarden. Mitja hora va durar el tall de tràfic a la plaça de les Glòries. Posterioment, el conseller va declarar que ell no pagarà les despeses que no hagin de veure amb el cobriment de la via. El conflicte continua a mitjans d'abril.

SANTS

Vella reivindicació a Magòria Fa nou anys que les entitats i els pensionistes d'aquest barri van reivindicar la Estació de Magòria. Porta anys sense funcionar i la resposta és el silenci. El Secretariat d'Entitats, que agrupa a 240 entitats, ha sol·licitat que es contesti a la justa reivindicació: que s'hi construeixi un Hotel d'Entitats. La Generalitat calla i els veïns estan començant a perdre la paciència.

SANT GERVASI

Els Jardins del Brusi salvats Situats a prop de la plaça Molina, han estat reivindicats com a pulmó dels barris pels veïns. Podrien haver quedat reduïts al construir-se una nova facultat de Geografia. Un acord entre la Universitat i l'Ajuntament garanteix el futur del parc i dels seus 5.500 metres quadrats. La torre modernista -catalogada- serà futur equipament.

Sarrià tanca el seu teatre pels sorolls .SARRIA ' CARLES VALLS

El teatre del Centre Parroquial de Sarrià va ser precintat el 20 de març per ordre judici­al. Els sorolls excessius a una veïna, que ja feia anys que havia denunciat aquestes molèsties, van ser el fet que va portar al jutge a decretar el tancament judicial del teatre.

Els veïns de Sarrià han perdut un teatre centenari i una veïna ha guanyat una bata­lla judicial contra la contaminació acústica. Les proves sonomètriques van mostrar que el soroll superava els límits permesos i que les reformes per insonoritzar-lo eren insu­ficients.

Molts sarrianencs i sarrianenques, es­pectadors, actors o col·laboradors, han vist com el teatre de tota la vida tancava de cop les portes.

El teatre del Centre Parroquial de Sant Vicenç de Sarrià va ser inaugurat el 1896, encara que el segon i actual edifici és del 1907. La decisió de tancar el teatre ha provocat "sorpresa" per la radicalitat de la mesura, i tristesa a molts sarrianecs.

El número 117 del carrer Major de Sarrià, la seu del teatre, ha estat l'escenari d'incompta­bles representacions, concerts, danses o els populars pastorets de "L'Estel de Natzaret. Un teatre de barri, catalogat com de patrimoni artístic, que tot i sobreviure els temps de la Guerra Civil, no ha sabut adaptar-se als deci­bels d'aquest nou segle.

Durant la Festa Major de Sarrià es va celebrar la 17 Mostra de teatre de Sarrià, que dóna suport a grups de teatre no pro­fessionals. Però el 18 de març l'Esbart

DANI CODINA

Façana del Centre Parroquial.

Folklòric del Centre Parroquial, va fer l'últi­ma representació, dos dies abans que bai­xés el teló.

Miquel Freixas, vocal de la junta del Centre Parroquial, comenta "la cinquante­na d'activitats a l'any que es feien", que ara quedaran, com a mínim, ajornades. Per altra banda, també mostra comprensió cap a la veïna "que ha suportat durant divuit anys les molèsties".

Freixas espera que hi hagi una solució tècnica que afavoreixi tots els interessos i lamenta que un teatre que ha vist "a gene­racions d'actors que han col·laborat sense cobrar, fins i tot l'apuntador", hagi hagut de tancar-se i confia que el teatre torni a obrir.

La posició de l'Associació de Veïns de Sarrià davant el tancament judicial del tea­tre és:

1. Lamentem que el jutge hagi hagut de considerar que s'estaven ultrapassant els nivells de soroll autoritzats i hagi exigit el tancament del teatre.

2. Si és cert que s'estaven ultrapassant els esmentats nivells de soroll, considerem que, des del 1996, data de la sentència judicial, es podien haver pres les mesures adients per tal d'evitar que l'actual conflicte de drets irrenunciables hagi portat, avui, al tancament del teatre.

3. Censurem a qui podent-ho evitar, han permès que s'hagi arribat a l'actual situació.

4. En línia amb els acords als que s'ha arribat en les reunions Immediatament pos­teriors al tancament del teatre, exigim que es procedeixi:

• a l'anidament tècnic rigorós dels ni­vells de soroll que les activitats normals del teatre generen

• en funció dels resultats d'aquests anidaments, a l'estudi tècnic arquitectònic sobre les obres que, eventualment, siguin necessàries per a superar el conflicte de drets

• per part de les autoritats polítiques, representatives de la voluntat popular i que administren els cabdals públics, que habi­litin els recursos necessaris per tal de ga­rantir la realització de qualsevol obra que sigui necessària.

La lluita de l'aigua continua .BARCELONA FANDRÉS NAYA

Solucionada a mitges, aquesta lluita passarà a la història per ser el conflicte més llarg, des de 1990. Ara, els destinataris de la protes­ta han estat els diferents ajunta­ments que formen part de l'Enti­tat Metropolitana del Medi Ambi­ent. Amb la Generalitat queda pendent solucionar els endarreri­ments i que es faci complir la llei. Es facturen més de 90 dies i no s'apliquen els cent litres per per­sona/dia a partir del dia noranta-un.

Però com dèiem, els destina­taris de les mobilitzacions han estat els ajuntaments que el dia 20 de febrer van veure com cinc mil veïns i veïnes es concentra­ven davant dels edificis denunci­ant l'enorme retard d'una solució. Com deien els fulls impresos "en democràcia els conflictes no po­den durar deu anys".

Posteriorment, el diumenge 1 d'abril una manifestació unitària va sortir de la plaça Urquinaona per acabar davant de l'ajuntament de Barcelona, que presideix pre­cisament l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient.

Reclamem que les tarifes de l'aigua tinguin dos únics blocs. El primer ha de contemplar els cent litres per persona que ens corres­ponen per cada dia facturat. I, el segon, seria pels litres restants.

Respecte a la Taxa de tracta­ment de residus (Tamgrem) exi-

IGNASI R. RENOM

Aquesta vegada els veïns van denunciar els ajuntaments.

gim que es tregui del rebut a tots els contribuents. Actualment la taxa només s'ha retirat a les famí­lies en campanya i, a sobre, se les penalitza en un 3%. Les nos­tres exigències són clares: Fora del rebut i l 'anul· lació de la penalització.

La taxa corresponent al tracta­ment de residus ha de replante­jar-se els criteris, sobretot des­prés del 40% d'augment de l'any passat . Aquest any ni s 'ha consensual, ni s'ha avançat el suficient. És important no pagar

la Tamgrem que arriba en un re­but apart.

Per últim, seguirem sense pa­gar el clavegueram a Barcelona, l'únic ajuntament que el manté en el rebut de l'aigua. Ervs han dit NO a totes les nostres propostes i ara ens plantegen un "taller de de­bat". Després de Setmana Santa ana l i t za rem la s i tuac ió de Barcelona en una assemblea que convocarà la Favb.

A la manifestació del dia 1 d'abril també es va protestar per les amenaces d'embargament

rebudes en el Baix Llobregat per no pagar el Recàrrec Metropolità del Transport. Els barris exigim la retirada d'aquest recàrrec, que a lguns a jun taments com Badalona i Barcelona l'amaguen en l'IBI.

En el moment d'escriure aques­tes línies (9 d'abril) la Generalitat ha desconvocat una reunió per parlar dels endarreriments i el de­cret d'ajudes, i l'Entitat Metropo­litana del Medi Ambient ha s o l -llcitat una reunió. El colobrot con­tinua.

març-abril de 2001

L·a veu aei

CARRER FAVB 23 EL COR ROBAT

CATHERINA AZON

Andrés Naya Cabrero Ex vicepresident de la Favb

"Un veí ha de ser actiu i assumir col·lectivament la lluita"

Va néixer a Osca el gener de 1946. La tossuderia i la tenacitat li vénen, per tant, per capricom i per mano. Mestre, va treljailar en un banc des dels 16 anys fins que es va prejubilar, ara en fa poc més de dos. La seva primera intervenció a la Favb va ser el gener de 1977, quan va presentar a l'Hotel Oriente la "Proposta-Manifest de Nou Barris sobre la Favb".

— Els treballadors de banca us jubileu abans dels 60. Com a veí, també et jubiles? — No. Per mi, ser veí és viure en un barri, ser actiu i assumir col·lectivament la lluita pels nostres drets, sense oblidar els deures.

— Quan vas arrit>ar a Barcelona? Sempre a Nou Barris? — L'octubre de 1972 vaig deixar Osca i, després de viure uns mesos a l'Hospitalet, el maig de 1973 em vaig va instal·lar definitivament a la Prosperitat, a Nou Barris. I no penso canviar.

— Però no es viu millor a Osca que a la Prosperitat? — Avui, prejubüat, la "riquesa" de la gran ciutat la combino amb la família i la tranquil·litat d'Osca.

— Durant gairebé 20 anys has estat l'omnipresent vice-president de la Favb. Per què no has sigut mai president? — Perquè la Favb no té vocació presidencialista. Cadascú presideix i respon de les seves responsabilitats. Altres companyes i companys han assumit anar a certs actes i carregar amb la parafemàlia institucional.

— Viola, Font Altaba, Socías, Serra, Maragall, Clos... Amb quin alcalde et quedes? — Amb cap. Llàstima que Socías no fos escollit democràticament.

— Quina lluita recordes amb més afecte? — De les històriques, la lluita pels semàfors a Prosperitat. De les recents, l'apadrinament de moltes entitats per exigir papers per Hussein, un jove magrebí, un nou veí.

— Quina batalla et dol més haver perdut? — Deixar 4.000 habitatges amb aluminosi, apuntalats i amb gent a dins. Alguns pisos trigaran 16 anys a ser rehabilitats. És un fracàs de tothom: als veïns ens van dividir, però la Generalitat i l'Ajuntament han demostrat tenir molt poca sensibilitat.

— Què recordes de l'avui arquitecte en cap de la ciutat, José Antonio Acebllk), amb qui vau anar junts a l'insUtut? — Era un company més, i crec recordar que més prim. Avui, després d'algunes triftdques, és un bon amic.

— I del Pasqual Maragall de la clandestinitat? — Ens va fer im curset en un garatge de llgnasi Català, a Trinitat Vella, per analitzar la Barcelona de Pordoles des d'una perspectiva anticapitalista.

— Qui és o era més especulador: Josep Maria Rgueras, José Luis Núnez o José Manuel Lara? — El Lara, quan manava a l'Espanyol, ens va dir: "Calleu! Cada cop que feu declaracions a la premsa em foteu uns quants pisos". I va afegir: "Per cert, quant us costa editar La Veu del Carrer?". El Núnez, que no seria res sense el Navarro, volia enderrocar fa 25 anys la casa Giolferichs; i durant la lluita del Barca 2000 ens va acusar de proxene­tes, quan l'únic que té locals llogats a saimes i similars és eU. Es mereix, per tant, la medalla d'or a l'especulació. En Figueras va especular molt a la Vall dUebrón, però abans de morir va deixar a la ciutat un magnífic arxiu de documentació sobre la guerra civü. Deixem que els morts descansin en pau.

— Des de quan portes tirants? On els compres? — Des que una mica de panxa va fer que els pantalons ballessin. Sempre mels han regalat.

Una assemblea participativa La Favb renova la junta i admet cinc noves associacions

MARC ANDREU

L'assemblea anual de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (Favb), celebrada a les Cotxeres de Sants el 31 de març, va escollir la nova junta de l'entitat, va admetre cinc noves associacions de veïns i va aprovar el pressupost i el pla de treball pel 2001. Aquest posa l'accent en temes com la immigració i la millora de la convivència veïnal, l'enfortiment del moviment associa­tiu i l'exigència a les administracions de major participació democràtica en qüestions com l'urbanisme i el model de ciutat, l'habitatge social, el medi ambient, la sanitat, la mobilitat i l'ensenyament.

L'assemblea, a la que van assistir unes 120 persones en representa­ció de 38 associacions (de les 97 que hi ha federades a la Favb i que sumen més de 50.000 socis), va escollir una nova junta de consens encapçalada per Manel Andreu, que repeteix mandat com a president. L'acompanyen com a vicepresidents Joan B. Isard i Josep Xarles. Aquest darrer substitueix l'històric dirigent veïnal de Nou Barris Andrés Naya, que deixa la junta però es manté a la Favb com a responsable de la revis­ta La Veu del Carrer.

Les noves entitats que, per àm­plia majoria, l'assemblea va adme­tre a la Favb són les AV Sant Andreu Nord (fundada l'octubre de 1999 i amb 95 socis); Passatge Isabel, de Gràcia (fundada el novembre de 2000 per 15 socis); Vila Olímpica (creada el maig de 1993 i amb 210 socis); Pub(et (fundada el desembre de 1996 i amb 145 socis) i AV en Defensa de la Barcelona Vella (cre­ada el novembre de 1995 i amb 147 socis). L'assemblea va rebutjar, en canvi, i amb només 7 abstencions, la federació de l'Associació de Veïns i Comerciants Afectats per les obres a Santa Caterina.

L'informe de gestió, que va ser àmpliament debatut i, en alguns punts, criticat, va ser aprovat amb tan sols dos vots en contra. La junta sortint va admetre haver-se precipi­tat al presentar una querella per apo­logia del racisme contra l'expresident del Pariament Heribert Barrera sen­se consultar les associacions fede­rades. Igualment, Manel Andreu va reconèixer que, de vegades, la Favb

m IBLEA GENERAL FAVB

JOAN MOREJON

Quatre hores van donar pas a nombroses intervencions.

pot semblar que s'allunya de la reali­tat concreta de les associacions quan es posiciona en temes polítics i glo­bals de ciutat. El president de la Favb vaferautocrítica, però vadefen-sar una veu autònoma de la Favb davant l'opinió pública i va recordar que durant el darrer any s'ha fet un important treball de camp per conèi­xer una a una les associacions fede­rades.

L·enfortiment de les associacions i la convivència veïnal són els eixos del pla de treball del 2001

El debat assambleari, molt intens i viu, va posar de manifest la plurali­tat, riquesa, complexitat i també limi­tacions del moviment veïnal. No obs­tant, tant el pia de treball 2001 com els pressupostos van ser aprovats sense cap vot en contra. Elprimerva ser enriquit amb una vintena d'inter­vencions i aportacions que van po­sar l'accent en exigir a l'Ajuntament major participació ciutadana; en de­manar major habitatge social i de lloguer; mesures socials i de policia de barri per afavorir la convivència i la integració dels immigrants; una millora de l'ensenyament públic i la creació de noves escoles-bressol; i

La nova President Vicepresident primer Vicepresident segon Secretari Sotsecretària Tresorer Vocals

Manel Andreu Joan B. Isard Josep Xaries Juan García Roser Poveda Santi Latorre Roser Argemí Isabel Fonoll Josep Company Àngel Mena AJbetX Paluzie Marta Sala Eduard VIlajoliu Josep Ortz Jordi Domingo Marcel·la GüeH Neus Petreftas Albert Sorrosal

Junta AV Poblenou AV Sant Antoni AV Centre Social de Sants AV Nosha Senyora del Port AV Turó de la Peira AV Sarrià AV Mont d'Orsa de Vallvidrera AV Hostafrancs AV Sant Ramon Nonat AV Racó de les Corts AV Sant Gervasi de Cassoles AV Sant Gen/asi de Cassoles AV Parc de TEscoreador AV Can Peguera AV Ctot-Camp de TArpa AV Casc Antic AV la Sagrera AV Sarrià

més debat sobre qüestions com l'ur­banisme i el model de ciutat i el Fòrum 2004. La Favb, que des de fa uns mesos disposa ja de pàgina web, va apostar també per estudiar la coordinació en xanca informatitza­da de totes les associacions federa­des com una manera d'aprofitar les noves tecnologies en benefici de la participació, la coordinació i l'eficà­cia de la seva acció.

A instàncies de la Coordinadora d'Associacions de Veïns del districte Horta-Guinardó, l'assemblea de la Favb va aprovar una resolució molt crítica amb la "política reaccionària" que l'Ajuntament ha mantingut dar­rerament "en relació a la democràcia ciutadana, especialment pel que fa a la descentralització municipal i la participació ciutadana". El document, aprovat per unanimitat, insta l'alcal­de de Barcelona a traspassar "més competències als districtes i a res­pectar les decisions preses que s'ha­gin consensual en el marc dels òr­gans de participació ciutadana". Així mateix, insta l'Ajuntament a "desen­volupar, amb la col·laboració dels Districtes i del moviment associatiu veïnal, els capítols de la Carta Muni­cipal dedicats a la descentralització municipal i a la participació ciutada­na, revestint-los de caràcter legal i fent-los d'obligat complimenf.

A l'assemblea hi van assistir com a convidats el president de la Confe­deració d'Associacions de Veïns de Catalunya (Confavc), Alfredo Vela; el president de la Confederació d'As­sociacions de Veïns de l'Estat espa­nyol (Cave), Fernando Martos; el regidor socialista de Sants-Montjuïc i responsable de participació ciuta­dana Pere Alcober; la tinent d'alcal­de d'Iniciativa-Verds Imma Mayol; el president de la Comissió Política de Barcelona de la formació eco-socialista, Guim Mestre; el regidor de Convergència i Unió Joan Puigdollers; i el secretari general de la Unió Sindical de Comissions Obre­res del Barcelonès, Àngel Crespo.

L'assemblea es va cloure amb un sopar popular al Casinet d'Hosta-f rancs, on hi van assistir 175 persones del moviment veïnal i s'hi van afegir de convidats el regidor de Presidèn­cia i Hisenda Ernest Maragall, el regidor de Sarrià-Sant Gervasi Caries Martí, la regidora del Partit Popular Emma Balseiro i el portaveu d'aquest mateix grup, Emilio Àlvarez.

M Parlant del

CARRER m a r ç - a b r i l d e 2001

/ de la ciutat

^Hasta la libertad^ Nu davant dels altres

es circumstàncies han volgut que Taparició de les memòries de J u a n José Moreno Cuenca, conegut com El Vaquilla, coincideixin amb els 20 anys de la seva es tada a la presó (Hasta la libertad, publicat per Ediciones B). Del febrer de 1981 fins ara, Moreno Cuenca no ha sorti t al carrer més que en algunes ocasions en les que ha gaudit de permisos peni tenciar is . "EI primer no el vaig tenir fins el gener de 1994, i per això el període que explico en el llibre correspon al temps que va des que vaig en t ra r a la Model, el 1981, fins que la ju tgessa Remei Bona, de Vigilància Peni tenciàr ia , em va

JUAN JOSÉ MORENO CUENCA El Vaquilla

J O S E P MARIA HUERTAS Periodista

deixar sort ir t res dies", explica El Vaquilla.

Prim, bru, mal afaitat , amb els ulls vius de sempre i el somriure permanent de quan està content. Moreno Cuenca es troba "̂ a r a a Quat re Camins, la mateixa presó que el va acollir el 1993, quan va re tornar a Cata lunya després de recórrer tota la xarxa peni tenciàr ia espanyola.

La geografia barcelonina d'aquest home que el 19 de novembre farà 40 anys és cur ta , tot i que es considera

ell mateix molt

barceloní. "Jo estimo molt la meva

te r ra tot i que no sigui un independentista", explica. Va

venir al món a Vallbona, en una bar r iada de bar raques que s'aixecava prop del Rec Comtal. "Després vaig viure a La Mina i al Campiri . El Campiri , per nosal tres , era el nom que rebia el Camp de la Bota. Allà vaig aprendre a robar", recorda.

En aquella època van ar r ibar les pr imeres detencions i l 'estada al que era reformatori de Wad-Raa, avui

presó de dones. No es podia posar un

nen dins d'una presó d 'adults ,

però les au tor i ta t s de

l'època ho van fer per a que no se'ls escapés,

com passava a Wad-Ras. I va ser així

com Moreno Cuenca va a n a r a para r a la Model. "La

Modelo d'aquells anys era una cosa mala", sentencia mentre se li esborra el somriure. "El pitjor de t a n t s anys pres és que, quan mires enrera, t 'adones que la teva gent està morta: els germans, els amics.. . , i que només quedes tu".

Ha escrit les memòries al l larg del temps que ha es ta t pres a Catalunya, des de la seva tornada, el 1993. Hasta la libertad és un llibre dur, amb un estil descarnat que difícilment deixa indiferent. "El que explico és la real i ta t . J a sé que a ra sabran moltes més coses de mi, que serà com si em despullés davant dels a l t res . Almenys, però, aquesta vegada sóc jo el que parlo de mi".

Sal i pebre

Carrer Puig Antich

Executat el 1974. Va ser un assassinat animciat. Els dies que van precedir l'execució els sentiments eren d'impotència i de ràbia davant la inhibició de les forces poKtiques. Un matí els diaris van anunciar la seva mort i milers el van plorar. Després M va haver una certa reacció solidària en el moment de l'enterrament i nombroses manifestacions amb pun)^ tancats i semblants crispata. Però ja no hi havia remei. Anys després vam poder conèixer les terribles hores que van precedir la seva mort, la \iolència extrema que es va exercir conü-a un jove indefens, la farsa del judici.

Ens preguntem, quan Puig Antich tindrà el nom d'un carrer a la seva ciutat, que aixequi acta del seu assassinat, que intenti reparar l'oblit, que deixi constància que va ser un bon ciutadà que va perdre la vida per lluitar per la llibertat i contra les injustes desigualtats.

Zeta

L'acudit Montserrat Cabo