View
218
Download
2
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Dossier sobre Avel·lí Artís Gener (Tísner) en motiu del centenari del seu naixement.
Citation preview
TÍSNER
Avel∙li Artís Gener (Tísner) 1912‐2000
Escriptor, periodista, pintor, escenògraf, ninotaire , dibuixant, traductor, encreuador de mots, director artístic de publicitat, corrector de català
“He refusat el títol genèric que té com a punt de partida el pronom relatiu qui per una
raó senzilla i poderosa: no tinc resposta a la pregunta i fa —ho confesso avergonyit—
no pas menys de setanta anys que
m'ho demano reiteradament i mai
no he obtingut cap mena de
resposta plausible. No puc dir,
doncs, qui sóc sinó què sóc i,
encara, per aproximació. Si ho
hagués hagut de contestar quan
feia de dibuixant, m'hauria servit
d'un gràfic a l'estil dels de
Leonardo da Vinci i potser, fins i
tot, les explicacions acompanyants
haurien hagut d'ésser llegides amb un mirall. Imagineu‐vos l'artefacte que faig servir
com a autoretrat: és un gros embut d'aram que deu fer una trenta centímetres de
boca. Tot plegat, des de la part superior al darrer extrem del con, també deu tenir una
mida semblant. I l'estructura sencera encaixa en un flascó de vidre, discretament mitjà,
transparent, i lleugerament tenyit de verd ftalocianina. Ara mateix veureu per què
escric; deixeu‐me que enllesteixi la qüestió de l'embut‐semblança. És el receptacle del
meu autodidactisme. Hi he abocat durant vuitanta anys una aclaparadora pila de
menudències. Ja heu vist que la boca és ampla, però la part final de l'embut molt
estreta i, per consegüent, les coses baixen al flascó molt treballosament. [...] Vuitanta
anys dedicats a atapeir l'embut amb coses molt compactes que feien de mal passar
pels conductes que s'estrenyen implacablement. I, al capdavall, anaven a parar a
l'ampolla, el flascó de color verd obtingut amb una pinçadeta de ftalocianina. Les coses
han caigut lentament en el receptacle inferior. La condició vítria del flascó els dóna una
configuració òptica allargassada. Per què escric. Ho faig per tal de relatar les
impressions de tot aquest garbuix allargat, de coses amuntegades en el meu flascó vitri
de vuitanta‐un anys. Com que hi ha de tot: guerres i boxadors, actors i mestres d'obra,
agrimensors i altres poetes, violinistes i professors d'escola, emperadors i
empaperadors, aviadors com Louis Blériot i cosmonautes com Armstrong, etc., que
2
nodreixen la meva vida i m'encomanen un foll desig de compartir‐la amb algú. Que
ningú no se sorprengui del meu fer caòtic, malfeiner de mena com sóc i havent‐me‐les
amb el reguitzell de fets no prou digerits. Amb això justifico que en els meus llibres
hagi maldat per explicar fil per randa tot allò que he vist des de l’nterior del flascó, a
traves d’aquesta meva percepció, escassa i adulterada, lleugerament tenyida de verd,
convingut com és color d'esperança.”
"Què (qui, com) sóc i per què escric", dins L'Escriptor del mes. Barcelona: Institució de
les Lletres Catalanes, 1992.
3
Avel‐lí Artís Gener, Tísner, neix a Barcelona el 28 de maig de
1912. Estudia a l’escola de Belles Arts i exerceix molts oficis al
llarg de la seva vida: periodista, ninotaire, il∙lustrador,
escenògraf de teatre, televisió i cinema, director artístic de
publicitat, pintor i escriptor de novel∙les i narracions.
Durant la Guerra Civil espanyola s’allista com a voluntari a
l’exèrcit republicà. El 1939, acabada la guerra, s’exilia a Mèxic
amb altres catalans com Pere Calders (el seu cunyat). Viu en aquest país vint‐i‐sis anys,
durant els quals treballa com a dibuixant, publicista, pintor i escenògraf. Col∙labora
amb el seu pare, el dramaturg Avel∙lí Artís, en la publicació de La Nostra Revista, que
més tard es convertirà en La Nova Revista, dirigida per ell mateix.
L’any 1965 torna a Barcelona, després de vint‐i‐cinc anys d’exili, i aviat s’integra en la
vida cultural i política: participa en l’Assemblea de Catalunya, engega la recuperació
del Centre Català del PEN, del qual és el primer secretari general, i col∙labora en la
creació de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC),
de la qual va ser president del 1990 al 1994, per després passar a
ser‐ne soci d’honor. El retorn el va fer reprendre el contacte amb
el món del periodisme, com a dibuixant i com a articulista en
nombrosos mitjans de comunicació. Prolifera la seva activitat
com a escriptor i com a traductor i es popularitza com a creador
de mots encreuats.
Avel∙lí Artís Gener, al marge de la seva activitat literària, és també un lluitador
incansable per les llibertats de Catalunya, per la democràcia i pel progrés de la
humanitat. Periodista de carrer, escenògraf agosarat en el teatre i en el cinema,
escriptor de novel∙les, de relats, d'obres juvenils, de memòries, de reportatges
d'investigació, és un clar exemple de tota una generació d'escriptors.
Mor a Barcelona el 7 de maig del 2000.
4
TÍSNER. PERIODISTA I NINOTAIRE
Avel∙lí Artís‐Gener s'inicia en el món del periodisme el 1928, a
l'edat de 16 anys. Dibuixa caricatures i les passa per sota la
porta de la redacció del setmanari Papitu, que les comença a publicar. Un any més tard, segueix el mateix procediment
amb els seus primers escrits, al diari Mirador.
El 1931 es consolida com a ninotaire al setmanari El Be Negre,
referent satíric de l'època. El 1932 col∙labora regularment al Diario Mercantil i, durant la
Segona República, ho fa a l'Opinió, La Rambla. Esport i ciutadania i
La Publicitat. El 1936, juntament amb Pere Calders, passa a ser
director del setmanari humorístic L’Esquella de la Torratxa.
Aquesta publicació va viure fins al gener de
1939, però el fet que Tísner, Calders i altres
companys es trobessin al front va comportar la
seva progressiva desvinculació. Paral∙lelament
va escriure a Meridià i a Amic i va coordinar la revista de guerra
Vèncer!.
El 1946, a Mèxic, el seu pare , Avel∙lí Artís Balaguer va
fundar La Nostra Revista, una publicació mensual que es va
convertir en un referent de la literatura catalana a l’exili.
En foren constants col∙laboradors Antoni Rovira i Virgili,
Pere Bosch i Gimpera, Miquel Ferrer, Manuel Serra i Foret,
Ramon Vinyes, Agustí Cabruna, Joan Fuster, Ferran Canyameres,
Josep Soler i Vidal, Pere Calders i Tísner, entre altres.
El 1955 mor Avel∙lí Artis Balaguer i Tísner recupera l’herència de La Nostra Revista que
passarà a dir‐se La Nova Revista.
5
A la dècada dels 40 també col∙labora en la publicació Quaderns de l’Exili i és un dels
creadors de la revista Full Català. El 1952 apareix la revista literària Pont Blau, dirigida
per Vicenç Riera Llorca on també publica els seus articles.
El 1965 Tísner torna a Barcelona. Col∙labora en el semanari en català Tele‐Estel, del
qual és subdirector. Cal destacar l’èxit que van tenir els seus mots encreuats en la
pàgina d’entreteniment d’aquest setmanari.
El 1966 rep l’encàrrec de fer una caricatura diària per a El Correo Catalán. En aquesta
etapa els seus ninots pateixen sovint les prohibicions de la censura.
Del 1969 al 1983 col∙labora a Cavall Fort amb articles, contes i dibuixos d’acudits.
També col∙labora a La Vanguardia els anys setanta com a dibuixant, els vuitanta com a
articulista i creador de mots encreuats i els noranta amb els comentaris satírics d’El
Burladero.
Publica articles a l’Avui (anys vuitanta), s’emeten els populars Ciris trencats a Catalunya
Informació (des del 1995 fins que mort), apareixen reportatges i articles a l’Avenç,
Serra d’Or, Canigó, Cultura, El Triangle, El Món, Presència, Espais Mediterranis, Hoja
del Lunes, El Periódico de Barcelona, Diari de Barcelona, Crònica d’Ensenyament, Diario
de Terrassa, Regió 7, Crònica de Súria i intervé en el concurs cultural de Televisió
de Catalunya La caixa sàvia.
6
TÍSNER. IL∙LUSTRADOR I PINTOR
A Mèxic fa 17 exposicions de pintura, les dues primeres d’aquarel∙les i les altres, d’olis,
pintura acrílica i altres tècniques. El 1962 guanya el Premio Nacional de Acuarela.
L’etapa més prolífica com a pintor és a mitjan anys seixanta, encara a Mèxic, quan li
encarregaven pintures per decorar les estances dels hotels. En paraules seves: ..“en
unes quantes setmanes vaig arribar a pintar 3.000 quadres”.
El 1969, ja a Barcelona, exposa a la Sala Rovira la sèrie Cronografies, pintures
abstractes a les quals el públic no hi estava acostumat.
La vessant d’il∙lustrador la podem trobar en diferents llibres seus, o d’altres autors, en
contes i en nombrosos cartells, auques…que va anar fent al llarg de la seva vida.
Il.lustració llibre anys 50
El Correo Catalán 27/2/1966
7
8
TÍSNER. ESCENÒGRAF I ENIGMATISTA
El 1941, a Mèxic, Tísner comença a treballar com a escenògraf per a teatre i cinema, i
més tard fa espots publicitaris per a televisió i cinema. Va fer, entre moltes altres,
l’escenografia de Los Olvidados de Luis Buñuel i de ¡Viva Zapata! d’Elia Kazan.
De 1950 a 1954 Tísner va ser el primer escenògraf de la televisió mexicana, com a
responsable de l’escenografia del Canal 4, on va arribar a fer vint‐i‐cinc mil decorats.
Va començar com a enigmatista els anys trenta a La Publicitat, fent els mots encreuats
per al suplement infantil del diumenge.
A partir de l’any 1965 els popularitza al Tele‐Estel. Va fer‐ne més tard per a Serra d’Or,
El País i La Vanguardia.
9
TÍSNER. ESCRIPTOR
L’obra de Tísner com a escriptor d’obres de ficció es compon de sis novel∙les i un llibre
de contes: El boà toronja (1986), a més de dues obres de literatura juvenil: L’invent
més gran del segle XX (1984) i L’arriscada expedició dels pitecantrops del Montgrony
(1985).
L’any 1943 publica la seva primera novel∙la, 556 Brigada Mixta, un relat autobiogràfic
de la seva experiència a la Guerra Civil espanyola.
Els darrers anys de l’exili escriu tres novel∙les més que es publiquen a la tornada: Les
dues funcions de circ (1966); Paraules d’Opòton el vell (1968) i Prohibida l’evasió
a guanyadora del premi Prudenci Bertrana d’aquell any.
(1969), aquesta últim
araules d’Opòton el vell ha estat considerada per la crítica la seva P
obra mestra. És una subversió de la crònica de la conquesta
d’Amèrica perquè narra la “descoberta” a la inversa. És a dir, són
els asteques els que, per motius religiosos, l’any 1489, arriben a
les costes de Galícia. Opòton, un vell asteca terrissaire que fou
testimoni de la decoberta de la Península Ibèrica, intenta explicar
la vida i costums gallecs des del prisma de la cultura asteca, la qual cosa els mostra
ridículs i absurds. És un text ple d’ironia i sarcasme sobre la dominació d’uns pobles
sobre els altres a partir del qual Tísner, a més, aborda la qüestió catalana
paral∙lelament a la situació del poble mexicà. El narrador editor
es presenta com l’encarregat de traduir el text del nàhuatl al
català i demana la complicitat del lector, ja que el text es
presenta ple de repeticions, elisions, arcaismes i aclariments a
peu de pàgina. El que Tísner vol demostrar és el fet que cada
llengua crea un univers que li és propi i que conforma un món,
el dels seus parlants.
10
El 1972 guanya el premi Sant Jordi per L’enquesta del Canal 4 i el 1983 publica Els
gossos d’Acteó. A partir de 1989 comença a publicar les seves memòries Viure i Veure,
en quatre volums, que finalitzarà el 1991 i per les quals rep el premi Ciutat de
Barcelona de Narrativa Catalana 1989, premi Crítica Serra d’Or de Memòries 1990 i el
premi Nacional de Literatura Catalana 1992.
A banda de les novel∙les també publica llibres reportatge i reculls d’articles: La Guia
inútil de Barcelona (1967), Al cap de vint‐i‐sis anys (1972), El Pla de la Calma (1974), La
diàspora republicana (1975), Les nostres coses (1978),
Barcelona pel forat del pany (1979), compartida amb Maria
Aurèlia Capmany, Dona, doneta, donota (1979), Festes populars
a Catalunya (1980), Mèxic, una radiografia i un munt
de diapositives (1981), Vicenç Riera Llorca: fent memòria (1992),
Els mots encreuats de Tísner (1994), Trenquem‐nos una mica la
closca? (1995), Ciris trencats (1997), Més ciris trencats (1998) i
les obres col∙lectives Vint‐i‐quatre hores a la Rambla (1993) i Jo no sóc espanyol (1999).
Ha fet també de traductor d’autors com Truman Capote, Gabriel Garcia Márquez,
Jorge Luis Borges, Mario Vargas Llosa, Marguerite Yourcenar i Alan Sillitoe.
11
OBRA D’ AVEL∙LÍ ARTÍS‐GENER A LA XARXA DE BIBLIOTEQUES
• 556 Brigada Mixta. Barcelona: Pòtic, 1984. N Art
• Al cap de vint‐i‐sis anys. Barcelona: Pòrtic, 1995. N 833 Art
• Arriscada expedició dels pitecantrops del Montgrony. Barcelona: Pòrtic, 1993. N 833 Art
• El boà taronja. Barcelona: La Magrana, 1986. N Art
• Ciris trencats: històries personals i divertides. Barcelona: La Campana 1998. N Art
• Comèdia de guerra i d’amor: tres actes. Barcelona: l’autor, 1921. T 833 Art
• Diàspora republicana. Barcelona: Pòrtic, 1994. N 833 Art
• Dona, doneta, donota. Barcelona: Edhasa, 1979. 30.055.2 Cap
• Les dues funcions de circ. Barcelona: Proa, 1966. N Art
• L’Enquesta del Canal 4. Barcelona: Proa, 1973. N Art
• Festes populars a Catalunya. Barcelona: HMB, 1980. 398.3(46.71) Art
• Els gossos d’Acteó. Barcelona: Planeta, 1988. N Art
• Història en historieta de Catalunya. (còmic). Barcelona: Edhasa, 1977. I9(46.71)Art
• I Centenari Mercat de Sant Antoni. Ajuntament de Barcelona, 1982. 381 Art
• L’invent més gran del segle vint. Barcanova, 1984. JN Art
• Kalders i Tísner: dibuixos de guerra a l’Esquella de la Torratxa. Barcelona: La Campana, 1991. 741.5 Cal
• Més ciris trencats: històries personals i divertides. Barcelona: La Campana, 1991. N Art • Mèxic: una radiografia i un munt de diapositives. Barcelona: Laia, 1981. N833 Art
• Narrativa catalana de l’exili. Barcelona: Galàxia Gutenberg, 2005. N833 Nar
• Narrativa testimonial 1. Barcelona: Pòrtic, 1994. N833 Art
12
• Narrativa testimonial 2. Barcelona: Pòrtic, 1995. N833 Art
• Les nostres coses. Barcelona: HMB, 1978. I394 Art
• Novel∙les 1. Barcelona: Pòrtic, 1992. N Art
• Novel∙les 2. Barcelona: Pòrtic, 1992. N Art
• Novel∙les 3. Barcelona: Pòrtic, 1993. N Art
• Novel∙les 4. Barcelona: Pòrtic, 1993. N Art
• Paraules d’Opòton el Vell. Barcelona: Edicions 62, 1983. N Art
• Periodistes sota censura: de la fí de la Guerra Civil a la llei de premsa. Barcelona: Diputació de Barcelona: Col∙legi de Periodiste de Catalunya
• El Pla de la calma. Barcelona: Pòrtic, 1974. N833 Art
• Prohibida l’evasió. Barcelona: Edicions 62, 1969. N Art
• La Roda de la fortuna: comèdia en tres actes. Barcelona: Millà, 1932. T Art
• Selecció de definicions: 25 anys de mots encreuats de Tísner. Barcelona: Pòrtic, 1994. 793.4 Art
• Tísner revela les interioritats de El Be Negre Setmanari Satíric. Argentona: L’Aixernador,
1990. 741.5 Art
• Trenquem‐nos una mica la closca?.75 mots encreuats de Tísner. Barcelona: Alta Fulla, 1985. 793.4 Art
• Viure i Veure/1. Barcelona: Pòrtic, 1989. 92(Art)Art
• Viure i Veure/2. Barcelona: Pòrtic, 1990. 92(Art)Art
• Viure i Veure/3. Barcelona: Pòrtic, 1991. 92(Art)Art
• Viure i Veure/4. Barcelona: Pòrtic, 1996. 92(Art)Art
13
OBRES SOBRE L’AUTOR
• Capdevila, Jaume. L’Humor gràfic de Tísner: una aproximació a les caricatures
d’Avel∙lí Artís Gener. Lleida: Pagès, 2008. 741.5Kap
• Cesc. L’humor culer. Barcelona: Barcanova, 1998. 796.332 Ces
• Cònsul, Isidor. Tísner: miscel∙lània d’homenatge. Barcelona: Abadia de
Montserrat, 1996. 833.3(Art)Tis
• Escamilla, D; Finestres, J. L’Univers Tísner: 1912‐2000: gairebé un segle.
Barcelona: Angle, 2001. 92(Art)Esc
• Espinàs, Josep Maria. Identitats: converses a TV3. Barcelona: La Campana, 1985
• Riera‐Llorca, Vicenç. “Avel∙lí Artís‐ Gener” dins Nou obstinats. Barcelona:
Selecta, 1971.
• Romaguera, Joaquim. Tísner l’escenògraf: teatre, cinema, televisió, publicitat.
Barcelona: Pòrtic, 1995. 92(Art)Rom
14
WEBGRAFIA
http://lletra.uoc.edu/exili/esp/noms/aartisgener/index.html
Espai virtual de literatura catalana. Catalunya des dels tròpics.: les lletres
catalanes de l’exili a Mèxic.
http://www.escriptors.cat/autors/artisa/pagina.php?id_sec=2195
Web de l’AELC: Associació d’escriptors en llengua catalana.
http://www.tebeosfera.com/autores/tisner.html
Associació cultural per al estudi, preservació, catalogació i divulgació de la
historieta, el còmic i l’humor gràfic.
http://traces.uab.cat/collection/artis‐gener?ln=ca
Base de dades de llengua i literatura catalanes.
http://www.joanducros.net/corpus/Artis%20i%20Gener.hml
Recull d’articles d’autors diversos sobre l’obra de Tísner i una entrevista.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=688
Videos de Tísner al programa Retalls.
Dossier elaborat el juny del 2012
15