Embed Size (px)
DESCRIPTION
titelles
Citation preview
BENVINGUTS
AL
Taller
de
TITELLES
alumnes de 6a
Presentació.
El grup de 6é A durant el primer trimestre hem estat treballant en un projecte
de titelles.
Ha sigut un treball molt emocionant des del principi fins al final, ple
d’imaginació i color.
Hem gaudit molt treballant tant en equip com individualment, però el millor va
ser quan vam representar les nostres obres al públic.
Passem a mostrar-vos com podeu fer vosaltres també aquesta experiència.
Ànim, esperem que us agrade!
Sabeu quants tipus de titelles existeixen?
Existeixen distints tipus de titelles. Us expliquem breument en que consisteix
cadascun.
1- Titella de dit: la titella es fica en el dit
índex, la resta dels dits romandren
tancats. També n’hi ha uns guants on
es pot posar un ninot en cada dit.
2- Titella de guant: aquests tipus de guant és el més
utilitzat, ja que té molta expressivitat i és fàcil de
manipular. Posseeix un cap i un cos amb vestit i
mànegues.
3- Titella de manyopla: aquesta titella no té braços,
l’atenció es concentra en el moviment d’obrir i
tancar la boca.
4- Titella de con: esta titella és molt simple i està
confeccionada amb un con de cartró revestit per materials
de tela molt vistosos. El ninot sorgeix del con, que es
manipula amb un palet connectat amb el cap del ninot.
5- Marioneta: és una titella que es manipula amb fils. En
l’Edat Mitjana es representaven amb aquesta classe de
titelles escenes procedents de la Bíblia.
6- Titella pla de vareta: sobre cartró i manipulat a
través de varetes que accionen cadascuna de les parts
del ninot. Aquestes parts es retallen per separat i
després s’uneixen al tronc central per mitjà d’un eix.
Com és el moviment de les titelles?
La ferramenta més important per als titellaires són les mans, ja que al moure-
les, les titelles es mouen, saluden, entren o eixen de l’escenari...
És necessari tindre molta soltesa amb les mans. Hem de fer creure que els
ninots tenen vida, per això vam exercitar les mans amb alguns exercicis.
Primer vam dependre a posar i agafar correctament les titelles. La titella deu
mirar al públic de front amb el braços separats, com si fora una persona. Els
moviments han de ser suaus i plens d’energia.
Com titellaires hem aprés a separar els braços, a moure el cap, indicar al públic
si ha de aplaudir, fer reverències...
El desplaçament de la titella per l’escenari s’ha de practicar molt, mai es deu
veure la monyica de la persona. Tampoc la titella deu desaparèixer de sobte de
l’escenari, ha de donar la sensació de que se’n va a poc a poc.
Nosaltres vam fer alguns exercicis amb els braços, els dits i la monyica a classe,
també vam practicar fora d’ella.
Molt important també és adoptar una postura correcta del cos dins de
l’escenari, ja que hem d’estar moltes persones en un lloc xicotet sense poder
estar alçats.
Preparant la funció.
La confecció del ninot.
El primer ninot que vam confeccionar, va ser un de dit. Els vam dissenyar en un
paper. Una vegada dissenyat la forma, haviem de donar-li una personalitat,
triant una veu i una entonació adequades.
Finalment va arribar l’hora de realitzar una xicoteta representació que constava
en presentar el ninot creat.
A continuació ens vam reunir en grups de dos o tres persones i vam crear uns
diàlegs per tal d’inventar una història. Haviem començat a fer titelles de veritat.
Era emocionant! Després d’assajar els distints grups actuaren davant de la resta
de la classe. Tots vam agradar a tots.
Després d’aquesta activitat la mestra ens va explicar que el millor estave per
arribar.
La proposta era la següent: adaptar contes infantils tradicionals per a
representar-los als alumnes del cicle d’infantil i les seues mestres.
Les titelles serien de manyopla i les ferien amb calcetins (nous, clar).
0hhhhhh!!!!!!!! Què nervis.
Aquests son els contes que vam representar:
HANSEL I GRETEL
LA BELLA I LA BÈSTIA
ELS TRES PORQUETS
CAPUTXETA VERMELLA
EL SASTRECILLO VALIENTE
La planificació.
1- Dividir-nos en grups de 4 o 5 persones.
2- Treball d’equip:
a. Triar el conte que voliem adaptar.
b. Repartiment dels personatges.
c. Escriure el text en forma dialogada per a poder representar-la.
d. Dissenyar el ninot o ninots que cadascun havia de manipular.
e. Unes quantes sessions per tal de realitzar les titelles.
f. Disseny i confecció dels decorats de l’escenari.
3- Assajos: Assajar moltes vegades, per tal de dependre el text i donar als
ninots la veu corresponent a la seua personalitat, així com els moviments
adequats.
Com que al principi teníem por i vergonya cada grup a soles se’n anava a
una sala on estava a soles per a poder representar l’obra sense públic.
Més en davant ja estàvem preparats per a poder assajar en l’escenari i
controlar els moviments i les postures. Passats uns mesos va arribar la ...
Hora de la representació.
Havia arribat el dia de la representació i quan vam començar a anar al saló
d’actes del col·legi estàvem molt nerviosos.
Hi havia molt de públic, eren alumnes d’infantil i tenien moltes ganes de que
començaren les titelles.
La presentadora començà a parlar pel micròfon. Havia arribat l’hora. Tot estava
en silenci. El primer grup estava representant la seua obra, la resta miràvem als
xiquets, estaven gaudint, aplaudien, reien, cridaven quan eixia el llop o la
bruixa. Era molt emocionant.
Després de les representacions de tots els grups els alumnes, les seues
professores i la nostra tutora ens van aplaudir i felicitar.
Conclusió
Va ser una experiència inoblidable. Hem aprés molt de les titelles, a treballar en
equip, a dissenyar-les, a adaptar textos, a llegir amb velocitat i entonació
adequades a representar una obra i, sobre tot, a fer feliç al públic i a nosaltres
mateixos.
El grup de 6è A us anima a realitzar
aquesta experiència o alguna altra
pareguda.
