24

JOAN ELIAS,rector de la Universitat de Barcelona

“La relació entre la Universitat de Barcelona i el CETT, vigent des de l’any 1997, és una història d’èxit. A més, i sense cap dubte, el CETT ofereix l’oferta formativa més completa i de més qualitat en turisme i gastronomia de tot l’àmbit estatal.”

• Com valora els seus primers me-sos com a rector de la Universitat de Barcelona?

Han estat intensos. L’equip de go-vern va prendre possessió pocs dies abans de Nadal i, des del primer moment, ens vam posar a treballar establint prioritats que eren inex-cusables per a la Universitat, com ara l’elaboració del pressupost per a l’exercici 2017.

Al llarg dels últims anys, la Uni-versitat de Barcelona ha viscut moments complexos marcats per la reducció del finançament públic per part de les administracions. La comunitat universitària ha mantin-gut una veu crítica contra l’intent d’infravalorar la importància de l’educació superior en la societat del coneixement, però, al mateix temps, ha estat capaç amb el seu esforç de mantenir l’excel·lència de la UB, tal com indiquen els princi-pals rànquings internacionals.

Les primeres setmanes, per tant, han servit per familiaritzar-nos amb les necessitats més urgents de la institució i per començar a cons-truir el pla estratègic amb què la Universitat dibuixarà el seu futur.

• Quins dèficits té l’actual oferta formativa universitària que con-tribueixen a allunyar les propos-tes acadèmiques de la realitat

social actual? Quins aspectes de l’oferta canviaria per fer aquesta adaptació?

La revisió completa del mapa de titulacions està sobre la taula. És necessari ajustar-ne alguns as-pectes perquè algunes titulacions s’adaptin a les noves necessitats formatives. En qualsevol cas, això no significa necessàriament que s’eliminin estudis, sinó que és es-sencial replantejar-los perquè si-guin més efectius i cobreixin millor les expectatives que s’hi dipositen. És un aspecte en el qual estem tre-ballant.

• Quins reptes s’han d’assumir des de la Universitat de Barcelona per afrontar els reptes de l’en-torn actual i futur (globalització, digitalització, perfils més poliva-lents...)?

Penso que la Universitat ha de sor-tir de la seva posició de confort. L’àmbit de l’educació superior ha canviat enormement. Com bé dieu, han aparegut les noves tecnologies, amb la derivada de les xarxes soci-als, que han impactat en el model d’aprenentatge. Les necessitats so-cials tampoc són les mateixes que fa deu anys. Aquests canvis han de ser assumits per la Universitat, que també es veu obligada a evolucio-nar. Per l’equip de govern, un con-

cepte clau és el de modernització, que és perfectament compatible amb el de tradició i pes històric.

• ¿Considera que l’onada d’innova-ció pedagògica que viuen les es-coles del país es podria reproduir a les universitats? D’altra banda, ens podria posar exemples del que vostè anomena innovació docent?

Crec que són àmbits amb caracte-rístiques diferents. Per a la Univer-sitat de Barcelona, la docència i la innovació en mètodes d’aprenen-tatge és una prioritat. En aquest sentit, el nostre Institut de Ciències de l’Educació (ICE) té com un dels seus objectius promoure i afavorir innovacions educatives i incentivar la renovació pedagògica.

La Universitat de Barcelona també disposa d’un Pla de millora i inno-vació docent (PMID), que estimula la innovació docent a través d’ajuts econòmics i de suport metodològic, cohesiona el professorat de la UB implicat en la millora de la docència mitjançant la consolidació de grups d’innovació docent, i contribueix a la difusió, l’intercanvi i l’extensió de les experiències de millora i d’inno-vació docent. En aquests moments, la UB disposa de 71 grups consoli-dats d’innovació docent (dades del curs 2015-2016) en tots els àmbits de coneixement.

Entrevista

TOT CETT 33 OKOKOK.indd 24 08/04/17 11:50

25

• Diverses veus comenten que la universitat del futur proper serà totalment diferent i que moltes de les actuals universitats desa-pareixeran... Què n’opina?

No sé si seria tan apocalíptic. Es-tic segur que el triple rol de la universitat —formador, investiga-dor i de transmissió dels coneixe-ments— sempre serà necessari per a qualsevol societat i, per tant, no desapareixerà. Les societats més avançades van entendre fa temps que el coneixement era poder i pro-grés; per això no van deixar d’inver-tir ni en educació ni en universitats. Els països més desenvolupats del món tenen universitats de referèn-cia, fet que demostra que la uni-versitat és l’eix sobre el qual gira el progrés de qualsevol societat.

• D’altra banda, com es concreta la línia estratègica a llarg termini per situar la Universitat de Barce-lona entre les 100 millors institu-cions acadèmiques del món l’any 2025?

Les universitats que són referents són excel·lents en totes les di-mensions de la seva activitat: en la docència, en la recerca, en la transferència de coneixement i en la gestió. Per tant, assolir la fita de situar la Universitat entre les 100 millors requereix millorar en tots aquests àmbits.

Cal millorar en els indicadors ob-jectius de recerca, però més enllà de les magnituds numèriques, cal que tota la comunitat universitària faci seus aquests objectius. Natu-ralment, cal excel·lir en la docència que impartim, millorant-ne la qua-litat i racionalitzant-la per fer-la menys feixuga. Finalment, amb re-lació a la governança, cal així ma-teix una millora en molts aspectes, però en especial en els que tenen a veure amb les polítiques de reten-ció i de captació de talent a tots els nivells, des de bons estudiants de doctorat fins a professorat i perso-nal investigador.

• Quines accions concretes durà a terme a curt termini per desenvo-lupar l’estratègia UB-100?

A curt termini la prioritat és resol-dre els problemes urgents. D’una banda, garantir el finançament mínim necessari per mantenir la universitat en funcionament dia a dia. I de l’altra, resoldre el pro-blema del relleu generacional del professorat i del personal d’admi-nistració i serveis.

Un cop estiguin assegurats aquests dos aspectes, caldrà centrar-se en un procés de millora en diversos àmbits alhora: millorar la qualitat de la docència i atreure un nom-bre creixent de bons estudiants, incrementar substancialment la internacionalització i, naturalment, aprofundir en la millora de la gestió.

Un aspecte clau per aconseguir-ho és establir una política transversal i decidida, que tingui com a objectiu retenir i incorporar el millor talent possible a la nostra Universitat.

• Existeixen models de gestió uni-versitària que siguin un referent a seguir per la UB, encara que sigui de forma parcial o adaptada a la nostra realitat?

La diversitat entre països i entre universitats és tan gran que resulta complicat fixar-se en un referent concret. Ara bé, els nostres refe-rents en la gestió universitària són la recerca de l’excel·lència, la trans-parència i el retiment de comptes.

Volem una universitat que sigui autònoma per prendre les seves decisions, però volem també rendir comptes davant de la societat so-bre com utilitzem els recursos que ens aporta.

Pel que fa a la gestió interna, vo-lem prioritzar la col·laboració i la complicitat de tota la comunitat universitària. Cal que totes les de-cisions estiguin inspirades en uns principis ètics clars en tots els àm-bits, i oferir una gestió i governança transparents. Entenem que és prio-ritari fer valer el treball que fem en-tre tots a la Universitat i aconseguir que puguem sentir-nos orgullosos de la institució on treballem.

• Quin rol juga la cooperació publi-coprivada en el marc universitari? En quins àmbits pot ser més fruc-tífera aquesta col·laboració?

La relació entre les dues esferes és necessària. La universitat no pot viure d’esquena a la realitat del tei-xit productiu, i l’entorn necessita la universitat per poder evolucionar. Dins de l’àmbit universitari, ha de quedar clar que la planificació de l’oferta acadèmica i de titulacions l’estableix només la universitat i cap altre actor social més.

On sí que existeixen vies de col-laboració fructíferes, tal com s’ha pogut observar amb diferents exemples, és en el camp de la recer-ca i, naturalment, en la transferèn-cia de tecnologia. És aquí on el món

TOT CETT 33 OKOKOK.indd 25 08/04/17 11:50

26

7* MICHELIN es reuneixen a la XI TROBADA GASTRONòMICA CETT

Al Campus CETT-UB i durant tres dies –del 30 de gener fins a l’1 de febrer–, la Trobada Gastronò-mica organitzada pel CETT va apropar a l’alumnat de Cuina i Gastronomia del Campus CETT i als Alumni el bo i millor del món de la gastronomia, amb la presència de 7* Michelin.

La Trobada es va iniciar amb la presentació, per part dels pro-fessionals de l’alta gastronomia, de la seva filosofia aplicada a la cuina/restaurant. Carles Gaig, del Restaurant Gaig, xef amb una estrella Michelin i padrí de la Trobada, va impartir la sessió inaugural davant 500 assistents. A continuació, el Grup Balfegó va instruir els presents amb el coneixement de la tonyina, amb un exemplar de 190 kg. Se’n va realitzar un ronqueig i, tot seguit, el xef Paolo Casagrande, del Restaurant Lasarte (3* Michelin), va fer una demostració culinària de la tonyina, amb la seva aplicació a l’alta cuina.La jornada va comptar també amb la participació dels xefs Eduard Xatruch, del Restaurant Disfrutar (1* Michelin), i An-doni Luiz Aduriz, del Restaurant Mugaritz (2* Michelin). Tots els professionals van exposar a l’alumnat la seva visió de tot allò que trobaran un cop comencin a treballar en el sector, van destacar la importància de la professió i van explicar els passos que han seguit per arribar a desenvolupar les respec-tives línies gastronòmiques. A la tarda, el cap de partida de Mugaritz, Adrià Jimeno, antic alumne del CETT, va fer una ponència sobre els processos i l’organització culinària del restaurant.Els productes van protagonitzar les dues jornades restants. D’entre les presentacions i demostracions, van destacar les

privat pot donar suport a la recerca que es fa des de les universitats. El Centre de Recerca Biomèdica de la Universitat de Barcelona n’és un bon exemple: l’any 2010, la Uni-versitat va signar un conveni amb la Fundació Cellex mitjançant el qual va rebre una donació de prop de nou milions d’euros que van per-metre remodelar i adequar l’ala sud de la Facultat de Medicina i Cièn-cies de la Salut, el que avui en dia és el Centre de Recerca Biomèdica CELLEX. El Campus Clínic-UB de l’Institut de Recerca Josep Carreras és una altra bona mostra de parti-cipació privada en la recerca feta des de la Universitat.

• Quina política mantindrà la UB amb relació als centres adscrits?

La relació entre la Universitat i els centres adscrits és una relació amb un benefici mutu. D’una banda, la Universitat no pot abordar tots els àmbits del coneixement amb la ne-cessària agilitat que requereix una societat tan canviant i dinàmica com l’actual. En aquest sentit, el CETT és una institució de referència en l’àmbit dels estudis de turisme, hoteleria i gastronomia. Per això, la Universitat de Barcelona té molt interès en aquesta relació.

I, d’altra banda, als centres adscrits en general, i també al CETT, ente-nem que els resulta avantatjosa la col·laboració amb una institució com la Universitat de Barcelona.

• La relació entre la UB i el CETT com a centre adscrit acaba de complir 20 anys. Com valora la trajectòria conjunta realitzada? La relació entre la UB i el CETT és una història d’èxit i a les proves em remeto. El naixement del CETT es remunta a l’any 1969, però no és fins al 1997 que els estudis de tu-risme que impartia el Centre s’ads-criuen a la Universitat de Barcelo-na. D’aquesta manera, s’inicia una col·laboració fructífera. Podem dir, sense cap dubte, que el CETT, ads-

crit a la Universitat de Barcelona, ofereix l’oferta formativa més com-pleta i de més qualitat en turisme i gastronomia de tot l’àmbit estatal.

El Grau de Ciències Culinàries i Gastronòmiques, que va néixer l’any 2015, va apuntalar una oferta acadèmica excel·lent.

• D’altra banda, què en pensa, de la tasca que realitza el Grup CETT?

Imprescindible. El CETT és una re-ferència nacional en l’àmbit del turisme i la gastronomia. La seva formació de qualitat així ho indi-ca. El CETT, en el marc del seu mo-del, aposta cada cop més per la recerca.

• Vostè ha estat nvestigador prin-cipal de diversos projectes de re-cerca, xarxes nacionals i accions integrades amb diferents països, i en el seu programa electoral ha defensat el paper d’aquest àm-bit com a component essencial i complementari de la docència. Quina creu que ha de ser la pre-sència d’aquesta recerca en el dia a dia de la Universitat?

La Universitat de Barcelona és una de les universitats europees més in-tensives en recerca; per aquest fet, som l’única universitat espanyola present a la Lliga d’Universitats de Recerca Europees (LERU). Som la primera institució universitària estatal en producció científica. Per tant, crec que amb aquesta dada ja queda palesa la importància de la vocació investigadora a la UB.

Com a Universitat, a més de la re-cerca, tenim encomanades dues missions més: la formació i la trans-ferència de coneixement a la soci-etat i a l’entorn. Per mantenir-nos com una de les institucions de refe-rència del nostre ecosistema, hem d’excel·lir en les tres tasques. En l’àmbit de la recerca, el nostre ob-jectiu és, evidentment, progressar en la producció i productivitat cien-tífica dels nostres investigadors en totes les àrees del coneixement.

• Quan reclama que el coneixement generat a la universitat tingui un impacte positiu en la societat, a què s’està referint? En pot posar exemples?

L’any 2015, un estudi de la consul-tora BIGGAR analitzava com impac-taven les universitats de la LERU en el teixit socioeconòmic dels seus pa-ïsos (cal dir que a la LERU compartim taula amb les millors universitats d’Europa, com Cambridge o Oxford). Els resultats per a la Universitat de Barcelona eren molt positius, ja que de cada euro que s’invertia a la UB, la institució retornava 4,97 euros a la societat.

La Universitat de Barcelona és una institució pública que rep inversió de les administracions. Aquest es-forç, tal com indica l’estudi, es veu plenament recompensat en forma de dinamització socioeconòmica, tasca formativa o impacte de la recerca, entre altres beneficis. Hem avançat alguns passos en la relació entre la universitat i el món pri-vat. No obstant això, encara queda camí per recórrer. El teixit socioe-conòmic ha de ser capaç d’assimi-lar els resultats de la recerca de tal manera que impacti positivament en el benefici de la majoria.

• Finalment, quin és el rol de la universitat que ha de percebre la societat actual?

La universitat ha de ser percebuda com una aliada clau i insubstituïble per al progrés de qualsevol societat. A diferència de qualsevol altre ac-tor, la universitat abasta diferents àmbits d’actuació. Té un pes fona-mental en la formació de les ge-neracions futures, és un centre de recerca fonamental per a qualsevol societat i aspira a transferir el seu coneixement a l’entorn. En un àm-bit més teòric, la universitat ha de reivindicar els valors que la caracte-ritzen: esperit crític, responsabilitat, honestedat i respecte a la diversitat. Aquesta és la visió que n’ha de per-cebre la societat actual. n

TOT CETT 33 OKOKOK.indd 26 08/04/17 11:50