Notícies del CETT

Opinió

Estudis i investigacions

L'evolució del règim jurídicdel turisme a Catalunya

(1980-2010>

Editorial

l començament de cada curs és sempre un moment especial,un instant entre tot el que vam aconseguir el passat any i les il·lusions i els reptes que han de venir; el moment d’empènyer i renovar l’impuls per seguir el camí en la bona direcció en què ens movem.

Iniciem un nou curs il·lusionats i plens de bons propòsits que despréshem de dur a la pràctica. El món és ple de bones intencions i idees, però l’important és portar-les a terme. El treball, la constància, el fet de pensar que cada dia és el primer de la resta dels nostres dies ensduu a dir que el més important avui és fer el que tenim en endavant.

Tenim la certesa que el CETT-UB és un “edifici” ben construït i amb unsfonaments sòlids, on desenvolupem contínuament el model propi de formació caracteritzat pels centres d’aplicació i perquè augmenta cadacop més els enllaços amb l’entorn empresarial del món turístic.

En temps de crisi, es repeteix més que mai -però segueix sent una veritatirrefutable- que, en el món laboral, les oportunitats són 5 cops majors per a les persones amb formació que per a la resta. Això és vàlid tant per a qui ha d’entrar aviat en aquest món com per a qui ja té un extenscurrículum. La formació és convenient, necessària i, sense cap mena de dubte, sempre té una recompensa.

En el CETT, la recompensa interna que ningú no ens pot negar és la satisfacció de tenir el coneixement sobre una ciència, una activitat, un treball. Però també la satisfacció extrínseca, que no és altra que laque el mercat et reconeix. Aquesta, a vegades, tarda, però sens dubte al final sempre acaba sobresortint.

En el CETT, en estreta col·laboració amb la Universitat de Barcelona,hem cregut sempre en la convivència dels diferents nivells de formacióque impartim: els cicles, graus, màsters i postgraus en l’àmbit català i internacional. Aquesta ens dóna la categoria d’un centre de formacióglobal en turisme -global en els àmbits del coneixement i pel fet de notenir fronteres-, internacional.

Voldria aprofitar el moment dels propòsits de l’inici de curs per remarcarla necessitat d’adquirir i entrenar unes competències absolutamentnecessàries per a tots els àmbits de la vida: la responsabilitat, la competitivitat, l’esforç, la innovació i l’ètica, entre altres.

Cal tenir responsabilitat, sobretot, amb un mateix, per coherència amb la vida, amb els companys de classe, els clients, proveïdors, empresaris,propietaris i la societat en general. S’ha de millorar la competitivitat -fer les coses amb eficiència i unint esforços en un treball en equipimprescindible-, tant empresarial com personal, la qual cosa suposa una marató, ja que implica constància i saber mantenir el ritme. L’esforç-la constància, la perseverança- també és un valor imprescindible perestudiar, investigar i treballar.

En el turisme també hem de parlar d’innovació pel que fa a les activitats o a la manera de fer, i evidentment, d’ètica. L’ètica en el tracte amb les persones, el respecte als altres, al medi ambient i a la totalitat de la societat. La privada i la de la feina és una sola ètica.

Com a punt final, i no per això menys important, així com els pobles queno consideren la seva història no mereixen ser pobles, i que les persones,sense història, no tindrien biografia, al CETT tenim història i la volem conservar per aprendre de cadascuna de les persones que passen ohan passat per la institució. Des d’aquestes línies volem recordar especialment el Dr. Ramon Arcarons per la seva dedicació, la seva vàluai la gran aportació realitzada al coneixement i, en especial, al turisme.

MMiiqquueell AAllssiiuuss ii JJuurriiooll.. President del Grup CETT

ENTRENANT COMPETÈNCIES

1

E

Els Esmorzars CETT, l’espai de debat per a la qualitat i l’excel·lència

L’Hotel Alimara estrena una nova etapa

TOT SUMARIEditorial

1 Entrenant competències

Notícies del CETT

10

La inauguració del curs 2010-2011 homenatja Ramon Arcarons8

11

Fundació13 Els premis als PFG en turisme i a la recerca en turisme i hoteleria de batxillerat

Notícies

4

5

6

L’actual situació del turisme a Catalunya

L’interiorisme en la restauració o l’art de degustar l’espai

Barcelona escala posicions amb la T-1

2

Espai Estudiant Empresa-E3

12 La formació, valor clau i a l’alça per a la inserció i la progressió professional

Entrevista

Fernando Echegaray, director de l’aeroport de Barcelona7

Responsabilitat corporativa

14

15

El CETT edita la primera memòria de sostenibilitat en matèria de RSE

El compromís solidari a través de la Fundació Ulls del món

Montsant. Tarragona.

Tema

16 El dret i el turisme

CETT Formació

Els projectes final de màsters a les empreses i entitats turístiques23

Opinió27 El futur de la Marca Catalunya al món

L’exposició del MUHBA sobre el Park Güell

Estudis i investigacions35

Anàlisi del perfil i les pautes turístiques de les CIMES36

Sobre el primer projecte de turisme social a Espanya37

La tesi excel·lent de Montserrat Iglesias38

La recepta • Coneguem Catalunya 34

CETT Alumni28 La nova Junta Directiva, en acció

29 L’exalumnat i antic alumnat emprenedor

33 L’antic alumnat, arreu del món

Internacional32 Els projectes final de grau creuen fronteres

3

24

25

La I promoció de graduats en turisme celebra la fi dels estudis

El CETT participa activament en el web www.mercatsbcn.cat

26 Sobre l’ACE de Cuina i Gastronomia

Ciència i Cuina

L’EH del CETT introdueix la ciència en el pla d’estudis30 Sferificacions, macarrons...30

Tot Flaix39

Recursos turístics40

Notícies

L’actual situació del turisme a CATALUNYA

tuació del turisme a Catalunya és l’ocupació en els establi-ments hotelers. Pel que fa al mercat estranger, s’ha registratun increment interanual de l’afluència d’un 15,4% de viat-gers i un 12,9% de les pernoctacions, signe que també s’hamanifestat en el turisme resident de les altres CCAA del’Estat (el nombre de viatgers ha augmentat un 9,7% i un6,1% les pernoctacions) i en el turisme domèstic (els viatgerscatalans han incrementat un 9,8% i un 11,2% les pernocta-cions), segons dades de gener a agost del 2010.Les xifres obtingudes aquests mesos també indiquen queCatalunya ha estat, des de principis d’any, la CCAA amb unmajor volum de despesa total procedent del turisme estran-ger, amb 7,3 milions d’euros, ha registrat un creixement d’un10% respecte al mateix període de l’any passat i s’ha situatcom la CCAA que ha experimentat el major creixementinteranual, fins i tot per sobre de l’Estat espanyol (1,9%).Aquest comentaris són un primer avançament de la situaciódel turisme a Catalunya per a enguany. Caldrà disposar dedades més actualitzades en relació amb el turisme estrangeri el turisme intern per acabar de confirmar aquest canvi detendència, però les xifres de què disposem manifesten elcanvi de signe després de la davallada del turisme en elsanys 2008 i 2009. Ara caldrà que els agents públics i privatscontinuïn en la tasca de millorar el sector amb criteris dequalitat i sostenibilitat, per disposar, a Catalunya, d’un sec-tor turístic competitiu i de referència internacional. n

Josep Miralpeix. Coordinador de l’Observatori de Turisme. Direcció General de Turisme

Després de la davallada del turisme a Catalunyaen els anys 2008 i 2009, enguany s’ha manifes-tat un canvi de signe esperançador: s’ha capgi-rat la tendència de descens de l’afluència delturisme estranger iniciada l’any 2008 a causade la crisi econòmica internacional, i es confir-ma un increment del turisme domèstic català iresident d’Espanya, que escull destinacions deproximitat i redueix els viatges a destinacionsmés llunyanes tenint en compte la necessitat dereduir despeses. Les estades mitjanes es reduei-xen i es mira més prim en allò en què es gasta.

Des de principis d’any, Catalunya s’ha reafirmat un cop méscom la destinació de preferència del turisme estranger dinsde l’Estat espanyol. De gener a setembre, Catalunya ha rebutal voltant de 10,8 milions de turistes estrangers, fet que hasuposat un creixement interanual del 3,7% en aquest perío-de i un canvi en el signe de decreixement viscut els darrersdos anys. La principal clientela ha estat bàsicament el turisme euro-peu, que representa quasi el 90% del total de turistes es-trangers. Entre els mercats emissors, França, Alemanya, Itàliai el Regne Unit representen quasi el 70% d’aquesta afluèn-cia (destaca el mercat francès, que acostuma a generar el30% del total de turistes estrangers, per l’efecte proximitat).Tanmateix, aquest any s’observa que, mentre que el volumde turistes francesos i italians a Catalunya s’ha recuperatrespecte de l’any passat per aquestes dates (un 5,2% i 3,9%de variació interanual, respectivament), per contra, no s’aca-ba de recuperar l’afluència dels turistes britànics i alemanysexperimentada en anys anteriors (un -23,1% i -3,0% devariació interanual, respectivament).Una altra variable que assenyala el canvi de signe de la si-

4

El X Fòrum ACAV analitza com sobreviure i sortir enfortit de la crisi

L’Associació Catalana d’Agències de Viatges (ACAV) celebra, el 23 de novembre, el seu X Fòrum a la Fira de Barcelona. Sota el títol “Comsobreviure i sortir enfortit de la crisi”, l’ACAV ha reunit un important planter de ponents amb experts del sector turístic i empresarial, perdebatre sobre la crisi actual i l'adaptació de les empreses. En la trobada es parlarà dels canvis en les empreses en moments de crisi, comdirigir-se al consumidor i les perspectives futures que es plantegen. n Més informació: http://www.foroacav.arasoft.es

Montsant. Tarragona.

5

Notícies

L’INTERIORISME en la restauració o l’art de DEGUSTAR L’ESPAI

quel, a l’Escala, “una experiència molt enriquidora i alhoraun repte -diu l’interiorista-, ja que ha implicat un treball deconfiança per part de les noves generacions que gestionenel projecte, pel que fa a les intervencions en els diferentsespais del negoci”.Miquel Ros explica aquesta relació, afirmant que “quan ensvam encarregar de la gestió, vam decidir fer una sèrie dereformes en l’àmbit estètic i ens vam posar en contacte ambla Mercè. Més endavant, va col·laborar amb nosaltres en unprojecte particular, i el següent pas va ser incorporar-se desde l’inici en el disseny del nou hotel, com a interiorista.Mentrestant hem realitzat la reforma de les habitacions del’hotel i la creació d’un restaurant braseria a l’aire lliure”.“Cada persona es un món, amb interessos propis, avantatgesi defectes. I quan t’especialitzes en un àmbit, necessites aju-da en els temes que menys domines. En el meu cas, a l’horade fer una reforma, retoc o la creació d’un nou negoci, maihe sabut com plasmar el que vull fer en l’àmbit estètic. Tanimportant com tenir clara la concepció, l’oferta i el funcio-nament, és crear un ambient que es correspongui amb elque ofereixes, la materialització estètica del projecte. Tambéés difícil deixar aquesta part tan important en mans d’unatercera persona, fins que la trobes i veus que pot traslladaral paper allò que tens al cap (i molt més, ja que és molt mésefectiu i estètic, i millora radicalment el que podries arribara imaginar). Amb la Mercè Borrell hem tingut des de sempreaquesta complicitat en el terreny personal i professional, i amesura que ens hem anat coneixent, cada cop hi ha hagutmés confiança i ha estat més fàcil entendre i saber el quecadascú vol i com ho vol.” “El professional de l’interiorisme et fa veure que qualsevollímit que et puguis imaginar pel que fa al disseny s’amplia

de forma sorprenent, i que quasi semprehi ha solucions per als problemes.Descobreixes nous materials, aplicacions,tendències... sense deixar de banda elsaspectes que els professionals de l‘hosta-leria i el turisme dominem més i on, defet, hem d’aplicar la nostra creativitat.Quan arribes al punt de confiança amb eldissenyador d’interiors crees una sinergiade millora del producte on l’oferta gastro-nòmica, el disseny, el tracte humà i elconfort són a la mateixa altura.” n

Més informació: www.merceborrell.comwww.canmiquel.com

El treball de l´interiorista en un hotel o espai derestauració implica la recerca i l’equilibri exacteentre la funció i la forma, la contribució a latasca dels gestors de l’establiment i l’harmoniade les diverses solucions. Cal conèixer les últi-mes tendències, materials, formes i tecnologies,que s’han de saber filtrar i adaptar a les necessi-tats de la clientela. Finalment, el disseny, el tempsi els diners, utilitzats en la proporció adequada,ajudaran a acabar amb èxit un bon projecte.

“Funcionalitat, forma, equilibri... són alguns dels conceptesbàsics que qualsevol professional de l’interiorisme ha dedominar a l’hora de plantejar un projecte. També ho són, ésclar, el coneixement sobre tot allò que implica aquesta tas-ca: els materials, l’ús de noves tecnologies, les últimes ten-dències. I, sobretot, el disseny -per solventar un plànol, crearuna circulació adequada o trobar una solució formal-, eltemps necessari per executar-lo, i el pressupost que cal ges-tionar. El treball de l´interiorista en un hotel o espai de res-tauració ha de tenir en compte tots aquests factors”, explicaMercè Borrell, que va cursar els estudis de disseny d´interiorsa l´escola LAI, i va obtenir la titulació d’arts aplicades i oficisartístics a l’Escola Llotja Disseny d’Interiors. Actualment té unestudi de disseny d’interiors a Barcelona que duu el seu nom.L’experiència de Mercè Borrell en el món de la restauració veavalada per un feix de treballs: a Barcelona, per exemple, haparticipat en els projectes de reforma dels establimentsRúccula, S´Eating, de l’Hotel Balmes Resi-dence Luxe, l’Hotel Espanya, i de l’AulaBar, l’Aula Restaurant i l’Aula dels Sentitsdel CETT, l’Àgora BCN i l’Hotel Alimara i elseu restaurant Summum, del Grup CETT.També ho ha fet a Can Marc (Girona), laTerrassa La Brasa i l’Hotel Can Miquel(l’Escala), l’Hotel Bernat de So (Llívia) i, enequip, a l’Hotel Urban (Madrid).Miquel Ros, antic alumne de la diploma-tura en turisme i el postgrau en direcciód’hotels a l’EUHT CETT-UB, i sommelier,actualment gestiona una de les empresesturístiques familiar que han treballatamb Mercè Borrell. Es tracta de Can Mi-

Notícies

El passat 1 d’octubre una imatge molt signifi-cativa va quedar immortalitzada a l’aeroportdel Prat. Aterrava per primera vegada l’AirbusA-380, l’avió comercial més gran del món; unaimatge fastuosa per a un aeroport fastuós comla terminal T-1. Era la primera vegada queaquest immens avió aterrava a la Península i hofeia precisament en el que pretén ser un delsaeroports de referència d’Europa, amb el per-mís de Madrid, Londres, París, Munic, Frankfurti Amsterdam.

L’aterratge de l’Airbus A-380 es produïa precisament un anydesprés de la inaguració de la nova terminal, que reempla-çava en una primera etapa l’antiga i històrica T-2, que haviaquedat insuficient. Actualment està pendent d’un procés derenovació, amb l’objectiu que les dues instatal·lacions espuguin complementar (fins ara ho està fent a un baix rendi-ment).Ha estat un primer any intens i complex en què no ha faltatalgun contratemps com ara la paralització de l’espai aeripels efectes de la cendra volcànica d’Islàndia, però el balançgeneral és positiu. En els primers dotze mesos de funciona-ment (des del 17 de juny del 2009 al 2010), l’aeroport delPrat va rebre 17,5 milions de passatgers, una xifra superior ales previsions d’AENA, que espera tancar l’any 2010 amb unaestimació d’entre 27 i 30 milions de passatgers.La T-1 ja no només respon a una realitat, sinó que hi hadipositades moltes expectatives que s’han de consolidaramb el temps. Entre elles, capitalitzar una oferta sòlida i

competitiva de vols intercontintentals amb la voluntat deser un hub a l’alçada d’altres aeroports internacionals ambels quals Barcelona vol competir. En aquest sentit, és important tenir present que a la CiutatComtal, que és entre les principals places europees mésatractives per fer-hi negocis, la connectivitat és un factordeterminant. Una bona prova del que ha representat l’ober-tura de la nova terminal és que les connexions interconti-nentals han passat de 16 a 28 en aquest període, és a dir,gairebé s’han duplicat. També és cert que l’aeroport del Pratpartia d’una situació precària: l’estiu del 2004, per exemple,només hi havia un vol diari a Nova York.Amb una inversió de 1.200 milions d’euros pel que fa amodernitat i dimensions de les intal·lacions, la T-1 ha situatBarcelona en la primera divisió dels aeroports, tot i queencara hi ha aspectes que cal millorar. Segons Germà Bel,catedràtic d’economia de la Universitat de Barcelona i experten infraestructures, “la T-1 ha mostrat un funcionament moltbo des del punt de vista tècnic, però encara està pendent deresoldre un millor accés per al transport col·lectiu ferroviari.També cal pensar que quan el trànsit torni a créixer en elspropers anys, pot arribar aviat al punt de saturació”. Les aerolínies també han tingut un paper rellevant en laposada en funcionament de l’aeroport del Prat, principal-ment gràcies a la presència de les grans aliances aèries (StarAlliance, Oneworld i Sky team). D’altra banda, aquesta pre-sència de companyies comercials ha de competir amb lesalternatives de baix cost, com ara Ryanair, que s’hi va incor-porar el passat setembre i que fins aleshores operava desdels aeroports de Reus i Girona. Atès el debat que ha provo-cat aquesta decisió, Germà Bel afirma que “no és un proble-ma que les low cost operin des del Prat, tot i que no és con-venient que es produeixi una concentració excessiva d’a-quest tipus de companyies aèries”. n

Barcelona ESCALA POSICIONS amb la T-1

6

7

Entrevista

• Què destacaria del primer any de fun-cionament de la T-1?Destacaria la normalitat amb què s’hadesenvolupat la posada en marxa d’a-questa nova terminal. S’han complert to-tes les expectatives que teníem quan vamobrir portes; prova d’això és el reconeixe-ment que hem rebut dels passatgers, quehan valorat en un 90% com a bons o moltbons els serveis de la T-1. En aquest sen-tit, cal destacar que recentment hem re-but el guardó al millor aeroport d’Europaconcedit per l’Airport Council Interna-tional (ACI), un premi que és un orgull, jaque reconeix que s’ha fet una bona feina.

• Quina influència té la T-1 amb vista apotenciar el turisme de negocis?La T-1 és una terminal que destaca peruna gran operativitat i per la qualitat delsserveis que ofereix als viatgers. El Centrede Negocis, els serveis VIP o l’oferta co-mercial en són un clar exemple. Es tractade donar resposta a les diferents necessi-tats que puguin requerir els usuaris delmón empresarial. Però a aquests serveiscal sumar la Terminal d’Aviació Corpo-rativa, concebuda com a porta d’entradade qualitat a Barcelona per a aquells quevénen a fer negocis a la Ciutat Comtal.

• En quins àmbits treballa l'aeroport deBarcelona per ser més competitiu res-pecte d'altres de referència europeus?Després de l’èxit en la posada en marxade la T-1, ara cal treballar per a l’excel·lèn-cia dels serveis que s’ofereixen a l’aero-port i impulsar noves infraestructurescom ara l’hangar de manteniment d’a-vions construït per Iberia i el Consorci dela Zona Franca, que s’ha inaugurat aquestmes d’octubre i que és clau per situar l’ae-roport en una posició estratègica a Eu-

ropa, com a centre de manteniment.

• Quin és o quins són els principals re-clams per tal que les companyies aèriesoperin des de Barcelona?Amb la T-1, les companyies tenen l’opor-tunitat de créixer de manera satisfactòria,oferint als passatgers serveis de qualitatamb les últimes novetats tecnològiques,com ara l’embarcament amb codi bidi-mensional. D’altra banda, la posada enmarxa de l’hangar de manteniment supo-sa un valor afegit amb vista a captar méscompanyies que ofereixin rutes intercon-tinentals, atès que necessiten instal·la-cions d’aquest tipus per garantir la revisiódels seus avions.

• L'aeroport de Barcelona ha de conti-nuar acollint companyies de low costcom a model a seguir?A l’aeroport de Barcelona operen més de100 companyies i les operacions de baixcost no arriben al 40% del total de movi-ments. A més, actualment compta amb28 destinacions intercontinentals, un75% més que fa quatre anys. L’aeroportestà capacitat per donar cabuda a tottipus de companyies, per cobrir qualsevoldemanda que hi pugui haver, de la matei-xa manera que a una ciutat hi ha dife-rents tipus de restauració o de comerços.

• Quines són les principals aspiracionsper millorar el model de gestió ?Aquest tema l’està liderant el Ministeri deFoment. En aquest sentit, sembla que tin-drem la proposta definitiva abans definalitzar l’any perquè sigui debatuda. Enqualsevol cas, no hem d’oblidar que ambl’actual model s’han invertit 5.000 milionsd’euros a Barcelona, consolidant l’aero-port entre els 10 primers d’Europa i ocu-

pant la 34ª posició de tot el món.

• Com encaixaran la T-1 i la T-2 un cops'hagin acabat les reformes previstes?Quan és previst que finalitzin?Entre la T-1 i la T-2 intentem oferir elmillor producte que s’adapti a les neces-sitats de les companyies aèries. La T-1 hafuncionat molt bé en els vols de connexió,mentre que la T-2 és una terminal per laque van passar més de 33 milions de per-sones l’any 2007. Nosaltres ens reunimamb cada companyia entrant per veurecom s’adapta la seva operativa a l’ofertade les terminals.

• Quines són les perspectives de tanca-ment d'any pel que fa al volum de pas-satgers i quina comparativa es pot ferrespecte l'any anterior?Des de fa un any, el mes de novembre del2009, l’aeroport de Barcelona està crei-xent en el número de passatgers, assolintal mes d’agost més de 3 milions d’usuaris,estadística que no es donava des de feiados anys, i amb un creixement del 13% almes de setembre. La tendència continua-rà sent positiva i segurament tancareml’any amb un creixement d’aproximada-ment el 4% respecte al 2009.

• En què s'haurien d'ampliar recursos permillorar la competitivitat de l'aeroport?A Barcelona s’han invertit més de 5.000milions d’euros, el que ha significat uncanvi radical de l’aeroport des de fa cincanys. Això ha estat gràcies als recursosemprats per fer-lo altament competitiu,com són la tercera pista, la nova terminalT-1, la terminal de vols privats, l’hangarde manteniment d’aeronaus, el SATE i lesactuacions laterals que fan de Barcelonaun dels millors aeroports d’Europa. n

FERNANDO ECHEGARAY, director de l’aeroport de Barcelona

“Cal seguir treballant per a l’excel·lència dels serveis que oferim.”

8

Notícies del CETT

L’acte d’inauguració del curs acadèmic 2010-2011 del CETT, celebrat el passat 14 d’octubre,va tenir una càrrega emotiva important. La citaamb l’alumnat que inicia o reemprèn els estu-dis, així com l’entrega dels premis que atorga laFundació Gaspar Espuña-CETT, es va convertiren un càlid homenatge a la figura de RamonArcarons, professor titular de dret del turisme alCETT, mort el passat mes d’agost.

El record a Ramon Arcarons i a la seva dilatada carrera pro-fessional vinculada al CETT i al món del turisme, va ser omni-present en l’acte inaugural, una sessió presidida pel Dr.Gaspar Rosselló, per delegació de Dídac Ramírez, rector de laUB; Joan Carles Vilalta, director general de Turisme; MiquelAlsius, president del Grup CETT; Ricard Coma, gerent de laFundació Barcelona Formació Professional del Departamentd’Educació; i José Antonio Pérez-Aranda i Nan Ferreres, di-rectors de l’EUHTCETT-UB i de l’EHT CETT, respectivament.Pérez-Aranda va iniciar el torn de parlaments, fent referèn-cia al començament del nou curs com un moment per a lareflexió i per marcar noves fites i il·lusions, i demanant a l’a-lumnat que aprofiti al màxim la formació i els recursos queel CETT posa a la seva disposició. A continuació va recordarRamon Arcarons, “antic alumne del CETT, professor excel·lenti persona entranyable” i va demanar tothom d’homenatjar-lo mitjançant el treball, la millora de la formació i del sectorturístic, per construir “el que ell anomenava la ciència turís-tica”, on va fer importants aportacions. Nan Ferreres es va afegir a aquesta petició, i va reclamar unesforç comú -el compromís per part del CETT i la implicaciódels estudiants- com a actitud per millorar i créixer profes-

sionalment, tot desitjant a tothom un molt bon curs. Ricard Coma va fer incís en la importància de configurar uncurrículum atractiu, atesa la competència. Coma va dema-nar a l’alumnat que aprofiti aquesta oportunitat formativamitjançant l’especialització, l’aprenentatge de competènciesidiomàtiques i l’acumulació d’experiències internacionals.

La normativa turística, a la lliçó inaugural

Joan Carles Vilalta va impartir la lliçó inaugural sobre "Lanormativa turística a Catalunya com a factor de competiti-vitat", en record del Dr. Ramon Arcarons. Abans d’introduirel tema, el director general de Turisme va dir que, malgrat ladifícil situació econòmica actual, el sector turístic “està proubé, i demostra resistència. És un sector amb un presentenvejable i amb un bon futur, ja que seguim sent líders”. Jaamb referència al dret al turisme, i al procés de racionalitza-ció, sistematització i actualització de la normativa turísticavigent a Catalunya que està duent a terme el Govern de laGeneralitat (vegeu la pàgina 19 d’aquest Tot CETT), Vilalta vamencionar que un marc jurídic adequat, àgil, que reguli, ésessencial per al sector, i va parlar de la necessitat d’actualit-zar els reglaments per adequar les lleis al turisme. Vilalta va mencionar els reptes de la DGT per simplificar unanormativa que era molt dispersa, havia quedat obsoleta i te-nia mancances, i fer un nou ordenament clar i eficient, adap-tat a la Directiva de serveis en el mercat interior. Va dir queel procés es realitza amb la col·laboració del sector, amb unenfocament del turisme com a sector estratègic i transversal. Un cop finalitzada la lliçó inaugural, es va passar a fer entre-ga dels premis que atorga la Fundació Gaspar Espuña CETT,i que des d’ara esdevindran un homenatge a Ramon Arca-rons (vegeu la pàgina 13). A continuació, Miquel Alsius varecordar el professor de dret esmentant la seva dedicació,vàlua i aportació al coneixement, i va convidar l’alumnat atreballar valors i competències essencials com ara la respon-sabilitat, l’esforç i la innovació. Per acabar, Gaspar Rossellóva dedicar uns minuts a parlar de “l’amic Ramon”. Recordantles converses que van mantenir al CETT sobre el turisme i elconeixement, va destacar l’expertesa i el treball de recercadel professor, “que quedarà al CETT, el centre que ell estima-va”. Precisament parlant del CETT, Rosselló va dir que és elprimer centre d’Espanya integrat plenament a l’EEES, i vaagrair aquesta adaptació, les iniciatives, els esforços i lesbones pràctiques per oferir la millor formació i els millorsprofessionals, que contribueixen al turisme de qualitat. n

La inauguració del curs 2010-2011homenatja RAMON ARCARONS

9

Notícies del CETT

El treball, la dedicació i la passió han carac-teritzat la trajectòria professional de RamonArcarons. Professor, company, amic... en Ra-mon comptava amb el reconeixement i l’es-tima de l’alumnat, col·legues de professió,entitats, personalitats i experts del sector; endefinitiva, tots aquells amb qui compartiauna de les seves grans il·lusions: el món delconeixement, el dret i el turisme.

Nascut l’any 1957, el Dr. Ramon Arcarons i Simon va comen-çar a impartir classes com a professor titular de dret al CETTdel carrer Canuda, tot just acabats els estudis de TET i de lli-cenciatura de dret a la Universitat de Barcelona, l’any 1979.Doctor en dret per la UB, fou professor de dret turístic i depolítica turística, i coordinador dels projectes final de carrerade diplomatura en turisme i de la primera promoció de grauen turisme de l’EUHT CETT-UB (també va ser professor deldepartament de dret privat de la facultat de Ciències Jurí-diques de la URV).Fruit del seu esperit inquiet, sempre va compaginar la labordocent amb una tasca investigadora constant. Estava vinculata grups nacionals i internacionals d’investigació en dret turís-tic, especialment a l’Amèrica Llatina. A l’EUHT CETT-UB, moltsdels projectes que va tutoritzar van rebre la màxima qualifi-cació i van ser reconeguts amb els premis de la Generalitat alsmillors projectes i els de la Fundació Gaspar Espuña-CETT.

Una labor divulgativa únicaFou autor de set llibres; entre altres, la Guia pràctica para via-jar. Derechos y obligaciones del turista (Síntesis, 2008) o elManual de Derecho laboral turístico (Síntesis, 2007), dosmanuals que van ser el resultat de projectes final de carrera ique van comptar, com a coautors, amb l’alumnat que haviadut a terme la recerca. I és que un dels reptes d’en Ramon eraincorporar l’alumnat a la recerca universitària i fer-lo “visible”en conferències, xerrades, publicacions, etc.Sota la coordinació d’Oriol Miralbell, fou coautor del llibreGestión pública del Turismo (UOC, 2010). De la seva extensa producció bibliogràfica cal destacar tambéel Manual de Derecho Administrativo Turístico, un clàssic enla matèria citat en nombroses bibliografies d’obres posteriors.A més, fruit de la seva recerca principalment en el camp delconsum i el turisme, la UE i el turisme, la legislació i l’organit-

zació del turisme nacional iinternacional, va escriure nom-brosos articles científics i dedivulgació en revistes nacionalsi estrangeres, amb les quals col·laborava habitualment. Al CETT,el curs passat va fer el seguiment, amb el tutor Xavier Puertas,del brillant projecte de final de carrera sobre el turisme socialal Prat de Llobregat i fou codirector del projecte “Perfiles yPautas turísticas para las CIMES” (vegeu les pàgines 36 i 37).

Actiu i emprenedor, compromès i consagrat a la formacióRamon Arcarons, molt sensible a la situació de la professióturística, sempre va lluitar per la seva millora i el reconeixe-ment de la formació. Va crear el COTEAT (Col·legi Oficial deDirectors i Tècnics en Empreses i Activitats Turístiques deCatalunya, el primer de l’Estat, del qual fou president durantprop de 15 anys, va fundar l’IBCDTUR (Insituto Brasileiro deCiênciais e Direito do Turismo) i fou vicepresident de SIDETUR(Sociedad Iberoamericana de Derecho del Turismo). Va ser impulsor i participant en nombroses jornades sobre dretturístic arreu de l’Estat, així com en diferents edicions delCongrés de Turisme de Catalunya (fou membre del ComitèAcadèmic del I Congrés, el 2001, i relator sobre polítiques decontractació en el II Congrés, l’any 2004). També va formarpart de l’Associació de Guies, va ser assessor d’empreses turís-tiques, col·laborador habitual de plataformes com ara http//lexturisticanova.blogspot.com i un impulsor de blogs especia-litzats en dret del turisme (http://turistlexcat.blogspot.com/). En tot moment va defensar la cultura i els elements identitarisde Catalunya, i va demostrar una gran sensibilitat per la millo-ra de la qualitat, la gestió i la protecció mediambiental.Al CETT, la seva actitud li va valer l’estima de tothom. Com aprofessor sempre es va mostrar molt proper a l’alumnat i pre-disposat a escoltar-lo i ajudar-lo: a l’hora d‘impartir les assig-natures de dret del turisme, en les tutories d’orientació, en lagestió, l’assessorament i el seguiment dels treballs de final decarrera... una actitud que també aplicava a les tasques derecerca i envers el professorat del centre de formació i el sec-tor turístic. Emprava les noves tecnologies per difondre el fruitde les seves recerques i inquietuds, però també per ser a l’abastdels estudiants, essent un usuari assidu de les xarxes socials perInternet (FaceBook; blog de Turisme2.0; Linkedin.com...). Unamostra de l’estima de l’alumnat i els col·laboradors del CETT perRamon Arcarons han estat les múltiples frases i missatges derecord i en homenatge al professor, que van omplir el bloc queel CETT va habilitar per a tal fi. I és que en Ramon, “antic alum-ne del CETT, professor excel·lent i persona entranyable”, seguiràsent omnipresent en la vida de molts durant molt de temps. n

El professor més ESTIMAT

10

Notícies del CETT

El passat mes de maig es va posar en marxa lainiciativa Esmorzars CETT, un espai de debat detemes estratègics en l’economia i el turisme perpotenciar el coneixement des de la formació,amb l’objectiu d’apostar per la qualitat i l’ex-cel·lència en aquests dos àmbits.

El primer Esmorzars CETT va reunir diversos agents socials,que van analitzar els factors que han de contribuir a millo-rar la qualitat del sector de la restauració. A la taula de debathi va participar Maria Abellanet, directora general del GrupCETT; Pascual Bayarry, cap de projectes del Consell Econòmici Social de Barcelona; Nan Ferreres, directora de l’Escolad’Hoteleria i Turisme CETT; Rosa Huertas, directora de for-mació del Gremi de Restauració de Barcelona; Xavier Suñol,responsable del Pla Estratègic de Turisme de la ciutat deBarcelona; i Vicens Tarrats, vicepresident del Consell Eco-nòmic i Social de Barcelona. Els assistents van coincidir que, davant les dificultats de laconjuntura actual, cal fer un esforç per tal que els empresa-ris i directius de la restauració prenguin consciència de laimportància de la formació com a reclam de millors profes-sionals qualificats i del fet de potenciar les seves capacitatsde gestió. També es va posar de manifest que l’Administraciós’ha d’implicar més en els recursos que destina a la forma-ció perquè siguin més eficients, i es va dir que cal readaptarels models formatius ocupacional i continu perquè s’ade-qüin més a les necessitats del mercat. L’anàlisi del futur de la marca Catalunya, tema central de lasegona edició dels Esmorzars CETT, va reunir representantsde l’administració, el sector privat i la formació (fotografiainferior). Hi van ser presents Josep Lluís Bonet, president de

Freixenet i Fira de Barcelona; Roser Clavell, viceconsellerad’Afers Exteriors i Cooperació de la Generalitat de Catalunya;Ignasi Delàs, director de l’Agència Catalana de Turisme;Joaquín Lorente, publicista i escriptor; Eugeni Osàcar, direc-tor de Recerca del CETT; i Carles Ruiz, diputat de Turisme dela Diputació de Barcelona. Tots van destacar la conveniènciad’apostar per construir la marca Catalunya amb l’objectiu degenerar noves oportunitats empresarials i econòmiques,sempre que sumi valors complementaris a la marca Bar-celona i a d’altres representatives del territori.

Finalment, la darrera convocatòria dels Esmorzars CETT vacomptar amb la presència de René Villareal, assessor de lapresidència de la República Dominicana i expert en clústers.A diferència de les anteriors trobades, en aquesta ocasiól’acte va tenir dues parts: una conferència a càrrec del Sr.Villareal i un debat, que va comptar amb la participaciód’Ignasi Delàs, director de l’Agència Catalana de Turisme,Salvador Estapé, gerent del Centre de Recerca Sector Públic-Privat IESE Business School i David Paguero, director de CETTConsultors (fotografia superior). Villareal va destacar la conveniència de treballar en un pro-cés de transformació de l’activitat industrial cap al coneixe-ment, tenint en compte que el capital intel·lectual és fona-mental per assolir nous reptes competitius. Per això, va dir,és necessària una política pública que faciliti aquest canvi iavançar per generar nous valors en la indústria.

En el marc de la eleccions a la Generalitat de Catalunya,el proper Esmorzars CETT, previst pel 3 novembre, ha dereunir als principals grups polítics perquè puguin expli-car i debatre amb el públic assistent el seu programaelectoral amb relació a l’àmbit turístic. n

Més informació: http://esmorzarscett.blogspot.com/

Els ESMORZARS CETT, l’espai dedebat per a la qualitat i l’excel·lència

11

Notícies del CETT

Després de nou mesos d’intenses reformes senseaturar l’activitat, l’Hotel Alimara, del Grup CETT,ha aconseguit assolir els objectius amb vista a ofe-rir el millor servei a la clientela: reformar la totali-tat de les instal·lacions i crear nous espais, totactualitzant l’oferta de productes i serveis. Ens hoexplica Elisabet Ferrer, nova directora de l’Hotel.

“El nou Hotel Alimara Barcelona, del Grup CETT, ja és unarealitat i celebra els 15 anys (1995-2010) amb una imatge iinstal·lacions renovades, el millor equip de professionals fruitde l’estret vincle amb el projecte formatiu i pedagògic delCETT, i uns serveis i una nova oferta que assegura a l’hoste lamillor estada possible, avalada pels anys d’experiència i trajec-tòria que han consolidat l’Alimara com un dels referents d’ex-cel·lència pel que fa a l’allotjament a la Ciutat Comtal. Tots els canvis (podeu trobar més informació a l’anterior TotCETT o a l’espai web www.alimarahotel.com) s’han realitzatmantenint l’orientació cap al sector familiar i el segmentMICE (Meetings, Incentives, Conventions and Exhibitions) icorporatiu, reafirmant l’especialització de l’Hotel en aquestssectors, com a resposta a les necessitats concretes del mer-cat. Per exemple, les habitacions s’han remodelat totalment,i en destaquen l’amplitud i la llum natural, amb vista al con-fort i l’ús que en fa la clientela. Una bona mostra de la bonaacollida d’aquests canvis és l’èxit de les habitacions familiars(Family room), que permet compartir vida en un sol espaiperò amb ambients ben diferenciats.

Un altre exemple de l’adaptació constant de l’Hotel Alimaraa les necessitats de qui s’hi hostatja és el Summum Bar &Restaurant, localitzat en un lloc privilegiat, en un espai verd,amb una terrassa única i una oferta gastronòmica excel·lent.I és que, malgrat la realitat econòmica actual, al Grup CETTteníem clar que era el moment de realitzar aquest projected’inversió i que el futur de l’Hotel passava per aquesta remo-delació i reorientació. Ara, afrontem la nova etapa ambmolta il·lusió i amb el desig de seguir oferint el millor servei.Per fer-ho comptem amb una nova direcció i un equip humàmolt potent i professional. Aquest equip, format per 44 per-sones, és considerat com un dels principals capitals del’Hotel Alimara. Gràcies a l’aportació i l’experiència en el sec-tor del CETT, disposem d’un staff professional, especialitzat,amb una gran capacitat d’adaptació i totalment dedicat a lamillor atenció a la clientela. Pel que fa a la direcció de l’Hotel, assumir-la és un repte per-sonal i una responsabilitat, que compartim amb tot l’equipque m’acompanya en aquest viatge ple d’energia.“ n

L’Hotel Alimara BarcelonaESTRENA una nova etapa

Espai Estudiant Empresa

amb un ritme decreixent. En total s’han registrat 112 deman-des laborals -la gran majoria dels perfils sol·licitats estanvinculats a agències relacionades amb les punto com-.Si comparem les dades del curs 2009-10 amb les del cursanterior, observem un lleuger increment de les demandesclassificades com a alts càrrecs i com a càrrecs intermedis, iuna lleu disminució de les relacionades amb els càrrecs base.Això mostra una tendència generalitzada: les empresescerquen l’optimització dels recursos invertint en perso-nal més qualificat, atorgant més responsabilitats i tasquesa càrrecs més alts i eliminant càrrecs base. Les dades de l’IETtambé reflecteixen aquesta tendència: l’any 2009 el nombred’ocupats en turisme amb estudis secundaris i primaris vapatir un descens; per contra, va créixer el nombre d’ocupatsamb estudis superiors. També podem constatar que lesempreses es posen en contacte amb l’E3 per assegurar-seque els candidats que rebran s’ajusten al perfil sol·licitat itenen la formació reglada necessària per al lloc de treball.Els períodes en què es registren més demandes per part deles empreses són els mesos de setembre-octubre, al març(coincidint amb la Trobada Escola+ Universitat+Empresa) i al’abril, mentre que no es dóna un creixement important deles ofertes de temporada. Les empreses que sol·liciten perso-nal, sobretot a l’estiu, s’ubiquen majoritàriament a les illesBalears i les illes Canàries, on l’alumnat aprofita per treballari adquirir una primera experiència laboral. Una altra dadainteressant és que 45 de les demandes rebudes han estat pertreballar a l’estranger (a l’Amèrica Central, els EUA, el RegneUnit i França, bàsicament). Finalment, segons dades de l’IET,l’any 2009 va créixer l’ocupació estable en el sector turístic:els assalariats (treballadors per compte aliè) amb contracteindefinit van augmentar un 3’3%, mentre que els assalariatstemporals van disminuir un 10’9%. n

12

Enguany, l’E3 (Espai Estudiant Empresa) del CETTha elaborat el primer baròmetre laboral del sec-tor turístic. L’informe aglutina dades del mercatde treball i fa especial incís en les relacionadesamb el sector turístic. La informació s’ha extretde diferents fonts oficials, d’estudis realitzats desde la Universitat i de dades obtingudes al depar-tament sobre les demandes de borsa de treballrebudes al CETT per part de les empreses en el curs2009-2010. A continuació es presenta un petitresum del baròmetre; la resta d’informació es potconsultar al bloc http://e3cett.blogspot.com

Segons dades de l’Institut d’Estudis Turístics (IET), l’any 2009,dels 2,5 milions de persones actives en el sector turísticespanyol, 2,1 milions estaven ocupades (un 11,3% dels 18,9milions del total d’ocupats en l’àmbit nacional). En el sectorturístic, el nombre d’ocupats va disminuir en menor magni-tud (-2,3%) que en l’economia general (-6,8%). I és que elsdarrers dos anys, el mercat laboral ha passat per momentsprou complexes i amb molts canvis. En el cas de l’E3, lesdemandes laborals rebudes per part de les empreses el curs2009-10 ha estat de 1.230, pràcticament igual al resultat delcurs anterior -ens hem mantingut amb una xifra prou relle-vant, malgrat la situació actual-, però s’intueixen canvisimportants, que possiblement marcaran a grans trets el futurdel sector. Si analitzem com s’han distribuït les demandes(vegeu la gràfica), podem dir que un 35,2% corresponen aperfils relacionats amb la restauració. Una de les branquesque ha experimentat una important recuperació respecte alcurs anterior ha estat la relacionada amb la direcció de laf&b (directors d'establiments, caps d’àrea, directors d'opera-cions...), amb un 14'4%, perfils que encaixen amb els de l’an-tic alumnat de grau de l’especialitat en direcció hotelera o delmàster en direcció hotelera i de la restauració.En la branca d’allotjament també s’ha detectat una lleugeramillora respecte a l’exercici anterior, amb un 19,6% de les de-mandes. La branca dels productes i activitats ha experimentatun important creixement (de 37 a 99 demandes); per contra,transports i logística han sofert una davallada, tot i l’incre-ment de les demandes relacionades amb el món dels creuers.Finalment, la branca d’intermediació, que havia estat fins fauns anys una de les principals vies d’inserció, ha continuat

LA FORMACIÓ, valor clau i a l’ALÇAper a la inserció i la progressió professional

13

Fundació

Les instal·lacions d’Àgora BCN acullen el II Torneig Esportiu CETT

El Torneig Esportiu CETT, que es va celebrar al maig, és un projecte promogut des de laFundació Gaspar Espuña-CETT per tal de fomentar l’esport entre els estudiants de totesles formacions del CETT i els residents allotjats a Àgora BCN. Enguany, les tres moda-litats d’esport que es van incloure van ser el futbol, el bàsquet i el voleibol, amb unnotable augment pel que fa al nombre de participants respecte a la primera edició,especialment pel que fa al campionat de futbol, en el qual es varen inscriure 15 equips.L’acte de cloenda i lliurament de trofeus va tenir lloc a la sala d’actes d’Àgora BCN, coincidint amb la festa fi de curs dels residents. n Més informació: www.cett.es/torneigesportiucett

El passat 14 d’octubre, en el marc de l’acte d’inauguraciódel curs acadèmic 2010/2011 del CETT, la FundacióGaspar Espuña-CETT va lliurar dos dels premis que ator-ga per fomentar el desenvolupament de la investigació, elconeixement del turisme i de l’hoteleria i la formació delsestudiants. Es tracta dels guardons als Treballs de Recercaen Turisme i Hoteleria de Batxillerat, i dels premis alsMillors Projectes Final de Grau en Turisme de l’EUHT CETT-UB, que han passat a anomenar-se Premis Ramon Arca-rons, en homenatge al professor de dret i coordinadord’aquests projectes desaparegut recentment. A l’acte hivan ser presents Glòria Roig i Oriol Arcarons, dona i fill delprofessor, que van ser convidats a participar en el lliura-ment dels guardons.

• VI Premis Ramon Arcarons als Millors Projectes Finalde Grau en Turisme de l’EUHT CETT-UBEn aquesta convocatòria, i atès l’elevat nivell de qualitat delstreballs (16 van rebre la menció d’excel·lència), es va conce-dir un premi exaequo i una menció especial. El premi exae-quo va guardonar Mireia Camps i Mónica Lago pel treball “La

Ciutat de Repòs i Vacances. Un projecte relegat a l’oblit”,amb Xavier Puertas com a tutor, i Marta Pitarch per “Elnecroturisme a Catalunya. Proposta d’itinerari turístic percementiris catalans”, sota la tutoria de Xavier Mingorance iXavier Puertas. La menció especial va ser per a Mar Bel-zunces, autora de “Revenue Management: Aplicació a larestauració i als espais funcionals”, amb Glòria Sanmartíncom a tutora.

• IV Premisals Treballs de Recerca en Turisme i Hoteleria de Batxillerat*El jurat va deci-dir entregar elprimer premi a Sabina Batlle, de l’Institut Fort Pius de Barce-lona, pel treball “Del garum a la picada, la pervivència de lacuina romana a la cuina catalana tradicional”. El segonpremi va ser per a Guillermo Tena, de l’IES Manuel Sales iFerré d’Ulldecona, per ”Empremtes d’una guerra 1936-1939: Juan Isidro Borrás, un adolescent a la Guerra CivilEspañola”. Cristina Pallisa, de l’IES de Flix, va ser la guardo-nada amb el tercer premi, pel treball de recerca “El turismea la Ribera Nord; realitat o ficció?”. n

* Els Premis reconeixen tant l’autor com el suport del professor-tutor i delcentre de formació de batxillerat i compten amb el patrocini de la Gene-ralitat de Catalunya, la Fundació Caixa Laietana i Àgora BCN, i el suport dela Universitat de Barcelona, del Departament d’Educació de la Generalitati de l’Agència Catalana de Joventut.

La Fundació fa entrega dels VI Premis als Millors PFG en Turisme, des d’araPREMIS RAMON ARCARONS

14

La residència universitària del CETT oberta a tota la comunitat universitària

www.agorabcn.comInstal·lacions i serveis dequalitat adequats per al’alumnat universitari, elprofessorat i col·lectiusacadèmics, en un entornnatural, tranquil i agradablei en un ambient internacional.Disposa d’una molt bonacomunicació amb el centrede Barcelona i les diversesuniversitats de la ciutat,mitjançant el transportpúblic.

Responsabilitat corporativa

curs 2008-2009, emmarcats dins els propòsits descrits a larevisió del Pla Estratègic de l’empresa 2008-2013, i els ob-jectius per al curs 2009-2010 en cadascun dels vectors:

• Objectius econòmics: creació d’un comitè de RS format perpersonal de l’empresa, el desenvolupament d’un sistema central decontrol i seguiment dels indicadors de RS, i la creació d’un espaiweb per presentar la política i la gestió en RSE del CETT.

• Objectius ambientals: estudi de la mobilitat generada i implan-tació de mesures per a la seva optimització que fomentin la mobi-litat sostenible de l’alumnat i l’equip del CETT, i control de les emis-sions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) i dels residus generats.

• Objectius socials: pel que fa a l’equip, aplicació de mesures perfomentar la igualtat d’oportunitats, avaluació de la satisfacció del’equip, pla de formació interna i accions per fomentar la interre-lació entre l’equip. Pel que fa a l’alumnat, inclusió de la RSE en larevisió curricular dels diferents programes formatius del CETT,beques i premis per als estudiants, accions de fidelització de l’a-lumnat i premis per fomentar l’emprenedoria. Amb relació a la comu-nitat, participació de l’equip i els estudiants en accions solidàries,formació per a col·lectius desfavorits, projectes de cooperació, des-envolupament i transferència del coneixement amb països menysdesenvolupats, i iniciatives per al foment de l’ús del català amb laSecretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. n

* Nota: Per a la consecució d’una òptima RSE, el Grup CETT participaen el programa RSE Pime, que promou el Departament de Treball de la

Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb el Consell General deCambres de Catalunya (vegeu el darrer Tot CETT).

El CETT edita la primera MEMÒRIAde sostenibilitat en matèria de RSE

Per primer any, el CETT ha elaborat una memò-ria de sostenibilitat (la corresponent al curs2008-2009) segons les indicacions del GlobalReporting Initiative (GRI) i com una acció mésemmarcada en les fites en matèria de Responsa-bilitat Social Empresarial (RSE) del Grup.*

Al CETT, la RSE forma part del compromís fundacional i escontempla com una eina de millora corporativa integradaen la filosofia i en la cultura del Grup. Per tal d’avançar enla seva consecució òptima, enguany s’ha editat la primeramemòria de sostenibilitat (es preveu que el cicle de presen-tació sigui anual), amb informació referent a les activitatsrealitzades durant el període comprès entre l’1 d’octubre de2008 i l’1 d’octubre de 2009. El material s’ha obtingut a par-tir d’una enquesta enviada a una mostra dels grups d’inte-rès, i de les consideracions i reflexions internes, tenint encompte l’estratègia de responsabilitat social. La memòria inclou les dades bàsiques del Grup CETT (princi-pals activitats, productes i/o serveis, organització), així coml’estratègia, missió, visió, valors, principis i grups d’interès.Descriu els resultats de la incorporació dels criteris de soste-nibilitat en la direcció econòmica, social i ambiental per al

Un projecte final de grau proposa la creació de l’entitat HSSC, per ajudar els hotels catalans a desenvolupar la RSC

El projecte final de grau en turisme “El sector hoteler: pels caminsde la responsabilitat social corporativa. HSSC (Hotels Solidaris i Sos-tenibles de Catalunya)”, elaborat per Ariadna Mendieta, alumna del’EUHT CETT-UB, aposta per la implantació de la ResponsabilitatSocial Corporativa (RSC) al sector hoteler català. En efecte, el tre-ball desenvolupa la proposta de crear una organització HSSC, coma eina per ajudar els hotels catalans a desenvolupar la RSC als esta-bliments. L’autora destaca la importància de la responsabilitat socialcom a eina, filosofia, model de gestió empresarial i pràctica basadaen l’ètica i la responsabilitat de les entitats, organitzacions o empre-ses, ja sigui en la seva gestió interna com externa, i fa referència alsavantatges competitius de la seva aplicació. Mendieta explica que, per al sector hoteler, la pràctica d’aquest noumodel de gestió suposa encara més beneficis però suposa una granimplicació. Per aquest motiu, l’entitat HSSC donaria suport als ho-tels de Catalunya en matèria de RSC, a fi de desenvolupar una pla-

taforma responsable, solidària i sostenible amb l’entorn, que conso-lidés la imatge de Catalunya com a primera destinació turística delmón ètica i responsable amb les accions que emprèn. El projecte final de grau ha realitzat un estudi de mercat a hotels de4 i 5 estrelles (els que tenen més possibilitats i facilitats per adap-tar-se i implantar la gestió de la RSC) sobre la matèria, per conèixersi estarien d’acord amb la creació de la HSSC i si l’emprarien. L’estuditambé fa un plantejament del que hauria de ser aquest organisme(estructura, funcionament, filosofia, objectius, serveis i projectes quedesenvoluparia en formació, assessorament i consultoria, ajuda a lacomunitat, etc., modalitats associatives, finançament...Mendieta conclou el treball assegurant que la RSC és i serà un ele-ment clau en el bon funcionament de les empreses, la seva ètica iresponsabilitats, i dient que és interessant aplicar aquesta gestió ifilosofia empresarial per apropar-nos cada vegada més a la qualitati a l’excel·lència en el servei turístic, i concretament, en l’hoteler. n

15

Responsabilitat corporativa

La residència universitària del CETT oberta a tota la comunitat universitària

www.agorabcn.comInstal·lacions i serveis dequalitat adequats per al’alumnat universitari, elprofessorat i col·lectiusacadèmics, en un entornnatural, tranquil i agradablei en un ambient internacional.Disposa d’una molt bonacomunicació amb el centrede Barcelona i les diversesuniversitats de la ciutat,mitjançant el transportpúblic.

sanitària, dirigides especialment a la població més desfa-vorida. I és que Moçambic compta només amb una quin-zena d’oftalmòlegs per una població de més de 20 milionsd’habitants, entre els quals hi ha unes 180.000 personescegues i 720.000 amb problemes oculars.Ligia Munguambe explica que “l’oportunitat que m’hadonat la Fundació Ulls del món em permetrà tenir unsconeixements més sòlids d’oftalmologia. Ja tinc una basedels meus anys de formació a Moçambic, a la qual suma-ré tot el que pugui aprendre gràcies a l’alta tecnologia i ala contrastada experiència dels doctors que hi ha a l’IMO,un dels centres de referència en l’àmbit europeu”.La doctora moçambiquesa puntualitza que “estic conei-xent tècniques quirúrgiques i de consulta relacionadesamb diferents subespecialitats, com ara la retina, la còrnia,l’oculoplàstia, l’oftalmologia pediàtrica o el tractament deles cataractes i el glaucoma, les patologies oculars ambmés presència a Moçambic. Això m’ha d’ajudar a poderatendre les persones amb deficiències visuals i senserecursos del meu país amb les màximes garanties”. n

Més informació: www.ullsdelmon.org

El compromís solidari de la FGE-CETT a través de la Fundació ULLS DEL MÓN

Conscient de la responsabilitat que té com a en-titat amb un fort compromís social, la FundacióGaspar Espuña–CETT aporta el seu gra de sorraper millorar la qualitat de vida de les personesque viuen als països més pobres del món. Ho fafacilitant l’allotjament a Àgora BCN ResidènciaUniversitària Internacional als professionals sa-nitaris que la Fundació Ulls del món beca per talque completin els estudis d’oftalmologia o ad-quireixin coneixements en subespecialitats, unacol·laboració que es manté des de l’any 2006.

Ulls del món és una entitat sense ànim de lucre que tre-balla per prevenir i combatre la ceguesa evitable als terri-toris amb menys recursos; en aquests moments té enmarxa projectes de cooperació per al desenvolupamentoftalmològic als campaments de sahrauís de Tindouf(Algèria), Moçambic, Bolívia i Mali. La capacitació delsprofessionals locals és una de les prioritats de les sevesactuacions, de manera que siguin ells mateixos qui, amitjà termini, puguin oferir atenció oftalmològica de qua-litat a les seves poblacions, les quals viuen en unes condi-cions sanitàries marcades per la falta d’infraestructures ide professionals especialitzats.Des del mes de juny s’allotja a Àgora BCN ResidènciaUniversitària Internacional la doctora moçambiquesa LigiaMunguambe, que realitza una estada formativa de sismesos a l’Institut de Microcirurgia Ocular (IMO) deBarcelona. Aquest període de residència li ha de permetrecompletar la formació en oftalmologia i, posteriorment,tornar el seu país per desenvolupar tasques d’atenció

Tema: Dret i turisme*

16

En l’exercici propi de les competències que la Generalitat de Catalunya té en matèria de turisme,d'acord amb el que disposa l'Estatut d'Autonomia en l’article 171, el Govern ha produït diversesnormatives i reglamentacions, des de 1980 fins avui, i ha configurat un destacat cos normatiuturístic que ha anat desplaçant el dret turístic estatal. Aquest article, a càrrec de Maria Abellanet,directora general del Grup CETT, recull un breu resum d’un estudi i una anàlisi completa realitzatsper l’autora sobre l’evolució del marc normatiu del turisme a Catalunya1, amb el qual es vol apor-tar una visió integrada del sector i la política turística que s’ha dut a terme durant aquest període.

L’evolució del RÈGIM JURÍDIC del TURISME a CATALUNYA (1980-2010)

Atesa la importància del turisme a Catalunya i la diversitatde normes que poden afectar una iniciativa turística, és evi-dent que la normativa turística s’ha anat adequant i actua-litzant, encara que a un ritme molt més lent que el que hamarcat el mateix desenvolupament de l’activitat turística aCatalunya. En tot el procés, potser ha mancat impulsar unavisió més global del turisme per part del Govern, que s’hacentrat fonamentalment en la promoció, a banda de marcaralguns requeriments tècnics més basats en les instal·lacionsque en els serveis i la qualitat de la prestació. Ha trigat molt en arribar una visió compartida amb els agentsprivats i impulsada i regulada a través d’un marc legal mésgeneral, que posés l’accent en principis i valors orientats aun desenvolupament més sostenible i integral de l’activitatturística. De fet, això no es produeix fins a l’any 2002, ambla Llei de turisme de Catalunya (LTC), una llei molt necessà-ria que, tot i ser molt millorable, representa un importantsalt qualitatiu en el procés de generació normativa del turis-me a Catalunya.Amb la definició del Pla Estratègic del 2005, la Direcció Ge-neral de Turisme fa un pas endavant, amb una diagnosiexhaustiva que permet definir propostes d’actuació concre-

tes. Malgrat aquesta voluntat clara d’impulsar el turisme deCatalunya i la modernització del sector i de l’oferta, el pro-cés no s’acompanya amb la necessària revisió de la norma-tiva, que contribuiria a projectar la Catalunya turística en unmón global en el qual els usuaris han anat modificant elsseus criteris d’exigència i valoració d’una destinació.La creació d’un mercat de serveis dins la Unió Europea, regu-lat per la Directiva de serveis en el mercat interior, implical’adaptació dels seus principis a l’ordenació jurídica dels es-tats membres. La transposició de la DSMI és un repte impor-tant per a Catalunya i el turisme. Una obligació que mereixser considerada com una oportunitat per executar reformesprofundes i estructurals en el sector. Amb la revisió de la normativa turística, en procés d’aprova-ció, s’executa un dels compromisos adquirits amb el PlaEstratègic i es fa alhora la transposició de la Directiva de ser-veis en el mercat interior europeu. Un procés que, des delmeu punt de vista, s’ha fet amb profunditat, reflexió i conei-xement del sector i de l’àmbit jurídic. Un procés, però, ques’està produint amb excessiva lentitud. Les dinàmiques prò-pies de l’administració i, molt especialment, la voluntat detrobar el consens amb el sector, poden ser algunes de lescauses d’aquest retard innecessari.

El règim jurídic del turisme a Catalunya

La Constitució espanyola (CE), en el seu Capítol Tercer de lesComunitats Autònomes, article 148-1 18a, estableix que aques-tes podran assumir competències en matèria de la promoció iordenació del turisme dins el seu àmbit territorial. Així, la Generalitat de Catalunya té, d'acord amb el que dis-posa l'Estatut d'Autonomia en l’article 171, competènciesexclusives en matèria de turisme sobre l'ordenació, la plani-ficació i la promoció del turisme, la regulació i la classifica-

* En homenatge a Ramon Arcarons

ció de les empreses i els establiments turístics, la gestió de laxarxa d'establiments turístics de titularitat de la Generalitat,la regulació dels drets i els deures dels usuaris i els presta-dors de serveis turístics, la formació sobre turisme, i les líniespúbliques d'ajut i de promoció del turisme. Exercint aquesta competència exclusiva, el Govern ha elabo-rat, des de l’any 1980, diverses normatives i reglamentacionsamb què ha configurat un destacat cos normatiu turístic. Acontinuació es mostren pinzellades de la política turística il’ordenació jurídica d’aquest sector estratègic per al país queha anat creixent durant els darrers 30 anys (no s’inclouen lespropostes normatives en procés d’aprovació l’01/09/10). Esfa un petit resum cronològic de l’inici de les regulacions persubsectors, i s’inclou un llistat dels principals criteris aplicatsen les successives modificacions normatives:

• En la dècada dels vuitanta es van regular, per primeravegada, els càmpings, els establiments d’allotjament turístici els parcs aquàtics.

• Els càmpings són els primers establiments turístics que esvan regular, el 1982.Criteris aplicats: Respecte a l’entorn natural, seguretat delsusuaris, conscienciació mediambiental.

• Pel que fa als establiments hotelers, l’any 1982 es vanpromulgar una sèrie de normes sobre la prevenció d’incendis.Criteris aplicats: Seguretat dels usuaris, requisits mínims d’in-fraestructura, classificació, especialitats, equilibri territorialde Catalunya, millora de les rendes rurals.

• Els parcs aquàtics van aparèixer per dinamitzar l’activi-tat turística i es van regular l’any 1988.Criteris aplicats: Seguretat dels usuaris, instal·lacions, afora-ment, serveis de socorristes.

• El reglament relatiu a les agències de viatges es va apro-var el 1988.Criteris aplicats: Exclusivitat d’activitats, modalitats devenda, adequació a la normativa europea de viatges combi-nats, ús del català en la informació i els contractes, respon-sabilitats econòmiques envers l’usuari final.

• Pel que fa als professionals del turisme, l’any 1989 es varegular l’activitat de guia de turisme.Criteris aplicats: Imatge del país, Tractat de la UE per a lalliure prestació de serveis dels guies de turisme i la sevacapacitació professional, reconeixement d’habilitacions deguia, acreditació de coneixements.

• Els apartaments turístics es van regular el 1989.Criteris aplicats: Servei als usuaris, mesures per evitar lacompetència deslleial, lloguer, Registre General d’Empreses iActivitats Turístiques, comercialització.

• Els establiments de restauració es van ordenar el 1990.Criteris aplicats: Higiene i seguretat, accessibilitat, exigèn-cies dels consumidors.

• Les oficines de turisme de Catalunya es van regularl’any 1994.

Criteris aplicats: Imatge turística de Catalunya, serveis d’in-formació, serveis complementaris, garanties de professiona-litat, interacció amb l’usuari, millora contínua.

• La primera disposició comuna es va establir el 1994,sobre el règim de preus, reserves i serveis complemen-taris en establiments d’allotjament turístic.Criteris aplicats: Protecció dels interessos dels consumidorsi usuaris, bones pràctiques, generació de confiança en Cata-lunya com a destinació turística internacional de primerordre.

• La segona disposició comuna es va promulgar el 2002.La promulgació de la Llei de turisme de Catalunya desta-ca com un dels fets més importants en l’evolució de la regu-lació jurídica del turisme al país. Criteris aplicats: Ordenació i promoció del turisme, planifi-cació turística, principis de desenvolupament sostenible,Catalunya com a marca turística global. n

* Podeu trobar el treball complet al Tot CETT digital, ahttp://www.cett.es/totcett

Aquest, però, no inclou les propostes normatives en procés d’aprovació l’1 de setembre de 2010

i que seran objecte d’una posterior anàlisi.L’article del proper Tot CETT farà referència a la revisió de

la normativa turística 2010: motivacions, noves propostes normatives, valoració general del procés.

CONCLUSIONS

1. El marc normatiu facilita l’execució de les polítiques, undesenvolupament empresarial ordenat i ofereix als usua-ris la màxima seguretat jurídica.

2. S’observa una adequació més lenta de la normativaturística que el desenvolupament mateix de l’activitat.

3. Hi ha hagut una visió poc global del turisme, ambgoverns centrats fonamentalment en la promoció i amarcar els requeriments tècnics d’instal·lacions.

4. Amb la definició del Pla Estratègic del 2005, laDirecció General de Turisme fa un pas endavant amb unadiagnosi i propostes d’actuació concretes.

5. La transposició de la DSMI és un repte important per aCatalunya i el turisme.

6. L’evolució del règim jurídic mostra com es va consoli-dant la conscienciació mediambiental i la consideraciódel valor del territori, del patrimoni natural i del mediambient com a recursos turístics imprescindibles per a lacompetitivitat del sector.

7. Les modificacions en els hàbits i en les demandesdels turistes obliga a revisar l’actual model d’oferta i deprestació si es vol mantenir la competitivitat d’aquestimportant sector econòmic.

8. El nou marc normatiu en procés d’aprovació respon a lavisió del turisme del Govern de Catalunya, amb unavoluntat expressa de projecció cap al futur i de transi-ció cap a un model de turisme sostenible i de qualitat.

17

18

Una millora en el marc regulatiu del sectorserveis, el més important de l’economiaespanyola, que permeti eliminar ineficièn-cies, barreres desproporcionades a la compe-tència i restriccions de tot tipus, resultaimprescindible a fi de reactivar la producti-vitat i l’ocupació.

El sector serveis és el més important de l’economiaespanyola, tant pel que fa al pes que té en l’ocupació ila producció –suposa més de dues terceres parts d’amb-dues-, com pel seu caràcter de proveïdor de la resta desectors. La millora del seu marc regulatori és imprescindible perreactivar la productivitat i l'ocupació. Segons les esti-macions governamentals, la transposició de la Directivapot suposar un guany directe de més de l’1% del PIB, amés de la creació de prop de 200.000 llocs de treball. Aaixò caldria sumar els guanys dinàmics d'eficiència, ques'anirien produint al llarg del temps, a mesura que lacompetència incentivés la innovació i la millora de pro-cessos productius. Des del sector dels serveis turístics, la transposició de laDirectiva pot significar un canvi profund en el sectorturístic, amb efectes per al conjunt de l'economiaespanyola, i mereixedor per tant d'una anàlisi profundai rigorosa. Ara més que mai, en uns temps en què la crisien què es troba sumida l'economia espanyola requereixuna reflexió serena però realista sobre les deficiènciesde caràcter estructural i institucional que no nomésagreugen l'actual situació conjuntural, sinó que ame-nacen el futur de la nostra competitivitat i dificulten elretorn a una senda de creixement sostenible. En aques-ta mateixa línia argumental, una adequada transposicióde la Directiva pot i s’ha de convertir en el catalitzadord'una autèntica reforma modernitzadora del turismeespanyol, que ens faci avançar en la direcció que hanpres els països més pròspers i competitius.L'aplicació de la DS pot i ha de suposar un pas impor-tant en l'evolució del sector serveis, amb l'eliminació debarreres territorials, atorgant seguretat jurídica als con-

sumidors i afa-vorint la inter-nacionalitzaciódels serveis depetites i mitja-nes empreses. Els nous proces-sos d'autoregu-lació, els con-trols periòdics iels plans d'ins-pecció han deser imprescindi-bles si es volendonar plenes ga-ranties als usua-ris/consumidors,que hauran de disposar de mecanismes de reclamació,també, davant d’empreses amb seu en altres països. La Directiva de Serveis i les normes de transposiciósegueixen el seu camí, els canvis s'estan produint entots els sectors i el turisme comença, també, a canviarestructures i organitzacions que durant anys s'hanmantingut inalterables.Per tot això, és important continuar reflexionant sobrel'aplicació de la Directiva de Serveis i les seves conse-qüències, sobre la millora o no de la competitivitat deles empreses turístiques i l'eficàcia de les administracionsturístiques competents, i sobre si tot això ofereix lesgaranties necessàries als consumidors, sense que peraquest motiu quedin minvades les competències auto-nòmiques i locals en àmbits tan importants com elturisme. n

* Aquest escrit presenta les conclusions del treball del recentment desaparegut Ramon Arcarons

(vegeu les pàgines 8 i 9 d’aquest Tot CETT), “El impacto de la directiva de servicios en el turismo”,

que l’autor -com a expert en el tema- havia realitzat amb motiu de les jornades que organitza el Departament de Dret

Administratiu de la UB, destinades a l’anàlisi del procés d’adaptacióde la Directiva Bolkestein a l’ordenament jurídic espanyol.

Òscar Casanovas, en nom del CETT, presentarà el treball, quetambé es es publicarà a títol d’homenatge.

El present recull, així com el tema central de la publicació “El dret i el turisme”, vol ser un homenatge

més del CETT a la seva memòria.

Reflexionant sobre la DIRECTIVA DE SERVEIS, per Ramon Arcarons*

19

Joan Carles Vilalta, director general de Turisme,va analitzar, durant la inauguració del curs2010-2011 del CETT, el procés de racionalització,sistematització i actualització de la normativaturística vigent a Catalunya que ha endegat elGovern de la Generalitat.

“Tal com indicava el Mandat del Pla Estratègic de Turisme deCatalunya 2005-2010, el marc normatiu era massa complexi insuficient per assolir els reptes de futur del sector. Aquestarealitat ens va dur a una presa de consciència de la necessi-tat de modernitzar i simplificar l’exhaustiva i dispersa nor-mativa turística, especialment en matèria d’allotjamentturístic. L’estratègia de codificació i integració normativagradual de la regulació turística (a nivell reglamentari enuna primera fase, i com a llei i reglament únic de turisme, enuna segona) havia de dur a un ordenament estable i eficient,factor de competitivitat per al sector. Tanmateix, la Ge-neralitat de Catalunya, com a autoritat competent en matè-ria de turisme, havia de transposar la Directiva de Serveis enel Mercat Interior (DSMI o Bolkenstein). Els reptes de futur que es pretenen assolir amb la nova nor-mativa són, entre altres:

• Racionalització i sistematització normativa. • Enfocament del turisme com a sector estratègic, amb relació a la

seva transversalitat i integritat.• Actualització i modernització de la regulació. • Flexibilitat del règim jurídic, preparat per encabir noves realitats

jurídiques o econòmiques no previstes ab initio, però alhora exi-gent en el compliment de paràmetres i requisits mínims.

• Foment d’un marc legal competitiu per a l’empresa turística i ga-ranties efectives als usuaris (major delimitació de l’abast de l’ac-tivitat turística amb vista a identificar les pràctiques irregulars).

• Conceptualització de Catalunya com a destinació turística inte-gral de qualitat.

• Simplificació administrativa i assoliment del model de finestretaúnica per a la legalització turística.

Per dur a terme el procés s’ha seguit diversos passos:

1. El pla d’actuació en l’àmbit normatiu partia de l’aprova-ció de la Llei de l’Agència Catalana de Turisme i els seus esta-tuts (reglament de l’ACT)1, i de la necessària adaptació de laLlei de Turisme a les exigències de la DSMI2. Així, l’adequa-ció de la normativa turística de rang legal ja suposava unprimer pas per assolir els objectius exposats (més endavants’exposen aquests punts).

2. S’ha definit i desenvolupat una autèntica xarxa de serveisde suport, impuls i acollida de l’activitat turística en el nos-tre territori (Xarxa de Serveis IDAT), que contempla una novanaturalesa d’equipaments turístics -els CAT- i el reimpuls dela Xarxa OT de Catalunya.33. Es pretén la clarificació i una nova ordenació de l’ofertad’allotjament no reglada.44. La definició d’un règim comú dels establiments d’allotja-ment turístic. Inclou la definició ex novo del servei d’allotja-ment turístic i la integració regulatòria, amb respecte a lesespecificitats de cada modalitat.55. El reforç normatiu a la imprescindible coordinació admi-nistrativa en matèria de turisme. La creació per decret de laComissió Interdepartamental de Turisme.66. La previsió del desplaçament temporal de guies de turisme.77. La nova reglamentació de les agències de viatge (projec-te normatiu en tràmit).8. L’ordenació d’un Sistema Català de Qualitat Turística i la

1 Llei 15/2007, de 5 de desembre, de l’Agència Catalana de Turisme i Decret192/2009, de 9 de desembre, d’aprovació dels Estatuts de l’Agència Cata-lana de Turisme.

2 Decret legislatiu 3/2010, de 5 d’octubre, per a l’adequació de normesamb rang de llei a la Directiva 2006/123/CE, del Parlament i del Consell,de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior.

3 Decret 127/2010, de 14 de setembre, de regulació de la Xarxa de Serveisd’Informació, Difusió i Atenció Turística de Catalunya.

4 Previsió d’aprovació imminent del Projecte de decret regulador delshabitatges d’ús turístic (dictamen favorable de la CJA).

5 Previsió d’aprovació imminent del Projecte de decret d’establiments d’a-llotjament turístic (pendent del dictamen de la CJA).

6 Decret 46/2010, de 30 de març, pel qual es crea la Comissió Interdepar-tamental de Turisme.

7 Projecte de modificació de la vigent Ordre pel reconeixement i habilita-ció de guies de turisme (en tràmit administratiu).

Sobre la REFORMA i actualitzacióde l’ORDENAMENT TURÍSTICa Catalunya*

20

El sector turístic OPINADiverses personalitats del món del turisme opinen sobre l'impactede la DSMI en el sector i fan una petita valoració sobre la nova nor-mativa turística en matèria de competitivitat.

creació del Consell de Qualitat i Innovació Turística,amb un model de corresponsabilitat i coregulació(projecte normatiu en tràmit).

L’adaptació de la Llei de Turismea les exigències de la DSMI2

Aquesta adaptació ha implicat una sèrie de modifi-cacions:

• Reducció de les càrregues administratives per a lalegalització i l’exercici de l’activitat turística a Ca-talunya.

• Evolució cap a un model de finestreta única delegalització administrativa de les activitats turísti-ques a Catalunya, amb definició d’un model inte-grat (municipal/Generalitat) de llicència o decomunicació d’inici d’activitat.

• Garantia de llibertat d’establiment (localització)de l’activitat turística d’empreses de l’àmbit de laUE, de conformitat amb subjecció a idèntics re-quisits que els professionals i les empreses cata-lanes.

• Garantia de la lliure prestació de serveis turístics(sense localització) a Catalunya per part d’empre-ses legalitzades degudament en estats membresde la UE.

• Supressió de l’autorització turística específica;extensió del règim de comunicació en la legalitza-ció sectorial d’establiments turístics.

• Liberalització de part de l’activitat reservada enexclusiva a AAV fins a la data (reserves d’allotja-ment, excursions d’un dia, mediació en bitllets detransport, etc.).

• Previsió ex lege d’activitats i empreses d’interèsturístic.

• Nova ordenació dels establiments turístics: elsestabliments de restauració deixen d’estar noregulats turísticament, però es defineixen com ad’interès turístic.

• Cobertura legal a un sistema propi de qualitatturística per a professionals i empreses turístiquesi d’interès turístic, basat en la coregulació (cate-gorització turística, especialització i distinció enqualitat).

• Precisió en la delimitació de l’àmbit d’actuació delsguies de turisme habilitats.” n

* En les properes edicions del Tot CETT ampliaremla informació relativa a la resta de projectes normatius que

s’han dut o s’estan duent a terme, en l’actual procés de reforma i actualització

de l’ordenament turístic a Catalunya.

Directora de PIMEC Turisme

El passat 5 d’octubre, el Govern de Catalunya vaaprovar el Projecte de decret legislatiu per adaptarla legislació catalana a la Directiva europea de ser-veis. Aquesta Directiva té com a objectiu principal laconsecució d’un autèntic mercat únic de serveis a laUnió Europea, tot garantint els principis de lliureestabliment i lliure circulació, mitjançant l’eliminació de barreres legals, la sim-plificació de tràmits i la cooperació entre autoritats administratives.Des de PIMEC Turisme, creiem que som davant d’una oportunitat única decontribuir a la competitivitat del sector turístic català, oportunitat que és enmans dels legisladors, que tenen la missió de transposar a l’ordenament internel mandat de la Directiva i, sobretot, la responsabilitat d’implementar totes lesmesures de simplificació de tràmits i reducció de costos i càrregues adminis-tratives per a les empreses. Actualment, el nostre Govern està treballant en la redacció de noves normati-ves inspirades en els principis d'aquesta Directiva, que haurien de facilitar l’ac-tivitat econòmica i contribuir al seu creixement. Per aconseguir-ho és essen-cial que el Govern no s’oblidi del principi europeu “pensar primer a petitaescala” i adapti la regulació de l’activitat econòmica a les característiques delteixit empresarial català, format majoritàriament per pimes. Per fer-ho, no estracta només de simplificar tràmits, sinó sobretot de reduir els costos quesuposa el compliment de normatives, i que tenen un efecte directe en termesde competitivitat. n

JANA CALLÍS

MARIA ABELLANET

Directora general del Grup CETT

La Directiva de serveis en el mercat interior estableixnormes generals i deixa als estats membres la capa-citat d’aplicació. La transposició de la DSMI és un repte important pera Catalunya i per al turisme, i és una oportunitat perrevisar el marc normatiu d’aquest sector estratègic itransversal, actualitzant-lo, simplificant-lo i que ofereixi les màximes garantiesals usuaris. El nou marc normatiu considera les modificacions en els hàbits ien les demandes dels turistes i té en compte els nous models d’oferta i deprestació de serveis, amb l’objectiu de mantenir la competitivitat d’aquest sec-tor, sempre des de la perspectiva de Catalunya com a destinació turística inte-gral i amb un objectiu clar de qualitat dels serveis. El procés de transposició de la Directiva és un procés positiu i necessari, tot ique no garanteix que no es produeixin conflictes entre diferents àmbits com-petencials (la Unió Europea, l’Estat espanyol, Catalunya, els municipis). Tambéqueda molt per fer, tot i els esforços esmerçats per la Direcció General deTurisme, en les competències que tenen altres departaments i que incideixenen el turisme i en l’activitat turística. Personalment, opino que el nou marc normatiu del turisme és cabdal per alseu desenvolupament i la transició cap a un model de turisme sostenible i dequalitat. El procés de revisió de la normativa haurà de continuar, amb la incor-poració del turisme com un vector estratègic transversal. n

21

Secretari general del Gremi d’Hotels de Barcelona

En un marcat entorn de competitivitatglobal, esdevé prioritari que tots els àmbitseconòmics d’una mateixa regió es trobinguiats per un mateix marc legal i regula-dor, que permeti a tots els agents implicats prendre-hi part enigualtat de condicions i, en definitiva, crear un escenari més com-petitiu i a la vegada beneficiós per al consumidor final.En aquest sentit, la Directiva de serveis en el mercat interior, actual-ment en fase d’aprovació, ha de facilitar l’accés d’un sector hotelerespanyol molt exigent, a un mercat europeu que ofereix una impor-tant oportunitat de desenvolupament i creixement econòmic isocial per al mencionat sector. Això s’hauria de produir, atès queaquest nou marc normatiu hauria d’ajudar a reduir els tràmitsburocràtics, que esdevenen un fre en el desenvolupament de pro-jectes destinats a millorar la competitivitat dels establiments hote-lers del país i que, actualment i en molts casos, perjudiquen la pro-gressió econòmica del sector. n

Responsable del Bloc de Dret i PolíticaTurística i de l’EUHT CETT-UB

L’objectiu de la Directiva Bolkestein és la im-plantació d’un mercat únic de serveis dins laUnió Europea, fet que suposaria assolir la fitade la implantació definitiva de les quatre lli-bertats bàsiques en què es va fonamentar el Tractat Constitutiu de laCEE: la lliure circulació de persones, serveis, mercaderies i capitals.La Directiva de serveis fa referència a la segona d’aquestes llibertats,que s’ha vist tradicionalment condicionada pel gran nombre d’obsta-cles administratius que els governs han vingut imposant. És en aquestàmbit on la prestació de serveis vinculats a les activitats turístiques hade veure’s simplificat, i permetre una major facilitat d’exercici de lesprofessions. De fet, a la pràctica, el canvi en el marc jurídic tradicionalés immens, ja que es substitueix la tradicional autorització administra-tiva -un dels màxims exponents de la tradicional activitat de limitacióo control duta a terme per les administracions públiques- per unadeclaració responsable sota forma de comunicació d’inici de l’activitat,de manera que les tradicionals llicències queden relegades a la cate-goria d’excepció. Resta ara un important camí per fer, que passa perveure com adaptaran les comunitats autònomes les seves normatives. No ha estat precisament el turisme el millor exemple del principi decoordinació que la Carta Magna imposa com a principi de funcionamentde les administracions. Però cal entendre el procés com una oportunitat,més que no pas com una amenaça, i el turisme com a element de lide-ratge d’aquest canvi, fet que reconduiria el títol de la reflexió. Parlem,doncs, de l’impacte del turisme en la Directiva de serveis. n

MANEL CASALS ÒSCAR CASANOVAS

Gerent de l’Associació Catalanad’Agències de Viatges (ACAV)

L'any 2006, el Parlament Europeu va aprovarla Directiva 2006/123/CE, també conegudacom a Directiva Bolkestein, relativa als ser-veis al mercat interior. Aquesta normativaestablia un termini de transposició als orde-naments jurídics dels països membres de la UE, que va finalitzar el 28de desembre del 2009. En matèria de turisme, i al ser aquesta unamatèria transferida a les comunitats autònomes, aquestes han haguto han d’adaptar la normativa turística als postulats de la Directiva. Enaquest context, Catalunya encara no ha efectuat la transposició cor-responent ni l’adaptació de la seva regulació, la qual cosa perjudicamolts sectors que encara es veuen immersos en un rosari de dificul-tats i tràmits burocràtics per exercir les seves activitats. L'objectiu de lanova normativa és aconseguir un autèntic mercat únic de serveis a laUnió Europea, mitjançant l'eliminació de les barreres legals i adminis-tratives que han limitat el desenvolupament d'activitats de serveisentre els estats membres. Sense cap mena de dubte, la transposició de la Directiva de serveis hade suposar per a Espanya i per a Catalunya una oportunitat per reduirtraves injustificades o desproporcionades a l'accés i l’exercici de l'acti-vitat en determinats sectors, i contribuir així a un ambiciós programade simplificació administrativa i d'increment de la transparència. Amb relació al tipus d'empreses que es beneficiaran d'aquest procés dereforma, hem de situar previsiblement les petites i mitjanes empresesque, per la seva menor escala, compten amb més limitacions de parti-da per oferir els serveis en altres països, ja que a més de la complexi-tat intrínseca a l’exportació, han d'afrontar el compliment de tràmitscomplexos i feixucs en termes econòmics i de temps. El nou panora-ma ofereix oportunitats que no convé deixar escapar, ja que en aquestcontext de canvi les empreses de serveis disposaran de noves i claresvies per avançar a bon ritme en el seu procés d'internacionalització. n

President de l’Associaciód’Apartaments Turístics de Barcelona (APARTUR)

APARTUR és l’Associació d’Apartaments Tu-rístics de Barcelona i representa més de 110empreses del sector, que gestionen uns2.500 habitatges a Barcelona. Els habitatges estan situats bàsicamental centre de la ciutat i també en altres viles com ara Sitges, i els usua-ris són, principalment, families que hi realitzen una estada mitjana dequatre dies. El principal avantatge d'aquest tipus d'establiment és quepermet al visitant integrar-se i conèixer molt més la ciutat. Paral·lela-ment, aquest consumeix més al voltant de l'habitatge, de manera quecrea una economia molt més repartida.Partint d’aquesta realitat, pel que fa a la nova normativa turística entot allò que es refereix als habitatges d’ús turístic, el Projecte dedecret dels habitatges d’ús turístic (antics apartaments turístics) estàen suspens, pendent d’aprovació. Com a Associació d’ApartamentsTurístics de Barcelona (APARTUR), i des de la Federació Catalana d’Apar-taments Turístics (FEDERATUR), hem de dir que no estem d’acord ambaquesta normativa. De fet, com a FEDERATUR ja s’han fet les al·lega-cions oportunes a la Direcció General de Turisme, atès que, per exem-ple, el Projecte de decret no crea un registre únic per als professionalsdel sector ni per als allotjaments turístics, no estableix unes bases pera la categorització dels habitatges d’ús turístic -el que, en definitiva,millora la qualitat- i deixa als ajuntaments tot el pes pel que fa al con-trol i la inspecció. n

MARIAN MURO

DAVID RIBA

22

Afirmar que el transport aeri ha esdevingut unelement essencial en la configuració actual delproducte turístic i, més concretament, del tradi-cionalment conegut com a forfait o viatge com-binat, no és cap novetat. Sí ho és, però, assegu-rar que les relacions entre els consumidors -elspassatgers- i els prestadors dels serveis -lescompanyies aèries- pateixen modificacions detipus substancial, producte de l’activitat norma-tiva i jurisprudencial de les institucions, tantnacionals com internacionals.

Sens dubte, tota aquesta problemàtica ve influenciada engran mesura per l’extraordinari increment en la quota demercat que estan assolint les anomenades tradicionalmentcompanyies de baix cost (idea errònia sota el meu punt devista, ja que sota aquesta denominació s’amaga més untipus de producte que no una determinada tipologia d’em-presa). És essencial tenir en compte que els drets dels con-sumidors no són més forts o estan més protegits pel fet queel producte adquirit o el servei contractat sigui més o menyscar. En cas de cancel·lació d’un vol, per exemple, el dret quereconeix la normativa a rebre una compensació econòmicaes pot exercir amb independència del que hagi costat el títolde transport.

El marc jurídic... i molt més

El marc jurídic que protegeix els passatgers està configurattant per normativa internacional (bàsicament el Conveni deMontreal de 1999 i el Reglament Europeu 261/2004 de l’11de febrer de l’overbooking, que entrà en vigor l’any 2005)com nacional (la Ley de Navegación Aérea de 1963 i la Leyde Seguridad Aérea de 2003).Però al costat de la normativa s’ha desenvolupat una rica“turisprudència”, que és en realitat la que ha delimitat l’a-bast de les normes jurídiques, i s’ha realitzat una interpreta-ció molt favorable als consumidors i posat de relleu que elque té valor per a aquest col·lectiu no és tant que la normaels sigui favorable, sinó més aviat que ho sigui la interpreta-ció que se’n fa. És en aquest sentit que es poden destacaralgunes decisions força recents del Tribunal de Justícia de la

Unió Europea que hanresolt qüestions cab-dals en el dia a dia delusuaris d’aquesta mo-dalitat de transport:

• Ampliació dels supò-sits en què s’ha decompensar el pas-satger per cancel·la-cions i anul·lacionsen casos de retard,quan la normativanomés reconeixia undret d’assistència.

• Delimitació restric-tiva del concepte de“circumstàncies ex-traordinàries”, coma fet excepcionalque permet a lescompanyies defugir l’obligació de compensar econòmi-cament els passatgers.

• Inclusió dels conceptes de dany material i dany moral enel límit de responsabilitat establert pel Conveni de Mont-real en cas de pèrdua d’equipatge.

La conclusió és que els drets dels passatgers estan sota lavigilància dels tribunals, fet que suposa una garantia per alseu exercici. I és que les normes jurídiques no es mostrencom un element suficient de protecció, sinó que necessitenla labor interpretativa dels jutges per integrar un marc ade-quat de seguretat jurídica. En aquest sentit, des de l’EUHT CETT-UB s’han realitzat i s’es-tan realitzant projectes en aquest sentit, seguint la línia derecerca engegada per Ramon Arcarons.* Enguany, l’equipde treball de Bloc de Dret i Política Turística, format per YaraCarignato, Elena Jiménez, Mónica Lajara, Hilda Sánchez, iper mi mateix, posem en qüestió la seguretat jurídica de lestransaccions on-line en l’àmbit del transport aeri. n

Òscar CasanovasResponsable del Bloc de Dret i Política Turística i del

Bloc de Projecte de Fi de Grau de l’EUHT CETT-UB

* Ramon Arcarons, amic i mestre de mestres, inspirador de tants i tants projectes finals i amb qui

el dret turístic estarà en deute permanent.

Transport aeri i consumidors:aproximació ”TURISPRUDENCIAL”a l’estat de la qüestió

CETT Formació

Els projectes finals de MÀSTERS, MÉS DE 10.000 HORES en empresesi entitats turístiques

23

Durant el curs acadèmic 2009-10, l’alumnat demàsters de l’EUHT CETT-UB ha realitzat més de10.000 hores desenvolupant els seus projectesfinals vinculats a empreses i entitats del sectorturístic, fet que confirma la idoneïtat d’aquesttipus d’eina pedagògica en la millora de l’emple-abilitat dels estudiants.

L'EUHT CETT-UB fa més de 40 anys que forma els professio-nals del sector turístic, gràcies a la suma del coneixementexpert del sector turístic que el Grup CETT lidera des de 1969i a un equip docent amb una gran vinculació professional,que transmet no només els aspectes teoricopràctics, sinótambé la realitat del dia a dia del turisme.Des de ja fa més de 10 anys, el CETT imparteix formació demàsters en direcció d’hoteleria i restauració, gestió estratè-gica d’empreses turístiques, destinacions, patrimoni culturali natural, etc., així com en àrees de gran pes estratègic per ales organitzacions turístiques, com ara la qualitat, el mediambient o el màrqueting i la comercialització on line, i con-figura una formació completa i de gran valor, connectadapermanentment amb les necessitats del sector, que preparal’alumnat per a l’exercici professional especialitzat, fugint dela simple acumulació de coneixements.Els més de 100 alumnes que cada any es formen en els màs-ters i la seva procedència internacional (amb més de 15nacionalitats diferents), confirmen el valor de l’orientació pro-

fessionalitzadora d’aquesta formació, que és un veritabletrampolí perquè l’alumnat millori la seva empleabilitat en lapromoció interna a l’empresa o entitat pública, la inserció almercat laboral amb avantatges diferencials, la creació denegocis o en un canvi d’empresa o entitat pública millorantles seves responsabilitats i condicions professionals. Els màsters disposen del suport d’empreses i entitats quecontribueixen a actualitzar i adaptar contínuament els con-tinguts que s’imparteixen, a més d’altres col·laboracions,com ara els projectes finals de màster, on l’alumnat s’incor-pora a un projecte real de l’empresa, un cop fixats els objec-tius i funcions que s’han de realitzar. Les estades a empreses es formalitzen mitjançant convenisde col·laboració educativa CETT-UB i són gestionades perl’E3-Espai Estudiant Empresa del CETT. Permeten a l’alumnataplicar els continguts desenvolupats en els màsters dins elmón laboral real (vegeu el requadre), on el treball en equip,l’acompliment de resultats, etc., són una gran experiènciaque ajuda l’alumnat a millorar la seva competitivitat profes-sional. Alguns exemples d’aquests convenis són: en el marcdel màster en direcció d’empreses hoteleres i de restauració,els projectes "Desenvolupament d’un model integral decompetències professionals" (Hotel Juan Carlos I) i "Estratè-gies de comunicació off line" (Hotel Alimara), ambdós enl’especialitat de direcció d’empreses hoteleres, i "Millores enels processos de servei en el càtering" (Hotel Arts), en l’espe-cialitat de direcció de la restauració comercial i per a col·lec-tivitats; "Anàlisi i diágnòstic del patrimoni religiós de la ciu-tat de Terrassa" (Ajuntament de Terrassa), del màster en ges-tió turística del patrimoni cultural i natural; o “Desenvolu-pament de la web d’experiències" (Gremi d’Hotels de Barce-lona), en el màster en gestió estratègica d’empreses turísti-ques. E-Tourism: estratègies de màrqueting i comercialització.També pot donar-se una incorporació laboral a l’empresa oentitat, si hi ha interès per ambdues parts. Així, en tota l’o-ferta formativa de màsters del CETT hi ha exemples d’alum-nat que “s’ha quedat a l’empresa” després de realitzar aquesttipus d’acords, fet que reafirma el compromís del CETT decontinuar millorant el nombre de convenis actuals, com auna forma de "pont" efectiu entre l'alumnat de màsters i lesempreses i entitats públiques del sector turístic. n

Enric López. Coordinador de màsters de l’EUHT CETT-UBMés informació: enric.lopez@cett.es

EMPRESES I ENTITATS TURÍSTIQUESON S'HAN REALITZAT PROJECTES FINALS DE MÀSTERS

• H10 HOTELS • GREMI D'HOTELS DE BARCELONA• SAGARDOTEGUI SL • ABBA HOTELES• IZAKA HOTELES • SANABRE ADVANCED, SL• PROMOTOURIST • NADICOM (CAVES NADAL)• AXEL CORPORATION • HOTEL TERMES MONTBRIÓ• HOTEL W BARCELONA • HOTUSA• HOTEL ALIMARA • HOTEL ARTS (RC SPAIN)• SOL MELIÀ • PRESTIGE HOTELS• HOTEL SOHO • AJUNTAMENT DE TERRASSA• CONSELL COMARCAL DEL BAIX EMPORDÀ

CETT Formació

24

A continuació va tenir lloc l’acte protocol·lari del lliura-ment del xec representatiu de l’import per beques queCaixa Laietana atorga a la Fundació Gaspar Espuña-CETT.Pere López, cap d’Oficines de Caixa Laietana, va ser l’encar-regat de fer-li’n entrega, a mans de Manel Bassols, direc-tor de la Fundació.En nom de la comunitat CETT, les alumnes Mar Díaz i Pa-trizia Spagnolo van lliurar a Rosa M. Pradas, presidenta-delegada de Mans Unides de Barcelona, el xec de l’importde les diverses accions solidàries amb Haití i Xile que esvan dur a terme al Grup CETT (vegeu la darrera edició dela revista). n

La I promoció de GRADUATS enTURISME celebra la fi dels estudis

El CETT és l’únic centre de Catalunya que ha rea-litzat de forma integral l’adaptació dels estu-diants de diplomatura en turisme al nou plad’estudis de grau durant el curs 2009-2010.Així, el 15 de juny es va celebrar, al Paranimf dela Universitat de Barcelona, l’acte de finalitzaciód’estudis de la primera promoció de graduats enturisme de Catalunya.

L’acte de celebració fou presidit per la Dra. Gemma Fon-rodona, vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística de laUB, en representació del rector, Dídac Ramírez; MiquelAlsius, president del Grup CETT; Joan Carles Vilalta, direc-tor general de Turisme de la Generalitat de Catalunya;José Antonio Pérez-Aranda, director de l’EUHT CETT-UB;Josep Antón Rojas, director de Promoció de Turisme de Bar-celona i aleshores president de CETT Alumni; i Manel Ca-sals, secretari general del Gremi d’Hotels de Barcelona. Davant de prop de 500 persones (estudiants i professoratde l’EUHT CETT-UB, familiars, representants institucionals iprofessionals destacats del sector turístic català), l’alumnede grau David Marin va intervenir en nom dels seus com-panys de promoció, amb un discurs emotiu i ple d’optimis-me que va ser molt aplaudit. En representació del profes-sorat del CETT, el desaparegut recentment Dr. Ramon Ar-carons, professor titular de dret del turisme i políticaturística (vegeu la pàgina 8 d’aquest Tot CETT), va fer unparlament ple d’anècdotes i sentiments, que va denotar lapassió amb què vivia la seva professió docent i la sevadedicació plena al món del turisme.

El grau en turisme, a l’abast dels diplomats en turisme i titulats en TEAT

L’EUHT CETT-UB ha iniciat, el present 2010-2011, un curs per als titulats TEAT i diplomats en turisme que vulguin obtenir la nova titulació euro-pea de grau en turisme. El nou grau representa la consolidació del reconeixement de la formació turística en l’àmbit universitari, i desenvolupales competències personals i professionals que els perfils directius necessiten per donar resposta als reptes estratègics que el turisme té perdavant. La voluntat de l’EUHT CETT-UB és facilitar als diplomats i TEAT la realització d’aquesta nova formació, mitjançant una adaptació en quèl’estudiant només ha de cursar 60 crèdits ECTS (corresponen a la totalitat d’un any acadèmic) del currículum de la titulació de grau en turisme.D’aquesta manera s’obté un perfil de sortida adaptat als requeriments europeus i a les necessitats estratègiques del sector turístic, més compe-titiu i que permet gaudir d’importants avantatges: un millor expedient acadèmic (equivalent a l’actual títol de llicenciatura), el reconeixementeuropeu de la titulació o l’increment de les opcions de mobilitat professional i de reconeixement professional, entre d’altres. La preinscripció es realitza a l'Oficina d’Orientació per a l’Accés a la Universitat, a través de la pàgina web http://accesnet.gencat.cat. n

25

CETT Formació

L’Institut Municipal de Mercats de Barcelona(IMMB) ha estrenat un nou lloc web i espai a lesxarxes socials de Facebook, Youtube, Twitter iFlickr. Fruit d’un acord amb l’entitat, el CETT jacol·labora plenament en aquest espai de servei,informació i participació, amb l’aportació de co-neixement expert per mitjà de diversos vídeos dereceptes, consells per a la taula i continguts, ques’incorporen periòdicament a www.mercatsbcn.cati al canal Youtube de Mercats de Barcelona.

El lloc web www.mercatsbcn.cat s’ha plantejat com unespai destinat a oferir servei, informació i participació; ésper això que s’ha estructurat en tres grans eixos: el de notí-cies, el de serveis -pensat per a una gran varietat d’usua-ris-, i el de participació. La gran novetat és la secció “Par-ticipa”, ideada tant per a la clientela dels mercats com per aqui no ho és. En aquest bloc, l’eix que n’organitza tots elscontinguts és el producte, i la intenció és que els generadorsdels continguts siguin els experts –paradistes dels mercats

de Barcelona, cuiners, nutricionistes-, però també la cliente-la que té comptes a les xarxes socials i busca un espai oncompartir una sèrie d’experiències relacionades amb l’ali-mentació, la salut o la gastronomia.

Renovant continguts

El CETT incorporarà periòdicament nous continguts al web(receptes, trucs, consells, informació...), amb què contribuiràa crear un espai on es reculli el coneixement del món delmercat i la gastronomia que paga la pena conservar. n

El CETT participa activament en el web WWW.MERCATSBCN.CAT

Isabel Lugo presenta el seu llibre En la mesa del César

Adreçat al lector interessat en temes culinaris o gastronòmics, iper què no, a estudiants o professionals de la cuina, En la mesadel César, de Viena Ediciones, es presenta com una petita histò-ria de la cuina de l’antiguitat. Isabel Lugo, coordinadora de l’ACEde Cuina i Gastronomia del CETT (vegeu pàgina 26) ens presentala cuina que es practicava en les ciutats sumèries, l’Egipte de lespiràmides, la Grècia dels herois, dels filòsofs i d’Alexandre el Gran,i la Roma Imperial, és a dir, les civilitzacions bressol de la culturaoccidental, i de moltes de les tradicions gastronòmiques comu-nes que encara subsisteixen al voltant de la Mediterrània. L’ob-jectiu del llibre és presentar aquest recorregut històric a travésd’una selecció de les receptes de cuina que s’han conservat alllarg de centenars o milers d’anys, per saber què van menjar i comvan cuinar els aliments, quines tècniques van desenvolupar iquins sistemes culinaris van crear els habitants de la Meso-potàmia, el egipcis, els grecs i els romans.A l’inici de cada capítol s’ofereix una petita introducció sobre elstrets diferencials de cada cultura, els aliments que es produïen,

com es conservaven i consumien, iquina rellevància va assolir la figuradel cuiner. A continuació s’exposenreceptes extretes de textos originalsde l’època, comentades i interpreta-des, amb una proposta d’actualitza-ció adaptada als ingredients i pala-dars actuals. El lector podrà posar enpràctica alguna de les receptes mesopotàmiques transmeses enfràgils tauletes d’argila, el ful medames egipci, una recepta roma-na condimentada amb pebre, herbes aromàtiques i el famósgarum... No es tracta d’un llibre interactiu, però sí ha estat con-cebut com una obra que, a més de la informació seleccionada deprimera mà a partir de textos i receptaris antics, ens n’ofereix l’a-nàlisi, una proposta de modernització de cada recepta i un qua-dern de treball pensat perquè el lector pugui anotar les sevesimpressions si es decideix a posar en joc la imaginació i la capa-citat creativa recreant les receptes. n

26

CETT Formació

La cuina com a activitat i com a sistema de conei-xements aplicats en el sector de la restauració, i lagastronomia, com a construcció cultural complexa,han esdevingut en els darrers anys objecte d’estu-di interdisciplinari al CETT. En coherència ambaquesta realitat, l’Àmbit de Coneixement Expert(ACE) de Cuina i Gastronomia aspira a la forma-ció, la generació de coneixement i seva transfe-rència a la societat i, per tant, s’inscriu en l’àmbitd’actuació propi de l'Escola Universitària d'Hote-leria i Turisme CETT-UB, com a centre de referèn-cia per a l’educació dels futurs professionals de larestauració i l'hoteleria.

L’ACE de Cuina i Gastronomia té la voluntat d’esdevenir elmarc en què es desenvolupin projectes de formació, recercai innovació culinària i gastronòmica; un escenari que pro-mogui la transferència de coneixement des de i cap al sec-tor professional i el món acadèmic, i que estimuli les siner-gies entre ells; i, molt especialment, el context expert quefaciliti de manera natural als futurs professionals, estudiantsde cicles formatius de la família de l’hoteleria, i de grau enturisme, aproximar-se al terreny de la investigació i la recer-ca en matèria de cuina i gastronomia. En aquest sentit, es desenvolupen tres línies prioritàriesd’actuació i recerca:

• Desenvolupament del coneixement i la tècnica culinària

Els recursos humans i estructurals de l’Escola d’Hoteleria delCETT i els objectius de formació integral la converteixen enel medi idoni per a la recerca teòrica i tècnica relacionadaamb la cuina. Així, la línia principal de treball de l’ACE enCuina i Gastronomia es centra en els projectes, propis o rea-litzats en col·laboració, adreçats a generar coneixement enmatèria de tècnica culinària. Amb aquesta finalitat i en col·laboració amb la Fundació Alí-cia, des de l’any 2009 es desenvolupa un projecte de recer-ca sobre els aparells i utensilis emprats a la cuina professio-nal i les seves aplicacions tècniques.

• Patrimoni culinari i tradicions gastronòmiques. Aquest segon àmbit se centra en la recerca, la valorització ila difusió del patrimoni culinari com a part integrant de lacultura dels pobles i signe d’identitat associat al territori i a

la història. Incloula vinculació delsindividus amb elseu paisatge pro-ductiu, els ali-ments autòctons iincorporats a latradició, el conjuntde tècniques apli-cades i la sevaevolució, les rela-cions socials que s’ex-pressen a la taula, els rituals ali-mentaris i productius convertits en tradició, la literatura i els escrits especialit-zats, és a dir, tot el que envolta el fet de men-jar, convertit en patrimoni cultural. L’objectiu d’aquest àmbit té el seu germen en elprojecte Cuina Catalana, que es va posar en marxa l’any1999, a fi de donar a conèixer i impulsar la difusió de lesarrels de la cuina catalana duta a terme en l’àmbit domès-tic, per crear un receptari original a partir de les tradicionsculinàries de les diferents comarques de Catalunya.

• Ciència i cuinaL’estudi raonat dels processos que es desencadenen en l’ac-tivitat culinària i la resposta que poden donar diferents dis-ciplines científiques per millorar-ne els resultats i l’aplicacióen la restauració, constitueix un dels marcs d’actuació quees planteja l’ACE de Cuina i Gastronomia. Aquesta línia detreball propicia la col·laboració amb universitats i centresd’investigació especialitzats en l’experimentació en el campde la innovació gastronòmica. Com a resultat, aquest marc ha centrat la temàtica de dife-rents programes de formació interdisciplinaris, com ara“Cuina, química i gust”, “El tast i els sentits”, “Aliments, cuinai ciència”, “Aliments de sempre, aliments de futur” o “Inno-vació a la cuina, futur de l’alimentació”, organitzats al CETTen el marc d’Els Juliols de la Universitat de Barcelona, o dela seva participació en la II Trobada de Cuiners i Científics,“Lenguaje culinario/Lenguaje científico”, realitzada a la Fun-dació Alícia l’any 2009. n

Isabel LugoCoordinadora de l’ACE de Cuina i Gastronomia

Més informació: www.cett.es/ace-cg

Nota: Aquest article tanca la sèrie d’informacions que, en els darrers dos números de la revista, s’han destinat als

diferents Àmbits de Coneixement Expert (ACE) del CETT.

Sobre l’ACE de Cuina i Gastronomia*

27

Opinió

Un dels objectius estratègics previstos al Pla del’Acció Exterior, aprovat el passat mes de març,és desplegar una estratègia de diplomàcia pú-blica que contribueixi a projectar una imatge deCatalunya al món coherent i sòlida.

La diplomàcia pública moderna camina de forma independent peròcomplementa i enriqueix la diplomàcia tradicional, entesa com lesrelacions que es mantenen únicament entre governs estatals i degovern a govern. La diplomàcia pública cerca respostes a les pre-guntes relatives a com ens veu la resta del món, com se’ns percepi per què i, sobretot, si se’ns veu igual que nosaltres ens percebem.Una nació, una identitat, ho és perquè té totes les condicions inter-nes per a ser-ho, perquè es diferencia de les altres. Però també hoés perquè aquestes altres la reconeixen. Per això, precisament, lapromoció exterior és fonamental per a qualsevol nació, i encaramés en un món essencialment global, globalitzat, on la mateixaexistència és ratificada pel reconeixement dels altres.“Catalonia, the land of Barcelona” va ser l’eslògan que el Govern vautilitzar a l’Expo de Xangai de 2010. Conscients de la potència queté la marca Barcelona, es va voler aprofitar per donar a conèixerCatalunya, ja que encara no gaudeix ni d’una marca pròpia ni d’unalt grau de coneixement i reconeixement a l’exterior. El Govern de Catalunya, conscient d’aquest dèficit, ha iniciat untreball adreçat a consensuar aquells actius i valors claus que cons-titueixen la base de la competitivitat identitària de Catalunya i queha de concloure en la concreció d’una Marca Catalunya. Els princi-pals atributs d’aquesta es descriuen ja en el Pla de l’Acció Exterior:

• Una voluntat d’autogovern com a expressió de la identitatpròpia, caracteritzada per 650 anys de Generalitat, 1.000 anysd’història, un sentiment d’identitat pròpia, l’autogovern, l’Estatutd’Autonomia o la mediterraneïtat. • Una tradició empresarial i una economia oberta i innovado-ra, que es caracteritza per una economia fortament internaciona-litzada (72%), 14.000 empreses catalanes amb exportacions regu-lars, 300 multinacionals catalanes, 39 centres de recerca, més de300 empreses en l’àmbit de la biotecnologia, 200 hospitals, més de3.000 empreses estrangeres establertes a Catalunya, 6.000 estu-diants internacionals a Catalunya i 4.000 estudiants catalans a totel món, 4 ports i 2 aeroports internacionals i productes singularscom l’oli o el cava.• Una societat civil compromesa i cohesionada, activa i com-promesa, capaç de mobilitzar-se, una política de cooperació aldesenvolupament pionera, un país d’acollida i convivència de mésde 300 llengües, 13 confessions religioses i 180 nacionalitats, 200entitats civils internacionalitzades, una societat defensora de la

pluralitat cultural i lin-güística, la igualtat i lapromoció de la pau iels drets humans, icompromesa amb elsreptes actuals de segu-retat humana com sónel medi ambient, elcanvi climàtic o la im-migració.• Una cultura universal i singular, que es caracteritza per larellevància de Barcelona com a capital cultural internacional, unaimportant producció cultural, científica i industrial amb llenguapròpia, que és la tretzena en nombre de parlants a la UE, és oficialfora de Catalunya i compta amb el reconeixement a les NacionsUnides i la Unió Llatina, amb 160 lectorats de català al món i l’ex-cel·lència i la rellevància quantitativa i qualitativa dels creadorscatalans, tant en la tradició com en la contemporaneïtat (Miró,Dalí, Tàpies, Gaudí, Carreras, Caballé, Ramon Llull, Rodoreda,Monzó, Adrià...).

Per a la validació i el consens d’aquests valors i actius, el Govern haencarregat al Patronat Catalunya Món que sigui l’entitat responsa-ble de liderar aquest procés de creació de Marca Catalunya, sota ladirecció tècnica d’un equip d’experts d’ESADE. Per tal de garantir-ne l’èxit, s’ha volgut comptar amb la col·laboració de tots aquellsagents governamentals i de la societat civil que duen a termeactuacions de projecció internacional de Catalunya. Així, doncs, elPatronat ha constituït el Comitè Marca Catalunya, que ha treballatper garantir que, en la definició d’un comú denominador, hi con-fluïssin totes les sensibilitats i que, en cap cas, la Marca Catalunyadiluís sinó que enfortís marques ja existents i fortament consolida-des, com són Turisme de Catalunya i Barcelona.Recentment ha conclòs la primera fase del treball, d’on ha sortit undocument de conclusions amb els eixos que composen la compe-titivitat identitària de Catalunya. A partir d’ara s’inicia una segona fase en la qual cal dissenyar unaestratègia que, més enllà de la síntesi de tots els conceptes definitsen una marca o logo, busqui aconseguir la complicitat en l’ús de laMarca de tots aquells agents a Catalunya que tenen una dimensióinternacional, i treballi per a la gestió i difusió de la nostra imatgea l’exterior. Aquesta estratègia té una important dimensió comuni-cativa, ja que, com també estableix el Pla de l’Acció Exterior, l’èxitd’aquesta iniciativa passa, necessàriament, per involucrar-hi l’opi-nió pública tant internacional com domèstica.Així, doncs, es fa necessari que, sota el paraigua del Comissionatd’Afers Exteriors i Cooperació, es creï un Institut de DiplomàciaPública que assumeixi el desplegament amb èxit de l’estratègia. n

Roser Clavell Consellera d’Afers Exteriors i Cooperació

El futur de la MARCA CATALUNYA al món

“Quan vaig acabar els estudis delmàster en direcció d’empreses ho-teleres, l’any 2007, i vaig ser con-vidada a ser membre de CETTAlumni, no m’ho vaig pensar duesvegades. Des del meu punt de vista,formar-ne part no només em per-metia comptar amb molts avan-tatges amb vista a futures forma-cions; també entenia i entenc que l’associacionisme i el fetde crear una xarxa -com ha fet CETT Alumni des de l’any1994- és una font molt important de crear riquesa: lessinergies que creem entre tots nosaltres són múltiples i, amés, el poder conèixer persones ‘potents’ i amb un recone-gut prestigi en el sector és molt bo per als estudiants queacaben la formació i volen entrar al món laboral.Estic totalment convençuda que el coneixement de cadascúde nosaltres esdevé important si es comparteix, ja que esmultiplica. Per això, entre tots podem fer que CETT Alumnisegueixi sent un camí de creixement personal i laboral.Ara és el moment de potenciar i projectar els nostres recur-sos humans internacionalment, amb la utilització de la mar-ca Barcelona, les empreses mateixes i la família CETT. El nostre món està fet per a aquells a qui no els fa por creari desenvolupar un projecte empresarial propi. Així, des deCETT Alumni encoratjo l’alumnat a ser emprenedor i innova-dor. Nosaltres us escoltarem i aconsellarem en la mesura deles nostres possibilitats. També us convidem a entrar a l’es-pai web de CETT Alumni (www.cett.es/aaacett) perquè cone-gueu les interessants comissions de treball que hem creat ala nova Junta constituïda el passat 28 de setembre, així comels serveis destinats als associats i les activitats proposades. Tot l’equip de la Junta us desitgem un molt bon inici de cursi us esperem a la propera trobada de CETT Alumni. n

Maria Teresa Díaz. Presidenta de CETT Alumni. Professora de grau al CETT. Sòcia i gerent de Langle

Coneixement i Qualitat. Auditora en sistemes de Certificació

COMPOSICIÓ DE LA JUNTA

• PPrreessiiddeennttaa:: Maria Teresa Díaz• VViicceepprreessiiddeenntt:: Jordi Sala• SSeeccrreettààrriiaa:: Elisenda Farràs• TTrreessoorreerraa:: Elisabet Ferrer

• VVooccaallss:: Vinyet Capdet Anna SalvatNeus Carruesco Vicenç SerranoSandra Gard Damià SerranoJordi Palou Jordi Tell Helena Puig Roberto TorregrosaJosep Anton Rojas

“L’any 1994, una trentena d’anticsalumnes del CETT vam coincidir enla necessitat d’impulsar una asso-ciació que cobrís un espai que ana-va adquirint més sentit a mesuraque augmentava el nombre de pro-mocions. Així va néixer l’Associaciód’Antics Alumnes (l’actual CETTAlumni), de la qual he tingut el pri-vilegi de ser el president d’ençà de la seva creació. Al llargd’aquests anys, tots els membres de les successives juntesdirectives, professionals destacats d’un ampli ventall d’em-preses i entitats del sector turístic, hem treballat per gene-rar valor al conjunt d’alumnes que un dia van ser formats alCETT (entre els quals m’incloc) i per enfortir el Grup CETT.CETT Alumni ha generat activitats acadèmiques, activitatsamb professionals, activitats lúdiques i, sobretot, ha generatun flux constant d’informació cap als associats, amb l’objec-tiu de mantenir-los al dia de les novetats del sector, de lesofertes de formació i de les possibilitats de fomentar lacarrera professional a través de l’Espai Estudiant Empre-sa–E3.Durant aquests anys, l’Associació ha experimentat un crei-xement constant en el nombre de membres -més d’un mileractualment-, però sobretot ha madurat en la definició delsseus objectius i funcions. La nova Junta Directiva ha incor-porat recentment un grapat de nous vocals que hi accedei-xen amb energia renovada. Com ho fa la nova presidenta, laMaria Teresa Díaz, que comptarà en tot moment amb elmeu recolzament i qui, estic convençut, encapçalarà unabrillant nova etapa. Per la meva part deixo la presidènciaamb el convenciment que entre tots hem traçat un boncamí, i passo a formar part de la Junta en el present man-dat per seguir contribuint a “fer CETT”. n

Josep Anton RojasAntic president de CETT Alumni i

director de Promoció de Turisme de Barcelona

28

CETT Alumni

La NOVA JUNTA DIRECTIVA, en accióEl 28 de setembre, durant l’Assemblea General Extraordi-nària de CETT Alumni, es van aprovar els nous EstatutsSocials i es va dur a terme el cessament i nomenament delsnous càrrecs de la Junta Directiva. A continuació, el presidentsortint i la nova presidenta ens expliquen, respectivament, laseva experiència i expectatives al capdavant de l’entitat.

L’ANTIC ALUMNAT del CETT AVUI

CETT Alumni

29

Maria Teresa IBÁÑEZAmb 43 anys, la Maria Teresa Ibáñezcompta amb un extens currículum pro-fessional, ple d’experiències en el móndel turisme, l’administració i direcciód’empreses, el comerç internacional i lesRRPP. El vincle de la Teresa amb el CETTva més enllà dels estudis -va cursar-hi ladiplomatura en turisme (1985-1988)-:“Vaig reprendre la relació uns anys méstard perquè volia redirigir la meva carre-ra professional en llocs de responsabilitat que requerien experiènciai seniority i, mitjançant la borsa de treball, vaig entrar al Parc Cien-tífic de Barcelona. Després de 8 anys (vaig arribar a crear el depar-tament de congressos), l’any 2008 vaig decidir centrar-me en elsector dels congressos. Vaig iniciar una relació laboral amb UltramarEvent Management, empresa pionera del sector amb més de 50anys d’experiència, que constitueix la divisió MICE de la multinacio-nal turística TUI Travel PLC. Hi he desenvolupat tasques de coordi-nadora sènior i executiva comercial, i vaig arribar fa uns mesos allloc de responsable comercial per al sector associatiu. Ara, la mevatasca principal és la captació de congressos a nivell nacional i inter-nacional (recerca de clientela, arribar al decision maker, relació ambels Convention Bureaux i entitats de promoció, participació enaccions comercials, representació de l’empresa a l’InternationalConvention and Congress Association, etc.). M’agrada el sector. Hiapliques la creativitat i aconsegueixes una llarga relació amb laclientela, quasi d’amistat, però no descarto provar-hi nous àmbits”. Del CETT, “que sempre duré al cor”, diu que ha utilitzat i recomanat aaltres companys la borsa de treball, que sent molta estima per la PepaOlmo, i que encara manté molt bona relació amb el professorat. n

Marta FARRÉ“La meva mare va estudiar turisme alCETT i era agent de viatges.” Segura-ment, aquest és l’origen de l’interès dela Marta Farré per aquest sector, ja desde ben petita. Ara, amb 23 anys i des defa 4 mesos i mig, és cambrera del Res-taurant Mugaritz, una feina que li vasorgir després d’haver fet una estada aelBulli Restaurant, on també va treba-llar de cambrera i cap de rang (abansho havia fet al Restaurant Cram d’en Carles Gaig). La Marta, estudiant de grau superior en restauració i hostaleria alCETT (2008-2010) explica en què consisteix la feina actual: “AlMugaritz em faig càrrec de la posada a punt del restaurant o deltancament, en funció de l´horari de la setmana. Ja dins del servei,amb un dels companys, duem el ritme. A més, també elaborem elsmenús que s´entreguen a la clientela i ens ocupem de realitzar lafacturació”.Diu que se sent molt satisfeta amb aquesta feina, on pot utilitzardiàriament bona part dels coneixements que va aprendre al CETT.Així, ens explica que gràcies a l’Escola ha obtingut la formaciónecessària per poder desenvolupar la feina. “També vaig tenirl’oportunitat de conèixer gent nova; de fet, durant la meva tra-jectòria professional m’he anat trobant diversos alumnes endiferents feines. I pel que fa a la relació amb el professorat, va serrealment molt bona; em van ajudar molt, i no sols en l’àmbitlectiu, sinó també en el terreny personal.”Es troba tan bé treballant en allò que li agrada que confessa que liagradaria seguir en aquesta branca professional... “i cursar un cursde sommeliers”. n

Jordi LIMÓN“Ja des de petit la cuina em va enamorar. L’hostaleria era el meudestí: ja amb 5 anys em quedava amb l’àvia a la cuina fent croque-tes i canalons, i amb 12 cuinava sol”, diu en Jordi Limón, de 25 anys,cap de cuina i soci minoritari del Restaurant Somorrostro. “Amb elmeu soci Andrés Gaspar duem el Somorrostro, on treballem ambquatre persones més. El restaurant pertany a l’associació Barcelo-nesa Cuina, fundació que pretén realçar el nivell culinari de la zona,fomentant el peix fresc de la llotja de Barcelona i la seva gamba.” En Jordi va estudiar TSR (tècnic superior en restauració) al CETT(2003-2005) i ha realitzat diversos cursos de cuina i pastisseria. Diuque el CETT li va proporcionar la primera feina al DOM, “primer fent-hi pràctiques i durant dos anys portant les partides de carns i pei-xos. Després vaig treballar al NOTI uns 8 mesos, i fa 4 anys que sócal Somorrostro: primer feia de cuiner, després em van ascendir acap de cuina i més tard em van oferir la possibilitat d’associar-m’hi.”

“El CETT proporciona les bases del co-neixement, una bona inclusió laboralque s’ha d’usar amb bon criteri, i contac-tes que et poden ser molt útils. De fet, lacol·laboració amb l’Escola és activa. Femactes amb Barcelonesa Cuina i ens ajudasovint aportant personal.”Parlant de la seva trajectòria, en Jordi assegura que “estudiar ésbàsic: saber més equival a més preparació i a estar més valorat a lafeina. També és molt important ser conseqüent amb els objectius,tenir clar què es vol i treballar molt (fer-ho i sempre estar disposata ajudar és l’única forma d’arribar lluny). El meu objectiu sempre haestat tenir el meu propi restaurant, gestionar la meva cuina. Aravull que tothom conegui i parli del Somorrostro, que es convertei-xi en un referent culinari”. n

EMPRENEDOR

30

Ciència i Cuina

tir una xerrada als cièntífics especialitzats en el món culina-ri. Va referir-se al perfil de l’alumnat de la formació de tèc-nic en cuina i gastronomia i serveis de restauració (jovesd’entre 16 i 25 anys) i va parlar de les seves inquietuds i delseu futur professional en les diferents tipologies de restau-ració, des de la restauració col·lectiva fins a l’alta cuina. Fent un recorregut per l’itinerari formatiu i el pla d’estudisdel CETT, va incidir en el mòdul de tècniques culinàries (s’hitracten les tècniques de cocció, les tècniques i els processosculinaris, les elaboracions culinàries, la regeneració...), on hiha la unitat formativa de ciència i cuina, impartida per PereCastells. El contingut del curs (que podeu consultar al re-quadre superior) dóna resposta a les inquietuds dels estu-diants, i fomenta l’evolució de la gastronomia”. n

Més informació: vinyet.capdet@cett.es

L’Escola d’Hoteleria del CETT introdueix la CIÈNCIA en el pla d’estudis de CUINA

El món científic i el món culinari han estat rela-tivament allunyats en l’àmbit de la col·laboraciómútua malgrat que, indiscutiblement, els con-ceptes científics es donen d’una forma constanten la cuina. Per aquest motiu, l’EHT CETT dispo-sa, en el marc dels estudis de grau mitjà decuina i gastronomia, d’una proposta formativadestinada a introduir la ciència a la cuina per-què esdevingui una eina més en el desenvolu-pament del treball culinari.

“El coneixement científic d’allò que succeeix a la cuina,explicat des de l’àmbit científic, ha de donar les eines neces-sàries per avançar en el procés d’evolució de la gastrono-mia.” A partir d’aquesta premissa i de la necessitat de conèi-xer les bases científiques i químiques per entendre els pro-cessos i les reaccions que tenen lloc a la cuina, el CETT, ambla inquietud de millorar la programació i ampliar els conei-xements de l’alumnat, compta amb la col·laboració com adocent de Pere Castells, responsable científic i gastronòmicde la Fundació Alícia, per crear un programa de ciència apli-cada a l’àmbit culinari. El fet d’apropar la ciència a l’escolade cuina, d’unir ambdós mons donant pas al concepte cien-tífic aplicat, explicar i aplicar la metodologia científica a lacuina, i reflexionar al voltant dels fenòmens culinaris pot serde gran ajuda per obtenir, en el futur, resultats de mésexcel·lència entre la ciència i la gastronomia.

Coneixement i evolució

El passat 7 de juliol, Vinyet Capdet, coordinadora d’estudisdel CETT, va impartir a la seu de la Fundació Alícia (al MónSt Benet) la ponència “Ciència i cuina a les escoles d’hos-

taleria”, dins delmarc de la IIITrobada de Ciènciai Cuina, auspiciadaper INDAGA i Alícia.Capdet, a fi dedivulgar el projectede ciència i cuinadel CETT, va impar-

LA PROPOSTA FORMATIVA

OBJECTIUS

• Adquirir coneixements de ciència, com una eina més en eldesenvolupament del treball culinari.

• Reflexionar al voltant dels fenòmens culinaris per tal d’a-vançar en el coneixement gastronòmic.

• Aplicar la metodologia científica a la cuina per optimitzarels processos.

CONTINGUTS

• El mètode de treball, el llenguatge científic aplicat a lacuina, els conceptes bàsics (gustos bàsics, acidesa, viscosi-tat, gelificació, emulsió…).

• Les unitats de mesura: massa, volum, temperatura…• La composició dels aliments: l’aigua, les proteïnes, els

greixos o lípids, els carbohidrats, glúcids o hidrats de car-boni, les sals minerals i les vitamines.

• Els estats de la matèria i la separació de substàncies:l’estat sòlid i el punt de fusió, l’estat líquid i el punt d’ebu-llició, la separació de substàncies (decantació, filtració, des-til·lació…).

• Les dissolucions i les dispersions: les dissolucions de su-cre i els xarops, les dispersions de fibres, la xantana, l’agar…

• Els productes que produeixen canvis de textura: elsgelificants, els espessants, els emulsionants…

• Els processos culinaris: l’osmosi, els emmarronaments(caramel·lització, maillard i oxidacions), les coccions ambaigua, greix…

31

Ciència i Cuina

gulacions de les proteïnes o les reaccions de Maillard, a més deles fermentacions. Si ens ho mirem des del punt de vista de les textures, laciència també ens ajuda. Ens proporciona formes per classi-ficar-les basades no només en els sentits corporals, sinótambé en mesures físiques o químiques que ens permetenajudar a quantificar les textures.La ciència, doncs, és una eina fonamental per a la caracte-rització de les primeres matèries, i dels productes culinaris ialimentaris. I això val tant per als plats tradicionals com pera les noves preparacions. La creativitat dels cuiners ambplantejaments més radicals ve suportada per un profundconeixement de la física i de la química dels productes.De tot això tracta el meu llibre Sferificaciones y macarrones.La ciencia en la cocina tradicional y moderna, que va pre-sentar Ferran Adrià a la Universitat de Barcelona. En deucapítols es presenten tots els aspectes descrits anterior-ment, així com els nous equips de les cuines modernes, elsadditius a la cuina, receptes tradicionals i modernes explica-des des del punt de vista científic, propostes d’experimentsde tota mena... I, tot això, amb un llenguatge planer i sen-zill. I divertit, almenys per a mi...”. n

Claudi Mans. Departament d'Enginyeria Química de la Universitat de Barcelona

SFERIFICACIONS, MACARRONS...tot és el mateix

Ferran Adrià, cuiner i doctor honoris causa perla Universitat de Barcelona, va presentar elpassat mes d’abril, a l'Aula Magna de l'EdificiHistòric de la UB, el llibre de Claudi Mans Sfe-rificaciones y macarrones. La ciencia en la co-cina tradicional y moderna, publicat per Edi-cions Ariel. En aquesta obra, el catedràtic delDepartament d'Enginyeria Química de la UB idelegat del rector per a la coordinació delCampus de l'Alimentació de Torribera posa envalor el paper de la ciència com a eina fona-mental en l’entorn culinari.

“A la cuina universal ha milers de plats diferents, basats eningredients de tota mena. Hi ha centenars de varietats detomàquets, de tipus d’arròs, de blats de moro, tota menad’animals de granja, milers de peixos diferents, aus, cente-nars d’espècies i plantes aromàtiques. I centenars de prepa-racions de pasta italiana, de formatges francesos –el gene-ral De Gaulle deia que un país amb tants formatges comdies té l’any és ingovernable-, milers de vins, de licors, degaletes, una dotzena de nescafés, mitja dotzena de coca-coles, dotzenes de preparats làctics...Sota la immensa varietat de productes i de preparats trobemuns principis, unes constants i unes similituds que ens per-meten treballar, d’una manera unificada, grans conjuntsd’aliments. Si mirem la composició química, en cada alimenttrobem alguns o tots els principis bàsics: hidrats de carboni,greixos, proteïnes, vitamines, fibra, minerals i aigua. Cadagrup –excepte l’aigua- té dotzenes, centenars o milers decomponents, però dins de cada grup s’assemblen força. Iaixò ens permet trobar el valor nutritiu d’aliments enorme-ment variats, i l’adequació de cadascun a la dieta que desit-gem. Gràcies a la ciència, doncs, posem una mica d’ordre enel caos alimentari.En la cuina també podem trobar criteris unificadors basatsen la ciència. Moltes preparacions es poden classificar coma dissolucions o bé com algun tipus de sistemes dispersos,com ara emulsions, suspensions, escumes o gelatines. Laimmensa varietat de transformacions i canvis que es pro-dueixen quan coem els aliments es poden reduir a pocstipus de reaccions fisicoquímiques, com per exemple les coa-

32

Internacional

Durant els darrers mesos s’han presentat a Shan-gai i Budapest dos projectes final de grau (PFG)internacionals de recerca realitzats conjuntamentper alumnat de la nova titulació de grau del’EUHT CETT-UB i el de dues institucions univer-sitàries europees: l’INFA Ile-de-France de París il’InHolland d’Amsterdam.

Les dues propostes de col·laboració internacional en matèriade recerca presentaven metodologies de treball ben dife-rents entre si:

• Amb la Universitat INFA Ile-de-France de París es va tre-ballar sobre una proposta feta i estructurada per la univer-sitat francesa. Dos grups de recerca aportats pel CETT i lide-rats per les professores Marta Oliva i Mireia Ros, es van afe-gir al projecte, que consistia a detectar la repercussió de dosgrans esdeveniments organitzats al territori espanyol: laCopa Amèrica de Vela, a València, i l’Expo Zaragoza 2008.L’escola francesa va presentar els resultats del treball, el pas-sat mes de juliol, en el marc de l’Exposició Universal deShangai i sota el títol “Evénement dans la Ville Européenne”.

• El segon projecte internacional es va realitzar de formadual i conjunta entre dos grups de recerca configurats perestudiants del CETT i de la Universitat InHolland d’Amster-dam. Es tractava de dos projectes paral·lels però diferents:un d’ells afrontava el golf a Catalunya i l’altre analitzava laoferta de fitness i wellness a la ciutat de Barcelona. La metodologia emprada era similar: des de Barcelona s’es-tudiava i es catalogava l’oferta existent i des d’Amsterdames tractava la demanda d’aquestes activitats per part delsturistes potencials holandesos. Les professores Hel·lena Puig i Isabel Giménez, del CETT, vanliderar el projecte sobre el golf a Catalunya, amb el profes-sor Arnoud van der Ham com a partner a l’InHolland; men-tre que el treball de fitness i wellness va ser dirigit per laprofessora Roos Gerritsma, a Amsterdam, i el professor Xa-vier Puertas, a Barcelona. Durant cinc mesos, els membres del equips investigadorsvan estar periòdicament en contacte per compartir els avan-ços i els processos d’investigació, i coordinar-se cap a unmateix objectiu final. Els projectes van finalitzar, el passat

juny, amb un tre-ball en conjuntd’ambdues uni-versitats a les ins-tal·lacions del CETT,que van acollirels equips d’estu-diants procedentsd ’A m s t e rd a m ,acompanyats pelrespectiu profes-sorat.Posteriorment, des d’Amsterdam es va considerar que lesconclusions obtingudes en la recerca realitzada sobre elwellness es podien donar a conèixer més i ser millor divul-gades si es presentaven oficialment en un organisme derecerca de projecció internacional. Des de l’InHolland es vaproposar a l’EUHT CETT-UB presentar-les en un congrés dela Travel and Tourism Research Association (TTRA). Com aconseqüència, la ponència va tenir lloc amb el mateix títolque el PFG, “Fitness and Wellness demand and offer duringen city break in Barcelona”, al congrés organitzat pe la TTRAa Budapest (Hongria) el setembre, "Health, Wellness andTourism, 2010". Els professors Roos Gerritsma i Xavier Puertas, en nom detot l’equip d’investigació, van presentar conjuntament elsresultats obtinguts. Als participants del congrés els va cridarl’atenció no tan sols el contingut de les conclusions, sinótambé el fet de ser un projecte que ha involucrat dues uni-versitats europees treballant conjuntament sota un mateixtema, compartint metodologies, idees i informació. Aquest era el segon any consecutiu que es duien a termeprojectes de recerca duals entre l’InHolland i l’EUHT CETT-UB. A partir de l’èxit obtingut, les dues universitats preparenmés col·laboracions conjuntes, entre les quals cal destacarles visites pedagògiques i formatives que el respectiu pro-fessorat farà als centres universitaris de les dues ciutats: laprofessora Gerritsma impartirà classes magistrals a l’alum-nat de l’EUHT CETT-UB el desembre, mentre que el professorPuertas visitarà la universitat holandesa a finals del segonsemestre del present curs. A més, ja hi ha preparades les pro-postes de recerca conjunta que es duran a terme a partir delmes de gener del 2011 (les temàtiques es presentaran durantla propera visita de la professora Gerritsma al CETT). n

Més informació: http://www.ttra-europeconference.com/

Els projectes FINAL DE GRAU del CETT creuen FRONTERES

Els professors Gerritsma i Puertas, a la conferència de la TTRA, a Budapest

33

captivat prou com per passar-hi una temporada.” Segueix vinculat al CETT, “si bé estic molt lluny per mantenir-hi unarelació directa i activa. Formo part de CETT Alumni i m'agrada apor-tar el meu granet de sorra en aquest sector turístic quan en tincl'oportunitat”. Diu que a l’Escola va rebre “una bona formació, queha sigut el punt clau per adaptar-me a qualsevol empresa i aplicarde diferents maneres els coneixements d'economia, comptabilitat,estadistica... adquirits. Mai m’hauria pensat que els reutilitzaria a lafeina, però ara s'han convertit en el meu pa de cada dia. I proces-sos que abans em generaven dubtes, ara són mecànics i de neces-sitat diària”. Pel que fa al treball en equip, reconeix el valor de la humilitat: “Ala nostra empresa, tenim una jerarquia molt poc marcada. Cadas-cú té una tasca i la feina s'ha d’haver dut a terme entre tots al

final del dia. Crec que el con-cepte being humble o sermodest/humil a la feina, faci-lita que ens puguem ajudarels uns als altres i formar aixíun equip invencible. He des-cobert que amb modèstia ésmés fàcil treballar tant ambla clientela, com amb els pro-veïdors o els col·legues. n

Jordi FLAQUÉEn Jordi Flaqué, originari de Tarragona(“a casa des de sempre hem viscut enel sector de l’hostaleria”) té 29 anys ien fa 7 que va cursar la diplomaturade turisme al CETT. Durant la carrerava treballar, per a Tuareg Viatges., coma acompanyant/traductor en el circuitd’Àfrica del Sud-Namibia-Botsuana-

Zimbabue i el circuit pel nord de l’Índia. Els darrers 4 anys ha estatal departament d'operacions de l’empresa Kobo Safaris, a l’Àfricadel Sud, però des de fa pocs dies ha passat a formar part del depar-tament de grups i incentius. “Al departament d'operacions eraencarregat, amb els meus col·legues, de revisar cadascun dels viat-ges reservats i organitzar tota l’operativa perquè el viatge es des-envolupés amb èxit. També era responsable de l'atenció al passat-ger durant el viatge i de la resolució de qualsevol situació inespe-rada, de l’atenció postvenda i la posterior al viatge. Ara em faigcàrrec de les cotitzacions, la venda i l’organització d'esdevenimentsper a grups, i de tota la part operativa, i... en un futur, espero anaravançant pel sector dels operadors turístics de viatges i aprendretant com pugui. De moment visc a Ciutat del Cap i el país m'ha

a cavall, fer una visita en heli-còpter, visitar les ruïnes gre-gues i romanes, minicreuersd’un dia, tours enogastronò-mics, escalada, trekking, snòr-quel, cursos de cuina... i visitesguiades a Nàpols, Sorrento, Po-sitano, Amalfi, Capri, Caserta...Nosaltres oferim, a més d’ex-periència i professionalitat, proximitat al client i als col·laboradors.”“Al ser una empresa petita i nova, amb ganes de créixer, hi faig detot: acompanyar la clientela a les excursions, negociar preus i con-tractes i accions de màrqueting: creació de catàlegs, pàgina web,assistència a fires mundials del turisme, contacte amb proveïdors...”“Ara busquem gent nova. Busquem anglès fluït (valorem molt al-tres idiomes), responsabilitat i seguretat en un mateix, ganes d’a-prendre i il·lusió per treballar. En definitiva, persones amb moltaprofessionalitat. Per part meva, com a sòcia de Campania Tourist iatès que puc prendre decisions estratègiques, penso aprofitar almàxim els recursos que el CETT ofereix en aquest sentit: CETTAlumni, Trobada Escola Empresa...” D’altra banda, els meus objetius personals són crèixer i seguir apre-nent, tal com faig; i professionalment, innovar la nostra imatge il’oferta, mitjançant la creativitat, essencial per diferenciar-se de lacompetència, en la resolució de problemes i l’eficàcia del treball.” n

Antic alumnat del CETT ARREU DEL MÓN...

Nina GARCIA“Treballo des que vaig començar al CETT. He tingut feines de tottipus, sempre relacionades amb el turisme: hostessa a fires, agentde viatges, cambrera, organitzadora de congressos, informadoraturística, recepcionista, i ara, com a gerent d’un petit operadorturístic incoming amb molt de futur. La disponibilitat que em vaoferir l’E3 i les pràctiques realitzades em van obrir un món de pos-sibilitats per fer contactes i aprendre a moure’m en el sector.” Aixís’expressa la Nina Garcia, de 23 anys, que ha finalitzat enguany laformació de grau en turisme al CETT. “Com a giramons que sóc, fauns mesos vaig arribar a Nàpols, al sud d’Itàlia. Vaig tenir moltasort de trobar els meus actuals socis, que buscaven algú amb expe-riència en qui confiar la gestió del seu projecte: Campania Tourist.Ara és una realitat, i ben viva. Dóna molta feina, però és apassio-nant veure com creix gràcies als nostres esforços.”“Campania Tourist és un operador turístic incoming (receptiu).Creem productes propis i els venem a d’altres operadors i agències.També ens ajudem del nostre espai web.” “La Regió Campania és una destinació amb molt potencial, però laoferta és clàssica i repetitiva. Des de Campania Tourist i com a pro-jecte innovador, oferim una altra manera de conèixer-la. La nostraoferta és variada, diferent, alternativa i es basa en l’entreteniment. El client ha de visitar però també s’ha de divertir: explorar la CostaAmalfitana en canoa, contemplar el volcà Vesuvi en una excursió

Internacional

34

Amb l’execució del Pla Estratègic de Turisme a Catalunya(2005-2010), s’ha treballat intensament en la creació deles rutes nacionals, per posar en valor turístic els recursosmés rellevants del nostre territori d’ordre natural, històric icultural d’una manera integrada i partint de la pròpiaidentitat. En aquest marc destaca en particular la recupe-ració dels braços catalans del Camí de Sant Jaume deGalícia (Camí de Santiago), per tal d’aconseguir diversosobjectius:

• Recuperar la tradició xacobea de Catalunya per tal d’incorpo-rar-la plenament en aquest gran itinerari cultural europeu que ésseguit per milers de persones de diverses procedències i ambdiverses motivacions (espiritualitat, religiositat, interès cultural...).

• Seguir desenvolupant unmodel turístic innovador,diversificat i sostenible, quees recolzi en la nostra iden-titat i que sigui capaç deposar en valor el patrimonicatalà (patrimoni natural,

històric, cultural, calendari festiu, llegendes, mites, tradicions...). • Consolidar una oferta turística que contribueix a vertebrar i aequilibrar el territori català. Els braços ja senyalitzats del Camípossibiliten la coneixença de la nostra geografia i el descobri-ment dels tresors amagats. Cada braç es pot seguir de forma totalo parcial per etapes i es pot recórrer en qualsevol direcció i sentit.

A data d’avui hi ha perfectament definit i senyalitzat elbraç major del Camí de Sant Jaume. Té uns 400 km de lon-gitud i travessa tot el país de llevant a ponent, des de SantPere de Rodes i la Jonquera, fins al monestir de Montserrati Lleida, per arribar al límit amb l’Aragó. Aquest braç prin-cipal es complementa amb 4 branques més: de Barcelonaa Montserrat, pel Llobregat i per Collserola; de Tarragona aLleida, per la ruta dels monestirs reials; de Tàrrega aBalaguer i Alfarràs, per enllaçar amb el Camí Francès; i deTortosa a Batea, seguint el Camí de l’Ebre. n

Més informació: www.camidesantjaume.catwww.camidesantjaumeperatothom.cat

Els braços catalans del CAMÍ DE SANT JAUME de Galícia

IngredientsFarcit: 250 g de carn d’ànec, 250 g de papada de porc,80 g de fetge d’ànec, 150 g de pa de motlle, 75 g deceba tendra, 7 cl de conyac, 0,1 g de ginebró, canyellaen pols, 120 ml de nata líquida, 210 g de préssec, sal fina, pebre negre mòlt.Guarnició: 25 g de festucs pelats, 80 g de fetge d’ànec,80 g de terrina de foiegras, 80 g de carn d’ànec, 20 ml d’oli d’oliva, sal fina.Puré de préssec al cardamom: 450 g de préssec, 40 g de mantega, 2 g de cardamom. Vinagreta: 100 g de rècula, 1 dl d’oli d’oliva, 0,5 dl de vinagre Cabernet Sauvignon, sal Maldon.

ElaboracióFarcit: Tallem la carn de l’ànec, la papada i el fetge endaus d’uns 3 cm, pelem el préssec i el tallem a daus moltpetits. Remullem el pa de motlle en la nata, saltem enuna paella la carn tallada, salpebrem, afegim el ginebró i la canyella i deixem que agafi color. Ho retirem de lapaella, afegim el pa remullat i el conyac, i ho barregem tot.Saltem en una paella a foc suau el préssec i la ceba tendra, ho barregem amb la resta del farcit i ho deixemrefredar. Finalment, passem el farcit per la picadora.

Guarnició: Tallem adaus d’un centímetreel fetge, la carn d’ànec i la terrina, i saltem ràpidament el fetge i la carn d’ànec. Salpebrem.Ho escorrem bé, ho deixem refredar i hi afegim la terrina de foiegras i el conyac.Terrina: Barregem el farcit amb la guarnició. Farcim unmotlle de terrina i l’envasem al buit. El submergim enaigua bullent per aconseguir un tancament total, ho dei-xem coure al forn de vapor a 75 ºC durant dues hores, horefredem ràpidament i ho deixar reposar 24 hores abansde servir.Puré de préssec al cardamom: Pelem i tallem els préssecs a daus. Coem el préssecs amb la mantega i les llavors de cardamom uns 10 minuts, a foc suau, i ho reservem.Vinagreta: Barregem l’oli i el vinagre. Netegem la rèculai l’amanim amb la vinagreta a l’hora de passar el plat.

MuntatgeA la base del plat disposem una llàgrima de puré depréssec. A un costat hi col·loquem la terrina, la rèculaamanida i la sal Maldon. n

Terrina d’ànec amb festucs

La Recepta

Recepta per a 4 persones

Coneguem Catalunya

Excursionista a Sant Pere de Rodes amb el Port de la Selva al fons. © Carme Marsal/Rafa Dominguez

35

Gràcies al treball final de màster elaborat perMar Leniz sobre el Park Güell, l’autora va sercontractada pel Museu d'Història de Barcelonaper participar en el projecte MUHBA Park Güell.Casa del Guarda. Fruit d’aquesta col·laboració,actualment és cocomissària de l'exposició per-manent del nou espai del Park Güell, la Casa delGuarda.

“Després d’obtenir el títol d’arquitecta i de treballar durantuns anys en el món de l’arquitectura, vaig decidir especialit-zar-me en el sector del turisme cultural i la gestió del patri-moni, que sempre m’havia interessat molt. Vaig fer alguncurs i algunes incursions professionals en aquest camp i,finalment, vaig optar per cursar el màster en gestió turísticadel patrimoni cultural i natural al CETT, el 2009, per tal d’ob-tenir una formació sòlida en el sector (el màster integraturisme i patrimoni, i compta amb la participació dels orga-nismes i institucions turístiques més destacats de Barcelona

i Catalunya).La realització del projectefinal del màster em va per-

metre aprofundir en untema que m’era molt

proper: el Park Güell.Jo hi havia

treballat durant uns mesos i m’haviaadonat que el parc, tot i ser un delsespais més visitats i coneguts de laciutat, era totalment incomprès pelsturistes i per la mateixa ciutadania deBarcelona. L’objectiu del meu projec-te era fer més comprensible el ParkGüell, perquè es conegués no com unsimple parc urbà o un espai d’obser-vació de la ciutat, sinó com un pro-jecte inacabat d’urbanització en el context de la Barcelonade principis del segle XX. El treball no se centrava en elsaspectes estètics, constructius o simbòlics del parc, àmplia-ment estudiats i descrits per molts autors, sinó que ho feiaen els aspectes urbanístics.Doncs bé, atesa la col·laboració del màster amb el Museud’Història de Barcelona (MUHBA), la codirectora del màster itutora del projecte, Magda Fernández, va fer saber a JoanRoca, director del Museu, que s’estava desenvolupant aquesttreball (precisament, el MUHBA estava renovant la museo-grafia d’un dels seus centres, el Centre d’Interpretació delPark Güell, ubicat al Pavelló de Consergeria). Aleshores vaigtenir l’oportunitat de presentar el meu treball i el museu emva contractar per participar en el projecte MUHBA ParkGüell. Casa del Guarda, inaugurat el passat 29 de maig.He col·laborat en aquest projecte com a cocomissària del’exposició “Güell, Gaudí i Barcelona. L’expressió d’un idealurbà”, juntament amb la historiadora de l’art Mireia Freixa, icom a coautora del plànol Gaudí/BCN. Guia d’història urba-na, també en col·laboració amb Mireia Freixa. L’exposiciórepresenta la nova proposta museològica i museogràfica delMUHBA per al seu centre al Park Güell, i explica la Casa delGuarda, el Park Güell i la Barcelona del temps del modernis-me, fent coincidir aquests tres conceptes –casa, parc i ciu-tat– amb les tres plantes de l’edifici. El plànol, disponible al’exposició, proposa un itinerari que permet continuar lavisita per la ciutat, i vol donar una visió urbana de l’obra deGaudí a Barcelona a través de tres mirades diferents: la delspromotors, la de l’arquitecte –Gaudí– i la de la ciutat.” n

Mar Leniz. Cocomissària de l’exposició "Güell, Gaudí i Barcelona. L’expressió d’un ideal urbà".

MUHBA Park Güell. Casa del Guarda.

Una antiga alumna de MÀSTER del CETT, cocomissària de l’exposiciódel MUHBA sobre el PARK GÜELL

Estudis i investigacions

© M

UH

BA -

Edu

ard

Pedr

occh

i

36

Estudis i investigacions

La total implantació dels estudis de grau al’EUHT CETT-UB, el passat curs 2009-10, ha fetpossible materialitzar un desig llargamentanhelat: la realització de projectes final de grausota la forma de seminaris-taller. Un d’aquestsprojectes ha tingut com a eix central l’anàlisi deles CIMES o Ciutats Intermèdies.

El passat 28 de juny, el Centre Tecnològic i Universitari deGranollers va acollir la presentació del projecte final de grau“Perfil i pautes turístiques de les CIMES”,* elaborat per alum-nat de l’EUHT CETT-UB i vinculat a la Càtedra UNESCO-Ciutats Intermèdies. El treball se centra en l’anàlisi d’aquestes ciutats caracterit-zades pel seu rol d’intermediació en el territori que lesenvolta, i ha estat fruit de l’excel·lent tasca de 10 estudiantsque han completat la formació: Gemma Albert, Marta Baró,Sergi Duque, Núria González, Ferran Granell, Lourdes Homs,Laia Miralles, Pol Payet, Dolores Portillo i Marc Vila. El projecte ha estat dirigit per Josep Maria Llop, urbanista,creador i impulsor de la xarxa CIMES, i director de la CàtedraUnesco-Ciutats Intermèdies, i coordinat pel Dr. Ramon Arca-rons** i la professora Isabel Crespo. Tots ells van ser presents,a més d’un nodrit grup de professorat i representants delCETT i d’altres institucions universitàries, de membres de laUnió Internacional d’Arquitectes, i de l’alcalde de Granollers,Josep Mayoral, a la jornada-seminari que es va celebrar perdonar a conèixer el resultat de la recerca.

Sobre el desenvolupament turístic de la xarxa CIMES al món

Actualment, laxarxa CIMES estàformada per 176ciutats d’arreudel món. Atès queaquest grup ésmolt heterogeni,els 10 alumnesdel CETT van optarper analitzar, amb

molt entusiasme iesforç, les possi-bilitats turístiquesd’un nombre re-presentatiu d’a-questes CiutatsIntermèdies (mésd’una cinquante-na). Així, doncs,en una primerafase de treball es va escollir un reduït nombre de ciutatseuropees, alhora que es feia una significativa selecció deciutats de l’Amèrica Llatina, Àfrica i del continent asiàtic,atès que és en aquestes zones on el turisme pot jugar unpaper clau en els processos de desenvolupament territorial.

La finalitat del projecte de grau (id’aquí sorgeix la doble formulació-perfil i pautes-) era conèixer eldesenvolupament turístic queavui dia manifesten aquestes ciu-tats, copsar les seves possibilitatsen un futur i suggerir als agentsimplicats propostes per tal que lescitades urbs optimitzin millor elsseus actius turístics i els delsterritoris de l’entorn.De les cinquanta ciutats de lesquals es va elaborar el perfil turís-tic, deu van ser escollides per a la

realització de la segona part del treball, la pauta turística:Larissa, a Grècia; San Salvador, a El Salvador; Mérida, aVeneçuela; Florianópolis, al Brasil; Corrientes i Luján, a l’Ar-gentina; Nouadhibou, a Mauritània; Sikasso, a Malí; Val-paraíso, a Xile; i Warangal, a l’Índia. Un ventall força divers iheterogeni que va permetre observar la diversitat de pro-postes formulades pels autors del projecte. n

Isabel Crespo. Professora de l'EUHT CETT-UBMés informació: www.cett.es/ace-tct

* Cal remarcar que el nom del projecte no és aleatori, ja que la CàtedraUnesco-Ciutats Intermèdies compta, en l’àmbit urbanístic, d’un Perfil i

Pautes de les CIMES, i aquesta recerca vol aportar l’estudi de la vessantturística d’aquestes ciutats.

* * Tot el grup que ha desenvolupat el projecte vol deixar constància del sentiment de dol per la sobtada pèrdua del professor

Dr. Ramon Arcarons, impulsor i ànima del PFG.

El perfil i les pautes turístiques de les CIMES, sotmesos a anàlisi

El teatre grec de Larissa

37

Entre els projectes de recerca realitzats per l’a-lumnat de l’EUHT CETT-UB com a treballs finalde grau, en figura un que paga la pena destacar.Es tracta de “La Ciutat de Repòs i Vacances. Unprojecte relegat a l’oblit”,* realitzat per MònicaLago i Mireia Camps, sota la direcció del profes-sor Xavier Puertas. L’estudi, que ja ha suscitatl’interès de diversos organismes internacionals,se centra en recuperar la memòria del primerprojecte de turisme social del territori nacionalespanyol, que serviria de model per a les actualsciudades de vacaciones.

Bona part dels projectes de recerca que s’han dut a terme al’EUHT CETT-UB, emmarcats en els treballs de final de graude la nova titulació, destaquen per la seva qualitat. Les qua-lificacions obtingudes en la seva avaluació de ben segur queestan relacionades amb l’ampliació del temps de dedicació,però també en l’aplicació de metodologies d’investigaciórigoroses (la recuperació de documents històrics originals).El treball de Mónica Lago i Mireia Camps, “La Ciutat deRepòs i Vacances. Un projecte relegat a l’oblit” fa referència,tal i com es desprèn de les conclusions, al primer projecte deturisme social que es va idear per al territori nacional espa-nyol. Segons l’estudi de les alumnes, els promotors d’aques-ta iniciativa pionera van ser el grup d’arquitectes catalansGATCPAC, liderat per Josep Lluís Sert i Josep Torrés Clavé,entre altres.A principis de l’any 1933 van idear, per a la zona del deltadel Llobregat, una ciutat de vacances amb un abast territo-rial fins i tot major que el Pla Cerdà: significava la creaciód’una gran ciutat de l’oci, concebuda com una zona ordena-da de descans i de vacances per a les masses procedents deBarcelona i les zones metropolitanes.Malgrat que, per circumstàncies que es descriuen en el tre-ball de Lago i Camps, aquesta ciutat no es va construir mai,va representar el model que més tard se seguiria per crearles residències de temps lliure, les ciudades sindicales i lesactuals ciudades de vacaciones.

Desenvolupant una línia inèdita de recerca

Aquest PFG (l’artífex de la investigació, com de tantíssimesaltres, va ser el recentment desaparegut Ramon Arcarons)**suposa una important recuperació de la memòria històrica iturística de la zona del delta del Llobregat i dels seus muni-cipis, alhora que obre una línia inèdita de recerca de turismesocial en l’EUHT CETT-UB, ja que també estableix un prece-dent pel que fa a la metodologia de recerca.El resultat de “La Ciutat de Repòs i Vacances. Un projecterelegat a l’oblit” es va presentar a les instal·lacions del CETTel passat mes de juny, en un acte que va comptar amb lapresència de l’alcalde de Viladecans, Carlos Ruiz; el tinentd’alcalde del Prat de Llobregat, Rafael Duarte; i Laura García,del Consorci del Baix Llobregat, entre altres personalitats.El projecte ha suscitat l’interès d’organismes internacionalscom ara l’Organisation Internationale du Tourisme Social(OITS, fins ara conegut com a BITS), amb seu a Brussel·les, afi de recuperar les primeres propostes de turisme dirigit aclasses socials més desfavorides. n

* Properament podreu consultar el treball a http://www.cett.es/cenrec/, al’apartat Recomanem

** Feia molt temps que el molt estimat Ramon volia donar sortida aaquest projecte, com havia anunciat en un article publicat a la revista

Delta l’any 1981 (que les autores també recullen al PFG). El fet quefinalment sigui una realitat és un homenatge a la seva memòria

i un record per part del professorat i l’alumnat.

El treball FINAL de GRAU de duesalumnes recull el primer PROJECTEde TURISME SOCIAL a Espanya

Estudis i investigacions

Plànol original del projecte. Barcelona, 1934. Font: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

38

Estudis i investigacions

La professora d’anglès de l’EUHT CETT-UB i coor-dinadora pedagògica de l’Escola d’Idiomes CETTes va doctorar, el passat mes d’abril, amb la tesi“L’avaluació de la comunicació oral en anglès LEmitjançant l’ús del portafolis en un context d’e-ducació superior”, en què va obtenir una qualifi-cació d’excel·lent cum laude. El treball, que resu-mim a continuació, l’ha dirigit el Dr. FranciscoJosé Cantero, del Departament de Didàctica de laLlengua i la Literatura de la Universitat de Barcelona.

The assessment of oral communication in English as a foreign language throughportfolios in a higher education context

The Spanish higher education community has been prepa-ring in the last few years for the introduction of theEuropean Higher Education Area (EHEA), which is supposedto involve new methodological approaches to teaching andlearning based on constructivism. Such pedagogical con-ception should entail decentralising the classroom as a lear-ning context and preparing the students for autonomous,lifelong learning, as well as incorporating competences incurricula to promote the transfer of knowledge in a profes-sional environment. This should be linked to a coherentassessment conception (Colén, Giné & Imbernón, 2006).As a professor of English as a foreign language (EFL) at EUHTCETT-UB and the coordinator of the Foreign LanguagesDepartment, the need to conduct an action-research projectto face up to this challenging situation was imperative. Themodel provided by Strickland (1988) was used as a basis.In the academic year 2006-2007 teachers and students atEUHT CETT-UB were not familiar with the learning portfolio,so a first contact with that tool was perceived as necessary.Portfolio implementation was planned as a pilot action tobe carried out among one group of 18 students of theDiploma in Tourism, and after collecting and processingqualitative data, the results were analysed and led to revie-wing the initial plan.

This gave birth to a second research cycle in the academicyear 2007-2008. A new action was planned and put intopractice with the participation of two groups of 18 studentsof EFL for one term (4 months). The general purpose consis-ted in analysing the use of the portfolio as a teaching-lear-ning-assessment tool in order to develop specifically theoral competences of Tourism students. The participants were required to elaborate a portfolioincluding different types of evidence related to diagnostictasks, projects, writings -which this time were not regardedas research materials-, oral presentations, pronunciationactivities and other oral production tasks. The main pedago-gic objectives consisted in setting out a competence-orien-ted teaching-learning-assessment approach, designing andundertaking a wide variety of oral tasks and carrying outcomplementary oral assessment procedures.Data were collected through three different sources: a rese-arch diary, opinion questionnaires filled in by the studentsand recordings of the learners’ oral speeches. The qualitati-ve information they provided was processed by means ofdescriptive statistics and other techniques and then trian-gulated (i.e. contrasted for verification). The analysis of theresults led to the final conclusions shown in the image,which would have implications on the curriculum design ofEFL credits within the new Degree in Tourism and HospitalityManagement, implemented in the academic year 2009-2010. A door had been opened. n

MONTSERRAT IGLESIAS, professora d’anglès del CETT, es doctora amb una TESI excel·lent

L’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT s’adhereix a la Red Indaga.Fruit d’aquesta incorporació, el CETT aporta la seva experiència en els àmbits científic, tècnic, culinari i empresarial a la Red Indaga (xarxa temàtica sobre innovació, investigació i desenvolupament aplicat a la gastronomia). Indaga va néixer l’any 2006 amb l’objectiu de coordinar les activitats d’investigació i desenvolupament que es duen a terme en les diferentes universitats espanyoles, fundacions, escoles icentres tecnològics, per fer-les visibles al sector productiu i a la societat. La seva finalitat és reunir elmajor nombre d’investigadors de l’àrea de la gastronomia per aprofitar les capacitats i infraestructuresdel personal que treballa en els diferents centres d’investigació.

El CETT forma part del Grup de Treball del Pacte per al’Ocupació de Qualitat a Barcelona. El passat 28 de maig, la directora generaldel Grup CETT, Maria Abellanet, va ser convidada a formar part del Grup de Treball del Pacte per al'Ocupació de Qualitat a Barcelona (2008-2011), dedicat al comerç i el turisme. Aquest grup té com afinalitat impulsar una formació turística i una professionalització de qualitat per garantir una ofertaturística d'excel·lència. L'objectiu de la sessió de treball que va tenir lloc a la seu de Barcelona Activa va ser el debat “Turisme i professionalització: reptes, necessitats i mesures”. En el transcurs del debat es van tractar l'anàlisi i la diagnosi de l'oferta formativa que permeti la seva avaluació i optimització; l’anàlisi qualitativa de les necessitats formatives de l'activitat turística; les mesures i incentius a lacapacitació i qualificació dels treballadors; les mesures per afavorir un millor nivell d'idiomes; les iniciatives per donar més prestigi a la professió; les mesures que afavoreixin la qualitat i la retenciódels treballadors, o el foment de l'emprenedoria, entre d’altres temes.

El president de la Generalitat rep a representants del sectorturístic català. El passat 18 de juny es va presentar al Palau de la Generalitat la nova campanya institucional de promoció turística de Catalunya. Prèviament a aquest acte, el consellerd'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, va convocar una reunió amb un petit grup de representants del sector turístic català, que va ser presidida pel president de la Generalitat, José Montilla. Dins d’aquest grup de 19 d'experts hi havia quatre antics alumnes del CETT: Maria Abellanet, directora general del Grup CETT; Rafa Serra, president de l'UCAVE; Santi Soteras, president executiu del Grup Soteras; i Delfí Torns, director de l’Àrea de SERHS Turisme i Viatges.

L’Escola d’Hoteleria, escollida per participar en el 175è aniversari de les Bodegas González Byass. El dia 23 de setembre va tenir lloc, a Xerès, el sopar de celebració del 175è aniversari de les Bodegas González Byass, amb la presència de més de 500 convidats. El menú el van compondre diversos plats elaborats per escoles d’hostaleria escollides per participar en el sopar, com a part d’un concurs. En aquesta ocasió, l’EHT va ser escollidaper oferir el primer plat: Vieires, ceps i tòfona d’estiu. L’alumne que va representar l’escola i que tambéva resultar guanyador del certamen va ser Marc Castells, de 2n de tècnic superior en restauració, quedurant la realització del sopar va estar acompanyat pel professor Òscar Teixidó.

El CETT assisteix a les jornades R+D+I per Afrontar ReptesSocioeconòmics. El passat 27 de setembre, el CETT va ser convidat a assistir a la primera de les jornades del cicle R+D+I per Afrontar Reptes Socioeconòmics: Oportunitats per a Catalunya,organitzada per Talència, l’Agència de Recerca de Catalunya. Aquesta jornada, titulada R+D+I enProductes i Serveis per a la Cultura, el Turisme, el Comerç, l’Esport i el Lleure, tenia per objectiu presentar i impulsar l’orientació estratègica en recerca i innovació sorgida del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI) i concretada en el Pla de Recerca i Innovació (PRI) de Catalunya2010-2013. El programa de la jornada, que va tenir lloc al World Trade Center Barcelona, va incloureuna taula rodona i dos tallers de prospectiva. Per part del CETT, els professors Eugeni Osàcar i NayraLlonch van participar en el primer taller, “Generació de productes culturals i d’oci i difusió cultural”,mentre que Maria Abellanet i l’adjunta a direcció general del Grup CETT, Elisabet Ferrer, ho van fer en el segon, “Anàlisi del consumidor: evolució demogràfica i comportament del consumidor”.

TOT FLAIX

39

• Adey, P. Mobility. London: Routledge, 2009.

• Arrieta Urtizberea, I. Activaciones patrimo-niales e iniciativas museísticas: ¿por quién?y ¿para qué? Pàg. 95: "Museografías all'aperto y turismo cultural: el caso deIbiza", de Nayra Llonch. Bilbao: Universidaddel País Vasco, 2009.

• Canestrini, D. No disparen contra el turista.Un análisis del turismo como colonización.Barcelona: Bellaterra, 2009.

• De Gabriel, J.Ll. Internet marketing 2.0.Barcelona: Reverté, 2010.

• De Querol, B. Manual de gestión del turismocultural en Cataluña. Córdoba: Almuzara,2009.

• La actividad turística española en 2008.AECIT. Madrid: Ramón Areces, 2009.

• Lugo, I. En la mesa del César. Los sabores de la antigüedad mediterránea para gas-trónomos de hoy. Barcelona: Viena, 2010.

• Miralbell, O. (coordinador); Arcarons A.;Capella, J.; González F.; Pallàs, J.M. Gestiónpública del turismo. Barcelona: UOC, 2010.

• Muñoz, A. Geología y vinos de España.Madrid: Colegio Oficial de Geólogos, 2009.

• Muñoz, J. Vinos especiales. Barcelona: Scyla Editores, 2010.

• Nigel Morgan, N.; Pritchard, A.; Pride, R.Destination branding: Creating the uniquedestination proposition. Oxford: Elsevier,2010.

• Okumus, F.; Altinay, L.; K. Chathoth, P.Strategic management for hospitality and tourism. Oxford: Elsevier, 2010.

• Peralba, R. El posicionamiento de la "MarcaEspaña" y su competitividad internacional.Madrid: Pirámide, 2010.

• Riba, M.; Muñoz, B. Pautas prácticas parauna dieta sana. Alimentación y juventud.Capítol 8, "Cocina para jóvenes", realitzat

per Brauli Muñoz i Isabel Puigdueta.Barcelona: Erasmus, 2009.

• Simon Hudson, S.; Hudson, L. Golf Tourism.Oxford: Goodfellow Publishers, 2010.

• SITCA. Turismo planificación y gestiónestratégica. València: Universitat Politècnicade València, 2009.

• Smith, M.; Puczkó, L. Health and wellnesstourism. Oxford: Elsevier, 2009.

• Torres, M. Barcelona metro a metro. Unviatge històric. Barcelona: Alreves, 2010.

• Tugores, J. El lado oscuro de la economía.Barcelona: Gestión 2000, 2009.

• Wellness and tourism Mind, body, spirit,place. Editat per Robyn Bushell, Pauline J. Sheldon. New York: CognizantCommunicaion Corporation, 2009.

• Yearbook of Tourism Statistics. Data 2004-2008. Madrid: OMT, 2010.

Recursos turístics

40

Vinos especiales

Juan Muñoz RamosScyla Editores

Aquesta obra està dedicadaals vins especials mésimportants del món: els ques'estudien i es coneixen perseparat, com ara el Porto, el

Madeira, el Marsala, els vins de gel i els de retsina, elsrancis, els de missa, les misteles de França, els tipusvermut, el Malamas d'Argentina i altres begudes quees produeixen a partir del vi, com ara les sangries i si-milars. Vinos especiales és una obra imprescindible del'expert sommelier Joan Muñoz, que exposa de formaclara les característiques especials d'aquests vins i elsdota de personalitat per demostrar tota la seva rique-sa històrica i cultural. Són grans vins del passat, delpresent i del futur, en què la quantitat no està renyi-da amb el gaudi i la qualitat.

Gestión públicadel turismo

Oriol Miralbell (coord.), Ramon Arcarons, Josep Capellà, Francesc González i Josep Maria Pallàs.UOC

A manera de guia per a la comprensió de les polí-tiques turístiques, aquest llibre il·lustra l’impacteque han tingut en el desenvolupament del turis-me, així com la gestió que fan les administracionspúbliques. Amb un plantejament transdisciplinar,analitza les tendències actuals en la gestió públi-ca del turisme i proposa una reflexió sobre la res-ponsabilitat que aquesta gestió té en l’èxit delsdestins. Alhora, examina la importància de l’anàli-si de la conjuntura i l’activitat turística, essencialsper planificar el desenvolupament del sector.

Activaciones patrimoniales e iniciativas museísticas: ¿porquién? y ¿Para qué?

Iñaki Arrieta Urtizberea (ed.)Universitat del País Basc

L’obra descriu i analitza processos d’activació del patri-moni cultural de la “comunitat”. Els treballs que s’hiinclouen presenten experiències europees i america-nes, i mostren un panorama divers i complex del camppatrimonial i museístic, i diferents aproximacions enfunció de la posició que ocupa cada autor pel que faals béns culturals. La Dra. Nayra LLonch , professora del’EUHT CETT-UB, n’ha escrit el capítol "Museografiaall'aperto i turisme cultural: El cas d'Eivissa". A més dela publicació en paper, l’obra es por trobar a www.pasosonline.org/Publicados/varios/Activ_Pat_IArrieta2009.pdf

Pàgines web d’interès

En la mesa del César. Podeu trobar tota la informació sobre el llibre d’Isabel Lugo a la pàg. 25 d’aquest Tot CETT.

Sferificaciones y macarrones. La ciencia en la cocina tradicional y moderna. Trobareu més informació sobre l’obra de Claudi Mans a la pàg. 31.

Cuina i restauraciówww.clubdecuines.catwww.gastronomiariojana.comwww.cuinavolcanica.cat

Ociwww.barcelonaturisme.com/museus www.gaudicentre.cat www.surfcantabria.com

Recerca turísticawww.turistec.org www.monstbenet.cat/ca/alicia www.ub.edu/mapaturismecat

Serveis complementariswww.turismeperatothom.comwww.wikiloc.com www.witur.com

Destinacions turístiqueswww.turismoa.euskadi.netwww.turismotailandes.comwww.lloretdemar.org

Allotjamentwww.springhoteles.comwww.himalaiahotels.comwww.prestigehw.com

Blocswww.3viajesaldia.comhttp://blocdeviatges.blogspot.comwww.larutadelaseda.cat

Agències de viatgewww.muchoviaje.com www.bestours.eswww.logitravel.com