200 consells i estratègies

Brenda Boyd Traduït per: Associació Asperger de Catalunya

ÍNDEX

Com utilitzar aquest llibre quan hi ha un problema..............................................

Introducció...........................................................................................................

1 Traçant les bases...................................................................................

Preocupa't per tu.........................................................................................

Acceptació i comprensió..........................................................................

Construint l'autoestima.......................................................................

Reduint l'ansietat..............................................................................

2 Emfatitzar el millor del teu fill......................................................................

Estendre un pont sobre el buit social i emocional...............................

El millor acostament.................................................................................

Animar a la motivació i al compliment..............................................

Manejar els moments difícils.................................................................

3 Problemes comuns de la A a la Z.............................................................

Agressió i enuig.........................................................................................

Assumptes escolars......................................................................................

Assumptes sensorials..................................................................................

Menjar.........................................................................................................

Depressió.................................................................................................

Dificultats d'atenció..............................................................................

Escriptura......................................................................................................

Esdeveniments especials, ocasions socials i sortides.....................................

Habilitats motores i coordinació...........................................................

Anar al llit i dormir...................................................................................

Llenguatge i conversa...........................................................................

Perfeccionisme...........................................................................................

Rigidesa.......................................................................................................

Supervisió dels deures.........................................................................

4 Unes paraules de reflexió personal..........................................................

El regal.....................................................................................................

El que he après..................................................................................

Planeta Asperger........................................................................................

Informe donis del planeta Asperger..............................................................

Apèndixs

1.- Anàlisis del comportament aplicat (ACA)....................................................

2.- Planificar una intervenció ACA................................................................

3.-Una economia de fitxes...............................................................................

4.- Cartell de normes......................................................................................

5.- El meu llibre d'emocions............................................................................

6.- Coses que es poden fer i coses que no amb l'enuig ..............................

7.- Vocabulari d'emocions...............................................................................

8.- Maneres de guanyar cares felices ☺ i cares tristes ...............................

9.- Fragmentar una tasca en petits passos ....................................................

10.- El joc del discurs clar..............................................................................

11.- Quan es fereix no sempre és intencionat................................................

12.- Burles i molèsties.....................................................................................

13.- Què és el bullying?.................................................................................

14.- Coses a fer i coses que no amb el bullying ............................................

Pàgines web útils................................................................................................

Bibliografia............................................................................................................

Com usar aquest llibre quan hi ha un problema

Hi ha dues maneres de buscar de forma ràpida idees que et poden ajudar per a un problema específic.

1 . Mirant l'índex

2 . Buscant a Problemes comuns de la A a la Z

Aquest capítol es centra en alguns problemes comuns en la Síndrome d’Asperger i estan ordenats alfabèticament.

Introducció

Ser pare és una de les tasques més importants del món, però com aprenem a ser-ho? Per a altres tasques necessitem un entrenament formal i qualificacions, però en general nosaltres esperem saber com fer de pares. La majoria de les coses que aprenem normalment ho fem observant als altres – en particular com els nostres pares ens han pujat. Normalment això funciona sense problemes, però quan tens un fill/a amb Síndrome de Asperger (SA) pot ser difícil de vegades saber com actuar. Els nens/es amb SA representen tot un desafiament – a més de molts dubtes. Els pares de nens/es amb SA tendim a entendre'ns entre nosaltres, perquè les nostres experiències són similars. Però és gairebé impossible que algú t'entengui de debò, i això significa que et pots acabar sentint-te molt sol.

Jo tinc dos fills, un fill i una filla. La meva filla ara ha crescut i és una persona agradable, equilibrada i amigable. Quan ella era petita era fàcil de dur i es conformava amb tot, així que no va ser difícil pujar-la. Però amb el meu fill Kenneth tot va ser diferent des de del principi.

Quan Kenneth era petit, em semblava que només tenia problemes i preocupacions amb ell, i durant anys ningú entenia perquè. Molts dels problemes, no eren inusuals en certa forma, i de vegades intentava convèncer-me que a molts dels altres nens els passava el mateix. Però en el meu cor sabia que hi havia alguna cosa diferent. Les dificultats de Kenneth eren molt extremes, i a més semblava que creixien amb ell. Des de fora ell semblava un nen mal educat, amb mal comportament i infeliç, i jo ho odiava. De vegades em culpava a mi mateixa i de vegades el culpava a ell. Quan als vuit anys finalment li van diagnosticar la Síndrome d’Asperger (o autisme d'alt rendiment, segons amb qui parlis), se'm van barrejar tot tipus de sentiments. Una part meva estava nerviosa i trista pel seu futur. L’altra part meva se sentia alleujada perquè ara tenia una explicació. Dintre de tot, vaig pensar que m’ajudaria molt tenir el diagnòstic.

Però encara em sentia molt sola i descoratjada amb la tasca que havia de realitzar. Ningú que conegués semblava entendre'm. I pitjor encara, ningú semblava capaç de donar-me cap consell que em pogués ajudar.

El diagnòstic sovint marca el final d'una dificultat i fa lligar caps als pares. Quan nosaltres comencem a buscar sobre la Síndrome d’Asperger, vam poder entendre moltes coses. Però el diagnòstic no fa que desapareguin els problemes. Encara teníem molta feina a fer i moltes vegades les millors estratègies educatives per a nens ordinaris no funcionaven. Sovint semblava que tot i tenir la paciència d'un sant i la saviesa de Salomó no era suficient.

Manejar les necessitats i desafiaments d'un nen amb SA és una gran responsabilitat i un treball molt dur. No hi ha solucions màgiques per a canviar això. Aquest llibre pretén donar algunes idees i eines més que ser un dogma.

Espero que llegint-lo puguis trobar idees que t'ajudin a manejar problemes específics a mesura que et vagis trobant amb ells. Espero també que almenys alguns dels suggeriments t'ajudin a tenir una vida més fàcil a tu i a la teva família.

Com està organitzat aquest llibre

Hi ha idees, estratègies i consells a tot el llibre, cadascuna numerada a mesura que va apareixent. Estan totes emmarcades perquè siguin més fàcils de trobar. El llibre està organitzat de la següent manera.

1.- Traçant les bases

Aquest capítol suggereix maneres per a ajudar al nen/a amb SA a sentir-se estimat i acceptat i explora algunes de les raons de perquè això pot ser difícil d'aconseguir. També inclou comprensió, construir l'autoestima i reduir l'ansietat.

2.- Emfatitzar el millor del teu fill/a

Aquest capítol explora la millor manera d'acostar-nos i manejar a un nen/a amb SA, i suggereix algunes maneres d'ajudar-lo a aprendre habilitats socials i emocionals. També inclou idees per a animar a la motivació i al compliment i com manejar els moments difícils.

3.- Problemes comuns de la A a la Z

Aquest capítol se centra en alguns problemes habituals d'un en un, explorant-los amb detall i suggerint maneres de manejar-los.

4.- Unes paraules de reflexió

He inclòs alguns dels meus pensaments sobre l'experiència de tenir un fill amb SA. També he posat el que he après i “un informe del Planeta Asperger”

Unes paraules sobre els germans

És molt fàcil que els altres nens de la família es sentin ignorats quan tenen un germà o germana amb SA que necessita molta atenció. Poden acabar sentint ressentiment i els pot semblar que són castigats per tenir millor comportament i fer menys demandes. Això pot pal·liar-se incloent-los a tots (en la mesura del possible) en les idees que estàs utilitzant amb el teu fill/a amb SA. Moltes d'elles ho requereixen i són de gran ajuda amb qualsevol nen. I algunes són molt divertides!

Nota per a altres persones que no són pares

Els pares solen ser els primers que s'encarreguen dels nens/es. Però altres persones poden tenir també un rol molt important, per exemple, els avis, oncles, parents, professors, cangurs i amics. Aquestes persones sovint realitzen un gran treball ajudant a tenir cura dels nens/es. Així que, encara que ells no són els pares, aquest llibre també va dirigit a ells.

Unes paraules sobre el gènere

Per alguna raó, hi ha molts més homes que dones diagnosticats de Síndrome d’Asperger. És per aquest motiu que jo em refereixo al nen com “ell” al llarg del llibre. L'altre motiu és que m'era més fàcil. Però evidentment, tot el que surt en el llibre és aplicable a noies/nenes Asperger igual que als nois.

Com em refereixo als nens

Al llarg del llibre, sempre que parlo de “nens amb Síndrome d’Asperger” ho faré referint-me a ells com “nens SA”. La raó és que el meu propi fill prefereix aquesta descripció i espero que ningú es senti ofès per aquest motiu.

Traçant les bases

Preocupa't per tu

La major necessitat de qualsevol nen és la necessitat d'amor i suport incondicional. Els pares ho fan de manera intuïtiva. Nosaltres sabem que l'amor incondicional és la força més poderosa de la terra. Quan un nen es sent segur, estimat i acceptat tal i com és, això li permet progressar adequadament en qualsevol àrea de la seva vida. D'acord que la nostra tasca com pares no és només estimar-los, però estic segura que en el fons ells saben que són estimats. Aquesta és la base sobre la qual intentem construir tota la nostra educació.

Amb un nen SA això pot ser molt difícil. Hi ha molts motius per a això. Per exemple, ell tendeix a tenir un acte/imatge poc realista, sofreix molta ansietat; té molts problemes socials, és difícil de motivar i el seu comportament pot ser molt difícil de manejar. Tot això li provoca problemes extrems per a relacionar-se amb el món. Però això significa que ell, necessita encara més escoltar del pares, alt i clar, el missatge: “Mai deixarem d’estimar-te”.

Més endavant suggeriré maneres específiques de donar el missatge per tal que el nen pugui caminar sentint-se segur, estimat i acceptat.

Quan tens un nen SA aviat descobreixes que ell et necessita una vegada i una altra. Però hi ha molt bons motius pels quals tu t'has de cuidar abans que qualsevol altra cosa. Quan un nen té SA, això té un gran impacte no només a la seva vida, sinó també a la vida dels quals estan al seu voltant, especialment a la dels pares. Si nosaltres no estem bé, construirem progressivament una relació amb estrès, ressentiment i ira, la qual cosa ens iran minant i ens danyarà a tots dos. Si això succeeix durant un període llarg de temps, ens irem cremant uns als altres, esgotant i acabarem malalts físicament.

Acabarem sense poder fer res i sense res que oferir-li a ell, i llavors tothom surt perjudicat. Per tant, abans de començar a buscar i atendre les necessitats del teu fill, primer mira si les teves estan cobertes.

Consell 1 Mantén-te ben abastit (el consell “nevera”)

Pensa en tu com si fossis una nevera plena de menjar! Quan estàs ben abastit, tens molt que donar, no només als teus fills, també a les persones importants de la teva vida, quan ells ho necessiten. El problema és que com més dones, menys abastit et quedes. Si no la tornes a emplenar, cada vegada tindràs menys que oferir i un dia, potser, no puguis donar gens. Així que de tant en tant “fes una ullada a la teva nevera”. Mantén-te “ple” amb les coses que necessites, així estaràs bones condicions per a de donar al teu fill el que ell necessita.

Marca't fer coses de forma regular només per a tu: temps lliure, anar al gimnàs, prendre un bany relaxant, veure una pel·lícula, anar a passejar, escoltar la teva música favorita... Qualsevol cosa que et faci sentir bé i t'aporti benestar. I si de cop i volta et sents culpable, NO HO FACIS! Repeteix-te que estàs abastint la teva nevera per a poder oferir-li més a les persones que estimes.

Consell 2 Envolta't de suports.

Cal tenir forces per a establir la millor xarxa de suports possible perquè el teu puguis acudir a ella. És molt útil tenir a gent amb qui confiar i delegar o que et puguin tirar una mà perquè prenguis un respir. Accepta els oferiments d'amics o de la família. No treus gens positiu de convertir-te en un màrtir tirant-te'l tot a les teves esquenes. Connecta amb els serveis mèdics, serveis socials... de la teva zona per a veure quines ajudes pots obtenir. Si pots permetre't pagar algun tipus d'ajuda extra, serà una bona manera de mantenir-te sa física i mentalment. Sovint els estudiants agreixen l'oportunitat d'atendre al teu fill unes hores a la setmana, especialment si estan estudiant una mica relacionat amb les dificultats del teu fill.

Pots penjar un anunci en l'escola o en el periòdic local (però evidentment assegura't que la persona què agafes és l'adequada).

Consell 3 No et prenguis les coses personalment.

Com pares, vam esperar posar molt afecte en tot el que fem pels nostres fills. Però hi ha moments, quan vam necessitar que aquest amor “sigui de tornada” que són molt especials. Són moments d'alegria i seguretat. Una mica difícil per als pares de nens amb SA és que ells no sempre senten que han de “retornar-nos” aquest amor.

Això pot ferir quan no reps el que necessites del teu fill: un somriure amable, una paraula agradable, o, pitjor encara, quan el seu comportament sembla hostil. És important que no et prenguis això com una mica personal perquè ell no ho fa per a ferir-te. No importa com es comporti, el teu saps que ell et vol i que necessita del teu amor també.

Consell 4 No oblidis altres àrees de la teva vida.

Atès que els nens SA necessiten tant temps i energia, atendre'ls pot acabar ocupant-te tot el temps si el teu els deixes. És fàcil acabar abandonant els teus altres interessos o distraccions. Intenta mantenir un equilibri entre tenir cura del teu fill i atendre les teves altres relacions i interessos.

Consell 5 Es realista quan parles dels problemes.

De vegades hi ha tantes dificultats que treballar que sembla que et sobrepassin. És impossible arreglar totes les coses alhora, així que per on vas a començar?

Veu a poc a poc i afronta la situació de manera realista. Fes una llista dels problemes que tens i realitza una escala de prioritat en funció de la seva urgència.

Això dependrà de coses com la serietat de l'assumpte i quants problemes està causant, a tu i als altres. Pot ser útil fer aquesta llista amb la parella o amb un amic.

Un gran avantatge d'afrontar els problemes d'aquesta manera és que una vegada has decidit centrar-te en els problemes més urgents, et pots permetre un respir i delegar un poc en els altres.

Consell 6 Posa't les fites SMART

No esperis massa de tu o del teu fill ràpidament. Quan estàs intentant aconseguir un progrés en un àrea, fes-lo pas a pas Pren-te un temps per a fer les teves fites SMART. SMART significa

• Petit (Small)

• Mesurable (Measurable)

• Possible d'arribar a (Achievable)

• Realista (Realistic)

• Temps concret (Time based)

Per exemple, una fita que no és SMART podria ser per al teu fill “ser educat”. La fita SMART podria ser “ser educat amb tres persones al llarg del dia”

Consell 7 Permet que les estratègies siguin la clau, no la meta

Recorda que els consells i les estratègies són per a servir-te, i no al revés. Per tant, es flexible. Si una idea et funciona, utilitzar-la sempre que puguis. Però si un consell no et va bé o et fa sentir malament, simplement, ignora'l. Confia en el teu judici. Tu saps què és el millor per al teu fill. Però tingues present una cosa, el temps pot causar diferències: una cosa que no funciona avui, pot funcionar dintre de sis mesos o al revés. Així que intenta les coses més d'una vegada; observa què funciona amb el teu fill i segueix la teva intuïció.

Consell 8 Intenta no espatllar-li

És un gran error sobreprotegir a qualsevol noi deixant-li fer massa el que ell vol o donant-li masses coses. Quan ho fem, ens fem la vida més difícil perquè acabarem amb un noi molt exigent i difícil de complaure. Però és molt fàcil caure en aquest parany i “espatllar” a un nen SA per diferents raons.

Per exemple:

• Sentim pena per ell quan la vida li és dura i volem fer-li millor.

• Ell sempre demana i insisteix per a aconseguir el que vol, i és més fàcil donar-li que suportar la seva insistència.

• Òbviament volem que sigui feliç i ens sentim culpables i responsables quan està disgustat. (fins i tot quan el seu disgust és totalment irracional)

El motiu fonamental per a ser indulgent amb ell és que volem que sigui feliç. El que hem de pensar és que ser excessivament indulgent amb ell mai el farà feliç a llarg termini. Això només li dóna un punt de vista de la vida absolutament erroni i li deixa un futur de misèria i decepció. És difícil dir “no” de vegades, però serà la manera de fer les coses més agradables per a tu i per al teu fill.

Un suggeriment per a quan ell demani una mica, és proposar-li que sigui com un premi pel seu bon comportament. Per exemple, si us demana un video joc, digueu “m'encantaria donar-te el video joc, i crec que ho hem de reservar com premi per a quan el teu...”

Consell 9 Cerca algú amb qui parlar

Assegurar-te que no et guardes tots els teus sentiments dintre. Necessites almenys una persona en qui confies per a explicar-li com et sents realment. Pot ser algú de la família, la teva parella, un amic... El més important és que tinguis l'oportunitat de deixar-te anar de tant en tant. Parlar realment ajuda!

Consell 10 Mares – desenganxeu-vos

Les mamàs en particular tenen l'hàbit de sentir-se culpables tret que ho facin tot pel seu fill. Nosaltres necessitem desenganxar-nos d'aquest hàbit, perquè ningú es preocuparà per a nosaltres si no ho fem nosaltres mateixes. No és fàcil de fer. Pensa en el consell que donen les companyies de vol: “En cas d'emergència posi's primer l'oxigen vostè abans d'intentar ajudar als altres”.

Recorda: una de les millors maneres d’ajudar a un nen és tenir cura de la seva mare!

Consell 11 No li donis més importància de la que té

Per als que no coneixen la dificultat del vostre fill, sovint els pot semblar rude, arrogant i maldestre. Quan la seva conducta provoca mirades de desaprovació o comentaris, el nen normalment no se n'adóna. Però els pares podem ser conscients de tots els signes de desaprovació i judici molt fàcilment. La pròxima vegada que et sentis avergonyit i disgustat per com la gent jutja al teu fill o a tu, recorda això: “Als qui no tenen el problema els importa però als qui el tenen els és indiferent”

Acceptació i comprensió

Pot ser molt difícil per a un nen amb SA trobar acceptació a la societat. Ell sempre “ho fa malament” socialment i trenca normes que ell no sabia ni que existien. I el món tracta molt asprament a les persones que trenquen les normes que no estan escrites. Això implica càstigs cruels com el ridícul, el bullying i el aïllament. Però de vegades també els pot resultar difícil trobar acceptació a casa. Una raó d'això és que el seu comportament necessita de molta correcció i ells poden acabar sentint-se com si tot el que escoltessin fossin crítiques. Una altra raó és que els pares tinguin una actitud negativa enfront del diagnòstic del SA. El nen amb SA necessita i mereix sentir-se acceptat i comprès com una persona única i vàlida de la qual el SA només és una part d'ell. Aquí exposo alguns suggeriments perquè els pares puguin ajudar a pal·liar aquestes necessitats.

Consell 12 Acceptar el diagnòstic

Si som honests, molt pocs pares reben el diagnòstic amb els braços oberts. Sempre diem, d’entrada, que no volem “etiquetar” al nostre fill i tendim a negar-ho i a resistir-nos tant com podem. Però realment hem d'anar amb compte amb el missatge que fem arribar al nostre fill.

He escoltat a vegades que els pares passem per un període de dol quan rebem el diagnòstic. Potser aquest és el procés natural, però si ho treballem massa, aquest pot allargar-se i ser molt dur, pot portar-nos a un altre desenllaç.. Necessitem desafiar-nos a nosaltres mateixos amb el fet que estem fent el dol d'una il·lusió – la il·lusió del nen que haguéssim volgut tenir. En el moment que comencem a desfer-nos d'aquesta il·lusió, som lliures d'acceptar o rebutjar el meravellós fill que tenim.

El nostre fill amb SA necessita que estiguem orgullosos d'ell i que li acceptem de manera incondicional, i això implica acceptar la seva Síndrome d’Asperger.

De manera que negar el SA, és negar també al nostre fill, de la mateixa manera que acceptar el SA és acceptar i abraçar-lo.

Consell 13 Buscar més sobre la Síndrome d’Asperger

Encara que tots els nens amb SA són únics, ens pot “obrir els ulls” descobrir que tenen molt en comú. Sovint, com més sabem sobre el SA, més entenem al nostre fill. El coneixement és poder i, després de tot, diuen que comprendre és perdonar!

El primer llibre que molts pares han llegit per a conèixer el que és el SA és el de Tony Attwood (1998). És un bon principi. Quan ho vaig llegir, recordo que vaig pensar “Com pot ser que aquest home conegui tan bé al meu fill?”. Hi ha molts altres llibres excel·lents disponibles i també pàgines web (Veure Pàgines web útils i bibliografia al final del llibre). També pots entrar en algun grup de suport local. Totes aquestes coses poden ser molt informatives i poden ajudar-te a no sentir-te tan sol.

Pot arribar el moment que el nen mostri interès a trobar coses sobre el SA. Si és així, parla amb ell de manera oberta i calmada. No permetis que el nom l’espanti. Assegura't que entengui que la paraula “síndrome” és simplement una manera passada de moda de dir “com” i que el Sr. Asperger era un home austríac que estava molt interessat en els nens com ell. Deixa’l llegir llibres si vol i anima a la resta de la família perquè també mostrin interès i s'impliquin. Pot ser divertit debatre sobre els trets SA i pensar qui més de la família pot tenir-ne algun. Cerca a la xarxa i veuràs que hi ha molts famosos que es creu que poden tenir trets SA. Pot ser un procés d'aprenentatge per a tots!

Consell 14 No li pot anar en contra?

Sovint és difícil dir què és capaç de fer un nen amb SA i què és millor no esperar d'ell. A mesura que comences a entendre més el SA, això et pot ajudar almenys, a començar a veure què és el que ell no pot fer, del que ell no podrà fer.

Recorda que els nens amb SA sovint tenen dificultats amb coses que els nens ordinaris fan de manera natural. En moltes situacions, ells necessiten una ajuda extra i una guia en coses que no esperaves. De manera que no hem d'assumir automàticament que el nen entén coses i sap el que s'espera d'ell només perquè per als altres nens és obvi.

Consell 15 Comprendre la seva rigidesa (trens versus cotxes)

Una de les claus sobre el SA que necessitem comprendre per a aconseguir millorar és la seva rigidesa: a ells els disgusten els canvis i necessiten molta rutina. Tendeixen a tenir idees molt fixes i poden ser obsessius i obstinats. La rigidesa ens ajuda a explicar molts dels seus trets més incomprensibles i irritants. (Veure p . per a una anàlisi completa de la rigidesa) Perquè la gent amb SA insisteix a ser tan rígida? Sabem que se senten més segurs quan la seva vida és previsible i precisa. Potser ser rígids els dóna la sensació que ordenen un món que ells troben caòtic i això els ajuda.

L'analogia de “trens versus cotxes” ens dóna una idea de com és la rigidesa del SA. Aquesta compara la ment de l’Asperger amb un tren que va per una via, i com una mica oposat trobem la ment neurotípica, que se sembla més a un cotxe o a una carretera. La diferència principal entre un tren que va per una via i una carretera és que la via del tren és rígida. Quan el tren comença la seva jornada ha de seguir el seu recorregut d'una manera previsible fins que arriba a l'última estació. Els cotxes, en canvi, no són previsibles. El conductor veu moltes més possibilitats. Ells poden canviar el recorregut, girar on vulguin, parar o canviar d'adreça.

Aquesta analogia em va ajudar a entendre moltes coses sobre el meu fill que eren com un trencaclosques per mi. També em va ajudar a entendre que ell no era rígid i obstinat voluntàriament. És una gran dificultat per als nens amb SA ser flexibles.

Consell 16 Investigar les raons de la seva conducta pobra

Més endavant es presenten un munt d'idees per a abordar problemes de comportament específics, però sempre és millor tractar d'entendre què hi ha al darrera d'aquest comportament a més d'abordar-lo. Hi ha moltes possibilitats a considerar:

1 . Està posant a prova els límits. De vegades quan el nen es porta malament, només significa que està comprovant on estan els límits. Tots els nens ho fan de tant en tant, i els que tenen SA no són una excepció. En aquests moments els podem ajudar mostrant-nos agradables però ferms (Veure consell 55). Ell necessita saber que hi ha unes normes clares i concretes, i que les complirem. A ell potser no li agradaran al principi però finalment el faran sentir més segur.

2 . Està disgustat o frustrat. Per descomptat que no sempre estan posant a prova els límits. Els problemes de conducta en un nen amb SA sovint és la seva manera d'expressar el seu disgust. Ell pot ser que estigui “comunicant en el seu propi codi” que està frustrat.

3 . Té un disgust real. Si el nen té un disgust real, és millor que ho sapiguem. D'aquesta manera podem mostrar-li els passos per a reconduir-lo. Hi ha diferents possibilitats:

1 . Està sota un estrès excessiu en el col·legi o per alguna altra raó?

2 . Se sent molt disgustat per alguna cosa?

3 . Pot ser que s'estiguin burlant d'ell o li estiguin fent “bullying”?

4 . L’estan fent enfadar o provocant d'alguna manera, per exemple, altres nois?

5 . Hi ha algun altre factor que se't ocorri?

4 . Té una “pena Asperger”. De vegades descobreixes que el seu comportament és a causa del que jo anomeno la pena “Asperger”; en altres paraules, que és molt important per al nen, però sembla ximple, menor o irracional des de fora. El seu comportament és desproporcionat a la situació. Un exemple extrem, el nen li llença una grapadora i insulta a un company, i això ve donat perquè el company s'ha ficat amb el seu equip favorit. Ell rebutja acceptar cap responsabilitat (Si és així, veure el consell 17)

Consell 17 Fer amics abans de fer punts

Com amb qualsevol nen, l'objectiu és sempre “voler-lo, però controlant la seva conducta”. Però això no és fàcil quan el seu comportament és totalment irracional o es queixa pel seu pena Asperger. En aquests moments, cal intentar usar la lògica per a mostrar-li que està equivocat o que és irracional, encara que és possible que no funcioni. Hem d'acceptar que de moment aquesta és la seva realitat. En aquest punt, ell està sincerament convençut que el seu comportament és genuí i que la seva conducta és justificada.

Passat una estona, podem fer molt per a ajudar a el nen amb SA, desafiant gradualment el seu pensament, però la clau és que la temporalitat ha de ser la correcta. Ell necessita estar calmat, en confiança i feliç per a poder estar receptiu. Mentre ell estigui disgustat, no ens funcionarà per res discutir amb ell, ja que és estarà encara més rígid de l'habitual i probablement s'empiparà encara més.

Concentra les teves energies en donar-li un missatge d'acceptació cap a ell (no cap al seu comportament). Mostra la teva empatia cap al seu disgust en lloc de jutjar o perdonar la seva conducta. Si ell se sent en confiança amb tu i que estaràs al seu costat, ell estarà més obert i receptiu al que li hagis de dir més endavant.

Consell # 18 Estar al seu costat

Fes tot el possible perquè el nen estigui convençut que els dos esteu del mateix costat. Estar al seu costat inclou calidesa i acceptació, interessar-nos en el que és important per a ell i escoltar-li sense jutjar-li (veure el consell 52 i 107).

Això no significa acceptar un comportament inacceptable, òbviament. Però quan li corregim, vam necessitar donar el millor de nosaltres mateixos per a separar al nen de la conducta. És crucial que ell rebi el missatge que és el comportament, no ell, el que no ens agrada. Dir-li que els dos esteu del mateix costat, i que se suposa que tota la família està del mateix costat. No cal assumir que sap això si

no l'hi diem. Ell necessita que l'hi diguis i l'hi demostris, que vas amb compte d'ell, que valores la seva companyia, que t'agrada, que gaudeixes amb el seu sentit de l'humor i que empatitzes amb les seves dificultats.

Construint l'autoestima

La importància d'una autoestima sana

Una bona autoestima és vital en qualsevol nen i li ajuda en totes les àrees de la seva vida. Una pobra autoestima es manifesta també de moltes maneres, incloent l'aïllament i la ira, i pot dur a la depressió.

LA DIFICULTAT AMB UN NEN SA

Quan un nen SA té una baixa autoestima, no sempre és fàcil de reconèixer degut al fet que no sempre és evident. Per exemple, si està arrogant, reservat o obstinat, és difícil d'imaginar que aquesta actitud pot venir donada per una baixa autoestima. Però si pensem en això, la gent que és feliç i se sent segura de si mateixa, no té la necessitat de comportar-se així. Una de les raons per les quals un nen SA pot tenir problemes amb la seva autoestima és que tendeixi a tenir una imatge de si mateix, poc realista. Sovint, són perfeccionistes i no s'adonen dels seus punts forts i debilitats de manera clara.

Oscil·len entre idees grandioses de les seves capacitats i grans disgustos quan fracassen (veure perfeccionisme, consell 148 – 54). També és fàcil d'imaginar com la seva autoestima sol sofrir simplement tenint en compte les dificultats que la Síndrome de Asperger típicament presenta. Ha de ser molt desesperant anar per la vida sentint-te incomprès i confús pel món.

Seguidament hi ha una sèrie de consells que poden ajudar a construir una bona acte/imatge en els nostres nens SA. És una tasca dura i lenta, però molt satisfactòria.

Consell 19 Enganxa-li fent alguna cosa bé

Massa sovint els pares oblidem el poder de l'afalac. En lloc de buscar coses per les quals felicitar-los o premiar-los, vam esperar fins que veiem que fan alguna cosa malament, i llavors els critiquem per això. La lloança motiva. Construeix l'autoestima fent-li saber al nen que “fa alguna cosa bé”. I el nen SA necessita aquest “feedback” més que res. Entrena't a buscar oportunitats per a donar-se'l, donar-li calidesa, anima-li a tenir aquest comportament reforçant el que fa i en els seus progressos.

LA MANERA MÉS EFECTIVA DE LLOAR A UN NOI SA

És important fer-lo bé quan vam afalagar a un nen SA, perquè ell pot odiar un premi que sigui massa entusiasta o general. Normalment se senten més còmodes amb lloances que els semblin genuïnes i no exagerades. Una estratègia que funciona bé per a reforçar-los és usar la fórmula “veure- sentir - nomenar”.

• Veure. Digues el que veus. Per exemple, “Veig que deixes a la teva germana que jugui amb la teva consola”

• Sentir. Descriu el que asseguis: “Estic orgullosa/contenta de veure que jugueu tan bé els dos junts”

• Nomenar. Dóna-li un nom a la conducta que estàs lloant. “ A això li crido jo ser un germà agradable”.

Consell 20 Premiar millor que castigar

Intenta basar la teva actuació “en Millora i premi” i pensa que el càstig és l'últim recurs. Recorda que els premis no tenen perquè ser materials o cars. Un premi pot ser “un Bé fet”, el menjar favorit, una abraçada, una sortida o una atendre-li exclusivament a ell escoltant-li i parlant amb ell una estona.

Consell 21 Tingues “Sessions positives”

Les “Sessions positives” són moments divertits en família en el qual només es parla sobre coses positives. Les normes són:

• Només parla una persona cada vegada

• Tot el món escolta

• Es pot parlar de qualsevol cosa, sempre que sigui positiva.

Per a trencar el gel es podria parlar per exemple:

• Em va agradar molt el gelat que vaig prendre havent sopat

• Em vaig posar molt contenta quan vas ordenar les teves joguines.

• Quan vam anar al cinema, ho vaig passar molt bé.

Consell 21 Ajuda'ls a evitar la humiliació

Tots els nens del món odien ser humiliats i faran el que sigui perquè no els passi. El nen SA pot sofrir-la més que els seus companys i poden sentir-se molt desgraciats. Aquí tens algunes maneres d'ajudar-li a evitar la humiliació. Per exemple:

• Permet-li que tingui èxit proporcionant-li situacions on pugui “guanyar”. És a dir, que de vegades és millor evitar coses quan saps que per a ell seran massa dures.

• No prestis massa atenció als seus errors

• Quan cometi un error, mostra-li com pot fer-lo bé i anima-li a pensar “Com puc fer-lo diferent la pròxima vegada?

• Quan hi ha un conflicte, intenta que no es quedi arraconat,. Intenta oferir-li un lloc segur al que anar.

Consell 21 Ensenya-li a planejar el comportament

Quan una situació comporta un comportament esquerp, millor que imposar una solució o ultimàtum, intenta presentar-li el problema com una mica que podeu treballar junts. Per exemple, li pots dir alguna cosa com “Quan la teva tia ens va visitar, la teva actitud va ser molt rude. Sé que la teva no volies ser rude, però vas ser desagradable quan ella de va dir Hola, com estàs? I la teva la vas mirar i la teva vas anar a la teva habitació. M'agradaria que parléssim d'algunes maneres diferents d'actuar perquè la pròxima vegada no semblis tan esquerp.”

Després deixa un espai de temps perquè ho pugui pensar i analitza'l o representa'l amb ell, buscant “respostes agradables”. Això pot funcionar perquè li ajuda a sentir-se respectat i li permet saber que valores les seves opinions i les seves idees.

Reduint l'ansietat

La relació entre la Síndrome de Asperger i l'ansietat

Perquè un noi SA tingui una base sòlida, no només necessitem estar convençuts que se sent segur, estimat i acceptat; també hem d'ensenyar-li passos per a reduir els seus nivells d'ansietat. Els experts ens diuen que la gent amb SA té una especial propensió a l'ansietat.

Tots sofrim ansietat i estrès en alguns moments, així que sabem com els pot afectar. Quan nosaltres estem ansiosos o sota molta pressió, no ens podem manejar amb normalitat en la vida. Pot ser que no puguem dormir o concentrar amb tanta facilitat. Tendim a estar irritables i pot ser que siguem poc raonables. Podem tenir dificultats per a menjar, potser mengem massa o potser massa poc.

Ens podem tornar obsessius, disgustant-nos per petites coses i tenint a tenir reaccions desproporcionades.

Quan vam pensar en això, podem observar molts d'aquests símptomes exactament igual en els nostres fills SA i ens pot donar una idea del nivell d'ansietat que sofreixen en la seva vida diària.

La causa

La major part d'ansietat que la gent normalment sofreix depèn directament de la seva personalitat i de factors externs. Molta gent simplement és més propensa que una altra a tenir ansietat. Tots coneixem a gent que sembla anar per la vida i manejar sense dificultat qualsevol situació sense que això li afecti. També tenim el costat oposat de l'espectre, on trobem a la gent que se sent ansiosa per qualsevol cosa que els succeeixi. En casos extrems, una persona es pot posar molt ansiosa per una petita decisió: com d'aquests dos jerseis em poso, per exemple. Atès que aquesta ansietat ve de dintre, la racionalitzem amb factors externs. Aquest costat de l'espectre és on trobem als nens SA.

“Ansietat Asperger”

Què causa ansietat en els nens amb SA? De vegades hi ha una raó externa clara. Per exemple, el nen pot estar sofrint bullying en l'escola o en algun altre lloc. Altres vegades la raó no està tan clara i és difícil d'entendre des de fora. Creo que aquests són els casos d'Ansietat “Asperger”, ansietat que hem d'acceptar.

Record una vegada que estàvem en una botiga amb el meu fill, ell tindria uns nou anys. Ho vaig dur a la botiga per a comprar-li llapis de colors per a l'inici de curs en el col·legi. Ell examinava tots els colors dedicant massa temps d'una manera intensa i obsessiva. Mentre seguia escollint, ens trobem a una amiga nostra. Després que ella i jo parléssim una estona, ella va intentar tenir una conversa amigable amb Kenneth fent-li preguntes – de l'estil de: quins llapis t'agraden més, quan començava el col·legi... No va haver resposta, solament silenci.

Ella va intentar en va aconseguir una resposta repetidament fins que li va dir molt empipat i molt profundament: “Calla immediatament. No veus que intento concentrar-me?”

Ara li puc veure el costat divertit, i estic segura que a tu t'han passat situacions incòmodes similars. Però va anar tot un trencaclosques. Perquè va haver de ser tan rude i desagradable? Tractava d'ofendre-la intencionadament? No s'adonava que la nostra amiga intentava ser amable? No s'adonava que passem molta vergonya? Evidentment la resposta és: NO. Ell literalment no s'adonava

d'aquestes coses a causa de la seva “ceguesa Asperger”. Però un altre factor molt important que va causar aquesta intervenció va ser l'ansietat.

Perquè estava ansiós? En part, per l'aspecte social de la situació; estar en la botiga i trobar-nos a algú a qui ell no s'esperava trobar. Però va anar més tard quan vaig entendre que, a més, la tasca d'escollir els llapis li estava posant nerviós també. Si no hagués passat això, potser no m'hagués adonat que donar-li massa opcions a un Asperger, pot causar-li molta ansietat. És interessant preguntar-se perquè succeeix això. Segurament els preocupa escollir una mica dolent o prendre una decisió equivocada. Mai ho sabrem amb seguretat.

Com podem ajudar

Algunes estratègies que ens poden ajudar a manejar els nivells d'ansietat en els nostres fills són:

• comprendre i fer concessions

• proporcionar ordre, estructura i previsió

Comprendre i fer concessions

Consell 24 Es conscient de l'ansietat “emmascarada”

De vegades, la Síndrome d’Asperger és referit com “la discapacitat invisible” degut al fet que les dificultats no són òbvies. Però també hem d'estar pendents de l'ansietat “oculta”, perquè des de fora molts trets de la Síndrome d’Asperger semblen qualsevol cosa menys ansietat.

Aquests poden semblar tot el contrari, fins i tot als pares de vegades. A més, alguns trets són més extrems quan el nen està ansiós.

Anem a pensar un poc sobre com apareix el SA en el món exterior. Vaig trobar un resum interessant sobre la Síndrome d’Asperger que vaig aconseguir quan van diagnosticar a Kenneth. És una carta curta, de la mesura d'una targeta de negocis, que es pot dur en la cartera. És interessant perquè està escrita per a algú que no sàpiga absolutament gens sobre la Síndrome d’Asperger. Això és el que diu:

Què és la Síndrome d’Asperger?

El SA és una discapacitat que en alguns aspectes és semblant a l'autisme. La gent amb SA normalment sembla normal. Tenen dificultats en les àrees de comprensió social i la comunicació social. Ells poden semblar rudes, arrogants i maldestres i el seu comportament pot ser rar, excèntric i imprevisible.

El SA pot afectar a totes les classes socials i en diferents graus d'intel·ligència, des d'aquells que tenen dificultats d'aprenentatge moderades a aquells amb una capacitat límit. Per favor, es pacient, ells no pretenen ofendre't.

No és assenyat pensar que els nostres fills van per la vida d'una manera tan antipàtica. “Rude, arrogant i maldestra” no és la imatge que la gent té de l'ansietat. Els pares sabem en el fons que, a pesar de les aparences, els nostres fills deuen sofrir de molta ansietat, encara que no ho sembli, encara que estigui oculta. El problema és que el món no farà concessions a les seves dificultats que estan emmascarades, fet que fa més important que les fem els pares.

Consell 25 Investigar els motius

Què causa aquesta ansietat? És molt valuós que intentem entendre'ls, així els podrem ajudar, encara que no sigui possible en totes les situacions. No podem oblidar que una de les majors dificultats dels nens SA és manejar les coses que no els són familiars i imprevisibles. Per a intentar entendre que està causant l'ansietat, podem fer-nos les següents preguntes:

• Què li ha ocorregut recentment? Hi ha hagut canvis?

• Han hagut canvis en classe?

• Ha canviat alguna rutina?

• Està malalt, esgotat o especialment cansat?

• Hi ha algú nou en la seva vida?

• Pot ser que succeeixi una mica de manera continuada del que no siguis conscient? bullying en l'escola? Dificultats sensorials?

• Es repeteix algun tipus de patró?

• hi ha una mica que sembli que li és especialment difícil?

• Pot ser que està sofrint bullying en el col·legi?

De vegades la causa és bastant específica. Altres vegades no és òbvia en absolut i hem d'acceptar que és simplement “ansietat Asperger”. El món pot ser molt confús, hostil i imprevisible per a un nen amb SA. Encara que no ho puguem entendre, podem ajudar-li molt fent que estigui segur que romanem al seu costat.

Consell 26 Aspira a un nivell òptim d'ansietat

Com pares, vam odiar veure als nostres fills ansiosos, empipats i miserables i comprenem que són més vulnerables del que semblen. Naturalment, els ajudem i protegim, però al mateix temps sabem que no és una bona idea sobre protegir-los. És difícil trobar l'equilibri.

És bé recordar que, al cap i a la fi, l'ansietat és part de la vida. Encara que molta ansietat pot ser paralitzant, un poc d'ansietat pot ser útil quan aquesta ens estimula a fer coses que d'altra manera no intentaríem. En el punt òptim d'ansietat el nen es pot sentir els suficientment còmode com per a intentar una mica nou i en el procés d'aprenentatge, pot manejar-se en situacions difícils. La meta és manejar l'ansietat, no eliminar-la. En realitat serà un procés llarg i progressiu.

Podem fer moltes coses per a ajudar als nostres fills a prendre consciència del món i fer la vida més previsible per a ells. Però ells també necessiten aprendre que la vida no sempre es pot controlar o predir. De vegades les coses no surten com les havíem planejat – i això està BÉ també.

Proporcionar ordre, estructura i previsió

Consell 27 Planeja cada canvi curosament

Recorda que cada canvi, per petit que sigui, sovint fa que els nens amb SA s'angoixin molt. Intenta introduir qualsevol tipus de canvi o alteració en la seva rutina, en un moment que ambdós estigueu relaxats, i anticipa-li tot el que va a succeir, si pots.

Consell 28 Utilitza un “tauler d'anuncis”

Si no tens un suro o una pissarra per a fer de tauler d'anuncis a casa, considera l'opció d'aconseguir un. Ho pots utilitzar com punt de referència per al nen, perquè pugui observar aquella informació que li pugui ajudar a veure el món de manera més previsible; per exemple: normes de joc, rutines, contractes.... Assegurar-te que està situat en un lloc accessible, com la cuina, el menjador o en la seva habitació; d'aquesta manera ell pot tenir-lo com referència sempre que ho necessiti.

Consell 29 Utilitza un cronòmetre o un temporitzador

Els temporitzadors de cuina normalment es poden aconseguir fàcilment i de forma barata; els cronòmetres es poden comprar en les botigues d'esports. Aquests objectes són unes bones eines per als nens amb SA i poden ser de molta ajuda per donar l'estructura i previsió que necessiten.

Pot ser que a ell li tranquil·litzi escoltar el so del temporitzador avisant-li que s'ha acabat el temps. A part que els pot semblar divertit jugar amb això com si anés un concurs! Els temporitzadors poden ser útils en un moltes situacions, per exemple:

• “Has d'anar a calmar-te en la teva habitació durant dos minuts”

• “necessito descansar 20 minuts sense que m'interrompis i llavors jugaré amb tu al joc que vulguis”. (Si interromp, es torna a començar amb els 20 minuts.

• “Quan duguis 15 minuts fent els deures, llavors podràs veure la televisió”

• Pots llegir en el llit durant 10 minuts; passat aquest temps, la llum ha d'apagar-se”

• “A veure si pots botar la pilota sense parar durant tres minuts”

Consell 30 Utilitza ajudes visuals

Si podem ajudar a un noi amb SA a saber i recordar que s'espera d'ell, per a ell serà molt més fàcil ésser conscient del món i reduirà la seva ansietat. La major part de persones amb SA són pensadors visuals, amb el que té sentit proporcionar-los ajudes visuals amb aquest propòsit. Una ajuda visual pot ser un simple recordatori escrit o una ajuda visual més complicada amb un dibuix a tot color. Cada nen és completament diferent referent a les ajudes visuals que li van ajudar: pot ser un contracte de conducta, rutines, menú o qualsevol altra cosa. Però la base simplement és: El nen amb SA normalment aprèn i recorda millor allò que veu que allò que escolta.

Hi ha infinites maneres en les quals aquesta base pot ser molt important poder usar i pot ser divertit usar la imaginació per a veure que pots fer. Per exemple, al fer ajudes visuals pot ser un bon moment per a incorporar l'interès, o decorar-los amb els seus dibuixos favorits.

Consell 31 Plastifica les ajudes visuals

Hi ha plastificadores petites, no molt cares que es poden comprar en botigues de materials d'oficina. Encara que plastificar pot semblar un poc luxós, és molt satisfactori tenir les ajudes visuals plastificades. A més a ells els sembla més atractiu i són més duradores. Si s'escriu el text amb un retolador, l'ajuda visual es pot tornar a fer servir una

Altres suggeriments

Consell 32 Exercici

L'exercici pot ser un bon element per treure l’estrès. De vegades quan el teu fill està ansiós, li pot calmar anar a fer una passejada o fer un exercici més intens, per exemple córrer o nedar.

Consell 33 Distracció

Distreure a un nen ansiós amb alguna cosa que a ell li pugui absorbir o interessar, basada en alguna cosa que a ell li és familiar i amb el que ell s'asseu còmode. Per exemple, donar-li un llibre nou per a pintar o un llibre sobre el seu interès.

Consell 34 “Dies de pijama”

Dóna-li de tant en tant un “dia de pijama” en el qual se li permet anar en pijama tot el dia i pot fer el que vulgui (sempre amb un motiu!). Quan vegis que duu uns dies extremadament ansiós, programa un dia de pijama parell ell i perquè així es pugui relaxar.

2

Emfatitzar el millor del teu fill

Tendir un pont sobre el buit social i emocional

“Ensenyar” habilitats socials i emocionals

Les dificultats socials i emocionals tenen una profunda influència en la vida de qualsevol nen amb SA. Aquestes afecten la seva habilitat per a comportar-se i relacionar-se de manera reeixida i socialment acceptable. Aquells que no coneixen el SA solen prendre's com una ofensa les conductes típicament Asperger, encara que no sàpiguen exactament perquè. Ells consideren al nen com rudes o mal educats.

Si estem “beneïts” amb unes bones habilitats socials i emocionals les nostres relacions amb el món transcorren suaument: sabem com tractar als altres i fer-los sentir còmodes. Tenim en compte els seus sentiments. Però, evidentment, per a poder fer això hem de poder imaginar aquests sentiments, , fet que posa als nens amb SA en un clar desavantatge.

Una de les seves grans dificultats és el que de vegades cridem “ceguesa mental”, que bàsicament significa que per a ells és molt difícil imaginar la perspectiva de les altres persones. Això fa que les relacions siguin increïblement complicades. És molt difícil jugar de manera reeixida amb els iguals quan un no

té una “antena social” que tenen els altres. El nen amb SA no són bons jutjant qui és realment un bon amic, i els altres poden ser molt feridors.

Els pares ens vam preocupar terriblement quan veiem aquestes coses. Els nostres fills són molt vulnerables i vam intentar ajudar-los.

Sabem que a llarg termini, si una persona fa que els altres s'asseuen incòmodes, pot acabar sent impopular, rebutjat i alienat. Això pot arribar a arruïnar la seva carrera.

Quan tenim fills, esperem haver d'ensenyar-los moltes coses: com vestir-se, creuar el carrer de manera segura, lligar-se els cordons de les sabates... Però normalment no esperem haver d'ensenyar-los “” habilitats socials i emocionals. I, més encara, un noi amb SA, no és que hagi d'aprendre aquestes habilitats crucials, el necessita ser ensenyat. Definitivament la nostra meta és ajudar a desenvolupar la seva consciència i comprensió social i emocional. Però per a fer això hem d'intentar entendre les seves perspectives i identificar els seus punts cecs.

El conflicte entre les habilitats socials i l'honestedat.

Una de les raons per les quals els nois troben dificultats amb els conceptes com les maneres, és que significa no ser estrictament honest. Hi ha un conflicte entre dir la veritat als altres i complaure'ls. Quan això succeeix, les persones “normals” sovint optem per dir una mentida piadosa per a no ofendre als altres. La major part de nosaltres acceptem aquests enganys com la manera d'operar que té la nostra societat. El fet que nosaltres utilitzem termes com “mentides piadoses” indica que pensem en ells com menys nocius. La manera com nosaltres veiem això, és que de vegades preferim sacrificar un poc de la nostra honestedat perquè les coses siguin més suaus. Normalment no pensem en això massa. Això simplement passa. Per tant, diem coses que no són del tot veritat per a fer sentir als altres més còmodes. No diem el que en realitat pensem. Sabem quan és el moment de dir el que pensem. Entrem en petites mentides quan no ens interessa o incumbeix massa el que succeeix.

La gent amb SA no opera d'aquesta manera, o sigui que de vegades actuen “d'una dolenta manera”. Ells són innocents en el sentit que literalment poden pensar que el més important és ser honest en totes les circumstàncies.

Ells no aprecien els conceptes subtils com “mentides piadoses”. Això pot ser molt desafiador per als altres i per als nois amb SA no seria natural comportar-se d'altra manera.

Consell 35 Aprecia la seva honestedat com un gran atribut

Sovint el comportament “rude” del nen amb SA és només una conducta realment honesta. L'honestedat i l'ésser directe són una part dels Asperger i fins i tot, si poguéssim, no els demanaríem que deixessin de ser qui són.

Mira'l positivament, és una mica estrany i realment refrescant trobar-se amb la manca d'hipocresia i pretensió que és tan típic en el SA. És realment un desafiament ho miris com ho miris! Amb un fill amb SA almenys saps sempre en quin punt et trobes! No haurà pols sota la catifa. No hi ha dubte que és més fàcil conviure amb gent el tipus de personalitat oposada, amb “la gent complaent” que només ens diu allò que volem escoltar. Però d'altra banda, tenim molt que aprendre de l'honestedat dels nens amb SA.

Consell 36 Identifica els punts cecs

Abans de poder ajudar als nens amb SA, hem d'intentar identificar què és el que entén i el que no, ja que és molt fàcil assumir que entén més del que entén en realitat. Realment té sentit dedicar un temps a detectar on hi ha buits en la seva consciència i comprensió.

Estudis recents indiquen que més del 90% de la interacció social consisteix en comunicació no verbal, fet que ens permet veure fins que punt és important aquesta habilitat. De manera que probablement treballarem a cap segur si comencem assumint que aquest àrea de la comunicació és un punt flac de la consciència i comprensió típics del nen amb SA. Molts de nosaltres som bons de manera intuïtiva en la comunicació no verbal.

Comencem a aprendre això de manera absolutament intuïtiva quan som petits. Però és un procés d'aprenentatge important que no es dóna de manera innata per al nen amb SA. La seva dificultat en la comunicació no verbal afecta a moltes àrees de la seva vida, incloent:

• La seva habilitat per a llegir el llenguatge corporal

• La seva consciència de les normes socials no escrites

• Altres habilitats subtils

LLENGUATGE CORPORAL

Poder llegir el llenguatge corporal és una habilitat fascinant. Tenim l'habilitat intuïtiva de “llegir” l'humor i les intencions dels altres sense necessitat que ens ho diguin amb paraules. La manera com ho fem és interpretant tot tipus de pistes subtils no verbals que ells ens donen. És encara més fascinant el nivell de complexitat de comunicació que ens va al subconscient.

Però per als nois amb SA és completament oposat. Com exemple, la major part de nosaltres trobem fàcil “dir” si algú “sembla avorrit”. Com ho fem? “Llegint” pistes com l'expressió de la seva cara, la mirada, la seva postura, els seus gestos o potser el to de veu. Per a aquest simple exemple, es requereixen complexes habilitats no verbals que els nens amb SA no tenen de manera natural. Per a ells la comunicació no verbal és com una llengua estrangera

NORMES SOCIALS

Hi ha moltes normes no escrites i complexes en la societat que la major part de nosaltres assumim i ens ajuden que la comunicació flueixi de manera clara i efectiva; per exemple, no solem qüestionar a algú que es troba en una posició d'autoritat. Altra vegada, nosaltres aprenem això de petits i sense un aprenentatge formal, però els nois amb SA tenen poca consciència d'això.

ALTRES HABILITATS SUBTILS

Consciència del context

Tenen poca apreciació de la diferència dels contextos i de com això afecta a la comunicació. Això significa que ells tendiran a parlar-li a tot el món de la mateixa manera i igual de directes, fet que sovint es veu com inadequat.

Tacte

Ells no dominen el fet de parlar amb tacte i poden no trobar un motiu pel qual ells no haurien de dir planament que volen que algú es vagi a casa quan estan amb un amic, si és així com s'estan sentint.

Interpretació literal

Tendeixen a interpretar les coses de manera literal i no de manera figurativa. Això pot implicar situacions divertides de vegades, però també pot causar-los problemes de confusió i incomprensió.

Desenvolupar la seva consciència: algunes tècniques per a intentar-lo

Consell 37 Evidenciar i debatre

EVIDENCIAR

El nen amb SA tendeix a actuar sense tenir en compte les seves emocions més que expressant-les i solament té consciència del seu propi estat emocional.

Entrenar i evidenciar les emocions pot ajudar a desenvolupar la seva consciència. Pot ser un poc rar al principi. Després de tot normalment no has d'ensenyar “” les emocions als nens. Però resulta més fàcil a mesura que es fa.

• Accentua el teu llenguatge corporal per a mostrar-li com t'asseguis

• Explica-li les normes en paraules. Per exemple: “Quan un adult ve amb nosaltres amb cotxe, és normal que li semblis rude si no li permets asseure's davant”.

• Parla-li de manera oberta i tranquil·la sobre les seves emocions. Evidencia-li en paraules que ell necessita expressar la seva realitat.

• Per exemple, “Quan... va succeir hagueres de sentir-te molt empipat (trist, content...). Pots fer preguntes directes si és necessari.

DEBATRE

Un missatge important per a qualsevol nen amb SA, que ha d'escoltar i entendre, és el següent: Totes les persones (inclòs la teva) vol que li tractin bé. Això significa que has de tractar als altres de la mateixa manera que vols que et tractin a tu.

Parla de manera oberta sobre com la gent espera ser tractada. Aquí hi ha algunes qüestions i temes que pots treure quan parlis amb el teu fill:

• Com vols que et tractin?

• Com odies que et tractin?

• Em pots donar algun exemple de com vols que et tractin?

• i de com odies que et tractin?

Anima a la família a parlar sobre alguns conceptes subtils que no li són fàcils d'entendre com:

• fer mal de manera intencionada i no intencionada

• Burlar-se i riure amb.

• bullying

Consell 37 Usa feedback per a ajudar-li a omplir el buit de l'empatia

Recorda que per a ell és molt difícil posar-se en el lloc de l'altre, així que busca oportunitats cada dia per a dir-li en paraules com t'estàs sentint, tranquil·lament, amb veu suau. Parla-li també de com es poden sentir les altres persones, perquè ell no ho intuirà.

Explica-li com el que ell fa o diu pot afectar als altres. Per exemple, si et fa una abraçada, digues-li clarament en aquest moment “això em fa sentir molt bé... Que em facis una abraçada em fa sentir genial”.

O si el seu comportament està fora de lloc, no esperis que ell se de compte ràpidament que no t'ha agradat. Vaig donar clarament, per exemple: “Quan llences tots les teves joguines per l'habitació, em poso molt nerviosa, no m'agrada”.

Desenvolupar la seva consciència: algunes activitats i jocs per a intentar-lo.

Consell 39 Un llibre d'emocions

Feix un llibre especial d'emocions per a ajudar-li a explorar les emocions amb ell. Posa-li, per exemple, pàgines felices, tristes, empipades, espantades. Pegueu o dibuixeu en elles imatges apropiades, històries o paraules. Feu llistes de coses que us fan felices, que us fan empipar.... (Les coses que et fan feliç poden incloure també, xocolata o jocs d'ordinador).

Entrevisteu a amics i a familiars i busqueu què els fa feliços, trists... Això li pot ajudar a entendre que coses fan felices a la gent. (Veure apèndix 5, per a agafar algunes idees al fer el llibre d'emocions).

Consell 40 Un projecte de figures lingüístiques

Feu una col·lecció de figures lingüístiques i poseu-les en una llibreta. Intenteu que la gent us posi exemples i compartiu-los amb la resta de la família:

• Puntueu-les en funció del divertides que siguin

• Parleu sobre el que signifiquen actualment i com es poden traduir.

• Dibuixeu coses divertides de les figures lingüístiques (per exemple, M'ho ha dit un ocellet).

Consell 41 Role Play

AL nen li pot agradar el rol playing i això ens pot permetre intentar que entengui la perspectiva d'altra persona d'una manera segura i divertida. Hi ha maneres infinites d'usar-lo.

Per exemple, representar situacions que han succeït fa poc i explorar diferents formes de manejar-les que podria haver utilitzat. Es poden fer representacions divertides sobre cridades telefòniques i situacions socials.

Consell 42 Jocs de detectius

Baixa el volum del televisor durant un programa o una sèrie de televisió i intenteu esbrinar què està succeint i com s'estan sentint els personatges a partir de la comunicació no verbal: expressió facial, gestos etc.

Talla algunes fotos de les revises i intenteu esbrinar tot el que pugueu sobri la persona: la seva edat, ofici, que han d'estar fent, com s'han de sentir i perquè etc.

Consell 45 Ensenya-li els diferents graus de les emocions

Els nens amb SA sovint solament s'adonen de les emocions més extremes i tendeixen a formar-se opinions simplistes de les persones. Per exemple, ells poden veuen que els altres poden estar “feliços” o “trists”, però els costa veure que els altres s'asseuen bé, siguin agradables o que estiguin desanimats.

Anima'ls a detectar els diferents graus que hi ha al mig usant algun tipus de codi visual simple. Per exemple, si ell diu que l'altre està content, pregunta “Fins que punt està content?” Per a indicar si és “un poc content”, el codi pot ser tenir les mans prop del cos, i si és “extremadament content”, separar-les al màxim del cos. D'aquesta manera li pots ensenyar que hi ha diferents graus d'emoció.

Consell 44 Amplia el seu vocabulari emocional

Exploreu paraules noves i interessants per a expressar les emocions: encantat, espantat, aprensiu, decebut, furiós, consternat. Poseu alguns exemples de la llista del Vocabulari Emocional de l'Apèndix 7 i parleu sobre situacions que ens poden fer sentir d'aquesta manera.

Joc i habilitats socials: algunes idees per a intentar-lo

Consell 45 Aconsegueix un còmplice

Si pots, tingues almenys a un adult de la vida del nen que tingui algun interès en ell, jugui amb ell i t'ajudi a ensenyar-li les habilitats que necessita. Ell pot ser un

amic o un estudiant que vulgui ajudar-vos una vegada per setmana per un poc de diners extres.

Consell 46 Cites per a jugar

Planeja cites de joc supervisades que estiguis segur que seran reeixides; per exemple, en un lloc on sàpigues que els altres nois accepten al teu fill. Prepara aquestes sessions d'una manera raonablement estructurades i previsibles, així el nen amb SA sabrà els detalls de quins s'espera d'ell, quan començarà, quan acabarà, qui estarà i què és probable que succeeixi.

Consell 47 Permet-li dur el marcador

Si té dificultats per a practicar jocs d'equip, pot ser que li agradi dur el marcador o les begudes. Això pot animar-li a observar el joc i aprendre les normes (pot ser que hagis de comentar amb ell el que ha observat per a evitar que sigui massa rígid i que l'hi prengui massa de debò).

Consell 48 Segueix al líder

Juga “a segueix a líder”, on tot el món ha d'observar el que fa el líder i copiar-lo exactament igual (exemple, aplaudir, saltar, asseure's, envoltar un cercle...) El noi amb SA es pot sentir en confiança per a participar per que les normes són molt simples i clares.

Consell 49 Torns

Pot ser que necessiti aprendre el concepte dels torns i que calgui explicar-se'l de manera clara i pacient. Ell necessita entendre, no només com funciona, sinó també que és just que tot el món tingui el seu torn.

Quan ell hagi entès això a nivell intel·lectual, pot ser que encara necessiti practicar-lo i que se li animi a fer-lo. Busca exemples divertits; per exemple: “ara et toca ser el líder durant 5 minuts, després serà el torn del teu germà durant 5 minuts més”.

Consell 50 Connexions en Internet

A ell li pot agradar tenir contactes via Internet i enviar-se e-mails amb altres persones per a poder estar en contacte amb altres persones que comparteixin els seus interessos o que tinguin SA.

El millor acostament

Aquesta secció conté consells generals sobre la millor manera per a acostar-nos al nostre fill amb SA amb l'objectiu de treure el millor d'ell.

Consell 51 Estar calmat i relaxat

Qualsevol nen, especialment uneixo amb SA, respon millor a la calma, a un acostament relaxat, però, evidentment, és difícil canviar el teu temperament base si no ets una persona calmada. De tota manera, és possible fer petits canvis que et poden ajudar a estar més relaxat: llegir un llibre sobre relaxació, fer ioga, escoltar una cinta de relaxació, donar-te un massatge, prendre un bany amb sals... o fer qualsevol cosa que faci sentir relaxat.

Consell 52 Sé una aliada

Fins i tot quan es donen problemes de conducta o disciplina, la major part dels nens saben que, en el fons, els seus pares estan al seu costat. Però no hem d'assumir que el nostre fill amb SA també ho sap. Pot ser que ell crea sincerament que estem en la seva contra només perquè, per exemple, no li donem el que vol o intentem millorar el seu comportament.

Busca maneres perquè el sàpiga segur que els seus pares són els seus aliats, sense condicions.

Pot ser que ell necessiti escoltar coses que a la majoria dels nens no fa falta dir-los: que ets el seu aliat i el seu amic, que és la teva obligació com pare intentar millorar la seva conducta, que el motiu pel qual no li dones tot el que ell vol és perquè ho vols molt i no vols fer coses que seran negatives per a ell en el futur (veure també consell 18).

Consell 53 Comunica clarament

Recorda que no és raonable esperar que un nen amb SA entengui les subtileses. Ajuda-li a entendre que estàs intentant comunicar-te amb ell de la manera que ell es comunica: sense ambigüitats, honesta i clarament. No et vagis del seu costat si hi ha alguna ombra de dubte. Per exemple, si ell no es posa l'abric, no li diguis “no tens fred?” o “Vols posar-te l'abric?”. Millor digues alguna cosa molt clar com: “Hauries de posar-te l'abric” o “Per favor, posa't l'abric”.

Digues-li de forma específica i calmada com és el comportament que s'espera d'ell i quines conseqüències pot tenir la seva conducta. No pots assumir que ell sap una mica tret que l'hi diguis. Sé tan consistent com puguis i permet-li saber quan creua els límits.

Consell 54 Cerca la disciplina positivament

Les regles bàsiques són:

• “Enxampa-li” fent alguna cosa bé (veure consell 19).

• En general, ignora quan puguis la seva dolenta conducta i centra't en el bon comportament.

• Utilitza les sancions només com últim recurs.

Encara que el nen amb SA es beneficia de les normes clares i d'una estructura per a canalitzar la disciplina, vigila amb no excedir-te. És important que et diverteixis amb el teu fill també. Pensa: “Les normes sense relació signifiquen rebel·lió” (veure consell 23)

Consell 55 Se signi, però amable

Quan un nen amb SA sap que hi ha uns límits clars i ferms, els ajuda a sentir-se segur. Recorda que ser ferm o significa estar empipat. L'actitud ideal és equilibrar la fermesa amb l'amabilitat.

El missatge de fermesa

La fermesa és en referència al maneig, l'ajuda a sentir-se segur. Dir-li “T'ajudaré a trobar sentit al món” i “hi ha uns límits que no has de creuar i defensaré aquests límits”.

El missatge d'amabilitat

L'amabilitat és sobre ajudar-li a un nivell molt profund “T'accepto com ets” i “Mai deixaré de voler-te”. Després que hagi hagut un problema, fes-li entendre que li perdones i que tots cometem errors i hem fet coses que no devem en algun moment. Una part important de la família és poder cometre errors i no tenir-los en la teva contra. Ensenyeu-li que les famílies es donen suport els uns als altres.

Tingues com objectivo dir “no” d'una manera càlida i agradable. Això us ajudarà als dos que el teu estàs al seu costat encara que siguis ferm.

Consell 56 Dóna-li feedback

Dóna-li feedback de manera contínua en les seves conductes, permet-li saber el bé que està fent les coses. Intenta donar-li un feedback molt més positiu que negatiu.

Consell 57 Es flexible

Sent-te lliure a provar noves idees i estratègies que crees que funcionessin, d'aquest llibre o de qualsevol altre recurs. Si una idea funciona, i mentre funcioni, porta-la a terme. Accepta, rebutja, modifica i adapta idees que et serveixin per a la teva situació única. I no oblidis que de vegades una idea que no funciona avui, pot funcionar sis mesos més tard i viceversa.

Consell 58 Preveure

Vigila les situacions en les quals es troba el teu fill, sense posar-te *paranoic. Cal estar atent a “paranys” potencials, aquestes situacions que poden causar grans problemes o ansietat al nen. Decideix que situacions evitar o tingues un pla d'acció per a ajudar-li a manejar-les. Recorda, prevenir és millor que guarir i et dóna passos per a prevenir problemes abans que succeeixin.

Consell 59 Anar tots a l'una

Això pot ser difícil de fer, intenteu que els adults importants en la vida del nen estiguin d'acord en els temes bàsics com poden ser les normes i els missatges que es donen per a manejar els problemes. Si us podeu presentar com un front unitari, permeteu al nen saber on està i prevenir que posi a un adult en contra dels altres.

Consell 60 Escull què batalles enfrontar

És impossible abordar cada petit incident que es dóna i, si fos possible, no seria una bona idea. Si ens passem tot el dia corregint i criticant al nostre fill, ell es pot sentir atabalat i deixar d'escoltar-nos. Això significa que no ens prendrà de debò si no aclarim sobre el que anem a parlar amb ell. A més, les batalles contínues ens deixen exhausts.

Normalment és millor evitar confrontacions que embrancar-se en una baralla que anem a perdre, així que de vegades és millor mirar per a altre costat. És difícil decidir en el moment si serà una bona idea afrontar aquest incident. Pregunta't dues coses: primer fins a quin punt és important el que ha succeït? Segur, És una batalla que vaig a perdre? (Per exemple, no pots forçar al nen a demanar perdó, però pots rebutjar comprar-li una barra de xocolata). Recorda, escull curosament que batalles vas a emprendre!

Consell 61 Escull el teu temps

En algunes àrees en les quals el comportament del teu fill és molt difícil, pot ser un veritable desafiament ajudar-li a canviar. Afrontar-lo només quan et vegis amb suficient força i com el més important. Tingues en compte que quan vols plantar cara a una conducta molt arrelada, sovint empitjora abans de millorar, així que has de perseverar en ella.

Consell 62 Tingues sentit de l'humor

És bé prendre'ns el nostre treball de pares de debò, és evident, però de vegades és bé bromejar!!

Moltes vegades els actes dels nostres nens amb SA, poden ser molt divertits, especialment en aquells moments que estan sent “honests”, i no volem veure'l! Recorda que riure és bo i no sempre cal prendre les coses massa de debò. Els nens amb SA han d'aprendre a riure i a divertir-se també.

Animar a la conformitat i a la motivació

Motivació absent

Ens pot posar molt furiosos quan un nen sembla que no tingui cap motivació o interès a acceptar o fer allò que fem o volem que faci. Però desafortunadament és un problema molt comú en els nens amb SA.

Molts nens estan motivats de manera natural a competir amb els seus iguals o complaure a les persones amb autoritat. Però els nens amb SA no estan interessats a complaure als altres i el concepte de competició és difícil per a ells (veure perfeccionisme, consells 148 .- 54). Aquesta motivació “normal” és absent durant molt temps en els nens amb SA, els pares han de trobar altres maneres creatives per a influir en el seu comportament.

Per a animar a la conformitat

Consell 63 Assegurar-te que ell sap el que s'espera d'ell

Quan li dones instruccions, fes-lo el més clarament possible. Dóna-li els objectius SMART (veure consell 6). Recorda que el pot necessitar més guies i recordatoris que els quals el teu creïs. Fes el que puguis per a assegurar-te que ell sap exactament el que s'espera d'ell. Escriu-lo i, si ho necessita, comprova que ho ha entès fent-se'l repetir.

Consell 64 Feix unes normes bàsiques

Feix unes normes bàsiques. Fes-les simples, clares i fàcils d'entendre. Escriu-les i penja-les en el tauler d'anuncis. (Veure apèndix 4)

Consell 65 Comunica les conseqüències clarament

Es molt clar i consistent amb el nen sobre les conseqüències de les seves eleccions, siguin bones o dolentes. Pensa en sancions o “conseqüències desagradables” realistes i proporcionades. Digues-li les conseqüències tranquil·lament i porta-les a terme de manera consistent, així ell sap que compleixes el que dius. Altra vegada, no deixis ni una ombra de dubte sobre el que succeirà. Per exemple, digues alguna cosa molt clar com “si et negues a fer els teus deures, no podràs menjar gelat havent dinat”.

I no oblidis dir-li també les conseqüències agradables: per exemple “si acabes els deures, et deixaré veure una estona el teu vídeo preferit i podràs menjar un poc de xocolata”.

Consell 66 Ofereix opcions

Si creus que s'aveïna una confrontació perquè ell no vol fer una mica que s'espera que faci, intenta evitar-la oferint altra opció millor que insistir en una ordre. Per exemple, podries dir “Prefereixes venir ara i fer els teus deures o vols venir i fer-los en 5 minuts?”. Evidentment ell pot respondre “Ni ara ni en 5 minuts. No vull fer els deures”.

Si això succeeix, tranquil·lament deixa-li clara la situació dient alguna cosa com “Has de fer els deures. No pots escollir si fas els deures o no, però pots escollir quan els feixos”.

No és una dolenta idea , si es dóna aquesta situació, negociar. D'aquesta manera li fas veure que tens en compte els seus desitjos. Podries donar-li 10 minuts i animar-li que es comprometi “Bé, doncs en 10 minuts t'espero aquí per a fer els deures. Espero que t'acordis de venir. Però estic segura que faràs el possible per mantenir la teva paraula”. Pot ser d'ajuda donar-li un despertador o un temporitzador de cuina després d'acordar el temps.

Aquí exposo altre parell d'exemples de demandes presentades com opcions:

• Prefereixes posar-te la jaqueta blava o la vermella? (millor que dir-li “posa't la jaqueta”)

• Prefereixes una tassa gran de cereals o una petit? (Millor que dir-li “has de menjar cereals”).

Per a augmentar la motivació

Consell 67 Desafiaments

Planteja les tasques de manera interessant presentant-se-les com desafiaments que saps que ell podrà manejar. Per exemple: “Em pregunto quant temps pots aguantar bé assegut en la taula durant el berenar... Sé que és un poc difícil per a

tu recordar com ens hem d'asseure...” No et disgustis si “fracassa” en el desafiament, però felicita-li si ho aconsegueix, encara que sigui un petit èxit. Podia ser: “Bé fet, has estat assegut durant 5 minuts!”.

La tarda següent pots posar el desafiament un poc més difícil: “Recorda que vas estar 5 minuts bé en la taula la tarda anterior. Creus que podràs fer-lo dos dies seguits...” o “Suposo que serà difícil per a tu aguantar més estona avui, no?”.

Consell 68 Gràfics

Un gràfic ordinari, amb l'objectiu dels quals s'usen en nens més petits, pot ser útil també per a un nen amb SA més major. Perquè al ser un recurs visual, el gràfic pot ajudar a animar-li i és fàcil de fer o comprar.

Consell 69 Cares contentes i cares tristes

Tingues cares contentes i cares tristes el tauler d'anuncis i dóna-li cares contentes o cares tristes en funció del seu comportament durant el dia. Això li dóna un feedback visual del que està fent. Conta el total de les puntuacions i usa'l com base d'un premi o un tracte. Assegurar-te que sap per avançat que tipus de comportament li pot reportar una cara contenta i quin tipus de comportament li reportarà cares tristes. Pots proposar-li de fer junts una llista de “conductes de cares felices” i altra de “conductes de cares tristes” (veure l'apèndix 8).

Consell 70 Economia de punts

Aquesta és una idea d'èxit segur que prové directament dels principis de l'Anàlisi Aplicada de Conducta (*ABA). Hi ha un gran treball darrere d'això, però té avantatge de motivar al nen i canviar la seva conducta. Pot ser molt útil si tens un problema important amb la conformitat i la motivació.

Segurament trobaràs algun motiu per a usar-lo amb tots els teus fills perquè és molt popular (veure apèndixs 2 i 3 para més informació sobre ABA i economia de fitxes.

Manejant els moments difícils.

Aquesta secció ofereix alguns suggeriments per a manejar les situacions difícils com els moments compromesos o les discussions (Veure també consells 78 – 87, ira i agressió)

Consell 71 Usa un codi o signe

Aquesta idea pot ser útil per a quan estàs acompanyat i vols dir-li al teu fill “Vés amb compte amb el teu comportament. T'estàs passant de la ratlla” si avergonyir-li ni passar vergonya la teva. Tingueu una manera de comunicar-vos les sobre la seva conducta usant un “codi” especial. Els codis poden ser tocar-se l'orella, un cop específic en la porta o en la taula, una frase especial o un petit cop al muscle o donar-li un ítem específic com targetes de colors (“targetes vermelles” i “targetes grogues” per als fans del futbol) Pot ser divertit pensar junts els codis encara que heu de fer-lo en el moment adequat i els codis han d'estar bé establerts abans que sorgeixi aquest comportament.

Consell 72 Feix un joc simple

Quan hagi hagut una baralla entre la teva i el teu fill i estàs anticipant una explosió, de vegades, fer un joc simple pot millorar la situació. Hi ha moltes possibilitats i la teva sabràs intuïtivament que tipus de coses són les quals més funcionaran amb el teu fill.

Aquí explico una que vaig usar amb el meu fill. Primer em vaig assegurar que tenia la seva atenció. Llavors vaig dir a altra persona que estava en l'habitació alguna cosa menjo “Kenneth no s'està portant bé i sembla que es nega a recollir tots les joguines que hi ha llençats en l'habitació... Em pregunto que passarà si tanco els meus ulls durant 30 segons... Ho provaré i a veure què passa.”

Record que ell estava molt intrigat amb aquest joc i es va oblidar de la seva fúria mentre recollia tots les joguines quan jo tenia els ulls tancats. (Jo estava “al·lucinada” del bé que ho va fer mentre jo tenia els ulls tancats!). Aquest tipus de fets pot proporcionar-li al nen una estona divertida i evitar una explosió.

Consell 73 No mosseguis l'ham

Has d'estar tranquil. De vegades sembla que el nen intenta provocar una confrontació deliberadament. És com si necessités sentir superioritat o seguretat guanyant una confrontació. Feix la teva vida més fàcil seguint dues normes. Primer, evita la confrontació sempre que puguis. Segon, entra en conflicte només quan sàpigues que pots guanyar.

Consell 74 Evita amenaçar quan estiguis empipat

De vegades quan estàs a punt de perdre els estreps és temptador amenaçar salvatgement. Estic segura que tots ho hem fet alguna vegada. Diem ximpleries com “Bé! Si ho tornes a fer alguna vegada, mai més podràs anar a la piscina”. Molts nens saben que no vols dir exactament això i que qui parla és la ira, no nosaltres. Però els nens amb SA l'hi poden prendre literalment. Si això succeeix, ell pot assumir que realment no li duràs mai més a la piscina i que la teva,

secretament, li odies o que no ets de fiar (perquè, evidentment, anirà a la piscina alguna altra vegada).

Consell 75 La fórmula “Quan.... llavors”

Quan està creuant la línia, alça un poc la veu i usa la fórmula “Quan... llavors”. Per exemple, vaig donar: “Quan parells de cridar, llavors et respondré”. És important dir “quan” millor que “si”.

Repeteix-lo com si fossis un disc ratllat, si és necessari, i no permetis que et fiqui en una discussió.

Consell 76 Usa la tècnica R-O-S (demanda - ordre – sanció)

(request-order-sanction)

És una tàctica útil per a quan et trobes amb conductes deliberades, desobedients i desafiadores.

• Primer, feix la demanda; ex. “Pots córrer les cortines, per favor?”

• Llavors digues-lo com una ordre. Digues, “T'ho he demanat amablement. Ara t'ho estic ordenant” o “Això ja no és una petició, és una ordre”.

• Finalment usa una sanció apropiada.

Consell 77 L'última paraula?

Quan es dóna una baralla, de vegades el nen amb SA intenta allargar la discussió una vegada i una altra, només per a tenir l'última paraula. Intenta no veure't en una disputa llarga que es perllonga eternament, però si és un tema que és important, mantén-te ferm en la teva posició.

Per exemple, el nen “insisteix” que el teu has de fer-li el llit i el teu “insisteixes” que ell ha de fer-se el seu llit. Accepta que no tens el poder per a forçar-lo a fer-se-la i que segurament acabarà el dia amb el llit sense fer. Però si tens el poder de llevar-li un privilegi com estar una estona en l'ordinador. No caiguis en una discussió llarga i inútil. Planteja les expectatives i les conseqüències calmada i clarament i mantén-te en això.

3

Problemes comuns

A-Z

Agressió i enuig

Assumptes escolars

Assumptes sensorials.

Menjar

Depressió

Dificultats d'atenció

Escriptura

Esdeveniments especials, ocasions socials i

sortides.

habilitats motores i coordinació

Anar al llit i dormir

Llenguatge i conversa

Perfeccionisme.

Rigidesa

Supervisió dels deures

Agressió i enuig

Un cop d'ull ràpid al problema

Els arravataments d'ira en un nen amb SA poden semblar:

• Extrems

• Immadurs

• Imprevisibles

• Irracionals

• Fora de control

Què pot implicar:

• Els pares i professors ho veuen difícil de manejar

• Ells acaben frustrats, exhausts i

Extrems Asperger

Els nens amb SA tenen dificultats diàriament amb moltes coses que els altres nens manegen de manera natural i de vegades els pot causar una ansietat i una frustració esglaiadores. És inevitable que aquests sentiments els sobrepassin i de vegades s'expressen com agressió o ràbia.

D'acord amb els experts, un nen amb SA pot anar-se a qualsevol dels dos extrems – pot ser propens a l'enuig o tornar-se extremadament dòcil. Un noi SA empipat navega entre la ràbia i el que pot semblar la provocació. En l'altre extrem, un noi amb SA dòcil, pot semblar freturós d'ira, sense cap tipus de provocació. De vegades al mateix nen ho podem trobar en els dos extrems en diferents dies o en diferents situacions.

Estratègies a curt i llarg termini.

El nen amb SA necessita aprendre com reconèixer i entendre l'enuig en ell mateix i en els altres, així com aprendre a controlar-lo. L'últim que volem és que vegi l'agressió com una manera de manejar els problemes.

No podem permetre'ns fer els ulls grossos. La violència física és un assumpte especialment seriós i pot ser molt perillós.

Per a abordar els problemes d'agressió o enuig fora de control, necessites tenir dues estratègies. Primer, una estratègia a curt termini que t'ajudi a manejar les situacions explosives en el moment que es donen. Segon, una estratègia a llarg termini que t'ajudi a entrenar-li gradualment, de manera que a la llarga aquestes situacions deixin de donar-se. Els consells d'aquesta secció estan destinats a ajudar-te a manejar les situacions explosives quan es donen – o encara millor, per a prevenir que es donin, sempre que es pugui.

Consell 78 Comença a actuar des que és petit

Hi ha moltes raons per a abordar els problemes que impliquen enuig i agressions des que són petits:

• Ell és més fàcil de manejar quan és més petit que el teu.

• Com més temps se de aquest comportament, més patrons s'establiran i més difícil serà trencar-los

• El nen pot veure l'agressió com una manera d'expressar-se o d'aconseguir allò que vol

• Li pot agradar la sensació de control que obté d'aquesta conducta, ja que els pot prendre com un substitutiu de la seguretat i acceptació que necessita.

• Si es fa una dolenta reputació, això es pot convertir a tenir problemes en qualsevol lloc. La gent potser no voldrà tenir la seva companyia i com resultat, ell estarà aïllat i alienat. Si això segueix fins a l'edat adulta, es pot convertir en un gran problema, tant per a ell com per a aquells que estan al seu al voltant.

Consell 79 Ensenya-li maneres segures d'expressar i manejar la seva ira

Busca el moment oportú, quan ell està calmat i parla amb ell sobre la ira. Tranquil·litza-li contant-li que tot el món de vegades s'empipa i que això està BÉ. Recorda-li que el problema no són els sentiments d'ira, sinó els comportaments de l'enuig. Debat amb ell algunes maneres alternatives d'expressar el seu enuig que no siguin destructives, i feu una llista de “Pots i no pots de la ira” (veure apèndix 6). Llavors, quan vegis signes d'alarma, els hi pots recordar.

Consell 80 Utilitza passos per a evitar una crisi

Recorda – la prevenció és millor que la guarir. No sempre és possible evitar una crisi, però hi ha alguns passos que pots seguir perquè les coses no surtin de mare. Molts d'ells, ja s'han comentat en altres seccions:

• Utilitza un codi o signe (veure consell 71)

• Ofereix opcions (veure consell 66)

• Tallar les situacions explosives donis de l'arrel (veure consell 84)

• utilitza un temporitzador (veure consell 29)

• Feix un joc simple (veure consell 72)

Consell 81 Premiar-lo per mantenir la calma

Fes “de mantenir la calma” una meta específica. Quan vegis que està mantenint la calma en una situació que per a ell és difícil, fes-li-ho notar i premiar-lo per això, encara que sigui amb una petita cosa. Per exemple, digues alguna cosa com “He vist que has mantingut la calma quan el teu germà t'ha llençat la teva

construcció de Lego. T'has d'haver disgustat molt. Però ho has fet molt bé. Estic molt orgullosa de tu. Això mostra molt autocontrol, b fet”

Consell 82 “Insults chiflados”

Si el nen utilitza paraulotes, permetre-li usar substitutius a aquestes paraules. Això no és tan ofensiu. Un exemple molt típic és quan la gent diu “mecaxis!” en lloc d'altra paraula que també comença per “me...” Com més boig sigui l'insult, millor.

Intenta alguna cosa com, “miernjcjoiaslallko” per a començar. Pot ser divertit pensar quines paraules es poden utilitzar.... i els insults sonats, et poden ficar en molts menys problemes!

Idees per a manejar amb una crisi

Consell 83 Tingues un pla de crisi

Pot ser molt difícil manejar una crisi en el mateix moment que succeeix. Com ho pots fer per a controlar al teu fill en un atac d'ira? Feix passos i cerca estratègies per a manejar les situacions de crisis a partir d'ara. Pot ajudar-te escriure'ls. Planteja-te'l de manera realista. Què ha funcionat altres vegades? què ha fracassat? Hi ha algunes idees noves que pugui provar? La teva ets les persona que més idea té sobre què pot funcionar.

D'aquestes idees, feix el teu pla de crisi. Això us ajudarà a tu i al teu fill a saber per avançat el que succeirà i quins passos vas a seguir si es dóna “una explosió”.

Prova el teu pla de crisi i avalua com funciona. Si és necessari, adapta'l i prova coses noves.

Consell 84 Talla aquestes situacions des de l'arrel

Quan vegis que s'està desenvolupant una situació que pugui acabar en explosió, no deixis que s'allargui i talla'l.

Consell 85 Estigues calmat

Quan les coses es posen tibants, no llencis més llenya al foc. Usa una veu calmada *i sense emoció. Intenta no fer amenaces si estàs empipat.

Consell 86 No caiguis en la intimidació

Intenta no caure quan ell es posa agressiu o intenta intimidar-te. Fes-li l'efecte que el seu pobre comportament fa menys probable que ell aconsegueixi el que ell vol. Per exemple, prova de dir-li “Sé que vols les xocolatines i que les vols ara, però no te les vaig a donar ara i no ho vull discutir, per com t'estàs portant. Quan estiguis calmat llavors parlarem de si te les dono més endavant” (Nota: usa la fórmula del “quan.... llavors”)

Consell 87 Deixa-li jugar en una habitació buida

Si el nen es posa violent, considera la possibilitat d'anar-vos i deixar-li només. De vegades, que la gent l'audiència es vagi, pot rebaixar la tensió de la situació

Assumptes escolars

Un cop d'ull ràpid del problema

Els problemes típics inclouen experiències d'infelicitat i fracàs que impliquen:

• Conducta social, particularment les relacions amb altres nens, per exemple en el pati

• les conductes esperades dels nens en l'escola, per exemple, dintre de l'aula o en el passadís

• Bullying

Quin pugues implicar:

• Els professors ho troben desconcertant o difícil de manejar

• Els nivells d'ansietat incrementen

• Ell és cada vegada més infeliç

• Ell desenvolupa una actitud negativa cap a l'escola i l'aprenentatge

• La conducta es deteriora i ell es fica en problemes

• Rebuig a l'escola

Els millors dies de la teva vida?

Per a molts nens amb SA els dies escolars definitivament no són “els millors dies de les seves vides”, al contrari de com se sol creure. Si el teu fill és feliç en l'escola, això és genial, però desafortunadament ell pertany a una minoria. La

trista realitat és que la major part de nens amb SA passen un temps difícil i miserable en l'escola.

Des del punt de vista dels professors, els nens amb SA presenten un desafia. Ells no s'adapten fàcilment a les rutines i la disciplina de l'escola. La seva conducta pot ser desconcertant i exasperant. Des del punt de vista dels pares, els pot trencar el cor veure com els seus fills lluiten per a manejar-se en el col·legi. Sovint ells, a pesar del seu enginy, acaben preocupats i frustrats. Però que passa des del punt de vista del nen?

El punt de vista del nen

CONFUSIÓ I CAOS

Per al nen amb SA, el món esvalotat de l'escola pot ser confús i caòtic. Moltes de les seves dificultats tenen la seva arrel en el seu problema bàsic d'adaptar-se o manejar els imprevistos. Sovint ell realment no entén ni el que ha d'esperar ni el que s'espera d'ell.

DIFICULTATS SENSORIALS

A mesura que ell lluita per entendre'l, el seu nivell d'ansietat augmenta. Això li fa més sensible del normal als estímuls sensorials com poden ser el soroll. Llavors, quan les seves dificultats sensorials s'agreugen, ells també estan més ansiosos. És un cercle viciós que es desenvolupa.

DIFICULTATS SOCIALS

La majoria dels nens adoren el temps de joc lliure. En l'escola, això se sol donar en l'hora del menjar o en el pati. Però per al nen amb SA aquests són els moments més difícils de tots. Ell no sap com relacionar-se amb els seus iguals d'una manera poc estructurada, un joc sense supervisió.

Ell té molt poca comprensió de molts jocs i de conceptes socials que la majoria dels nens aprenen fàcilment, especialment aquells que impliquen equips, grups o quadrilles. Dificultats com aquestes obren una porta al bullying i a les burles.

ALTRES FACTORS

Addicionalment, en la classe pot haver dificultats amb:

• Escriptura

• Atenció, concentració i organització

• completar les tasques

bullying: el nen amb SA com víctima, percebut com víctima o com autor

Encara que el problema del bullying tristament no es limita a l'escola, aquest és el lloc on el nen amb SA és més vulnerable. El bullying és un problema penós per a qualsevol nen, però per al nen amb SA la situació és molt més difícil i complexa.

EL NEN AMB SA COM VÍCTIMA O PERCEBUDA COM VÍCTIMA DE bullying

Tony Attwood (1998) descriu l'escola com “un camp de mines social” per als nens amb SA. Ells tendeixen a no veure ni l'instint maternal ni el predador en els altres. Alguns nens senten la urgència de protegir als altres i tenir cura d'ells, però desafortunadament els consideren una “presa” i els tracten com si ho anessin i d'una manera molt desagradable

El nen amb SA està poc equipat per a reconèixer als “predadors” i estan indefensos contra ells. Ell pot ser que no sàpiga “llegir la ment” de manera fàcil, i per tant, les intencions de les altres persones, amb el que els costa saber qui és un veritable amic i qui no. Això li suposa dos problemes molt importants:

1 . La seva vulnerabilitat els dóna avantatge als predadors i segurament serà presa d'ells i rebrà un tractament injust. En aquesta situació ell es converteix en víctima de bullying

2 . Ell malinterpreta les intencions de la gent que no li vol ferir, per exemple, bromes o burles que són innocents o divertides. Quan això succeeix ell es percep a si mateix com víctima de bullying o maltractament.

És important recordar que aquests dos problemes són igual de reals i provoquen disgust en la ment del nen amb SA.

EL NEN SA COM AUTOR DE bullying

El nen amb SA no sol entrar en una campanya de bullying subtil. Però d'altra banda ell pot pegar com qualsevol altre nen. Això sol succeir d'una manera espontània més que de manera premeditada, per exemple, quan ell està traient les seves frustracions i enuigs.

En general el nen amb SA té més possibilitats de ser la víctima que de ser l'autor del bullying. I en el moment que ell porta a terme una intimidació, és més probable que li enxampin i que es fiqui en un problema. De fet, ell és una presa fàcil per a provocar deliberatament o de disgustar pel succeït.

EL DANY QUE POT CAUSAR EL bullying

No importa les circumstàncies, el bullying pot ser un problema seriós per al nen amb SA i pot fer de la seva vida, una vida molt miserable. Això es pot manifestar de diferents maneres, incloses les quals segueixen a continuació:

• Descens de la seva autoestima i confiança

• S'aïlla més i es deprimeix

• Es torna hostil i irascible

• Els nivells d'ansietat i tensió incrementen

• Descendeix la motivació.

Actitud en l'escola

Aparentment, en la ment de la major part de nens, l'escola és més d'un 85% de socialització amb els seus amics. Altres coses com les lliçons són només el 15% del que creuen que és més important en la ment dels nens.

El perill és que en la ment d'un nen amb SA, l'escola és el 85% de dolentes experiències: fracàs, rebuig, humiliació, ser incomprès, tractat injustament o acorralat. Sense el suport adequat, és molt fàcil que la seva motivació es vegi afectada. Ell pot desenvolupar una actitud negativa cap a l'escola i l'aprenentatge, en la qual la seva posició és que no val la pena esforçar-se.

Una nota més positiva.

És important pensar que, encara que l'escola és important, no dura per a sempre. La vida després de l'escola pot ser molt més fàcil per a una persona amb SA. El grau d'adaptació que s'espera d'ell durant els anys escolars s'acosten a la seva fi. I quan ell és major, ell podria arreglar la seva vida amb més llibertat i d'una manera més fàcil per a ell. Ell podrà seguir amb els seus interessos, evitar els grups sorollosos, escollir el context social en el qual se sent millor i estructurar la seva vida laboral d'una manera més d'acord amb la seva personalitat.

Abordar el problema.

Una vegada hem deixat al nostre fill a l'escola, en efecte, confiem que les autoritats en tindran cura i es responsabilitzaran d'ell. Com a pares, la nostra influència en la manera que el nen experimenta l'escola és limitada, però hi ha algunes maneres d'ajudar-lo.

Consell 88 Escull l'escola més adequada

La primera i més important decisió que es deu prendre és quina escola trobes més adequada per al teu fill. Quan estàs buscant i visitant escoles, pot ser difícil saber quins factors has de buscar. L'escola adequada per a un nen amb SA pot ser difícil de trobar. Pensant en l'escola ideal, hauria de:

• Tenir una atmosfera silenciosa i ordenada

• Estar preparada per a ser oberta i flexible

• Deu ser solidària amb les necessitats del nen

• Deu tenir nocions sobre el SA o almenys estar preparats per a tenir-les

• Tenir una bona experiència anterior amb altres nens amb SA

• Tenir un bon ràtio de personal per als alumnes

• Ser curosa però signatura

Si pots parlar amb els pares d'altres alumnes amb SA que vagin a la mateixa escola pot ser de gran ajuda. Ells et poden contar com ha estat la seva experiència. Algunes escoles poden concertar-te una cita amb ells si ho demanes. Una recomanació personal pot ser una bona base.

Consell 89 Prepara i equipa-li

“PREPARACIÓ” NORMAL PER A L'ESCOLA

Quan un nen comença en una escola li és de gran ajuda saber què pot esperar d'un dia normal en l'escola. Per al nen amb SA és molt important. Segueix alguns passos per a preparar-li d'una manera positiva, realista i divertida. Parla amb ell de l'escola i prepara activitats i jocs que siguin sobre l'escola:

• llegiu llibres

• Vegeu vídeos

• Dibuixeu

• Jugueu a l'escola (role play)

• duu-li a conèixer l'escola i la professora

EQUIPA-LI SOCIALMENT PER A L'ESCOLA

El nen amb SA té més dificultats extra, especialment en l'àrea de les habilitats socials, així que és just preparar-li més per a ajudar-li a manejar això. Tot el que puguis fer per a ajudar-li amb les seves habilitats socials i la seva consciència social serà d'un gran benefici per a ell en l'escola (veure consells, 35 – 50).

És fàcil pensar que ells entenen més coses de les quals en realitat comprenen. Ajuda-li a entendre alguns conceptes subtils que els puguin ajudar a manejar-se en el camp de mines social de l'escola:

• Quan et fereixen no sempre és a dretcient (apèndix 11)

• Burles i bromes (apèndix 12)

Consell 90 Estigues atent

Observa fins a quin punt està feliç o trist en l'escola. Si ell vol explicar-te alguna cosa sobre un problema, intenta escoltar-lo pacientment. No obstant això, per a ell pot ser difícil parlar sobre això, així que pots tenir algunes pistes:

• Com està quan va al col·legi? Es mostra nerviós i poc disposat a anar o es mostra relaxat i amb ganes?

• Com el veus interactuant amb els altres? Parla d'això també amb la professora

• Com està els caps de setmana o en vacances? Està més relaxat en aquests moments?

• Hi ha signes que puguin indicar bullying físic com corts, morats, ve amb la roba esquinçada o “perd” el desdejuni sovint?

Si està de mala gana en l'escola, es pot manifestar en:

• Insomni

• Ansietat

• Agressió

• mal humor i mal temperament

• Més silenciós i aïllat

• Rebuig a atendre

Consell 91 Feix de casa un lloc segur

Atès que l'escola pot ser molt difícil per al nen amb SA, ell necessita que la seva casa sigui un lloc en el qual ell s'asseu segur.

És vital que ell tingui almenys un lloc en el qual relaxar-se i en el qual asseu que té a algú al seu costat. Una bona manera d'ajudar-li a sentir-te donat suport és simplement escoltant-li).

Ell sovint sent que és tractat injustament en l'escola, llavors és encara més important que a casa se li tracti, no només d'una manera justa, sinó que ell entengui que se li tracta així. Pot ser que hagis de supervisar les interaccions per a prevenir tensions entre els nens una vegada hagi arribat a casa després de l'escola.

Consell 92 Mantingues les línies de comunicació obertes

Feix el que puguis per a mantenir obertes les línies de comunicació entre la teva i l'escola. Mantingues contacte amb la professora i pregunta-li si observa algun problema o dificultat. Si hi ha algun problema a casa, avisa-la amb una nota. És més fàcil per a l'escola si saben què ha ocorregut a casa i viceversa.

Quan hi ha un problema en l'escola pot ser difícil arribar al fons de la qüestió i trobar que és el que ha succeït realment. Normalment el nen i l'escola estaran d'acord que les coses no han anat bé, però pot ser que cadascun tingui un punt de vista diferent del que ha succeït i què és el que està malament. Intenta escoltar ambdós costats de la història tan netament com puguis.

Si creus que el nen s'ha passat de la ratlla, recorda que l'objectiu és “acceptar al nen, però no desafiar la seva conducta”. Intenta fer-li saber que, encara que tu no acceptes aquest comportament, encara li vols i acceptes i vols ajudar-li que es porti d'altra manera la pròxima vegada.

Si creus que l'escola ha fet malament o ha estat injusta, això pot ser difícil de manejar. Intenta parlar amb ells obertament i de manera honesta. Digues-los com t'asseguis: que estàs molt preocupat; que saps que el teu fill pot ser difícil; que no tractes de jutjar el que ha succeït i que voldries saber que està passant sota el punt de vista de l'escola. Recorda que una actitud de confrontació normalment fa més dany que ajuda.

Sovint l'escola et contarà coses i t'assegurarà que estan fent el millor per al teu fill, igual com ho fas el teu. Si estan oberts a suggeriments, poden estar molt agraïts de qualsevol idea que els puguis donar sobre com manejar una situació de manera diferent la pròxima vegada.

Consell 93 Comunica't amb els professionals

Tingués o no un diagnòstic quan va començar l'escola, no passarà molt temps fins que en l'escola et digui que el nen necessita una atenció especial. Eventualment pot ser que ell necessiti algun assessorament professional i ajuda. Sovint el nen amb SA tenen algunes dificultats diferents, el que significa que pot ser que acabis havent de comunicar-te amb una gran varietat de professionals.

Manejar tot això, igual que manejar al teu fill, pot semblar molt descoratjador, però pensa en tu com part d'un equip d'experts.

Tu ets un expert en el teu propi fill i ho coneixes d'una manera que ningú més coneix. El nen estarà millor atès si el teu pots desenvolupar una bona relació amb tots els professionals. Recorda que tots esteu en el mateix bàndol i que els pares són una part essencial de l'equip.

Consell 94 Capacitat i avaluacions dels assoliments

L'escola pot voler passar-li diversos tests com part del seu procediment d'avaluació. Pot ser interessant veure quina ens revelen, perquè, encara que coneixem molt bé al nostre fill, els tests ens poden permetre veure'l des d'altre angle. Les avaluacions haurien de revelar punts forts específics i debilitats, i donar-nos el quadre complet de com és el nostre fill, i ens permetrà ajudar-los millor.

Els tests de *CI en nens amb SA ens poden donar uns resultats sorprenents. Pot haver un resultat “dentat”, en el qual vegem altes puntuacions en algunes àrees i baixes en unes altres.

Una baixa puntuació, no té perquè ser una indicació fiable d'una capacitat, ja que si el nen té un “mal dia”, pot donar per sota o no cooperar en el test. Així que el resultat no sempre ens dóna el potencial real.

Tenir una segona opinió s'ha de considerar si sents que pots tenir una imatge més encertada. Però d'altra banda, no hauries de posar al teu fill sota demandes massa estressants.

UNA AVALUACIÓ PROFUNDA?

Una avaluació molt llarga pot atabalar al nen. De vegades un test pot passar-se en dos dies. Si creus que una avaluació llarga pot sotmetre-li a massa estrès, és una bona idea parlar amb ell sobre això.

Consell 95 Manejar-se amb el problema del bullying

Si sospites que el teu fill pot estar patint bullying o corre el risc que en algun moment ho acorralin, aquí tens alguns passos que pots seguir:

1 . Assegura't que ell sap i entén que és el bullying i què pot fer.

1 . Què és el bullying? (Apèndix 13)

2 . Quin fer i que no en el bullying (apèndix 14)

2 . Intenta mantenir-li lluny del perill o la gent de la qual sospites, si pots. Identifica els punts conflictius del bullying com pot ser el bus escolar i busca una manera d'evitar aquests llocs, almenys mentre el problema s'està investigant o resolent

3 . Si ell es queixa que el maltracten o l'acorralen, escolta'l tranquil·lament i no minimitzis les seves preocupacions. Digues-li com és la manera correcta de parlar-te i fes-li saber que estàs al seu costat i que li creïs. És molt important per a ell saber que tens cura d'ell i que et prens el bullying seriosament.

4 . Intenta saber la veritat del que està ocorrent. Pot ser que necessitis parlar amb altres persones si la situació ho requereix.

5 . Si el nen admet algun detall que no va al seu favor, com que va provocar l'incident, acorda't de premiar la seva honestedat.

6 . No et precipitis en les teves conclusions. Els nens amb Asperger solen malinterpretar les interaccions, amb el que la situació pot ser molt menys greu del que pot semblar. Intenta establir de manera calmada si es tracta d'un cas de hipersensitivitat o d'un cas real de bullying. Si creus que es tracta de hipersensitivitat, pren-te'l com una pista que la seva autoestima pot estar baixa. En aquest cas ell necessita saber, més que mai, que estàs al seu costat, encara que el bullying no sigui una percepció realista.

7 . Si sospites que està sent acorralat, però ell no se n'adóna, pot ser que vulguis investigar sobre això. Pot anar bé saber què està passant parlant amb la professora. O li pots preguntar al teu fill les següents coses:

• Com ha anat el col·legi avui?

• Què ha estat el millor/pitjor del dia?

• Amb qui has jugat?

• A quins jocs?

• T'ha agradat?

• Qui cau millor en el col·legi?

• Qui cau pitjor?

• Perquè?

• Tens ganes d'anar al col·legi demà?

1 . Fes un diari del que succeeix i el que el nen diu en cas que la situació requereixi acció

2 . Si és apropiat duu al nen al metge perquè pugui avaluar la situació i fer un informe oficial de l'angoixa del nen

3 . Notifica a l'escola o a la persona que tingui l'autoritat de manera apropiada el que està succeint

Consell 96 Acostar-se a l'escola pel bullying

Posa't en contacte amb l'escola (o altra persona amb autoritat) si estàs preocupat per l'assumpte del bullying. Si creus que el problema és urgent digues-se'l i intenta concertar una entrevista com més aviat millor. Quan acudeixis a l'entrevista els següents punts et seran d'ajuda:

• Fes-te una nota amb els assumptes que vulguis comentar

• Considera l'opció que t'acompanyi la teva parella o un amic perquè te de suport o perquè t'ajudi a recordar el que es diu

• Se signi però educat. Entrar en una discussió no t'ajudarà.

• No cridis, exageris o arribis a conclusions precipitades.

• Pregunta'ls si sabien alguna cosa i que actuacions suggereixen.

• Feix els teus propis suggeriments

• Si hi ha altre nen implicat, suggereix que el seu contacte sigui intervingut ara com ara

• Assegurar-te que entens com és l'actuació que va a emprendre l'escola

• Sol·licita una entrevista per a més endavant amb la finalitat de fer un seguiment de la situació

Consell 97 Dóna-li “temps anés”

DESCANSOS PROGRAMATS

Si el nen sembla massa ansiós per qualsevol raó, considera el donar-li el que Tony Atwood (1998) crida “descansos per a la salut mental”; en altres paraules un temps fora de l'escola i que realitzi les seves tasques a casa. Intenta negociar això amb l'escola i mantingues-los informats.

TEMPS FORA PERMANENT – ESCOLARITZACIÓ A CASA

L'escolarització a casa és una empresa molt important i definitivament no s'ha de prendre a la lleugera. El fet que sigui una bona idea depèn de cada cas. Tret que tinguis molt suport, pot ser una experiència molt solitària i aïllant.

L'avantatge més obvi i important de l'escolarització a casa és la reducció d'ansietat en els casos extrems. Però s'han de tenir en compte molts altres factors:

• La tensió que comportarà per a tu i la teva família

• El risc de quedar aïllat i obsessionat amb el teu fill

• És molt més difícil tenir la teva pròpia vida.

• Pot ser difícil trobar oportunitats perquè ell practiqui les habilitats socials

• pot ser extremadament difícil motivar-li, interessar-li i ensenyar-li

• És massa per a una sola persona, especialment si no està entrenat, no té experiència i és molt cansat.

• És molt difícil combinar el rol de pare i professor

• Pot ser molt difícil apartar-li d'algunes temptacions a casa com la televisió o l'ordinador.

Assumptes sensorials

Un cop d'ull ràpid al problema:

El nen amb SA pot tenir una sensibilitat inusual a determinats estímuls sensorials com els sons o el tacte. Per exemple, li pot ser difícil tolerar:

• Determinats sons

• bullícia

• teixits, com per exemple alguns tipus de roba

• Diferent nivells de dolor o sensació de temperatura

Això pot implicar:

• Augment de l'ansietat

• Deteriorament del comportament – especialment si no es creu al nen i no se li permeten determinades coses.

El punt de vista del nen

Les experiències sensorials augmentades o distorsionades són molt comunes en la gent amb SA. Algunes de les seves autobiografies ens ajuden a entendre millor que significa per a ells. Encara que les dificultats sensorials són comunes, no són fàcils veure.

Una raó és que el nen no sempre diu que està experimentant una mica inusual, perquè, evidentment, per a ell no és gens inusual. Ell no sap que el que ell sent és diferent del que senten les altres persones.

Atès que aquestes dificultats no sempre són òbvies, és important observar-los atentament. Aquestes poden ser la causa o poden contribuir molt a augmentar l'ansietat i a la pobra conducta que de vegades no sabem explicar.

Algunes sensibilitats comunes.

SONS

Alguns dels sons que els poden alterar són:

• Els sobtats, inesperats o molt profunds

• sons de fundo com el de la bullícia

• El so dels aplaudiments

• Altres sons específics com el plor d'un nen o l'aspiradora

TACTE

La sensibilitat es pot mostrar amb el rebuig a les abraçades o rebutjar a les persones, per exemple, quan li toquen perquè es posi bé en la fila amb els altres nens. O pot ser intolerant a determinades robes quan li toquen la pell.

En l'altre extrem o en diferents moments, li pot anhelar que li facin una pressió profunda o que li aixafin “”. Per a satisfer aquesta necessitat pot iniciar un contacte físic inadequat. Amb respecte als jocs o les pessigolles, pot ser que li encantin o ho odiï.

TEMPERATURA

Pot no tenir molta sensibilitat a la temperatura. Això pot significar que costa molt persuadir-li sobre que roba ha de posar-se quan fa fred o quan fa calor.

DOLOR

Pot notar el dolor molt més o molt menys que els altres. En cas que li costi notar el dolor, que és menys obvi, significa que pot estar malalt o tenir alguna lesió sense que ho sàpiga ni ho noti.

DIFICULTATS AMB EL MENJAR.

Veure consells

ALTRES

Li poden encantar o detestar la sensació que li produeixen les muntanyes russes, els passeigs en trenets o donar voltes ràpidament.

Entendre el problema

Potser l'única manera d'entendre el problema, és entendre que no tot el món viu les experiències sensorials de la mateixa manera. Hi ha moltes coses en les quals nosaltres estaríem d'acord. A la major part de la gent li encanta el gust de la xocolata, per exemple. Però altres sensacions són individuals.

Pensa en el so d'algú estrenyent les seves ungles contra una pissarra. A molta gent realment li molesta aquest so i ho troba molt desagradable. He vist a gent cobrint-se les orelles quan ho escolten. Si aquest so persistís, segurament sortirien corrent de l'habitació per a evitar-lo. Per a altres persones com jo, és un so més. Jo no veig cap motiu perquè molesti a ningú.

Això és una mica similar al que la gent “normal” pot sentir respecte a la gent amb SA. Simplement no entenem perquè certes coses els molesten. Potser simplement hem d'acceptar-lo.

Consell 98 Reduir l'ansietat

Podria aparèixer alguna connexió entre els nivells d'ansietat del nen i la seva tolerància a determinats estímuls. Quan ell està menys nerviós sembla tenir

menys dificultats i viceversa. Si és així, podem entendre la seva sensibilitat com un baròmetre dels seus nivells ansietat en certs moments. Utilitza passos per a reduir la seva ansietat, especialment en els moments en el nen està especialment sensible (veure consells 24 – 34)

Consell 99 Permet-li fer algunes excepcions

Busca experiències sensorials que el nen troba difícil, i estigues preparat per a permetre-li evitar situacions en les quals creus que estarà incòmode.

Consell 100 Desensibilització

En alguns moments, quan ell estigui menys nerviós, busca maneres d'augmentar la seva tolerància. La manera és desensibilizar-lo gradualment d'aquells estímuls que li són difícils d'aguantar. Per exemple, si, com el meu fill, té dificultats amb el soroll de l'aspiradora, utilitza un moment en el qual ell estigui content i calmat i la hi fas escoltar durant un període curt de temps i a distància. Premia-li i feliciteu-li per haver-lo escoltat.

La pròxima vegada, recorda-li el seu èxit i posa l'aspiradora més estona o més prop. I així unes quantes vegades. Arribarà un moment que ell podrà dir orgullós: “Quan era petit em molestava molt el soroll de l'aspiradora, però ja no.

Consell 101 Integració sensorial

visita a un especialista en integració sensorial perquè t'assessori i diagnostiqui la naturalesa dels seus grans problemes sensorials. Ell pot oferir-vos diferents tipus d'ajuda, o potser s'ofereixi a donar-li un massatge al nen. Pot ser que vulguis aprendre com fer-lo el teu i ell especialista et pot donar algunes pautes de com fer el millor per al teu fill. També et pot oferir o recomanar alguns exercicis que li poden ajudar.

Alguns jocs per a jugar

El nen es pot beneficiar de jugar alguns jocs que li permetin experimentar la sensació de pressió. Aquí hi ha alguns exemples del tipus de jocs que poden ser terapèutics i divertits, però evidentment hi ha més possibilitats que pots pensar la teva:

Consell 102 “Chico *sándwich”

El nen està tombat en el sòl en un matalàs. Llavors posa moltes flassades, cobertors, coixins... damunt d'ell. (No li cobreixis les cara!). A ell li pot agradar més que quan hagis fet això, apliquis un poc de pressió a l’entrepà.

Consell 103 La cadira mòbil

Dos adults fan una cadira agafant-se de les mans. El nen es munta en la cadira, i els adults s'acosten a la porta, quan estan arribant, els adults fan veure que no hi ha suficient habitació i es bloquegen durant un moment amb la porta i estrenyen amb ell en el mitjà. També es pot fer en el llit, i pot ser una bona manera d'animar-li a anar al llit a la nit!

Consell 104 Aixafada

El nen s'asseu en el sofà i l'adult “accidentalment” se sent damunt d'ell, gradualment va deixant que el nen noti el seu pes, però sense fer-li mal!

Menjar

Un cop d'ull ràpid al problema:

Molts nens amb SA es posen molt irritables i obsessius amb la seva dieta. Per exemple, el típic nen amb SA pot:

• Obsessionar-se sobre què menjarà i beurà

• Consumeix una varietat restringida de menjar

• Generalment consumeix una quantitat molt petita

• Consumeix grans quantitats de menjar

Què pot implicar:

• La seva salut i talla es poden veure afectats

• Els pares es posen ansiosos i s'angoixen

• Altres persones poden pensar que és un malcriat.

Entendre el problema

Molts nens no mengen bé, però en el cas dels nens amb SA les dificultats poden ser més extremes que amb els altres nens. I molt més difícil de remeiar, ja que no és possible fer que un nen coma amb tacte.

El menjar és essencial per a la vida i un recurs que a la major part de nosaltres ens dóna plaure, amb el que és difícil d'entendre aquesta dificultat. Algunes de les raons que ho poden implicar són:

• Ansietat, agreujada per una sensació extrema de disgust

• Temes de sensibilitat

• Temes de control.

ANSIETAT I DISGUST

El meu fill tenia moltes dificultats amb el menjar i sentia que les persones no podien entendre fins que punt era difícil menjar per a ell, I per a ell era extremadament difícil explicar perquè. El que més odiava era intentar menjar una mica nou o que no li fos familiar.

De vegades, quan jo ho mirava mentre ell ho provava, l'expressió de la seva cara era com d'un disgust atroç combinat amb por o ansietat.

Potser la millor manera que tenim per a entendre el complicat que és per a ells és pensar en alguna cosa que nosaltres trobem completament desagradable i llavors imaginem com ens sentiríem si algú intentarà forçar-nos a menjar-lo.

TEMES DE SENSIBILITAT

Els problemes amb el menjar es pot agreujar per les hipersensibilitats. El nen pot sofrir aversió a certs gustos, colors o teixits. Pot haver preferències obsessives per determinades menjars. Les patates Pringles són molt comunes, segurament per la seva consistència, la seva forma i textura predictible i pels seus diferents gustos.

TEMES DE CONTROL

Altre factor que pot interferir en el maneig d'aquest assumpte és el control. Els psicòlegs ens diuen que el menjar és una de les primeres àrees en les quals el nen experimenta el control en la seva vida. Ell descobreix des de molt primerenc que té el poder d'acceptar o rebutjar el menjar. Si a ell li agrada com li fa sentir aquest poder, ell pot veure el menjar com una manera de tenir el control que vol, especialment davant els adults de la seva vida! I, clar, és molt més fàcil que succeeixi quanta més importància li donem a aquest tema.

Com se senten els pares

Els problemes amb el menjar poden ser una gran preocupació i especialment difícil per a una mare que s'enfronti a això. Alimentar al seu fill és una part natural de la maternitat i quan el nen la rebutja ella es pot sentir amb menys poder, inadequada i rebutjada. Les friccions i frustracions constants poden fer que li sigui més difícil manejar el problema d'una manera afectuosa i efectiva.

A més, anar a menjar fora amb nen amb SA pot ser molt difícil, no només pels seus problemes amb el menjar, sinó també a causa de les seves dificultats socials *i de conducta.

Quan altres persones veuen els hàbits de conducta i alimentaris, pot ser que observeu mirades de desaprovació de gent que creu que estàs malcriant-lo i consentint-lo. Pot ser una experiència molt compromesa. (en aquests moments recorda el consell 11)

Per al que menja poc

Consell 105 Feix un menjar simple

Quan tinguis molts problemes per a preparar el menjar i ell ho rebutgi tot, és difícil no disgustar-se i empipar-se amb ell. I empipar-se amb ell normalment no és bo per res.

Si li prepares un menjar simple que requereix poc esforç, això et llevarà molta pressió.

Consell 106 Petites porcions

Quan intentis introduir nous menjars, ofereix-li petites porcions i augmenta-les gradualment. Premia-li per intentar-lo.

Consell 107 Premis per a després dels menjars

UN TRACTE DE MENJAR COM INCENTIU

Ofereix-li un tracte que sàpigues que li agradarà com incentiu per menjar el seu plat. Mentre li dius que és el que guanyarà, posa el premi a la vista. Utilitza la fórmula “Quan.... llavors”. Per exemple, “Quan t'hagis menjat tres trossos de peix, llavors podràs tenir el teu tros de pastís”

UNA ACTIVITAT DIVERTIDA COM INCENTIU

Programa activitats que li agradin per a reforçar-li després del menjar: “Quan t'hagis acabat el menjar, llavors farem una guerra de pessigolles”

Consell 108 *Purés

Els purés són uneixi bona manera d'amagar les verdures o altres ingredients nutritius i poden ajudar arreglar el problema amb els nens que odien els trossos. Si pots trobar alguna manera que el sabor bàsic sigui algun que a ell li agrada, li pots afegir trossos extres d'altres menjars i liquidar-lo d'un sol cop

Consell 109 Dóna-li suplements

Si estàs preocupat sobre si presa suficients nutrients, pots provar de donar-li alguns suplements nutritius. Un metge o un dietista et poden assessorar que nutrients necessita. Els suplements nutricionals es poden trobar de diferents maneres i si el teu fill es nega a prendre barretes, pots provar per exemple, en donar-li càpsules, medicines, begudes de fruites o en gotes.

Per al que menja massa

Consell 110 Concessions estructurades de menjar

feix una llista del que ell menja i divideix-la en grups de menjar (fruita i verdures, proteïnes....). D'aquesta manera, junts podeu veure on està la seva dieta equilibrada. Penseu quin grup de menjar és el qual menja en excés i “raciona-li” aquest grup. Per exemple, si ell menja massa pastissos i xocolata, feu una dieta diària de concessions en les quals ell es pugui racionar aquests menjars al llarg del dia.

Penja les concessions diàries en el tauler d'anuncis i permet-li repassar-lo cada dia per a indicar-li quan ha utilitzat la seva concessió.

Idees per a altres problemes

Consell 111 Exercici

L'exercici ens pot ajudar a equilibrar els efectes per a menjar massa o massa poc i serveix també de distracció del menjar. Intenta animar-li a fer algun tipus d'exercici i que no “piqui” entre els menjars. Això li ajudarà a desenvolupar un apetit saludable.

Consell 112 Menjars regulars

Proporciona-li una rutina familiar clara fent que els menjars siguin tan regulars com puguis. Intenta animar-li a asseure's a la taula, encara que sigui només una estoneta i que mengi un poc. Els menjars regulars poden reduir el picar entre hores si el nen sap quan ha d'esperar que sigui quan serà el pròxim menjar.

Consell 113 Intenta llevar pressió

Si pensem en un ideal, els menjars haurien de ser relaxants i agradables, no batalles campals! Intenta evitar les batalles llevant-li importància al tema del menjar. Pot ser extremadament difícil de fer, però intenta no mostrar el teu disgust ni ansietat.

Consell 114 *Persevera

No pots forçar-li a menjar, però pots seguir intentant oferir-li el que vols que mengi. Per exemple, si vols que mengi pa durant el menjar, és millor que posis el pa prop d'ell en cada menjar (|Pot ser que algun dia ho provi!)

Consell 115 Implica-li en la preparació del menjar

Ocasionalment deixa-li que esculli un menjar saludable, saborosa o que l'esculli d'un llibre de receptes. Sigues realista i no massa ambiciós. Prepareu la llista de la compra junts i ANEU de compres. Permet-li que s'asseu implicat en la preparació del menjar prenent part en algun aspecte que li agradi, com batre o llençar gotes de xocolata desfeta.

Consell 116 Llista de progressos en el menjar

Penja una llista en el tauler d'anuncis amb tots els aliments que menja i veus afegint aquells nous que prova. Premia-li per cada nou aliment.

Consell 117 *Planning de menjars

Evita discussions inacabables i frustrants sobre què hauria d'o no menjar en cada menjar, deixant-li escollir per avançat. Feix una llista de menjars des del principi de cada setmana i penja'l en el tauló.

Consell 118 Cerca ajuda d'un expert

Si busques ajuda mèdica, duu allò que menja i beu cada setmana. El teu metge et derivarà a un dietista que et pugui dir quines són les deficiències i et faci una recepta.

Depressió

Un cop d'ull ràpid al problema:

Si el nen té una depressió, això pot afectar-li a:

• apetit

• somio

• comportament

• conversa i humor

Això pot implicar:

• que la seva conducta es deteriori

• que s'aïlli més

• que es torni agressiu

• que necessiti ajuda mèdica

Depressió i SA

Els experts ens diuen que un adult amb SA té un major risc de tenir depressió i que no és fàcil entendre perquè. Una raó molt important poden ser les dificultats socials.

Ho admeti o no, la persona amb SA vol tenir amics i sentir-se acceptat, però el món li sembla un lloc frustrant, impredictible i confús. L'escola, per al nen amb SA, és un camp de mines social. Ell simplement no sap com ésser acceptat i com “triomfar”.

És important per a nosaltres que siguem conscients d'aquest risc de depressió sense tornar-nos paranoics. La nostra meta bàsica és ajudar-li a ser feliç amb ell mateix i que accepti el seu SA com part d'ell mateix.

Consell 119 Estigues atent

Es conscient que la depressió és un risc per a les persones amb SA. Així que, sense preocupar-nos massa o estar paranoics, hem d'estar atents als signes i símptomes de depressió. Si un nen no és feliç o està deprimit, es manifestarà en alguna de les següents àrees:

• insomni

• ansietat

• agressió

• mal humor i mal temperament

• tornar-se callat i aïllar-se.

Consell 120 Crea una base d'afecte

És impossible garantir que no es desenvoluparà una depressió, però almenys podem crear una base d'afecte que faci que les condicions li siguin el més favorables possible (Veure capítol 1)

Consell 121 Dedica-li temps

Passa algun temps amb ell, tot sol, fent una mica silenciós i relaxat, si pots. Duu-te'l a fer una passejada, potser pel mar, o per la muntanya o per una rambla natural. Passa amb ell una bona estona fent una mica coses simples com pintar.

Consell 122 Escolta *empàtica

Sovint, quan un nen amb SA està disgustat o deprimit, fa coses desproporcionades i el seu pensament es torna rígid i irracional. Com pares, vam trobar molt difícil asseure'ns i veure com això succeeix perquè naturalment odiem veure'ls així. Intentem fer-los sentir-se millor. Algunes maneres que intentem ajudar-los són:

• consolar-los dient-los que aquestes coses no són tan dolentes

• Donant-los una solució al problema

• Intentant fer-los veure el sentit i relativitzar les coses.

I evidentment aquestes idees poden anar bé en alguns moments, però no sempre són d'ajuda, especialment quan el nen està molt disgustat per alguna cosa que sembla estrany o irracional. Necessitem acceptar que no passa gens perquè ens costi entendre'l, la manera en com ell ho veu, és com ell ho veu. Els seus sentiments desagradables són molt reals i pot ser contraproduent intentar fer-li creure el contrari en el moment erroni, és a dir, mentre segueix estant així. Si ho fas, ell pot tenir la impressió que estàs trivialitzant les seves preocupacions i que simplement no li entens. Això pot fer que ell s’atrinxeri, es torni hostil i s'aïlli.

Però el mal moment per a fer això, és el bon moment per a construir una relació de confiança entre els dos. Ja que quan ell està malament, el que més necessita de tu és que li mostris que estàs al seu costat proporcionant-li una escolta activa i comprensiva.

Escolta les seves queixes mostrant interès, acceptant-li i sense jutjar-li. Deixa-li que parli tant com vulgui o tan poc com vulgui. Només mostra't comprensiu i al seu costat i intenta resistir les temptacions de fer-li entendre gens.. No li interrompis massa, però si creus que necessita que li donis basa, intenta'l i restringeix els teus comentaris a coses comprensives com: “Això està molt mal” o “Assec escoltar que t'hagi passat alguna cosa així”.

Consell 123 Ajuda-li a sentir-se reeixit

Si ell està a punt de tenir un moment violent, lleva tota la pressió que puguis. Quan facis plans, intenta que sigui una experiència positiva per a ell. No li demanis massa que faci coses que li són difícils, perquè això pot minar la seva confiança i fer-li sentir que està fracassant.

Busca maneres de proporcionar-li petites experiències positives. Fes-li centrar-se en les coses que fa bé, com pot ser jugar en l'ordinador o dibuixar. Busca oportunitats per a felicitar-li en els seus punts forts, fetes i atributs positius.

Consell 124 Protegeix-li quan necessiti protecció

Tot tipus de situacions poden causar ansietat al nen amb SA, especialment les situacions socials. Necessita que el protegim sense sobreprotegir-lo i és difícil trobar l'equilibri. Com pares, hi ha moments que hem de reconèixer la seva vulnerabilitat i protegir-lo de les situacions que poden provocar mes ansietat de la qual ell pot tolerar. Això pot significar, per exemple, que en determinats moments podem jutjar que ell necessita no anar al col·legi durant un temps.

Consell 125 Cerca ajuda mèdica si és necessari

Si estàs preocupat per l'estat d'ànim del teu fill o penses que pot estar deprimit, busca ajuda mèdica.

Dificultats d'atenció

Un cop d'ull al problema:

El nen amb SA pot tenir dificultats en les següents àrees:

• Concentració

• Parar atenció

• organització

• mantenir-se assegut

Això pot implicar:

• Tenir dificultats a fer alguna cosa que requereixi estar assegut una bona estona i estar calmat, com pot ser quedar-se en la taula durant el menjar.

• Sembla estar sempre en moviment, per exemple, saltar de manera excessiva i inadequada.

• Les seves tasques en l'escola es poden veure afectades.

Extrems Asperger

Quan vam parlar d'habilitats importants com la concentració, per a atenció i aplicar-se, els nens amb SA poden estar plens de contradiccions. De vegades ell està “*hipercentrat”, per exemple, passant hores obsessivament absorbit en el seu interès especial o activitat, o en el seu joc d'ordinador favorit. Altres vegades, sembla incapaç de centrar-se o parar atenció en no-res. Com molts trets Asperger, hi ha molts extrems, però molt pocs “mitjans feliços”.

Valorar el problema

Si el nen té dificultats d'atenció, el primer de tot és reconèixer en quin els té. Depenent del grau de dificultats, pots sospitar que el teu fill té un Trastorn per Dèficit d'Atenció (*TDA).

Si és així, un expert qualificat hauria de valorar al teu fill. De tota manera, no et preocupis pel diagnòstic, és important acceptar la naturalesa de les seves dificultats. Una actitud realista et deixa en una posició millor per a ajudar-li i pot prevenir molta frustració.

LES IMPLICACIONS A GRANS TRETS.

Les dificultats d'atenció poden causar molts problemes al nen, especialment si no estan reconegudes o no estan compreses. És molt fàcil que el seu comportament sigui malinterpretat. A l'escola pot rendir menys i ser considerat amb pitjor comportament del que realment té, o pot semblar vago i inefectiu. Les dificultats de concentració poden causar alguns dels següents problemes:

• El professor troba difícil aconseguir que estigui quiet en la taula.

• No es pot concentrar en el seu treball.

• La seva atenció es dispersa molt.

• Somia despert

• Oblida coses i sembla absent.

Les dificultats amb l'organització poden significar:

• Ell és excessivament meticulós o completament tot el contrari. També, pot ser intolerant amb qualsevol interferència amb la seva manera de fer les coses.

• Si se li demana que faci una mica, ell realment intenta fer-lo, però llavors oblida el que se suposa que havia de fer.

La hiperactivitat pot implicar:

• Està molt nerviós i li és difícil estar-se quiet.

• Li és difícil quedar-se bé assegut, per exemple, a l'hora de menjar o per a fer els seus deures.

• Tot el dia està saltant o tocant els objectes de decoració, per exemple.

Manejar els problemes

Definitivament nosaltres volem que el nen amb SA aconsegueixi manejar la seva pròpia vida el màxim possible d'una manera ordenada però no obsessiva. La clau per a aconseguir-lo és proporcionar-li una estructura molt clara. Això li ajudarà a saber on està i que s'espera d'ell.

Consell 126 Dóna les instruccions de manera molt específica

Assegurar-te que el teu fill entén d'una manera clara el que s'espera d'ell. Dóna instruccions clares i concises (veure consell 53 i 6)

Consell 127 No li atabalis

No li atabalis amb massa informació o instruccions i no li donis moltes coses per fer alhora, perquè li pot suposar un procés molt dur. Per exemple, si ha de fer una sèrie de tasques, digues-se-les d'una en una, no totes alhora, o divideix les tasques en petits passos i feliciteu-li per cadascun. (Veure apèndix 9, amb un exemple de com dividir l'anada a la dutxa en petites tasques).

Consell 128 Escriu les coses i usa ajudes visuals

Algunes ajudes visuals li poden ajudar a organitzar-se:

• Un calendari ordinari, que li permeti veure allò que està planejat per a la setmana entrant o per a tot el mes

• Un horari. Pot ser diari o setmanal. És molt fàcil fer el teu propi horari, dividint una fulla de paper en les seccions apropiades per a cada dia o setmana si és necessari. Si ho plastifiques ho pots utilitzar més d'una vegada.

• Recordatoris o llistes (veure consells 30 i 31)

Consell 129 Dóna-li un esquema o organitzador

Si és petit, li pots ajudar a utilitzar la seva agenda. Es poden trobar fàcilment i hi ha moltes entre les quals escollir i que estan dissenyades per a nens.

Pot ser que li faci sentir important utilitzar l'apartat de memos, els planificadors...Si és major o està interessat en aparells electrònics, pot agradar-li utilitzar una agenda electrònica. Utilitzar aquests organitzadors pot ser un bon entrenament per al futur, quan serà un hàbit molt valuós.

Idees per a ajudar-li a centrar-se en una tasca.

Consell 130 Llevar les distraccions

Per a ajudar-li que se centri en una tasca, intenta que hagi el mínim de distraccions possibles. Això pot voler dir, apagar el televisor i desconnectar el telèfon durant mitja hora. Pot significar crear un àrea de treball sense pals. Si té tasques que fer en una taula, neteja-la de qualsevol cosa que no sigui estrictament necessària.

Consell 131 utilitza la fórmula “quan... llavors”

Per a mantenir l'atenció en una tasca, utilitza la fórmula “quan..,llavors”. Per exemple, “Quan hagis acabat de recollir les teves joguines, llavors podràs veure el televisor”

Consell 132 Planejar el temps

Si és difícil que estigui tranquil fent una tasca específica, escriu el que vols que faci i durant quant temps. Si és necessari, negocia el temps amb ell. Això es pot fer de manera molt simple, per exemple:

Deures: 20 minuts

Llavors

Play station: 30 minuts.

Pots utilitzar un despertador que soni quan hagi acabat el temps acordat. (Si es para abans de 20 minuts de fer deures, torna a posar el despertador altra vegada).

Consell 133 Cartes de progrés

Si té dificultats amb realitzar sèries de tasques, feix “cartes de progrés”. La idea és posar en les cartes les tasques de manera clara així pot veure què ha de fer i en l'ordre que ha de fer-lo. Quan hagi ratllat una tasca, llavors pot veure de seguida que és el següent que ha de fer. Per exemple:

� Puja les escales

� Desvestir-te

Posar-te el pijama

Posar la roba en el cistell de la roba bruta

Venir a sopar.

Escriptura

Un cop d'ull al problema

Típicament els nens amb SA presenten:

• Una escriptura pobra

• Rebuig a escriure

Això pot implicar:

• Té problemes en l'escola

• Perd confiança en ell mateix

• Desenvolupa una actitud negativa cap a l'escriptura

• Cada vegada es mostra menys amatent a intentar millorar les seves habilitats

• La manca d'esforç i pràctica impliquen menys progrés

• La diferència entre les seves habilitats i les dels seus iguals s'eixampla, el que provoca un cercle viciós.

“Odio escriure”

Molts nens amb SA sembla que odien escriure i faran tot el que puguin per a evitar escriure. Això pot desembocar en una batalla i implicar molta frustració per

a tots els implicats. És difícil saber com cal ser prudent en aquest tema. Alguns pares prefereixen deixar la baralla per al col·legi perquè no es volen arriscar a augmentar l'ansietat quan el nen arriba a casa. I, evidentment, hi ha moltes coses a treballar també importants!!

D'altra banda és complicat evitar versi del tot implicat, especialment quan hi ha deures per fer, o quan és clar que l'escriptura està afectant la seva autoconfiança. (Veure habilitats motores i coordinació)

Per què odien escriure?

Aquí presento alguns dels factors més importants que poden causar o contribuir a les dificultats del nen:

• Dificultats motrius

• Una actitud rígida

• Dificultats d'atenció i concentració

• Perfeccionisme

DIFICULTATS MOTRIUS

L'escriptura és una de les tasques genuïnament difícils per als nens amb SA, més que per als altres. Hi ha temes físics, com una musculatura laxa o dificultats de motricitat fina, que poden requerir un assessorament i intervenció experta.

UNA ACTITUD RÍGIDA

El nen amb SA oculta fàcilment els seus punts forts quan es tracta de l'escriptura, ja que li provoquen frustració i humiliació. Ell pot mostrar una decisió inicial d'odiar l'escriptura. Atès que té SA, mostrarà això amb una rigidesa extrema. Una vegada ell ha desenvolupat aquesta actitud negativa, és molt difícil per a ell canviar-la.

DIFICULTATS D'ATENCIÓ I CONCENTRACIÓ

És molt difícil concentrar-se en alguna cosa que odies absolutament. (Veure dificultats d'atenció)

perfeccionisme

El nen amb SA odia sentir-se criticat i per això hi ha un bon motiu des del seu punt de vista per a evitar escriure, ja que no sent que ho faci suficientment bé. Ell es decep perquè sent que la seva lletra és *vacil·lant. Un nena petita amb SA

es va disgustar terriblement quan aprenia a escriure perquè esperava que la seva lletra se semblaria immediatament a la de la professora.

A més, la idea d'expressar-se a si mateix amb l'escriptura pot ser decebedora.

L'escriptura li fa sortir els sentiments de fracàs i crítica, només per la seva lletra, sinó també perquè pot revelar-se a si mateix a través de la seva escriptura.

Manejar el problema

L'única manera de millorar la seva habilitat és mitjançant la pràctica. Però, com aconseguir que un nen poc inclinat a cooperar en una activitat i que té una actitud negativa se de compte d'aquest fet? El problema és que si el teu mantens una actitud de queixa, pots acabar aconseguint que mai més vulgui practicar. La clau és trobar maneres d'incrementar la seva motivació.

Consell 134 practica un poc i sovint

Les sessions llargues i àrdues d'escriptura segurament li cansessin. Es flexible i insisteix en el fet de ser constant i amb sessions curtes. Per a la sessió amb una nota positiva abans que es cansi i felicita-li pel bé que ho ha fet. Una sessió de 5 minuts que és positiva i divertida és millor que una batalla de 15 minuts.

Consell 135 Troba un propòsit

Si hi ha un propòsit que li interessi, això et pot ajudar a vèncer la seva reticència, per exemple:

• Fer un cartell per a la porta. (NO ENTRAR: HABITACIÓ DE’N MIQUI)

• Escriu una llista dels seus interessos especials (ex. Tipus de papallona)

• Escriure targetes de felicitació com felicitacions de natalicis….

• Començar un diari

• Escriure una carta (a un amic…)

Consell 136 Usa materials atractius per a escriure

Per exemple, si no li agrada escriure en llapis, prova que utilitzi una cera o un retolador. Però vés amb compte de no oferir massa opcions, ja que podria ser una distracció.

Consell 137 Fes-li de model lenta i curosament

No li ajuda veure't escriure la teva pròpia lletra de manera natural ja que no et suposa cap esforç. Potser si només escrius un xec, permet-li veure com ho fas a poc a poc i amb cura, dedica-li un poc més de temps. És un bon exemple per a ell si veu que et prens el teu temps i mostra orgull per la teva tasca.

Consell 138 “*The *quick *brown *fox”

“The quick brown fox jumped over the lazy dog”. Aquesta frase utilitza gairebé totes les lletres de l'alfabet, amb el que és útil com base per a practicar.

Consell # 139 Pàgines blanques i doble espai

Si el nen deu escriure un tros de text de deures, li pot ser més fàcil fer-lo a doble espai encara que ocupi més espai. Així és més fàcil poder corregir després i li semblarà que el treball és més del que ha fet en realitat.

Consell 140 Cerca l'ajuda d'un expert si és necessari

Si sospites que el teu fill té algun tipus de problema físic com una pobra coordinació de mà i ull o una musculatura laxa, cerca a un expert que t'ajudi. Un terapeuta ocupacional et pot assessorar i donar-te consells i recomanacions.

Activitats i jocs que li animessin a escriure

Consell 141 Feix un concurs

Per exemple: Fins que punt puc escriure bé la lletra A? A veure quantes lletres M bé formades puc escriure en 30 segons?

Consell 142 Llibres d'activitats

Hi ha molts llibres d'activitats fàcils d'aconseguir per a nens, que contenen bolígraf i paper amb activitats que li poden agradar, per exemple:

• Uneix els punts

• Laberint

• Dibuixos per a acolorir

• Sopa de lletres

• Mots encreuats

Si pots trobar un basat en l'interès del teu fill, pot ser de gran ajuda. Si el teu fill encara no escriu, pots intentar buscar maneres perquè no sigui reticent a utilitzar el llapis.

Es poden plastificar les activitats d'uneix els punts de les lletres de l'alfabet, o del nom del nen o el que vols que practiqui. A mesura que el nen progressi, es poden anar canviant els dibuixos a altres més difícils.

Consell 143 Jocs de llapis i paper

Intenta jugar a jocs divertits com El penjat, Enfonsar la flota o El marro.

Consell 144 “Trobades de ninots

Aquest joc és un en el qual tot el món pot deixar notes als altres, però ningú pot parlar.

Consell 145 La caça del tresor

Un amaga un petit tresor i deixa una sèrie de pistes escrites per a ajudar al caça-tresors a trobar-lo. Cada pista és una tasca o una directriu cap a la següent pista fins que es troba el tresor. Es pot jugar en equips o individualment. Els jugadors fan torns per a ser el qual amaga, encara que pot ser que el nen necessiti a un adult en el seu equip.

Esdeveniments especials, ocasions socials i sortides

Un cop d'ull ràpid al problema

Quan hi ha una sortida especial o un esdeveniment organitzat, el comportament del nen amb SA sovint es torna pitjor, per exemple:

• Rebutja cooperar o participar

• La seva conducta es torni més ofensiva o difícil

• Està més maldestra o discutidor

• Parla o es comporta de manera inadequada o vergonyosa

Això pot implicar:

• Les ocasions, sortides i esdeveniments socials especials acaben tornant-se motiu de temor per al nen i també per a aquells que li envolten

Esdeveniments especials

Quan s'acosta una mica especial – per exemple: vacances; visites a casa; trobades amb la família o amics; una sortida especial - són temps que volem i esperem passar una bona estona i, evidentment, vam esperar que ell mostri la seva millor conducta.

Però els pares de nens amb SA aviat ens adonem que aquests són els moments que els nostres fills pitjor es porten.

“SE SUPOSA QUE HA DE SER DIVERTIT?”

Els nens “normals” sovint els encanten les ocasions especials. Tenim la idea que alguna cosa com les vacances, anar a visitar als amics o als parents o anar a una festa, ens produeïxen sentiments feliços com excitació i anticipació. Llavors l'ocasió especial per si mateixa és normalment alguna cosa positiu, una experiència divertida.

Però per al nen amb SA, és molt diferent. Les ocasions especials poden ser molt estressants. No és molt difícil d'entendre si vam considerar que el que li dóna seguretat en la vida és que sigui predictible. L'excitació “” per al nen amb SA equival a “impredictible”, i la impredictibilitat els fa sentir molt ansiosos.

Molts dels sentiments feliços dels altres nens són horribles per als nens amb SA. Així que no ens ha de sorprendre que siguin poc inclinats quan els anticipem una ocasió especial. La seva por al que no li és familiar vaig poder dominar l'ocasió i llavors ell no l'hi passa bé com nosaltres esperaríem. Aquesta experiència negativa és molt fàcil que es converteixi en un cercle viciós de resistència i un pobre comportament.

Manejar el problema.

Una estratègia clau és fer plans i tenir expectatives clares i realista. Això significa fer un treball de detectiu per a descobrir que és el que ha anat malament en les ocasions anteriors per a tenir-lo en compte. Això també implica preparar al nen per a l'ocasió d'una manera honesta i realista de manera que ell sàpiga que ha d'esperar.

Consell 146 Previsions honestes

Permet-li saber que les seves ansietats i dificultats s'accepten i es comprenen i no minimitzis el problema que ell té. Si hi ha una mica que ell probablement trobarà difícil i li dius “No serà tan dolent”, ell segurament et perdrà la confiança quan li tornis a dir una mica la pròxima vegada.

D'altra banda, si ets honest amb ell, ell se sentirà comprès i respectat i això li ajudarà a confiar en tu la pròxima vegada. Digues-li, per exemple, “Hi ha algunes parts de la triga que creo que t'agradessin, però creo que haurà moments que et seran difícils. Quan arribem, probablement estarà ple de gent, almenys 15 persones. Tots ells estaran parlant i faran molt soroll. Creo que això no et va a agradar gens. Espero que ho puguis manejar bé. Després haurà pastís de xocolata i coca i pinso que això t'agradarà.”

Consell 147 Tingues un pla de respatller

Tingues un “Pla de respatller”, així el nen sabrà que té opcions si els esdeveniments li superen. Sovint simplement deixar que el nen sàpiga que té una opció, ja li ajuda a manejar-lo. Acordeu el pla per avançat, per exemple: “Quan els convidats estiguin aquí, has de venir i dir hola. M'agradaria que et quedessis un ratet, però pots tornar a la teva habitació una vegada hagis saludat si no et sents còmode”.

Consell 148 Sigues puntual

Si un determinat esdeveniment social causa problemes, intenta arribar suficientment primerenc com per a ser el primer, així el teu fill té l'oportunitat d'anar-se acostumant a l'ambient. Si arribes tard, d'altra banda, pot ser molt estressant, perquè el nen ha de manejar-se amb un nou context i molta gent alhora.

Consell 149 Premia i anima

Pot ser de gran ajuda per a ell nen que li facis saber que quan està amb gent, ho està fent bé.

Consell 150 Pacta un signe o codi

Quan estàs en companyia, pot ser difícil saber quan ell està extremadament ansiós, incòmode o que necessita la teva atenció. També pot ser que et resulti difícil corregir-li a ell sense avergonyir-te. Penseu un signe que pugueu usar. Pot resultar útil dir-los als teus convidats el que significa el codi abans que succeeixi qualsevol cosa, així, si ell necessita de la teva atenció, et serà més fàcil excusar-te.

Idees per a una jornada de cotxe

Les jornades de cotxe amb qualsevol nen poden ser molt estressants quan ells demanden la teva atenció constantment, rebutgen quedar-se bé asseguts i renyeixen per petites coses. I els problemes poden ser més extrems quan un d'ells té SA. Necessites algunes estratègies per a no decaure.

Consell 151 Feix una llista

Quan els nens tenen calor i estan avorrits, és sorprenent la capacitat que tenen per a discutir sobre qualsevol cosa. Si et sols trobar amb el problema d'una renyina constant per qualsevol cosa com qui s'ha d'asseure on, vés amb compte en no rendir-te amb el nen amb SA. Pot semblar que sempre li deixes fer el que vol quan ell munta un escàndol i als altres nens els semblarà injust. Poden sentir que a ells se’ls penalitza per portar-se bé, i aquest és el missatge erroni que volem donar i ens pot implicar molt ressentiment.

Aquestes petites coses poden ser molt importants per als nens. Planifica, així tot el món té clar que passarà per avançat. Posa una llista en el tauler d'anuncis si és necessari, així tot el món podrà veure que és just.

Consell 152 Un mapa

Feix la jornada un poc més interessant donant-li un mapa. Si no ho tens, ho pots dibuixar o baixar-te'l d'Internet. El nen amb SA pot anar seguint el mapa i buscar punts de referència i senyals

Consell 153 Un itinerari

Prepara un itinerari simple amb les hores benvolgudes, així el nen sap que és el que ha d'esperar, per exemple:

• Sortir de casa: aprox. 10:30

• Conduir fins a casa de Guilli: aprox. 30 minuts

• Arribar a casa de Guilli: aprox. 11

• Conduir fins al restaurant: arribar aprox. A les 12h

• Menjar: aprox. 12h fins a més o menys les 13h

• Anar fins a casa de l'Emma: arribar aprox. a les 13:30.

Consell 154 Desocupada programada

Si el viatge és molt llarg, fes-lo més amè preparant alguna desocupades en l'itinerari, en hores o llocs específics. Usa aquestes desocupades per a coses com “estirar les cames”, prendre alguna cosa, menjar alguna cosa o fer un petit joc.

Consell 155 Cassette

Duu en el cotxe una cinta de música o una història gravada per a escoltar o cantar durant el viatge.

Consell 156 Llegir

Hi ha persones que es maregen quan intenten llegir mentre el cotxe es mogui. Si veus que el teu fill no té aquest problema, deixa-li portar el seu llibre favorit per a llegir durant el trajecte.

Consell 157 El joc del silenci

Si necessites una estona de silenci mentre condueïxes, intenta jugar al joc del silenci, en el qual el primer que parla, perd.

Consell 158 Feix una enquesta

Dóna'ls una llibreta i prepara'ls una enquesta. Decideix per avançat el que li vas a preguntar. Aquí tens alguns exemples:

• Vehicles favorits

• Cotxes que veuen d'un determinat color

• Cotxes amb un determinat nombre en la matrícula

Altra idea que pot ser divertida és puntuar als vehicles en funció del nets i el bon estat que estiguin.

Consell 159 Vint preguntes, etc.

Fes jocs del tipus “Veig, veig” o “Vint preguntes”.

Com es juga a les “Vint preguntes”? Bàsicament una persona pensa en un objecte i els altres han d'endevinar què és. AL principi se'ls dóna un poc d'informació com “és un objecte que està en la part de davant del cotxe”.

Els altres poden fer un màxim de vint preguntes abans d'endevinar-lo. Per exemple “Està en el sòl?”, “M'agrada?”, “És una joguina?” Només es pot respondre si o no.

Consell 160 Llibres d'activitats

Duu algun llibre d'activitats, mots encreuats, dibuixos per a acolorir… Tria com és la millor opció tenint en compte el seu interès i la motivació que té per a fer-lo.

Habilitats motores i coordinació

Un cop d'ull ràpid del problema:

El nen pot tenir algun grau de dificultat en:

• Habilitats de motricitat fina – (pot tenir poca destresa)

• Habilitats de motricitat gruixuda – (pot ser una mica maldestre)

Això pot implicar haver d’esforçar-se molt en habilitats molt importants per a la infància com:

• Utilitzar el ganivet i la forquilla

• Lligar-se els cordons

• Escriptura

• Esports

• Jocs de pilota

• Fer salts

• Anar amb bicicleta

• Picar de mans per a fer un ritme

• Ballar

Vegem els problemes

De vegades els problemes amb les habilitats motores gruixudes i fines es poden observar des que són petits. Altres vegades solament es fan òbvies quan el nen va al col·legi. Poden ser un obstacle i també fer que li sigui més difícil dominar algunes habilitats importants de la infància. Sense l'ajuda adequada, dificultats com aquestes tenen un impacte potencial en moltes àrees de la seva vida, particularment en l'escola, i també pot danyar a l'autoestima.

Com nota més positiva, és important pensar que al cap i a la fi, les dificultats motrius, són les menys greus. La major part de les habilitats de la infància, milloren a mesura que es fan majors, almenys gradualment. I moltes habilitats que són molt importants en la infància, es tornen menys importants quan

creixen. Ja d'adult, no haurà de competir amb ningú en jocs de pilota, per exemple.

Consell 161 Nodreix els seus punts forts

Cerca que és bo i nodreix aquests punts forts. Comença buscant almenys una cosa per a practicar que ell ja faci bé i construeix a partir d'aquí. Per exemple, si és bé agafant la pilota quan la hi llences, feix jocs amb això. Construeix el seu acte/confiança centrant-te en el que fa bé i li agrada.

Consell 162 Fes-lo divertit

Probablement la millor manera d'ajudar-li és a través de la pràctica i l'ànim. Busca oportunitats per a practicar habilitats com jocs de pilota en un lloc segur en el qual ell no es pugui avergonyir. Juga a casa o en el jardí millor que en un parc, per exemple. Intenta que les sessions de pràctica, no semblin sessions de pràctica – han de semblar moments de jocs i per a passar una bona estona.

Consell 163 Converteix-lo en un desafiament

Motiva'l a practicar convertint-lo en un desafiament. Per exemple, “A veure quantes vegades seguides pots agafar la pilota quan jo te la llenci?”, “A veure quantes vegades seguides puc agafar-la jo quan el teu me la tires?”.

Consell 164 Cerca l'ajuda d'un expert si és necessari

Un expert com per exemple un terapeuta ocupacional pot ser d'ajuda a l'hora de suggerir exercicis i activitats que els puguin ajudar al teu fill en les seves dificultats particulars.

Jocs i activitats

Consell 165 Jocs amb pilotes toves o coixins

És divertit jugar i poden augmentar la seva confiança ja que és molt més fàcil d'agafar que una pilota normal. Aquests jocs poden ajudar-li en la coordinació.

Comença amb un joc de llençar i agafar molt simple: per exemple, els jugadors es posen en cercle i una persona diu el nom d'una altra i li llença la pilota tova. Comença amb tirs molt senzills. Quan ja se sent en confiança i ha practicat, llavors es poden posar alguns “trucs”. Hi ha possibilitats infinites de trucs que es poden fer amb aquests objectes. Permet-li que sigui ell el qual inventi alguns dels trucs i, si vol, els pot posar noms divertits. Aquí exposo algunes idees per a començar amb ell:

• Desafiar-vos a veure qui la tira i l'agafa més vegades seguides (És molt fàcil si no la tires massa alta).

• Llençar la pilota per a dalt i saltar abans d'agafar-la.

• Llençar-la per a dalt i picar un cop de mans abans d'agafar-la

• Llençar-la per a dalt, aixecar una cama, picar un cop de mans i agafar-la sense haver baixat la cama.

Consell 166 Carrera d'obstacles

Si no t'importa l'alteració que suposa per a la teva casa, pots fer carreres d'obstacles dintre de casa, utilitzant tamborets, coixins… I prepares una carrera que inclogui desafiaments físics divertits. Per exemple:

• Caminar a poc a poc per l'habitació amb un coixí en el cap.

• Pujar i baixar les escales amb un coixí en el

• cap Saltar les escales de tres en tres.

• Creuar el passadís pujant a cada tamboret que hagi

• Cinc salts seguits….

Consell 167 Punt de creu

Alguns nens, nois i noies, troben el punt de creu una mica fascinant. Se sap que pot ser molt terapèutic. És una tasca bona per a la concentració i la motricitat fina i pot ser molt satisfactori i gratificant – especialment quan pots veure els resultats. Hi ha molts patrons disponibles que estan basats en temes populars infantils.

Anar al llit i a dormir

Un cop d'ull al problema

• El nen té dificultats per a calmar-se a la nit i anar a dormir i dorm malament

Això pot implicar:

o A l'endemà està cansat, de mal humor i és més difícil manejar-li del que és habitual

o La resta de la família també està més cansat i de mal humor

o El rendiment en l'escola es ressent.

Impacte en la família

Quan el nen té problemes per a calmar-se a la nit pot ser un moment molt complicat per a tota la família, especialment si el no està en la seva habitació i continua demandant atenció després de l'hora de dormir. Molts nens amb SA té problemes per a dormir. El meu propi fill és un d'ells. No és inusual trobar-li despert passada la mitjanit. (De vegades creo que ell necessita menys hores de somni que jo!!)

Els adults de la família acaben esgotats i exhausts si al fosquejar no poden desconnectar. Altres nens de la família també necessiten dormir i els pot ser difícil calmar-se si saben que el seu germà encara està aixecat i no aconsegueix calmar-se. Poden optar per seguir l'exemple i negar-se a anar al llit també, perquè veuen injust que l'altre encara pugui estar despert. Tot el món acaba cansat i de mal humor a l'endemà, i encara resulta més difícil manejar les coses. El rendiment en l'escola es veu ressentit. La nit següent els pares pot ser que estiguin massa cansats per a enfrontar-se al nen i intentar canviar les coses, amb el que es converteix en un cercle viciós.

Com pares ens preocupem quan el nostre fill no dorm bé. De vegades ens preguntem si el que necessita per a canviar el seu humor i la seva conducta és una nit en la qual dormi i descansi com déu mana.

Sabem que els nostres fills necessiten dormir bé i vam sentir que és el nostre treball assegurar-nos que dormen prou.

Manejar el Problema

Pot ser que realment el nen no necessiti dormir tant com creiem. Sigui menjo sigui, és impossible fer que un nen dormi. El millor que podem fer és posar les condicions favorables perquè dormi i animar-lo que descansi el que necessiti.

Consell 168 Redueix l'ansietat durant el

dia Si el nen ha estat tibant i ansiós tot el dia, això farà que li sigui més difícil agafar el son. Així que una manera de manejar l'hora d'anar al llit i els problemes per a dormir és que abans que arribi la nit seguir passos per a reduir l'ansietat (per a veure idees per a reduir l'ansietat veure els consells 24 – 34)

Consell 169 Estableix una rutina per a anar a dormir

L'objectiu és tenir una rutina calmada i predictible, que es pot establir com ritual de seguretat. Pensa en quina li ajuda a sentir-se segur i relaxat, llavors pots incorporar-lo en la seva rutina, per exemple:

• Té algun pijama, edredó o flassada favorit?

• Li agrada beure un got de llet calenta?

• Està millor amb una joguina tendra o amb molts?

• Li ajuda a calmar-se escoltar música relaxant o escoltar una cinta amb una història?

El nen gana molta seguretat si té una rutina predictible. Així que és bo mantenir-la sempre que sigui possible. Per exemple, si ell normalment té 10 minuts per a llegir, fes-lo sempre així estiguis on estiguis. Utilitza un temporitzador si és necessari.

Per l'altre costat és impossible fer les coses de manera completament predictible. Els imprevists succeeixen.

Amb el que tampoc és bona idea animar-li a seguir les coses rigorosament en els mateixos temps. Busca l'equilibri entre predictibilitat i flexibilitat.

Consell 170 Mostra la rutina de la nit

Feix una rutina realista i manejable. Assegurar-te que el nen sap exactament el que ha d'esperar penjant-la en el tauler d'anuncis. Un exemple simple seria:

Rutina nocturna de Juan

• Sopar: 8:00 hores

• Dutxa i pijama: 8:30 hores

• Lectura: 8:45 hores

• Apagar les llums: 9:15 hores

Consell 171 Assegurar-te que la seva habitació no està massa il·luminada

Encara que tinguin por a la foscor, la major part de nens dormen millor si el dormitori està a les fosques una vegada és l'hora d'apagar la llum. Si ens fixem, sovint els costa més dormir durant les nits d'estiu que no són fosques. Mira que les cortines estiguin bé corregudes o que els finestrals estiguin tancats perquè

no entri la llum exterior. Les cortines opaques poden ajudar a mantenir l'habitació protegida de la llum.

Consell 172 Tingues una “sessió positiva”.

De vegades és divertit i relaxant tenir una “sessió positiva” al vespre en la qual parlar sobre els esdeveniments del dia. (Veure consell 21).

Consell 173 Utilitza un despertador nocturn

Programa un despertador en la seva habitació que li avisi de l'hora que ha d'apagar la llum. Pot semblar una idea estranya, però vaig poder ajudar a establir un final del dia definitiu i sense discussions.

Consell 174 Feix una cinta especial

Llegeix una història especial o canta una cançó i grava-la en una cinta. Pot ser útil per les nits que la teva no ho pots fer en persona.

Consell 175 Usa *lavanda

Se suposa que la lavanda és una fragància calmant. Intenta ambientar la seva habitació amb ella. Es pot fer amb un cremador de aromateràpia o amb un sobre que es pot posar en el seu coixí.

Llenguatge i conversa

Un cop d'ull al problema:

Les dificultats més importants que el nen presenta en aquesta àrea són:

• Habilitats de conversa

• Dicció

• Comunicació no verbal

Això pot implicar:

• Incomprensió

• Molta frustració per a aquells que li envolten

• Altres persones potser percebin la seva actitud com rude o arrogant.

Dicció

Alguns nens amb SA tenen un to de veu perfectament normal. Uns altres poden desenvolupar una manera de parlar afectada o estranya. Per exemple, ells poden usar un to monòton o potser un accent estranger o un discurs massa lent o massa ràpid.

Habilitats de conversa

De vegades sembla complicat tenir una conversa normal i relaxada amb un nen que tingui SA i encara és més difícil quan vols saber el perquè de les coses. És com si no es pogués parlar amb ell cara a cara tal com la teva esperaries normalment.

La manca d'empatia que tenen les persones amb SA implica que ells pot ser que no s'adonin que realment a les altres persones no els interessen les mateixes coses que a ells, per exemple:

• Ell és rígid i inflexible, fent-se pesat en un tema, i és difícil aconseguir que ho canviï. Ell no nota les pistes subtils que indiquen que les altres persones s'estan avorrint (o que se senten intimidades).

• De vegades ell parla una vegada i una altra i sembla que no hi ha manera d'apagar-lo “”.

• Altres vegades ens trobem amb llargs i incòmodes silencis quan el no contesta i no estem segurs de perquè.

A més, ell pot sentir que necessita mantenir el control d'una conversa probablement per a sentir-se segur i confortable, això significa:

• Intenta impressionar mostrant el seu coneixement i informació d'una manera desmesurada.

• Sembla dogmàtic i dominant

• Parla més com si anés un petit adult i se sent més còmode parlant en converses amb adults que amb nens de la seva edat.

Manejar el problema

El nen amb SA necessita entendre determinades coses sobre la comunicació que la major part dels nens saben intuïtivament:

• Hi ha normes no escrites en l'art de la conversa

• El que la gent diu no sempre és exactament el que volen dir.

Consell 176 Comunica clarament

Modela el seu to de veu o el seu discurs cap al tipus que t'agradaria escoltar-li parlar, és a dir, que parli de manera clara, articulada, educada i agradable.

Consell 177 Deixa-li pensar durant els silencis

La major part de la gent troba els períodes de silenci de les converses un poc incòmodes. Quan la teva li preguntes una mica a un nen amb SA, pot haver un silenci. Sovint “la gent normal” respon intentant omplir aquest buit de conversa, per exemple:

• Repetim la pregunta d'altra manera

• Endevinem la resposta i li preguntem per a confirmar-lo

• Ens vam assegurar que ens ha escoltat.

• Intentem provocar una resposta.

Si hi ha un silenci en una conversa amb un nen amb SA, pot significar que necessita temps per a pensar perquè no està segur que és el que ha de respondre. De vegades això succeeix perquè ell creu que ha de donar una resposta precisa, encara que en realitat no sigui necessària. Per exemple, si et trobes a un nen amb SA durant les vacances i vols tenir una conversa amistosa amb ell, pot ser que li preguntis: “Quan vas començar les vacances?” I pot ser que et trobis amb un silenci per resposta. Per què? Potser perquè ell està intentant recordar quin dia les va començar i així donar una resposta precisa. Ell no ignora que és solament una petita conversa que no necessita d'una resposta precisa. La major part dels altres nois respondria alguna cosa com: “Fa uns dies” o “Creo que la setmana passada”. En moments com aquest és millor no interrompre el silenci i donar-li uns moments extra per a pensar i formular la resposta.

Consell 178 Ensenya-li frases de rescat

Explica-li que les altres persones se senten incòmodes amb els silencis de les converses. Pot ser que no sigui lògic, però és veritat. Així que quan no estigui segur que és el que ha de dir, és una bona idea proporcionar-li algunes “frases rescat” per a sortir del pas, per exemple:

• Deixa que ho pensi

• No estic segur

• He de pensar en això

• Deixa'm veure….

• No ho sé

• O ensenya-li que de vegades està BÉ donar una resposta aproximada com “Va Anar fa una setmana”.

Consell 179 Tingues un límit ferm

Quan ell estigui enfront de tu, parlant incessantment sobre un tema en particular com el seu interès especial, i t'estiguis avorrint, s'absolutament directe al dir-se'l, millor que ser subtil.

En lloc de deixar caure algunes indirectes, en les quals probablement es veurà perdut, millor vaig donar calmadament alguna cosa com: “T'escoltaré solament durant 5 minuts. Després em vaig a anar a llegir” o “He d'anar-me. No puc escoltar-te durant més temps”.

Alguns jocs i activitats

Consell 180 Jocs amb pilotes toves

Les pilotes toves de malabars poden ser divertides perquè són fàcils d'agafar i és divertit jugar amb elles. Es poden usar per a fer jocs de llenguatge. Jugar a alguna cosa que només s'utilitza una pilota i la persona que l'agafa ha de “dir una mica divertiu” o sobre un tema. O potser, la persona que agafa la pilota ha de dir un embarbussaments. Un temporitzador es pot usar per a determinar el temps que ha de durar el “discurs” sobre un tema o els embarbussaments.

Consell 181 Rimes i embarbussaments

Anima que confiï en les seves habilitats verbals, especialment si el nen està tenint dificultats amb determinats sons, anima-li a recitar rimes. O que digui embarbussaments divertits!

Cerca en Internet rimes i embarbussaments que li puguin agradar al teu fill. Hi ha algunes divertides i interessants!

I perquè no fer-les la teva mateix?

Consell 182 Llegir en veu alta

Per a ajudar-li a parlar clarament, pot ser divertit fer torns i llegir ambdós en veu alta, potser del seu llibre favorit. Això et pot permetre identificar quins problemes té en el discurs. També t'ajudarà a modelar la seva manera de parlar.

Consell 183 Un missatge en el contestador

Deixa que es prepari un missatge per a deixar en el contestador. Pot ser que li hagis d'ajudar a preparar el que ha de dir, escriviu-lo i deixa que ho practiqui algunes vegades abans de gravar-lo. (Si hi ha altres nens en la família, és just que cadascun d'ells ho pugui fer en diferents moments).

Consell 184 Usa una grabadora

Feu enregistraments divertits cadascun o feu jocs per a àrees específiques. Per exemple, si tendeix a parlar massa ràpid, podeu jugar “a Què sona millor?”. Intenta que escolti com sona la seva veu de diferents maneres i premia-li cada vegada que millori.

Consell 185 El joc del llenguatge clar

Si el nen té una manera de parlar vaga, poc clara o idiosincriàsica, prova a jugar al Joc del Llenguatge Clar (Veure apèndix 10).

perfeccionisme

Un cop d'ull al problema:

El nen amb SA sovint té uns estàndards altament irrealistes com quina espera ell sobre si mateix (i de vegades també sobre els altres).

Això pot implicar:

• No se sap manejar amb els seus errors

• Ell és poc esportiu, es torna airat i s'entristeix quan perd en un joc

• Ell rebutja continuar una activitat tret que crea que va a guanyar o sobresortir

• Ell pot ser que rebutgi intentar noves activitats de por de fracassar.

Implicacions a grans trets

Un problema per al nen que va per la vida amb una actitud perfeccionista és que es pot fer la vida molt difícil a ell mateix. Si ell té alguna esperança d'arribar a les seves propis estàndards, ell necessités ser molt dur amb ell mateix.

D'altra banda, tenir uns estàndards molt alts pot significar que realitza un treball de molt bona qualitat i pot encaminar una carrera de futur. Però el perill d'una actitud de perfeccionista és que mai pugui assolir les seves pròpies metes i llavors acabi enfrontant-se a molts moments de decepció.

Altre problema és que es pot fer molt impopular. La gent, normalment, troba difícil de manejar aquesta actitud de poca esportivitat, el no saber perdre – simplement sembla inmadur i un nen acaronat. Evidentment a cap de nosaltres li agrada perdre. És molt normal aquest sentiment. Però generalment nosaltres aprenem a manejar aquestes manifestacions des que som petits.

Aprenem que perdre és part de la vida – ningú és perfecte – i no podem guanyar sempre. Quan pensem això, ens ajuda a acceptar-lo millor quan perdem o vam fracassar. Però la mateixa situació pot fer-li sentir extremadament disgustat i provocar una reacció d'enuig.

Comprendre el problema

L'arrel del problema sembla que jeu en tres àrees:

• Expectatives irrealistes

• El desig d'acceptació

• El desig de predictibilitat

EXPECTATIVES *IRREALISTAS

Les expectatives del nen amb SA sovint són absolutament poc realistes. Dintre de si ell genuïnament espera “fer-lo bé” tot i en tot moment. I quan inevitablement la seva predicció no i correcta, ell comença a sentir-se fracassat.

Aquesta percepció negativa de si mateix pot implicar poca confiança i motivació. Si aquesta sensació es converteixi en extrema, pot ser paralitzant, en el sentit que ell pot decidir rendir-se. Pot ser que acabi rebutjant versi implicat en una activitat en quina ell no asseu que li és absolutament favorable i amb un resultat predictible.

EL DESIG D'ACCEPTACIÓ

A ningú li agrada sentir-se inferior o inadequat, així que quan el nen amb SA adopta una actitud perfeccionista pot llevar de polleguera als altres. Això pot fer

l'efecte de voler parer superior deliberatament. És possible que sigui veritat que el nen desitgi sentir-se superior. Però hem de tenir en compte que aquesta és l'única manera de substituir els sentiments d'acceptació i seguretat que ell realment necessita, encara que no sigui *conciente d'això.

EL DESIG DE predictibilitat

De vegades, per a sentir-se acceptat i segur el nen amb SA necessita predictibilitat. Si ho duem a l'extrem de la predictibilitat, això sovint significa ser el millor o el primer. Però aparentment, fins i tot ser últim és una posició distingida! El meu fill acostumava a obsessionar-se amb ser l'últim de la classe cada dia. Tret que ell anés l'última persona a sortir de la classe, s'enfuria. Això em causava moments de vergonya, com pots imaginar. Ha estat fa poc que he pogut entendre perquè ser l'últim era tan important per a ell. Aquesta era una de les poques coses que eren predictible per a ell i podia controlar del món impredictible i confús de l'escola.

Apatia, perfeccionisme i por al fracàs.

De vegades el nen amb SA sembla que oscil·la entre els dos extrems, de l'apatia al perfeccionisme. Pot ser com un puzle quan un dia o en una activitat, el nen és completament apàtico i en altre dia o altra activitat el mateix nen és excepcionalment entusiasta i l'hi pren molt de debò. D'alguna manera, no és difícil d'entendre, perquè d'alguna manera, el nen amb SA és exactament com els altres nens del món – ell tem el fracàs i odia ser humiliat. Però per al nen amb SA, la situació és mes difícil. Ell contínuament sent frustració i humiliació per “fer les coses mal” socialment. A més, ell establix el fracàs i la decepció en estàndard irrealista.

No obstant això, encara que ell tema al fracàs, ell probablement mai ho admetrà. Ell intentarà evitar el risc de fracàs aïllant-se en qualsevol àrea en la qual no s'asseu segur. Segurament dirà que no li interessa, que no li importa o simplement rebutjarà el participar.

Així que l'apatia es pot veure com una forma de manifestar la seva perfeccionisme, la filosofia és: si no pots aconseguir una mica menor que la perfecció, llavors és millor no intentar-lo.

Manejar el problema

Hem d'animar al nen a posar-se metes noves més realistes. Els nous objectius que ha d'aprendre són que ha d'aconseguir el millor d'ell mateix. Per a ensenyar-li això, vam necessitar desafiar la seva manera de pensar i gradualment ensenyar-li definicions més realistes de l'èxit.

Consell 186 Ensenya-li el pensament llest sobre els errors

El “pensament llest” consisteix en unes idees perfectament lògiques, però pot ser que no se li ocorrin al nen amb SA tret que el teu les hi ensenyis específicament. Ell probablement no estarà receptiu en el moment que estigui disgustat per un error. Així que busca el moment que ell estigui relaxat i receptiu. Introdueix-les gradualment. Per exemple:

• Tot el món té punts forts i punts febles i això està BÉ.

• Tot el món s'equivoca de vegades. No ha existit ningú en la història del món que ho hagi fet tot ben sempre!

• És una actitud madura admetre les seves debilitats i errors.

• Cada error és una oportunitat per a aprendre com fer les coses de manera diferent o millor la pròxima vegada.

• Els inventors són un bon exemple de gent llesta i pacient que sap com aprendre dels seus errors. Per exemple, Thomas Edison va passar anys “equivocant-se” abans d'inventar la bombeta elèctrica. Ell ho va intentar literalment amb centenars de materials fins que va trobar el que estava buscant. Una vegada li van preguntar si alguna vegada es va descoratjar després de tants fracassos. Ell va replicar que tots els seus esforços no eren fracassos, perquè cadascun d'ells li va aportar una mica. Ell ara sabia que havia centenars de materials que no valien! Finalment va trobar el filament que actualment tenim en les bombetes, i es va adonar que era el que ell estava buscant. Així que la bombeta es va inventar a causa de l'actitud de “pensament llest” respecte dels errors.

• Reforça els quals li estàs ensenyant fent que llegeixi Errors que funcionen (Mistakes that work), Jones 1994

Consell 187 Anima-li i premia l'esforç més que el resultat

Ensenya-li que tot el món té les seves aptituds i habilitats. A Algunes persones els són fàcils unes coses, i a altres persones, altres. El que més hem de valorar no és sempre el resultat, sinó l'esforç que la persona ha posat a fer una mica.

Busca exemples d'això i maneres de reforçar això cada dia. Per exemple, si ell no fa molt bona lletra, segurament no et creurà si li dius que és molt bonica i polida. Intenta dir-li alguna cosa com “M'agrada el teu treball. Veig que t'has aplicat i esforçat molt, estic orgullosa de tu. Recorda que l'esforç és el que conta. BÉ FET!!”

De la mateixa manera, si hi ha una mica que a ell li resulta fàcil però a altra persona no, anima-li a apreciar l'esforç en els altres. És a dir, si la seva germana

té problemes amb l'ordinador, explica-li que ell és una mica que troba difícil, igual que a ell li costa el fer bona lletra. L'esforç també conta per a les altres persones.

Consell 188 Ajuda-li a ser esportiu

Pot ser que necessiti que se li expliqui específicament i amb paciència els principis bàsics que altres nois aprenen gradual i intuïtivament com:

• A tot el món li agrada guanyar

• A ningú li agrada perdre

• No pot guanyar tot el món i no es pot guanyar sempre

• Els perdedors normalment se senten disgustats

• No ser esportiu et fa desagradable quan perds

• No ser esportiu també et fa desagradable quan ganes (perquè els fa entendre als quals perden que són ximples…)

• La gent amb esportivitat, quan perd, felicita al guanyador i diu alguna cosa com “Bé fet, Juan” i li dóna la mà al guanyador, encara que estigui disgustat

• Algú amb esportivitat, quan gana anima als quals han perdut dient per exemple “Bé jugat” o “La pròxima vegada tindràs més sort”.

En el moment adequat, per exemple mentre està jugant, recorda-li (igual que als altres que juguen) el que heu parlat i veu mirant si es comporten amb esportivitat, sense importar qui gana. Pot ser que ho oblidin en el moment, però premia'l i felicita'l quan ho recordi.

Consell 189 Feix de model quan cometis errors

Permet que et vegi que admets els teus errors i que aprens d'ells. No importa l'importants que siguin. Si oblides manar una carta, o se't crema una torrada, crida la seva atenció i digues alguna cosa com: “OH! Bueno, els errors ocorren!

Consell 190 Tingues una “Sessió de confessar equivocacions”

El nen ha d'aprendre q pensar i parlar sobre els errors d'una manera sana i a acceptar-los com part de la seva vida. Pot ser divertit involucrar a tota la família, perquè sovint el nen amb SA no és l'única persona de la família que té una actitud *inmadura cap als errors.

En una “sessió de confessar les equivocacions” cada persona *descrive alguns errors que ha comès o ha vist en altres persones en el passat. Cal admetre com ens hem sentit o com s'han sentit els quals han comès l'error i que s'ha après d'això. Pensa, per exemple, en:

• Equivocacions embaraçoses

• Errors dolorosos

• Equivocacions estúpides

• Errors seriosos

• Errors divertits

Consell 191 Feix alguns lemes per a la família

Tingueu algun lema divertit per a la família. Pengeu-lo en la nevera o en el menjador. Alguns suggeriments:

• Els errors estan de moda

• L'home que mai comet errors, mai farà gens.

Quan vegis que es comença a sentir malament per alguna equivocació, recorda-li el tema.

Consell 192 Anima la seva sana autoestima

Busca maneres que el nen tingui una bona autoestima, així sentirà bé amb ell mateix i no necessitarà ser perfeccionista. (Veure consells 19 – 23).

Rigidesa

Un cop d'ull al problema:

La gent amb SA troba molt difícil ésser flexible. Poden desenvolupar una actitud molt rígida en alguns aspectes de la seva vida. La seva rigidesa és l'arrel de molts trets típics Asperger, amb el que el típic nen amb SA tendeix a:

• Resistir-se al canvi

• Ser tossut i dogmàtic

• Ésser obsessiu

• Ésser pedant

Això pot implicar:

• Necessita sentir que té el control sobre la seva vida, més que els adults de vegades

• Necessita sentir que la seva vida és predictible

• Es posa rígid en normes sense importància

• Ha de fer-lo bé tot el temps

• Li agrada establir rituals

• Li és difícil manejar el canvi

• Queda esbalaeixo o s'obsessiona amb els seus interessos especials

• És pedant

• Dedica molt temps a discutir la mínima cosa.

Resistència al canvi

El nen amb SA és molt resistent al canvi. Fins i tot el mínim canvi que no causa problemes a la major part dels nens, pot ser difícil per a ell. Alguns exemples són: canvis en la seva rutina normal, alterar l'ambient que al que està acostumat, com canviar la decoració o canvis en les persones que ell sol veure, com que canviï la cangur.

*Testarudo i dogmàtic

De vegades amb el nen amb SA et pots veure ficat en una discussió que no saps a on duu. Quan ell està tan tossut, pot adoptar una actitud molt rígida. No importa si el tema del que es tracta sembla ximple, trivial o seriós. Si intentes raonar amb ell, només farà que el segueixi encara més en els seus tretze.

D'altra banda, pot ser divertit quan després d'una estona et trobes que ell està defensant just el contrari que la principi amb la mateixa energia que abans. No obstant això, això no significa que li hagis persuadit. Simplement ell ha oblidat com era la seva posició inicial!!

Pot ser frustrant manejar la tossudesa i és important reconèixer i acceptar que és part de la seva SA. Ell no fa això per a enutjar-te. Simplement li costa molt ser flexible. Quan adopta una posició en particular, és molt difícil per a ell canviar-la.

Fins i tot si l'es ha equivocat clarament o és completament irracional, per a ell és extremadament difícil considerar qualsevol possibilitat o punt de vista que no sigui el seu. En la seva ment ell està absolutament en la veritat i, si ell està especialment tossut, cap raonament lògic li persuadirà de tenir en compte cap altra possibilitat.

Obsessions

És bastant normal que els nens i adolescents entrin en una espècie de “bogeria” quan desenvolupen interessos entusiastes – potser un personatge de la tele, esport, cantants o moda. Una diferència amb el nen amb SA és que la seva àrea d'especial interès pot ser molt inusual. A més, el seu interès pot tornar-se molt més absorbent i extensiu que els altres.

D'altra banda, el nen adquireix un gran coneixement sobre el seu interès especial. Si això succeïx amb un tema que els seus iguals també estan interessats, pot millorar el seu estatus amb ells.

No obstant això, el seu interès es pot tornar una obsessió i acabar dominant la seva vida.

Pot acabar sent massa seriós i no equilibrar-lo amb altres interessos i activitats. Pot ser que ell vulgui parlar i pensar tot l'estona en això i no vulgui relacionar-se amb altres persones que no senten el mateix.

Consell 193 Recorda fins a quin punt és difícil per a ell ser flexible

És difícil mantenir la paciència quan el teu fill arma un escàndol per una ximpleria, per exemple, perquè li han demanat que sortís per la porta “equivocada” del cotxe. En aquests moments pot ser útil recordar que la rigidesa és molt habitual en el SA. No és simplement una “trapelleria” normal o mal comportament. La gent amb SA troba molt difícil ésser flexible (Veure també consell 15).

Consell 194 *Mantenle informat però no li enganyis

Recorda que des del punt de vesteixi Asperger la pitjor cusi és l'impredictible. Digues-li quins plans i expectatives hi ha. Pensa en els canvis que li poden costar i informa-li d'ells. Pot ser que a ell no li agradi el canvi, però ho trobarà més fàcil si està preparat.

Partint que saber que és el que ha d'esperar és important per a ell, vés amb compte amb fer falses promeses i intenta, en la mesura del possible, dir exactament el que vols dir. No oblidis que probablement es prengués el que diguis literalment, així que pot ser que necessitis usar paraules que no prediguin exactament com “probablement” i “normalment” i “sobre”. Això li ajudarà

gradualment a entendre que encara que intentis mantenir-li informat, la vida no és completament predictible.

Digues-li per exemple:

• Papà probablement et recollirà de l'escola

• L'autobús normalment passa a les 8h.

• Estaré a casa sobre les 18:30h.

Consell 195 Reduïx l'ansietat

Quan es posa molt rígid, recorda que empipar-se i intentar forçar-lo a ser flexible és contraproduent. Ell estarà més flexible quan s'asseu més segur. Qualsevol esforç que facis per a reduir el seu nivell d'ansietat, serà ben rebut i segur que li ajudarà a ser un poc més flexible (Veure consells 23 – 24)

Consell 196 Anima-li gradualment a la flexibilitat

És natural que vulguem fer-li la vida confortable al nostre fill amb SA fent-li la vida més predictible. Però és millor a llarg termini si ell és un poc més flexible. De vegades és una bona idea intentar que s'esforci un poc, fent algun canvi deliberatament en el seu patró. Per exemple, si normalment vas el teu a recollir-li al col·legi, que un dia vagi altra persona.

És molt important fer-lo en el seu moment, ja que llavors ell estarà encara més rígid. Però si ho fas quan ell està relaxat i amb la ment més oberta, l'hi pots presentar com una manera divertida i positiva d'ajudar-li i què potser l'agradarà el canvi.

Supervisió dels deures

Un cop d'ull al problema:

Quan intentes que el teu fill faci els deures, aconseguir que ell cooperi és una tasca molt difícil!

Això pot implicar:

• Frustració a casa

• Problemes en l'escola

• Es ressent el seu progrés acadèmic.

Manejar el problema

Les estratègies clau que el nen necessita per a les seves dificultats amb els deures són aquelles que impliquen les següents àrees:

• Escriptura

• Atenció i organització

• Proporcionar-li l'estructura que necessita

Consell 197 preparació

Prepara un planificador simple de deures. Tingues preparat tot el que necessites bé organitzats, incloent un temporitzador si és necessari. Per exemple:

Planificador

Llegir: pàgines 3 – 6�

� Problema de mats 5

Problema de� mats 6

Problema de� mats 7

Consell 198 Tens el poder

Usa una manera amistosa, però ferma que t'asseguri que ell sap que està al teu càrrec.

Consell 199 Proporciona un ambient molt estructurat

Procura que treballi en un entorn on no hagi distraccions, com llibres, joguines o tele. Mostra-li el planificador de deures i digues-li uns minuts abans que començarà a treballar en X minuts. Permet-li ratllar allò que ja hagi fet en el planificador.

Consell 200 utilitza la fórmula “Quan….llavors”

Si sembla que et va a desafiar, aparenta que no t'afecta, però intenta utilitzar la fórmula “Quan… llavors”. Ex. “Quan hagis acabat aquest tros de deures, llavors podràs sopar”

4

Unes paraules de reflexió personal

El regal

Tenir un fill amb SA no va ser una mica que jo hagués desitjat. Aquest ha estat des de lluny el treball més dur que he tingut i ha canviat la meva vida per complet. Hi ha moments que estic esgotada, frustrada i deprimida i assec que estic a punt de rendir-me. Però no cambiaria al meu fill per no-res del món i espero que el teu sentis el mateix. En els meus millors moments es que si pogués tornar enrere en el temps, ho faria tot igual. Escolliria al meu fill amb tota seguretat.

Suposo que tots tenim un marc comú, però amb les nostres pròpies diferències. És més fàcil posar el nostre esforç en alguna cosa que el món reconeix i premia. I que és hi ha més gratificant que ajudar a altra persona que sigui mes feliç i lliure?

L'oportunitat de cuidar a un nen especial és un meravellós regal i un privilegi. Cada pare d'algú amb SA realitza una tasca única i que val molt la pena, que ens dóna l'oportunitat de marcar la diferència i d'aprendre molt. Gens passa per error; no hi ha accidents. Els nens especials els arriben a persones especials. O és que la nostra tasca no ens ajuda la nostra especialitat?

El que he après

Com un nen petit, la gent amb SA no fa joc social com la resta de nosaltres. Molts d'aquests jocs estan dissenyats per a ajudar-nos a ocultar-nos a nosaltres mateixos. És per això que interactuar amb gent amb SA pot fer-nos sentir incòmodes. L'honestedat és un desafiament, però també és una oportunitat per a fer un cop d'ull nou a la nostra manera de relacionar-nos i de pensar que ens fa sentir còmodes. I podem aprendre un munt quan vam indagar en les nostres àrees confortables.

He après moltes coses que d'altra manera no hagués après. He après a entendre la vida d'altra manera. He après a pensar amb més cuidat el que dic i com actuo. He après a ser més pacient – que no pot ser dolent. He conegut a gent meravellosa que m'ha inspirat i ajudat a aprendre l'important de la vida.

Com més aprenc sobre el SA, més fascinada estic. He arribat a la conclusió que la gent amb SA té una versió extrema dels trets que estan en cadascun de nosaltres. Això significa que entendre el SA ens pot ajudar a entendre'ns millor a nosaltres mateixos. Estic orgullosa d'admetre que tinc molts trets Asperger

també. I sóc molt millor persona ara que quan no coneixia aquesta part de la meva mateix.

Planteja Asperger

De vegades les persones amb SA diuen que se senten literalment com si anessin d'un altre planteja i que no se senten part d'aquest. Alguna vegada t'has preguntat com seria el lloc en el qual ells formarien part?

Imagina que hi ha altre planeta on el SA fora la norma i on la gent amb SA se sentís bé? Com seria? És interessant considerar que probablement seria més agradable, segur i més sincer que aquest. Si poguéssim manar a un antropòleg a visitar-lo, que tipus de reportatge manaria? Potser llegiríem alguna cosa com això.

*REPORTAGE DES DEL PLANETA Asperger

En el Planeta Asperger la humanitat ha evolucionat bastant diferent i algunes xacres del nostre món que són cruels i indecents són completament desconegudes allí. La gent valora molt la individualitat, l'espai, la privadesa i la llibertat sense coaccions. El fenomen del comportament grupal, com la tendència a organitzar-se en grups socials i seguir a un líder, és absent. Això té moltes implicacions. La guerra, per exemple, és alguna cosa absolutament desconegut.

Els habitants tendeixen a tenir un entusiasta sentit del joc just. Les seves lleis estan basades en uns clars estàndards morals, encara que algunes regulacions específiques són excessivament complicades. Han desenvolupat molt la tecnologia informàtica que els facilita molt la comunicació. Quan la gent s'ajunta a nivell social és normalment per raons específiques, com tenir un interès comú. En moltes ocasions les petites xerrades no són un fet important.

Els visitants del planeta de vegades se senten incòmodes per la seva franquesa característica i la seva manera directa de dir les coses dels nadius, però se't acostumes a fer-lo, sovint és refrescant. En aquest planeta no s'amaga gens i no hi ha farses. A ningú se li tracta de manera diferent i no es té en compte el seu estatus. Els compliments i els insults són substituïts per una completa sinceritat i tot el món sap exactament on i que punt es troba.

Les emocions s'expressen igual d'obertament, el que els permet que després no es puguin enverinar. En conseqüència, no hi ha lloc per a rancors, amargors, ressentiments, hipocresia o “joc psicològic”.

L'humor en aquesta planeta es distingeix en dues categories, cap de les quals és decadent o cruel. El primer és l'obvi i fàcil; el segon uneixo molt sofisticat basat en el joc de paraules.

En totes les cases i en cada cantó, es troben unes càpsules que els ajuden a manejar les seves hipersensibilitats que són molt comunes. Aquestes càpsules funcionen permetent a l'usuari tenir un control complet en una sensibilitat d'un context simulada – escollint el seu propi nivell de llum, color, pressió, soroll etc.

Però potser el tret més especial de tot el planeta Asperger sigui el gran respecte que se'ls té als nens. Tots els habitants creixen sense perdre les qualitats més belles de la infància – la capacitat de sorprendre's, honestedat sense censura, i habilitat per a ser el moral amb claredat sense compromís.

Apèndixs

Apèndix 1

Anàlisi de comportament aplicat (ABA)

El grup PEAT

Arribi a parar a l'anàlisi de comportament aplicat (ABA) absolutament per casualitat just després que el meu fill fora diagnosticat de SA. Vaig veure en un periòdic local un article sobre pares que s'havien ajuntat en la Universitat d'Ulster per a aprendre la manera de manejar la conducta dels seus fills autistes. En aquest moment la major part de problemes que tenia amb el meu fill eren de comportament, així que vaig anar a veure que podia aprendre.

El grup estava dut pel dr. Mickey Keenan i Dr. Ken Kerr del departament de psicologia. Aquests dos homes eren apassionats i dedicats a ensenyar el ABA als pares, pera permetre'ls manejar als seus nens autistes. Van establir una organització coneguda com PEAT (Parents’ Education as Autism Therapists) i van dedicar tot el seu temps llibre i sense cobrar a ella. Després d'uns anys jo ja estava implicada amb el grup PEAT i vaig aprendre tot el que vaig poder sobre el ABA.

Els altres pares del grup generalment ho usaven per a ensenyar als seus fills les habilitats bàsiques com parlar, perquè ells tenien un autisme clàssic. Per a ser honesta sovint em sentia un poc inadaptada en el grup perquè els desafiaments d'un nen amb SA són molt diferents dels quals et suposa un autisme clàssic. Però vaig recordar que estava interessada en els principis del ABA i vaig creure que podien anar-me bé per a aplicar-los a un nen amb SA.

El ABA em va ajudar ja que, no podem controlar la conducta de ningú excepte la nostra, però podem fer moltes coses per a entrenar el comportament del nen a través de com responem. És divertit com canvien les teves idees! Jo solia imaginar que l'entrenament “de conducta” no tenia cabuda en els nens. Però de fet ho fem tot el temps, vulguem o no.

En la meva experiència, encara que el ABA és un treball dur, és una eina efectiva i poderosa. Ha millorat la motivació del meu fill i li ha ajudat en molts aspectes del seu comportament. A ell li va funcionar especialment bé l'Economia de fitxes (veure apèndix 3). Els grans avantatges van anar que li han permès implicar-se constructivament i ens hem adonat que els dos estem del mateix costat.

Usar el ABA

No és l'objectiu d'aquest llibre descriure el ABA amb detalls. Aquí exposo un cop d'ull a grans trets del que signifiquen alguns dels principis i tècniques.

Planificar una intervenció ABA (veure també l'apèndix 2)

• Identifica la conducta objectiu

• Quin és la meta?

• Quin és el fons de la conducta problemàtica?

• Quin és la justificació de qualsevol intervenció?

• Pas 1: Realitza un A – – B C

A – – B C significa Antecedent – Comportament – Conseqüència-

Aquest pas inclou dedicar un temps a observar curosament la conducta, què la precedeix i quines són les seves conseqüències.

• Pas 2: analitza A – – B C

• Pas 3: feix una llista de possibles reforços i possibles conseqüències aversives.

• Traduïx la meta en un objectiu.

Apèndix 2

Planificar una intervenció ABA

Est és un exemple, només per a il·lustrar pas a pas la manera com funciona el ABA que es pot usar per a planificar una intervenció. Aquest exemple és un cas real i el resultat en “El joc del Llenguatge Clar” que es reproduïx en l'apèndix 10, i que vaig usar amb èxit amb el meu fill.

DATA:

Conducta objectiu

Llenguatge idiosincràsic i poc clar

Fiqui

Llenguatge clar

Fons

Kenneth és capaç de parlar molt bé, però sovint parla de manera estranya i poc clara, per exemple de manera monòtona, massa ràpida o dient totes les paraules juntes de manera que no se li entén. En les situacions socials, la gent sovint li demana que repeteixi el que ha dit. Una resposta típica és que ell no ho vol repetir, murmura o crida, acusant al que escolta de l'escoltar prou.

Justificació

La seva comunicació i habilitats interpersonals podrien millorar amb un llenguatge clar. Hauria menys frustració i menys malentesos per a tot el món. Espero que hagi un benefici clar, incloent un augment de confiança i autoestima.

Pas 1: Realització de – l'A – B C

. A – – B C fet

Pas 2: anàlisi de – l'A – B C.

Anàlisi i conclusions

Els següents tenen efectes aversius

• Queixar-se que no li entenem

• Crítica, que mostrant impaciència en el to de veu

• Demanar-li que ho repeteixi

Les següents reforcen el discurs clar:

• Modelar exageradament un discurs clar i distingit

• Premis extravagants pel seu esforç quan parla clar

Pas 3: Llista de possibles reforços i possibles conseqüències *aversivas

Considera com es poden controlar els antecedents/conseqüències

Possibles reforços

• Implicar-li el màxim possible a planificar un programa

• Modelar la conducta desitjada sempre que puguem

• Fer-lo divertit – fer-lo lúdic

• Tenir una estructura que és compresa clarament i metes realistes per a animar la seva experiència de diversió i èxit.

• Molts premis i ànims per al programa.

• Implicar-li en l'elecció dels premis que reforcessin el seu progrés durant el programa.

Possibles aversius

Per no complir el programa deliberatament:

• Aïllar la seva atenció

• Fer-li fer una activitat menys agradable

• Llevar una fitxa

• Posar una sanció com reduir el temps de Tele.

Pas 4: Traduïx la meta en un objectiu(s)

Recorda: inclou un sintagma verbal, condicions i criteris per a una realització acceptable.

Objectius

Parlar en totes les situacions, fins i tot les socials, de manera que compleixi amb les regles de “Normes Clares de Llenguatge” (apèndix 10).

Un criteri eventual d'una realització acceptable pot ser un dia sencer sense que ningú li demani que repeteixi una mica.

Apèndix 3

Una economia de fitxes

El principi

Es motiva al nen a millorar la seva conducta a tenir una moneda alternativa i divertida que guanyarà quan tingui un bon comportament o perdrà quan ho tingui dolent. Llavors ell pot guardar les fitxes o “comprar” premis periòdicament en la Botiga de Premis.

Desenvolupar una motivació interna.

Una economia de fitxes és clarament una forma de motivació externa i definitivament el nen necessita desenvolupar una motivació interna també. No obstant això una economia de fitxes es pot usar com un sistema de passos per a arribar a això. Tret que tinguem una manera de desenvolupar la conducta desitjada, el nen mai tindrà l'oportunitat d'experimentar la satisfacció interna de fer alguna cosa bé, només per fer-lo bé.

Quan ell es porta bé, és important donar-li abundants premis i ànims pels seus esforços, amb coses tangibles com poden ser les fitxes. Això li pot animar a associar el seu bon comportament amb les paraules d'ànim i premis tangibles i veurà ambdues coses com una mica desitjable. A mesura que ell maduri i augmenti la seva confiança, la seva motivació interna es desenvoluparà i potser es pugui acabar prescindint de l'economia.

Com establir una economia de fitxes

Necessitaràs fitxes i una Botiga de premis

Les fitxes poden ser fitxes d'altres jocs o, encara millor, “diners de mentida”.

Sobre la Botiga de Premis

1 . Els premis han de ser coses que al teu fill li agradin suficientment com perquè estigui motivat a esforçar-se per a guanyar-lo.

2 . Es poden comprar per avançat i ser mostrats en un àrea de casa a la qual ell tingui accés. Pot ser qualsevol lloc – una caixa sota el llit, damunt d'un armari….

3 . Òbviament, no cal gastar massa diners per a muntar la Botiga de Premis. Intenta treballar en el teu propi pressupost.

4 . Si estàs pensant en donar-li al teu fill una joguina o un tracte sense cap raó particular, pensa que és una mica que pots posar en la botiga.

5 . Implica al teu fill en la construcció de la Botiga de Premis, per exemple:

• Que faci suggeriments sobre nous premis (que miri en catàlegs)

• Mostra-li els nous premis a mesura que els vagis comprant (però que no els haurà!!).

• Ajudant-te a comprar-los.

6 . Per a afegir-li valor a l'economia, és important que ell només pugui aconseguir aquestes coses a través de les fitxes. El nen pot aconseguir aquests premis d'altra manera, sinó perdrà valor per a ell.

7 . Els premis poden ser coses no materials com per exemple, el seu menjar favorit….

Premi sorpresa

Com premi especial, de tant en tant, dóna-li un regal sorpresa, Això significa que ell tanca els ulls i agafa un dels premis a l'atzar, sense tenir en compte el preu que té.

Llista de preus de l'Economia de fitxes

El següent és un exemple real d'una llista de preus. Potser te de bones idees..

Llibres

La casa de l'arbre del terror de Bart Simpson 1000 fitxes

Llibres petits de butxaca 150 fitxes cadascun

Dolces

Moneda de xocolata 5 fitxes cadascuna

Pilotes de xocolata 5 fitxes cadascuna

Tires de regalèsia 20 fitxes cadascuna

Caramels de menta 5 fitxes

Xocolata 10 fitxes

Joguines etc.…

Retoladors de còmic 325 fitxes

Compàs 155 fitxes

Llibre de cançons per a piano electrònic 350 fitxes

Calidoscopi 160 fitxes

Kit d'alarma per a intrusos 1000 fitxes

Laberint invisible 200 fitxes

Galetes de broma 200 fitxes cadascuna

Llima de broma 450 fitxes

Puzles de Mind teaser 150 fitxes cadascun/els 12 per 1200 fitxes

Detector de metall 1300 fitxes

Paper maxé 600 fitxes

Radiòmetre 800 fitxes

Scallywags 325 fitxes

Llanda de serp 400 fitxes

Pilota espacial 220 fitxes

Joc de zigzag 800 fitxes

Altres premis

Sortida al zoo 250 fitxes

Sortida al museu de la ciència 250 fitxes

Llogar un vídeo 250 fitxes

Viatge al santuari animal 250 fitxes

Anar al cinema 250 fitxes

Apèndix 4

Cartell de normes

Només un exemple

Data:

Normes

• Has de demanar permís abans de veure la tele o jugar amb la *play

• Quan tinguis deures per fer, has de posar-te a fer-los *almenos 20 minuts abans de les 17h.

• Has de dutxar-te cada nit entre les 19h i les 19:30h.

• No has de ser agressiu amb la teva germana (o qualsevol altra persona).

Metes

• Tractar als altres com t'agrada que et tractin

• Tractar-te tu mateix i als altres amb respecte i intenta no ferir-los

Coses permeses

• Veure la tele/Jugar amb la play: 1 hora

• Paga: 2 €

Privilegis

No tens els privilegis automàticament. Un privilegi és una mica que t'has de guanyar (per exemple, fent un esforç extra amb la teva conducta o per moltes cares felices ☺ de comportament). Això es podrà negociar amb els pares per avançat. Per exemple:

• Más diners de la paga

• Menjar Pringles i prendre coca-cua en la teva habitació

• Més temps de tele o play

• Un tracte especial com un pastís, una sortida especial, un còmic, una joguina o un llibre

•

Sancions

• Una sanció es pot donar si la teva conducta no és la pactada. Els pares et faran saber sempre com és la conducta que s'espera de tu

• S'intentarà donar-te un avís abans de qualsevol sanció, tret que creem que la teva acció és molt seriosa, perillosa o deliberatament desafiadora.

• Una sanció pot ser, per exemple, llevar-te una fitxa, reduir un privilegi o llevar-te'l o, per alguna cosa molt seriós, llevar alguna cosa permesa.

Apèndix 5

El meu llibre d'emocions

Aquest és un exemple per a proporcionar suggeriments de contingut etc.

Sobre els sentiments

Tot el món té emocions o sentiments. Hi ha molts tipus de sentiments. Les més importants són:

• Content

• Trist

• Empipat

• Espantat

Cadascun té diferents coses que poden fer-li sentir content, trist, empipat o espantat.

Sobre mi:

El color que em fa sentir més content és:

• Blau

El color que no m'agrada:

• Rosa

El meu programa favorit és:

• Simpsons

Les meves pàgines felices

Aquí hi ha algunes coses que em fan sentir feliç:

• Xocolata

• Pringles

• Llibres de Enid Blyton

Aquí hi ha alguns dibuixos i fotos que em fan sentir feliç:

Les meves pàgines tristes

Aquí hi ha algunes coses que em fan sentir trista:

• Quina algú es burli del

• meu Que peguin als animals

Aquí hi ha alguns dibuixos i fotos que em fan sentir trista:

Les meves pàgines empipades:

Aquí hi ha algunes coses que em fan sentir empipat:

• Quines algú em pegui

• Que algú trenqui les meves joguines

Aquí hi ha alguns dibuixos i fotos que em fan sentir empipat:

Les meves pàgines de por:

Aquí hi ha algunes coses que em fan sentir por:

• Una tempesta

• Una pel·lícula de terror.

Aquí hi ha alguns dibuixos i fotos que em fan sentir por:

Sobre els sentiments dels altres

Les altres persones tenen diferents emocions. Li vaig fer una entrevista a la meva àvia per a saber sobre les seves emocions.

Sobre l’àvia

El color que més feliç li fa és:

• Rojo

El color que no li agrada és:

• Lila

El seu programa favorit és:

• A l’àviano li agrada veure la tele.

Pàgines felices de l’àvia:

Aquí hi ha algunes coses que li fan sentir feliç:

• Teixir

• Veure als seus amics

• Que els seus néts li facin una abraçada

• Que jo sigui agradable amb ella.

Les pàgines tristes de l'àvia

Aquí hi ha algunes coses que li fan sentir trista:

• Veure a algú de la seva família ferit

• Pensar en les persones que han mort

Pàgines empipades de l'àvia:

Aquí hi ha algunes coses que li fan sentir empipat:

• Que algú desemboliqui el que teixeix.

Les pàgines de por de l'àvia:

Aquí hi ha algunes coses que li fan sentir por:

• Una pel·lícula de terror

• El

mar Algunes maneres de fer sentir feliç a l'àvia:

• Fer-li una abraçada

• Ser amable amb ella.

Apèndix 6

Coses que es poden fer i coses que no amb l'enuig

(Només un exemple)

Sobre el sentiment de l'enuig

Tot el món té sentiments d'enuig. Està BÉ sentir-se empipat, però la conducta d'enuig està MALAMENT. Quan estic empipat tinc opcions de com comportar-me. Està BÉ escollir una mica de la llista de coses que es poden fer, però està MALAMENT escollir una mica de la llista de nos.

Coses que puc fer quan estic empipat

• Donar-li al matalàs

• Dibuixar o fer gargots amb llapis en un paper

• Pegar al coixí

• Parlar amb un adult sobre com m'assec

• Fer una broma

• Anar a donar una passada pel jardí.

Coses que no puc fer quan estic empipat

• Pegar a la gent

• Mantenir els meus sentiments tancats dintre del

• meu Llençar coses.

• Insultar

• Cridar als altres

• Burlar-me dels altres.

• Destruir coses.

Apèndix 7

Vocabulari emocional

Paraules Felices Paraules tristes

Confortable alienat

Encantat Només

Emocionat Traït

Eufòric Deprimit

Excitat Desesperat

Satisfet Devastat

Content Disgustat

Alegre Angoixat

Gojós Frustrat

Feliç sofrir

Agraït Inferior

Positiu Aïllat

Orgullós Gelós

Tenaç Solitari

Segur Perdut

Relaxat desanimat

Tranquil Miserable

Reeixit Rebutjat

Ploraner

Paraules d'enuig Paraules de por

Mala temperament Espantat

Confús Agitat

Boig Alarmat

Croat Ansiós

Dement Aprensiu

Desconfiat Angoixat

Furiós Poregós

Hostil Aterroritzat

Histèric Culpable

Insa nerviós

Zumbat Pànic

Insensible Conmocionat

Fora de control Tímid

*Paranoico Tibant

Colèric terrorífic

Suspicaç Problemàtic

Preocupat

Apèndix 8

Maneres de guanyar cares i�felices cares �tristes

Puc guanyar cares per:�felices

�Cooperar

Tenir �consideració

Ser �cortesa

�Esforçar-se

Ser �agradable

Ser �gentil

�Ajudar

Ser alegre�

Ser �amable

Ser pacient�

Ser perseverant�

�Tenir un to de veu agradable

Tenir una �actitud positiva

Tenir autocontrol�

�Somriure

Puc guanyar cares per:�tristes

�Agredir

�Discutir

�Inspeccionar

Queixar-se (fer suggeriments està bé�!)

�Contradir

�Criticar

�Exigir

�Desobeir

Ignorar demandes�…

�No respectar

Ser �rude

Ser �sarcàstic

�Cridar

�Insultar

Apèndix 9

Dividir les tasques en petits passos

Recordatori de la dutxa

1 . Desvestir-se

2 . Posar la roba en la galleda de la roba bruta

3 . Tenir preparat el pijama preparat per a després

4 . Mirar si l'aigua està suficientment calenta i si no ajustar-la

5 . Posar el micròfon de la dutxa en el seu suport.

6 . Quedar-te una estona sota l'aigua! Després usar el sabó per a rentar-te tot el cos.

7 . Aclareix-te el cos i el cabell

8 . Apaga la dutxa

9 . Asseca't amb la tovallola

10 . Posa't el pijama

11 . Pentina't

12 . Asseca't el pèl amb el secador

Apèndix 10

El joc del llenguatge clar

És un joc per a dues persones. Necessitaràs fitxes i pilotes toves. El guanyador és el jugador que més fitxes té al fina.

Com es juga

1 . Es posen les fitxes i les pilotes en el mitjà

2 . Els jugadors se senten un davant de l'altre

3 . Durant el temps acordat (uns tres minuts per a començar), els jugadors han de tenir una conversa. Pot ser una conversa espontània o sobre un tema que s'ha pactat abans de començar

4 . Durant la conversa els jugadors han de tenir en compte les NORMES DEL LLENGUATGE CLAR (veure baix).

5 . Només està permès parlar mentre tens una pilota en la mà.

6 . Quan s'ha acabat de parlar, es passa la pilota a l'altre jugador.

7 . Cada vegada que es passa la pilota, cal agafar una fitxa del mitjà de la taula.

Desafiament

Mentre el jugador està parlant, l'altre jugador escolta curosament i té el desafiament de vigilar que no es trenquin les normes. Els jugadors llavors poden començar a debatre quina norma o normes s'han trencat. Ambdós jugadors han de ser honests i decidir allò que és just: si es vol es pot repetir part de la conversa que ha estat motiu del desafiament sense trencar les normes. Si el jugador aconsegueix el desafiament, té fitxes extres.

El final del joc

El joc acaba quan no hi ha fitxes en el mitjà, o quan el temps pactat s'ha acabat

Les normes del llenguatge clar

• Volum: no parlar massa alt ni massa sota

• Fluïdesa: no vacil·lar massa

• Velocitat: No parlar massa ràpid o massa lent

• Claredat: Parlar clarament, no murmurar

• Entonació: Ha de sonar com si es tingués interès, no avorrit

• Modals: Parlar educadament

• Gramàtica: Usar una gramàtica correcta.

Apèndix 11

Ferir no és sempre intencionat

Checklist

Atès que el nen amb SA té poca consciència de les intencions dels altres, pot ser difícil per a ell veure les diferències entre el bullying i quan li fereixen inintencionadament. Aquesta llista l’ajudarà a identificar les diferències. Ell entén el següent?

• Ell pot ferir a altres persones sense voler

• Els altres poden ferir-li sense voler

• Pot ser difícil saber si ha estat a propòsit o no, però hi ha maneres d'intentar indagar-lo

• Els seus sentiments són molt importants i si li han ferit ell pot sentir-los sigui menjo sigui.

• Si saps que algú no volia fer-te mal, això no et llevarà el dolor ni els teus sentiments, però t'ajudarà un poc.

Punts de debat suggerits

No sempre és fàcil saber en quins punts falla la seva consciència. Busca oportunitats per a parlar amb ell per a trobar com és el seu nivell de comprensió. El quina ell diu pot ser molt revelador. Pot ser útil incloure a altres membres de la família en les converses. Aquí proposo alguns exemples del tipus de qüestions que es poden proposar per a obrir el debat:

• La gent pot ferir als altres sense voler?

• Com/Quan pot passar?

• Alguna vegada has ferit a algú sense voler?

• Creus que algú t'ha ferit alguna vegada sense tenir aquesta intenció?

• Si algú fereix a altra persona per accident, això significa que no ha de demanar disculpes o que no l'hi ha de compensar?

El que pot ser que calgui dir-li al nen amb SA

1 . La gent sovint fereix als altres sense voler. De vegades pots disgustar a algú sense voler. I de vegades quan estàs molest amb algú pot ser que aquesta persona no tingués intenció de danyar-te.

2 . Si no estàs segur de si algú t'ha fet mal sense voler o de si volien disgustar-te, potser l'hi puguis preguntar directament. O pots parlar del tema amb un adult o amb un amic en qui confiïs.

3 . Quan algú s'adóna que ha ferit a un altre – encara que sigui inintencionat – cal demanar disculpes de tota manera. Pot ser que intenti compensar-li d'alguna manera.

Exemples que pots utilitzar per a ajudar-li a entendre'l

Et proposo dos exemples de situacions que algú es pot sentir ferit i empipat per la conducta d'algú i que és difícil distingir si havia intenció de ferir:

• Algú trenca o espatlla les teves pertinences.

• Algú et trepitja el peu.

En cadascun d'aquests casos la persona pot tenir intenció de ferir. És a dir:

• Està intentant fer-te empipar deliberatament o s'ha portat malament

• Pot intentar venjar-se de tu perquè li has disgustat amb alguna cosa que has dit i li has provocat

• Pot intentar provocar-te perquè et portis mal i ficar-te en un problema

D'altra banda la persona pot ser que no tingui intenció de ferir-te. És a dir:

• Se li ha caigut un de les teves joguines per accident i s'ha trencat i se sent malament pel que ha passat.

• T'ha trepitjat sense voler. Potser no ha vist per on caminava.

Apèndix 12

Prendre el pèl i bromejar

Checklist

Fins a quin punt sents que el teu fill sap i entén? Utilitza aquest *checklist per a ajudar-te a identificar les “fallades” en la seva comprensió de les bromes i de quina manera entén que les bromes són diferents de l'assetjament. Ell entén:

• La gent de vegades fa burles per a fer *reir als altres.

• De vegades això és per a ferir

• De vegades això és una broma

• De vegades la gent fa bromes de dolenta manera

• De vegades la gent fereix als altres sense adonar-se. Ells no s'adonen que ofenen

• Hi ha maneres de saber si algú ens fa una broma o si està intentant ferir-nos amb les seves burles.

Punts de discussió suggerits

No sempre és fàcil saber en quins punts falla la seva consciència. Busca oportunitats per a parlar amb ell per a trobar com és el seu nivell de comprensió. El quina ell diu pot ser molt revelador. Pot ser útil incloure a altres membres de la família en les converses. Aquí proposo alguns exemples del tipus de qüestions que es poden proposar per a obrir el debat:

• Burlar-se sempre significa ser cruel?

• Què li pots dir a algú que només fa una broma?

• Quan fer bromes està BÉ? Quan fer bromes NO està BÉ?

• Entens el que és una broma?

• Se't ocorren maneres de fer burles o fer bromes?

El que pot ser que calgui dir-li al nen amb SA

1 . Les burles es donen quan algú riu d'altra persona deliberatament. Això es dóna molt i és difícil d'evitar.

2 . Un es pot sentir molt ferit i avergonyit de rebre burles o aquest tipus de tractament. Per exemple, el teu germà o un nen del col·legi et pot apodar amb un nom ximple com “cara de mico”. Ell pot veure'l divertit però si el teu no li veus la gràcia, pots sentir vergonya i enuig

3 . La gent es burla per diferents motius. De vegades hi ha gent que es burla dels altres perquè l'altre asseu vergonya i per a ferir-li. Això pot ser una forma de bullying. Però encara que la burla et faci sentir malament, no sempre significa que l'altre sigui cruel. El qual es burla pot entendre el seu comentari com una simple broma i creure que la teva també ho trobaràs divertit.

4 . A les bromes amistoses i les burles de vegades les hi crida broma. La broma també es dóna molt, especialment amb els bons amics i els membres de la família. Pot ser una bona manera de passar unes bones estones junts, innocents i divertits.

5 . És molt difícil saber quan algú pretén ser o no cruel quan es burlen de nosaltres, però ajuda pensar:

Si qui es� burla és un bon amic de debò i està somrient mentre fa el comentari, és un indici que ens fa només una broma

Un� mal amic o una persona falsa pot voler ferir-nos a propòsit. I recorda, el mal amic o la persona falsa és el tipus de persona que:

• No et tracta com a la resta dels seus amics

• Et recorda els teus errors i t'avergonyeix davant dels altres

• T'amenaça amb no ser el teu amic si no fas el que ell vol encara que no t'asseus còmode amb això

• Sembla que vulgui fer-te sentir malament tot l'estona

Apèndix 13

Què és el bullying?

Checklist

Fins a quin punt creus que el teu fill sap i entén el que és el bullying? Usa aquest checklist per a identificar on falla la seva consciència.

Ell entén…

• El bullying és mesquí i un comportament inacceptable

• Pot fer molt dany

• Hi ha molts tipus de bullying

• Cap tipus de bullying està bé

• Sempre s'ha d'informar del bullying

• Els adults faran tot el que estigui en les seves mans per a resoldre'l i et prendran de debò

• Ningú mereix que li acorralin

Punts de discussió suggerits

No sempre és fàcil saber en quins punts falla la seva consciència. Busca oportunitats per a parlar amb ell per a trobar com és el seu nivell de comprensió. El quina ell diu pot ser molt revelador. Pot ser útil incloure a altres membres de la família en les converses. Aquí proposo alguns exemples del tipus de qüestions que es poden proposar per a obrir el debat:

• Se't ocorre algun exemple de bullying o de conducta mesquina?

• En algun moment t'has sentit acorralat?

• Creus que en algun moment has acorralat a algú?

• El bullying sempre ha de ser físic?

• En algun moment l'assetjament és correcte?

El que pot ser que calgui dir-li al nen amb SA

El bullying o assetjament es dóna quan una persona diu o fa una mica per a ferir o espantar a altra persona o per a fer-li sentir malament.

El bullying físic pot donar-se quan algú danya el teu cos o espatlla les teves propietats, però l'assetjament no sempre és físic. El bullying mai s'ha de tolerar. Aquí hi ha alguns exemples de conducta d'assetjament:

Assetjament físic

• Pegar

• Donar puntades

• Pessigar

• Mossegar

• Empènyer

• Espatllar les teves propietats

• Robar-te

Altres exemples de bullying

• Dir o escriure coses mesquines o desagradables sobre una persona

• Amenaçar

• Escampar remors desagradables

• Animar-te a fer coses que et van a ficar en problemes

• Imitar la manera que parles

• Sobrenoms

• Ignorar-te

• Excloure, per exemple, tirar a algú d'un joc

• Obligar a altra persona a fer una mica que no vol fer

• Fer-li coses desagradables quan el professor o l'adult no mira

• Burles cruels i desagradables, per exemple, sobre la grandària d'una persona o sobre la seva dolenta lletra.

Apèndix 14

Quin es pot fer i que no amb l'assetjament

Què s'ha de fer

• Recorda que si algú t'acorrala, no és la teva culpa

• Digues-li a una persona adulta com els teus pares o professora de la teva confiança el que ha succeït

• Si t'és útil, duu a un amic de confiança per a contar el que ha passat

• Camina ràpid i amb calma i cerca ajuda.

• Si estàs preocupat per si t'acorralen mentre aquestes en l'autobús, intenta asseure't prop del conductor o d'un adult.

• Si veus que acorralen a algú, explica'l i cerca ajuda.

• Recorda que el bullying està mal i contar-lo no és xivar-se

Què no s'ha de fer

• Mostrar a la persona que t'acorrala que estàs disgustat (és molt difícil de fer).

• Reaccionar d'una manera agressiva o airada. Si la teva li pegues, pots acabar ficat en un problema.

Webs utils

Applied Behaviour Análisis (ABA)

www.helpuslearn.com

AS and proud of it

www.AS-and-proud-of-it@onelist.com

Asperger Syndrome Education Network

www.aspennj.org

Tony Attwood

www.tonyattwood.com

Autism Research Center

www.psichiatry.cam.uk

Bullying online

www.bullying.co.uk

National Autistic Society

www.oneworld.org

Oops Wrong Planet! Syndrome

(Incluye un link con el mail de Autism Spectrum y registro de amigos por

carta)

www.ins.net

University Students with Autism and Asperger Síndrome

www.cns.dicon.co.uk

Bibliografia

Alison, J. and Tylor, J. (1995) Handwriting Helpline. Manchester: Dextral

Books.

Anderson, E. and Emmons, P. (1996) Unlocking the Mysteries of sensory

Dysfuncion. Arlington, TX: Future Horitzons

Attwood, T. (1998) Asperger’s Syndrome. London: Jessica Kingsley Publishers

Baron – Cohen, S. (1997) Mindblindness. Cambridge, MA: MIT Press

Bridge, S. (1995) The Art of Imperfect Parenting. London: Hodder and Stoughton

Chalke, S. (1997) How to succeed as a Parent. London: Hodder and Stoughton

Durand, V.M. (1998) Sleep Better. Baltimore, MD: Brookes

Faber, A. and Mazlish, E. (1982) How to talk so kids will listen an listen so kids

will talk. New York: Avon Books

Fling, E. R. (2000) Eating an Artichoke. London: Jessica Kingsley Publishers

Frith, U. (1991) Autism and Asperger Syndrome. Cambridge: Cambridge

University Press

Goleman, D. (1996) Emotional Intelligence. London: Bloomsbury

Grandin, T. (1995) Thinking in Pictures. London: Vintage

Hall, K. (2000) Asperger Syndrome, the universe and everything. London:

Jessica Kingsley Publishers

Holt, J. (1982) Teach Your Own. Hants: Lighthouse books

Howlin, P., Baron – Cohen, S., and Hadwin, J. (1999) Teaching Children with

Autism to Mind Read. Cichester: Wiley.

Jones, C., Folz (1994) Mistakes that worked. New York: Doubleday

Keenan, M., Kerr, K. and Dillenburger, K. (2000) Parents’ Education as Autism

Therapists. London: Jessica Kingsley Publishers

Legge, B. (2002) Can’t Eat, Won’t Eat. London: Jessica Kingsley Publishers

Makin, P.E. and Lindley, P. (1991) Positive Stress Management. London: Kogan

Page

Miltenberg, R. (1997) Behaviour Modification. London: Brookes/Cole

Nierenberg, G. and Calero, H. (1980) How to read a person like a Book. London:

Thorsons

O’Neill, J. L. (eds) (1999). Through the Eyes of Aliens. London: Jessica Kingsley

Publishers

Smith Myles, B. and Southwick, J. (1999) Asperger Syndrome and Difficult

Moments. Shawnee Mission, KS: Autism Asperger Publishing Co.

Willey, L. H. (1999) Pretending to be Normal. London: Jessica Kingsley

Publishers