TRAM 2 - gencat.cat · representatives del corredor per on discorrerà l'autovia que disposen de dades suficients per a realitzar l'estudi climatològic. L'estació de Girona es troba

TRAM 2

TRAM: CORNELLÀ DE TERRI – BESALÚ

ADENDA 1

ANNEX DE CLIMATOLOGIA, HIDROLOGIA I DRENATGE DEL PROJECTE CONSTRUCTIU “MILLORA GENERAL. DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA C-66 DE BANYOLES A BESALÚ.

PK 41+820 AL 56+525. TRAM: CORNELLÀ DE TERRI – MAIÀ DE MONTCAL” 2007

PROJECTE CONSTRUCTIU DE MILLORA GENERAL. DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA C-66 DE BANYOLES A BESALÚ. PK 41+820 AL 56+525. TRAM: CORNELLÀ DE TERRI – MAIÀ DE MONTCAL

ANNEX Nº 7. CLIMATOLOGIA, HIDROLOGÍA I DRENAJE


PART I. CLIMATOLOGIA

ANNEX Nº 7. CLIMATOLOGÍA, HIDROLOGIA I DRENAJE ÍNDEX

PROJECTE CONSTRUCTIU DE MILLORA GENERAL. DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA C-66 DE BANYOLES A BESALÚ. PK 41+820 AL 56+525. TRAM: CORNELLÀ DE TERRI – MAIÀ DE MONTCAL.

ANNEX NÚM. 7

CLIMATOLOGIA, HIDROLOGIA I DRENATGE

PART I. CLIMATOLOGIA

1. INTRODUCCIÓ................................................................................................................................1

2. DADES CLIMÀTIQUES GENERALS ................................................................................................2

2.1. PRECIPITACIÓ .................................................................................................................3

2.2. NEU, CALAMARSA I TEMPESTES ...................................................................................6

2.3. BOIRA, ROSADA I GEBRADA .........................................................................................7

2.4. TEMPERATURA ...............................................................................................................9

2.5. HUMITAT RELATIVA.......................................................................................................11

2.6. INSOLACIÓ I NEBULOSITAT..........................................................................................12

2.7. GELADES .......................................................................................................................13

2.8. VENTS ............................................................................................................................14

2.9. EVAPOTRANSPIRACIÓ POTENCIAL.............................................................................14

3. CLASSIFICACIÓ CLIMÀTICA.........................................................................................................16

3.1. ÍNDEXS CLIMÀTICS .......................................................................................................16

3.2. CLIMOGRAMES..............................................................................................................17

3.3. CLASSIFICACIONS CLIMÀTIQUES................................................................................20

3.4. DETERMINACIÓ DELS COEFICIENTS REDUCTORS PER AL CÀLCUL DELS

DIES APROFITABLES EN L'EXECUCIÓ DE LES OBRES ..............................................24

4. DADES CLIMÀTIQUES PER A DETERMINAR LES CLASSES D'EXPOSICIÓ DE FORMIGONS

SEGONS L'EHE.............................................................................................................................26

APÈNDIXS

APÈNDIX NÚM. 1. DADES DE L'ESTACIÓ DE CASTELLFOLLIT DE LA ROCA PROPORCIONATS PER

L'INM

APÈNDIX NÚM. 2. ANÀLISI ESTADÍSTICA DE LES DADES

APÈNDIX NÚM. 3. DADES DE L'ESTACIÓ DE GIRONA PRESES DE LA PUBLICACIÓ “VALORES

NORMALES ESTADÍSTICOS DE OBSERVATORIOS METEOROLÓGICOS

PRINCIPALES” (1971-2000)


ANNEX Nº 7. CLIMATOLOGÍA, HIDROLOGIA I DRENAJE PARTE I. CLIMATOLOGÍA Pág. 7.I.1


1. INTRODUCCIÓ En aquesta part de l'annex, s'estudien les principals variables climàtiques, a fi de caracteritzar-les en el corredor en què discorre el tram d'autovia objecte del present projecte i analitzar la seva influència en l'execució de les obres i durant la vida d’aquestes. L'estudi s'ha basat en les dades següents: - Estacions termopluviomètriques de l'INM amb sèries suficientment llargues per a la seva anàlisi

estadística i la situació de la qual sigui pròxima al traçat. - Publicacions: • Dades climàtiques per a carreteres (Direcció General de Carreteres) • Valors normals i estadístics dels observatoris meteorològics principals (1971-2000) Volum III. Catalunya, València, Múrcia i Illes Balears

La metodologia seguida en l'estudi ha estat l'exposada en la publicació “Guía para la elaboración de estudios del medio físico: contenido y metodología” (MOPT, 1992). En primer lloc, s'han recopilat les dades de les estacions disponibles de l'INM a la zona pròxima al traçat i s’han seleccionat les de tipus termopluviomètric per obtenir del seu estudi puntual una idea més general del clima. Les estacions seleccionades i les dades disponibles es recullen en el quadre següent:

ESTACIONS TERMOPLUVIOMÈTRIQUES DE L’INSTITUT NACIONAL DE METEOROLOGIA PRÒXIMES AL TRAM. EXISTÈNCIA DE DADES

Codi Denominació Coordenades Província Centre Existències en dades termomètriques Existències en dades termomètriques

de

l’INM

Núm. de Núm. d’anys

Núm. de Núm. d’anys

Longitud Latitud Altura mesos Inici Fi Complets Incomplets 1a sèrie 2a sèrie mesos Inici Fi Complets Incomplets 1a sèrie 2a sèrie

0 395 CASTELLFOLLIT DE LA ROCA 02-33- E 42-13-- 296 GIRONA CAT 335 1973200

6 28 5 1990-2006 1974-1980 549 1916 200

6 40 12 1972-2001 1917-1920

0 367 AEROPORT GIRONA-COSTA BRAVA 02-45-37E 41-54-05 127 GIRONA CAT 410 1973200

6 33 1 1973- 410 1973 200

6 33 1 1973-2006



S'han seleccionat aquestes dues estacions pròximes al traçat perquè són les úniques estacions representatives del corredor per on discorrerà l'autovia que disposen de dades suficients per a realitzar l'estudi climatològic. L'estació de Girona es troba al sud-est del traçat, a una cota de 127 m, i es tracta d'una estació completa de la qual es poden obtenir totes les variables estudiades en el present annex. L'estació de Castellfollit de la Roca es troba situada al nord-oest del traçat a una cota de 279 m. El traçat discorre del sud-est al nord-oest amb unes cotes compreses entre la 138 i la 225 m. Per a ambdues estacions s'ha pres com a estudi el trentenni 1971-2000 estandarditzat per l'Organització Meteorològica Mundial per determinar les dades denominades “Normals climatològics estàndards” (CLINIO) Les dades que manquen d'aquest període s'han deixat sense emplenar i no formen part de les dades estadístiques que defineixen les variables climàtiques de cada estació. La situació del traçat, juntament amb les estacions d'influència, es representen en la làmina núm. 1, incloses en la segona part del present annex. Les dades existents en aquest període són:

ESTACIÓ ANYS COMPLETS

ANYS INCOMPLETS

NÚM. DE MESOS QUE MANQUEN EN ELS ANYS

INCOMPLETS

DADES PLUVIOMÈTRIQUES CASTELLFOLLIT DE LA ROCA 1972-2000 1971 1

GIRONA "AEROPORT" 1973-2000 1971-1972 24

DADES TERMOMÈTRIQUES 1974-1987 1971-1973 35

1988 6 CASTELLFOLLIT DE LA ROCA 1990-2000 1989 6

GIRONA "AEROPORT" 1973-2000 1971-1972 24 Les dades originals facilitades per l'INM s'inclouen en l'Apèndix núm. 1 d'aquesta primera part de l'annex. En els apartats següents es resumeixen en primer lloc els valors mitjans i extrems de les variables climàtiques calculades en aquestes estacions. L'única estació completa és la de Girona “Aeroport Costa Brava”, per la qual cosa només en aquesta estació es disposa de registres que únicament es registren en aquest tipus d'estacions (humitat, evaporació, nebulositat, etc.).

Com a segona part de l'estudi s'ha realitzat el càlcul dels índexs climàtics més significatius per al disseny de plantacions i la classificació climàtica. Finalment, s'han calculat els dies aprofitables per a l'execució de les principals unitats d'obra d’acord amb la climatologia. 2. DADES CLIMÀTIQUES GENERALS El resum de les dades climàtiques més significatives de les quatre estacions seleccionades es mostra en els quadres següents.

ESTACIÓ CASTELLFOLLIT DE LA ROCA

VALORS CLIMATOLÒGICS MITJANS I EXTREMS PERÍODE 1971 - 2000

PRECIPITACIÓ (mm) NOMBRE MITJÀ DE DIES DE

MES Mitjana Màx. en Màx. en Pluja Neu Calamarsa

Tempesta Boira Rosada Gebrada

mensual un dia un mes Gener 66,67 110,00 286,50 4,96 0,48 0,03 0,03 0,24 0,86 2,24 Febrer 55,89 156,50 297,40 3,93 0,30 0,03 0,00 0,17 0,17 1,10 Març 64,86 85,50 170,10 5,63 0,17 0,20 0,17 0,03 0,03 0,37 Abril 84,77 91,00 181,50 8,15 0,00 0,15 0,42 0,15 0,12 0,04 Maig 126,71 78,20 359,60 9,62 0,07 0,28 0,55 0,07 0,03 0,00 Juny 108,42 80,00 265,50 8,00 0,00 0,14 0,38 0,00 0,10 0,00 Juliol 86,72 109,00 220,30 5,70 0,00 0,37 0,73 0,07 0,03 0,00 Agost 97,33 85,00 216,50 6,38 0,00 0,38 1,38 0,00 0,00 0,00 Setembre 98,19 203,20 384,20 6,67 0,03 0,07 0,63 0,13 0,07 0,00 Octubre 104,27 182,50 342,50 7,19 0,04 0,00 0,35 0,04 0,00 0,08 Novembre 87,41 233,50 355,50 5,39 0,00 0,04 0,14 0,21 0,10 2,24 Desembre 84,06 122,00 272,80 4,83 0,10 0,00 0,07 0,37 0,00 2,03 ANY 1065,30 233,50 384,20 76,45 1,19 1,69 4,85 1,48 1,51 8,10 Temperatura de l’aire en graus Celsius

MES MITJANA Mitjana Extremes absolutes Oscil·lac. Màxima Mínima mensual Màxima Mínima extrema mitjana

Gener 11,0 0,1 5,6 21,0 -13,0 10,9 Febrer 13,3 0,9 7,1 24,0 -8,0 12,4 Març 16,6 2,7 9,7 28,0 -6,0 13,9 Abril 18,8 4,6 11,7 29,0 -3,0 14,2 Maig 22,1 8,3 15,2 32,0 -1,0 13,8 Juny 26,0 12,5 19,3 36,0 4,0 13,5 Juliol 29,9 15,0 22,5 39,0 7,0 14,9 Agost 28,7 15,2 22,0 37,0 6,0 13,5 Setembre 24,6 12,4 18,5 33,0 3,0 12,2 Octubre 19,4 8,3 13,8 30,0 -1,5 11,1 Novembre 14,0 3,7 8,9 26,0 -8,0 10,3 Desembre 11,2 1,2 6,2 22,0 -8,0 10,0 ANY 29,9 0,1 13,4 39,0 -13,0 12,6



ESTACIÓ GIRONA "AEROPUERTO COSTA BRAVA"

VALORS CLIMATOLÒGICS MITJANS I EXTREMS PERÍODE 1971 - 2000

PRECIPITACIÓ (mm) NOMBRE MITJÀ DE DIES DE MES Mitjana Màx. en Màx. en Pluja Neu Calamars

a Tempesta Boira Rosada Gebrada

mensual un dia un mes Gener 65,26 137,40 221,00 6,36 0,29 0,04 0,32 5,46 0,07 0,50 Febrer 43,95 125,20 295,00 5,36 0,21 0,07 0,43 5,43 0,36 0,18 Març 52,78 71,20 139,00 7,04 0,07 0,00 0,82 4,68 0,61 0,11 Abril 67,16 59,50 151,30 9,19 0,00 0,07 1,64 3,50 0,61 0,04 Maig 79,48 83,40 318,70 9,26 0,00 0,04 3,22 5,41 0,19 0,00 Juny 65,75 60,50 255,40 7,11 0,00 0,18 2,89 3,32 0,04 0,00 Juliol 32,98 53,10 116,20 4,07 0,00 0,04 3,14 2,04 0,14 0,00 Agost 48,51 104,60 157,70 6,29 0,00 0,14 4,93 2,93 0,04 0,00 Setembre 68,25 87,10 168,40 6,82 0,00 0,07 3,93 5,93 0,14 0,00 Octubre 83,02 177,10 421,40 8,07 0,00 0,00 1,93 6,07 0,21 0,04 Novembre 70,54 131,10 306,90 6,26 0,00 0,00 0,68 5,93 0,32 0,11 Desembre 62,72 71,20 199,40 5,89 0,04 0,04 0,36 5,21 0,25 0,36

ANY 740,40 177,10 421,40 81,72 0,61 0,69 24,29 55,91 2,97 1,32

Temperatura de l’aire en graus Celsius Direcció

MES MITJANA Mitjana Extremes absolutes Oscil·lac. dominant Màxima Mínima mensual Màxima Mínima extrema mitjana

Gener 12,8 1,0 6,9 21,8 -13,0 11,7 N Febrer 13,9 2,0 8,0 23,6 -8,2 11,9 N Març 16,2 3,9 10,0 28,6 -5,8 12,2 N Abril 17,8 5,8 11,8 27,2 -3,0 12,0 N Maig 21,6 10,0 15,8 32,0 0,6 11,6 S Juny 25,4 13,9 19,6 35,4 5,2 11,5 S Juliol 29,2 16,7 22,9 39,0 8,0 12,5 S Agost 29,0 16,8 22,9 38,0 8,4 12,2 S Setembre 25,7 14,0 19,8 37,0 4,6 11,7 S Octubre 20,9 9,7 15,3 31,4 -2,0 11,2 S Novembre 16,0 4,8 10,4 30,0 -7,0 11,3 N-W Desembre 13,4 2,1 7,8 22,4 -7,6 11,3 N ANY 20,2 8,4 14,3 39,0 -13,0 11,8 N-S

2.1. PRECIPITACIÓ La precipitació comprèn tot l'aigua procedent dels núvols, sigui quina sigui la forma de meteor (pluja, neu, pedra, etc.).

A la zona objecte d'aquest estudi, la major part de la precipitació es produeix en forma de pluja, per la qual cosa en aquest apartat es descriu aquest meteor i en posteriors apartats tractarem la resta. Les dades mitjanes de precipitació de les estacions estudiades són:

ESTACIÓ: CASTELLFOLLIT DE LA ROCA Precipitació Precipitació Núm. dies Núm. dies Núm. dies Núm. dies Precipitació Precipitació mitjana mensual resp. pluja prec. prec. prec. Màx. en Màx. en

MESOS a la normal > 1 mm > 10 mm > 30 mm un dia un mes (mm) (%) (mm) (mm) Gener 66,67 6,26 4,96 4,70 1,93 0,67 110,00 286,50

Febrer 55,89 5,25 3,93 3,90 1,60 0,40 156,50 297,40

Març 64,86 6,09 5,63 5,40 2,33 0,40 85,50 170,10

Abril 84,77 7,96 8,15 7,50 3,00 0,57 91,00 181,50

Maig 126,71 11,89 9,62 9,13 4,67 0,93 78,20 359,60

Juny 108,42 10,18 8,00 7,77 3,90 0,87 80,00 265,50

Juliol 86,72 8,14 5,70 5,63 2,50 0,87 109,00 220,30

Agost 97,33 9,14 6,38 6,33 3,03 1,00 85,00 216,50

Setembre 98,19 9,22 6,67 6,33 2,97 0,97 203,20 384,20

Octubre 104,27 9,79 7,19 6,31 2,76 0,72 182,50 342,50

Novembre 87,41 8,21 5,39 4,77 2,27 0,70 233,50 355,50

Desembre 84,06 7,89 4,83 4,63 2,17 0,97 122,00 272,80

ANY 1065,30 100,00 76,45 72,40 33,13 9,07 233,50 384,20

ESTACIÓ: GIRONA "AEROPORT COSTA BRAVA" Precipitació Precipitació Núm. dies Núm. dies Núm. dies Núm. dies Precipitació Precipitació mitjana mensual resp. pluja prec. prec. prec. Màx. en Màx. en

MESOS a la normal > 1 mm > 10 mm > 30 mm un dia un mes

(mm) (%) (mm) (mm) Gener 65,26 8,81 6,36 5,14 1,82 0,61 137,40 221,00

Febrer 43,95 5,94 5,36 4,61 1,29 0,18 125,20 295,00

Març 52,78 7,13 7,04 5,61 1,86 0,14 71,20 139,00

Abril 67,16 9,07 9,19 7,46 2,07 0,37 59,50 151,30

Maig 79,48 10,73 9,26 7,21 2,48 0,59 83,40 318,70

Juny 65,75 8,88 7,11 5,82 2,25 0,46 60,50 255,40

Juliol 32,98 4,45 4,07 3,50 0,93 0,26 53,10 116,20

Agost 48,51 6,55 6,29 5,04 1,36 0,29 104,60 157,70

Setembre 68,25 9,22 6,82 6,07 2,18 0,54 87,10 168,40

Octubre 83,02 11,21 8,07 6,32 2,37 0,59 177,10 421,40

Novembre 70,54 9,53 6,26 5,36 1,93 0,67 131,10 306,90

Desembre 62,72 8,47 5,89 4,75 2,04 0,63 71,20 199,40

ANY 740,40 100,00 81,72 66,89 22,56 5,33 177,10 421,40



En els gràfics següents es representa la variabilitat anual d'aquests valors.

VARIACIÓN ANUAL DE LAS PRECIPITACIONES MEDIAS

0.00

10.00

20.00

30.00

40.00

50.00

60.00

70.00

80.00

90.00

100.00

110.00

120.00

130.00

Prec

ipita

ción

(mm

)

CASTELLFOLLIT DE LA ROCA 66.67 55.89 64.86 84.77 126.71 108.42 86.72 97.33 98.19 104.27 87.41 84.06GIRONA "AEROPUERTO" 65.26 43.95 52.78 67.16 79.48 65.75 32.98 48.51 68.25 83.02 70.54 62.72

Enero Febrero Marzo Abril Mayo Junio Julio Agosto Septiem Octubre Noviem. Diciem.

VARIACIÓN ANUAL DEL Nº DE DÍAS DE LLUVIA

0.00

1.00

2.00

3.00

4.00

5.00

6.00

7.00

8.00

9.00

10.00

11.00

12.00

Nº d

ías



Nº DE DÍAS CON PRECIPITACIÓN > 1 mm

0.00

1.00

2.00

3.00

4.00

5.00

6.00

7.00

8.00

9.00

10.00

Nº d

ías



Nº DE DÍAS CON PRECIPITACIÓN > 10 mm

0.00

0.50

1.00

1.50

2.00

2.50

3.00

3.50

4.00

4.50

5.00

Nº d

ías





Nº DE DÍAS PRECIPITACIÓN > 30 mm

0.00

0.25

0.50

0.75

1.00

1.25N

º día

s



PRECIPITACIÓN MÁXIMA DIARIA

0.00

20.00

40.00

60.00

80.00

100.00

120.00

140.00

160.00

180.00

200.00

220.00

240.00

Prec

ipita

ción

(mm

)



PRECIPITACIÓN MÁXIMA MENSUAL

0.00

50.00

100.00

150.00

200.00

250.00

300.00

350.00

400.00

450.00

Prec

ipita

ción

(mm

)



L'estació de Castellfollit de la Roca és la que presenta una major abundància de pluges, superant els 1.065 mm a l'any en comparació amb els 740 mm de l'estació de Girona. Atesa la gran diferència entre aquestes dues estacions, s'han comparat amb les dades de l'estació de Fontcoberta, estació que només té dades des del 1984 i que es troba molt prop del traçat; el valor obtingut per a aquesta estació és de 795.1 mm, que se suposa més aproximat al valor real en aquesta zona. En ambdues estacions es produeixen les precipitacions més abundants a la primavera i la tardor i les mínimes al febrer i juliol, si bé en tots els mesos es produeixen precipitacions apreciables. Quant a les precipitacions màximes diàries i mensuals, com era d'esperar, s'observen pics a la tardor i primavera, el pic menys previsible es produeix en el mes de febrer i es deu a unes precipitacions extraordinàriament altes per a aquest mes, que es van produir en aquesta zona el 1982. En els gràfics del nombre de dies de pluja segons el seu volum s'observa que no hi ha grans diferències entre les dues estacions, els dies de pluja estan bastant repartits durant tot l'any i els dies amb precipitacions majors de 30 mm són poc freqüents, fet que es produeix més a la tardor.



2.2. NEU, CALAMARSA I TEMPESTES Els valors mitjans obtinguts a les estacions estudiades són:

ESTACIÓ: CASTELLFOLLIT DE LA ROCA Núm. dies Núm. dies Núm. dies

MESOS de neu de calamarsa de tempesta Gener 0,48 0,03 0,03

Febrer 0,30 0,03 0,00

Març 0,17 0,20 0,17

Abril 0,00 0,15 0,42

Maig 0,07 0,28 0,55

Juny 0,00 0,14 0,38

Juliol 0,00 0,37 0,73

Agost 0,00 0,38 1,38

Setembre 0,03 0,07 0,63

Octubre 0,04 0,00 0,35

Novembre 0,00 0,04 0,14

Desembre 0,10 0,00 0,07

ANY 1,19 1,69 4,85

ESTACIÓ: GIRONA "AEROPORT COSTA BRAVA" Núm. dies Núm. dies Núm. dies

MESOS de neu de calamarsa de tempesta Gener 0,29 0,04 0,32

Febrer 0,21 0,07 0,43

Març 0,07 0,00 0,82

Abril 0,00 0,07 1,64

Maig 0,00 0,04 3,22

Juny 0,00 0,18 2,89

Juliol 0,00 0,04 3,14

Agost 0,00 0,14 4,93

Setembre 0,00 0,07 3,93

Octubre 0,00 0,00 1,93

Novembre 0,00 0,00 0,68

Desembre 0,04 0,04 0,36

ANY 0,61 0,69 24,29

Nº DÍAS DE NIEVE

0.00

0.20

0.40

0.60

0.80

1.00

1.20

1.40

1.60

1.80

2.00

Nº d

ías


Enero Febrero M arzo Abril M ayo Junio Julio Agosto Septiem Octubre Noviem. Diciem.

Nº DÍAS DE GRANIZO

0.00

0.10

0.20

0.30

0.40

0.50

Nº d

ías


Enero Febrero M arzo Abril Mayo Junio Julio Agosto Septiem Octubre Noviem. Diciem.



Nº DÍAS DE TORM ENTA

0.00

0.50

1.00

1.50

2.00

2.50

3.00

3.50

4.00

4.50

5.00N

º día

s



Nº DÍAS DE TORM ENTA

0.00

0.50

1.00

1.50

2.00

2.50

3.00

3.50

4.00

4.50

5.00

Nº d

ías

VIC 0.03 0.03 0.17 0.28 0.87 0.76 0.71 1.93 0.69 0.34 0.17 0.03VILANOVA DE SAU 0.07 0.00 0.04 0.00 0.00 0.00 0.00 0.13 0.03 0.00 0.00 0.00SANTA COLOMA DE FARNERS 0.00 0.00 0.13 0.29 0.25 0.25 0.06 0.17 0.41 0.00 0.00 0.00GIRONA "AEROPUERTO" 0.32 0.43 0.82 1.64 3.22 2.89 3.14 4.93 3.93 1.93 0.68 0.36

Enero Febrero Marzo Abril M ayo Junio Julio Agosto Septiem Octubre Noviem. Diciem.

Gairebé no existeix risc de neu en cap de les dues estacions seleccionades.

El risc de calamarsa és baix en les dues estacions estudiades, per tant, aquest fenomen no és significatiu en el tram d'estudi. Quant al nombre de dies de tempesta hi ha una diferència considerable entre les dues estacions i és bastant més gran a l'estació de Girona. Comparant aquest valor amb el d'altres estacions pròximes, com les de Vic, Vilanova de Sau o Santa Coloma de Farners s'observa aquesta mateixa diferència, per la qual cosa es pot suposar que a l'estació de Girona s'ha aplicat un altre criteri en l'obtenció d'aquesta dada. En qualsevol cas, aquest fenomen es produeix principalment entre abril i octubre i és més significatiu a l'agost. 2.3. BOIRA, ROSADA I GEBRADA Els valors mitjans obtinguts són:

ESTACIÓ: CASTELLFOLLIT DE LA ROCA Núm. dies Núm. dies Núm. dies

MESOS de boira de rosada de gebrada Gener 0,24 0,86 2,24 Febrer 0,17 0,17 1,10 Març 0,03 0,03 0,37 Abril 0,15 0,12 0,04 Maig 0,07 0,03 0,00 Juny 0,00 0,10 0,00 Juliol 0,07 0,03 0,00 Agost 0,00 0,00 0,00 Setembre 0,13 0,07 0,00 Octubre 0,04 0,00 0,08 Novembre 0,21 0,10 2,24 Desembre 0,37 0,00 2,03

ANY 1,48 1,51 8,10

ESTACIÓ: GIRONA "AEROPORT COSTA BRAVA Núm. dies Núm. dies Núm. dies

MESOS de boira de rosada de gebrada Gener 5,46 0,07 0,50 Febrer 5,43 0,36 0,18 Març 4,68 0,61 0,11 Abril 3,50 0,61 0,04 Maig 5,41 0,19 0,00 Juny 3,32 0,04 0,00 Juliol 2,04 0,14 0,00 Agost 2,93 0,04 0,00 Setembre 5,93 0,14 0,00 Octubre 6,07 0,21 0,04 Novembre 5,93 0,32 0,11 Desembre 5,21 0,25 0,36

ANY 55,91 2,97 1,32



Nº DÍAS DE NIEBLA

0.00

1.00

2.00

3.00

4.00

5.00

6.00

7.00

8.00

9.00

10.00

11.00

12.00

Nº d

ías



Nº DÍAS DE ROCÍO

0.00

0.10

0.20

0.30

0.40

0.50

0.60

0.70

0.80

0.90

1.00

Nº d

ías



Nº DÍAS DE ESCARCHA

0.00

0.20

0.40

0.60

0.80

1.00

1.20

1.40

1.60

1.80

2.00

2.20

2.40

Nº d

ías


Enero Febrero Marzo Abril Mayo Junio Julio Agosto Septie

mOctubr

eNovie

m. Diciem.

Les dades disponibles a l'estació de Castellfollit referents als dies de boira són molt baixes en valors absoluts i en relació amb les dades de Girona, la qual cosa sembla indicar que no són gaire fiables. Amb les dades de l'estació de Girona s'observa que es produeixen boires durant tot l'any. El fenomen de la rosada és poc comú en aquesta zona amb valors baixos en tots els mesos. L'únic valor d'una certa consideració és el del mes de gener a l'estació de Castellfollit de la Roca i es deu al fet que l'any 2000 es van registrar 15 dies amb rosada. Quant a la gebrada, és un fenomen més important a l'estació de Castellfollit que en la de Girona, i afecta principalment els mesos d'hivern en ambdues estacions.



2.4. TEMPERATURA Els valors mitjans i extrems deduïts de les dades de les dues estacions són:

ESTACIÓ: CASTELLFOLLIT DE LA ROCA Temperatura de l’aire en graus Celsius Nombre mitjà de dies MITJANA Mitjana Extremes absolutes Mínima Màxima Oscil·lac. Tmin Tmin Tmin Tmax Tmax

MESOS Màxima Mínima mensual Màxima Mínima de les de les extrema < -5 º < 0 º >20º < 25 º < 30 º màximes mínimes mitjana Gener 11,00 0,10 5,60 21,00 -13,00 0,00 10,00 10,90 2,00 18,00 0,00 0,00 0,00 Febrer 13,30 0,90 7,10 24,00 -8,00 1,00 10,00 12,40 1,31 12,81 0,00 0,00 0,00 Març 16,60 2,70 9,70 28,00 -6,00 2,00 12,00 13,90 0,12 7,31 0,00 0,50 0,00 Abril 18,80 4,60 11,70 29,00 -3,00 6,00 15,00 14,20 1,00 1,19 0,00 1,81 0,00 Maig 22,10 8,30 15,20 32,00 -1,00 9,00 15,00 13,80 0,28 0,04 0,00 8,84 0,48 Juny 26,00 12,50 19,30 36,00 4,00 14,00 19,00 13,50 0,00 0,00 0,00 19,85 5,46 Juliol 29,90 15,00 22,50 39,00 7,00 17,00 23,00 14,90 0,00 0,00 0,37 28,33 18,00 Agost 28,70 15,20 22,00 37,00 6,00 16,00 22,00 13,50 0,00 0,00 0,77 27,19 13,23 Setembre 24,60 12,40 18,50 33,00 3,00 12,00 19,00 12,20 0,00 0,00 0,00 16,12 1,31 Octubre 19,35 8,30 13,80 30,00 -1,50 9,00 21,00 11,05 0,38 0,31 0,08 1,96 0,08 Novembre 14,00 3,70 8,90 26,00 -8,00 4,00 16,00 10,30 2,69 4,04 0,00 0,12 0,00 Desembre 11,20 1,20 6,20 22,00 -8,00 3,00 14,00 10,00 0,85 14,07 0,00 0,00 0,00

ANY 29,90 0,10 13,38 39,00 -13,00 0,00 23,00 12,55 8,63 57,77 1,22 104,72 38,56

ESTACIÓ: GIRONA "AEROPORT COSTA BRAVA" Temperatura de l’aire en graus Celsius Nombre mitjà de dies MITJANA Mitjana Extremes absolutes Mínima Màxima Oscil·lac. Tmin Tmin Tmin Tmax Tmax

MESOS Màxima Mínima mensual Màxima Mínima de les de les extrema < -5 º < 0 º >18º < 25 º < 30 º màximes mínimes mitjana Gener 12,77 1,03 6,90 21,80 -13,00 16,00 -1,60 11,75 1,21 14,00 0,00 0,00 0,00 Febrer 13,91 1,99 7,95 23,60 -8,20 16,60 0,00 11,93 0,50 9,43 0,00 0,00 0,00 Març 16,15 3,91 10,03 28,60 -5,80 17,60 2,00 12,24 0,07 4,04 0,00 0,32 0,00 Abril 17,80 5,76 11,78 27,20 -3,00 20,20 2,80 12,04 0,00 1,11 0,00 0,61 0,00 Maig 21,58 9,98 15,78 32,00 0,60 22,80 8,40 11,60 0,00 0,00 0,00 5,57 0,14 Juny 25,40 13,87 19,64 35,40 5,20 27,40 12,00 11,53 0,00 0,00 0,86 16,93 3,36 Juliol 29,17 16,67 22,92 39,00 8,00 30,40 16,40 12,50 0,00 0,00 9,68 27,75 14,04 Agost 29,04 16,80 22,92 38,00 8,40 30,00 16,00 12,23 0,00 0,00 10,11 27,93 13,14 Setembre 25,66 13,98 19,82 37,00 4,60 28,00 13,60 11,68 0,00 0,00 2,11 18,89 2,19 Octubre 20,91 9,69 15,30 31,40 -2,00 21,80 8,00 11,21 0,00 0,33 0,08 3,33 0,19 Novembre 16,05 4,76 10,40 30,00 -7,00 18,00 3,00 11,29 0,18 4,71 0,00 0,11 0,04 Desembre 13,41 2,10 7,75 22,40 -7,60 15,00 -1,20 11,31 0,50 10,69 0,00 0,00 0,00

ANY 29,17 1,03 14,27 39,00 -13,00 15,00 16,40 11,77 2,46 44,31 22,84 101,44 33,10



TEMPERATURAESTACIÓN:CASTELLFOLLIT DE LA ROCA

-20.0

-15.0

-10.0

-5.0

0.0

5.0

10.0

15.0

20.0

25.0

30.0

35.0

40.0

45.0

Tem

pera

tura

(ºC

)

MEDIA 5.6 7.1 9.7 11.7 15.2 19.3 22.5 22.0 18.5 13.8 8.9 6.2MEDIA DE LAS MÁXIMAS 11.0 13.3 16.6 18.8 22.1 26.0 29.9 28.7 24.6 19.4 14.0 11.2MEDIA DE LAS MÍNIM AS 0.1 0.9 2.7 4.6 8.3 12.5 15.0 15.2 12.4 8.3 3.7 1.2MÁXIMA ABSOLUTA 21.0 24.0 28.0 29.0 32.0 36.0 39.0 37.0 33.0 30.0 26.0 22.0MÍNIM A ABSOLUTA -13.0 -8.0 -6.0 -3.0 -1.0 4.0 7.0 6.0 3.0 -1.5 -8.0 -8.0

Enero Febrero Marzo Abril M ayo Junio Julio Agosto Septiem Octubre Noviem. Diciem.

TEMPERATURAESTACIÓN: GIRONA "AEROPUERTO"

-20.0

-15.0

-10.0

-5.0

0.0

5.0

10.0

15.0

20.0

25.0

30.0

35.0

40.0

45.0

Tem

pera

tura

(ºC

)

M EDIA 6.9 8.0 10.0 11.8 15.8 19.6 22.9 22.9 19.8 15.3 10.4 7.8M EDIA DE LAS MÁXIM AS 12.8 13.9 16.2 17.8 21.6 25.4 29.2 29.0 25.7 20.9 16.0 13.4M EDIA DE LAS MÍNIMAS 1.0 2.0 3.9 5.8 10.0 13.9 16.7 16.8 14.0 9.7 4.8 2.1M ÁXIMA ABSOLUTA 21.8 23.6 28.6 27.2 32.0 35.4 39.0 38.0 37.0 31.4 30.0 22.4M ÍNIMA ABSOLUTA -13.0 -8.2 -5.8 -3.0 0.6 5.2 8.0 8.4 4.6 -2.0 -7.0 -7.6


Nº M EDIO DE DÍAS T. M IN.<0º

0.00

2.00

4.00

6.00

8.00

10.00

12.00

14.00

16.00

18.00

20.00

22.00

24.00

Nº d

ías



Nº M EDIO DE DÍAS T. M IN.<- 5º

0.00

0.50

1.00

1.50

2.00

2.50

3.00

3.50

4.00

4.50

5.00

Nº d

ías





Nº M EDIO DE DÍAS T. M IN. > 20º

0.00

1.00

2.00

3.00

4.00

5.00

6.00

7.00

8.00

9.00

10.00

11.00

12.00N

º día

s



Nº M EDIO DE DÍAS T. M AX. > 25º

0.00

2.00

4.00

6.00

8.00

10.00

12.00

14.00

16.00

18.00

20.00

22.00

24.00

26.00

28.00

30.00

Nº d

ías



Nº M EDIO DE DÍAS T. M AX. > 30º

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

16,00

18,00

20,00

22,00

24,00

Nº d

ías

CASTELLFOLLIT DE LA ROCA 0,00 0,00 0,00 0,00 0,48 5,46 18,00 13,23 1,31 0,08 0,00 0,00GIRONA "AEROPUERTO" 0,00 0,00 0,00 0,00 0,14 3,36 14,04 13,14 2,19 0,19 0,04 0,00


La temperatura mitjana presenta valors semblants en les dues estacions, 13.38ºC a l'estació de Castellfollit de la Roca i 14.27ºC a l'estació de Girona. Els estius són temperats i els hiverns són freds. Els valors extrems són semblants en les dues estacions amb màxims en torn dels 40ºC i mínims per sota dels -10ºC, aquest mínim es produeix en el mes de gener en les dues estacions. L'oscil·lació de la temperatura mitjana és semblant per a cada estació al llarg de tot l'any, no sent elevada en cap de les dues estacions. A l'hivern són nombrosos els dies amb temperatura mínima inferior a 0ºC. 2.5. HUMITAT RELATIVA Aquestes variables només es registren a les estacions completes, en el cas de les estacions seleccionades en aquest projecte, l'única estació que disposa d'aquestes dades és la de Girona “Aeroport Costa Brava”.



Els valors obtinguts són els següents.

ESTACIÓ: GIRONA "AEROPORT COSTA BRAVA"

Tensió mitjana Humitat

MES de vapor relativa mitjana (hPa) (%)

Gener 8,04 77,50

Febrer 8,22 73,93

Març 9,08 71,46

Abril 10,23 69,89

Maig 13,35 69,39

Juny 16,28 66,39

Juliol 18,59 62,07

Agost 19,56 66,82

Setembre 17,35 72,07

Octubre 13,91 76,68

Novembre 10,31 78,07

Desembre 8,54 77,29

ANY 12,79 71,80

La tensió mitjana de vapor és de 12.79 hPa i els valors màxims es presenten a l'estiu i els mínims a l'hivern. Quant a la humitat relativa, el valor mitjà per a aquesta estació és del 71.80%, amb valors màxims a l'hivern i mínims a l'estiu, fet que és responsable de les boires que es produeixen en aquesta zona als mesos d'hivern. 2.6. INSOLACIÓ I NEBULOSITAT Com en el cas de l'apartat anterior, aquestes variables només estan disponibles en estacions completes, per tant, s'utilitzaran únicament les dades obtingudes de l'estació de Girona “Aeroport Costa Brava”. Els valors obtinguts són els següents.

ESTACIÓ: GIRONA "AEROPORT COSTA BRAVA" NÚM. MITJÀ DE DIES INSOLACIÓ

MES Ras Ennuvolat Cobert Núm. d’hores de sol

Gener 10,4 16,3 4,3 147,4

Febrer 8,0 16,4 3,8 152,3

Març 7,3 18,9 4,8 171,7

Abril 4,5 19,4 6,0 182,3

Maig 4,5 21,0 5,5 217,5

Juny 6,9 19,7 3,5 232,7

Juliol 13,0 16,6 1,4 288,5

Agost 9,0 20,3 1,7 260,3

Setembre 6,9 19,8 3,3 195,1

Octubre 6,6 20,0 4,4 164,6

Novembre 8,1 17,2 4,8 145,7

Desembre 9,8 17,2 4,0 132,4

ANY 95,0 222,7 47,5 2290,5



La insolació anual és de 2290.5, la qual representa el 51.3% de la insolació teòrica. Aquest valor no és gaire alt pel fet que el nombre de dies ennuvolats és alt en tots els mesos de l'any, fins a arribar a un total de 222.7 dies a l'any. El nombre mitjà anual de dies coberts és de 47.5 i s’obtenen els valors més alts als mesos de primavera. 2.7. GELADES Es consideren dies de gelada aquells en què es registra una temperatura igual o inferior a 0ºC. Les dades d'aquesta variable registrats a les estacions seleccionades són:

Nº M EDIO DE DÍAS DE HELADA

0.00

2.00

4.00

6.00

8.00

10.00

12.00

14.00

16.00

18.00

20.00

22.00

24.00

Nº d

ías



Nº M ÁXIM O DE DÍAS DE HELADA

0.00

2.00

4.00

6.00

8.00

10.00

12.00

14.00

16.00

18.00

20.00

22.00

24.00

26.00

28.00

30.00

Nº d

ías





Les gelades són abundants des de novembre fins a març en ambdues estacions, el nombre màxim de gelades pot arribar a ser quasi tot el mes de desembre i tot el mes de gener. 2.8. VENTS Per a l'anàlisi d'aquesta variable s'ha utilitzat únicament l'estació de Girona “Aeroport Costa Brava”, ja que és l'única estació de les seleccionades amb dades d'aquesta variable. La direcció dominant del vent entre maig i octubre és sud, mentre que en la resta de mesos la direcció dominant és la nord, la qual cosa és coherent amb el que es reflecteix en l'Atlas climático de España a la zona. ESTACIÓ: GIRONA "AEROPORT COSTA BRAVA Direcció

MES dominant Freqüència de la direcció del vent (%)

N NE E SE S SW W NW Gener N 20,83 16,67 4,17 4,17 12,50 16,67 16,67 8,33

Febrer N 32,00 12,00 8,00 0,00 20,00 12,00 16,00 0,00

Març N 45,83 25,00 8,33 0,00 12,50 0,00 8,33 0,00

Abril N 40,00 20,00 8,00 0,00 12,00 4,00 12,00 4,00

Maig S 12,50 12,50 4,17 0,00 54,17 12,50 0,00 4,17

Juny S 20,00 12,00 8,00 4,00 48,00 0,00 8,00 0,00

Juliol S 17,39 0,00 13,04 0,00 47,83 13,04 8,70 0,00

Agost S 16,67 8,33 0,00 12,50 33,33 12,50 12,50 4,17

Setembre S 16,00 16,00 8,00 0,00 32,00 8,00 16,00 4,00

Octubre S 19,23 11,54 3,85 0,00 26,92 23,08 11,54 3,85

Novembre N-W 26,09 8,70 13,04 0,00 4,35 17,39 26,09 4,35

Desembre N 36,36 13,64 4,55 4,55 22,73 4,55 13,64 0,00

ANY N-S 25,24 13,03 6,93 2,10 27,19 10,31 12,45 2,74

N NE E SE S SW W NW

Ener

o

Mar

zo May

o Julio

Sept

iem

bre

Nov

iem

bre

0.00

10.00

20.00

30.00

40.00

50.00

60.00

70.00

80.00

90.00

100.00

Dirección

Frec

uenc

ia (

%)

FRECUENCIA DE LA DIRECCIÓN DE LOS VIENTOSESTACIÓN: GIRONA "AEROPUERTO"

2.9. EVAPOTRANSPIRACIÓ POTENCIAL Aquesta variable climàtica es defineix com la màxima quantitat d'aigua capaç de ser perduda per la vegetació i el sòl en forma de vapor, en el supòsit que el terreny no estigués mai mancat d'aigua. Per a la seva determinació, basant-se en les dades climàtiques disponibles, s'ha utilitzat la fórmula de Thornthwaite. ETP= K x ETP(0)

ETPJ

c( ) = T0 16 10⎛

⎝⎜⎞⎠⎟

J = T51

12 1,514

∑ ⎛⎝⎜

⎞⎠⎟

c= 0,000000675 x J3 - 0,0000771 x J2 + 0,01792 x J + 0,49239 On: ETP : evapotranspiració potencial, en mm/mes K : factor mensual variable, d’acord amb la latitud ETP(0) : evapotranspiració potencial, en mm/mes, per a la latitud 0 T : temperatura mitjana mensual, en oC



Per a l'obtenció del factor de correcció K s'han extret els valors de la taula de DUNNE i LEOPOLD, 1878, i s’han interpolant per obtenir els valors adequats a les estacions de Girona i Castellfollit de la Roca.

ESTACIÓ: GIRONA "AEROPORT COSTA BRAVA" Latitud Latitud estació

Girona

40 50 41,91

Gener 0,80 0,71 0,78

Febrer 0,89 0,84 0,88

Març 0,99 0,98 0,99

Abril 1,10 1,14 1,11

Maig 1,20 1,28 1,22

Juny 1,25 1,36 1,27

Juliol 1,23 1,33 1,25

Agost 1,15 1,21 1,16

Setembre 1,04 1,06 1,04

Octubre 0,93 0,90 0,92

Novembre 0,83 0,76 0,82

Desembre 0,78 0,68 0,76

ESTACIÓ: CASTELLFOLLIT DE LA ROCA Latitud Latitud estació

Castellfollit

40 50 42,22

Gener 0,80 0,71 0,78

Febrer 0,89 0,84 0,88

Març 0,99 0,98 0,99

Abril 1,10 1,14 1,11

Maig 1,20 1,28 1,22

Juny 1,25 1,36 1,27

Juliol 1,23 1,33 1,25

Agost 1,15 1,21 1,16

Setembre 1,04 1,06 1,04

Octubre 0,93 0,90 0,92

Novembre 0,83 0,76 0,81

Desembre 0,78 0,68 0,76

Els resultats per a les estacions seleccionades són els que figuren als quadres següents. Els valors de les constants s'han pres de la publicació "Guía para la elaboración de estudios del medio físico" (MOPT).

EVAPOTRANSPIRACIÓ POTENCIAL SEGONS EL MÈTODE DE THORNTHWAITE

ESTACIÓ: CASTELLFOLLIT DE LA ROCA

ETP(0)= ETP=

MES I=(Tmed/5)^1.514

16*(10*Tmed/J)^c K ETP(0) * K

Tmed ºC

mm/mes mm/mes

Gener 5,6 1,19 15,54 0,78 12,12 Febrer 7,1 1,70 21,61 0,88 19,02 Març 9,7 2,73 33,35 0,99 33,02 Abril 11,7 3,62 43,27 1,11 48,03 Maig 15,2 5,38 62,26 1,22 75,96 Juny 19,3 7,73 86,77 1,27 110,20 Juliol 22,5 9,75 107,39 1,25 134,24 Agost 22,0 9,42 104,09 1,16 120,74 Setembre 18,5 7,25 81,81 1,04 85,08 Octubre 13,8 4,65 54,43 0,92 50,08 Novembre 8,9 2,39 29,59 0,81 23,97 Desembre 6,2 1,38 17,90 0,76 13,60

ANY J= SUMA(I) = 57,19 658,01 726,06

c= 1,39

c = 0.000000675 * J ^ 3 - 0.0000771 * J ^ 2 + 0.01792 * J + 0.49239

EVAPOTRANSPIRACIÓ POTENCIAL SEGONS EL MÈTODE DE THORNTHWAITE ESTACIÓ: GIRONA "AEROPORT COSTA BRAVA"

ETP(0)= ETP=

MES Tmed I=(Tmed/5)^1.5

14 16*(10*Tmed/J)

^c K ETP(0) * K ºC mm/mes mm/mes

Gener 6,9 1,63 18,59 0,78 14,55 Febrer 8,0 2,02 22,90 0,88 20,17 Març 10,0 2,87 32,26 0,99 31,87 Abril 11,8 3,66 40,88 1,11 45,28 Maig 15,8 5,70 62,88 1,22 76,41 Juny 19,6 7,94 86,79 1,27 110,31 Juliol 22,9 10,03 108,97 1,25 136,11 Agost 22,9 10,03 108,97 1,16 126,56 Setembre 19,8 8,05 87,97 1,04 91,82 Octubre 15,3 5,44 60,08 0,92 55,53 Novembre 10,4 3,03 34,02 0,82 27,79 Desembre 7,8 1,94 22,06 0,76 16,79

ANY J= SUMA(I) = 62,32 686,37 753,18

c= 1,47

c = 0.000000675 * J ^ 3 - 0.0000771 * J ^ 2 + 0.01792 * J + 0.49239



EVAPOTRANSPIRACIÓN POTENCIAL

0.0010.0020.0030.0040.0050.0060.0070.0080.0090.00

100.00110.00120.00130.00140.00150.00160.00170.00180.00190.00200.00

Evap

otra

nspi

raci

ón p

oten

cial

(mm

)


Enero Febrero Marzo Abril Mayo Junio Julio Agosto Septiem Octubre Noviem Diciem

Els valors observats per a les dues estacions són molt semblants malgrat la gran diferència en les precipitacions en les dues estacions, compensada per la diferència de temperatura. 3. CLASSIFICACIÓ CLIMÀTICA L'objecte d'establir una classificació climàtica és definir els tipus de clima (conjunts homogenis de condicions climàtiques), que caracteritzen l'àrea on se situa l'autovia. Gran part dels índexs, diagrames i classificacions del clima usuals fan referència a la influència d'aquest sobre les comunitats vegetals. Entre aquests s'ha optat per determinar els següents: ÍNDEXS CLIMÀTICS: . Aridesa de Martonne . Termopubliomètric de Dantin-Revenga . Pluviositat de Lang . Humitat CLIMOGRAMES: . Termohietas . Ombrotèrmic de Walter-Gaussen . Balanç hídric CLASSIFICACIÓ CLIMÀTICA: . Köppen . Papadakis

3.1. ÍNDEXS CLIMÀTICS Índex d’aridesa de Martonne L'expressió que defineix aquest índex és:

10)+ (tR = Ia

Ia : Índex d'aridesa R : Precipitació mitjana anual, en mm t : Temperatura mitjana mensual, en oC Per a les estacions seleccionades, l'índex corresponent té un valor de:

ESTACIÓ R (mm) t (oC) Ia Castellfollit de la Roca 1.065,30 13,4 45,53

Girona “Aeroport” 740,40 14,3 30,51

D'acord amb aquest índex d'aridesa, Martonne classifica els climes d'aquesta manera: si l'índex val de 0 a 5, de desert; si de 5 a 10, de semidesert; de 10 a 20, d'estepes i països secs mediterranis; major que 20, de cultiu de secà i oliverars, on és arriscat conrear-hi cereals i és convenient la cria de bestiar vaquí si arriba a 40; aproximadament 60, de ruixats tropicals i amb vent monsó. D’acord amb aquests valors es pot considerar aquest tram entre el tipus “cultiu de secà i oliverars” i convenient per a cria de bestiar vaquí. Índex termopluviomètric de Dantín-Revenga Es defineix mitjançant l'expressió:

R

t 100 = Itp ×

Itp : Índex termopluviomètric t : Temperatura mitjana anual, en oC R : Precipitació mitjana anual, en mm

ESTACIÓ R (mm) t (oC) Itp Castellfollit de la Roca 1.065,30 13,4 1,26




D'acord amb aquest índex, són zones humides aquelles que tenen un índex entre 0 i 2; zones semiàrides entre 2 i 3; àrides, entre 3 i 6, i subdesèrtiques major de 6. Per tant, es pot considerar que tot el tram del projecte se situa en zona "humida”. Índex de pluviositat de Lang Ve donat per l'expressió:

tR =L

L: : Índex de pluviositat R : Precipitació mitjana anual, en mm t : Temperatura mitjana anual, en oC

ESTACIÓ R (mm) t (oC) L: Castellfollit de la Roca 1.065,30 13,4 79,50


La classificació del clima segons aquest índex es redueix a tres termes: Àrid L < 40 Humit 40 < L < 160 Superhumit 160 < L Dins d'aquesta classificació, el clima en tot el tram del projecte serà "humit”. Índex de humitat Es determina segons l'expressió:

EPLn =

Ln : Índex de humitat P : Precipitació mitjana anual, en mm E : Evapotranspiració potencial, en mm

ESTACIÓ P (mm) E (mm) Ln Castellfollit de la Roca 1.065,30 726,06 1,47

Girona “Aeroport” 740,40 753,18 0,98

Aquest índex s'utilitza en la classificació climàtica de Papadakis que figura en l'apartat 3.3.

3.2. CLIMOGRAMES Diagrama de termohietas Aquest tipus de diagrames permet una visió immediata del clima d'un lloc. Es construeix prenent un sistema de coordenades cartesianes els eixos del qual representen les temperatures i les precipitacions mitjanes mensuals. Els dotze punts obtinguts, corresponents a cada un dels mesos, s'uneixen mitjançant una poligonal tancada que permet observar la variació d'aquestes variables climàtiques al llarg de l'any; per exemple, quan la branca d'estiu va per la dreta de la branca d'hivern, hi ha un predomini de les pluges a l'estiu, en cas contrari, predominaran a l'hivern; si les dues branques se superposen, el règim publiomètric serà uniforme al llarg de l'any. Si la línia mitjana paral·lela a l'eix de la temperatura està molt apartada de l'eix es pot dir que la precipitació és abundant i escassa si s'acosta a l'eix. Si el polígon és molt allargat en el sentit de les ordenades es pot dir que l'oscil·lació tèrmica és exagerada; si tot el polígon està elevat indica clima càlid i en cas contrari fred. Els diagrames corresponents a les estacions seleccionades són els que es mostren en els gràfics següents.



D'aquests gràfics es dedueix que no hi ha una oscil·lació tèrmica important al llarg de tot l'any en cap de les dues estacions. Les menors precipitacions es produeixen als mesos d'hivern en les dues estacions. A l'estació de Girona també són menors les precipitacions als mesos d'estiu. Diagrama ombrotèrmic En aquest tipus de diagrames, es reflecteix la variació dels valors mitjans de temperatura i precipitació al llarg de l'any. Per a les precipitacions, es tria una escala doble que la que s'adopta per a la temperatura (2 mm de precipitació equivalen a 1ºC de temperatura), a fi d'establir, atenent a la hipòtesi de Gaussen, els mesos secs (P<2T). D'aquesta manera, es delimiten els períodes de sequera, així com la seva intensitat, que està relacionada amb la superfície delimitada pel polígon que uneix els punts corresponents a cada mes.



S'observa que a l'estació de Castellfollit de la Roca no se superposen les línies de temperatura i precipitació, la qual cosa mostra que no hi ha períodes secs en aquesta zona, quant a l'estació de Girona el període sec és molt curt i comprèn poc més del mes de juliol. Diagrama de balanç hídric En aquest tipus de diagrames, es compara l'evapotranspiració real i potencial amb la precipitació al llarg de l'any. Aquesta comparació proporciona informació sobre l'excés o dèficit d'aigua al sòl, durant les diferents estacions. Quan la precipitació supera l'evapotranspiració potencial hi ha excés d'aigua, que inicialment s'acumula al sòl o circula superficialment o profundament i pot ser aprofitada per les plantes. En els gràfics i quadres adjunts es presenten els diagrames de balanç i les fitxes hídriques de les estacions seleccionades.

ESTACIÓ: CASTELLFOLLIT DE LA ROCA

FITXA HÍDRICA

Setembre Octubre Novembre Desembre Gene

r Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost P 98,2 104,3 87,4 84,1 66,7 55,9 64,9 84,8 126,7 108,4 86,7 97,3

ETP 85,1 50,1 24,0 13,6 12,1 19,0 33,0 48,0 76,0 110,2 134,2 120,7

P-ETP ( + ) 13,1 54,2 63,4 70,5 54,6 36,9 31,8 36,7 50,8 ( - ) 1,8 47,5 23,4

( + ) = 0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 ( - ) SUMA(n) ant 1,8 49,3 72,7

RESERVA 40,4 94,6 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 98,2 50,7 27,3

INC.RESERVA 13,1 54,2 5,4 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 -1,8 -47,5 -23,4

ETP REAL 85,1 50,1 24,0 13,6 12,1 19,0 33,0 48,0 76,0 110,2 134,2 120,7

EXC. HUMITAT 0,0 0,0 58,0 70,5 54,6 36,9 31,8 36,7 50,8 0,0 0,0 0,0

DEF. HUMITAT 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0

Capacitat saturant del sòl = 100 mm



ESTACIÓ: GIRONA "AEROPORT COSTA BRAVA

FITXA HÍDRICA

Setembre Octubre Novembre Desembre Gene

r Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost

P 0,0 83,0 70,5 62,7 65,3 44,0 52,8 67,2 79,5 65,8 33,0 48,5

ETP 91,8 55,5 27,8 16,8 14,6 20,2 31,9 45,3 76,4 110,3 136,1 126,6

P-ETP ( + ) 27,5 42,8 45,9 50,7 23,8 20,9 21,9 3,1 ( - ) 91,8 44,6 103,1 78,0

( + ) = 0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 ( - ) SUMA(n) ant 317,6 44,6 147,7 225,7

RESERVA 0,0 27,5 70,2 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 55,4 0,0 0,0

INC.RESERVA 0,0 27,5 42,8 29,8 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 -44,6 -55,4 0,0

ETP REAL 0,0 55,5 27,8 16,8 14,6 20,2 31,9 45,3 76,4 110,3 88,4 48,5

EXC. HUMITAT 0,0 0,0 0,0 16,2 50,7 23,8 20,9 21,9 3,1 0,0 0,0 0,0

DEF. HUMITAT 91,8 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 47,7 78,0

Capacitat saturant del sòl = 100 mm

3.3. CLASSIFICACIONS CLIMÀTIQUES Classificació de Köppen Köppen defineix el clima segons una combinació de lletres que indiquen una o diverses característiques de la regió, com ara: - Temperatura de l’aire - Altura de la precipitació - Distribució anual d'un o altre dels dos primers elements La primera lletra indica la latitud de la regió, partint de A, en l'equador, fins a E, corresponent als pols. Als dominis A, B, C, D i E s'ajunten altres lletres, que precisen el moment de la temporada seca i el règim tèrmic estival. A: Clima tropical humit En els dotze mesos, la temperatura mitjana mensual és superior a 18ºC. Subdominis f: absència de temporada seca w: temporada seca a l'hivern m: clima de monsó

El tipus de clima Am es produeix quan hi ha suficient aigua al sòl per a mantenir la vegetació, fins i tot si hi ha temporada seca a l'hivern. Si l'amplitud de la variació tèrmica mitjana mensual és inferior a 5ºC, s'hi agrega la lletra i (isoterma). Hi ha, per tant, sis climes possibles en el domini de A: Af Aw Am Afi Awi Ami B. Clima sec En aquest domini, la segona lletra és una de les majúscules següents: S Estepa W Desert Si les precipitacions màximes es produeixen a l'hivern, es tenen els tipus següents: BW si r<t BS si t<r<2t r: Precipitació mitjana mensual en cm t : Temperatura mitjana mensual, en oC Si les precipitacions són uniformes al llarg de l'any, es té: BW si r<t+7 BS si t+7<r<2(t+7) Si la precipitació màxima té lloc a l'estiu, es té: BW si r<t+14 BS si t+14<r<2(t+14) Quan r supera l'un o l'altre d'aquests tres màxims (2t, 2t+14 o 2t+28), el domini s'assimila al A, al qual es poden agregar les lletres següents: f sense temporada seca s temporada seca a l'estiu w temporada seca a l'hivern n boira freqüent h durant 12 mesos, t>18oC k t<18ºC, excepte durant un mes k’ durant 12 mesos, t<18oC



C: Clima temperat La temperatura mitjana mensual és inferior a 18ºC almenys durant un mes a l'any, però superior a -3ºC durant tot l'any. Subdominis: f: sense temporada seca s: temporada seca d’estiu w: temporada seca d’hivern El subdomini w és freqüent en grans altituds Finalment, en tercer lloc, es pot agregar una de les lletres següents: i: Dt<5ºC, on Dt representa la variació de temperatures mitjanes mensuals (rara). a: durant 1 mes, t>22oC b: de 5 a 12 mesos, t>10oC c: t>-38oC durant 12 mesos, però t>10oC de 1 a 4 mesos d: t<-38oC, almenys un mes D: Clima subàrtic La temperatura mitjana del mes més càlid és superior a 10°C, però la del més fred és inferior a -3°C. Les subdivisions són les mateixes que les dels climes de tipus C. E: Clima polar o nival La temperatura mitjana del mes més càlid és superior a 10ºC. Si durant almenys un mes, la temperatura mitjana és superior a 0ºC, s'hi agrega la lletra T (tundra); en cas contrari s'hi agrega la lletra F (gelisòl). En grans elevacions, s'hi agrega la tercera lletra H. Considerant les dades de les estacions seleccionades podem definir el clima de la zona per la qual discorre aquest tram d'autovia, entre els tipus cfb de l'estació de Castellfollit de la Roca i entre csb i cfb a l'estació de Girona, ja que si bé hi ha un període sec al juliol, aquest és de poca importància i no es produeix dèficit d'humitat en cap moment, com s'observa en la seva fitxa hídrica. Aquesta classificació, si bé és la més recomanada en els manuals de climatologia, no té una aplicació directa sobre la determinació i definició de les característiques agrològiques, per tant, s'ha considerat convenient completar-la amb altres classificacions d'ús menys estès.

Classificació de Papadakis La classificació climàtica de Papadakis ha de considerar-se com una caracterització agroecològica en l'àmbit macroclimàtic, ja que en aquest àmbit intervenen, de forma clau, factors com ara la topografia o el relleu. Aquesta classificació utilitza variables climàtiques basades en valors extrems, que es consideren més representatius i restrictius per a estimar les respostes òptimes dels distints conreus. Es tracta, per tant, d'una classificació habitual destinada a la caracterització agroclimàtica. Els llindars que es fixen per a caracteritzar els tipus climàtics responen als límits naturals de determinats conreus. Són rellevants, així, el "fred hivernal", la "calor estival" i l’"aridesa" distribuïda al llarg de l'any. Amb aquests paràmetres es defineixen els tipus d'hivern i d'estiu, i els règims tèrmics i d'humitat, així com els grups climàtics. Tipus d’hivern A les taules adjuntes es mostren els límits tèrmics dels tipus d'hivern i les dades per a les estacions seleccionades.

TIPUS D’HIVERN I ELS SEUS LÍMITS, EN TERMES DE TEMPERATURA

TIPUS

Temperatura mitjana de les mínimes

absolutes del mes més fred (1)

Temperatura mitjana de les mínimes del mes més fred (2)

Temperatura mitjana de les màximes del

mes més fred (3)

Equatorial Ec

Major de 7º

Major de 18º

Tropical: Tp (càlid) tP (mitjà) tp (fresc)

Major de 7º Major de 7º Major de 7º

13 a 18o 8 a 13o

Major de 21o Major de 21o Menor de 21o

Citrus: Ct (tropical) Ci

7 a -2,5o 7 a -2,5o

Major de 8o

Major de 21o 10 a 21o

Civada Av (càlid) av (fresc)

-2,5o a -10o Major de -10o

Major de -4o

Major de 10o 5 a 10o

Triticum: Tv (blat-civada) Ti (càlid) ti (fresc)

-10o a -29o Major de -29o Major de -29o

Major de 5o 0 a 5o Menor de 0o

Primavera: Pr (més càlid) pr (més fresc)

Menor de -29o Menor de -29o

Major de -17,8o Menor de -17,8o

Estació (1) (2) (3) Castellfollit de la Roca -5.2 0.1 11.0

Girona “Aeroport” -7.4 1 12.8



El tipus d'hivern es pot definir com a Av (Càlid) per a tot el tram. Tipus d’estiu Anàlogament, en les dues taules adjuntes es presenten els tipus d'estiu i els límits tèrmics, tal com els defineix Papadakis (1966).

TIPUS D’ESTIU I ELS SEUS LÍMITS, EN TERMES DE TEMPERATURA

TIPUS

Duració de l’estació lliure de gelades

(mínima, disponible o mitjana), en mesos (1)

Mitjana de la mitjana de les màximes dels

mesos més càlids (2)

Mitjana de les màximes del

mes més càlid (3)

Mitjana de les mínimes del

mes més càlid (4)

Mitjana de les mitjanes dels dos

mesos més càlids (5)

Gossypium (cotó) G (més càlid) g (menys càlid)

Mínima >4,5 Mínima >4,5

>25o, n=6 >25o, n=6

>33,5o <33,5o

>20o

Cafè c

Mínima 12

>21o, n=6

<33,5o

<20o

Oryza (arròs) O

Mínima >4

21o a 25o, n=6

Blat de moro M

Disponible >4,5

>21o, n=6

Triticum T (més càlid) t (menys càlid)

Disponible >4,5

Disponible 2,5-4,5

<21o, n=6 >17o, n=4 >17o, n=4

Polar càlid (taigà) P

Disponible <2,5

>10o, n=4

5o

Polar fred (tundra) p

Disponible <2,5

>6o, n=2

Frígid F (desèrtic subglacial) f (gelada permanent)

<6o, n=2

>0o <0o

Andí-alpí A (alpí baix) a (alpí alt)

Disponible <2,5

Mitjana >1 Mitjana <1

>10o, n=4

>10o, n=4

Estació (1) (2) (3) (4) (5) n=6 n=4

Castellfollit de la Roca Mínima: 4 Mitjana: 5

Disponible: 5 25.1 27.3 29.9 15.2 15.1

Girona “Aeroport” Mínima: 5 Mitjana: 5

Disponible: 5 25.3 27.3 29.2 16.8 16.7

El tipus d'estiu és "Blat de moro" (M).

Règim tèrmic L'equivalència dels règims de temperatura amb els tipus d'hivern i estiu, segons Papadakis és:

EQUIVALÈNCIA DELS REGÍMS DE TEMPERATURA AMB ELS TIPUS D’HIVERN I D’ESTIU

Règim tèrmic Tipus d’hivern

Tipus d’estiu

Règim tèrmic Tipus d’hivern

Tipus d’estiu

Equatorial EQ (càlid) Eq (semicàlid) Tropical TR (càlid) Tr (semicàlid) tR (càlid amb hivern fresc) tr (fresc) Terra temperada Tt (terra temperada) tt (terra temp. fresca) Terra freda TF (terra freda baixa) (1) Tf (terra f. mitjana) (1) tf (terra freda alta) (1) Andí An (baix) (1) an (alt) (1) aP (taigà andina) (1) ap (tundra andina) (1) aF (desert subglacial andí) (1) Subtropical Ts (semitropical) SU (subtropical càlid) Su (subtr. semicàlid) (2)

Ec Ec Tp Tp tP tp Tp, tP, tp tp Ct o més fred Ci o més fred Ci o més fred Ti o més suau Ti o més suau Ti o més suau Ti o més suau Ti o més suau Ct Ci, Av Ci

G g G g G, g 0, g c T g O, M T, t A a P p F G, g G g

Marítim Mm (supermarítim) (3) MA (marítim càlid) (3) Ma (marítim fresc) (3) ma (marítim fred) (3)(4) mp (tundra marítima) (3) mF (desert subglacial marítim (3) Temperat TE (càlid) (TE1, TE2) Te (fresc) te (fred) Pampeà-Patagonià PA (pampeà) (3)(5) Pa (patagonià) (3) pa (patagonià fred) (3)(6) Continental CO (càlid) (7) Co (semicàlid) co (fred) Polar Po (taigà) po (tundra) Fr (desèrtic subgl.) fr (gel permanent) Alpí Al (baix) (3) al (alt) (3)

Ci Ci av av, Ti Ti Ti Tv, av, Av ti, Ti ti, Ti Av Tv, av, Av Ti, av Av o més fred Ti o més fred pr, Pr ti o més fred ti o més fred ti o més fred ti o més fred Pr, Ti, ti Pr, Ti, ti

T O, M T P p F M, O T t M t P g, G M, O t P p F f A a

(1) El mes amb l’evapotranspiració més elevada és anterior o és el del solstici d’estiu. (2) No pot ser TF. (3) El mes amb l’evapotranspiració potencial més elevada és posterior al solstici d’estiu i el règim d’humitat no és monsònic. (4) Estació lliure de gelades disponible >2,5 mesos. (5) Mitjana de les màximes dels sis mesos més càlids >25o. (6) Estació lliure de gelades disponible <2,5 mesos. (7) No s’inclou la combinació d’hivern Av amb estiu G.

El règim tèrmic pot definir-se com a "temperat càlid" (TE).



Règim d’humitat Es defineix segons l'índex d'humitat, Ln, que en aquest cas presenta un valor de 1.47 per a l'estació de Castellfollit de la Roca i de 0.98 per a l'estació de Girona, tal com s'ha determinat anteriorment (apartat 3.1). La classificació que estableix Papadakis és:

RÈGIMS D’HUMITAT I LA SEVA DEFINICIÓ

Règims fonamentals HU, Hu (humit)

No hi ha cap mes sec. Índex d’humitat anual major d’1. Ln (aigua de rentat) major del 20% de l’ETP anual.

ME, Me, me (mediterrani) Ni humit ni desèrtic; P hivernal major que P estival. Si l’estiu és G, juliol ha de ser sec. Latitud major que 20o; en cas contrari, monsònic.

MO, Mo, mo (monsònic) Ni humit ni desèrtic. Índexs d’humitat juliol-agost major que abril-maig.« Juliol o agost

han de ser humits si ho són dos mesos de l’hivern. En cas contrari, el règim és d’estepa o isohigro-semiàrid.

St (estepari) Ni mediterrani ni monsònic, ni humit. Primavera no seca. (La precipitació combinada dels tres mesos de primavera cobreix més de l’ETP corresponent). Latitud major que 20o; en cas contrari, el règim és monsònic.

da, de, di, do (desèrtic) Tots els mesos amb temperatures mitjanes de les màximes majors de 15o són secs. Índex anual d’humitat menor de 0,22.

si (isohigro-semiàrid) Massa sec per a estepari; massa humit per a desèrtic. Ni mediterrani ni monsònic.

SUBDIVISIÓ DELS RÈGIMS HUMIT I MEDITERRANI

Humits HU (sempre humit) Hu (humit)

Tots els mesos són humits Un o més mesos són intermedis

Mediterranis ME (humit)

Ln major que el 20% de l’ETP anual i/o índex anual d’humitat major de 0,88

Me (sec) Ln menor del 20% de l’ETP anual; índex anual d’humitat entre 0,22 i 0,88; en un o més mesos amb la mitjana de les màximes >15o l’aigua disponible cobreix completament l’ETP.

me (semiàrid) Massa sec per a Me Segons aquesta definició, el règim d'humitat pot definir-se com a Humit per a les dues estacions, ja que l'estació de Castellfollit té un índex d'humitat molt superior a 1 i l'estació de Girona té un valor molt pròxim a 1. Dins d'aquest règim, l'estació de Castellfollit té la classificació de Hu, ja que no té cap mes sec i l'estació de Girona és Hu, ja que el mes de juliol pot considerar-se intermedi. Tipus climàtic Papadakis, segons el règim tèrmic i el règim d'humitat, defineix 8 tipus de clima, que al seu torn se subdivideixen en d’altres.

GRUPS CLIMÀTICS FONAMENTALS

Unitat climàtica Règim tèrmic Règim d’humitat 1. Tropical EQ, Eq, TR, Tr, tR, tr, Tt, tt HU, Hu, MO, Mo, mo 2. Terra freda TF, Tf, tF, An, an, aP, ap, aF HU, Hu, MO, Mo, mo

3. Desèrtic Qualsevol da, de, di, do 4. Subtropical Ts, SU, Su HU, Hu, MO, Mo, mo 5. Pampeà PA, Pa, pa, TE, MA, Ma, ma, SU, Su St, si, MO, mo (1) 6. Mediterrani Qualsevol ME, Me, me (1) 7. Marítim Mn, MA, Ma, ma, TE, Te, te, Pa HU, Hu

8. Continental humit CO, Co, co HU, Hu, MO 9. Estepari CO, Co, co, Po (2) St, si, Mo, mo 10. Polar Po, po, Fr, fr, Al, al Qualsevol

(1) La combinació de me amb Pa, pa, Te, Ma s’inclou en 5 (2) La combinació de Po amb hivern Pt i St pertany a 9. Totes les altres combinacions de Po amb Hu, Hu,

MO, Mo, St pertanyen a 10.

SUBDIVISIÓ DELS CLIMES MARÍTIMS

Unitat climàtica Règim tèrmic Règim d’humitat

Marítim temperat MA, Mm HU, Hu

Marítim fresc Ma HU, Hu

Marítim fred ma HU, Hu

Marítim polar mp, mF HU, Hu

Temperat càlid TE HU, Hu

Temperat fresc Te HU, Hu

Temperat fred te HU, Hu

Patagonià humit Pa, pa HU, Hu

El clima de la zona es pot definir com de tipus "Temperat Càlid" (TE, Hu) a l'estació de Girona aeroport i (TE, Hu) a l'estació de Castellfollit de la Roca. A manera de resum, les classificacions climàtiques obtingudes són los següents:

ÍNDEX CLIMÀTIC ESTACIÓ: CASTELLFOLLIT DE LA ROCA

ESTACIÓ: GIRONA CLIMA SEGONS L’ÍNDEX

Ardesa de Martonne 45,53 30,51 Cultiu de secà i oliverars

Dantín-Revenga 1,26 1,93 humida

Lang 79,50 51,90 humit

Humitat 1,47 0,98 humit



3.4. DETERMINACIÓ DELS COEFICIENTS REDUCTORS PER AL CÀLCUL DELS DIES APROFITABLES EN L'EXECUCIÓ DE LES OBRES

La previsió dels dies treballables d’acord amb la climatologia, s'ha determinat segons el mètode descrit en la publicació "Datos climáticos para carreteras" de la Direcció General de Carreteres del MOPU. Segons aquest mètode, per calcular el nombre de dies treballables útils en les distintes classes d'obres, s'estableixen uns coeficients de reducció a aplicar al nombre de dies laborables de cada mes. Coeficients de reducció: Nm: Coeficient de reducció per gelada. És el quocient del nombre de dies del mes en què la temperatura mínima és superior a 0ºC i el nombre

de dies del mes. Tm: Coeficient de reducció per temperatura límit en regs i tractaments superficials. És el quocient del nombre de dies en què la temperatura a les 8 del matí és igual o superior a 10ºC i el

nombre de dies del mes. T’m: Coeficient de reducció per temperatura límit de mescles bituminoses. És el quocient del nombre de dies en què la temperatura a les 8 del matí és igual o superior a 5ºC i el

nombre de dies del mes. Lm: Coeficient de reducció per pluja límit de treball. És el quocient del nombre de dies del mes en què la precipitació és inferior a 10 mm i el nombre de

dies del mes. L’m: Coeficient per reducció per pluja límit de treball. És el quocient del nombre de dies del mes en què la precipitació és inferior a 1 mm i el nombre de dies

del mes. Els factors climatològics que afecten les principals unitats d'obra són:

CLASSE D’OBRA FACTORS QUE AFECTEN L’OBRA 0o C 10 mm 1 mm 10o C 5o C

Formigons hidràulics Explanacions Àrids Regs i tractaments superficials Mescles bituminoses

X X

X X X

X

X X

X

X

El coeficient de reducció dels dies laborables que afecta cada una de les unitats d'obra esmentades, es determina de la manera següent:

Formigons hidràulics Cm= Nm x Lm

Explanacions Cm= Nm x2

mL' + Lm

Producció d'àrids Cm= Lm Regs i tractaments superficials Cm= Tm x L’m Mescles bituminoses Cm= T’m x L’m Per determinar els dies treballables nets és necessari fer la deducció corresponent als dies no laborables, d'acord amb el calendari laboral vigent a la zona on es desenvoluparan les obres. Si per a un mes determinat, Cf representa el coeficient de reducció de dies festius i Cm el coeficient de reducció climatològic per a una unitat d'obra determinada, (1-Cm) representa la probabilitat que un dia qualsevol del mes presenti climatologia adversa per a l’esmentada classe d'obra i (1-Cm) x Cf la probabilitat que un dia laborable presenti una climatologia adversa. La combinació de Po amb hivern Pt i St pertany a 9. Totes les altres combinacions de Po amb Hu, Hu, MO, Mo, St pertanyen a 10. Ct = 1 - (1 - Cm) Cf El procés descrit s'ha realitzat amb les dades de l'estació de Girona “Aeroport”, ja que és l'estació de què es disposen totes les dades necessàries. Les dades de temperatura a les 8 del matí superior a 5ºC i 10ºC, s'han pres de la publicació del MOPU abans citada, i són les dades de l'estació de Girona. S'inclouen en les taules següents les dades dels dies laborables a Girona apareguts en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

ESTACIÓ: GIRONA "AEROPORT COSTA BRAVA"

Núm. dies

festius Núm. dies

festius Núm. total

MESOS En el territori addicionals de dies nacional (1) en Conveni (2) festius Gener 10 10 Febrer 8 8 Març 8 8 Abril 10 2 12 Maig 9 9 Juny 8 1 9 Juliol 10 10 Agost 9 1 10 Setembre 10 10 Octubre 10 1 11 Novembre 9 9 Desembre 14 1 15 (1) Incloent dissabtes i diumenges (2) Incloent dia de la Comunitat i festes locals

Els resultats apareixen al quadre següent:



ESTACIÓ DE GIRONA "AEROPORT COSTA BRAVA"

NOMBRE DE DIES APROFITABLES EN L’EXECUCIÓ DE LES PRINCIPALS UNITATS D’OBRA

DIES Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre < 0ºC 14,0 9,4 4,0 1,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,3 4,7 10,7 >10ºC 0,0 0,0 1,0 3,0 18,0 29,0 31,0 31,0 26,0 13,0 2,0 0,0 > 5ºC 7,0 6,0 14,0 20,0 30,0 30,0 31,0 31,0 30,0 26,0 12,0 5,0 > 10mm. 1,8 1,3 1,9 2,1 2,5 2,3 0,9 1,4 2,2 2,4 1,9 2,0 > 1mm. 5,1 4,6 5,6 7,5 7,2 5,8 3,5 5,0 6,1 6,3 5,4 4,8 Núm. de dies n 31 28 31 30 31 30 31 31 30 31 30 31 festius f 10 8 8 12 9 9 10 10 10 11 9 15 laborables (1) 21 20 23 18 22 21 21 21 20 20 21 16 COEFICIENTS Fórmules Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Nm=núm. de dies>0ºc / núm. dies mes 0,548 0,663 0,870 0,963 1,000 1,000 1,000 1,000 1,000 0,989 0,843 0,655 Tm=núm. de dies>10ºc / núm. dies mes 0,000 0,000 0,032 0,100 0,581 0,967 1,000 1,000 0,867 0,419 0,067 0,000 T’m=núm. de dies>5ºc / núm. dies mes 0,226 0,214 0,452 0,667 0,968 1,000 1,000 1,000 1,000 0,839 0,400 0,161 Lm=núm. de dies<10mm / núm. dies mes 0,941 0,954 0,940 0,931 0,920 0,925 0,970 0,956 0,927 0,924 0,936 0,934 L’m=núm. de dies<1mm / núm. dies mes 0,834 0,835 0,819 0,751 0,767 0,806 0,887 0,838 0,798 0,796 0,821 0,847 any Formigons Cm=Nm Lm 0,516 0,633 0,818 0,896 0,920 0,925 0,970 0,956 0,927 0,914 0,789 0,612 0,823 Explanacions Cm=(Lm+L’m)/2 Nm 0,487 0,593 0,765 0,810 0,844 0,865 0,929 0,897 0,863 0,851 0,741 0,583 0,769

Àrids Cm=Lm 0,941 0,954 0,940 0,931 0,920 0,925 0,970 0,956 0,927 0,924 0,936 0,934 0,938

Reg i tractaments Cm=Tm L’m 0,000 0,000 0,026 0,075 0,446 0,779 0,887 0,838 0,691 0,334 0,055 0,000 0,344 Mescles bituminoses Cm=T’m L’m 0,188 0,179 0,370 0,501 0,743 0,806 0,887 0,838 0,798 0,668 0,329 0,137 0,537

Cf=(n-f) / n 0,677 0,714 0,742 0,600 0,710 0,700 0,677 0,677 0,667 0,645 0,700 0,516 0,669

Formigons 0,672 0,738 0,865 0,938 0,943 0,948 0,980 0,970 0,952 0,944 0,852 0,800 0,883

Explanacions 0,652 0,710 0,826 0,886 0,889 0,906 0,952 0,930 0,908 0,904 0,818 0,785 0,847

Àrids Ct=1-(1-Cm)Cf 0,960 0,967 0,956 0,959 0,943 0,948 0,980 0,970 0,952 0,951 0,955 0,966 0,959

Reg i tractaments 0,323 0,286 0,278 0,445 0,606 0,845 0,924 0,890 0,794 0,570 0,338 0,484 0,565

Mescles bituminoses 0,450 0,414 0,533 0,700 0,817 0,864 0,924 0,890 0,865 0,786 0,530 0,554 0,694

DIES

TREBALLABLES any Formigons 14,1 14,8 19,9 16,9 20,8 19,9 20,6 20,4 19,0 18,9 17,9 12,8 215,9

Explanacions 13,7 14,2 19,0 15,9 19,6 19,0 20,0 19,5 18,2 18,1 17,2 12,6 206,9

Àrids 20,2 19,3 22,0 17,3 20,8 19,9 20,6 20,4 19,0 19,0 20,1 15,5 233,9

Reg i tractaments 6,8 5,7 6,4 8,0 13,3 17,8 19,4 18,7 15,9 11,4 7,1 7,7 138,2

Mescles bituminoses 9,5 8,3 12,2 12,6 18,0 18,1 19,4 18,7 17,3 15,7 11,1 8,9 169,8



Les dades obtingudes a partir de la publicació “Datos climáticos para carreteras”, prenent els valors mitjans anuals per a l'estació de Girona són els següents:

Núm. dies laborables

Coef. mitjà anual Núm. dies aprofitables

Formigó 244 0,847 206,668 Explanacions 244 0,792 193,248 Àrids 244 0,921 224,724 Regs i tractaments 244 0,506 123,464 Mescles bituminoses 244 0,652 159,088

Valors lleugerament inferiors als obtinguts amb el mètode desenvolupat anteriorment, mètode que és més fiable en utilitzar dades del trentenni 1971 – 2000, més pròxim a l'actualitat.

4. DADES CLIMÀTIQUES PER A DETERMINAR LES CLASSES D'EXPOSICIÓ DE FORMIGONS SEGONS L'EHE

Les dades climàtiques a conèixer per determinar les classes d'exposició dels formigons relatives a la corrosió de les armadures s'indiquen a la taula 8.2.2 de l'EHE. Aquestes dades per a les estacions seleccionades són: − Humitat relativa mitjana a l'hivern: 74.94 a l'estació de Girona, que és en l'única on es proporciona aquesta

variable.

− Precipitació mitjana anual és de: 1065.30 mm a Castellfollit de la Roca i 740.40 mm a Girona “Aeroport

Costa Brava”

− Nombre mitjà anual de dies amb T<-5ºC és de: 8.63 a Castellfollit de la Roca i 2.46 mm a Girona “Aeroport

Costa Brava”

− Nevades anuals és de: 1.19. 1.19. a Castellfollit de la Roca i 0.61 a Girona “Aeroport Costa Brava”

− Valor mitjà de la temperatura mínima als mesos d'hivern és de: 1.07ºC a Castellfollit de la Roca i 2.11ºC a

Girona “Aeroport Costa Brava”

− Temperatura mitjana anual és de: 13.4ºC a Castellfollit de la Roca i 14.3 a Girona “Aeroport Costa Brava”

Amb aquestes dades obtenim una classe d'exposició normal amb humitat alta IIa per a aquest tram en estudi.


APÉNDIXS


APÈNDIX Nº. 1. DADES DE L'ESTACIÓ DE CASTELLFOLLIT DE LA ROCA

PROPORCIONATS PER L'INM


DADES PLUVIOMÈTRIQUES


DADES TERMOMÈTRIQUES


APÈNDIX NÚM. 2. ANÀLISI ESTADÍSTICA DE LES DADES


DADES PLUVIOMÈTRIQUES


DADES TERMOMÈTRIQUES


APÈNDIX Nº. 3. DADES DE L'ESTACIÓ DE GIRONA PRESOS DE LA PUBLICACIÓ VALORS NORMALS ESTADÍSTICS D'OBSERVATORIS

METEOROLÒGICS PRINCIPALS (1971-2000)


PART II. HIDROLOGIA

ANNEX NÚM. 7. CLIMATOLOGÍA, HIDROLOGIA I DRENAJE ÍNDEX


ANNEX NÚM. 7

CLIMATOLOGIA, HIDROLOGIA I DRENATGE PARTE II. HIDROLOGÍA

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ......................................................................................................................................1

2. ESTUDI DE CONQUES VESSANTS ......................................................................................................1

2.1. DELIMITACIÓ DE LES CONQUES INTERCEPTADES PER LA

TRAÇA .........................................................................................................................................1

3. PLUVIOMETRIA...................................................................................................................................11

3.1. RELACIÓ D’ESTACIONS PLUVIOMÈTRIQUES..........................................................................11

3.2. CRITERIS DE SELECCIÓ D’ESTACIONS PLUVIOMÈTRIQUES .................................................12

3.3. VARIACIÓ PLUVIOMÈTRICA ESTACIONAL...............................................................................14

3.4. TRACTAMENT DE DADES.........................................................................................................14

4. CÀLCUL DE PRECIPITACIONS MÀXIMES DIÀRIES...........................................................................17

4.1. MÀXIMES PRECIPITACIONS DIÀRIES A CADA ESTACIÓ

PLUVIOMÈTRICA.......................................................................................................................17

4.2. MÀXIMAS PRECIPITACIONS DIÀRIES EN CADA CONCA VESSANT ........................................22

4.3. PRECIPITACIONES MÀXIMES DIARIES DE DISSENY...............................................................27

5. CÀLCUL DE CABALS DE DISSENY EN CADA UNA DE LES CONQUES VESSANTS ........................34

5.1. PERÍODES DE RETORN............................................................................................................34

5.2. MÈTODE RACIONAL MODIFICAT..............................................................................................34

5.3. CÀLCUL DE CABALS .................................................................................................................40

6. CÀLCUL DE CABALS EN LLITS PRINCIPALS.....................................................................................51

6.1. DADES DE L’ACA.......................................................................................................................51

6.2. CÀLCUL MITJANÇANT EL PROGRAMA HEC-HMS....................................................................52

APÈNDIXS

APÈNDIX Nº. 1. MESTRE D’ESTACIONS LLISTA D’EXISTÈNCIES DE L’INM A GIRONA APÈNDIX Nº. 2. DADES PLUVIOMÈTRIQUES DISPONIBLES A LES ESTACIONS DE L’INM

SELECCIONADES APÈNDIX Nº. 3. TAULES I GRÀFICS DE FREQÜÈNCIES APÈNDIX Nº. 4. SÈRIES ANUALS DE PRECIPITACIONS MÀXIMES DIÀRIES I TOTALS MENSUALS APÈNDIX Nº. 5. CÀLCUL DE PRECIPITACIONS MÀXIMES SEGONS LA METODOLOGIA DE LA

PUBLICACIÓ “MÁXIMAS LLUVIAS DIARIAS EN LA ESPAÑA PENINSULAR”, DEL MINISTERI DE FOMENT

APÈNDIX Nº. 6. DISTRIBUCIONS DE GUMBEL I SQRT-ET màx APÈNDIX Nº. 7. CÀLCUL DELS COEFICIENTS DE VARIACIÓ A CADA ESTACIÓ PLUVIOMÈTRICA

SELECCIONADA APÈNDIX Nº. 8. ESTUDI HIDROLÒGIC DELS RIUS MATAMORS I BORGONY LÀMINES LÀMINE Nº. 1. ESCALA 1/100.000. DELIMITACIÓ DE CONQUES VESSANTS POLÍGONS DE THIESSEN. ESTACIONS DE L’INM LÀMINE Nº. 2. ESCALA 1/50.000. DELIMITACIÓ DE CONQUES VESSANTS. POLÍGONS DE THIESSEN. ESTACIONS DE L’INM LÀMINE Nº. 3. ESCALA 1/5.000. DELIMITACIÓ DE CONQUES VESSANTS LÀMINE Nº. 4. ESCALA 1/1.000. DELIMITACIÓ DE CONQUES VESSANTS. LÀMINE Nº. 5. ESCALA 1/50.000. DELIMITACIÓ DE CONQUES VESSANTS. MAPA DE CULTIUS I APROFITAMENTS DEL M.A.P.A. LÀMINE Nº. 6. ESCALA 1/50.000. DELIMITACIÓ DE CONQUES VESSANTS. MAPA GEOLÒGIC DE L’IGME

ANNEX NÚM. 7. CLIMATOLOGÍA, HIDROLOGIA I DRENAJE ÍNDEX


ANNEX Nº 7. CLIMATOLOGÍA, HIDROLOGIA I DRENAJE PARTE II. HIDROLOGIA Pág. 7.II-1


1. INTRODUCCIÓ En el present Annex es desenvolupa l’estudi hidrològic de la zona on es projecta el desdoblament de la carretera C-666 de Banyoles a Besalú. P.K.41+820 al P.K.55+900, al tram comprés entre Cornellà de Terri i Sant Ferriol. L’objectiu d’aquest estudi hidrològic és portar a terme la definició del règim de precipitacions i de la resta de característiques hidrològiques de l’àmbit geogràfic que emmarca les conques que es veuen afectades pel traçat. La seva finalitat és determinar els cabals de l’avinguda generats per les conques mencionades, els quals serviran per a realitzar el disseny de les obres de drenatge. El tram de desdoblament objecte d’aquest projecte té lloc, en la seva totalitat, a la conca hidrogràfica intracomunitària denominada Conques Internes de Catalunya. Entre les conques afectades destaquen les dels rius Matamors, Borgony, Terri, Serinyadell, Ser i Fluvià. Aquest darrer només es veu afectat quant a l’ocupació de la plana d’inundació per part de la infraestructura. El càlcul dels cabals d’avinguda es realitza mitjançant l’aplicació del mètode proposat en la publicació del CEDEX “Recomendaciones para el cálculo hidrometeorológico de avenidas” per al càlcul del cabal màxim d’una conca unitària, denominat “Mètode Racional Modificat”. En el cas dels cabals del riu Terri i el riu Ser, sobre els quals existeixen diversos estudis de la inundabilitat i els cabals de les conques realitzats per l’ACA, se n’han obtingut els cabals a través de la publicació “Delimitació de les zones inundables per a la redacció de l’Inuncat” o a través del programa Miramon, amb les dades facilitades per l’ACA D’altra banda, i a causa de l’absència de dades per als rius Matamors i Borgony, s’ha portat a terme una modelització d’aquestes conques mitjançant el programa HEC-HMS. Els càlculs d’aquesta modelització estan recollits en l’Apèndix núm. 8 d’aquest annex. En l’estudi que s’exposa a continuació es desenvolupa, en primer lloc, un estudi pluviomètric, basat en les dades recollides de les estacions de l’INM situades a l’entorn de les conques. Aquestes dades han estat proporcionades pel banc de dades d’aquest organisme, tal com apareix especificat en l’Ordre ministerial del 31 de gener de 1995, quant al subministrament de dades, la justificació de la seva aplicació i el seu abonament. Els resultats de l’estudi de les dades de les estacions de l’INM es contrasten amb els que s’obtenen de la publicació “Máximas lluvias diarias en la España peninsular”, publicada per la Direcció General de Carreteres del Ministeri de Foment. Posteriorment, es defineixen les característiques físiques de les conques creuades pel traçat i a partir de les quals es desenvolupa el càlcul de cabals mitjançant els mètodes ja mencionats. El període de retorn de la pluja considerada pel càlcul del disseny de totes les infraestructures de caràcter permanent que interfereixen en els cursos fluvials serà de T=500 anys. Es calcuraran els cabals per als períodes de retorn de 2, 5, 10, 25, 100, i 500 anys en totes les conques afectades.

2. ESTUDI DE CONQUES VESSANTS 2.1. DELIMITACIÓ DE LES CONQUES INTERCEPTADES PER LA TRAÇA Les conques interceptades pel desdoblament de la carretera són, majoritàriament, de superfície petita. Destaquen, però, les conques dels rius Matamors (11,088 Km2), Borgony (3,289 Km2), Terri (19,762 Km2), Serinyadell (2,885 Km2) i Ser (118,600 Km2). S’han identificat en les làmines núm. 1, 2, 3, i 4, en cartografies a escala 1/100.000, 1/50.000, 1/5.000 i 1/1.000 respectivament. Avaluació de les característiques físiques de les conques Una vegada les conques han estat identificades cartogràficament, s’ha procedit a la determinació dels paràmetres físics, necessaris per al desenvolupament del mètode de càlcul de cabals establert per a cada conca. Els paràmetres físics definits i el mètode seguit per a la seva obtenció han estat: . Superfície: per planimetria sobre la cartografia en què aparegui representada tota la conca. . Cota màxima: per identificació sobre la cartografia en què aparegui representada tota la conca. . Cota mínima: per identificació sobre la cartografia 1/1.000. . Desnivell: diferència entre les cotes màxima i mínima. . Longitud: per medició amb programes de CAD, sobre la cartografia en la qual aparegui representada tota la

conca. . Pendent: quocient entre el desnivell i la longitud. . Temps de concentració: el mètode que apareix indicat a la Guía Tècnica de l’Agència Catalana de l’Aigua

“Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen en l’espai fluvial”, és el proposat per J. R.Témez, complementat amb un coeficient reductor que distingeix les conques urbanes de les no urbanes i, dins de les no urbanes, diferencia entre les rurals i les urbanitzades.

a) Conques rurals, amb un grau d’urbanització no superior al 4% de l’àrea de la conca.

Tc= 0,3 (L/J1/4)0,76

Sent:

Tc : Temps de concentració en hores. L : Longitud del curs principal en km. J : Pendent del curs principal en m/m.



b) Conques urbanitzades, amb un grau d’urbanització superior al 4% de l’àrea de la conca i amb

urbanitzacions independents que tinguin un clavegueram de pluvials no unificat o complet. Curs principal no revestit amb material impermeable i de rugositat petita, com el formigó.

Tc=Tc* / (1+(μ (2-µ))1/2)

Sent: Tc* = Temps de concentració Témez per a conques rurals, en hores Tc* = Temps de concentració per a conques amb urbanitzacions, en hores µ = Grau d’impermeabilització de l’àrea total de la conca, en tant per un

c) Conques urbanes, amb un grau d’urbanització superior al 4% de l’àrea de la conca, amb sanejament

complet i/o curs principal canalitzat, impermeable i de rugositat petita.

Tc=Tc* / (1+(ì (2-µ))1/2) Sent: Tc* = Temps de concentració Témez per a conques rurals, en hores Tc* = Temps de concentració per a conques amb urbanitzacions, en hores

µ = Grau d’impermeabilització de l’àrea total de la conca, en tant per un . Tipus de cultiu: s’han identificat amb els plànols de cultius i aprofitaments del MAPA, a escala 1/50.000. En la Làmina núm. 5 s’inclouen els plànols mencionats en què es reflecteixen les conques definides. . Tipus de sòl: les característiques dels sòls a l’efecte d’infiltració s’han establert a partir de les dades dels

plànols de l’IGME, a escala 1/50.000. En la Làmina núm. 6 s’inclouen les conques definides en els mapes geològics. Els paràmetres descrits per a cada conca delimitada es troben en els quadres següents:



QUADRE RESUM DE CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES DE LES CONQUES VESSANTS

Conca Delimitació de conca Longitud Escala de Superfície Longitud Cota Cota Pendent Grau Tipus de Temps de Llera vessant de conca delimitació del curs màxima mínima mig d'urbanització conca concentració principal

Eix Sentit Intersecció amb el traçat principal de l'aigua P.K.inici P.K.tàlveg P.K.final 1 / X S L ZMÁX ZMÍN J μ Tc m Km2 Km m m m/m tpu h

0.6 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 0+510 0+632 0+711 201,0 50.000 11,088 10,071 Cabal calculat pel programa HEC-HMS (1) Riu Matamors 0.7 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 0+711 0+720 0+790 79,0 50.000 3,289 3,859 Cabal calculat pel programa HEC-HMS (1) Riu Borgony 0.8 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 0+790 0+894 1+820 1.030,0 50.000 19,762 5,388 Cabal calculat pel A.C.A. (2) Riu Terri E1R2 Enllaç 1. Ramal 2 De dreta a esquerra 0+782 0+786 0+896 114,0 1.000 0,013 0,513 164,1 126,0 0,0743 0,0000 Rural 0,30 E2R1 Enllaç 2. Ramal 1 D'esquerra a dreta 1+170 1+170 1+247 77,0 1.000 0,001 0,077 125,6 121,8 0,0495 0,0000 Rural 0,08 E2R2 Enllaç 2. Ramal 2 De dreta a esquerra 0+059 0+066 0+100 41,0 1.000 0,002 0,040 129,1 126,3 0,0697 0,0000 Rural 0,04 E2E1-D Enllaç 2. Eix 1 De dreta a esquerra 0+000 0+067 0+125 125,0 1.000 0,001 0,032 129,1 123,0 0,1906 0,0000 Rural 0,03 E2E1-E Enllaç 2. Eix 1 D'esquerra a dreta 0+069 0+076 0+100 31,0 1.000 0,002 0,069 136,6 130,0 0,0955 0,0000 Rural 0,06 E2E2 Enllaç 2. Eix 2 D'esquerra a dreta 0+000 0+105 0+159 159,0 5.000 0,153 0,563 170,0 127,0 0,0763 0,1634 Urbanitzada 0,20 VC1.8-1 Variant de camí 1.8 PS D'esquerra a dreta 0+000 0+000 0+280 280,0 5.000 0,050 0,371 175,0 133,0 0,1131 0,0000 Rural 0,21 VC1.8-2 Variant de camí 1.8 PS De dreta a esquerra 0+050 0+075 0+084 34,0 1.000 0,018 0,179 164,2 137,3 0,1499 0,0000 Rural 0,12 1.9 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 1+900 1+900 1+986 86,0 1.000 0,003 0,092 170,4 167,0 0,0370 0,0000 Rural 0,09 2.3 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 2+180 2+300 2+300 120,0 1.000 0,003 0,097 178,2 172,0 0,0642 0,0000 Rural 0,09 2.8 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 2+860 2+877 2+920 60,0 5.000 0,005 0,158 191,0 180,9 0,0640 0,8000 Urbanitzada 0,06 3.1 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 2+920 3+146 3+372 452,0 5.000 0,059 0,319 191,0 172,5 0,0580 0,0847 Urbanitzada 0,15 E3R1 Enllaç 3. Ramal 1 Lateral dreta 3+344 3+468 3+468 124,0 1.000 0,003 0,123 183,0 179,2 0,0309 0,0000 Rural 0,12 E3R2-1 Enllaç 3. Ramal 2 Lateral dreta 0+000 0+000 0+065 65,0 1.000 0,001 0,052 190,5 179,0 0,2224 0,0000 Rural 0,04 E3R2-2 Enllaç 3. Ramal 2 Lateral dreta 0+065 0+102 0+225 160,0 1.000 0,002 0,024 192,0 186,4 0,2314 0,0000 Rural 0,02 E3R3 Enllaç 3. Ramal 3 Lateral esquerra 3+595 3+597 3+647 52,0 1.000 0,002 0,177 195,0 187,0 0,0452 0,0000 Rural 0,14 E3R4 Enllaç 3. Ramal 4 Lateral esquerra 3+387 3+460 3+468 81,0 1.000 0,001 0,112 185,4 179,7 0,0508 0,0000 Rural 0,10 VC4.9 Variant de camí 4.9 PI D'esquerra a dreta 0+242 0+294 0+421 179,0 5.000 0,059 0,620 235,4 224,6 0,0174 0,0000 Rural 0,45 5.7 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 5+518 5+710 5+908 390,0 5.000 0,045 0,260 230,9 228,4 0,0096 0,1778 Urbanitzada 0,17 5.9 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 5+908 5+908 6+016 108,0 1.000 0,005 0,084 230,2 228,6 0,0190 0,0000 Urbanitzada 0,10 E4VE Enllaç 4. Via de enllaç Lateral dreta 0+080 0+260 0+260 180,0 1.000 0,003 0,167 229,6 227,0 0,0156 0,0000 Rural 0,17 E4R2 Enllaç 4. Ramal 2 Lateral dreta 0+020 0+200 0+200 180,0 1.000 0,002 0,142 228,0 224,9 0,0218 0,0000 Rural 0,14 E4R3 Enllaç 4. Ramal 3 Lateral esquerra 6+251 6+230 6+414 163,0 1.000 0,005 0,216 230,5 224,0 0,0301 0,0000 Rural 0,18 E4R4 Enllaç 4. Ramal 4 Lateral esquerra 6+111 6+180 6+205 94,0 1.000 0,003 0,225 231,0 225,2 0,0258 0,0000 Rural 0,19 6.5 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 6+246 6+548 6+548 302,0 1.000 0,040 0,295 226,0 224,2 0,0061 0,0000 Rural 0,31 VC6.8-1 Variant de camí 6.8 PS De dreta a esquerra 0+000 0+095 0+120 120,0 5.000 0,241 0,900 236,0 223,6 0,0138 0,0000 Rural 0,62 VC6.8-2 Variant de camí 6.8 PS De dreta a esquerra 0+175 0+230 0+317 142,0 1.000 0,010 0,066 224,5 223,3 0,0183 0,0000 Rural 0,08 7.0 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 6+240 7+000 7+116 876,0 5.000 0,686 1,573 247,8 222,0 0,0164 0,0000 Rural 0,92 7.3 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 7+116 7+380 7+720 604,0 5.000 0,110 0,470 227,2 221,1 0,0131 0,0000 Rural 0,39 7.8 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 7+720 7+800 7+940 220,0 5.000 0,160 1,052 241,0 221,2 0,0188 0,0000 Rural 0,66 8.0 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 7+940 8+060 8+080 140,0 5.000 0,112 0,943 241,0 221,3 0,0209 0,0000 Rural 0,60 VC8.3-1 Variant de camí 8.3 PS De dreta a esquerra 0+000 0+044 0+070 70,0 5.000 0,035 0,405 230,5 218,9 0,0286 0,0000 Rural 0,30 VC8.3-2 Variant de camí 8.3 PS De dreta a esquerra 0+070 0+100 0+110 40,0 5.000 0,055 0,444 229,0 218,8 0,0230 0,0000 Rural 0,33 VC8.3-3 Variant de camí 8.3 PS De dreta a esquerra 0+152 0+158 0+186 34,0 1.000 0,018 0,249 221,1 216,9 0,0169 0,0000 Rural 0,23 8.4 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 8+080 8+460 8+632 552,0 5.000 0,407 1,057 247,8 212,5 0,0334 0,0000 Rural 0,60 E5VE-1 Enllaç 5. Via de enllaç De dreta a esquerra 0+000 0+016 0+016 16,0 1.000 0,001 0,036 216,4 214,2 0,0606 0,0000 Rural 0,04 E5VE-2 Enllaç 5. Via de enllaç De dreta a esquerra 0+063 0+078 0+109 46,0 1.000 0,006 0,219 212,1 209,6 0,0114 0,0000 Rural 0,22 E5R2 Enllaç 5. Ramal 2 D'esquerra a dreta 0+016 0+081 0+144 128,0 1.000 0,003 0,115 215,0 209,0 0,0520 0,0000 Rural 0,10 E5R3 Enllaç 5. Ramal 3 D'esquerra a dreta 0+107 0+246 0+322 215,0 1.000 0,002 0,077 212,0 205,5 0,0850 0,0000 Rural 0,07 E5E2-1 Enllaç 5. Eix 2 D'esquerra a dreta 0+000 0+205 0+205 205,0 1.000 0,005 0,206 217,0 207,3 0,0471 0,0000 Rural 0,16 E5E2-2 Enllaç 5. Eix 2 De dreta a esquerra 0+000 0+205 0+297 297,0 5.000 1,040 1,728 247,8 204,0 0,0254 0,0000 Rural 0,91 9.1 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 8+700 9+102 9+225 525,0 5.000 2,885 1,920 288,0 199,8 0,0459 0,0312 Rural 0,88 Riu Serinyadell VC9.2-1 Variant de camí 9.2 PS D'esquerra a dreta 0+000 0+095 0+095 95,0 5.000 0,023 0,260 238,0 203,1 0,1342 0,0435 Urbanitzada 0,12 VC9.2-2 Variant de camí 9.2 PS D'esquerra a dreta 0+186 0+220 0+289 103,0 1.000 0,212 0,618 280,7 200,4 0,1299 0,0000 Rural 0,31 9.3 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 9+225 9+310 9+535 310,0 5.000 0,158 0,618 280,7 202,0 0,1273 0,0000 Rural 0,31 9.5 Tronc d'autovia Embocadura de túnel 9+525 9+525 9+525 0,0 1.000 0,032 0,281 261,0 221,0 0,1421 0,0000 Rural 0,17 10.00 Tronc d'autovia De dreta a esquerra 10+005 10+012 10+012 7,0 1.000 0,002 0,086 230,0 211,5 0,2144 0,0000 Rural 0,06 10.01 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 10+009 10+021 10+032 23,0 1.000 0,054 0,313 271,0 198,7 0,2311 0,0000 Rural 0,16 10.07 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 10+032 10+070 10+139 107,0 1.000 0,013 0,284 267,0 197,6 0,2442 0,0000 Rural 0,15 10.4 Tronc d'autovia De dreta a esquerra 9+953 10+414 10+582 629,0 1.000 0,186 0,707 271,0 149,5 0,1719 0,0376 Rural 0,32 E6E1 Enllaç 6. Eix 1 De dreta a esquerra 0+000 0+146 0+241 241,0 1.000 0,039 0,245 191,3 172,6 0,0763 0,1795 Urbanitzada 0,11 E6R2 Enllaç 6. Ramal 2 D'esquerra a dreta 0+351 0+356 0+406 55,0 1.000 0,0004 0,031 175,0 170,7 0,1401 0,0000 Rural 0,03 10.8 Tronc d'autovia De dreta a esquerra 10+620 10+814 10+835 215,0 1.000 0,038 0,317 193,4 153,7 0,1253 0,0000 Rural 0,19



QUADRE RESUM DE CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES DE LES CONQUES VESSANTS

Conca Delimitació de conca Longitud Escala de Superfície Longitud Cota Cota Pendent Grau Tipus de Temps de Llera vessant de conca delimitació del curs màxima mínima mig d'urbanització conca concentració principal

Eix Sentit Intersecció amb el traçat principal de l'aigua P.K.inici P.K.tàlveg P.K.final 1 / X S L ZMÁX ZMÍN J μ Tc m Km2 Km m m m/m tpu h

VC10.3D-1 Variant de carretera 10.3 D De dreta a esquerra 0+000 0+116 0+159 159,0 5.000 0,023 0,183 191,3 177,2 0,0773 0,0000 Rural 0,13 VC10.3D-2 Variant de carretera 10.3 D De dreta a esquerra 0+159 0+255 0+280 121,0 1.000 0,007 0,092 193,0 176,8 0,1757 0,0000 Rural 0,07 VC10.3D-3 Variant de carretera 10.3 D De dreta a esquerra 0+280 0+507 0+517 237,0 1.000 0,030 0,289 193,4 153,7 0,1373 0,0000 Rural 0,17 VC10.3D-4 Variant de carretera 10.3 D De dreta a esquerra 0+517 0+598 0+642 125,0 1.000 0,010 0,145 162,0 146,3 0,1087 0,0000 Rural 0,11 VC10.3D-5 Variant de carretera 10.3 D Lateral dreta 0+642 0+674 0+678 36,0 1.000 4,356 4,261 288,0 130,3 0,0370 0,0209 Rural 1,69 Riu Serinyadell 11.4 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 10+120 11+436 11+600 1.480,0 1.000 118,600 23,303 Cabal calculat pel A.C.A. (2) Riu Ser 11.6 Tronc d'autovia Embocadura de túnel 11+605 11+605 11+805 200,0 1.000 0,039 0,462 191,9 165,0 0,0582 0,0000 Rural 0,29 12.0 Tronc d'autovia Embocadura de túnel 12+025 12+051 12+069 44,0 1.000 0,004 0,088 191,8 180,0 0,1344 0,0000 Rural 0,07 VC12.3 Variant de camí 12.3 D'esquerra a dreta 0+000 0+026 0+042 42,0 1.000 0,032 0,292 207,6 142,0 0,2250 0,0000 Rural 0,16 12.3 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 12+066 12+346 12+364 298,0 1.000 0,064 0,321 207,6 139,2 0,2133 0,0000 Rural 0,17 12.4 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 12+364 12+480 12+509 145,0 1.000 0,018 0,232 206,6 138,7 0,2924 0,0000 Rural 0,12 12.8 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 12+642 12+860 12+860 218,0 1.000 0,083 0,390 207,6 124,4 0,2134 0,0000 Rural 0,20 12.9 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 12+880 13+060 13+100 220,0 5.000 0,169 0,577 197,0 124,5 0,1256 0,0000 Rural 0,29 E7R1 Enllaç 7. Ramal 1 D'esquerra a dreta 0+100 0+200 0+295 195,0 1.000 0,087 0,390 207,6 123,0 0,2170 0,0000 Rural 0,20 E7R2 Enllaç 7. Ramal 2 D'esquerra a dreta 0+000 0+160 0+190 190,0 5.000 0,173 0,602 197,0 124,3 0,1207 0,0000 Rural 0,30 E7R3 Enllaç 7. Ramal 3 De dreta a esquerra 0+000 0+080 0+200 200,0 1.000 0,005 0,059 123,6 123,5 0,0017 0,0000 Rural 0,12 E7R4 Enllaç 7. Ramal 4 De dreta a esquerra 0+000 0+172 0+238 238,0 5.000 0,081 0,365 207,6 125,0 0,2264 0,0000 Rural 0,18 E7E1-1 Enllaç 7. Eix 1 D'esquerra a dreta 0+022 0+080 0+118 96,0 1.000 0,023 0,246 198,3 124,5 0,2998 0,0000 Rural 0,13 E7E1-2 Enllaç 7. Eix 1 D'esquerra a dreta 0+118 0+230 0+284 166,0 5.000 0,165 0,554 197,0 124,7 0,1305 0,0000 Rural 0,28 E7E2-1 Enllaç 7. Eix 2 D'esquerra a dreta 0+000 0+030 0+120 120,0 1.000 0,028 0,364 206,6 123,0 0,2300 0,0000 Rural 0,18 E7E2-2 Enllaç 7. Eix 2 D'esquerra a dreta 0+150 0+260 0+400 250,0 1.000 0,093 0,416 207,6 122,9 0,2037 0,0000 Rural 0,21 E7G1 Enllaç 7. Plaça 1 De dreta a esquerra 0+035 0+045 0+059 24,0 1.000 0,009 0,171 198,3 125,0 0,4282 0,0000 Rural 0,09 13.2 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 13+197 13+200 13+496 299,0 1.000 0,085 0,382 203,2 116,2 0,2276 0,0000 Rural 0,19 Notes: La delimitació de la conca 0.8 inclou l'àrea de la conca VC1.8-2 ( 1 ) Apèndix 8

La delimitació de la conca 7.0 inclou l'àrea de la conca VC6.8-1 ( 2 ) "Delimitació de zones inundables per a la redacció de l'inuncat. Conques internes de Catalunya. Càlcul hidrològic i determinació del cabals d'avinguda" La delimitació de la conca 8.4 inclou l'àrea de las conques VC8.3-1 y VC8.3-2 Publicat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya La delimitació de la conca E5E2-2 inclou l'àrea de las conques 8.0 y 8.4 La delimitació de la conca 9.1 inclou l'àrea de la conca E5E2-2 La delimitació de la conca VC9.2-2 inclou l'àrea de las conques 9.3 y 9.5 La delimitació de la conca 10.4 inclou l'àrea de las conques 10.00, 10.01, 10.07 y E6E1 La delimitació de la conca E6E1 inclou l'àrea de la conca VC10.3D-1 La delimitació de la conca 10.8 inclou l'àrea de la conca VC10.3D-3 La delimitació de la conca VC10.3D-3 inclou l'àrea de la conca VC10.3D-2 La delimitació de la conca VC10.3D-5 inclou l'àrea de las conques 9.1, VC9.2-1 y VC9.2-2 La delimitació de la conca 12.3 inclou l'àrea de la conca VC12.3 La delimitació de la conca 12.8 inclou l'àrea de la conca E7R4 La delimitació de la conca 12.9 inclou l'àrea de la conca E7E1-2 La delimitació de la conca E7R2 inclou l'àrea de la conca 12.9 La delimitació de la conca E7E1-1 inclou l'àrea de las conques E7G1 y E7R3 La delimitació de la conca E7E1-2 inclou l'àrea de las conques E7G1, E7R3 y E7E1-1 La delimitació de la conca E7E2-1 inclou l'àrea de la conca 12.4 La delimitació de la conca E7E2-2 inclou l'àrea de la conca E7R1



Claus de representació dels mapes de cultius i aprofitaments

1 Zu Zona urbana

2 PR Prat natural

L50+Pr50 Labor intensiva amb prat natural

P Pasturatge

3 OLa Olivar de almazara

L/Olª Labor intensiva arbrada amb olivera

4 Ls Labor intensiva amb guaret semillado

L Labor intensiva

5 H50+Ch50 Horta i altres cultius en regadiu

H Horta

6 P50+Pr50 Pasturatge i prat natural

7 P/M30 Pasturatge amb matorral

8 L50+P50 Labor intensiva amb pasturatge

9 Pof80 Superfície arbrada amb pollancre (Populus ssp.)

Ppa90 Superfície arbrada amb pi piñonero (P.pinea)

(Qi90/Ph10)90 Superfície arbrada amb alzina i pi carrasco

(Qi75/Qss20/Fs5)90 Superfície arbrada amb faig, alzina i roure albar

(Ph50/Qi50)90 Superfície arbrada amb pi carrasco i alzina

(Qss90/Qi10)95 Superfície arbrada amb roure albar i alzina

(Ph60/Ppa/Qi10)90 Superfície arbrada amb pi carrasco, pi piñonero i alzina

Phf50 Superfície arbrada amb pi carrasco (P.halepensis)

(Qi50/Qss20/Ppa30)90 Superfície arbrada amb alzina, roure albar i pi piñonero

Pi50/Ppa50 Superfície arbrada amb pi insigne i pi piñonero

Ph70/Ppa30 Superfície arbrada amb pi carrasco i pi piñonero

(Qi80/Ph15/Ps5)Iz60 Superfície arbrada amb alzina, pi carrasco i pi silvestre

10 Qi Superfície arbrada amb alzina



CARACTERÍSTIQUES DE LES CONQUES VESSANTS. TIPUS DE CULTIUS

Conca Àrea Pendent Pendent Tipus de cultiu vessant mitjana parcial 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

en cultius A Àrea Àrea Àrea Àrea Àrea Àrea Àrea Àrea Àrea Àrea Àrea Àrea Àrea Àrea Àrea Àrea Àrea Àrea Àrea Àrea

Km2 % Km2 t.p.u. Km2 t.p.u. Km2 t.p.u. Km2 t.p.u. Km2 t.p.u. Km2 t.p.u. Km2 t.p.u. Km2 t.p.u. Km2 t.p.u. Km2 t.p.u. E1R2 0,013 7,43 ≥3% 0,013 1,000 <3% E2R1 0,001 4,95 ≥3% 0,001 1,000 <3% E2R2 0,002 6,97 ≥3% 0,002 1,000 <3% E2E1-D 0,001 19,06 ≥3% 0,001 1,000 <3% E2E1-E 0,002 9,55 ≥3% 0,002 1,000 <3% E3R2-2 0,002 23,14 ≥3% 0,002 1,000 <3% E3R3 0,002 4,52 ≥3% 0,002 1,000 <3% E2E2 0,153 7,63 ≥3% 0,025 0,163 0,117 0,765 0,011 0,072 <3% VC1.8-1 0,050 11,31 ≥3% 0,050 1,000 <3% VC1.8-2 0,018 14,99 ≥3% 0,018 1,000 <3% 1.9 0,003 3,70 ≥3% 0,003 1,000 <3% 2.3 0,003 6,42 ≥3% 0,003 1,000 <3% 2.8 0,005 6,40 ≥3% 0,004 0,800 0,001 0,200 <3% 3.1 0,059 5,80 ≥3% 0,005 0,085 0,054 0,915 <3% E3R1 0,003 3,09 ≥3% 0,003 1,000 <3% E3R2-1 0,001 22,24 ≥3% 0,001 1,000 <3% E3R4 0,001 5,08 ≥3% 0,001 1,000 <3% VC4.9 0,059 1,74 ≥3% <3% 0,059 1,000 5.7 0,045 0,96 ≥3% <3% 0,008 0,178 0,037 0,822 5.9 0,005 1,90 ≥3% <3% 0,005 1,000 E4VE 0,003 1,56 ≥3% 0,003 1,000 <3% E4R2 0,002 2,18 ≥3% 0,002 1,000 <3% E4R3 0,005 3,01 ≥3% 0,002 0,400 <3% 0,003 0,600 E4R4 0,003 2,58 ≥3% 0,001 0,333 <3% 0,002 0,667 6.5 0,040 0,61 ≥3% <3% 0,040 1,000 VC6.8-1 0,241 1,38 ≥3% <3% 0,241 1,000 VC6.8-2 0,010 1,83 ≥3% <3% 0,010 1,000






Km2 % Km2 t.p.u. Km2 t.p.u. Km2 t.p.u. Km2 t.p.u. Km2 t.p.u. Km2 t.p.u. Km2 t.p.u. Km2 t.p.u. Km2 t.p.u. Km2 t.p.u. 7.0 0,686 1,64 ≥3% <3% 0,563 0,821 0,007 0,010 0,116 0,169 7.3 0,110 1,31 ≥3% <3% 0,095 0,864 0,015 0,136 7.8 0,160 1,88 ≥3% <3% 0,083 0,519 0,031 0,194 0,046 0,288 8.0 0,112 2,09 ≥3% <3% 0,071 0,634 0,041 0,366 VC8.3-1 0,035 2,86 ≥3% 0,020 0,571 <3% 0,015 0,429 VC8.3-2 0,055 2,30 ≥3% <3% 0,055 1,000 VC8.3-3 0,018 1,69 ≥3% <3% 0,018 1,000 8.4 0,407 3,34 ≥3% 0,072 0,177 0,013 0,032 <3% 0,233 0,572 0,089 0,219 E5VE-1 0,001 6,06 ≥3% 0,001 1,000 <3% E5VE-2 0,006 1,14 ≥3% <3% 0,006 1,000 E5R2 0,003 5,20 ≥3% 0,003 1,000 <3% E5R3 0,002 8,50 ≥3% 0,002 1,000 <3% E5E2-1 0,005 4,71 ≥3% 0,005 1,000 <3% E5E2-2 1,040 2,54 ≥3% 0,751 0,722 0,024 0,023 0,024 0,023 <3% 0,135 0,130 0,106 0,102 9.1 2,885 4,59 ≥3% 0,090 0,031 0,089 0,031 1,613 0,559 0,963 0,334 0,130 0,045 <3% VC9.2-1 0,023 13,42 ≥3% 0,001 0,043 0,010 0,435 0,012 0,522 <3% VC9.2-2 0,212 12,99 ≥3% <3% 0,039 0,184 0,173 0,816 9.3 0,158 12,73 ≥3% 0,027 0,171 0,131 0,829 <3% 9.5 0,032 14,21 ≥3% 0,032 1,000 <3% 10.00 0,002 21,44 ≥3% 0,002 1,000 <3% 10.01 0,054 23,11 ≥3% 0,054 1,000 <3% 10.07 0,013 24,42 ≥3% 0,013 1,000 <3% 10.4 0,186 17,19 ≥3% 0,003 0,016 0,064 0,344 0,115 0,618 <3% 0,004 0,022 E6E1 0,039 7,63 ≥3% 0,003 0,077 0,031 0,795 0,001 0,026 <3% 0,004 0,103 E6R2 0,000 14,01 ≥3% 0,000 1,000 <3% 10.8 0,038 12,53 ≥3% 0,016 0,421 0,022 0,579 <3% VC10.3D-1 0,023 7,73 ≥3% 0,022 0,957 0,001 0,043 <3%






Km2 % Km2 t.p.u. Km2 t.p.u. Km2 t.p.u. Km2 t.p.u. Km2 t.p.u. Km2 t.p.u. Km2 t.p.u. Km2 t.p.u. Km2 t.p.u. Km2 t.p.u. VC10.3D-2 0,007 17,57 ≥3% 0,001 0,143 0,006 0,857 <3% VC10.3D-3 0,030 13,73 ≥3% 0,008 0,267 0,022 0,733 <3% VC10.3D-4 0,010 10,87 ≥3% 0,010 1,000 <3% VC10.3D-5 4,356 3,70 ≥3% 0,091 0,021 0,089 0,020 2,583 0,593 0,031 0,007 1,432 0,329 0,130 0,030 <3% 11.6 0,039 5,82 ≥3% 0,039 1,000 <3% 12.0 0,004 13,44 ≥3% 0,004 1,000 <3% VC12.3 0,032 22,50 ≥3% 0,020 0,625 0,007 0,219 0,005 0,156 <3% 12.3 0,064 21,33 ≥3% 0,044 0,688 0,020 0,313 <3% 12.4 0,018 29,24 ≥3% 0,007 0,389 0,011 0,611 <3% 12.8 0,083 21,34 ≥3% 0,028 0,337 0,055 0,663 <3% 12.9 0,169 12,56 ≥3% 0,084 0,497 0,085 0,503 <3% E7R1 0,087 21,70 ≥3% 0,028 0,322 0,055 0,632 <3% 0,004 0,046 E7R2 0,173 12,07 ≥3% 0,084 0,486 0,089 0,514 <3% E7R3 0,005 0,17 ≥3% 0,005 1,000 <3% E7R4 0,081 22,64 ≥3% 0,028 0,346 0,053 0,654 <3% E7E1-1 0,023 29,98 ≥3% 0,023 1,000 <3% E7E1-2 0,165 13,05 ≥3% 0,084 0,509 0,081 0,491 <3% E7E2-1 0,028 23,00 ≥3% 0,017 0,607 0,011 0,393 <3% E7E2-2 0,093 20,37 ≥3% 0,028 0,301 0,055 0,591 <3% 0,010 0,108 E7G1 0,009 42,82 ≥3% 0,009 1,000 <3% 13.2 0,085 22,76 ≥3% 0,026 0,306 0,059 0,694 <3%



CLASSIFICACIÓ DE SÒL EN CADA CONCA VESSANT

Conca Àrea Escala de Quaternari Terciari Classificació vessant delimitació Holocè Plistocà Plio-Quaternari Neogeno Eocè Instrucció

Inferior Pliocè Luteciense 5.2-I.C. Al.luvial Cons de Graves, Argiles i Calcàries del Calcàries Graves, Conglomerats Conglomerats Margues indiferenciado dejecció Llims y argiles limoniticas Plá dÚsall lacustres sorres y heterométricos areniscas, limonites blaves Graves i sorres Argiles T1 vermelles argiles vermells amb Lapilli i lutitas grisos Tipus de sòl A 1 / X 45 43 49-Olot 35 34 44 Olot 35-Olot 32 24 22-24 Olot B C Km2 Km2 Km2 Km2 Km2 Km2 Km2 Km2 Km2 Km2 Km2 t.p.u. t.p.u.

E1R2 0,013 50.000 0,013 1,000 E2R1 0,001 50.000 0,001 1,000 E2R2 0,002 50.000 0,002 1,000 E2E1-D 0,001 50.000 0,001 1,000 E2E1-E 0,002 50.000 0,002 1,000 E2E2 0,153 50.000 0,153 1,000 VC1.8-1 0,050 50.000 0,050 1,000 VC1.8-2 0,018 50.000 0,018 1,000 1.9 0,003 50.000 0,003 1,000 2.3 0,003 50.000 0,003 1,000 2.8 0,005 50.000 0,005 1,000 3.1 0,059 50.000 0,059 1,000 E3R1 0,003 50.000 0,003 1,000 E3R2-1 0,001 50.000 0,001 1,000 E3R2-2 0,002 50.000 0,002 1,000 E3R3 0,002 50.000 0,002 1,000 E3R4 0,001 50.000 0,001 1,000 VC4.9 0,059 50.000 0,059 1,000 5.7 0,045 50.000 0,045 1,000 5.9 0,005 50.000 0,005 1,000 E4VE 0,003 50.000 0,003 1,000 E4R2 0,002 50.000 0,002 1,000 E4R3 0,005 50.000 0,003 0,002 0,600 0,400 E4R4 0,003 50.000 0,003 1,000 6.5 0,040 50.000 0,040 1,000 VC6.8-1 0,241 50.000 0,241 1,000 VC6.8-2 0,010 50.000 0,010 1,000 7.0 0,686 50.000 0,354 0,332 0,516 0,484 7.3 0,110 50.000 0,077 0,033 0,700 0,300 7.8 0,160 50.000 0,131 0,029 0,819 0,181 8.0 0,112 50.000 0,089 0,023 0,795 0,205 VC8.3-1 0,035 50.000 0,035 1,000 VC8.3-2 0,055 50.000 0,055 1,000 VC8.3-3 0,018 50.000 0,018 1,000 8.4 0,407 50.000 0,110 0,163 0,134 0,671 0,329 E5VE-1 0,001 50.000 0,001 1,000 E5VE-2 0,006 50.000 0,006 1,000 E5R2 0,003 50.000 0,003 1,000 E5R3 0,002 50.000 0,002 1,000 E5E2-1 0,005 50.000 0,005 1,000 E5E2-2 1,040 50.000 0,312 0,543 0,157 0,028 0,822 0,178 9.1 2,885 50.000 1,169 0,543 0,334 0,839 0,593 0,407 VC9.2-1 0,023 50.000 0,023 1,000 VC9.2-2 0,212 50.000 0,039 0,173 0,184 0,816 9.3 0,158 50.000 0,017 0,141 0,108 0,892 9.5 0,032 50.000 0,032 1,000 10.00 0,002 50.000 0,002 1,000 10.01 0,054 50.000 0,054 1,000 10.07 0,013 50.000 0,013 1,000 10.4 0,186 50.000 0,039 0,078 0,069 1,000 E6E1 0,039 50.000 0,039 1,000 E6R2 0,0004 50.000 0,0004 1,000 10.8 0,038 50.000 0,005 0,033 1,000



CLASSIFICACIÓ DE SÒL EN CADA CONCA VESSANT

Conca Àrea Escala de Quaternari Terciari Classificació vessant delimitació Holocè Plistocà Plio-Quaternari Neogeno Eocè Instrucció

Inferior Pliocè Luteciense 5.2-I.C. Al.luvial Cons de Graves, Argiles i Calcàries del Calcàries Graves, Conglomerats Conglomerats Margues indiferenciado dejecció Llims y argiles limoniticas Plá dÚsall lacustres sorres y heterométricos areniscas, limonites blaves Graves i sorres Argiles T1 vermelles argiles vermells amb Lapilli i lutitas grisos Tipus de sòl A 1 / X 45 43 49-Olot 35 34 44 Olot 35-Olot 32 24 22-24 Olot B C Km2 Km2 Km2 Km2 Km2 Km2 Km2 Km2 Km2 Km2 Km2 t.p.u. t.p.u.

VC10.3D-1 0,023 50.000 0,023 1,000 VC10.3D-2 0,007 50.000 0,007 1,000 VC10.3D-3 0,030 50.000 0,005 0,025 1,000 VC10.3D-4 0,010 50.000 0,010 1,000 VC10.3D-5 4,356 50.000 1,208 0,037 0,625 0,334 0,855 0,182 1,115 0,421 0,579 11.6 0,039 50.000 0,039 1,000 12.0 0,004 50.000 0,004 1,000 VC12.3 0,032 50.000 0,002 0,030 1,000 12.3 0,064 50.000 0,009 0,055 1,000 12.4 0,018 50.000 0,009 0,009 0,500 0,500 12.8 0,083 50.000 0,011 0,018 0,054 0,133 0,867 12.9 0,169 50.000 0,169 1,000 E7R1 0,087 50.000 0,011 0,022 0,054 0,126 0,874 E7R2 0,173 50.000 0,173 1,000 E7R3 0,005 50.000 0,005 1,000 E7R4 0,081 50.000 0,011 0,016 0,054 0,136 0,864 E7E1-1 0,023 50.000 0,023 1,000 E7E1-2 0,165 50.000 0,165 1,000 E7E2-1 0,028 50.000 0,019 0,009 0,321 0,679 E7E2-2 0,093 50.000 0,093 1,000 E7G1 0,009 50.000 0,009 1,000 13.2 0,085 50.000 0,085 1,000

Clasificación según la Instrucción 5.2-I.C. B B C B C C C C C C



3. PLUVIOMETRIA 3.1. RELACIÓ D’ESTACIONS PLUVIOMÈTRIQUES Les estacions utilitzades per l’estudi pluviomètric han estat seleccionades a partir de les dades següents, subministrades en suport informàtic per l’Institut Nacional de Meteorologia: • Mestre d’estacions • Llista d’existències d’estacions en la província de Girona.

En l’Apèndix núm. 1 d’aquest Annex s’han recopilat les característiques i la ubicació de les estacions senyalades, després d’haver organitzat en un full d’Excel les dades en brut aportades per l’INM. Les estacions preseleccionades per la seva proximitat al tram en estudi són:

Codi Nom Coordenades Província Centre Nombre Existències en les estacions pluviomètriques del INM de mesos Nombre d'anys Longitud Latitud Altura Inici Fi Complets Incomplets 1ª sèrie 2ª sèrie

0 360 Les Planes d'Hostoles 02-33-00E 42-03-00 347 Girona CAT 601 1933 2006 21 13 1969-1995 1959-1963 0 361 Amer 02-36-03E 42-00-30 214 Girona CAT 131 1973 1984 10 2 1974-1983 0 361 A Amer "2" 02-36-03E 42-00-30 182 Girona CAT 364 1962 2006 30 8 1985-2002 1979-1983 0 365 Granollers de Rocacorba 02-39-00E 42-04-00 400 Girona CAT 9 1970 1973 0 2 0 365 E Sant Martí de Llémena 02-38-48E 42-02-10 256 Girona CAT 327 1969 1996 22 7 1975-1986 1990-1994 0 372 Banyoles 02-46-00E 42-07-00 172 Girona CAT 34 1942 1976 0 7 0 372 A Banyoles "Centre cultural" 02-44-43E 42-07-00 165 Girona CAT 89 1924 1977 3 10 1931-1932 1935-1935 0 375 U Rabós de Terri "Escola" 02-50-18E 42-04-15 103 Girona CAT 63 1953 1958 2 4 1955-1956 0 378 Foncoberta "L'Anglada" 02-47-38E 42-08-39 180 Girona CAT 227 1984 2006 21 1 1984-1996 1998-2002 0 380 Bordils 02-55-00E 42-03-00 42 Girona CAT 274 1935 1970 19 7 1960-1969 1950-1958 0 395 Castellfollit de la Roca 02-33-00E 42-13-00 296 Girona CAT 549 1916 2006 45 12 1972-2001 1917-1920 0 403 Besalú 02-42-00E 42-12-00 151 Girona CAT 95 1931 1947 6 4 1932-1936 1946-1946 0 404 Beuda "Abocador" 02-42-42E 42-13-18 225 Girona CAT 63 1991 1997 3 4 1992-1994 0 405 I Maià del Montcal "Can Garriga" 02-44-10E 42-11-50 160 Girona CAT 207 1985 2002 14 4 1995-2002 1988-1990 0 406 Santa Pau 02-34-00E 42-09-00 496 Girona CAT 69 1945 1973 4 6 1946-1949 0 406 A Santa Pau "1" 02-34-13E 42-08-40 495 Girona CAT 42 1933 1936 3 1 1933-1935 0 406 B Santa Pau "2" 02-34-13E 42-08-40 495 Girona CAT 61 1941 1946 2 4 1942-1943 0 409 Crespià 02-48-00E 42-11-00 138 Girona CAT 220 1912 1942 14 7 1923-1932 1934-1936 0 410 Esponellà 02-48-00E 42-11-00 203 Girona CAT 145 1933 1946 9 5 1940-1944 1934-1937 0 410 E Pontós "Can Geli" 02-53-49E 42-10-23 85 Girona CAT 284 1974 1999 20 6 1981-1993 1975-1979



3.2. CRITERIS DE SELECCIÓ D’ESTACIONS PLUVIOMÈTRIQUES

El criteri d’elecció de les estacions pluviomètriques seguit per a la realització d’aquest estudi ha estat el

següent:

− Estacions situades a l’entorn de la traça amb sèries superiors a 20 anys.

Es consideren anys complets aquells que tenen els dotze mesos de registres o, en cas que en manqui

algun, aquest sigui el de juliol.

− Estudi mitjançant els polígons de Thiessen, de l’afectació de les estacions preseleccionades a la zona

ocupada per les conques vessants o de les estacions preseleccionades a la zona ocupada per les conques

vessants.

Les làmines núm. 1 i 2 reflecteixen la situació de les estacions i estudien, mitjançant els polígons de Thiessen,

l’afecció que cadascuna d’aquestes tenen sobre les conques.

En la taula següent s’indiquen les estacions finalment seleccionades i les sèries facilitades per l’INM per a

cadascuna.



Codi Nom Coordenades Existències de registres Observacions

Nombre d'anys

Longitud Latitud Altura Complets Incomplets

0 360 Les Planes d'Hostoles 02-33-00E 42-03-00 347 21 13 Estació preseleccionada

0 361 Amer 02-36-03E 42-00-30 214 10 2 Escàs nombre de registres

0 361 A Amer "2" 02-36-03E 42-00-30 182 30 8 Estació preseleccionada

0 365 Granollers de Rocacorba 02-39-00E 42-04-00 400 0 2 Escàs nombre de registres

0 365 E Sant Martí de Llémena 02-38-48E 42-02-10 256 22 7 Estació preseleccionada

0 372 Banyoles 02-46-00E 42-07-00 172 0 7 Escàs nombre de registres

0 372 A Banyoles "Centre cultural" 02-44-43E 42-07-00 165 3 10 Escàs nombre de registres

0 375 U Rabós de Terri "Escola" 02-50-18E 42-04-15 103 2 4 Escàs nombre de registres

0 378 Foncoberta "L'Anglada" 02-47-38E 42-08-39 180 21 1 Estació preseleccionada

0 380 Bordils 02-55-00E 42-03-00 42 19 7 Existeixen estacions més pròximes

0 395 Castellfollit de la Roca 02-33-00E 42-13-00 296 45 12 Estació preseleccionada

0 403 Besalú 02-42-00E 42-12-00 151 6 4 Escàs nombre de registres

0 404 Beuda "Abocador" 02-42-42E 42-13-18 225 3 4 Escàs nombre de registres

0 405 I Maià del Montcal "Can Garriga" 02-44-10E 42-11-50 160 14 4 Escàs nombre de registres

0 406 Santa Pau 02-34-00E 42-09-00 496 4 6 Escàs nombre de registres

0 406 A Santa Pau "1" 02-34-13E 42-08-40 495 3 1 Escàs nombre de registres

0 406 B Santa Pau "2" 02-34-13E 42-08-40 495 2 4 Escàs nombre de registres

0 409 Crespià 02-48-00E 42-11-00 138 14 7 Escàs nombre de registres

0 410 Esponellà 02-48-00E 42-11-00 203 9 5 Escàs nombre de registres

0 410 E Pontós "Can Geli" 02-53-49E 42-10-23 85 20 6 Existeixen estacions més pròximes Estacions preseleccionades

0 361 A Amer "2" Sèrie facilitada pel INM : 1962-2006

0 378 Foncoberta "L'Anglada" Sèrie facilitada pel INM : 1984-2006

0 365 E Sant Martí de Llémena Sèrie facilitada pel INM : 1969-1996

0 360 Les Planes d'Hostoles Sèrie facilitada pel INM : 1983-2006

0 395 Castellfollit de la Roca Sèrie facilitada pel INM : 1916-2006



Les dades originals disponibles de les estacions seleccionades s’inclouen en l’Apèndix núm. 2 de l’Annex. En totes les estacions es disposa, per a cada mes, dels registres corresponents a la precipitació total mensual, precipitació màxima diària mensual, nombre de dies de precipitació apreciable, precipitació inapreciable, precipitació superior a 1 mm, 10 mm i 30 mm, dies de pluja, neu, calamarsa, tempestat, boira, rosada, gebrada, dies amb el terra cobert de neu i dies de meteor no especificat. En la taula següent s’inclouen les precipitacions mitjanes mensuals per a cadascuna de les estacions seleccionades.

Precipitació mitja (mm)

Denominació Octubre Novembre Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre

0360 Les Planes d'Hostoles 48,80 48,01 50,25 28,91 19,02 27,82 28,77 33,29 30,27 27,82 35,47 36,77

0361 A Amer "2" 47,46 40,12 34,73 27,94 27,51 21,82 29,62 29,29 23,32 21,80 28,96 34,58

0365 E Sant Martí de Llémena 55,24 49,04 40,39 43,92 32,01 44,11 43,28 43,29 34,53 27,84 33,00 35,02

0378 Foncoberta "L'Anglada" 41,19 40,25 35,17 29,70 24,15 25,45 30,20 25,19 21,47 21,82 24,09 28,35

0395 Castellfollit de la Roca 54,24 45,43 31,97 26,92 31,84 33,21 27,59 33,10 35,30 36,81 35,31 39,11

Les sèries anuals de precipitacions màximes diàries i totals mensuals de les estacions seleccionades s’inclouen en l’Apèndix núm. 3. 3.3. VARIACIÓ PLUVIOMÈTRICA ESTACIONAL En cadascuna de les estacions seleccionades s’ha procedit a la determinació de la precipitació màxima anual en 24 hores i de la màxima total mensual, indicant, en ambdós casos, el mes en què es produeix. A partir d’aquestes dades s’ha obtingut la freqüència amb què cadascun d’aquests successos ha tingut lloc durant un mes determinat. Només s’han tingut en compte els anys complets, segons els criteris especificats anteriorment. En l’Apèndix núm. 3 es recullen en forma de taula els resultats i en forma de gràfic la relació mes-freqüència. De l’estudi de les dades obtingudes es comprova que els mesos de màxima precipitació són octubre, novembre, desembre i maig, i el de menor precipitació és juliol. Quant a les màximes diàries, aquestes tenen lloc amb major freqüència als mesos d’octubre, novembre i maig, i les de menor freqüència al mes de juliol.

3.4. TRACTAMENT DE DADES A partir de les dades de precipitacions recollides a les estacions seleccionades de l’INM s’ha determinat el règim de precipitacions de l’àmbit geogràfic de les conques. En l’Apèndix núm. 4 s’ordenen els registres de precipitació màxima i total mensual en els anys de funcionament de cada estació pluviomètrica. A les estacions pluviomètriques de l’INM seleccionades, el nombre d’anys amb registres complets (registres dels dotze mesos de l’any o onze si el que manca es el del mes de juliol) es considera suficient per a la realització de l’estudi pluviomètric. De les estacions seleccionades, les que tenen un menor nombre d’anys complets són les de Foncoberta i les Planes d’Hostelets (20 anys). No és necessari, per tant, la complementació de sèries de dades de cap de les estacions seleccionades. El resum de les dades màximes anuals és el següent:



SÈRIES DE PRECIPITACIONS MÀXIMES EN UN DIA Pd (mm)

Estacions pluviomètriques Any Les Planes d'Hostoles Amer "2" Sant Martí de Llémena Foncoberta "L'Anglada" Castellfollit de la Roca

0 360 0 361 A 0 365 E 0 378 0 395 PM (mm) Data PM (mm) Data PM (mm) Data PM (mm) Data PM (mm) Data 1916 1917 84,0 15-Febrer 1918 120,0 12-Octubre 1919 83,0 5-Octubre 1920 130,0 18-Febrer

1956 45,3 24-Febrer 1957 84,0 26-Abril 1958 1959 112,7 3-Febrer 1960 96,0 25-Març 1961 196,0 21-Novembre 1962 105,0 11-Octubre 1963 1964 112,5 6-Novembre 1965 1966 1967 1968 1969 75,5 22-Juliol 75,4 4-Març 1970 192,0 11-Octubre 1971 85,0 3-Desembre 1972 90,0 2-Maig 80,0 13-Juny 1973 104,0 24-Desembre 1974 72,0 13-Juny 1975 75,0 15-Desembre 72,4 5-Febrer 1976 112,0 21-Desembre 117,0 5-Febrer 1977 91,5 18-Octubre 160,0 6-Gener 182,5 18-Octubre 1978 35,0 2-Abril 46,0 30-Agost 1979 75,0 15-Agost 69,0 27-Octubre 69,2 13-Juny 1980 80,2 14-Abril 82,0 15-Abril 67,0 24-Febrer 1981 60,4 27-Juny 62,0 27-Juny 77,4 27-Juny 1982 251,2 16-Febrer 205,0 39129,0 156,5 39129,0 1983 83,0 6-Novembre 78,0 6-Novembre 103,5 7-Novembre 94,0 6-Novembre 1984 108,0 14-Març 81,4 14-Març 185,0 14-Març 74,7 14-Març 85,5 15-Març 1985 90,0 16-Maig 58,4 16-Maig 126,5 17-Maig 69,5 16-Maig 68,5 15-Maig 1986 70,0 13-Agost 107,3 13-Octubre 84,5 13-Octubre 94,2 1-Octubre 112,0 2-Octubre 1987 90,0 3-Desembre 100,0 9-Octubre 76,0 4-Octubre 94,9 3-Desembre 168,0 9-Octubre 1988 136,0 12-Novembre 158,7 12-Novembre 183,0 12-Novembre 129,5 12-Novembre 185,0 12-Novembre 1989 96,0 16-Novembre 115,6 16-Novembre 115,0 16-Novembre 80,0 16-Novembre 1990 62,0 16-Agost 55,9 14-Juny 53,0 11-Octubre 45,4 11-Octubre 109,0 28-Juliol 1991 115,0 2-Desembre 143,7 1-Desembre 146,0 1-Desembre 110,3 1-Desembre 116,8 2-Desembre 1992 110,0 24-Desembre 74,6 23-Gener 120,0 24-Desembre 77,5 23-Gener 203,2 27-Setembre 1993 81,0 1-Març 92,8 29-Abril 110,5 3-Febrer 77,1 4-Febrer 56,0 2-Febrer 1994 92,0 10-Octubre 179,7 10-Octubre 234,0 10-Octubre 74,4 10-Octubre 145,0 30-Setembre 1995 90,9 16-Desembre 78,6 15-Desembre 67,7 18-Setembre 107,8 6-Octubre 1996 98,5 29-Gener 106,6 29-Gener 163,5 14-Octubre 1997 67,5 4-Juny 94,6 24-Julioll 1998 48,0 14-Juliol 31,0 2-Desembre 54,7 2-Desembre 62,1 27-Agost 1999 145,0 12-Novembre 49,2 28-Agost 138,5 12-Novembre 233,5 12-Novembre 2000 79,3 22-Desembre 50,8 22-Desembre 78,7 22-Desembre 122,0 22-Desembre 2001 64,0 17-Novembre 38,8 15-Gener 48,5 3-Setembre 57,6 3-Setembre 2002 75,0 3-Abril 53,9 9-Octubre 83,5 3-Abril 66,5 30-Juliol 2003 99,0 17-Octubre 73,2 17-Octubre 90,0 17-Octubre 143,0 17-Octubre 2004 63,0 39133,0 67,2 20-Febrer 97,9 16-Abril 73,2 20-Febrer 2005 97,5 12-Octubre 78,0 12-Octubre 111,5 18-Octubre 60,0 12-Octubre 2006 Nombre de registres: 21 Nombre de registres: 30 Nombre de registres: 22 Nombre de registres: 21 Nombre de registres: 45



SÈRIES DE PRECIPITACIONS TOTALS ANUALS Ptot (mm) I MÀXIMES DE LES TOTALS MENSUALS Ptot màx (mm) Estacions pluviomètriques Les Planes d'Hostoles Amer "2" Sant Martí de Llémena Foncoberta "L'Anglada" Castellfollit de la Roca Any 0 360 0 361 A 0 365 E 0 378 0 395 Ptot Ptot màx Mes Ptot Ptot màx Mes Ptot Ptot màx Mes Ptot Ptot màx Mes Ptot Ptot màx Mes 1917 1069,0 218,7 Maig 1918 1558,0 286,0 Novembre 1919 1266,3 266,6 Octubre 1920 1765,7 400,8 Octubre

1956 818,3 190,3 Març 1957 940,5 173,4 Juny 1958 1959 1960 1196,8 246,3 Març 1961 1007,6 361,5 Novembre 1962 1165,6 222,2 Novembre 1963 1964 889,6 228,5 Novembre 1965 1966 1967 1968 1969 1183,2 239,0 Abril 878,4 161,0 Abril 1970 937,7 296,7 Octubre 1971 1106,0 383,0 Desembre 1972 1151,8 128,5 Maig 1239,4 247,7 Juny 1973 610,3 224,5 Desembre 1974 879,5 169,0 Març 1975 841,0 177,5 Agost 978,7 216,5 Agost 1976 1136,5 156,5 Juliol 1126,3 209,3 Agost 1977 1212,6 314,6 Maig 1488,0 412,0 Maig 1202,3 242,1 Octubre 1978 713,5 168,5 Abril 663,7 180,4 Abril 1979 856,8 282,7 Gener 793,0 253,5 Gener 748,0 233,5 Gener 1980 997,2 162,2 Maig 1039,0 185,5 Maig 977,6 192,6 Maig 1981 644,2 133,1 Juny 776,5 141,0 Juny 827,6 126,9 Juny 1982 1427,0 363,1 Febrer 1691,0 454,0 Febrer 1514,2 297,4 Febrer 1983 716,0 275,0 Novembre 707,3 290,2 Novembre 656,0 246,0 Novembre 982,4 355,5 Novembre 1984 932,0 176,0 Maig 917,4 177,8 Novembre 1400,5 280,0 Juny 742,0 174,2 Novembre 945,9 181,8 Maig 1985 917,5 271,0 Maig 672,8 195,2 Maig 880,5 271,5 Maig 601,4 197,5 Maig 841,7 321,2 Maig 1986 984,0 167,0 Octubre 899,2 225,4 Octubre 938,0 209,5 Octubre 788,1 199,0 Octubre 959,2 237,3 Octubre 1987 887,5 181,0 Octubre 1070,6 369,2 Octubre 1109,0 313,5 Octubre 850,2 196,1 Octubre 1317,9 342,5 Octubre 1988 1140,5 217,0 Novembre 820,6 197,2 Novembre 1071,0 235,0 Novembre 787,5 191,2 Novembre 1316,1 359,6 Maig 1989 869,0 172,5 Novembre 972,0 290,1 Novembre 741,8 259,8 Novembre 880,3 160,6 Novembre 1990 882,0 157,0 Agost 827,6 126,0 Agost 788,5 126,0 Octubre 659,3 122,0 Maig 1036,5 220,3 Juliol 1991 1225,5 279,0 Desembre 1280,1 352,7 Desembre 1392,7 347,5 Desembre 1013,0 223,7 Desembre 1293,9 272,8 Desembre 1992 1438,5 252,0 Juny 1497,1 255,9 Juny 1458,5 293,0 Juny 1139,6 241,7 Juny 1482,7 305,0 Setembre 1993 1059,5 200,0 Març 1225,9 228,4 Abril 1161,0 209,0 Març 911,1 138,7 Febrer 1076,1 128,4 Octubre 1994 1028,0 284,0 Setembre 833,9 257,4 Octubre 821,0 313,5 Octubre 786,0 205,6 Setembre 1059,8 384,2 Setembre 1995 919,7 203,9 Desembre 848,3 213,3 Desembre 719,3 167,9 Desembre 1186,2 224,9 Desembre 1996 1073,6 217,9 Gener 1024,0 250,0 Gener 1588,8 288,5 Octubre 1997 633,8 138,7 Juny 992,7 265,5 Juny 1998 755,2 140,2 Agost 612,1 100,5 Agost 674,2 139,6 Desembre 719,3 187,6 Agost 1999 1012,7 187,0 Novembre 755,3 127,5 Maig 763,3 153,8 Novembre 1191,6 270,5 Novembre 2000 790,3 177,2 Desembre 638,8 163,7 Desembre 677,4 128,0 Desembre 1096,6 249,2 Desembre 2001 690,2 161,5 Novembre 493,6 70,5 Gener 523,8 96,1 Gener 739,0 120,0 Gener 2002 1041,5 255,5 Abril 879,4 187,9 Abril 882,2 299,9 Abril 1203,3 243,1 Abril 2003 1006,5 229,8 Octubre 948,6 191,7 Octubre 1024,1 238,0 Octubre 1241,0 279,8 Octubre 2004 774,6 139,0 Desembre 790,6 133,9 Maig 926,0 208,0 Abril 2005 810,6 177,2 Octubre 855,9 212,9 Octubre 828,4 213,1 Octubre 821,2 176,3 Octubre 2006 Número de registres: 21 Número de registres: 30 Número de registres: 22 Número de registres: 21 Número de registres: 43



4. CÀLCUL DE PRECIPITACIONS MÀXIMES DIÀRIES Es calculen les precipitacions màximes diàries per als períodes de retorn de 2, 5, 10, 25, 100 i 500 anys en totes les conques afectades. 4.1. MÀXIMES PRECIPITACIONS DIÀRIES A CADA ESTACIÓ PLUVIOMÈTRICA Per al càlcul de les precipitacions màximes a cada estació pluviomètrica d’afecció sobre la traça s’ha seguit el procés següent:

a) Aplicació de la metodologia de la publicació “Máximas lluvias diarias en la España peninsular”.

La Direcció General de Carreteres del Ministeri de Foment va publicar el 1999 la monografia “Máximas lluvias diarias en la España peninsular”. Aquesta desenvolupa una metodologia que permet obtenir les màximes precipitacions en un lloc determinat d’Espanya partint de les seves coordenades geogràfiques o UTM segons els diferents períodes de retorn. En l’Apèndix núm. 5 d’aquest Annex es calculen, mitjançant aquesta metodologia, les precipitacions màximes diàries per als diferents períodes de retorn. També s’inclou el procés de càlcul emprat i la part del mapa aplicable a la zona d’estudi. El quadre següent recull els resultats obtinguts.

PRECIPITACIÓ MÀXIMA DIÀRIA PER ALS DISTINTS PERÍODES DE TORNADA EN LES ESTACIONS PLUVIOMÉTRICAS SELECCIONADES

METODOLOGIA DE LA PUBLICACIÓ "MÀXIMES PLUGES DIÀRIES EN L'ESPANYA PENINSULAR"

Estació pluviométrica Màxima precipitació Coeficient Precipitació màxima diària Pt (mm)

Codi Nom Coordenades diària anual mitjana de variació T=2 anys T=5 anys T=10 anys T=25 anys T=50 anys T=100 anys T=500 anys

Longitud Latitud Altitud Pm (mm/día) Cv

0 360 Les Planes d'Hostoles 02-33-00E 42-03-00 347 86 0,434 77,0 109,0 132,0 165,0 190,0 218,0 288,0

0 361 A Amer "2" 02-36-03E 42-00-30 182 87 0,440 78,0 110,0 134,0 167,0 194,0 222,0 294,0

0 365 E Sant Martí de Llémena 02-38-48E 42-02-10 256 88 0,445 79,0 112,0 136,0 170,0 198,0 226,0 300,0

0 378 Foncoberta "L'Anglada" 02-47-38E 42-08-39 180 86 0,463 77,0 110,0 135,0 169,0 198,0 228,0 302,0

0 395 Castellfollit de la Roca 02-33-00E 42-13-00 296 94 0,440 85,0 120,0 145,0 180,0 210,0 239,0 317,0



b) Aplicació de les distribucions de Gumbel i SQRT-ET màx en les sèries de màximes precipitacions diàries recollides en aquestes estacions.

Per determinar les precipitacions màximes previsibles per als diferents períodes de retorn, s’han emprat dos tipus de distribució:

- Gumbel

⎟⎟⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛⎟⎠

⎞⎜⎝

⎛α

β-xexp-exp = x)< (XProb =F(x)

paràmetres de l’ajust α, β - SQRT - ET màx

))xexp(- )x+(1K (-exp = x)< (XProb =F(x) αα

paràmetres de l’ajust K, α

Ambdues distribucions són d’ús molt extens per a l’anàlisi estadística de precipitacions. Disposen del

gran avantatge de no necessitar estimar paràmetres regionals de difícil quantificació, necessaris per a

qualsevol altre tipus de distribucions força usuals (GEV, Log Pearson III i TCEV). Aquest fet facilita el

problema, ja que només es necessiten dades locals en lloc de locals i regionals l’homogeneïtat de les

quals és de difícil obtenció.

Amb la distribució de Gumbel, diversos estudis han comprovat que l’extrapolació per períodes de

retorn alts produeix resultats d’inseguretat. Això ha portat a l’aplicació de la distribució SQRT-ET màx

amb què, segons l’estudi realitzat pel CEDEX “Recomendaciones para el cálculo hidrometeorológico

de avenidas”, s’obtenen valors més realistes i sempre més conservadors que els que es dedueixen

mitjançant la llei de Gumbel.

L’Apèndix núm. 6 conté els càlculs corresponents a aquests ajustos i el quadre següent reflecteix el

resum dels resultats.



PRECIPITACIÓ MÀXIMA DIÀRIA PER ALS DISTINTS PERÍODES DE TORNADA

ESTACIONS SELECCIONADES

Estació pluviomètrica Ajustament Precipitació màxima diària Pd (mm)

Codi Nom T=2 anys T=5 anys T=10 anys T=25 anys T=50 anys T=100 anys T=500 anys

Gumbel 86,67 112,07 128,89 150,14 165,91 181,56 217,72

SQRT-ET màx 85,50 110,98 129,50 154,75 174,82 195,85 248,70

0 360 Les Planes d'Hostoles

Diferencies Gumbel - SQRT-ET màx 1,17 1,09 -0,61 -4,61 -8,91 -14,30 -30,98

Valors de càlcul inicials per a

l'estudi hidrològic 86,67 112,07 129,50 154,75 174,82 195,85 248,70

Gumbel 83,38 129,53 160,09 198,70 227,34 255,78 321,48

SQRT-ET màx 80,07 117,17 145,09 184,11 215,75 249,39 335,60

0 361 A Amer "2"

Diferencies Gumbel - SQRT-ET màx 3,30 12,36 15,00 14,59 11,59 6,38 -14,13



Gumbel 104,53 160,08 196,85 243,32 277,79 312,01 391,08

SQRT-ET màx 99,73 150,11 188,30 241,97 285,65 332,23 452,05

0 365 E Sant Martí de Llémena

Diferencies Gumbel - SQRT-ET màx 4,80 9,97 8,55 1,35 -7,86 -20,22 -60,97



Gumbel 83,91 110,43 127,98 150,17 166,62 182,96 220,70

SQRT-ET màx 82,48 110,42 130,92 159,07 181,56 205,24 265,07

0 378 Foncoberta "L'Anglada"

Diferencies Gumbel - SQRT-ET màx 1,43 0,01 -2,93 -8,90 -14,94 -22,28 -44,37



Gumbel 100,85 147,24 177,95 216,76 245,55 274,13 340,17

SQRT-ET màx 96,56 138,39 169,68 213,26 248,47 285,84 381,31

0 395 Castellfollit de la Roca

Diferencies Gumbel - SQRT-ET màx 4,28 8,85 8,27 3,50 -2,92 -11,71 -41,14



Gumbel 91,87 131,87 158,35 191,82 216,64 241,29 298,23

Valors mitjos SQRT-ET màx 88,87 125,41 152,70 190,63 221,25 253,71 336,55

Pd càlcul 91,87 131,87 159,06 194,52 223,57 254,99 336,55



Els valors màxims obtinguts amb els dos ajustos són els que es prenen com a base del càlcul hidrològic.

c) Reajustament dels coeficients de variació obtinguts i aplicació de la metodologia de la publicació del

Ministeri de Foment amb els valors revisats.

Encara que els contrastos locals confirmin amb màxima versemblança la validesa dels valors mitjans P de les

màximes precipitacions diàries, els coeficients de variació poden resultar diferents i exigir, en aquest cas, el

reajust dels coeficients de variació obtinguts del mapa per a cada període de retorn.

En l’Apèndix núm. 7 es desenvolupa el càlcul dels nous coeficients per a cada sèrie de registres en cada estació

pluviomètrica.

A continuació s’inclou un resum dels resultats obtinguts.

PRECIPITACIÓ MÀXIMA DIÀRIA PER ALS DISTINTS PERÍODES DE TORNADA EN LES ESTACIONS PLUVIOMÉTRIQUES SELECCIONADES

REAJUSTAMENT DEL COEFICIENT DE VARIACIÓ

Estació pluviomètrica Dades característiques de la sèrie Precipitació màxima diària Pt (mm)

Codi Nom Coordenades Nombre de Mitjana Desviació Cv Cv Pm T=2 anys T=5 anys T=10 anys T=25 anys T=50 anys T=100 anys T=500 anys

Longitud Latitud registres aritmètica típica revisat taules Kt Pt Kt Pt Kt Pt Kt Pt Kt Pt Kt Pt Kt Pt

mm/dia mm/dia mm/dia mm/dia mm/dia mm/dia mm/dia mm/dia

0 361 A Amer "2" 02-36-03E 42-00-30 30 90,30 44,54 0,493 0,490 87,0 0,887 77,17 1,293 112,49 1,603 139,46 2,022 175,91 2,373 206,45 2,739 238,29 3,677 319,90

0 378 Foncoberta "L'Anglada" 02-47-38E 42-08-39 21 87,60 24,42 0,279 0,300 86,0 0,935 80,41 1,194 102,68 1,377 118,42 1,625 139,75 1,823 156,78 2,022 173,89 2,541 218,53

0 365 E Sant Martí de Llémena 02-38-48E 42-02-10 22 112,40 51,49 0,458 0,460 88,0 0,894 78,67 1,278 112,46 1,564 137,63 1,961 172,57 2,281 200,73 2,632 231,62 3,494 307,47

0 360 Les Planes d'Hostoles 02-33-00E 42-03-00 21 90,20 23,39 0,259 0,300 86,0 0,935 80,41 1,194 102,68 1,377 118,42 1,625 139,75 1,823 156,78 2,022 173,89 2,541 218,53

0 395 Castellfollit de la Roca 02-33-00E 42-13-00 45 108,20 46,62 0,431 0,430 94,0 0,901 84,69 1,263 118,72 1,534 144,20 1,900 178,60 2,205 207,27 2,510 235,94 3,311 311,23



d) Obtenció de les màximes precipitacions inicials de càlcul a cada estació.

Per a obtenir resultats de seguretat durant el càlcul s’adopten, per a cada període de retorn, les precipitacions màximes diàries del valor més alt dels obtinguts segons els diferents mètodes.

PRECIPITACIÓ MÀXIMA DIÀRIA PER ALS DISTINTS PERÍODES DE TORNADA

ESTACIONS PLUVIOMÉTRIQUES SELECCIONADES

Estació pluviomètrica Procés de càlcul Precipitació màxima diària Pt (mm)

Codi Nom T=2 anys T=5 anys T=10 anys T=25 anys T=50 anys T=100 anys T=500 anys

Mapa MºFoment 78,00 110,00 134,00 167,00 194,00 222,00 294,00

Ajustaments probabilístics 83,38 129,53 160,09 198,70 227,34 255,78 335,60

0 361 A Amer "2" Mapa Mº Foment (Cv revisat) 77,17 112,49 139,46 175,91 206,45 238,29 319,90

Valors de càlcul inicial

per a l'estudi hidrològic 83,38 129,53 160,09 198,70 227,34 255,78 335,60

Mapa MºFoment 77,00 110,00 135,00 169,00 198,00 228,00 302,00


0 378 Foncoberta "L'Anglada" Mapa Mº Foment (Cv revisat) 80,41 102,68 118,42 139,75 156,78 173,89 218,53



Mapa MºFoment 79,00 112,00 136,00 170,00 198,00 226,00 300,00


0 365 E Sant Martí de Llémena Mapa Mº Foment (Cv revisat) 78,67 112,46 137,63 172,57 200,73 231,62 307,47



Mapa MºFoment 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00


0 360 Les Planes d'Hostoles Mapa Mº Foment (Cv revisat) 80,41 102,68 118,42 139,75 156,78 173,89 218,53



Mapa MºFoment 85,00 120,00 145,00 180,00 210,00 239,00 317,00


0 395 Castellfollit de la Roca Mapa Mº Foment (Cv revisat) 84,69 118,72 144,20 178,60 207,27 235,94 311,23





4.2. MÀXIMAS PRECIPITACIONS DIÀRIES EN CADA CONCA VESSANT

L’obtenció de les màximes precipitacions diàries a cada conca vessant es calculen de la manera següent:

a) Assignació de precipitació mitjana màxima a cada conca mitjançant l’aplicació del mètode dels

polígons de Thiessen a les precipitacions obtingudes al punt anterior per a cada estació

pluviomètrica.

Les làmines núm. 1 i 2 reflecteixen la definició dels polígons.

Els resultats obtinguts són:



CÀLCUL DE LA PRECIPITACIÓ MITJA EN LA CONCA PEL MÈTODE DELS POLÍGONS DE THIESSEN

Conca Superfície Estació pluviomètrica Superfície Precipitació Pd (mm) vessant de conca de polígon

S Si T=2 anys T=5 anys T=10 anys T=25 anys T=50 anys T=100 anys T=500 anys Km2 Km2

E1R2 0,013 Foncoberta 0,013 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E2R1 0,001 Foncoberta 0,001 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E2R2 0,002 Foncoberta 0,002 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E2E1-D 0,001 Foncoberta 0,001 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E2E1-E 0,002 Foncoberta 0,002 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E2E2 0,153 Foncoberta 0,153 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 VC1.8-1 0,050 Foncoberta 0,050 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 VC1.8-2 0,018 Foncoberta 0,018 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 1.9 0,003 Foncoberta 0,003 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 2.3 0,003 Foncoberta 0,003 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 2.8 0,005 Foncoberta 0,005 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 3.1 0,059 Foncoberta 0,059 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E3R1 0,003 Foncoberta 0,003 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E3R2-1 0,001 Foncoberta 0,001 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E3R2-2 0,002 Foncoberta 0,002 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E3R3 0,002 Foncoberta 0,002 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E3R4 0,001 Foncoberta 0,001 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 VC4.9 0,059 Foncoberta 0,059 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 5.7 0,045 Foncoberta 0,045 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 5.9 0,005 Foncoberta 0,005 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E4VE 0,003 Foncoberta 0,003 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E4R2 0,002 Foncoberta 0,002 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E4R3 0,005 Foncoberta 0,005 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E4R4 0,003 Foncoberta 0,003 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 6.5 0,040 Foncoberta 0,040 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 VC6.8-1 0,241 Foncoberta 0,241 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 VC6.8-2 0,010 Foncoberta 0,010 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 7.0 0,686 Foncoberta 0,686 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 7.3 0,110 Foncoberta 0,110 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 7.8 0,160 Foncoberta 0,160 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 8.0 0,112 Foncoberta 0,112 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 VC8.3-1 0,035 Foncoberta 0,035 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 VC8.3-2 0,055 Foncoberta 0,055 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 VC8.3-3 0,018 Foncoberta 0,018 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 8.4 0,407 Foncoberta 0,407 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E5VE-1 0,001 Foncoberta 0,001 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E5VE-2 0,006 Foncoberta 0,006 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E5R2 0,003 Foncoberta 0,003 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E5R3 0,002 Foncoberta 0,002 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E5E2-1 0,005 Foncoberta 0,005 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E5E2-2 1,040 Foncoberta 1,040 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 9.1 2,885 Foncoberta 2,885 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 VC9.2-1 0,023 Foncoberta 0,023 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 VC9.2-2 0,212 Foncoberta 0,212 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 9.3 0,158 Foncoberta 0,158 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 9.5 0,032 Foncoberta 0,032 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 10.00 0,002 Foncoberta 0,002 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 10.01 0,054 Foncoberta 0,054 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 10.07 0,013 Foncoberta 0,013 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 10.4 0,186 Foncoberta 0,186 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E6E1 0,039 Foncoberta 0,039 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E6R2 0,0004 Foncoberta 0,0004 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 10.8 0,038 Foncoberta 0,038 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 VC10.3D-1 0,023 Foncoberta 0,023 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00



CÀLCUL DE LA PRECIPITACIÓ MITJA EN LA CONCA PEL MÈTODE DELS POLÍGONS DE THIESSEN

Conca Superfície Estació pluviomètrica Superfície Precipitació Pd (mm) vessant de conca de polígon

S Si T=2 anys T=5 anys T=10 anys T=25 anys T=50 anys T=100 anys T=500 anys Km2 Km2

VC10.3D-2 0,007 Foncoberta 0,007 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 VC10.3D-3 0,030 Foncoberta 0,030 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 VC10.3D-4 0,010 Foncoberta 0,010 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 VC10.3D-5 4,356 Foncoberta 4,356 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 11.6 0,039 Foncoberta 0,039 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 12.0 0,004 Foncoberta 0,004 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 VC12.3 0,032 Foncoberta 0,032 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 12.3 0,064 Foncoberta 0,064 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 12.4 0,018 Foncoberta 0,018 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 12.8 0,083 Foncoberta 0,083 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 12.9 0,169 Foncoberta 0,169 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E7R1 0,087 Foncoberta 0,087 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E7R2 0,173 Foncoberta 0,173 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E7R3 0,005 Foncoberta 0,005 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E7R4 0,081 Foncoberta 0,081 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E7E1-1 0,023 Foncoberta 0,023 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E7E1-2 0,165 Foncoberta 0,165 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E7E2-1 0,028 Foncoberta 0,028 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E7E2-2 0,093 Foncoberta 0,093 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E7G1 0,009 Foncoberta 0,009 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 13.2 0,085 Foncoberta 0,085 Precipitació Pd (mm) 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00



Per a les conques de magnitud petita, estudiades pel mètode racional, l’estació pluviomètrica d’afecció és la 0378 a Foncoberta “L’Anglada” b. Aplicació de la metodologia de la publicació “Máximas lluvias diarias en la España peninsular” en el centre de gravetat de les conques vessants.

L’Apèndix núm. 5 mostra la metodologia emprada. Els resultats obtinguts són:

PRECIPITACIÓ MÀXIMA DIÀRIA PER ALS DISTINTS PERÍODES DE TORNADA EN LES CONQUES VESSANTS ESTUDIADES METODOLOGIA DE LA PUBLICACIÓ "MÀXIMES PLUGES DIÀRIES EN L'ESPANYA PENINSULAR"

Conca vessant Máx.precip. Coeficient Precipitació màxima diària Pt (mm)

Conca Centre de gravetat diària anual de variació Longitud Latitud Fus mitjana T=2 anys T=5 anys T=10 anys T=25 anys T=50 anys T=100 anys T=500 anys Pm Cv mm/dia

E1R2 483139 4661818 31 87 0,462 78,0 111,0 136,0 171,0 200,0 229,0 306,0 E2R1 483269 4661514 31 87 0,462 78,0 111,0 136,0 171,0 200,0 229,0 306,0 E2R2 483270 4661562 31 87 0,462 78,0 111,0 136,0 171,0 200,0 229,0 306,0 E2E1-D 483240 4661568 31 87 0,462 78,0 111,0 136,0 171,0 200,0 229,0 306,0 E2E1-E 483222 4661651 31 87 0,462 78,0 111,0 136,0 171,0 200,0 229,0 306,0 E2E2 483253 4661997 31 87 0,462 78,0 111,0 136,0 171,0 200,0 229,0 306,0 VC1.8-1 482869 4662215 31 87 0,462 78,0 111,0 136,0 171,0 200,0 229,0 306,0 VC1.8-2 482950 4662092 31 87 0,462 78,0 111,0 136,0 171,0 200,0 229,0 306,0 1.9 483066 4662215 31 87 0,462 78,0 111,0 136,0 171,0 200,0 229,0 306,0 2.3 482886 4662419 31 87 0,462 78,0 111,0 136,0 171,0 200,0 229,0 306,0 2.8 482535 4663004 31 87 0,462 78,0 111,0 136,0 171,0 200,0 229,0 306,0 3.1 482412 4663180 31 87 0,462 78,0 111,0 136,0 171,0 200,0 229,0 306,0 E3R1 482384 4663482 31 87 0,460 78,0 111,0 136,0 170,0 198,0 229,0 304,0 E3R2-1 482328 4663586 31 87 0,460 78,0 111,0 136,0 170,0 198,0 229,0 304,0 E3R2-2 482272 482272 31 87 0,460 78,0 111,0 136,0 170,0 198,0 229,0 304,0 E3R3 482263 4663614 31 87 0,460 78,0 111,0 136,0 170,0 198,0 229,0 304,0 E3R4 482326 4663502 31 87 0,460 78,0 111,0 136,0 170,0 198,0 229,0 304,0 VC4.9 481395 4665016 31 87 0,461 78,0 111,0 136,0 171,0 198,0 229,0 306,0 5.7 480969 4665253 31 87 0,461 78,0 111,0 136,0 171,0 198,0 229,0 306,0 E4VE 480700 4665559 31 87 0,461 78,0 111,0 136,0 171,0 198,0 229,0 306,0 E4R2 480594 4665687 31 87 0,461 78,0 111,0 136,0 171,0 198,0 229,0 306,0 E4R3 480576 4665637 31 87 0,461 78,0 111,0 136,0 171,0 198,0 229,0 306,0 E4R4 480658 4665533 31 87 0,461 78,0 111,0 136,0 171,0 198,0 229,0 306,0 6.5 480452 4665719 31 88 0,549 79,0 113,0 137,0 172,0 200,0 231,0 308,0 VC6.8-1 480179 4665975 31 88 0,549 79,0 113,0 137,0 172,0 200,0 231,0 308,0 VC6.8-2 480579 4666175 31 88 0,549 79,0 113,0 137,0 172,0 200,0 231,0 308,0 7.0 480027 4666141 31 88 0,549 79,0 113,0 137,0 172,0 200,0 231,0 308,0 7.3 480283 4666655 31 87 0,461 78,0 111,0 136,0 171,0 198,0 229,0 306,0 7.8 479915 4666669 31 88 0,549 79,0 113,0 137,0 172,0 200,0 231,0 308,0 8.0 479734 4666687 31 88 0,549 79,0 113,0 137,0 172,0 200,0 231,0 308,0 VC8.3-1 479744 4666955 31 88 0,549 79,0 113,0 137,0 172,0 200,0 231,0 308,0 VC8.3-2 479615 4666876 31 88 0,459 79,0 113,0 137,0 172,0 200,0 231,0 308,0 VC8.3-3 479728 4667142 31 88 0,549 79,0 113,0 137,0 172,0 200,0 231,0 308,0 8.4 479406 4666767 31 88 0,549 79,0 113,0 137,0 172,0 200,0 231,0 308,0 E5VE-1 479335 4667235 31 88 0,459 79,0 113,0 137,0 172,0 200,0 231,0 308,0 E5VE-2 479417 4667245 31 88 0,459 79,0 113,0 137,0 172,0 200,0 231,0 308,0 E5R2 479299 4667342 31 88 0,459 79,0 113,0 137,0 172,0 200,0 231,0 308,0 E5R3 479249 4667314 31 88 0,459 79,0 113,0 137,0 172,0 200,0 231,0 308,0 E5E2-1 479281 4667395 31 88 0,459 79,0 113,0 137,0 172,0 200,0 231,0 308,0 E5E2-2 479499 4667163 31 88 0,459 79,0 113,0 137,0 172,0 200,0 231,0 308,0 9.1 478914 4667033 31 88 0,459 79,0 113,0 137,0 172,0 200,0 231,0 308,0 VC9.2-1 478793 4667659 31 88 0,459 79,0 113,0 137,0 172,0 200,0 231,0 308,0 VC9.2-2 478669 4667906 31 88 0,459 79,0 113,0 137,0 172,0 200,0 231,0 308,0 9.3 478614 4667887 31 88 0,460 79,0 113,0 138,0 172,0 200,0 231,0 308,0



PRECIPITACIÓ MÀXIMA DIÀRIA PER ALS DISTINTS PERÍODES DE TORNADA EN LES CONQUES VESSANTS ESTUDIADES METODOLOGIA DE LA PUBLICACIÓ "MÀXIMES PLUGES DIÀRIES EN L'ESPANYA PENINSULAR"

Conca vessant Máx.precip. Coeficient Precipitació màxima diària Pt (mm)

Conca Centre de gravetat diària anual de variació Longitud Latitud Fus mitjana T=2 anys T=5 anys T=10 anys T=25 anys T=50 anys T=100 anys T=500 anys Pm Cv mm/dia

9.5 478718 4668039 31 88 0,460 79,0 113,0 138,0 172,0 200,0 231,0 308,0 10.00 478662 4668357 31 88 0,460 79,0 113,0 138,0 172,0 200,0 231,0 308,0 10.01 478591 4668244 31 88 0,460 79,0 113,0 138,0 172,0 200,0 231,0 308,0 10.07 478525 4668391 31 88 0,460 79,0 113,0 138,0 172,0 200,0 231,0 308,0 10.4 478707 4668662 31 88 0,460 79,0 113,0 138,0 172,0 200,0 231,0 308,0 E6E1 478786 4668838 31 88 0,460 79,0 113,0 138,0 172,0 200,0 231,0 308,0 E6R2 478576 4668916 31 88 0,460 79,0 113,0 138,0 172,0 200,0 231,0 308,0 10.8 478601 4669060 31 88 0,460 79,0 113,0 138,0 172,0 200,0 231,0 308,0 VC10.3D-1 478781 4668888 31 88 0,460 79,0 113,0 138,0 172,0 200,0 231,0 308,0 VC10.3D-2 478648 4668957 31 88 0,460 79,0 113,0 138,0 172,0 200,0 231,0 308,0 VC10.3D-3 478594 4669100 31 88 0,460 79,0 113,0 138,0 172,0 200,0 231,0 308,0 VC10.3D-4 478535 4669262 31 88 0,460 79,0 113,0 138,0 172,0 200,0 231,0 308,0 VC10.3D-5 478959 4667518 31 88 0,460 79,0 113,0 138,0 172,0 200,0 231,0 308,0 11.6 478229 4670074 31 88 0,460 79,0 113,0 138,0 172,0 200,0 231,0 308,0 12.0 478117 4670372 31 87 0,460 78,0 111,0 136,0 170,0 198,0 229,0 304,0 VC12.3 478058 4670589 31 87 0,460 78,0 111,0 136,0 170,0 198,0 229,0 304,0 12.3 478095 4670560 31 87 0,460 78,0 111,0 136,0 170,0 198,0 229,0 304,0 12.4 478094 4670739 31 87 0,460 78,0 111,0 136,0 170,0 198,0 229,0 304,0 12.8 477973 4670903 31 87 0,460 78,0 111,0 136,0 170,0 198,0 229,0 304,0 12.9 477735 4671027 31 89 0,458 80,0 114,0 139,0 174,0 202,0 233,0 310,0 E7R1 478026 4671117 31 87 0,460 78,0 111,0 136,0 170,0 198,0 229,0 304,0 E7R2 477745 4671043 31 89 0,458 80,0 114,0 139,0 174,0 202,0 233,0 310,0 E7R3 477860 4671180 31 89 0,458 80,0 114,0 139,0 174,0 202,0 233,0 310,0 E7R4 477975 4670896 31 87 0,460 78,0 111,0 136,0 170,0 198,0 229,0 304,0 E7E1-1 477846 4671101 31 89 0,458 80,0 114,0 139,0 174,0 202,0 233,0 310,0 E7E1-2 477732 4671024 31 89 0,458 80,0 114,0 139,0 174,0 202,0 233,0 310,0 E7E2-1 478142 4670772 31 87 0,460 78,0 111,0 136,0 170,0 198,0 229,0 304,0 E7E2-2 477498 4670934 31 87 0,460 78,0 111,0 136,0 170,0 198,0 229,0 304,0 E7G1 477872 4671047 31 89 0,458 80,0 114,0 139,0 174,0 202,0 233,0 310,0 13.2 477519 4671357 31 89 0,458 80,0 114,0 139,0 174,0 202,0 233,0 310,0



4.3. PRECIPITACIONES MÀXIMES DIARIES DE DISSENY En aquest apartat es porta a terme el contrast entre els resultats obtinguts per a cada conca vessant

mitjançant els dos mètodes aplicats. S’hi han pres com a valors finals de càlcul els de major magnitud per a

cada període de retorn, per obtenir sempre valors de seguretat.

Els valors obtinguts, com a mitjanes de valors puntuals, han de ser corregits per a tenir en compte l’efecte

reductor que produeix la no-simultaneïtat de la pluja amb idèntic període de retorn en una àrea determinada.

Aquesta correcció sol ser tractada amb un factor reductor KA, segons la publicació citada del CEDEX s’estima

com a:

Si S > Km2 ................15

Alog1K 10

A −=

Si S ≤ 1 Km2................KA = 1 Sent:

KA = Coeficient adimensional minorador de la precipitació diària Pd S = Superfície de la conca, en Km2

El valor de la precipitació diària de càlcul és, per tant, el valor de Pd: Pd’ = KA x Pd

En la taula següent s’apliquen els criteris abans definits i s’obtenen les precipitacions màximes diàries

definitives de càlcul per a cada període de retorn, a aplicar en cada conca per calcular-ne el cabal.



CONTRAST DE PRECIPITACIONS MÀXIMES DIÀRIES OBTINGUDES SEGONS DIFERENTS METODOLOGIAS EN LES CONQUES VESSANTS AL TRAÇAT OBTENCIÓ DE PRECIPITACIONS DE CÀLCUL

Definició de conca vessant Mètode de càlcul Precipitacions màximes diàries ( mm/dia ) Precipitacions màximes diàries de càlcul ( mm/dia ) Conca Eix Sentit del P.K. Àrea KA vessant corrent tàlveg Km2 T=2 anys T=5 anys T=10 anys T=25 anys T=50 anys T=100 anys T=500 anys T=2 anys T=5 anys T=10 anys T=25 anys T=50 anys T=100 anys T=500 anys

Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E1R2 Enllaç 1. Ramal 2 De dreta a esquerra 0+786 0,013 Mapa Mº de Foment 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 Precipitacions de càlcul 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 1,000 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E2R1 Enllaç 2. Ramal 1 D'esquerra a dreta 1+170 0,001 Mapa Mº de Foment 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 Precipitacions de càlcul 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 1,000 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E2R2 Enllaç 2. Ramal 2 De dreta a esquerra 0+066 0,002 Mapa Mº de Foment 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 Precipitacions de càlcul 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 1,000 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E2E1-D Enllaç 2. Eix 1 De dreta a esquerra 0+067 0,001 Mapa Mº de Foment 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 Precipitacions de càlcul 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 1,000 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E2E1-E Enllaç 2. Eix 1 D'esquerra a dreta 0+076 0,002 Mapa Mº de Foment 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 Precipitacions de càlcul 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 1,000 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E2E2 Enllaç 2. Eix 2 D'esquerra a dreta 0+105 0,153 Mapa Mº de Foment 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 Precipitacions de càlcul 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 1,000 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 VC1.8-1 Variant de camí 1.8 PS D'esquerra a dreta 0+000 0,050 Mapa Mº de Foment 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 Precipitacions de càlcul 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 1,000 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 VC1.8-2 Variant de camí 1.8 PS De dreta a esquerra 0+075 0,018 Mapa Mº de Foment 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 Precipitacions de càlcul 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 1,000 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 1.9 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 1+900 0,003 Mapa Mº de Foment 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 Precipitacions de càlcul 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 1,000 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 2.3 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 2+300 0,003 Mapa Mº de Foment 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 Precipitacions de càlcul 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 1,000 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 2.8 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 2+877 0,005 Mapa Mº de Foment 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 Precipitacions de càlcul 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 1,000 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 3.1 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 3+146 0,059 Mapa Mº de Foment 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 Precipitacions de càlcul 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 1,000 78,00 111,00 136,00 171,00 200,00 229,00 306,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E3R1 Enllaç 3. Ramal 1 Lateral dreta 3+468 0,003 Mapa Mº de Foment 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 Precipitacions de càlcul 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 1,000 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E3R2-1 Enllaç 3. Ramal 2 Lateral dreta 0+000 0,001 Mapa Mº de Foment 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 Precipitacions de càlcul 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 1,000 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00




Definició de conca vessant Mètode de càlcul Precipitacions màximes diàries ( mm/dia ) Precipitacions màximes diàries de càlcul ( mm/dia ) Conca Eix Sentit del P.K. Àrea KA vessant corrent tàlveg Km2 T=2 anys T=5 anys T=10 anys T=25 anys T=50 anys T=100 anys T=500 anys T=2 anys T=5 anys T=10 anys T=25 anys T=50 anys T=100 anys T=500 anys Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E3R2-2 Enllaç 3. Ramal 2 Lateral dreta 0+102 0,002 Mapa Mº de Foment 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 Precipitacions de càlcul 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 1,000 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E3R3 Enllaç 3. Ramal 3 Lateral esquerra 3+597 0,002 Mapa Mº de Foment 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 Precipitacions de càlcul 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 1,000 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E3R4 Enllaç 3. Ramal 4 Lateral esquerra 3+460 0,001 Mapa Mº de Foment 78,00 111,00 136,00 171,00 198,00 229,00 306,00 Precipitacions de càlcul 78,00 111,00 136,00 171,00 198,00 229,00 306,00 1,000 78,00 111,00 136,00 171,00 198,00 229,00 306,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 VC4.9 Variant de camí 4.9 PI D'esquerra a dreta 0+294 0,059 Mapa Mº de Foment 78,00 111,00 136,00 171,00 198,00 229,00 306,00 Precipitacions de càlcul 78,00 111,00 136,00 171,00 198,00 229,00 306,00 1,000 78,00 111,00 136,00 171,00 198,00 229,00 306,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 5.7 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 5+710 0,045 Mapa Mº de Foment 78,00 111,00 136,00 171,00 198,00 229,00 306,00 Precipitacions de càlcul 78,00 111,00 136,00 171,00 198,00 229,00 306,00 1,000 78,00 111,00 136,00 171,00 198,00 229,00 306,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E4VE Enllaç 4. Via de enllaç Lateral dreta 0+260 0,003 Mapa Mº de Foment 78,00 111,00 136,00 171,00 198,00 229,00 306,00 Precipitacions de càlcul 78,00 111,00 136,00 171,00 198,00 229,00 306,00 1,000 78,00 111,00 136,00 171,00 198,00 229,00 306,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E4R2 Enllaç 4. Ramal 2 Lateral dreta 0+200 0,002 Mapa Mº de Foment 78,00 111,00 136,00 171,00 198,00 229,00 306,00 Precipitacions de càlcul 78,00 111,00 136,00 171,00 198,00 229,00 306,00 1,000 78,00 111,00 136,00 171,00 198,00 229,00 306,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E4R3 Enllaç 4. Ramal 3 Lateral esquerra 6+230 0,005 Mapa Mº de Foment 78,00 111,00 136,00 171,00 198,00 229,00 306,00 Precipitacions de càlcul 78,00 111,00 136,00 171,00 198,00 229,00 306,00 1,000 78,00 111,00 136,00 171,00 198,00 229,00 306,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E4R4 Enllaç 4. Ramal 4 Lateral esquerra 6+180 0,003 Mapa Mº de Foment 78,00 111,00 136,00 171,00 198,00 229,00 306,00 Precipitacions de càlcul 78,00 111,00 136,00 171,00 198,00 229,00 306,00 1,000 78,00 111,00 136,00 171,00 198,00 229,00 306,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 6.5 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 6+548 0,040 Mapa Mº de Foment 78,00 111,00 136,00 171,00 198,00 229,00 306,00 Precipitacions de càlcul 78,00 111,00 136,00 171,00 198,00 229,00 306,00 1,000 78,00 111,00 136,00 171,00 198,00 229,00 306,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 VC6.8-1 Variant de camí 6.8 PS De dreta a esquerra 0+095 0,241 Mapa Mº de Foment 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Precipitacions de càlcul 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 1,000 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 VC6.8-2 Variant de camí 6.8 PS De dreta a esquerra 0+230 0,010 Mapa Mº de Foment 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Precipitacions de càlcul 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 1,000 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 7.0 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 7+000 0,686 Mapa Mº de Foment 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Precipitacions de càlcul 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 1,000 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 7.3 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 7+380 0,110 Mapa Mº de Foment 78,00 111,00 136,00 171,00 198,00 229,00 306,00 Precipitacions de càlcul 78,00 111,00 136,00 171,00 198,00 229,00 306,00 1,000 78,00 111,00 136,00 171,00 198,00 229,00 306,00




Definició de conca vessant Mètode de càlcul Precipitacions màximes diàries ( mm/dia ) Precipitacions màximes diàries de càlcul ( mm/dia ) Conca Eix Sentit del P.K. Àrea KA vessant corrent tàlveg Km2 T=2 anys T=5 anys T=10 anys T=25 anys T=50 anys T=100 anys T=500 anys T=2 anys T=5 anys T=10 anys T=25 anys T=50 anys T=100 anys T=500 anys Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 7.8 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 7+800 0,160 Mapa Mº de Foment 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Precipitacions de càlcul 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 1,000 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 8.0 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 8+060 0,112 Mapa Mº de Foment 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Precipitacions de càlcul 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 1,000 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 VC8.3-1 Variant de camí 8.3 PS De dreta a esquerra 0+044 0,035 Mapa Mº de Foment 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Precipitacions de càlcul 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 1,000 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 VC8.3-2 Variant de camí 8.3 PS De dreta a esquerra 0+100 0,055 Mapa Mº de Foment 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Precipitacions de càlcul 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 1,000 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 VC8.3-3 Variant de camí 8.3 PS De dreta a esquerra 0+158 0,018 Mapa Mº de Foment 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Precipitacions de càlcul 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 1,000 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 8.4 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 8+460 0,407 Mapa Mº de Foment 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Precipitacions de càlcul 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 1,000 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E5VE-1 Enllaç 5. Via de enllaç De dreta a esquerra 0+016 0,001 Mapa Mº de Foment 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Precipitacions de càlcul 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 1,000 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E5VE-2 Enllaç 5. Via de enllaç De dreta a esquerra 0+078 0,006 Mapa Mº de Foment 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Precipitacions de càlcul 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 1,000 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E5R2 Enllaç 5. Ramal 2 D'esquerra a dreta 0+081 0,003 Mapa Mº de Foment 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Precipitacions de càlcul 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 1,000 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E5R3 Enllaç 5. Ramal 3 D'esquerra a dreta 0+246 0,002 Mapa Mº de Foment 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Precipitacions de càlcul 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 1,000 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E5E2-1 Enllaç 5. Eix 2 D'esquerra a dreta 0+205 0,005 Mapa Mº de Foment 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Precipitacions de càlcul 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 1,000 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E5E2-2 Enllaç 5. Eix 2 De dreta a esquerra 0+205 1,040 Mapa Mº de Foment 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Precipitacions de càlcul 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 0,999 78,92 112,89 136,86 171,83 199,80 230,77 307,69 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 9.1 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 9+102 2,885 Mapa Mº de Foment 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Precipitacions de càlcul 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 0,969 76,55 109,50 132,75 166,67 193,80 223,84 298,45 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 VC9.2-1 Variant de camí 9.2 PS D'esquerra a dreta 0+095 0,023 Mapa Mº de Foment 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Precipitacions de càlcul 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 1,000 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00





Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 VC9.2-2 Variant de camí 9.2 PS D'esquerra a dreta 0+220 0,212 Mapa Mº de Foment 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Precipitacions de càlcul 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 1,000 79,00 113,00 137,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 9.3 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 9+310 0,158 Mapa Mº de Foment 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Precipitacions de càlcul 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 1,000 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 9.5 Tronc d'autovia Embocadura de túnel 9+525 0,032 Mapa Mº de Foment 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Precipitacions de càlcul 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 1,000 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 10.00 Tronc d'autovia De dreta a esquerra 10+012 0,002 Mapa Mº de Foment 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Precipitacions de càlcul 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 1,000 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 10.01 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 10+021 0,054 Mapa Mº de Foment 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Precipitacions de càlcul 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 1,000 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 10.07 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 10+070 0,013 Mapa Mº de Foment 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Precipitacions de càlcul 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 1,000 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 10.4 Tronc d'autovia De dreta a esquerra 10+414 0,186 Mapa Mº de Foment 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Precipitacions de càlcul 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 1,000 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E6E1 Enllaç 6. Eix 1 De dreta a esquerra 0+146 0,039 Mapa Mº de Foment 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Precipitacions de càlcul 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 1,000 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E6R2 Enllaç 6. Ramal 2 D'esquerra a dreta 0+356 0,000 Mapa Mº de Foment 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Precipitacions de càlcul 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 1,000 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 10.8 Tronc d'autovia De dreta a esquerra 10+814 0,038 Mapa Mº de Foment 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Precipitacions de càlcul 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 1,000 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 VC10.3D-1 Variant de carretera 10.3 D De dreta a esquerra 0+116 0,023 Mapa Mº de Foment 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Precipitacions de càlcul 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 1,000 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 VC10.3D-2 Variant de carretera 10.3 D De dreta a esquerra 0+255 0,007 Mapa Mº de Foment 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Precipitacions de càlcul 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 1,000 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 VC10.3D-3 Variant de carretera 10.3 D De dreta a esquerra 0+507 0,030 Mapa Mº de Foment 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Precipitacions de càlcul 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 1,000 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 VC10.3D-4 Variant de carretera 10.3 D De dreta a esquerra 0+598 0,010 Mapa Mº de Foment 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Precipitacions de càlcul 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 1,000 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00





Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 VC10.3D-5 Variant de carretera 10.3 D Lateral dreta 0+674 4,356 Mapa Mº de Foment 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Precipitacions de càlcul 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 0,957 75,60 108,14 132,07 164,60 191,40 221,07 294,76 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 11.6 Tronc d'autovia Embocadura de túnel 11+605 0,039 Mapa Mº de Foment 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Precipitacions de càlcul 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 1,000 79,00 113,00 138,00 172,00 200,00 231,00 308,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 12.0 Tronc d'autovia Embocadura de túnel 12+051 0,004 Mapa Mº de Foment 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 Precipitacions de càlcul 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 1,000 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 VC12.3 Variant de camí 12.3 D'esquerra a dreta 0+026 0,032 Mapa Mº de Foment 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 Precipitacions de càlcul 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 1,000 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 12.3 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 12+346 0,064 Mapa Mº de Foment 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 Precipitacions de càlcul 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 1,000 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 12.4 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 12+480 0,018 Mapa Mº de Foment 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 Precipitacions de càlcul 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 1,000 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 12.8 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 12+860 0,083 Mapa Mº de Foment 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 Precipitacions de càlcul 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 1,000 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 12.9 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 13+060 0,169 Mapa Mº de Foment 80,00 114,00 139,00 174,00 202,00 233,00 310,00 Precipitacions de càlcul 80,00 114,00 139,00 174,00 202,00 233,00 310,00 1,000 80,00 114,00 139,00 174,00 202,00 233,00 310,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E7R1 Enllaç 7. Ramal 1 D'esquerra a dreta 0+200 0,087 Mapa Mº de Foment 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 Precipitacions de càlcul 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 1,000 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E7R2 Enllaç 7. Ramal 2 D'esquerra a dreta 0+160 0,173 Mapa Mº de Foment 80,00 114,00 139,00 174,00 202,00 233,00 310,00 Precipitacions de càlcul 80,00 114,00 139,00 174,00 202,00 233,00 310,00 1,000 80,00 114,00 139,00 174,00 202,00 233,00 310,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E7R3 Enllaç 7. Ramal 3 De dreta a esquerra 0+080 0,005 Mapa Mº de Foment 80,00 114,00 139,00 174,00 202,00 233,00 310,00 Precipitacions de càlcul 80,00 114,00 139,00 174,00 202,00 233,00 310,00 1,000 80,00 114,00 139,00 174,00 202,00 233,00 310,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E7R4 Enllaç 7. Ramal 4 De dreta a esquerra 0+172 0,081 Mapa Mº de Foment 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 Precipitacions de càlcul 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 1,000 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E7E1-1 Enllaç 7. Eix 1 D'esquerra a dreta 0+080 0,023 Mapa Mº de Foment 80,00 114,00 139,00 174,00 202,00 233,00 310,00 Precipitacions de càlcul 80,00 114,00 139,00 174,00 202,00 233,00 310,00 1,000 80,00 114,00 139,00 174,00 202,00 233,00 310,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E7E1-2 Enllaç 7. Eix 1 D'esquerra a dreta 0+230 0,165 Mapa Mº de Foment 80,00 114,00 139,00 174,00 202,00 233,00 310,00 Precipitacions de càlcul 80,00 114,00 139,00 174,00 202,00 233,00 310,00 1,000 80,00 114,00 139,00 174,00 202,00 233,00 310,00




Definició de conca vessant Mètode de càlcul Precipitacions màximes diàries ( mm/dia ) Precipitacions màximes diàries de càlcul ( mm/dia ) Conca Eix Sentit del P.K. Àrea KA vessant corrent tàlveg Km2 T=2 anys T=5 anys T=10 anys T=25 anys T=50 anys T=100 anys T=500 anys T=2 anys T=5 anys T=10 anys T=25 anys T=50 anys T=100 anys T=500 anys Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E7E2-1 Enllaç 7. Eix 2 D'esquerra a dreta 0+030 0,028 Mapa Mº de Foment 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 Precipitacions de càlcul 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 1,000 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E7E2-2 Enllaç 7. Eix 2 D'esquerra a dreta 0+260 0,093 Mapa Mº de Foment 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 Precipitacions de càlcul 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 1,000 78,00 111,00 136,00 170,00 198,00 229,00 304,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 E7G1 Enllaç 7. Glorieta 1 De dreta a esquerra 0+045 0,009 Mapa Mº de Foment 80,00 114,00 139,00 174,00 202,00 233,00 310,00 Precipitacions de càlcul 80,00 114,00 139,00 174,00 202,00 233,00 310,00 1,000 80,00 114,00 139,00 174,00 202,00 233,00 310,00 Polígons de Thiessen 77,00 109,00 132,00 165,00 190,00 218,00 288,00 13.2 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 13+200 0,085 Mapa Mº de Foment 80,00 114,00 139,00 174,00 202,00 233,00 310,00 Precipitacions de càlcul 80,00 114,00 139,00 174,00 202,00 233,00 310,00 1,000 80,00 114,00 139,00 174,00 202,00 233,00 310,00



5. CÀLCUL DE CABALS DE DISSENY EN CADA UNA DE LES CONQUES VESSANTS 5.1. PERÍODES DE RETORN Es calculen els cabals per als períodes de retorn de 2, 5, 10, 25, 100 i 500 anys a totes les conques afectades. De conformitat amb el que apareix indicat en la Guía Tècnica de l’ACA per al càlcul total de disseny de totes les infraestructures de caràcter permanent que interfereixen en els cursos fluvials, el període de retorn de la pluja considerat serà de T=500 anys. El càlcul del drenatge longitudinal s’efectuarà per a un període de retorn de 25 anys. 5.2. MÈTODE RACIONAL MODIFICAT Per portar a terme el càlcul de cabals de les conques interceptades pel traçat s’ha seguit el mètode proposat a la publicació del CEDEX “Recomendaciones para el cálculo hidrometeorológico de avenidas” i a la Guía Tècnica de l’ACA “Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”. L’Agència Catalana de l’Aigua limita l’aplicació d’aquesta metodologia per a una superfície de conca menor de 1000 km2, conques predominantment rurals i temps de concentració compresos entre 0,25 i 24 hores. A continuació s’inclou una breu descripció del mètode aplicat: Aquest mètode parteix bàsicament de les mateixes hipòtesis que el clàssic mètode racional, però inclou un factor corrector d’uniformitat que preveu la repartició temporal del xàfec, la duració total del qual es considera equivalent al temps de concentració, tal com ho estableix també la fórmula racional clàssica. La hipòtesi de pluja neta constant que aquesta estableix no és real, i en la pràctica existeixen variacions en la seva repartició temporal que afavoreixen el desenvolupament dels cabals punta. Això complica el problema d’obtenció d’una fórmula simple per a l’anàlisi dels cabals punta. Malgrat això, aquest mètode reflexa globalment la variació de la pluja neta dintre de la duració del temps de concentració, i refereix els cabals punta determinats considerant aquesta variació en els cabals homòlegs calculats amb pluja neta constant. D’aquesta manera, si es denomina K al quocient entre els dos, sorgeix la llei:

Q CIA K=3 6,

sent: Q : cabal punta, en m3/s I : màxima intensitat mitjana en l’interval de temps igual al temps de concentració en mm/h A : superfície de la conca en, km2 C : coeficient d’escolament de l’interval on es produeix I K : coeficient d’uniformitat

El valor de K depèn fonamentalment del temps de concentració, encara que pot variar d’uns episodis a d’altres. En la pràctica, per a la seva avaluació, aquest mètode proposa rebutjar la influència de la resta de variables (torrencialitat, característiques físiques de la conca, etc.) i definir-lo únicament d’acord amb el temps de concentració, mitjançant l’expressió:

K TcTc

= ++

114

125

125

,

,

Obtinguda mitjançant comprovacions empíriques realitzades en diverses estacions de cabals i d’acord amb les conclusions deduïdes de les anàlisis teòriques desenvolupades mitjançant altres mètodes hidrometeorològics. Intensitat de pluja La intensitat de la pluja I a considerar pel càlcul del cabal segons la fórmula proposada, fa referència a un valor mitjà al llarg de l’interval de duració igual al temps de concentració. Per a l’estimació, aquest mètode proposa les mateixes fórmules i corbes de la Instrucció 5.2-I.C., considerant, però, que la precipitació mitjana diària ha estat corregida segons el factor de repartició arenal, ja descrit en l’apartat anterior (KA). Les expressions per a calcular-les són:

ItId

IId

t

= ⎛⎝⎜

⎞⎠⎟

−

−

⎛

⎝⎜⎜

⎞

⎠⎟⎟1

28

28 1

0 0

0

,1 ,1

,1

sent: It : intensitat mitjana corresponent a l’interval de duració t desitjat, en mm/h

Id= Pd K A24× : intensitat mitjana diària corresponent al període de retorn considerat, en mm/hId= Pd K A24

×

: intensitat mitjana diària corresponent al període de retorn considerat, en mm/h Pd : precipitació total diària corresponent a aquest període de retorn, en mm IId1 : quocient entre la intensitat horària i la diària, independent del període de retorn. S’obté del mapa

d’isolínies que s’hi adjunta. Correspon a la figura 2.2 de la Instrucció 5.2-I.C. t : duració de l’interval a què es refereix It, en hores



Per a la zona en què se situa el traçat IId1 = 11, d’acord, així mateix, amb la Guía Tècnica de l’Agència

Catalana de l’Aigua “Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local” Coeficient d’escolament El coeficient d’escolament defineix la porció de la intensitat de pluja I que genera escolament superficial. La formulació que proposa aquest mètode coincideix amb la de la Instrucció 5.2-I.C. i està basada en les relacions pluja-escolament proposades per l’U.S. Soil Conservation Service (S.C.S. 1972) definides com a:

EPo

si PPo

= → ≤0 1

( )EPo

P PoP Po

siPPo

=−

+→ >

//

14

12

sent: Po : llindar d’escolament (mm) P : precipitació acumulada (mm) E : escolament superficial (mm)

El valor del llindar d’escolament depèn de les condicions d’humitat donades pel complex sòl-vegetació i de les característiques de la conca quant a: capacitat d’infiltració, ús del sòl, activitats agràries i pendent del terreny. L’obtenció d’aquest paràmetre esta quantificada experimentalment i per a la seva obtenció s’empren els quadres següents:

ESTIMACIÓ INICIAL DEL LLINDAR DE ESCOLAMENT Po (mm)

Ús del sol Pendent (%) Característiques Grup de sol (Po)

hidrològiques A B C D

Guaret ≥ 3 R 15 8 6 4 N 17 11 8 6

< 3 R/N 20 14 11 8

Conreus en filera ≥ 3 R 23 13 8 6 N 25 16 11 8

< 3 R/N 28 19 14 11

Cereals d'hivern ≥ 3 R 29 17 10 8 N 32 19 12 10

< 3 R/N 34 21 14 12

Rotació de conreus pobres ≥ 3 R 26 15 9 6 N 28 17 11 8

< 3 R/N 30 19 13 10

Rotació de conreus densos ≥ 3 R 37 20 12 9 N 42 23 14 11

< 3 R/N 47 25 16 13

Praderies ≥ 3 Pobra 24 14 8 6 Mitjana 53 23 14 9 Bona 70 33 18 13 Molt bona 80 41 22 15

< 3 Pobra 58 25 12 7 Mitjana 80 35 17 10 Bona 120 55 22 14 Molt bona 250 100 25 16

Plantacions regulars ≥ 3 Pobra 62 26 15 10 d'aprofitament forestal Mitjana 80 34 19 14 Bona 100 42 22 15

< 3 Pobra 75 34 19 14 Mitjana 95 42 22 15 Bona 120 50 25 16

Masses forestals Molt clara 40 17 8 5 (boscos, garriga, etc) Clara 60 24 14 10 Mitjana 75 34 22 16 Espessa 90 47 31 23 Molt espessa 120 65 43 33

Roques permeables ≥ 3 En qualsevol cas 3

< 3 En qualsevol cas 5

Roques impermeables ≥ 3 En qualsevol cas 2

< 3 En qualsevol cas 4

Ferms granulars (no pav.) 2

Empedrats 1,5

Paviments (bitum o formig) 1



CLASSIFICACIÓ DE SÒLS A L'EFECTE DEL LLINDAR DE VESSAMENT

Grup Infiltració Potència Teixidura Drenatge (quan estan molt humits)

A Ràpida Gran Sorrenca Perfecte Areno-llimosa

B Moderada Mitjana franco-sorrenca Bo/ bona a gran Franca Moderat Franco-argilosa-sorrenca Franco-llimosa

C Lenta Mitjana Franco-argilosa Imperfecte a petita Franco-argilosa-llimosa Argilo-sorrenca

D Molt lenta Petit Argilosa Pobre (litosòl) o u horitzons Molt pobre d'argila

Nota: Els terrenys amb nivell freàtic alt s'inclouran en el grup D.

El coeficient d’escolament C en un moment determinat fins que s’ha produït la precipitació P i l’escolament, s’obté derivant l’expressió anterior

24)((P/Po)9)((P/Po)1)((P/Po)

(P/Po)d(E/Po)d

dPdEC

++×−===

Aquest coeficient instantani creix al llarg del xàfec i el seu valor mitjà en un interval serà major que el corresponent al seu origen i menor que al final. L’interval a tenir en compte serà el que proporciona més escolament; així es manté la hipòtesi que aquest coincideix amb el temps de concentració. Segons l’estudi del CEDEX, a les estacions pluviomètriques espanyoles, la llei que relaciona la precipitació P màxima a l’interval considerat compleix la llei.

P màx. intensitat= b x Pd sent b ≈ 0,5

Aquesta formulació s’ha de corregir en els casos d’aiguat de magnitud petita, ja que en aquests casos no es compleix de manera sistemàtica la hipòtesi bàsica: El cabal màxim no està associat a l’interval de màxima intensitat i duració TC, ja que aquesta precipitació quedarà absorbida íntegrament pel terreny en ser menor que el llindar d’escolament. En aquests casos, l’interval generador del cabal màxim i, amb ell, el punt intermedi indicatiu del coeficient d’escolament, es desplacen en el temps cap a la zona final de l’aiguat, en espera de condicions més favorables de la humitat del sòl que les corresponents a l’interval de màxima intensitat. Aquest problema s’aborda a través d’una modificació de la llei anterior, a l’entorn dels valors petits, fent-la despegar de l’eix C= 0 per Pd= Po, per tendir, posteriorment, a confondre’s amb la corba primitiva i finalment es proposa la següent expressió definitiva suficientment ajustada.

C Pd Po Pd PoPd Po

= − × ++

(( / ) ) (( / ) )(( / ) )

1 2311 2

A l’estimació del paràmetre Po s’han de tenir en compte les condicions d’humitat prèvies del sòl esperables a la conca en l’època de l’any en què, habitualment, es presenta la crescuda. Aquest coeficient, denominat factor regional, ha estat estudiat per l’ACA, qui recomana adoptar el valor:

Kp= 1,3 P’o= Po x Kp

El llindar d’escolament per a cada conca, si s’aplica el coeficient corrector recomanat per l’ACA, és el següent:



CÀLCUL DEL LLINDAR D' ESCORRENTIU

Conca Àrea Classificació Pendent Tipus de cultiu Po Po Factor Po vessant de sòl segons la 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 parcial total corrector CÀLCUL

Instrucció 5.2.-I.C. Kp Po x Kp A B C Àrea Po Àrea Po Àrea Po Àrea Po Àrea Po Àrea Po Àrea Po Àrea Po Àrea Po Àrea Po Km2 t.p.u. t.p.u. t.p.u. mm t.p.u. mm t.p.u. mm t.p.u. mm t.p.u. mm t.p.u. mm t.p.u. mm t.p.u. mm t.p.u. mm t.p.u. mm mm mm mm

E1R2 0,013 1,000 ≥3% 1,000 12,0 12,0 12,0 1,3 15,6 <3% 0,0 E2R1 0,001 1,000 ≥3% 1,000 12,0 12,0 12,0 1,3 15,6 <3% 0,0 E2R2 0,002 1,000 ≥3% 1,000 12,0 12,0 12,0 1,3 15,6 <3% 0,0 E2E1-D 0,001 1,000 ≥3% 1,000 12,0 12,0 12,0 1,3 15,6 <3% 0,0 E2E1-E 0,002 1,000 ≥3% 1,000 12,0 12,0 12,0 1,3 15,6 <3% 0,0 E2E2 0,153 1,000 ≥3% 0,163 1,0 0,765 12,0 0,072 22,0 10,9 10,9 1,3 14,2 <3% 0,0 VC1.8-1 0,05 1,000 ≥3% 1,000 12,0 12,0 12,0 1,3 15,6 <3% 0,0 VC1.8-2 0,018 1,000 ≥3% 1,000 12,0 12,0 12,0 1,3 15,6 <3% 0,0 1.9 0,003 1,000 ≥3% 1,000 12,0 12,0 12,0 1,3 15,6 <3% 0,0 2.3 0,003 1,000 ≥3% 1,000 12,0 12,0 12,0 1,3 15,6 <3% 0,0 2.8 0,005 1,000 ≥3% 0,800 1,0 0,200 12,0 3,2 3,2 1,3 4,2 <3% 0,0 3.1 0,059 1,000 ≥3% 0,085 1,0 0,915 12,0 11,1 11,1 1,3 14,4 <3% 0,0 E3R1 0,003 1,000 ≥3% 1,000 12,0 12,0 12,0 1,3 15,6 <3% 0,0 E3R2-1 0,001 1,000 ≥3% 1,000 12,0 12,0 12,0 1,3 15,6 <3% 0,0 E3R2-2 0,002 1,000 ≥3% 1,000 12,0 12,0 12,0 1,3 15,6 <3% 0,0 E3R3 0,002 1,000 ≥3% 1,000 12,0 12,0 12,0 1,3 15,6 <3% 0,0 E3R4 0,001 1,000 ≥3% 1,000 12,0 12,0 12,0 1,3 15,6 <3% 0,0 VC4.9 0,059 1,000 ≥3% 0,0 16,0 1,3 20,8 <3% 1,000 16,0 16,0 5.7 0,045 1,000 ≥3% 0,0 13,3 1,3 17,3 <3% 0,178 1,0 0,822 16,0 13,3 5.9 0,005 1,000 ≥3% 0,0 16,0 1,3 20,8 <3% 1,000 16,0 16,0 E4VE 0,003 1,000 ≥3% 1,000 20,0 20,0 20,0 1,3 26,0 <3% 0,0 E4R2 0,002 1,000 ≥3% 1,000 20,0 20,0 20,0 1,3 26,0 <3% 0,0 E4R3 0,005 0,600 0,400 ≥3% 0,400 29,2 11,7 24,5 1,3 31,9 <3% 0,600 21,4 12,8 E4R4 0,003 1,000 ≥3% 0,333 12,0 4,0 14,7 1,3 19,1 <3% 0,667 16,0 10,7 6.5 0,04 1,000 ≥3% 0,0 16,0 1,3 20,8 <3% 1,000 16,0 16,0 VC6.8-1 0,241 1,000 ≥3% 0,0 16,0 1,3 20,8 <3% 1,000 16,0 16,0 VC6.8-2 0,01 1,000 ≥3% 0,0 16,0 1,3 20,8 <3% 1,000 16,0 16,0




Conca Àrea Classificació Pendent Tipus de cultiu Po Po Factor Po

vessant de sòl segons la 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 parcial total corrector CÀLCUL Instrucció 5.2.-I.C. Kp Po x Kp

A B C Àrea Po Àrea Po Àrea Po Àrea Po Àrea Po Àrea Po Àrea Po Àrea Po Àrea Po Àrea Po Km2 t.p.u. t.p.u. t.p.u. mm t.p.u. mm t.p.u. mm t.p.u. mm t.p.u. mm t.p.u. mm t.p.u. mm t.p.u. mm t.p.u. mm t.p.u. mm mm mm mm

7.0 0,686 0,516 0,484 ≥3% 0,0 20,5 1,3 26,7 <3% 0,821 20,6 0,010 28,2 0,169 19,2 20,5 7.3 0,11 0,700 0,300 ≥3% 0,0 23,4 1,3 30,4 <3% 0,864 22,3 0,136 30,4 23,4 7.8 0,16 0,819 0,181 ≥3% 0,0 24,7 1,3 32,1 <3% 0,519 23,4 0,194 31,8 0,288 22,2 24,7 8.0 0,112 0,795 0,205 ≥3% 0,0 22,7 1,3 29,5 <3% 0,634 23,2 0,366 21,9 22,7 VC8.3-1 0,035 1,000 ≥3% 0,571 12,0 6,9 13,8 1,3 17,9 <3% 0,429 16,0 6,9 VC8.3-2 0,055 1,000 ≥3% 0,0 16,0 1,3 20,8 <3% 1,000 16,0 16,0 VC8.3-3 0,018 1,000 ≥3% 0,0 16,0 1,3 20,8 <3% 1,000 16,0 16,0 8.4 0,407 0,671 0,329 ≥3% 0,177 17,4 0,032 30,0 4,0 21,1 1,3 27,4 <3% 0,572 22,0 0,219 20,7 17,1 E5VE-1 0,001 1,000 ≥3% 1,000 20,0 20,0 20,0 1,3 26,0 <3% 0,0 E5VE-2 0,006 1,000 ≥3% 0,0 25,0 1,3 32,5 <3% 1,000 25,0 25,0 E5R2 0,003 1,000 ≥3% 1,000 20,0 20,0 20,0 1,3 26,0 <3% 0,0 E5R3 0,002 1,000 ≥3% 1,000 20,0 20,0 20,0 1,3 26,0 <3% 0,0 E5E2-1 0,005 1,000 ≥3% 1,000 20,0 20,0 20,0 1,3 26,0 <3% 0,0 E5E2-2 1,04 0,822 0,178 ≥3% 0,722 18,6 0,023 31,9 0,023 22,2 14,7 21,1 1,3 27,4 <3% 0,130 31,9 0,102 22,2 6,4 9.1 2,885 0,593 0,407 ≥3% 0,031 1,0 0,031 19,3 0,559 16,7 0,334 29,1 0,045 19,9 20,6 20,6 1,3 26,8 <3% 0,0 VC9.2-1 0,023 1,000 ≥3% 0,043 1,0 0,435 12,0 0,522 22,0 16,7 16,7 1,3 21,7 <3% 0,0 VC9.2-2 0,212 0,184 0,816 ≥3% 0,0 23,0 1,3 29,9 <3% 0,184 17,7 0,816 24,2 23,0 9.3 0,158 0,108 0,892 ≥3% 0,171 12,9 0,829 23,3 21,5 21,5 1,3 28,0 <3% 0,0 9.5 0,032 1,000 ≥3% 1,000 22,0 22,0 22,0 1,3 28,6 <3% 0,0 10.00 0,002 1,000 ≥3% 1,000 22,0 22,0 22,0 1,3 28,6 <3% 0,0 10.01 0,054 1,000 ≥3% 1,000 22,0 22,0 22,0 1,3 28,6 <3% 0,0 10.07 0,013 1,000 ≥3% 1,000 22,0 22,0 22,0 1,3 28,6 <3% 0,0 10.4 0,186 1,000 ≥3% 0,016 1,0 0,344 12,0 0,618 22,0 17,7 17,7 1,3 23,0 <3% 0,022 1,0 0,0 E6E1 0,039 1,000 ≥3% 0,077 1,0 0,795 12,0 0,026 22,0 10,2 10,3 1,3 13,4 <3% 0,103 1,0 0,1 E6R2 0,0004 1,000 ≥3% 1,000 12,0 12,0 12,0 1,3 15,6 <3% 0,0 10.8 0,038 1,000 ≥3% 0,421 12,0 0,579 22,0 17,8 17,8 1,3 23,1 <3% 0,0




Conca Àrea Classificació Pendent Tipus de cultiu Po Po Factor Po

vessant de sòl segons la 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 parcial total corrector CÀLCUL Instrucció 5.2.-I.C. Kp Po x Kp

A B C Àrea Po Àrea Po Àrea Po Àrea Po Àrea Po Àrea Po Àrea Po Àrea Po Àrea Po Àrea Po Km2 t.p.u. t.p.u. t.p.u. mm t.p.u. mm t.p.u. mm t.p.u. mm t.p.u. mm t.p.u. mm t.p.u. mm t.p.u. mm t.p.u. mm t.p.u. mm mm mm mm

VC10.3D-1 0,023 1,000 ≥3% 0,957 12,0 0,043 22,0 12,4 12,4 1,3 16,1 <3% 0,0 VC10.3D-2 0,007 1,000 ≥3% 0,143 12,0 0,857 22,0 20,6 20,6 1,3 26,8 <3% 0,0 VC10.3D-3 0,03 1,000 ≥3% 0,267 12,0 0,733 22,0 19,3 19,3 1,3 25,1 <3% 0,0 VC10.3D-4 0,01 1,000 ≥3% 1,000 12,0 12,0 12,0 1,3 15,6 <3% 0,0 VC10.3D-5 4,356 0,421 0,579 ≥3% 0,021 1,0 0,020 17,8 0,593 15,4 0,007 13,1 0,329 27,0 0,030 18,2 19,0 19,0 1,3 24,7 <3% 0,0 11.6 0,039 1,000 ≥3% 1,000 22,0 22,0 22,0 1,3 28,6 <3% 0,0 12.0 0,004 1,000 ≥3% 1,000 22,0 22,0 22,0 1,3 28,6 <3% 0,0 VC12.3 0,032 1,000 ≥3% 0,625 14,0 0,219 12,0 0,156 22,0 14,8 14,8 1,3 19,2 <3% 0,0 12.3 0,064 1,000 ≥3% 0,688 12,0 0,313 22,0 15,1 15,1 1,3 19,6 <3% 0,0 12.4 0,018 0,500 0,500 ≥3% 0,389 16,0 0,611 14,0 14,8 14,8 1,3 19,2 <3% 0,0 12.8 0,083 0,133 0,867 ≥3% 0,337 13,1 0,663 11,8 12,2 12,2 1,3 15,9 <3% 0,0 12.9 0,169 1,000 ≥3% 0,497 12,0 0,503 11,0 11,5 11,5 1,3 15,0 <3% 0,0 E7R1 0,087 0,126 0,874 ≥3% 0,322 13,0 0,632 11,8 11,6 12,5 1,3 16,3 <3% 0,046 19,3 0,9 E7R2 0,173 1,000 ≥3% 0,486 12,0 0,514 11,0 11,5 11,5 1,3 15,0 <3% 0,0 E7R3 0,005 1,000 ≥3% 1,000 11,0 11,0 11,0 1,3 14,3 <3% 0,0 E7R4 0,081 0,136 0,864 ≥3% 0,346 13,1 0,654 11,8 12,3 12,3 1,3 16,0 <3% 0,0 E7E1-1 0,023 1,000 ≥3% 1,000 11,0 11,0 11,0 1,3 14,3 <3% 0,0 E7E1-2 0,165 1,000 ≥3% 0,509 12,0 0,491 11,0 11,5 11,5 1,3 15,0 <3% 0,0 E7E2-1 0,028 0,321 0,679 ≥3% 0,607 14,6 0,393 12,9 13,9 13,9 1,3 18,1 <3% 0,0 E7E2-2 0,093 1,000 ≥3% 0,301 12,0 0,591 11,0 10,1 11,9 1,3 15,5 <3% 0,108 17,0 1,8 E7G1 0,009 1,000 ≥3% 1,000 11,0 11,0 11,0 1,3 14,3 <3% 0,0 13.2 0,085 1,000 ≥3% 0,306 12,0 0,694 22,0 18,9 18,9 1,3 24,6 <3% 0,0



5.3. CÀLCUL DE CABALS El càlcul final de cabals en cada conca vessant es desenvolupa a continuació. Per a cadascuna s’indica: - Denominació - Situació

- Longitud del curs principal en km

- Pendent mitjà, en m/m

- Temps de concentració, en hores

- Coeficient d’uniformitat

Per als períodes de retorn de 2, 5, 10, 25, 50, 100 i 500 s’ha calculat: - Intensitat mitjana horària de precipitació, en mm/h - Coeficient d’escolament

- Cabal de càlcul, en m3/s



QUADRE RESUM DELS CABALS MÀXIMS

Mètode racional modificat

Conca Llera Eix Sentit P.K. Escala de Àrea Longitud Cota Cota Pendent Temps de Període Precip.màx. Precip.máx. Llindar de Intensitat I1 / Id Intensitat Coeficient Coeficiente Cabal de vessant principal del corrent tàlveg delimitació del curs màxima mínima mig concentració de tornada diària diària areal vessament mitja horària en Tc d'escorrentiu d'uniformitat càlcul

1 / X A principal ZMÁX ZMÍN J Tc T Pd Pd' Po' Id C K Q Km2 Km m m m / m h anys mm mm mm mm / h mm / h l / s m3 / s 2 78,00 78,00 15,6 3,25 11,0 71,64 0,438 1,015 115,0 0,12 5 111,00 111,00 15,6 4,63 11,0 102,06 0,561 1,015 209,9 0,21 10 136,00 136,00 15,6 5,67 11,0 124,99 0,630 1,015 288,6 0,29

E1R2 Enllaç 1. Ramal 2 De dreta a esquerra 0+786 1000 0,013 0,513 164,1 126,0 0,0743 0,30 25 171,00 171,00 15,6 7,13 11,0 157,17 0,701 1,015 403,8 0,40 50 200,00 200,00 15,6 8,33 11,0 183,63 0,746 1,015 502,1 0,50 100 229,00 229,00 15,6 9,54 11,0 210,30 0,782 1,015 602,8 0,60 500 306,00 306,00 15,6 12,75 11,0 281,06 0,846 1,015 871,5 0,87 2 78,00 78,00 15,6 3,25 11,0 142,18 0,438 1,003 17,4 0,02 5 111,00 111,00 15,6 4,63 11,0 202,55 0,561 1,003 31,7 0,03 10 136,00 136,00 15,6 5,67 11,0 248,04 0,630 1,003 43,5 0,04 E2R1 Enllaç 2. Ramal 1 D'esquerra a dreta 1+170 1000 0,001 0,077 125,6 121,8 0,0495 0,08 25 171,00 171,00 15,6 7,13 11,0 311,91 0,701 1,003 60,9 0,06 50 200,00 200,00 15,6 8,33 11,0 364,41 0,746 1,003 75,7 0,08 100 229,00 229,00 15,6 9,54 11,0 417,34 0,782 1,003 90,9 0,09 500 306,00 306,00 15,6 12,75 11,0 557,77 0,846 1,003 131,5 0,13 2 78,00 78,00 15,6 3,25 11,0 183,24 0,438 1,001 44,6 0,04 5 111,00 111,00 15,6 4,63 11,0 261,04 0,561 1,001 81,4 0,08 10 136,00 136,00 15,6 5,67 11,0 319,68 0,630 1,001 112,0 0,11 E2R2 Enllaç 2. Ramal 2 De dreta a esquerra 0+066 1000 0,002 0,040 129,1 126,3 0,0697 0,04 25 171,00 171,00 15,6 7,13 11,0 402,00 0,701 1,001 156,7 0,16 50 200,00 200,00 15,6 8,33 11,0 469,65 0,746 1,001 194,8 0,19 100 229,00 229,00 15,6 9,54 11,0 537,87 0,782 1,001 233,9 0,23 500 306,00 306,00 15,6 12,75 11,0 718,86 0,846 1,001 338,2 0,34 2 78,00 78,00 15,6 3,25 11,0 214,72 0,438 1,001 26,2 0,03 5 111,00 111,00 15,6 4,63 11,0 305,89 0,561 1,001 47,7 0,05 10 136,00 136,00 15,6 5,67 11,0 374,60 0,630 1,001 65,6 0,07 E2E1-D Enllaç 2. Eix 1 De dreta a esquerra 0+067 1000 0,001 0,032 129,1 123,0 0,1906 0,03 25 171,00 171,00 15,6 7,13 11,0 471,06 0,701 1,001 91,8 0,09 50 200,00 200,00 15,6 8,33 11,0 550,34 0,746 1,001 114,2 0,11 100 229,00 229,00 15,6 9,54 11,0 630,29 0,782 1,001 137,0 0,14 500 306,00 306,00 15,6 12,75 11,0 842,36 0,846 1,001 198,2 0,20 2 78,00 78,00 15,6 3,25 11,0 156,36 0,438 1,002 38,1 0,04 5 111,00 111,00 15,6 4,63 11,0 222,75 0,561 1,002 69,6 0,07 10 136,00 136,00 15,6 5,67 11,0 272,79 0,630 1,002 95,7 0,10 E2E1-E Enllaç 2. Eix 1 D'esquerra a dreta 0+076 1000 0,002 0,069 136,6 130,0 0,0955 0,06 25 171,00 171,00 15,6 7,13 11,0 343,03 0,701 1,002 133,9 0,13 50 200,00 200,00 15,6 8,33 11,0 400,76 0,746 1,002 166,4 0,17 100 229,00 229,00 15,6 9,54 11,0 458,98 0,782 1,002 199,8 0,20 500 306,00 306,00 15,6 12,75 11,0 613,41 0,846 1,002 288,9 0,29 2 78,00 78,00 14,2 3,25 11,0 87,09 0,471 1,010 1760,8 1,76 5 111,00 111,00 14,2 4,63 11,0 124,06 0,593 1,010 3157,9 3,16 10 136,00 136,00 14,2 5,67 11,0 151,93 0,660 1,010 4304,3 4,30 E2E2 Enllaç 2. Eix 2 D'esquerra a dreta 0+105 5000 0,153 0,563 170,0 127,0 0,0763 0,20 25 171,00 171,00 14,2 7,13 11,0 191,05 0,729 1,010 5978,4 5,98 50 200,00 200,00 14,2 8,33 11,0 223,21 0,771 1,010 7387,2 7,39 100 229,00 229,00 14,2 9,54 11,0 255,63 0,804 1,010 8822,2 8,82 500 306,00 306,00 14,2 12,75 11,0 341,64 0,864 1,010 12670,5 12,67 2 78,00 78,00 15,6 3,25 11,0 85,08 0,438 1,010 522,7 0,52 5 111,00 111,00 15,6 4,63 11,0 121,21 0,561 1,010 953,9 0,95 10 136,00 136,00 15,6 5,67 11,0 148,43 0,630 1,010 1311,8 1,31 VC1.8-1 Variant de camí 1.8 PS D'esquerra a dreta 0+000 5000 0,050 0,371 175,0 133,0 0,1131 0,21 25 171,00 171,00 15,6 7,13 11,0 186,65 0,701 1,010 1835,4 1,84 50 200,00 200,00 15,6 8,33 11,0 218,06 0,746 1,010 2281,9 2,28 100 229,00 229,00 15,6 9,54 11,0 249,74 0,782 1,010 2739,6 2,74 500 306,00 306,00 15,6 12,75 11,0 333,77 0,846 1,010 3961,0 3,96 2 78,00 78,00 15,6 3,25 11,0 115,49 0,438 1,005 254,2 0,25 5 111,00 111,00 15,6 4,63 11,0 164,53 0,561 1,005 463,8 0,46 10 136,00 136,00 15,6 5,67 11,0 201,49 0,630 1,005 637,9 0,64 VC1.8-2 Variant de camí 1.8 PS De dreta a esquerra 0+075 1000 0,018 0,179 164,2 137,3 0,1499 0,12 25 171,00 171,00 15,6 7,13 11,0 253,37 0,701 1,005 892,5 0,89 50 200,00 200,00 15,6 8,33 11,0 296,02 0,746 1,005 1109,7 1,11 100 229,00 229,00 15,6 9,54 11,0 339,02 0,782 1,005 1332,2 1,33 500 306,00 306,00 15,6 12,75 11,0 453,09 0,846 1,005 1926,2 1,93






1 / X A principal ZMÁX ZMÍN J Tc T Pd Pd' Po' Id C K Q Km2 Km m m m / m h anys mm mm mm mm / h mm / h l / s m3 / s

2 78,00 78,00 15,6 3,25 11,0 129,80 0,438 1,004 47,6 0,05 5 111,00 111,00 15,6 4,63 11,0 184,92 0,561 1,004 86,8 0,09 10 136,00 136,00 15,6 5,67 11,0 226,46 0,630 1,004 119,4 0,12

1.9 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 1+900 1000 0,003 0,092 170,4 167,0 0,0370 0,09 25 171,00 171,00 15,6 7,13 11,0 284,77 0,701 1,004 167,0 0,17 50 200,00 200,00 15,6 8,33 11,0 332,70 0,746 1,004 207,7 0,21 100 229,00 229,00 15,6 9,54 11,0 381,02 0,782 1,004 249,3 0,25 500 306,00 306,00 15,6 12,75 11,0 509,23 0,846 1,004 360,4 0,36 2 78,00 78,00 15,6 3,25 11,0 133,95 0,438 1,003 49,0 0,05 5 111,00 111,00 15,6 4,63 11,0 190,82 0,561 1,003 89,5 0,09 10 136,00 136,00 15,6 5,67 11,0 233,69 0,630 1,003 123,1 0,12




E3R1 Enllaç 3. Ramal 1 Lateral dreta 3+468 1000 0,003 0,123 183,0 179,2 0,0309 0,12 25 170,00 170,00 15,6 7,08 11,0 249,90 0,700 1,005 146,5 0,15 50 198,00 198,00 15,6 8,25 11,0 291,20 0,743 1,005 181,2 0,18 100 229,00 229,00 15,6 9,54 11,0 336,73 0,782 1,005 220,5 0,22 500 304,00 304,00 15,6 12,67 11,0 447,21 0,845 1,005 316,5 0,32 2 78,00 78,00 15,6 3,25 11,0 185,62 0,438 1,001 22,6 0,02 5 111,00 111,00 15,6 4,63 11,0 264,44 0,561 1,001 41,2 0,04 10 136,00 136,00 15,6 5,67 11,0 323,84 0,630 1,001 56,7 0,06

E3R2-1 Enllaç 3. Ramal 2 Lateral dreta 0+000 1000 0,001 0,052 190,5 179,0 0,2224 0,04 25 170,00 170,00 15,6 7,08 11,0 404,37 0,700 1,001 78,7 0,08 50 198,00 198,00 15,6 8,25 11,0 471,20 0,743 1,001 97,3 0,10 100 229,00 229,00 15,6 9,54 11,0 544,88 0,782 1,001 118,5 0,12 500 304,00 304,00 15,6 12,67 11,0 723,65 0,845 1,001 170,0 0,17 2 78,00 78,00 15,6 3,25 11,0 238,52 0,438 1,001 58,1 0,06 5 111,00 111,00 15,6 4,63 11,0 339,80 0,561 1,001 106,0 0,11 10 136,00 136,00 15,6 5,67 11,0 416,12 0,630 1,001 145,8 0,15

E3R2-2 Enllaç 3. Ramal 2 Lateral dreta 0+102 1000 0,002 0,024 192,0 186,4 0,2314 0,02 25 170,00 170,00 15,6 7,08 11,0 519,60 0,700 1,001 202,3 0,20 50 198,00 198,00 15,6 8,25 11,0 605,47 0,743 1,001 250,2 0,25 100 229,00 229,00 15,6 9,54 11,0 700,14 0,782 1,001 304,5 0,30 500 304,00 304,00 15,6 12,67 11,0 929,85 0,845 1,001 436,9 0,44 2 78,00 78,00 15,6 3,25 11,0 103,71 0,438 1,006 25,4 0,03 5 111,00 111,00 15,6 4,63 11,0 147,75 0,561 1,006 46,3 0,05 10 136,00 136,00 15,6 5,67 11,0 180,94 0,630 1,006 63,7 0,06

E3R3 Enllaç 3. Ramal 3 Lateral esquerra 3+597 1000 0,002 0,177 195,0 187,0 0,0452 0,14 25 170,00 170,00 15,6 7,08 11,0 225,94 0,700 1,006 88,4 0,09 50 198,00 198,00 15,6 8,25 11,0 263,28 0,743 1,006 109,3 0,11 100 229,00 229,00 15,6 9,54 11,0 304,44 0,782 1,006 133,1 0,13 500 304,00 304,00 15,6 12,67 11,0 404,33 0,845 1,006 190,9 0,19






1 / X A principal ZMÁX ZMÍN J Tc T Pd Pd' Po' Id C K Q Km2 Km m m m / m h anys mm mm mm mm / h mm / h l / s m3 / s 2 78,00 78,00 15,6 3,25 11,0 124,28 0,438 1,004 15,2 0,02 5 111,00 111,00 15,6 4,63 11,0 177,05 0,561 1,004 27,7 0,03 10 136,00 136,00 15,6 5,67 11,0 216,83 0,630 1,004 38,1 0,04 E3R4 Enllaç 3. Ramal 4 Lateral esquerra 3+460 1000 0,001 0,112 185,4 179,7 0,0508 0,10 25 171,00 171,00 15,6 7,13 11,0 272,66 0,701 1,004 53,3 0,05 50 198,00 198,00 15,6 8,25 11,0 315,49 0,743 1,004 65,4 0,07 100 229,00 229,00 15,6 9,54 11,0 364,82 0,782 1,004 79,6 0,08 500 306,00 306,00 15,6 12,75 11,0 487,57 0,846 1,004 115,0 0,12 2 78,00 78,00 20,8 3,25 11,0 56,92 0,338 1,026 323,5 0,32 5 111,00 111,00 20,8 4,63 11,0 81,09 0,460 1,026 627,2 0,63 10 136,00 136,00 20,8 5,67 11,0 99,30 0,532 1,026 888,3 0,89 VC4.9 Variant de camí 4.9 PI D'esquerra a dreta 0+294 5000 0,059 0,620 235,4 224,6 0,0174 0,45 25 171,00 171,00 20,8 7,13 11,0 124,87 0,610 1,026 1280,8 1,28 50 198,00 198,00 20,8 8,25 11,0 144,49 0,658 1,026 1598,7 1,60 100 229,00 229,00 20,8 9,54 11,0 167,08 0,703 1,026 1975,0 1,98 500 306,00 306,00 20,8 12,75 11,0 223,30 0,782 1,026 2936,2 2,94 2 78,00 78,00 17,3 3,25 11,0 96,82 0,401 1,008 489,2 0,49 5 111,00 111,00 17,3 4,63 11,0 137,93 0,525 1,008 912,4 0,91 10 136,00 136,00 17,3 5,67 11,0 168,92 0,595 1,008 1266,4 1,27 5.7 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 5+710 5000 0,045 0,260 230,9 228,4 0,0096 0,17 25 171,00 171,00 17,3 7,13 11,0 212,41 0,670 1,008 1793,2 1,79 50 198,00 198,00 17,3 8,25 11,0 245,78 0,714 1,008 2211,1 2,21 100 229,00 229,00 17,3 9,54 11,0 284,21 0,755 1,008 2703,7 2,70 500 306,00 306,00 17,3 12,75 11,0 379,84 0,825 1,008 3948,4 3,95 2 78,00 78,00 20,8 3,25 11,0 126,06 0,338 1,004 59,4 0,06 5 111,00 111,00 20,8 4,63 11,0 179,59 0,460 1,004 115,2 0,12 10 136,00 136,00 20,8 5,67 11,0 219,93 0,532 1,004 163,2 0,16 5.9 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 5+908 1000 0,005 0,084 230,2 228,6 0,0190 0,10 25 171,00 171,00 20,8 7,13 11,0 276,56 0,610 1,004 235,2 0,24 50 198,00 198,00 20,8 8,25 11,0 320,00 0,658 1,004 293,6 0,29 100 229,00 229,00 20,8 9,54 11,0 370,04 0,703 1,004 362,7 0,36 500 306,00 306,00 20,8 12,75 11,0 494,55 0,782 1,004 539,3 0,54 2 78,00 78,00 26,0 3,25 11,0 95,87 0,265 1,008 21,3 0,02 5 111,00 111,00 26,0 4,63 11,0 136,58 0,382 1,008 43,8 0,04 10 136,00 136,00 26,0 5,67 11,0 167,26 0,453 1,008 63,6 0,06 E4VE Enllaç 4. Via de enllaç Lateral dreta 0+260 1000 0,003 0,167 229,6 227,0 0,0156 0,17 25 171,00 171,00 26,0 7,13 11,0 210,33 0,534 1,008 94,3 0,09 50 198,00 198,00 26,0 8,25 11,0 243,36 0,584 1,008 119,4 0,12 100 229,00 229,00 26,0 9,54 11,0 281,42 0,633 1,008 149,6 0,15 500 306,00 306,00 26,0 12,75 11,0 376,11 0,722 1,008 228,1 0,23 2 78,00 78,00 26,0 3,25 11,0 105,22 0,265 1,006 15,6 0,02 5 111,00 111,00 26,0 4,63 11,0 149,90 0,382 1,006 32,0 0,03 10 136,00 136,00 26,0 5,67 11,0 183,57 0,453 1,006 46,5 0,05 E4R2 Enllaç 4. Ramal 2 Lateral dreta 0+200 1000 0,002 0,142 228,0 224,9 0,0218 0,14 25 171,00 171,00 26,0 7,13 11,0 230,84 0,534 1,006 68,9 0,07 50 198,00 198,00 26,0 8,25 11,0 267,10 0,584 1,006 87,2 0,09 100 229,00 229,00 26,0 9,54 11,0 308,87 0,633 1,006 109,3 0,11 500 306,00 306,00 26,0 12,75 11,0 412,79 0,722 1,006 166,6 0,17 2 78,00 78,00 31,9 3,25 11,0 92,36 0,203 1,008 26,2 0,03 5 111,00 111,00 31,9 4,63 11,0 131,58 0,313 1,008 57,7 0,06 10 136,00 136,00 31,9 5,67 11,0 161,13 0,382 1,008 86,2 0,09 E4R3 Enllaç 4. Ramal 3 Lateral esquerra 6+230 1000 0,005 0,216 230,5 224,0 0,0301 0,18 25 171,00 171,00 31,9 7,13 11,0 202,63 0,462 1,008 131,1 0,13 50 198,00 198,00 31,9 8,25 11,0 234,46 0,514 1,008 168,7 0,17 100 229,00 229,00 31,9 9,54 11,0 271,12 0,564 1,008 214,1 0,21 500 306,00 306,00 31,9 12,75 11,0 362,34 0,660 1,008 334,8 0,33







2 78,00 78,00 19,1 3,25 11,0 89,55 0,367 1,009 27,6 0,03 5 111,00 111,00 19,1 4,63 11,0 127,57 0,490 1,009 52,6 0,05 10 136,00 136,00 19,1 5,67 11,0 156,23 0,561 1,009 73,7 0,07

E4R4 Enllaç 4. Ramal 4 Lateral esquerra 6+180 1000 0,003 0,225 231,0 225,2 0,0258 0,19 25 171,00 171,00 19,1 7,13 11,0 196,46 0,638 1,009 105,4 0,11 50 198,00 198,00 19,1 8,25 11,0 227,32 0,685 1,009 130,9 0,13 100 229,00 229,00 19,1 9,54 11,0 262,86 0,728 1,009 160,9 0,16 500 306,00 306,00 19,1 12,75 11,0 351,31 0,803 1,009 237,2 0,24 2 78,00 78,00 20,8 3,25 11,0 69,52 0,338 1,016 265,3 0,27 5 111,00 111,00 20,8 4,63 11,0 99,04 0,460 1,016 514,3 0,51 10 136,00 136,00 20,8 5,67 11,0 121,29 0,532 1,016 728,4 0,73


VC6.8-1 Variant de camí 6.8 PS De dreta a esquerra 0+095 5000 0,241 0,900 236,0 223,6 0,0138 0,62 25 172,00 172,00 20,8 7,17 11,0 104,20 0,612 1,038 4431,3 4,43 50 200,00 200,00 20,8 8,33 11,0 121,06 0,661 1,038 5560,5 5,56 100 231,00 231,00 20,8 9,63 11,0 139,95 0,705 1,038 6856,0 6,86 500 308,00 308,00 20,8 12,83 11,0 186,45 0,784 1,038 10157,6 10,16 2 79,00 79,00 20,8 3,29 11,0 139,32 0,342 1,003 132,8 0,13 5 113,00 113,00 20,8 4,71 11,0 199,45 0,467 1,003 259,5 0,26 10 137,00 137,00 20,8 5,71 11,0 241,79 0,534 1,003 359,7 0,36





8.0 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 8+060 5000 0,112 0,943 241,0 221,3 0,0209 0,60 25 172,00 172,00 29,5 7,17 11,0 106,86 0,492 1,036 1694,6 1,69 50 200,00 200,00 29,5 8,33 11,0 124,14 0,544 1,036 2176,6 2,18 100 231,00 231,00 29,5 9,63 11,0 143,52 0,594 1,036 2747,7 2,75 500 308,00 308,00 29,5 12,83 11,0 191,21 0,687 1,036 4233,9 4,23











E5VE-1 Enllaç 5. Via de enllaç De dreta a esquerra 0+016 1000 0,001 0,036 216,4 214,2 0,0606 0,04 25 172,00 172,00 26,0 7,17 11,0 413,46 0,536 1,001 61,6 0,06 50 200,00 200,00 26,0 8,33 11,0 480,35 0,588 1,001 78,5 0,08 100 231,00 231,00 26,0 9,63 11,0 555,32 0,636 1,001 98,2 0,10 500 308,00 308,00 26,0 12,83 11,0 739,84 0,724 1,001 148,9 0,15 2 79,00 79,00 32,5 3,29 11,0 84,54 0,202 1,011 28,8 0,03 5 113,00 113,00 32,5 4,71 11,0 121,03 0,313 1,011 63,8 0,06 10 137,00 137,00 32,5 5,71 11,0 146,73 0,378 1,011 93,5 0,09

E5VE-2 Enllaç 5. Via de enllaç De dreta a esquerra 0+078 1000 0,006 0,219 212,1 209,6 0,0114 0,22 25 172,00 172,00 32,5 7,17 11,0 184,25 0,458 1,011 142,2 0,14 50 200,00 200,00 32,5 8,33 11,0 214,05 0,511 1,011 184,3 0,18 100 231,00 231,00 32,5 9,63 11,0 247,46 0,561 1,011 233,9 0,23 500 308,00 308,00 32,5 12,83 11,0 329,69 0,657 1,011 365,0 0,36 2 79,00 79,00 26,0 3,29 11,0 124,83 0,269 1,004 28,1 0,03 5 113,00 113,00 26,0 4,71 11,0 178,71 0,389 1,004 58,2 0,06 10 137,00 137,00 26,0 5,71 11,0 216,65 0,456 1,004 82,7 0,08

E5R2 Enllaç 5. Ramal 2 D'esquerra a dreta 0+081 1000 0,003 0,115 215,0 209,0 0,0520 0,10 25 172,00 172,00 26,0 7,17 11,0 272,04 0,536 1,004 122,0 0,12 50 200,00 200,00 26,0 8,33 11,0 316,06 0,588 1,004 155,5 0,16 100 231,00 231,00 26,0 9,63 11,0 365,38 0,636 1,004 194,4 0,19 500 308,00 308,00 26,0 12,83 11,0 486,79 0,724 1,004 294,9 0,29 2 79,00 79,00 26,0 3,29 11,0 151,19 0,269 1,002 22,6 0,02 5 113,00 113,00 26,0 4,71 11,0 216,45 0,389 1,002 46,9 0,05 10 137,00 137,00 26,0 5,71 11,0 262,40 0,456 1,002 66,6 0,07

E5R3 Enllaç 5. Ramal 3 D'esquerra a dreta 0+246 1000 0,002 0,077 212,0 205,5 0,0850 0,07 25 172,00 172,00 26,0 7,17 11,0 329,49 0,536 1,002 98,3 0,10 50 200,00 200,00 26,0 8,33 11,0 382,80 0,588 1,002 125,3 0,13 100 231,00 231,00 26,0 9,63 11,0 442,54 0,636 1,002 156,7 0,16 500 308,00 308,00 26,0 12,83 11,0 589,60 0,724 1,002 237,6 0,24







E5E2-1 Enllaç 5. Eix 2 D'esquerra a dreta 0+205 1000 0,005 0,206 217,0 207,3 0,0471 0,16 25 172,00 172,00 26,0 7,17 11,0 216,82 0,536 1,007 162,5 0,16 50 200,00 200,00 26,0 8,33 11,0 251,90 0,588 1,007 207,2 0,21 100 231,00 231,00 26,0 9,63 11,0 291,21 0,636 1,007 259,0 0,26 500 308,00 308,00 26,0 12,83 11,0 387,98 0,724 1,007 392,9 0,39 2 79,00 78,92 27,4 3,29 11,0 38,22 0,253 1,060 2961,1 2,96 5 113,00 112,89 27,4 4,70 11,0 54,61 0,370 1,060 6187,4 6,19 10 137,00 136,86 27,4 5,70 11,0 66,22 0,437 1,060 8861,5 8,86

E5E2-2 Enllaç 5. Eix 2 De dreta a esquerra 0+205 5000 1,040 1,728 247,8 204,0 0,0254 0,91 25 172,00 171,83 27,4 7,16 11,0 83,19 0,517 1,060 13170,4 13,17 50 200,00 199,80 27,4 8,33 11,0 96,78 0,570 1,060 16892,6 16,89 100 231,00 230,77 27,4 9,62 11,0 111,77 0,618 1,060 21152,0 21,15 500 308,00 307,69 27,4 12,82 11,0 148,95 0,709 1,060 32338,8 32,34 2 79,00 76,55 26,8 3,19 11,0 37,78 0,250 1,058 8008,1 8,01 5 113,00 109,50 26,8 4,56 11,0 54,01 0,367 1,058 16806,2 16,81 10 137,00 132,75 26,8 5,53 11,0 65,50 0,434 1,058 24102,4 24,10

9.1 El Serinyadell

Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 9+102 5000 2,885 1,920 288,0 199,8 0,0459 0,88 25 172,00 166,67 26,8 6,94 11,0 82,20 0,514 1,058 35823,2 35,82

50 200,00 193,80 26,8 8,08 11,0 95,70 0,567 1,058 46007,0 46,01 100 231,00 223,84 26,8 9,33 11,0 110,51 0,615 1,058 57624,3 57,62 500 308,00 298,45 26,8 12,44 11,0 147,35 0,706 1,058 88203,1 88,20 2 79,00 79,00 21,7 3,29 11,0 114,25 0,328 1,005 240,6 0,24 5 113,00 113,00 21,7 4,71 11,0 163,56 0,452 1,005 474,7 0,47 10 137,00 137,00 21,7 5,71 11,0 198,29 0,520 1,005 662,1 0,66

VC9.2-1 Variant de camí 9.2 PS D'esquerra a dreta 0+095 5000 0,023 0,260 238,0 203,1 0,1342 0,12 25 172,00 172,00 21,7 7,17 11,0 248,99 0,598 1,005 956,0 0,96 50 200,00 200,00 21,7 8,33 11,0 289,27 0,648 1,005 1203,6 1,20 100 231,00 231,00 21,7 9,63 11,0 334,41 0,693 1,005 1488,0 1,49 500 308,00 308,00 21,7 12,83 11,0 445,54 0,773 1,005 2211,4 2,21 2 79,00 79,00 29,9 3,29 11,0 71,13 0,226 1,016 961,8 0,96 5 113,00 113,00 29,9 4,71 11,0 101,83 0,341 1,016 2077,6 2,08 10 137,00 137,00 29,9 5,71 11,0 123,45 0,407 1,016 3006,2 3,01

VC9.2-2 Variant de camí 9.2 PS D'esquerra a dreta 0+220 1000 0,212 0,618 280,7 200,4 0,1299 0,31 25 172,00 172,00 29,9 7,17 11,0 155,01 0,487 1,016 4516,6 4,52 50 200,00 200,00 29,9 8,33 11,0 180,09 0,540 1,016 5818,5 5,82 100 231,00 231,00 29,9 9,63 11,0 208,19 0,589 1,016 7336,7 7,34 500 308,00 308,00 29,9 12,83 11,0 277,38 0,683 1,016 11335,0 11,34 2 79,00 79,00 28,0 3,29 11,0 70,98 0,246 1,016 778,6 0,78 5 113,00 113,00 28,0 4,71 11,0 101,62 0,363 1,016 1644,9 1,64 10 138,00 138,00 28,0 5,75 11,0 124,05 0,432 1,016 2389,6 2,39


9.5 Tronc d'autovia Embocadura túnel 9+525 1000 0,032 0,281 261,0 221,0 0,1421 0,17 25 172,00 172,00 28,6 7,17 11,0 213,81 0,503 1,008 963,6 0,96 50 200,00 200,00 28,6 8,33 11,0 248,40 0,555 1,008 1235,2 1,24 100 231,00 231,00 28,6 9,63 11,0 287,17 0,604 1,008 1554,1 1,55 500 308,00 308,00 28,6 12,83 11,0 382,59 0,696 1,008 2385,9 2,39 2 79,00 79,00 28,6 3,29 11,0 157,18 0,240 1,002 21,0 0,02 5 113,00 113,00 28,6 4,71 11,0 225,02 0,356 1,002 44,6 0,04 10 138,00 138,00 28,6 5,75 11,0 274,70 0,425 1,002 65,0 0,06

10.00 Tronc d'autovia De dreta a esquerra 10+012 1000 0,002 0,086 230,0 211,5 0,2144 0,06 25 172,00 172,00 28,6 7,17 11,0 342,54 0,503 1,002 95,9 0,10 50 200,00 200,00 28,6 8,33 11,0 397,96 0,555 1,002 122,9 0,12 100 231,00 231,00 28,6 9,63 11,0 460,07 0,604 1,002 154,7 0,15 500 308,00 308,00 28,6 12,83 11,0 612,95 0,696 1,002 237,5 0,24




Mètode racional modificat Conca Llera Eix Sentit P.K. Escala de Àrea Longitud Cota Cota Pendent Temps de Període Precip.màx. Precip.máx. Llindar de Intensitat I1 / Id Intensitat Coeficient Coeficiente Cabal de vessant principal del corrent tàlveg delimitació del curs màxima mínima mig concentració de tornada diària diària areal vessament mitja horària en Tc d'escorrentiu d'uniformitat càlcul

1 / X A principal ZMÁX ZMÍN J Tc T Pd Pd' Po' Id C K Q Km2 Km m m m / m h anys mm mm mm mm / h mm / h l / s l / s 2 79,00 79,00 28,6 3,29 11,0 98,71 0,240 1,007 357,8 0,36 5 113,00 113,00 28,6 4,71 11,0 141,31 0,356 1,007 759,9 0,76 10 138,00 138,00 28,6 5,75 11,0 172,51 0,425 1,007 1107,4 1,11 10.01 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 10+021 1000 0,054 0,313 271,0 198,7 0,2311 0,16 25 172,00 172,00 28,6 7,17 11,0 215,11 0,503 1,007 1634,4 1,63 50 200,00 200,00 28,6 8,33 11,0 249,92 0,555 1,007 2095,1 2,10 100 231,00 231,00 28,6 9,63 11,0 288,92 0,604 1,007 2635,9 2,64 500 308,00 308,00 28,6 12,83 11,0 384,93 0,696 1,007 4046,8 4,05 2 79,00 79,00 28,6 3,29 11,0 102,94 0,240 1,007 89,8 0,09 5 113,00 113,00 28,6 4,71 11,0 147,37 0,356 1,007 190,8 0,19 10 138,00 138,00 28,6 5,75 11,0 179,91 0,425 1,007 278,0 0,28 10.07 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 10+070 1000 0,013 0,284 267,0 197,6 0,2442 0,15 25 172,00 172,00 28,6 7,17 11,0 224,34 0,503 1,007 410,3 0,41 50 200,00 200,00 28,6 8,33 11,0 260,64 0,555 1,007 526,0 0,53 100 231,00 231,00 28,6 9,63 11,0 301,31 0,604 1,007 661,8 0,66 500 308,00 308,00 28,6 12,83 11,0 401,44 0,696 1,007 1016,0 1,02 2 79,00 79,00 23,0 3,29 11,0 69,29 0,309 1,017 1125,0 1,13 5 113,00 113,00 23,0 4,71 11,0 99,19 0,431 1,017 2246,3 2,25 10 138,00 138,00 23,0 5,75 11,0 121,09 0,502 1,017 3194,1 3,19 10.4 Tronc d'autovia De dreta a esquerra 10+414 1000 0,186 0,707 271,0 149,5 0,1719 0,32 25 172,00 172,00 23,0 7,17 11,0 151,00 0,578 1,017 4586,0 4,59 50 200,00 200,00 23,0 8,33 11,0 175,43 0,629 1,017 5798,1 5,80 100 231,00 231,00 23,0 9,63 11,0 202,81 0,675 1,017 7193,2 7,19 500 308,00 308,00 23,0 12,83 11,0 270,20 0,758 1,017 10761,8 10,76 2 79,00 79,00 13,4 3,29 11,0 121,95 0,496 1,004 657,9 0,66 5 113,00 113,00 13,4 4,71 11,0 174,59 0,619 1,004 1175,5 1,18 10 138,00 138,00 13,4 5,75 11,0 213,14 0,683 1,004 1583,4 1,58 E6E1 Enllaç 6. Eix 1 De dreta a esquerra 0+146 1000 0,039 0,245 191,3 172,6 0,0763 0,11 25 172,00 172,00 13,4 7,17 11,0 265,78 0,747 1,004 2159,4 2,16 50 200,00 200,00 13,4 8,33 11,0 308,78 0,786 1,004 2639,8 2,64 100 231,00 231,00 13,4 9,63 11,0 356,97 0,819 1,004 3179,9 3,18 500 308,00 308,00 13,4 12,83 11,0 475,58 0,875 1,004 4526,1 4,53 2 79,00 79,00 15,6 3,29 11,0 214,87 0,442 1,001 10,6 0,01 5 113,00 113,00 15,6 4,71 11,0 307,61 0,567 1,001 19,4 0,02 10 138,00 138,00 15,6 5,75 11,0 375,53 0,634 1,001 26,5 0,03 E6R2 Enllaç 6. Ramal 2 D'esquerra a dreta 0+356 1000 0,000 0,031 175,0 170,7 0,1401 0,03 25 172,00 172,00 15,6 7,17 11,0 468,27 0,703 1,001 36,6 0,04 50 200,00 200,00 15,6 8,33 11,0 544,03 0,746 1,001 45,1 0,05 100 231,00 231,00 15,6 9,63 11,0 628,94 0,784 1,001 54,8 0,05 500 308,00 308,00 15,6 12,83 11,0 837,93 0,848 1,001 79,0 0,08 2 79,00 79,00 23,1 3,29 11,0 92,57 0,307 1,009 302,7 0,30 5 113,00 113,00 23,1 4,71 11,0 132,53 0,430 1,009 607,0 0,61 10 138,00 138,00 23,1 5,75 11,0 161,79 0,500 1,009 861,6 0,86 10.8 Tronc d'autovia De dreta a esquerra 10+814 1000 0,038 0,317 193,4 153,7 0,1253 0,19 25 172,00 172,00 23,1 7,17 11,0 201,75 0,577 1,009 1239,8 1,24 50 200,00 200,00 23,1 8,33 11,0 234,39 0,627 1,009 1565,2 1,57 100 231,00 231,00 23,1 9,63 11,0 270,97 0,673 1,009 1942,3 1,94 500 308,00 308,00 23,1 12,83 11,0 361,01 0,757 1,009 2910,6 2,91 2 79,00 79,00 16,1 3,29 11,0 109,19 0,431 1,006 302,5 0,30 5 113,00 113,00 16,1 4,71 11,0 156,31 0,556 1,006 558,6 0,56 10 138,00 138,00 16,1 5,75 11,0 190,83 0,624 1,006 765,3 0,77 VC10.3D-1 Variant de carretera 10.3 D De dreta a esquerra 0+116 5000 0,023 0,183 191,3 177,2 0,0773 0,13 25 172,00 172,00 16,1 7,17 11,0 237,95 0,694 1,006 1061,4 1,06 50 200,00 200,00 16,1 8,33 11,0 276,45 0,738 1,006 1311,3 1,31 100 231,00 231,00 16,1 9,63 11,0 319,59 0,776 1,006 1594,0 1,59 500 308,00 308,00 16,1 12,83 11,0 425,79 0,841 1,006 2301,5 2,30 2 79,00 79,00 26,8 3,29 11,0 150,92 0,260 1,002 76,5 0,08 5 113,00 113,00 26,8 4,71 11,0 216,05 0,378 1,002 159,1 0,16 10 138,00 138,00 26,8 5,75 11,0 263,76 0,448 1,002 230,2 0,23 VC10.3D-2 Variant de carretera 10.3 D De dreta a esquerra 0+255 1000 0,007 0,092 193,0 176,8 0,1757 0,07 25 172,00 172,00 26,8 7,17 11,0 328,90 0,525 1,002 336,4 0,34 50 200,00 200,00 26,8 8,33 11,0 382,11 0,578 1,002 430,3 0,43 100 231,00 231,00 26,8 9,63 11,0 441,74 0,626 1,002 538,8 0,54 500 308,00 308,00 26,8 12,83 11,0 588,53 0,715 1,002 819,9 0,82



QUADRE RESUM DELS CABALS MÀXIMS Mètode racional modificat



2 79,00 79,00 25,1 3,29 11,0 96,81 0,281 1,008 228,5 0,23 5 113,00 113,00 25,1 4,71 11,0 138,60 0,401 1,008 466,9 0,47 10 138,00 138,00 25,1 5,75 11,0 169,20 0,471 1,008 669,4 0,67 VC10.3D-3 Variant de carretera 10.3 D De dreta a esquerra 0+507 1000 0,030 0,289 193,4 153,7 0,1373 0,17 25 172,00 172,00 25,1 7,17 11,0 210,98 0,548 1,008 971,2 0,97 50 200,00 200,00 25,1 8,33 11,0 245,12 0,600 1,008 1235,4 1,24 100 231,00 231,00 25,1 9,63 11,0 283,37 0,647 1,008 1540,1 1,54 500 308,00 308,00 25,1 12,83 11,0 377,53 0,734 1,008 2327,7 2,33 2 79,00 79,00 15,6 3,29 11,0 122,94 0,442 1,004 151,5 0,15 5 113,00 113,00 15,6 4,71 11,0 176,01 0,567 1,004 278,3 0,28 10 138,00 138,00 15,6 5,75 11,0 214,87 0,634 1,004 379,9 0,38 VC10.3D-4 Variant de carretera 10.3 D De dreta a esquerra 0+598 1000 0,010 0,145 162,0 146,3 0,1087 0,11 25 172,00 172,00 15,6 7,17 11,0 267,94 0,703 1,004 525,3 0,53 50 200,00 200,00 15,6 8,33 11,0 311,29 0,746 1,004 647,6 0,65 100 231,00 231,00 15,6 9,63 11,0 359,87 0,784 1,004 786,9 0,79 500 308,00 308,00 15,6 12,83 11,0 479,45 0,848 1,004 1133,9 1,13 2 79,00 75,60 24,7 3,15 11,0 25,01 0,272 1,121 9227,3 9,23 5 113,00 108,14 24,7 4,51 11,0 35,80 0,391 1,121 18986,8 18,99 10 138,00 132,07 24,7 5,50 11,0 43,66 0,461 1,121 27300,8 27,30VC10.3D-5 El Serinyadell Variant de carretera 10.3 D Lateral dreta 0+674 1000 4,356 4,261 288,0 130,3 0,0370 1,69 25 172,00 164,60 24,7 6,86 11,0 54,46 0,538 1,121 39742,1 39,74 50 200,00 191,40 24,7 7,98 11,0 63,35 0,590 1,121 50697,9 50,70 100 231,00 221,07 24,7 9,21 11,0 73,11 0,638 1,121 63268,6 63,27 500 308,00 294,76 24,7 12,28 11,0 97,48 0,726 1,121 95993,8 95,99 2 79,00 79,00 28,6 3,29 11,0 73,83 0,240 1,015 194,8 0,19 5 113,00 113,00 28,6 4,71 11,0 105,69 0,356 1,015 413,7 0,41 10 138,00 138,00 28,6 5,75 11,0 129,03 0,425 1,015 603,0 0,60 11.6 Tronc d'autovia Embocadura túnel 11+605 1000 0,039 0,462 191,9 165,0 0,0582 0,29 25 172,00 172,00 28,6 7,17 11,0 160,89 0,503 1,015 889,9 0,89 50 200,00 200,00 28,6 8,33 11,0 186,92 0,555 1,015 1140,7 1,14 100 231,00 231,00 28,6 9,63 11,0 216,10 0,604 1,015 1435,2 1,44 500 308,00 308,00 28,6 12,83 11,0 287,90 0,696 1,015 2203,3 2,20 2 78,00 78,00 28,6 3,25 11,0 148,13 0,236 1,003 39,0 0,04 5 111,00 111,00 28,6 4,63 11,0 211,03 0,350 1,003 82,3 0,08 10 136,00 136,00 28,6 5,67 11,0 258,44 0,420 1,003 121,0 0,12 12.0 Tronc d'autovia Embocadura túnel 12+051 1000 0,004 0,088 191,8 180,0 0,1344 0,07 25 170,00 170,00 28,6 7,08 11,0 322,71 0,498 1,003 179,1 0,18 50 198,00 198,00 28,6 8,25 11,0 376,03 0,552 1,003 231,3 0,23 100 229,00 229,00 28,6 9,54 11,0 434,83 0,601 1,003 291,2 0,29 500 304,00 304,00 28,6 12,67 11,0 577,50 0,692 1,003 445,4 0,45 2 78,00 78,00 19,2 3,25 11,0 99,91 0,365 1,007 326,4 0,33 5 111,00 111,00 19,2 4,63 11,0 142,33 0,489 1,007 623,0 0,62 10 136,00 136,00 19,2 5,67 11,0 174,31 0,560 1,007 873,8 0,87 VC12.3 Variant de camí 12.3 D'esquerra a dreta 0+026 1000 0,032 0,292 207,6 142,0 0,2250 0,16 25 170,00 170,00 19,2 7,08 11,0 217,65 0,635 1,007 1237,1 1,24 50 198,00 198,00 19,2 8,25 11,0 253,62 0,683 1,007 1550,5 1,55 100 229,00 229,00 19,2 9,54 11,0 293,28 0,726 1,007 1905,9 1,91 500 304,00 304,00 19,2 12,67 11,0 389,50 0,800 1,007 2789,2 2,79 2 78,00 78,00 19,6 3,25 11,0 95,83 0,358 1,008 614,8 0,61 5 111,00 111,00 19,6 4,63 11,0 136,52 0,481 1,008 1176,7 1,18 10 136,00 136,00 19,6 5,67 11,0 167,19 0,553 1,008 1656,8 1,66 12.3 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 12+346 1000 0,064 0,321 207,6 139,2 0,2133 0,17 25 170,00 170,00 19,6 7,08 11,0 208,77 0,628 1,008 2349,4 2,35 50 198,00 198,00 19,6 8,25 11,0 243,26 0,677 1,008 2951,2 2,95 100 229,00 229,00 19,6 9,54 11,0 281,30 0,720 1,008 3629,4 3,63 500 304,00 304,00 19,6 12,67 11,0 373,60 0,795 1,008 5322,5 5,32 2 78,00 78,00 19,2 3,25 11,0 111,64 0,365 1,005 204,8 0,20 5 111,00 111,00 19,2 4,63 11,0 159,05 0,489 1,005 390,8 0,39 10 136,00 136,00 19,2 5,67 11,0 194,77 0,560 1,005 548,1 0,55 12.4 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 12+480 1000 0,018 0,232 206,6 138,7 0,2924 0,12 25 170,00 170,00 19,2 7,08 11,0 243,21 0,635 1,005 776,1 0,78 50 198,00 198,00 19,2 8,25 11,0 283,40 0,683 1,005 972,7 0,97 100 229,00 229,00 19,2 9,54 11,0 327,71 0,726 1,005 1195,5 1,20 500 304,00 304,00 19,2 12,67 11,0 435,23 0,800 1,005 1749,6 1,75




Mètode racional modificat Conca Llera Eix Sentit P.K. Escala de Àrea Longitud Cota Cota Pendent Temps de Període Precip.màx. Precip.máx. Llindar de Intensitat I1 / Id Intensitat Coeficient Coeficiente Cabal de vessant principal del corrent tàlveg delimitació del curs màxima mínima mig concentració de tornada diària diària areal vessament mitja horària en Tc d'escorrentiu d'uniformitat càlcul 1 / X A principal ZMÁX ZMÍN J Tc T Pd Pd' Po' Id C K Q Km2 Km m m m / m h anys mm mm mm mm / h mm / h l / s m3 / s 2 78,00 78,00 15,9 3,25 11,0 88,83 0,431 1,009 890,6 0,89 5 111,00 111,00 15,9 4,63 11,0 126,54 0,555 1,009 1633,8 1,63 10 136,00 136,00 15,9 5,67 11,0 154,97 0,623 1,009 2246,0 2,25 12.8 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 12+860 1000 0,083 0,390 207,6 124,4 0,2134 0,20 25 170,00 170,00 15,9 7,08 11,0 193,50 0,694 1,009 3124,0 3,12 50 198,00 198,00 15,9 8,25 11,0 225,48 0,738 1,009 3871,1 3,87 100 229,00 229,00 15,9 9,54 11,0 260,74 0,777 1,009 4713,0 4,71 500 304,00 304,00 15,9 12,67 11,0 346,28 0,841 1,009 6774,7 6,77 2 80,00 80,00 15,0 3,33 11,0 73,80 0,460 1,015 1617,6 1,62 5 114,00 114,00 15,0 4,75 11,0 105,27 0,584 1,015 2929,3 2,93 10 139,00 139,00 15,0 5,79 11,0 128,32 0,649 1,015 3968,2 3,97 12.9 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 13+060 5000 0,169 0,577 197,0 124,5 0,1256 0,29 25 174,00 174,00 15,0 7,25 11,0 160,68 0,718 1,015 5497,1 5,50 50 202,00 202,00 15,0 8,42 11,0 186,61 0,759 1,015 6748,8 6,75 100 233,00 233,00 15,0 9,71 11,0 215,19 0,795 1,015 8151,5 8,15 500 310,00 310,00 15,0 12,92 11,0 286,34 0,856 1,015 11679,0 11,68 2 78,00 78,00 16,3 3,25 11,0 88,97 0,422 1,009 915,5 0,92 5 111,00 111,00 16,3 4,63 11,0 126,75 0,546 1,009 1687,5 1,69 10 136,00 136,00 16,3 5,67 11,0 155,22 0,615 1,009 2327,7 2,33 E7R1 Enllaç 7. Ramal 1 D'esquerra a dreta 0+200 1000 0,087 0,390 207,6 123,0 0,2170 0,20 25 170,00 170,00 16,3 7,08 11,0 193,82 0,686 1,009 3242,1 3,24 50 198,00 198,00 16,3 8,25 11,0 225,85 0,731 1,009 4025,7 4,03 100 229,00 229,00 16,3 9,54 11,0 261,17 0,771 1,009 4910,0 4,91 500 304,00 304,00 16,3 12,67 11,0 346,85 0,836 1,009 7070,6 7,07 2 80,00 80,00 15,0 3,33 11,0 72,24 0,460 1,016 1622,5 1,62 5 114,00 114,00 15,0 4,75 11,0 103,04 0,584 1,016 2938,0 2,94 10 139,00 139,00 15,0 5,79 11,0 125,60 0,649 1,016 3979,9 3,98 E7R2 Enllaç 7. Ramal 2 D'esquerra a dreta 0+160 5000 0,173 0,602 197,0 124,3 0,1207 0,30 25 174,00 174,00 15,0 7,25 11,0 157,28 0,718 1,016 5513,6 5,51 50 202,00 202,00 15,0 8,42 11,0 182,66 0,759 1,016 6769,0 6,77 100 233,00 233,00 15,0 9,71 11,0 210,64 0,795 1,016 8176,1 8,18 500 310,00 310,00 15,0 12,92 11,0 280,28 0,856 1,016 11713,9 11,71 2 80,00 80,00 14,3 3,33 11,0 117,92 0,477 1,005 78,5 0,08 5 114,00 114,00 14,3 4,75 11,0 168,21 0,600 1,005 140,9 0,14 10 139,00 139,00 14,3 5,79 11,0 205,03 0,665 1,005 190,3 0,19 E7R3 Enllaç 7. Ramal 3 De dreta a esquerra 0+080 1000 0,005 0,059 123,6 123,5 0,0017 0,12 25 174,00 174,00 14,3 7,25 11,0 256,73 0,732 1,005 262,3 0,26 50 202,00 202,00 14,3 8,42 11,0 298,17 0,772 1,005 321,3 0,32 100 233,00 233,00 14,3 9,71 11,0 343,85 0,807 1,005 387,3 0,39 500 310,00 310,00 14,3 12,92 11,0 457,52 0,865 1,005 552,4 0,55 2 78,00 78,00 16,0 3,25 11,0 91,68 0,429 1,009 892,9 0,89 5 111,00 111,00 16,0 4,63 11,0 130,61 0,552 1,009 1636,8 1,64 10 136,00 136,00 16,0 5,67 11,0 159,95 0,621 1,009 2255,0 2,26 E7R4 Enllaç 7. Ramal 4 De dreta a esquerra 0+172 5000 0,081 0,365 207,6 125,0 0,2264 0,18 25 170,00 170,00 16,0 7,08 11,0 199,73 0,692 1,009 3137,8 3,14 50 198,00 198,00 16,0 8,25 11,0 232,73 0,736 1,009 3888,7 3,89 100 229,00 229,00 16,0 9,54 11,0 269,12 0,775 1,009 4735,0 4,74 500 304,00 304,00 16,0 12,67 11,0 357,42 0,840 1,009 6816,0 6,82 2 80,00 80,00 14,3 3,33 11,0 112,17 0,477 1,006 343,9 0,34 5 114,00 114,00 14,3 4,75 11,0 160,00 0,600 1,006 617,0 0,62 10 139,00 139,00 14,3 5,79 11,0 195,03 0,665 1,006 833,6 0,83 E7E1-1 Enllaç 7. Eix 1 D'esquerra a dreta 0+080 1000 0,023 0,246 198,3 124,5 0,2998 0,13 25 174,00 174,00 14,3 7,25 11,0 244,21 0,732 1,006 1148,9 1,15 50 202,00 202,00 14,3 8,42 11,0 283,62 0,772 1,006 1407,3 1,41 100 233,00 233,00 14,3 9,71 11,0 327,07 0,807 1,006 1696,4 1,70 500 310,00 310,00 14,3 12,92 11,0 435,20 0,865 1,006 2419,5 2,42 2 80,00 80,00 15,0 3,33 11,0 75,32 0,460 1,014 1610,2 1,61 5 114,00 114,00 15,0 4,75 11,0 107,44 0,584 1,014 2916,1 2,92 10 139,00 139,00 15,0 5,79 11,0 130,97 0,649 1,014 3950,4 3,95 E7E1-2 Enllaç 7. Eix 1 D'esquerra a dreta 0+230 5000 0,165 0,554 197,0 124,7 0,1305 0,28 25 174,00 174,00 15,0 7,25 11,0 163,99 0,718 1,014 5472,2 5,47 50 202,00 202,00 15,0 8,42 11,0 190,46 0,759 1,014 6718,4 6,72 100 233,00 233,00 15,0 9,71 11,0 219,64 0,795 1,014 8115,2 8,12 500 310,00 310,00 15,0 12,92 11,0 292,25 0,856 1,014 11626,5 11,63




Mètode racional modificat Conca Llera Eix Sentit P.K. Escala de Àrea Longitud Cota Cota Pendent Temps de Període Precip.màx. Precip.máx. Llindar de Intensitat I1 / Id Intensitat Coeficient Coeficiente Cabal de vessant principal del corrent tàlveg delimitació del curs màxima mínima mig concentració de tornada diària diària areal vessament mitja horària en Tc d'escorrentiu d'uniformitat càlcul 1 / X A principal ZMÁX ZMÍN J Tc T Pd Pd' Po' Id C K Q Km2 Km m m m / m h anys mm mm mm mm / h mm / h l / s m3 / s 2 78,00 78,00 18,1 3,25 11,0 91,96 0,386 1,009 278,6 0,28 5 111,00 111,00 18,1 4,63 11,0 131,01 0,509 1,009 523,3 0,52 10 136,00 136,00 18,1 5,67 11,0 160,44 0,580 1,009 730,3 0,73 E7E2-1 Enllaç 7. Eix 2 D'esquerra a dreta 0+030 1000 0,028 0,364 206,6 123,0 0,2300 0,18 25 170,00 170,00 18,1 7,08 11,0 200,33 0,654 1,009 1028,2 1,03 50 198,00 198,00 18,1 8,25 11,0 233,44 0,701 1,009 1284,2 1,28 100 229,00 229,00 18,1 9,54 11,0 269,94 0,743 1,009 1574,0 1,57 500 304,00 304,00 18,1 12,67 11,0 358,50 0,814 1,009 2290,1 2,29 2 78,00 78,00 15,5 3,25 11,0 86,21 0,440 1,010 989,7 0,99 5 111,00 111,00 15,5 4,63 11,0 122,81 0,563 1,010 1804,0 1,80 10 136,00 136,00 15,5 5,67 11,0 150,40 0,632 1,010 2480,1 2,48 E7E2-2 Enllaç 7. Eix 2 D'esquerra a dreta 0+260 1000 0,093 0,416 207,6 122,9 0,2037 0,21 25 170,00 170,00 15,5 7,08 11,0 187,80 0,702 1,010 3439,8 3,44 50 198,00 198,00 15,5 8,25 11,0 218,83 0,745 1,010 4253,7 4,25 100 229,00 229,00 15,5 9,54 11,0 253,05 0,783 1,010 5169,8 5,17 500 304,00 304,00 15,5 12,67 11,0 336,08 0,846 1,010 7418,5 7,42 2 80,00 80,00 14,3 3,33 11,0 132,57 0,477 1,004 158,7 0,16 5 114,00 114,00 14,3 4,75 11,0 189,10 0,600 1,004 284,8 0,28 10 139,00 139,00 14,3 5,79 11,0 230,51 0,665 1,004 384,8 0,38 E7G1 Enllaç 7. Glorieta 1 De dreta a esquerra 0+045 1000 0,009 0,171 198,3 125,0 0,4282 0,09 25 174,00 174,00 14,3 7,25 11,0 288,63 0,732 1,004 530,3 0,53 50 202,00 202,00 14,3 8,42 11,0 335,21 0,772 1,004 649,5 0,65 100 233,00 233,00 14,3 9,71 11,0 386,57 0,807 1,004 783,0 0,78 500 310,00 310,00 14,3 12,92 11,0 514,36 0,865 1,004 1116,8 1,12 2 80,00 80,00 24,6 3,33 11,0 92,30 0,291 1,009 639,9 0,64 5 114,00 114,00 24,6 4,75 11,0 131,67 0,411 1,009 1289,2 1,29 10 139,00 139,00 24,6 5,79 11,0 160,49 0,481 1,009 1839,1 1,84 13.2 Tronc d'autovia D'esquerra a dreta 13+200 1000 0,085 0,382 203,2 116,2 0,2276 0,19 25 174,00 174,00 24,6 7,25 11,0 200,96 0,559 1,009 2676,3 2,68 50 202,00 202,00 24,6 8,42 11,0 233,40 0,610 1,009 3391,9 3,39 100 233,00 233,00 24,6 9,71 11,0 269,15 0,656 1,009 4206,4 4,21 500 310,00 310,00 24,6 12,92 11,0 358,13 0,741 1,009 6322,2 6,32



6. CÀLCUL DE CABALS EN LLITS PRINCIPALS Tal com s’ha descrit anteriorment, el càlcul dels cabals dels llits principals s’ha realitzat consultant a l’ACA l’existència de dades hidrològiques de les conques, i s’han obtingut valors per a les conques dels rius Terri i Ser. Així doncs, per a les conques del Matamors i el Borgony ha estat necessari realitzar una estimació de cabals mitjançant la modelització d’aquestes conques mitjançant el programa HEC-HMS. 6.1. DADES DE L’ACA S’ha consultat l’Agència Catalana de l’Aigua l’existència de dades hidrològiques de les conques interceptades pel traçat i s’han facilitat les dades del riu Terri i del riu Ser, ambdós inclosos en el PEF del riu Ter i del riu Fluvià. Concretament, les dades dels cabals s’han obtingut de la publicació editada per l’ACA “Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’Inuncat”. Així, del riu Terri es disposa dels resultats següents:

S’ha efectuat una superposició de la superfície de la conca del riu Terri obtinguda de la publicació citada amb la cartografia i el traçat del projecte i s’ha obtingut com a resultat que el punt de desguàs de la conca del Terri a l’autovia seria el punt J32 de l’esquema presentat. Els cabals obtinguts per aquest punt són els següents:

T=10 T=25 T=50 T=100 T=500 El Terri 63.2 104.6 140.8 183.9 297.1

Per la conca del riu Ser, que pertany a la conca del riu Fluvià, s’ha recopilat també la informació rebuda de l’ACA en format Miramon, i s’han obtingut valors sensiblement més alts que en la citada publicació. Els valors obtinguts són els següents:



A continuació es presenten els cabals obtinguts pel riu Ser.

T=10 T=25 T=50 T=100 T=500 Ser 115.7 206.6 292.0 394.0 675.0

El cabal del riu Fluvià el dóna la informació rebuda en format Miramon de l’ACA, en la qual es dóna un valor

d’aquest per a un període de retorn de 500 anys de 2.348,4 m3/s.

Per tant, en els estudis hidràulics d’aquests cabals, portats a terme en l’annex de drenatge, s’han tingut en

compte aquests cabals per al càlcul.

6.2. CÀLCUL MITJANÇANT EL PROGRAMA HEC-HMS

Les dades proporcionades per a la modelització hidrològica realitzada als llits del Matamors i el Borgony

aporten uns cabals màxims per a una duració d’aiguat de 2 hores. D’això en resulten uns valors de 164,8 m3/s

per al Matamors i 103,5 m3/s per al Borgony.

Els càlculs portats a terme es presenten en l’Apèndix núm. 8 en aquest Annex.

Documents

TRAM 2 - gencat.cat · representatives del corredor per on discorrerà l'autovia que disposen de dades suficients per a realitzar l'estudi climatològic. L'estació de Girona es troba