Embed Size (px)
DESCRIPTION
grupos ccxdzczxcv
Citation preview
La transició Espanyola
1
HISTORIA 2º
BATXILLERAT B
Enea Gómez
Sara Muñoz
Gemma Bernabeu
Yaiza García
Victor Ramón
La transició Espanyola
2
- Aquesta informació esta treta del dossier que ens proporciona el
professor de Historia
- També d’un dossier d’informació extra
TRANSICIÓ
La transició Espanyola
3
Per començar l’activitat d’anàlisi i explicació del període històric comprès en la transició a la democràcia,
parlarem dels aspectes i paràmetres més generals.
Ambdues són fonts primàries ja que estan escrites en el mateix període històric en què van ser redactades.
Per una banda, la primera font fa referència al discurs del rei Joan Carles I al 22 de Novembre de 1975,
mentre que la segona font, fa referència al preàmbul de la
Constitució Espanyola de 1978
Respecte al tipus de text, podem considerar a la primera
font com Polític-social ja que es tracta de un missatge i un
discurs del Rei després de la mort de Franco. Mentre que la
segona font es pot considerar com Jurídic-polític per tractar-
se d’un document que emana d’un poder polític i té un
caràcter legal ja que ens referim a la Constitució de 1978.
Pel que fa la primera font, l'autor és individual ja que es tracta com ja hem dit abans del rei Don Juan Carlos I
que va ser proclamat el 22 de novembre de 1975 després de la mort de Francisco Franco d'acord amb la llei
de successió en la direcció de estat de 1947. En la segona font l'autor es col·lectiu i es tracta de la nació
espanyola, dels quals el seu desig era establir justícia, seguretat i sobirania i per aquesta raó van proclamar
una constitució espanyola redactada en 1978.
Per altra banda, la finalitat del primer text es fer arribar el missatge del rei Juan Carlos I al poble espanyol del
seu proclamament, per part de les Corts Espanyoles, com a rei dins d’un context polític de gran incertesa.
Mentre que la finalitat del segon text posar en comú diferents objectius per arribar a formar una constitució.
El preàmbul d’aquesta, marca l'esperit amb què s'ha fet la Constitució, i les seves bases ideològiques
Per últim, dins d’aquest apartat, analitzarem a qui anaven dirigits aquests escrits .En les dues fonts els
destinataris son els habitants del poble espanyol, ja que les dues fonts van dirigides al poble Espanyol. La
primera font, expressa al poble les idees bàsiques del seu regnat: restablir la democràcia i ser el Rei de tots
els espanyols, mentre que la segona font està destinada a la nació espanyola de la nova Constitució que
serveix de base per a tot tipus de lleis que siguen necessàries per mantenir l'ordre.
Per continuar el comentari, situem les fonts dins del nucli temàtic al que corresponen, a més de citar les idees
principals i secundàries.
La idea principal de la primera font és el missatge que dóna el Rei Juan Carlos I als espanyols, després de la
mort de Francisco Franco, on s’estableix una Espanya democràtica. Les idees secundàries són les propostes i
les idees sobre la construcció d’un ordre just que per al rei s’aconseguirà amb la democràcia. La idea principal
de la segona font és l’establiment de la Constitució de 1978
que serà la nova constitució després de la dictadura
franquista.
Proclamació del rei Joan Carles I
La transició Espanyola
4
La constitució
Les idees secundàries són la sèrie d’articles que garantitzen la bona democràcia i consoliden un estat de Dret
que defensa als espanyols.
Per situar aquestes dos fonts en el seu context històric direm que pertanyen al procés històric de la Transició
comprés des de l’any 1975 fins actualment. Referent a aquest procés històric, els textos presenten una
diferència cronològica reduïda respecte als temes tractats en les fonts. La primera font fa referència a la
proclamació de Juan Carlos I com a rei d’Espanya el 1975, a partir de les Corts Espanyoles, per portar una
democràcia justa a la nació espanyola. Després de diferents governs que duraren escàs de temps per poder
aconseguir un bon Estat Espanyol, s’arribà a un consens per a establir una Constitució Democràtica on es
pretenia assentar les bases per al millor funcionament del govern i els ciudatans i això es el que reflexa en la
segona font.
A continuació anem a definir dos conceptes històrics relacionats amb el
tema que estem tractant.
Els Pactes de la Moncloa van ser els acords signats al Palau de la
Moncloa durant la transició espanyola, el 25 d'octubre de 1977 entre el
Govern d'Espanya de la legislatura constituent, presidit per Adolfo
Suárez, els principals partits polítics amb representació parlamentària en
el Congrés dels Diputats i les associacions empresarials i el sindicat
Comissions Obreres, amb l'objectiu de procurar l'estabilització del
procés de transició al sistema democràtic, així com adoptar una política
econòmica que contingués la forta inflació que arribava al 47%.
L’estat de les autonomies és L'organització territorial d'Espanya té el seu fonament jurídic en el Títol VIII de
la constitució vigent. D'acord amb el que estableix la constitució, el Regne d'Espanya és un estat conformat
per nacionalitats i regions, les quals s'han constituït com a comunitats autònomes per mitjà d'un procés de
devolució de poders que va començar el 1979. Durant la segona meitat de la dècada de
1990, es va atorgar autonomia a dues ciutats, les quals es van constituir com a ciutats
autònomes
Després de la mort de Franco, Joan Carles I va ser proclamat rei en un context polític de
gran incertesa. Aquest proclamament expressava al poble les idees bàsiques del seu
regnat: restablir la democràcia i ser el Rei de tots els espanyols per a ser una nació justa,
com fa referència el primer text on les idees bàsiques que dóna són ‘’La justícia es el
supuesto para la libertad con dignidad, con prosperidad y con grandeza’’ o quan diu que
‘’El rey quiere serlo de todos a un tiempo y a cada uno en su cultura” , expressant que
vol ser el rei de tots els espanyols per aconseguir el proposat. S’iniciava un complex procés de transició que
portaria de la dictadura a un sistema democràtic, convertit en un model per l’escàs nivell de violència.
Mort de Franco
La transició Espanyola
5
Al morir Franco les diferencies entre el “bunker i els “aperturistes” es van aguditzar. Les forces de la dreta
liberal eren molt dèbils i entre les forces nacionalistes cal destacar l’aparició de la Convergència Democràtica
de Catalunya i el Partit Nacionalista Basc, que serà la força majoritària, contraria al terrorisme.
Entre les forces d’esquerra , el Partit Comunista d’Espanya era el mes organitzat i actiu. Les Comissions
Obreres era el sindicat més poderós, mentre que la UGT començava a reorganitzar-se. No obstant, les
dissensions entre el PCE i el PSOE van impedir que tota l’oposició democràtica s’unirà en una aliança.
El nou monarca volia fer un canvi que seria denominat, la reforma. Els quals garantiren la intangibilitat dels
funcionaris i militars franquistes i que portaren a un sistema democràtic des de les pròpies lleis franquistes.
En un principi el rei va optar per mantindre al capdavant del govern a Arias Navarro, però aquest va fracassar
a l’hora d’implementar un procés de reformes creïble i va respondre amb la repressió a les protestes socials i
va culminar amb els incidents a Vitòria i tota l’oposició es va agrupar i el rei, finalment, va destituir Arias
Navarro.
El nomenament d’Adolfo Suàrez com a nou president va ser rebut amb decepció entre l’opinió democràtica.
Al setembre de 1976, Suàrez va presentar el projecte de Llei per a la Reforma Polític, on desmantellaria el
franquisme e iniciaria contactes discrets amb l’oposició democràtica.
Els sectors més immobilistes de franquisme van començar a conspirar per tal d’organitzar un colp militar
contra les reformes. Malgrat les conspiracions les Corts franquistes varen aprovar la Llei de Reforma Polític
(suïcidi polític). L’oposició en un principi desconfiava de Suàrez però va passar a acceptar que la fi del
franquisme no es realitzaria amb la ruptura democràtica y gran part de l’oposició va passar
a recolzar un procés de reforma que concluiría amb un regim democràtic.
El procés de reformes amenaçat per el franquisme mes dur i terroristes va centrar els seus
esforços a encoratjar un colp militar que posarà fi al procés democràtic. D’altra banda, els
grups terroristes nacionalistes (ETA) o d’extrema dreta (GRAPO) alimentaven les
possibilitats d’un colp militar.
La situació va arribar al seu moment de màxima tensió , quan una successió de fets
violents va estar a punt de malbaratar la transició, i la resposta popular va ser una gran
manifestació de repulsa a Madrid.
Adolfo Suàrez va saber com superar aquella situació. La legalització del PCE i l’amnistia
dels presoners politics van portar a la celebració de les primeres eleccions
democràtiques. El partit triomfador fou la UCD.
Arias Navarro Adolfo Suàrez
La transició Espanyola
6
El nou Govern de Suàrez va fer front a elaborar una Constitució i fer front al terrorisme d’Eta en un context de
profunda crisi econòmica.
Les Corts es van convertir immediatament en Corts Constituents. Davant el desig d’autogovern de bascos i
catalans, el govern de Suàrez va iniciar el procés preautónomic abans de l’aprovació de la Constitució, o al
títol preliminar es contenen els principals fonamentals de la Constitució, on es defineix a Espanya com a un
Estat social i democràtic de Dret com podem destacar a la segona font on diu “Consolidar un Estado de
Derecho que asegure el imperio de la ley...” , també es proclama la sobirania nacional y la reforma de l’Estat
com una monarquia parlamentaria.
L’única modificació es que el títol I es el mes extens i conté els drets, llibertats i deures dels espanyols com
molt bé fa referència el text 2 “ deseando establecer la justicia, la libertad y la seguridad y promover el bien
de cuantos lo integran...”
El Rei serà el cap d’estat, el seu poder serà mes formal. Per altra part la Constitució estableix la separació de
poders i els organitza de manera que les Corts estan formades per dues Cambres (Congrés de Diputats i el
Senat), el Govern exerceix el poder executiu i el jutges i magistrats el poder judicial. Per últim es van establir
les vies legals perquè els territoris que ho desitjaren i que compliren una sèrie de requisits pogueren
constituir-se en comunitats autònomes. Aquestes tindrien un Estatut d’Autonomia aprovat per les Corts
Generals.
Després d’aprovar-se la Constitució, les Corts van ser dissoltes i en les noves eleccions celebrades l’1 de març
de 1979 va tornar a triomfar la UCD de Suárez, m’entres que l’esquerra va conquerir els principals
ajuntaments gracies a l’aliança del PSOE i el PCE i malgrat açò Felipe González va forçar el gir polític i ideològic
en el PSOE, el qual va abandonar el marxisme i es va configurar com un partit d’Esquerra moderada.
L’any 1979 es va iniciar un procés de deteriorament polític, alguns factors varen ser: la
campanya brutal terrorista d’Eta, la fi del consens, la crisi interna d’UCD.... els quals van
precipitar la dimissió de Suárez el 29 de gener de 1981. Calvo Sotelo, dirigent d’UCD, va ser
designat candidat a la presidència.
Mentre es celebrava la votació d’investidura, un grup de guàrdies civils dirigits pel tinent
coronel Tejero van entrar en les Corts segrestant al poder legislatiu i executiu, però el colp no
va comptar amb el suport de l’exercit. El moment decisiu va arribar en la matinada quan el rei
es va dirigir als ciutadans, explicant les ordres que havia transmès assalts càrrecs militars de
submissió a l’ordre constitucional. Calvo Sotelo va governar només un any i mig en un
període marcat per la descomposició del seu propi partit.
Al maig de 1982, amb l’oposició dels partits d’esquerra , Espanya va ingressar en l’OTAN. El PSOE
va prometre un referèndum popular sobre aquesta adhesió si guanyava les eleccions. A l’octubre
de 1982, Calvo Sotelo va convocar eleccions. El PSOE va aconseguir la majoria absoluta. El projecte de
canvi de Felipe Gonzalez havia superat a una UCD que quasi va desaparèixer i va ser substituïda per l’Aliança
Popular de Manuel Fraga com el principal partit de la dreta.
En la primera legislatura socialista(1982-1986), el govern va haver de fer front a una difícil
situació econòmica i va aprovar un estricte pla d’estabilització econòmica que va implicar
Calvo Sotelo
La transició Espanyola
7
Jose Maria Aznar
un procés de reconversió industrial i es va poder sanejar l’economia. El govern va haver de fer front a una
dura campanya terrorista d’Eta i al mateix temps reformar l’Exercit per tal de acabar amb el perill
del colpisme: un dels grans èxits. També es va aprovar la LODE.
Com a contrapartida, Felipe Gonzalez va canviar radicalment el seu discurs sobre l’OTAN però
seguia mantenint la seua promesa de convocar un referèndum i va demanar el vot afirmatiu
a la permanència en l’OTAN. En 1986, el PSOE va tornar a guanyar les eleccions per
majoria absoluta propiciant la crisi entre els seus contrincants.
La segona legislatura socialista (1986-1989) va estar marcada per un fort desenvolupament
econòmic, que es va concretar en inversions en infraestructures. Per primera vegada es podia parlar d’un
Estat de Benestar a Espanya. El creixement econòmic i les mesures liberalitzadores del govern van portar un
augment de les diferencies de riquesa entre els diversos grups socials. Els sindicats CC.OO i UGT van
organitzar una vaga general el 14 de desembre de 1988 i el país es va paralitzar i Felipe va haver de negociar
la retirada del seu programa.
En 1989, el PSOE va tornar a tindre majoria absolut, però amb una forta reducció de vots. En aquesta tercera
legislatura de PSOE(1989-1993), Espanya va celebrar els Jocs Olímpics i l’Expo de Sevilla, montrant una imatge
de país modern. No obstant, la crisi econòmica va disparar la inflació i la desocupació, i junt a l’escandol dels
GAL van portar a terme la guerra bruta contra ETA.
La Quarta legislatura amb felipe Gonzalez (1993-1996) no va ser guanyada amb la majoria absoluta, pel que
necesità el suport Parlamentari de convergència i Unió de Pujol. Les forces de dreta s’havien reorganitzat en
el Partit Popular.
Les dificultats econòmiques, els escàndols i la dura campanya de l’oposició portaren a negar-li a Pujol el
suport i Felipe Gonzalez va tindre que convocar eleccions en 1996.
Jose Maria Aznar no va aconseguir la majoria absoluta però va accedir a la presidència del
govern. El gir cap a la dreta es va veure corroborat amb les victòries del PP en les eleccions
autonòmiques i municipals. Aznar va implementar una política econòmica ortodoxa que
reduirà el dèficit públic i reactivarà l’activitat econòmica privada. El gran objectiu era complir
els criteris de convergència establerts en el Tractat de Maastricht que permetrien a espanya
unir-se a l’Euro. Fou un èxit.
El terrorisme d’ETA va fer la seua expressió més sagnant al 1997 amb l’assassinat de Miguel Angel Blanco, fet
que va desembocar en una important reacció popular “l’esperit d’Ermua”. També va commocionar el fet de
que la Guardia Civil alliberava a Ortega Lara, un funcionaria que va estat secretat per ETA. En Irlanda del nord
es va alcançar un acord de pau per acabar amb el conflicte de separatistes catòlics y protestants unionistes.
Finalment el PNV y altres organitzacions nacionalistes basques van firmar el 12 de setembre de 1998 el Acord
de Lizarra, per buscar una solució al conflicte basc.
Assesinat de Miguel Angel Blanco Alliberament de Ortega Lara Manifestació contra ETA
La transició Espanyola
8
masacre 11-M
IDiari "El PAIS" informant del 11-M
ETA va decidir declarar un treva indefinida i
sense condicions però passat un poc més de un
any va comunicar la seua fi.
La segona legislatura del PP estava marcada per
una per la lluita antiterrorista y el PP y el PSOE
van firmar un Acord de llibertats y contra el
terrorisme, en el que actuaven en conjunt.
Altre fet importat va ser quan el president de
Estats Units, George W. Bush, va decidir invadir Iraq, sense declaració de guerra y al marge de la ONU. Jose
Maria Aznar va defendre públicament aquesta iniciativa , encara que no va implicar a l’Exercit Espanyol. La
població espanyola estava en desacord amb aquesta guerra. La seua fi va estar el 1 de març del mateix any. I
per últim cal destacar l’atemptat del 11 de març de 2004 (11-M), deu explosions de bombes en diferents
trens que provocaren una autentica massacre.
Però sense entrar en consideracions, els resultats electorals van donar una
bolcada a les previsions y el PSOE va obtindré una majoria relativa que
permetia tornar al poder. Es va iniciar així una nova etapa del Govern
Socialista, baix la presidència de José Luis Rodríguez Zapatero. Alguns dels
aspectes que es podrien senyalar podrien ser el retorn de les tropes
espanyoles destinades a Iraq, la promulgació de algunes lleis de caràcter
social ( com la dels matrimonis entre homosexuals o la regularització dels
immigrants estrangers, la revisió y actualització de diversos estatuts de
autonomia, la lluita contra el terrorisme islàmic, i per últim es va iniciar de
IZapatero, president del govern
ETA anuncia la treva
La transició Espanyola
9
nou un procés de contactes amb ETA per acabar amb la seua lluita armada.
Com hem dit abans, la Transició Democràtica Espanyola, és el període de temps comprès entre la fi de la
Dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a Espanya. Aquest es el període mes
llarg d’Espanya democràticament, on es varen valorar amb més èmfasis els drets humans; sobirania popular,
sufragi universal per al ciutadans majors d’edat i estat de benestar.
La Segona República representava els valors del sistema democràtic, on es varen fer millores legislatives
demanades pels treballadors, característiques paregudes a les del Sistema Liberal, com el dret al vot
Totes les reformes polítiques instaurades durant la Segona República van ser abolides amb la victòria del
bàndol nacional en la Guerra Civil i el posterior Règim Franquista.
Amb la fi de la dictadura i l'aprovació de la Constitució de 1978 es torna a instaurar a Espanya un Sistema
Democràtic. Aquest segon període democràtic, després de la Segona República, és el més llarg de democràcia
que ha viscut el nostre país durant tota la seua història.
El Sistema Liberal seria el primer pas per a aconseguir amb el temps la democràcia. Estava emparat per una
Constitució, en la qual l'Estat pot organitzar-se en dos tipus de govern, monarquia parlamentària o república.
També s'indica la divisió de poders el legislatiu, l’executiu i el poder judicial; implica major grau
d'imparcialitat, justícia i objectivitat.
En aquest nou sistema recau el poder sobre la nació, s’afixen els drets individuals i col·lectius dels ciutadans,
així com la igualtat davant de la llei de tots ells.
Anteriorment, durant l'Antic Règim, el model d'Estat instaurat era la monarquia absoluta, en la qual el rei
concentrava en les seues mans tots els poders de l'Estat. La societat era teocèntrica, el rei només havia de
respondre dels seus actes davant de Déu.
Durant la Restauració es va desenvolupar un protagonisme civil, que contrasta amb el gran protagonisme
militar característic del període de la instauració del Sistema Liberal, on era l'exèrcit el que canviava als que
ostentaven el poder per mitjà de pronunciaments militars.
Així, en la Restauració s'intentarà establir un sistema més participatiu,
el caciquisme i la pràctica de torn de partits impedirien la participació
real, com ja havia ocorregut anys arrere durant el Sexenni Democràtic.
No serà fins a 1931 amb la proclamació de la Segona República quan
podrem parlar de la primera experiència democràtica a Espanya.
Participació que contrasta amb l'Antic Règim, on el monarca
concentrava tots els poders de l'Estat, legislatiu, executiu i judicial,
comptant únicament amb institucions consultives per a desenvolupar la
seua labor.
L’antic regim tenia un poder absolut, els monarques tenien el poder legislatiu, executiu i judicial. Estava
dividit per estaments, privilegiats i no privilegiats als quals es pertanyerà per naixement.
A causa de la crisi de la Restauració degut al conflicte entre el partit liberal i conservador, a la seua incapacitat
de renovar-se i al descontent social, tindrà lloc un colp d'Estat dut a terme pel General Primo de Rivera, que
va establir la seua pròpia dictadura amb característiques semblants al règim franquista. Aquest es proclamarà
Membres de la redacció de la
Constitució
La transició Espanyola
10
Dictador Militar, encarregat de prendre totes les decisions de l'Estat aconsellat per un Directori Militar,
recordant així al sistema de l'Antic Règim, regit per un monarca absolut i Corts consultives.
Però cal encara molt de camí per a arribar al nostre model actual, es a dir, on s’implanta l’Estat de Benestar
amb els drets socials de protecció del quals podem gaudir a l’actualitat.
