TRASTORNS ESPECÍFICS DE L'APRENENTATGEDilluns 16 de abril de 2012

1-Introducció 

2-Característiques Generals 

3-Causes i evolució

4-Criteris diagnòstics

5-Principals manifestacions dels TEA:

a) Trastorn de la Lectura (Dislèxia) 

b) Trastorn de l'Escriptura (disgrafia) 

c) Trastorn del Càlcul (discalculia) 

Què és la Lateralitat Creuada?

1- Introducció

Els Trastorns específics de l'aprenentatge (TEA) constitueixen un conjunt de problemes que

interfereixen significativament en el rendiment a l'escola, dificultant l'adequat progrés del nen i la

consecució de les metes marcades en els diferents plans educatius. 

Tot i que solen presentar-se conjuntament amb alteracions en el funcionament del sistema nerviós

central, no són el resultat d'un retard mental associat, d'una privació sensorial o d'un trastorn

emocional greu. Per contra, aquests trastorns sorgeixen d'alteracions dels processos cognitius. És

probable que hi hagi alguna alteració biològica secundària, però, el que els caracteritza és que el

dèficit es dóna només en una àrea molt concreta. Els més habituals són els que fan referència a

l'adquisició de la lectura (dislèxia), a l'escriptura o al càlcul. 

Aquestes alteracions són molt més freqüents en nens que en nenes i cal advertir que solen passar

desapercebudes en un primer moment ja que els nens, com s'ha apuntat, no tan sols no presenten

problemes en altres àrees sinó que el seu rendiment en elles pot ser superior a la mitjana. 

L'OMS especifica que per efectuar el diagnòstic han d'existir dèficits específics del rendiment

escolar, però aquests no seran conseqüència de problemes neurològics importants, discapacitat

visual o auditiva sense corregir, retard mental o alteracions emocionals. 

El que sí que sol produir-se, és que aquest tipus de dèficits específics, estiguin acompanyats

d'altres trastorns de la parla o llenguatge i fins i tot de conducta (p.ex. Trastorn Dèficit Atenció

amb Hiperactivitat), així com problemes emocionals secundaris i alteracions en la dinàmica

familiar. 

No s'han de confondre els Trastorns específics de l'aprenentatge amb elsTrastorns

Generalitzats del Desenvolupament. Els primers fan referència a problemes delimitats a àrees

concretes (lectura, càlcul, etc.), No presentant el nen dèficits significatius en les altres àrees.

Mentre que els segons (TGD) s'utilitzen per a designar a problemes que poden ser severs i afecten

totes les àrees del desenvolupament infantil (conductual, comunicatiu, cognitiu, social, etc.). 

2- Característiques generals

Els T.E.A. solen presentar associats un conjunt de trastorns, conformant en cada cas, la base del

problema: 

1 - Trastorns de l'activitat motora: hiperactivitat, hipoactivitat, falta de coordinació. 

2 - Trastorns de la percepció 

3 - Trastorns de l'emotivitat. 

4 - Trastorns en la simbolització o descodificació (receptiu-auditiu i receptiu-visual) i expressiva o

codificació (expressiu-vocal i expressiu-motora). 

5 - Trastorns en l'atenció: atenció insuficient i atenció excessiva. 

No s'ha d'entendre que tots els nens han de presentar totes aquestes característiques, sinó que en

major o menor grau solen estar presents en tots els T.E.A. 

3- Causes i evolució

Respecte als factors causals no es pot apuntar cap a una direcció unívoca, no obstant, s'accepta la

primacia de factors biològics en interacció amb altres factors no orgànics, com les oportunitats per

aprendre, la qualitat de l'ensenyament, el nivell cultural del seu entorn , la implicació dels pares,

etc. 

Els nens amb aquests trastorns solen millorar amb la intervenció psicopedagògica no presentant,

en la majoria dels casos, més problemes en la vida adulta. Tanmateix, si les dificultats

d'aprenentatge no són precoçment tractades poden produir, a part del retard educatiu, un conjunt

de situacions "secundàries" indesitjables per al procés d'ensenyament-aprenentatge: els repetits

fracassos solen portar a la desmotivació, aversió per l'escola conjuntament amb respostes

emocionals inadequades. 

4 - Criteris diagnòstics del CIE-101- Existència d'un deteriorament clínicament significatiu del rendiment escolar específic.

2- El dèficit ha de ser específic en el sentit que no sigui explicable per un retard mental o dèficits menors de la intel·ligència general. Atès que el Quocient d'Intel ligència i el rendiment escolar no són exactament paral·lels, aquesta distinció només es pot fer tenint en compte els tests de CI i de rendiment estandarditzats, aplicats de forma individual, que siguin adequats per a la cultura i el sistema educatiu del nen .

3- El dèficit ha de ser primarenc, en el sentit que ha d'haver estat present des del començament de l'educació i no haver estat adquirit amb posterioritat.

4- No han d'estar presents factors externs que poguessin justificar suficientment les dificultats escolars, per exemple que el baix rendiment sigui degut directament a un absentisme escolar perllongat, sense ensenyament a casa o una educació totalment inadequada.

5- Els trastorns específics del desenvolupament de l'aprenentatge escolar no són conseqüència directa de dèficits visuals o d'audició no corregits.

   

5 - Principals manifestacions dels TEA:Trastorn de la Lectura (Dislèxia)

Trastorn de l'escriptura (Disgrafia)

Trastorn del càlcul (Discalcúlia)

Què és la Lateralitat Creuada?