12
La conservació del pa .

Treball de Dennis Pielat

  • Upload
    adaura

  • View
    89

  • Download
    1

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Treball de Dennis Pielat

La conservació del pa.

Page 2: Treball de Dennis Pielat

OBSERVACIÓ

El pa antigament durava bastant sense posar-se dur, però actualment en escasses hores ja ni es pot menjar. Per què succeeix?

Page 3: Treball de Dennis Pielat

Plantejament del problema i recerca.

El pa es posa més dur ja que está mal cuit, cuan es cou mal no es seca be i al mantindre més aigua dins pesa més i es pot vendre a més preu. Cuan es recalenta el pa torna a pareixer acabat de fer.

1.-La duresa de qualsevol sòlid està directament relacionada amb la quantitat d’enllaços dels seus elements i la duresa d’aquests.

2.-El pa es posa mes dur al coure’s mal i mantindre més humitat, i l’humitat es aigua (H20)

3.-El midó absorbeix i conté humitat.

4.-Els enllaços d’hidrogen son molt forts (ja que son responsables per ex. del punt d’ebullició de l’aigua)

5.-L’hidrogen és més abundant que l’oxigen.

Per tant:

Page 4: Treball de Dennis Pielat

HIPÒTESIEl pa es posa dur quan absorbeix humitat, i, amb aquesta forma molts enllaços d’hidrogen, si es manté completament aïllat de l’humitat o congelat (ja que al estar congelat no es crearán més enllaços d’hidrogen) no es posarà dur (en el segón cas solament s’haurà de descongelar)

Exemple d’enllaç d’hidrogen ->

Page 5: Treball de Dennis Pielat

_Experiment _He conservat els diferents pans durant 2 dies en diferents condicions:

Page 6: Treball de Dennis Pielat

.-Pa 1

Aquest pa va ser conservat al frigorífic, en treure’l estava dur (perque s’havia congelat) pero en descongelar-ho tornava a estar en perfecte estat.

Page 7: Treball de Dennis Pielat

Pa 2

El vaig conservar al frigorífic, per lo que, en treure’l estava completament dur, no es podia menjar.

Page 8: Treball de Dennis Pielat

.-Pa 3

Aquest pa el vaig conservar a l’aire lliure, sense cap protecció. Passat l’experiment, vaig veure que estava completament dur i no es podía menjar, com el pa 2.

Page 9: Treball de Dennis Pielat

.-Pa 4

Aquest pa el vaig aïllar completament de l’exterior amb plàstic. Acabat l’experiment estava completament tou, al contrari que els altres. Es podía menjar.

Page 10: Treball de Dennis Pielat

.-Pa 5

Aquest pa el vaig aïllar parcialment, el vaig tapar amb el paper de la imatge pero deixant que passés (parcialment) l’aire. Acabat l’experiment estava completament dur, no es podía menjar.

Page 11: Treball de Dennis Pielat

Conclusió

Els unics 2 pans que es varen conservar “bé” varen ser el pa 1 i el pa 4, (el congelat i el aïllat), per tant, en principi, la meva hipòtesi era correcta, en aïllar el pa de la humitat no es creen mes enllaços d’hidrogen perque no s’exposa a la humitat i al congelar-ho no es creen enllaços perque està congelat.

Page 12: Treball de Dennis Pielat

Bibliografia (fonts d’informació)

http://es.wikipedia.org/wiki/Enlace_por_puente_de_hidr%C3%B3geno

http://www.consumer.es/seguridad-alimentaria/sociedad-y-consumo/2013/09/18/217994.php

http://elprofesordeciencias.blog.com.es/2011/02/28/por-que-se-pone-el-pan-duro-10715182/

http://www.20minutos.es/noticia/1676296/0/pan-duro/alimentos/cocina/