Jordi Saumell

Biografia de Gregor Mendel

Àustria 1822 - 1884. Va ser un monjo i professor que va

experimentar i creuar pesoleres durant tota la seva vida fins que va en va extreure unes conclusions, les lleis de Mendel. No va ser fins anys després de la seva mort que les seves lleis van ser publicades i reconegudes internacionalment.

Caràcters amb que treballava i mètodes Els estudis de Mendel es basaren en l'estudi

de caràcters en pèsols Phaseolus vulgaris. En els seus experiments creuava pesoleres de

llavor groga i verda, totes elles de raça pura.

Les 3 lleis de Mendel

1. Llei de la uniformitat

2. Llei de la segregació (separació)

3. Llei de l'herència independent de caràcters

1. Llei de la uniformitat

Mendel va descobrir va ser que, si s’encreuaven dos individus diferents però homozigòtics (purs), tenien una descendència uniforme.

Creuament de llavors verdes i grogues

2. Llei de la segregació (separació) A la primera generació, els dos factors

hereditaris, quan es formen els gàmetes se separen i a cada gàmeta hi va un factor. Per això als descendents els pot sortir el caràcter o fenotip recessiu.

Creuant individus híbrids

3. Llei de l’herència independent de caràcters En la tercera llei, Mendel explica que quan

entren en joc més d’un caràcter a la vegada, ja parlem de probabilitats de que surti un junt amb l’altre.

Carl Correns

El 1892 va començar a experimentar Experimentava amb la planta Hieraci. El 1900 presenta un article en què es

reafirmen els resultats obtinguts per Mendel.

Tschermak

Comença a experimentar el 1898 Experimenta amb pesoleres, igual que

Mendel. El gener de 1900 publica un treball en que

confirma les seves observacions, les mateixes que Mendel 35 anys abans.

Hugo de Vries

El 1899 presenta el llibre “Pangènesi intracel·lular”.

De Vries treballava amb la planta Enotera. El resultat va ser el mateix que el de Mendel.

Aquestes lleis són aplicables a tots els caràcters?

No, ja que en la tercera llei depenent de si els caràcters que es tracten estan en un mateix al·lel o no els resultats són diferents.

La mosca Drosophila melanogaster És una mosca que sovint s’alimenta de fruites

i de begudes alcohòliques o ensucrades, per això estem en contacte amb ella.

Per què s’utilitza en genètica? S’utilitza en genètica, ja que aproximadament

el 61% dels gens de malalties humanes que es coneixen tenen una contrapartida identificable en el codi genètic de les mosques de la fruita.

També perquè tenen un cicle de vida molt curt, cosa i permet veure moltes generacions en un espai petit de temps.