ELS ECOSITEMES

El conjunt de tots els éssers vius que habiten a la terra es coneix com a biosfera. Aquesta definició ens explica moltes coses, es a dir, la Terra es una biosfera rodona envolta d'aigua y éssers vius que hi habiten. En aquest cas per fer aquest treball he agafat el tema dels ecosistemes d'aigua dolça, i sabeu com es diu el conjunt de ecosistemes, ara us ho diré: l'ecosfera és el conjunt de tots els ecosistemes del nostre planeta. La biosfera constitueix la part viva de l'ecosfera. He vist ja us ho he dit; per això he agafat aquest tema, es un tema interesant i pots apendre molt sobre la Terra i la vida que hi ha dins d'ella. Hem de ser més cuidadosos amb la natura i cuidar-la de la millor manera possible, per així en un futur tinguem el millor planeta de tots. Ara us parlaré de els ecosistemes.

Què és un ecosistema?

Un sistema ecològic o ecosistema és una unitat bàsica de l'ecologia. Es defineix com un conjunt de relancions entre un conjunt d'éssers vius dins d'un medi físic en el qual habiten. Per tant un cosistema està format per elements inanimats o abiòtics (aigua, minerals, llum solar, clima, etc.) i un conjunt d'elements animats o biòtics (plantes, animals, bacteris, algues, etc.) i de quina manera aquests es relacionen, com flueix l'energia i els materials dins d'ells. El medi físic es coneix com biòtop i el conjunt d'éssers vius que viuen es diu biocenosi. Qualsevol ecosistema és la unitat amb sentit propi però oberta a altres ecosistemes més amplis amb els quals es relaciona. Una biocenosi és el conjunt d'rganismes de totes les espècies vegetals, animals, etc. coexistens en un espai definit anomenat biòtop que ofereix les condicions exterios necessàries per a la seva supervivència. Pot dividir-se en fitocenosi, zoocenosi i microbiocenosi.S'entén com a biòtop a un àrea de condicions ambientals uniformes que proveeix espai vital a un conjunt de flora i auna. El biòtop es fa en comunitats biològiques.

Classes de ecosistemes:

Hi ha 3 classes de ecosistemes:

·Ecosistemes terrestres: Són aquells en els quals els animals i plantes viuen a terra i en l'aire. Depenent dels factors abiòtics de cada ecosistema, ha diferents tipus d'hàbiat terrestres. Els diferents vegetals i animals que habiten cada un d'ells. Quan es produeixen canvis i alguna espècie no pot adaptar-se, mor podent arribar a extingir-se.

·Ecosistemes aquàtics: Sñon aquells en els quals els animals i plantes viuen o es relacionen amb els éssers vius a l'aigua. Podem diferenciar diferents tipus d'hàbitat aquàtics: d'aigua dolça i d'aigua salada.

·Ecosistemes aeris: Són considerats com a ecosistemes de transició ja que els individus que l'integren no poden estar-hi d'una manera permanent. Alguns especialistes els integren dins dels ecosistemes terrestres.

Què és un ecosistema aquàtic?

Un ecosistema aquàtic és aquell que es dona a l'aigua. Podríem dir que en l'aigua els éssers vius han evolucionat d'una forma més semblant a com ho han fet a la terra. Exemple molt clar d'això el tenim en els peixos la forma en forma de fus, repon a la necessitat de desplaçar-se millor per l'aigua. Tant és que sigui una sardina, que és

un peix amb una estructura òssia, que un tauró amb una estructura cartilaginosa. Els cetacis són mamífers aquàtics i no peixos, y un dofí té una silueta semblant a una sardina, encara que no sigui un peix.Es diu que els mitjans aquàtics presenten una convergència adaptativa més gran que els terrestres. Per descomptat, aquesta convergència noés exclusiva dels mitjans aquàtics. En el medi aeri, les ales dela ratpenats i les ales de les aus representen una convergència adaptativa.

Classes de ecosistemes aquàtics:

Hi ha diferents ecosistemes aquàtics:

·Ecosistemes d'aigua dolça: Els cossos d'aigua com rius, llacs, pantans i altres fonts aquàtiques són ecosistemes aquàtics. Els rius formen part dels ecosistemes aquàtics d'aigua dolça. L'import, variacions i regularitat de les aigües d'un riu són de gran importància per a lñes plantes, animals i persones que hi viuen al llarg del seu curs. La fauna dels rius és d'amfibis com: canonets, cargolets, oueres, fredolics, musclos i truites.

·Ecosistemes marins: Els cosistemes marins estan dins dels ecosistemes aquàtics. Inclouen els oceans, mars, maresmes, etc. El medi marí és molt estable, si ho comparem am el hàbitats terrestres o d'aigua dolça.

Què és un ecosistema marí?

Els ecosistemes marins estan dins dels ecosistemes aquàtics. Inclouen els oceans, mars, maresmes, etc. On hi ha llum per a la producció primària hi ha pocs nutrients inorgànics, i viceversa. No és estrany, que les zones amb major productivitat siguin aquelles en que les aigües profundes, fredes i carregades de nutrients afloren a la superfície: aquestes zones es coneixen com afloraments, en elles el fitoplàcton, i

pot mantenir una cadena tròfica, per aquest motiu són les zones més riques en pesca.

Classes de ecosistemes marins:

Hi ha diferents tipus de classes de ecosistemes marins, però aquests són els mñes destacats:

·Zona costanera: Es considera zona costanera, també anomenada zona nerítica, a aquella que es troba sobre la influència dels mars on la llum pot penetrar profundament la producció de la fotosíntesi en algues i altre organismes. La seva profunditat és des dels 1 als 200 metres. Aquesta zona també s'anomena zona fòtica perquè rep llum en abundància.

·Zona de penombra: Aquesta zona és característica per rebre llum solar (poca) i per la transaparència dels éssers que habiten. La seva fauna més característica són pops, calamars, meduses, peixos i plàcton. La seva profunditat és dels 200 fins els 1.000 metres.

·Zona abissal: Aquesta zona és la mñes àmplia del planeta, però no obstant això ha estat pèssimament explorada, ja que només han baixat un nombre determinat de ROV'sy batiscafs. La seva profunditat és des de 1.000 fins a 6.000 metres.

·Zona hadal: Anomenada així en honor de Hades, eldéu grec dels morts, ja que és la zopna oceànica més profunda del planeta. La seva profunditat és des de 6.000 fins a 10.911 metres.

Biològia marina:

Normalment la biològia marina s'agrupa segons la seva funció, mida, i hàbit de vida:

·Bentos: Són els organismes que depenen del fons marí per viure. En són exemples bentònics els pops, els coralls, els crancs, etc.

·Pelagos: Animals que no depenen del fons marí, trobant sempre nedant a la columna d'aigua. En són exemples pelàgics els verats, les balenes, les tonyines, etc.

·Nècton: Organismes que poden oferir resistència als corrents marins (poden nedar). Són exemples d'organismes nècton els calamars, els taurons, els dofins, etc.

·Plàncton: Organismes que no poden oposar resistència als corrents marins (no poden nedar molt bé), pel que queden a mercè d'aquestes. Exomples d'éssers planctònics són la majoria de meduses.

Zona Abissal:

Es denomina abissal a zona abisopelàgica a un dels nivells en què està dividit l'oceà segons la seva profunditat, i correspon a l'espai oceànic entre 1.000 i 6.000 metres de profunditat. És una zona fosca on la llum solar no arriba. En biològia marina al terme de la fauna, fa referència a la descripció d'un tipus determinat d'ambient o hàbitat natural, amb certes espàcies d'animals marins que neden lliurement i que viuen o s'alimenten en aigües obertes a aquestes profunditats i mai s'aproximen a la superfície. La paraula abissal procedeix de abisme, lloc profund i fosc. Aquesta regió es caracteritza per un ambient fred, pressió hidrotàtica extremadament elevada, escassetat de nutrients i absència total de llum.Els animals descrits pels científics són encara uns autèntics desconeguts pel que fa al seu comportament i se sospita que només s'ha descobert una petita part pel que cada any es descobreixen noives espàcies.

Alguns animals corresponents a la fauna abissal són:

·Pop Dumbo (Grimpoteuthis): Es toba al voltant dels 3.000-5.000m. El seu nom fa referència a les seves aletes ubicades sobre els seus ulls. Mesura 2 dm.

·Peix cargol (Careproctus longifilis): La seva estranya cua li dòna el seu nom i mesura al voltant de 15 cm. Viu entre els 1.900-2.997m de profunditat.

·Cuc tubícoles (Riftia pachyptila): Aquests cucs viuen en colònies de fins a 2.000 individus i s'ubiquen a una profunditat d'entre 2.000-2.850m. Arriben als 2 m de llarg.

·Peix futbol ( Himantolophus paucifilosus): Té un cos en forma de pilota, d'aixòli ve el nom. Es troba entre els 1.500-4.000m de profunditat. És que la famella arriba a mesurar 45 cm, tres vegades més gran que el mascle.

·Pop telecospi (Amphitretus pelagicus): Viu entre els 100-200 metres de profunditat i mesura 3 dm. Amb el seu cos transparent la qual cosa dificulta la seva ubicació.

·Esponja globus verd (Latrunculi apicalis): Mesura 12 cm d'alçada i se situa entre els 10-1.200m de profunditat.

·Peix drac (Stomio boa): Pot arribar a tenir les dents tan llargues al punt de no poder tancar la boca. Es troba entre els 200-1.500m i arriba a mesurar 32 cm.

·Pop lluminós ( Stauroteuthis syrtensis): La seva extranya expressió fa que se li digui ''pop tonto''. Viu a una profunditat més gran dels 2.500m i fa més de 5 cm de diàmetre.

Doncs aqui ha acabat el meu treball sobre els ecosistemes. Tenim aquest tema en compte, penso que hem de tindre més cura amb la natura, la fauna del tots els cosistemes i les demés coses que s'estàn a punt d'extingir-se i de desaparèixer de la Terra. Aquest tema m'ha ensenyat moltes coses que no sabia com la fauna de la zona abissal (que és molt curiosa) i també la biològia marina que no tenia ni idea,

sabia que hi havia diferentes classes de biològia marina, però d'aquestes no tenia gens ni mica de enteniment. Aquest tema m'ha agradat molt i s'hi ens donessin a escollir una altra vegada, el tornaria a agafar.

Bibliogràfia:

es.viquipedia.org/wiki/Ecosistema es.viquipedia.org/wiki/Ecosistema_mari es.viquipedia.org/wiki/Ecositema_aquatic

www.botanical-online.com/ecosistemasacuaticos.htm

www.escolar.com/cnat/a6ecosistemasac.htm

html.rincondelvago.com/ecosistemas-acuaticos.htm