42
1 Treball de Recerca Les Pseudociencies 0. INTRODUCCIÓ Des de sempre que m’han interessat molt els aspectes relacionats amb el món científic i sempre que he pogut he mirat tots els documentals que feien per la televisió. Un dia van retransmetre un documental de la BBC que tractava sobre una sèrie de judicis que havien tingut lloc a Estats Units degut a que s’havia intentat ensenyar creacionisme ( el Disseny Inteligent) a les aules, el jutge havia determinat que ensenyar creacionisme a les aules era anticonstitucional. Des d’aquell dia em vaig interessar molt pel tema i inclús vaig fer un petit treball a primer de batxillerat sobre el Disseny Inteligent. Em costava d’entendre que tanta gent podes creure en afirmacions científiques clarament errònies i contradictòries mentre que alhora criticaven l’evolució que te bases científiques solides i comprovades. A partir d’aquí vaig ampliar el ventall i em vaig interessar pel món de les pseudociencies en general. Van despertar el meu interès sobretot, apart del disseny inteligent, l’astrologia i algunes medicines alternatives, com ara la homeopatia. Tot això va coincidir amb l’època d’escollir el tema per el treball de recerca i desprès de pensar-ho bé i de descartar altres temes em vaig decidir sobre enfocar el treball cap al món de les pseudociencies. Hèctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del Treball

Treball de Recerca 1 Les Pseudociencies

  • Upload
    hbotey

  • View
    484

  • Download
    2

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Treball de Recerca 1 Les Pseudociencies

1Treball de RecercaLes Pseudociencies

0. INTRODUCCIÓ

Des de sempre que m’han interessat molt els aspectes relacionats amb el món científic

i sempre que he pogut he mirat tots els documentals que feien per la televisió. Un dia

van retransmetre un documental de la BBC que tractava sobre una sèrie de judicis que

havien tingut lloc a Estats Units degut a que s’havia intentat ensenyar creacionisme ( el

Disseny Inteligent) a les aules, el jutge havia determinat que ensenyar creacionisme a

les aules era anticonstitucional. Des d’aquell dia em vaig interessar molt pel tema i

inclús vaig fer un petit treball a primer de batxillerat sobre el Disseny Intel·ligent. Em

costava d’entendre que tanta gent podes creure en afirmacions científiques clarament

errònies i contradictòries mentre que alhora criticaven l’evolució que te bases

científiques solides i comprovades.

A partir d’aquí vaig ampliar el ventall i em vaig interessar pel món de les

pseudociencies en general. Van despertar el meu interès sobretot, apart del disseny

intel·ligent, l’astrologia i algunes medicines alternatives, com ara la homeopatia. Tot

això va coincidir amb l’època d’escollir el tema per el treball de recerca i desprès de

pensar-ho bé i de descartar altres temes em vaig decidir sobre enfocar el treball cap al

món de les pseudociencies.

Per que el treball quedes ben estructurat vaig decidir que l’estructuraria en quatre

parts: una primera part on definiria les diferencies entre el que realment és una ciència

i el que és una pseudociencia; a partir d’aquí dividiria les pseudociencies segons els

àmbits que li corresponen en tres parts: l’àmbit evolutiu (el Disseny Intel·ligent),

l’àmbit astronòmic (l’astrologia) i l’àmbit mèdic (la homeopatia i l’acupuntura).

L’objectiu del treball és demostrar que realment les pseudociencies no es poden

emmarcar dins la ciència, per fer-ho , exposaré els arguments científics que reclamen

tenir aquestes pseudociencies i desprès els contrastaré amb els arguments que dona la

comunitat científica per classificar-los com una pseudociencia. Tot això serà possible

graciès a una extensa recerca bibliogràfica i a la opinió d’especialistes en el tema.

Hèctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del Treball

Page 2: Treball de Recerca 1 Les Pseudociencies

2Treball de RecercaLes Pseudociencies

1. CIENCIA I PSEUDOCIÈNCIA

1. Què és i què podem considerar una ciència?

La “ciència” és un dels conceptes més difícils de definir si parlem d’ella en la seva

totalitat, ja que és fàcil definir les diferents disciplines científiques (com ara la química,

bioquímica...) però de totes maneres per definir aquests conceptes sempre utilitzem:

“és una branca de la ciència que estudia...” així doncs anem a veure que és la ciència.

En l’època de la Ciència i la Tecnologia en la que ens trobem es fàcil sentir missatges

com ara: “en el nom de la ciència”,”per culpa o graciés a la ciència”,”misteris de la

ciència” o “científicament provat”. I en la nostra societat coexisteixen diverses

aproximacions a la ciència: per molts és l’origen de tots els mals derivats de la

tecnologia; altres la consideren rígida i immutable, incapaç d’acceptar noves idees que

no segueixen unes normes rígides i estrictes (ortodoxa) i altres la consideren

deshonesta, sovint venuda a interessos politics o econòmics. En canvi també alguns la

consideren capaç de crear benestar, curar, portar la pau... fins i tot ja qui la considera

una nova religió de masses.

Per definir la ciència hem d’apartar la mescla de veneració i temor que sovint es fa

servir per parlar d’ella. A la pregunta de “Què és la ciència?” Alan F. Chalmers diu que

no hi ha tal cosa ja que no existeix una sola categoria de ciència ni sembla possible

determinar els criteris que una àrea de coneixement ha de tenir per ser considerada

científica. Si busquem al diccionari descobrim que la paraula ciència prové del llatí

scientia, derivada de scire (saber). L’enciclopèdia britànica diu que la ciència és

“qualsevol sistema de coneixement del món físic i els seus fenòmens que implica

observacions objectives i una experimentació sistemàtica i busca el coneixement a

traves de veritats generals o lleis fonamentals”. En una de les seves cites més famoses

Albert Einstein diu: “El conjunt de la ciència es només un refinament del coneixement

de cada dia: comença amb l’experiència i desemboca en ella”. Així doncs podem

distingir la ciència d’altres activitats perquè busca un coneixement que no esta basat

Hèctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del Treball

Page 3: Treball de Recerca 1 Les Pseudociencies

3Treball de RecercaLes Pseudociencies

en opinions personals sinó en observacions i experiments i l’ús de la raó, sempre amb

rigor. Aquest coneixement sempre serà provisional i millorable.

2. Pseudociències. Diferencies respecte les ciències.

La paraula pseudociència és un neologisme format a partir del sufix grec pseudo- i la

paraula “ciència”: falsa ciència. És un terme que acull un conjunt de suposats

coneixements, practiques o creences no científiques però que reclamen ser-ho. Es un

concepte utilitzat per el col·lectiu de científics que estan preocupats per diferenciar

clarament el que és una ciència del que no ho és. Les pseudociències tenen una sèrie

de característiques que ens ajuden a diferenciar-les de les ciències:

No tenen consistència interna i externa. Suporten contradiccions lògiques i no

s’integren en altres disciplines científiques.

No apliquen els mètodes característics de les ciències, com ara el metode

científic (mètode deductiu) que són aquells que es poden considerar vàlids

sense tenir en compte les expectatives del observadors (tot i que això també

passa a les ciències pures).

Són dogmàtiques. Els seus principis estan formulats de manera que no

accepten refutacions, a diferencia de la ciència en la que la seva evolució depèn

d’aquestes refutacions i millores.

Proclamen teories a les que no hi aporten proves empíriques i que moltes

vegades contradiuen les observacions o resultats experimentals coneguts i

acceptats.

Invaliden explicacions admeses sense oferir alternatives millors per explicar els

fenòmens.

Són immutables. Al no tenir bases experimentals, les pseudociencies no

canvien ni davant de nous descobriments. La màxima autoritat teòrica

s’atribueix al fundador o fundadors de la disciplina. Agafen una mica la forma

d’una religió.

Utilitzen davant el públic un llenguatge estrany i utilitzen termes que tenen un

significat precís a la ciència amb sentits totalment diferents.Hèctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del Treball

Page 4: Treball de Recerca 1 Les Pseudociencies

4Treball de RecercaLes Pseudociencies

No compleixen la estratègia de “la navalla de Occam” que és un metode que

proposa que , en igualtat de condicions, la explicació més senzilla es la que s’ha

de considerar com la més probable. I en els casos que la compleixen ho fan a

base d’utilitzar recursos divins com per exemple els que usa el creacionisme.

No busquen lleis generals.

Desqualifiquen les critiques que reben per part de la ciència dient que formen

part de conspiracions i que son perseguits.

Invoquen entitats immaterials o sobrenaturals, com la força vital, l’inconscient

metafísic, la creació divina, etc. dels que diuen que participen en fenòmens

observables.

Proclamen i exigeixen que se’ls hi reconegui el seu caràcter científic, però

nomes davant del públic general renunciant a posar a prova les seves

explicacions davant la comunitat científica.

Hèctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del Treball

Page 5: Treball de Recerca 1 Les Pseudociencies

5Treball de RecercaLes Pseudociencies

2. Pseudociencies en l’àmbit evolutiu

1. El Disseny Intel·ligent i el creacionisme

1.1 Introducció a la teoria evolucionista de Darwin i al Disseny

Intel·ligent

Avui en dia, al nostre planeta, es coneixen més de dos milions d’espècies diferents que

difereixen en forma, mida i estil de vida. Tota aquesta variabilitat va ser considerada

durant gran part de la història com una obra divina,

cada espècie havia estat creada seguint un patró

concret i cada individu era una copia de l'arquetipus

dissenyat per Déu i les variacions en una mateixa

espècie eren considerades defectes en l’execució d’un

pla diví. No va ser fins a ben avançat el segle XIX quan

Charles Darwin va donar la volta a aquesta concepció

demostrant que la variabilitat entre individus és la clau.

Les sospites de que les espècies animals no eren

estàtiques sinó que podien extingir-se i aparèixer amb noves formes venen ja d’anys

enrere. Darwin va unir els elements (temps, variabilitat i superpoblació) que junts

portaven a la indubtable existència de la evolució de les espècies mitjançant la selecció

natural. Un d’aquests elements és el temps: segons la bíblia la vida tenia unes desenes

de milers d’anys, insuficients per a què es creessin noves espècies a partir de canvis

sobre formes ja existents, però els geòlegs de la època tenien cada vegada més indicis

de que els fenòmens que transformaven la terra ho feien a base de milions d’anys i

Darwin es va apoderar de aquestes conclusions per aplicar-les als éssers vius. Un altre

element és la superpoblació que ve d’una teoria que deia que els recursos naturals no

creixen al mateix ritme que la població humana i per tant no són suficients per

mantenir-la. Darwin va extrapolar aquesta teoria a les poblacions d’éssers vius i

Hèctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del Treball

Charles Darwin (1809-1882)

Page 6: Treball de Recerca 1 Les Pseudociencies

6Treball de RecercaLes Pseudociencies

afirmava que havia d' haver-hi un filtre, una selecció que deixés només als més

adaptats a l'entorn ja que els recursos no eren suficients. Aquest filtre és la selecció

natural que actuava sobre una amplia varietat de formes heretables de les quals

només les més aptes a l’entorn sobrevivien i arribaven a reproduir-se. La variabilitat és

l’element que més li va costar de demostrar i va morir sense saber com sorgia i es

mantenia la variabilitat de formes entre individus d’una mateixa espècie. Anys desprès

Mendel inicià el que ara anomenem genètica i va poder demostrar la variabilitat.

L`any 1987 es desenvolupa a Estats Units un nou moviment que intentarà demostrar

que la evolució no es tal i com l’explica Darwin sinó que som el resultat d’un disseny

executat per una entitat intel·ligent. Aquest moviment rep el nom de Disseny

Intel·ligent que a través de suposats arguments científics intenta argumentar que

l’origen o evolució de l’Univers, la vida i l’home són el resultat d’uns dissenys realitzats

per un o més agents intel·ligents. Aquesta teoria no és res més que una modernització

de la teoria de William Paley (1743-1805) que es troba en l'obra Natural Theology,

argumenta que l’existència de Déu queda demostrada a partir de l'obvi disseny dels

éssers humans i els seus òrgans. L’argument té dues parts: primera, que els organismes

evidencien haver estat dissenyats; segona, que tan sols un Déu omnipotent podria

donar explicació a la perfecció, multitud i diversitat dels dissenys. Fa continues

referències a la complexitat de l’ull humà i de l’esquelet per intentar demostrar el seu

argument.

Tot i que els partidaris del Disseny Intel·ligent mai

relacionen aquest suposat dissenyador amb Déu es

difícil no veure aquest moviment com una versió de

creacionisme contemporani antievolucionista que

procura buscar el respecte intel·lectual que el

creacionisme clàssic no ha estat capaç d’obtenir. El

Disseny Intel·ligent ha tingut molta repercussió als

Estats Units on fins i tot s’han hagut de fer judicis ja que

alguns professors pretenien ensenyar creacionisme a les

aules.

Hèctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del Treball

Revista TIME (Agost, 2006)

Page 7: Treball de Recerca 1 Les Pseudociencies

7Treball de RecercaLes Pseudociencies

1.2 Arguments que contrasten el Disseny Intel·ligent

Els defensors del Disseny Intel·ligent (DI d’ara en endavant) mostren una sèrie

d’arguments per corroborar que la diversitat i la complexitat de la vida ha estat

dissenyada i per intentar desbancar la teoria evolucionista i sobretot la selecció natural

1.2.1 La

complexitat irreductible

Els defensors del DI prediquen la necessitat de un dissenyador intel·ligent basant-se en

l’existència de la complexitat irreductible dels organismes. Aquest concepte va ser

creat pel bioquímic Michael Behe que defineix el concepte de la següent manera:

Un sistema de complexitat irreductible és una entitat composta de varies parts

ben encaixades que actuen recíprocament i contribueixen a la funció bàsica

d’aquest sistema, degut a això la supressió de qualsevol de les seves parts

provoca que el sistema deixi de funcionar.

Behe i els defensors del DI argumenten que aquests sistemes complexos i irreductibles

no poden ser el resultat de la evolució ni de la selecció natural ja que aquests no es

poden formar per lleugeres modificacions de un sistema anterior, perquè qualsevol

precursor d’un sistema complexe i irreductible al que li falti una part serà per definició

no funcional. Com que la selecció natural només pot actuar sobre sistemes que ja

tenen una funció bàsica, aquest sistemes no podrien aparèixer de una forma gradual

sinó que haurien de sorgir de cop en forma d’unitat integrada. Per entendre-ho podem

extrapolar aquest concepte a un exemple molt més senzill com és una trampa per a

ratolins que està composta per diferents parts i si extraiem alguna d’aquestes parts la

funció bàsica del sistema falla. Per posar un exemple, a no ser que totes les parts de

l’ull humà comencin a existir de forma simultània,

Hèctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del Treball

Complexitat de l'ull humà

Page 8: Treball de Recerca 1 Les Pseudociencies

8Treball de RecercaLes Pseudociencies

l’ull no pot funcionar; no beneficia a un organisme precursor el fet de tenir nomes una

retina, o una lent, si falten les altres parts. Segons aquest argument, l’ull humà no pot

haver evolucionat per selecció natural.

Un dels altres grans exemples que utilitza Behe per

demostrar el seu argument és el flagel1 bacterià.

Segons Behe, el flagel bacterià és irreductiblement

complex perquè es composa de varies parts i si

alguna d’aquestes falla, el flagel1 no funciona. Per

tant no pot haver evolucionat de forma gradual

perquè la funció pertany al conjunt de parts ja que

aquests no poden funcionar per si mateixes en solitari. El flagel es troba en la

membrana cel·lular de les bactèries. El filament que funciona com un propulsor és un

filament compost d’una sola proteïna (flagelina). A la membrana de la cèl·lula el

filament està unit a un “rotor” per una altre proteïna. El motor que fa girar el filament

està localitzat a la base del flagel i esta constituït per dos elements: un rotor ( la part

que gira) i una dinamo (el component estacionari).

Behe també considera la coagulació i el sistema immunològic com un sistema de

complexitat irreductible.

1.2.2 La complexitat especifica

1 El flagel és l’estructura mitjançant la qual les bactèries aconsegueixen moure’s. Es com una espècie de filament unit a la membrana de la bactèria.

Hèctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del Treball

Page 9: Treball de Recerca 1 Les Pseudociencies

9Treball de RecercaLes Pseudociencies

El concepte de la complexitat especifica va ser desenvolupat

pel teòleg, matemàtic i filòsof William Dembski . Dembski

sobrepassa el “descobriment” de Behe de la complexitat

irreductible reduint-ho a un cas especial de informació

complexa i especifica que és aquella que té una probabilitat

molt baixa d’aparèixer per atzar. Argumenta que la mutació i

la selecció natural són incapaces de generar coses tan

altament improbables i especifiques. Si prenem per exemple

les trenta proteïnes que constitueixen el flagel bacterià.

Suposant que cada proteïna conté uns 300 aminoàcids,

Dembski calcula que la possibilitat de que sorgeixi per atzar

una proteïna com aquesta és de 10-300 . Per tant dedueix que

la creació del flagel bacterià per atzar (mutació o selecció natural) és de 10 -1700, conclou

d’aquesta manera que la possibilitat de la formació per atzar d’un flagel funcional es

pràcticament impossible.

Per entendre el concepte ens podem plantejar diferents exemples: una sola lletra de

un alfabet és especifica però no és complexa. Una llarga frase

amb lletres escollides a l’atzar és complexa però no és

especifica. En canvi un sonet de Shakespeare és complexa i

específic i ha sigut dissenyat per un agent intel·ligent. Dembski

extrapolarà aquesta idea a patrons complexes i específics dels

organismes on considera que ha d’haver actuat alguna mena de

guia per a la seva aparició.

1.3 Arguments que refuten el Disseny

Intel·ligent

Tots els arguments que hem vist anteriorment han estat

desmentits ràpidament per la comunitat científica que no ha dubtat de qualificar-los

de pseudocientifics.

Hèctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del Treball

Page 10: Treball de Recerca 1 Les Pseudociencies

10Treball de RecercaLes Pseudociencies

1.3.1 Critica a la complexitat irreductible

En resposta als arguments de Behe, els evolucionistes han demostrat amb proves

consistents que els òrgans i altres components dels essers vius no són complexos i

irreductibles: no apareixen de cop. Han demostrat que els òrgans i sistemes que els

teòrics del DI consideren irreductiblement complexos (l’ull humà, la coagulació de la

sang i el flagel bacterià) no són irreductibles ja que han existit versions menys

complexes del mateix sistema en el passat que es poden trobar en organismes actuals.

L’ull humà no va aparèixer de cop amb tota la

seva complexitat actual. La seva formació va

requerir la integració de moltes unitats

genètiques, cada una millorava el funcionament

d’ulls preexistents que eren menys perfectes

des de el punt de vista funcional.

Fa 700 milions d’anys els ancestres dels

vertebrats actuals ja disposaven de òrgans sensibles a la llum. A partir d’aquests,

diferents classes d’ulls han evolucionat de forma independent almenys 40 vegades en

els animals, cadascun d’aquests exhibeixen una completa gama de complexitats. Els

ulls van evolucionar paulatinament i van arribar a tenir configuracions molt diferents

Hèctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del Treball

Fases de la complexitat de l'ull en mol·luscs vius. L’ull del pop (extrem dret) és bastant complex i similar a l’ull humà. Podem veure com altres mol·luscs tenen ulls més senzills. El més senzill de tots és de les lapes (extrem esquerre), que consisteix nomes en una sèrie de cèl·lules pigmentades.

Page 11: Treball de Recerca 1 Les Pseudociencies

11Treball de RecercaLes Pseudociencies

en varis organismes, però totes destinades a la funció de veure. Degut a que la llum del

sol es una característica global de la terra, no és estrany que els òrgans que se’n

beneficien hagin evolucionat.

Respecte al flagel bacterià (fig. A) els científics responen que aquest en la seva totalitat

no existeix. Hi ha diverses especies de bactèries i diverses classes de flagels, alguns són

més senzills que els descrits per Behe, altres són simplement diferents, alguns molt

diferents com és el cas des arqueobacteris que és un grup molt gran d’organismes

semblants a les bactèries. A més, la motricitat en moltes bactèries es duu a terme

sense cap tipus de flagel. Alguns bioquímics han demostrat que els components del

flagel podrien haver evolucionat a partir de sistemes secundaris, que són molt similars

al flagel, però manquen d’alguns components d’aquests. Un component important del

flagel descrit per Behe posseeix essencialment la mateixa estructura que un sistema

secretor 2TTSS (fig.B) , però aquest manca de proteïnes motores.

Una forma amb la qual les bactèries causen malalties es mitjançant la injecció de

toxines a l’interior de les cèl·lules de l’organisme amfitrió, que duen a terme a través

de sistemes especials de proteïnes, un dels quals és el TTSS. Les proteïnes TTSS i

algunes parts del flagel són molt semblants i tenen un origen evolutiu comú. El flagel

bacterià no és irreductiblement

complex: un subconjunt del

complement de proteïnes del

flagel va evolucionar com un

mecanisme per a que les

bactèries poguessin injectar

proteïnes a traves de la

membrana d’una cèl·lula.

1.3.2

Critica a la complexitat especifica

Els crítics defineixen el concepte de Dembski com una tautologia, ja que esta buida d’

informació i afirma que la informació complexa especifica no apareixeria naturalment

2 Flagel que injecta la toxina a la cèl·lula de l’organisme amfitrió.Hèctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del Treball

Page 12: Treball de Recerca 1 Les Pseudociencies

12Treball de RecercaLes Pseudociencies

tan sols perquè ell ho defineix així. Dembski es basa en moltes suposicions que poden

ser falses i segurament són errònies. La selecció natural i el seu mecanisme gradual

poden aconseguir resultats positius amb probabilitats prèvies immensament inferiors

que les dels càlculs de Dembski. Un exemple: la probabilitat de que una sola bactèria

pugui ser resistent a un antibiòtic concret i que a més sigui capaç de sintetitzar un

aminoàcid és de 4 x 10-16. Però totes les bactèries existents, en el cultiu final, entre 20 i

30 milions, exhibeixen aquestes propietats. Això ha estat realitzat per selecció natural

degut als canvis mediambientals en només uns pocs dies.

Dembski afirma que és impossible (o molt improbable) que informació complexa i

especifica aparegui per atzar i posa l’exemple d’un sonet de Shakespeare del que diu

que només pot aparèixer perquè una entitat intel·ligent l’ha dissenyat. Però si

agaféssim una maquina generadora de lletres al atzar, en un moment o altre, acabaria

apareixent aquest mateix sonet o qualsevol altre text conegut sense que ningú l’hagi

dissenyat.

1.3.3 Imperfeccions

Una altra dificultat en atribuir el disseny dels organismes a un dissenyador o creador es

que el món viu està ple d’imperfeccions i defectes. Considerem un exemple predilecte

del DI, l’ull humà. Les fibres del nervi visual de l’ull convergeixen per formar el nervi

òptic, que creua la retina fins arribar al cervell, d’aquesta manera crea un punt cec; els

calamars i els pops no tenen aquest defecte. Aquest disseny defectuós sembla

incompatible amb un omnipotent dissenyador intel·ligent. Els teòrics moderns del DI

diuen que aquestes “aparents imperfeccions” podrien haver estat incloses per algun

motiu pel dissenyador (alguns parlen de raons artístiques) i afirmen també serà

impossible conèixer aquests motius a no ser que el dissenyador ens digui quines són

aquestes raons.

Aquesta afirmació potser te validesa teològica, però destrueix el DI com a hipòtesis

científica ja que mai es podrà comprovar de forma empírica. Una hipòtesis que no es

pot examinar de forma empírica (observació o experiments) no és científica.

Hèctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del Treball

Page 13: Treball de Recerca 1 Les Pseudociencies

13Treball de RecercaLes Pseudociencies

1.4 Parlen els especialistes. Entrevistes

Desprès de realitzar diverses entrevistes (apartat A dels annexes) podem contrastar les

opinions de diferents especialistes en els seus respectius àmbits. En aquest cas

disposarem de les opinions d’un metge, un físic i un mossèn (Carles Vallbona, Joan

Ferrer i mossèn Joan de Llerona, respectivament).

Cap dels tres entrevistats creu que el Disseny Intel·ligent és una teoria plausible i diuen

que aquesta no te cap base científica solida, coincideixen amb que consideren

l’evolució de les especies com la teoria correcte la qual consideren que esta

pràcticament demostrada. També coincideixen en que consideren la teoria del Big

Bang com la més plausible però que encara té algun punt per comprovar.

Carles Vallbona, metge, considera que la teoria del Big Bang o qualsevol altra teoria de

la “creació” ens porta a acceptar l’existència d’un Deu, sense especificar en que

consisteix aquest. El mossèn considera que la teoria del Big Bang i de la evolució són

clarament compatibles amb l’existència d’un Deu i fa referència a que Darwin era

creient. Joan Ferrer, físic, en canvi diu que aquestes teories no són compatibles amb

l’existència física d’aquest però considera que és pot ser creient contemplant també

aquestes teories.

Pseudociencies en l’àmbit astronòmic

Hèctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del Treball

Page 14: Treball de Recerca 1 Les Pseudociencies

14Treball de RecercaLes Pseudociencies

1. L’astrologia

L’astrologia és un tipus d’endevinació basada en la

suposició de que la posició i el moviment de alguns

cossos celestes al moment de néixer influencien el

caràcter i la vida de una persona. Segons Nicholas

de Vore, expresident de la Societat de Investigació

Astrològica, l’astrologia és “la ciència que tracta de la influencia sobre el caràcter humà

de les forces còsmiques dels cossos celestes” . Encara que aquesta definició és

clarament contradictòria, és fàcil comprovar si realment l’astrologia s’ajusta a aquesta

definició. Veurem ara, si l’astrologia posseeix alguna base científica per les afirmacions

que realitza.

1.1 Orígens de l’astrologia

Quan observem el cel realment estem observant el passat. Quan mirem a la lluna

estem veient com era aquesta fa 1.3 segons. Això és degut a que la llum viatja a uns

300.000 quilometres per segon, per tant tarda 1.3 segons a recórrer la distancia que

ens separa de la lluna. Algunes estrelles estan tan lluny que les estem veient quan

realment ja no hi són. Per tant resulta inversemblant que l’astrologia suposi que la

posició del Sol respecte a un grup d’estrelles (que pot ser que ja no existeixin) influeixi

en la nostra personalitat.

Molts anys enrere, quan s’observava el cel nocturn es veia que un cert grup d’estrelles

estava sempre present en una mateixa estació. A voltants de l’any 3.000 aC es van

agrupar arbitràriament algunes

estrelles en quatre constel·lacions (nom que se li dona als grups d’estrelles que sembla

que formin dibuixos al cel, però que no tenen res a veure l’una amb l’altre i poden

estar a distancies molt diferents de nosaltres). Més endavant aquestes constel·lacions

es van reorganitzar fins arribar a les actuals. Un cop aparegudes aquestes

constel·lacions és quan els astròlegs creen l’astrologia, de fet, hauríem de dir que es

creen diverses astrologies perquè no n’hi ha tan sols una, n’hi ha moltes i cadascuna te

les seves diferents constel·lacions i les seves pròpies regles. Podríem preguntar-nos

Hèctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del Treball

Van associar cada constel·lació del zodíac a un nom relacionat amb el que creien reconèixer en el patró d’estrelles

Page 15: Treball de Recerca 1 Les Pseudociencies

15Treball de RecercaLes Pseudociencies

quina validesa tenen

aquestes astrologies si totes es

basen en un mateix principi però

alhora donen resultats

diferents i contradictoris.

1.2 Els signes del zodíac

S’afirma que la influencia astrològica més important és la posició del Sol en certa

constel·lació en el moment de néixer (signe de naixement). Aquesta és la faceta més

coneguda de l’astrologia , del mateix tipus que trobem en els horòscops3 dels diaris.

Però és en aquest concepte de “signe” on sorgeix el desacord més gran amb

l’astrologia. En general, podem distingir dos tipus d’astrologia: la sideral i la tropical.

L’astrologia sideral utilitza la constel·lació real en la que es troba el Sol en el moment

de néixer, en canvi, l’astrologia

tropical utilitza una divisió del zodiac2

en signes de 30º d’ample. Aquesta

divisió es fa per que algunes constel·lacions són molt amples (Verge, 45º) i altres són

molt petites (Escorpí, 7º). Encara que el sol passa per una constel·lació anomenada

Ophiuchus, aquesta no forma part dels dotze signes astrològics

del zodíac. No tenir en compte aquesta constel·lació també es

un punt de contradicció i confusió en l’astrologia.

Per l’astrologia no nomes és important la posició de les

estrelles sinó que també li dona molta importància a la posició

que ocupen els planetes respecte les constel·lacions. Si tenim

en compte totes aquelles per les que passen els planetes

(excepte Plutó) obtindrem 24 constel·lacions (a les 13 originals

els hi haurem de afegir 11 de noves). Si a més incloem les

constel·lacions per on passa Plutó obtindrem 4 constel·lacions

més, 28 en total. Per què l’astrologia només utilitza 13

d’aquestes 28 constel·lacions? Alguns astròlegs afirmen que 3 En astrologia es denomina horòscop tant a la predicció astrològica com al mapa de símbols que s’utilitza per fer aquesta predicció.

Hèctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del Treball

El pla de la orbita de la Terra al voltant del Sol talla l’esfera terràqüia en un cercle anomenat eclíptica. El zodíac és una banda de la esfera celeste dins la qual s’observen el sol i els planetes, amb 360º de circumferència i 9º a cada costat de la eclíptica.

Page 16: Treball de Recerca 1 Les Pseudociencies

16Treball de RecercaLes Pseudociencies

aquestes constel·lacions són noves i per tant no tenen poder astrològic. Però la

majoria de les constel·lacions són molt antigues, com ara Escorpí i Orió, que

comparteixen la mateixa història i tenen la mateixa antiguitat però un és considerat un

signe zodiacal i l’altre no. Per solucionar aquest problema, alguns astròlegs diuen que

els signes no es corresponen amb les constel·lacions perquè són coses diferents,

contradiuen d’aquesta manera el principi bàsic de l’astrologia.

Un dels altres problemes que té l’astrologia és la pressió dels equinoccis, que és el

moviment que fa l’eix de la Terra cada 26.000 anys. Com a resultat d’aquest moviment,

l’eix canvia la seva orientació i per tant canvia també la posició del sol respecte les

constel·lacions. Suposem que el 12 de gener del 2000 aC el Sol es trobava a Capricorn.

Com podem veure a la figura, amb el transcurs del temps el Sol s’ha anat desplaçant de

manera que el 12 de gener del 2000 dC la diferencia és una constel·lació sencera (ara

Sagitari). Això significa que havent nascut el 12 de gener, el meu signe zodiacal serà

Capricorn quan realment el Sol es troba a Sagitari. Per tant l’astrologia es basa en

estrelles fictícies, estrelles que suposadament estan on estaven les estrelles reals 4000

anys enrere.

1.3 Els signes i les característiques personals

Experiment de Cluver i Ianna (1979)

La majoria d’astròlegs estan d’acord en que existeix una relació entre el signe de la

persona i la seva personalitat. Per comprovar l’existència d’aquesta relació Cluver i

Ianna (1979) van agafar una descripció proporcionada pel astròleg Hone on s’afirmava

que els Àries són pèl-rojos i van voler comprovar si era cert. Per demostrar la relació

entre cabell vermell i signe Àries s’havien de complir simultàniament dos afirmacions:

1) que totes les persones que neixen en el signe Àries són pèl-rojos i 2) que tots els pèl-

rojos són del signe Àries. Clarament la primera afirmació no és compleix, n’hi ha prou

amb fixar-se en un grup d’orientals o africans. Per a la segona afirmació, els autors Hèctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del Treball

Seqüència d’imatges que mostra l’efecte de la pressió dels equinoccis sobre la posició del Sol respecte les constel·lacions.

Page 17: Treball de Recerca 1 Les Pseudociencies

17Treball de RecercaLes Pseudociencies

citats anteriorment, van agafar un grup de pèl-rojos i els hi van preguntat quin era el

seu signe i van veure que no només la majoria d’ells no era Àries sinó que hi havia

aproximadament la mateixa quantitat de pèl-rojos per signe. Això te molt a veure amb

les coincidències que es donen a la naturalesa. Suposem que llancem una moneda a

l’aire i observem si surt cara o creu. Repetint l’experiment moltes vegades veurem que

aproximadament la meitat de les vegades surt cara i l’altre meitat creu, això és el que

anomenem atzar. En el cas dels pèl-rojos tenim 300 persones i 12 signes possibles, per

tant la possibilitat de que els pèl-rojos caiguin en algun d’aquest signes és de

300/12=25. Simplement per atzar hi hauria d’haver 25 pèl-rojos de cada signe que és

molt aproximadament el que s’obté. Si aquesta relació signe-personalitat fos real

hauria d’haver aparegut una majoria d’Àries. Per tant, podem concloure que les

principals característiques físiques no depenen del signe de naixement.

1.4 Les prediccions astrològiques

Encara que nombrosos estudis donen resultats negatius, podríem preguntar-nos si

l’astrologia és realment capaç de fer una predicció existosa. Podríem pensar que, tot i

no tenir cap argument lògic que la recolzi, el seu èxit predictiu podria convertir-la en

una teoria a tenir en compte. L’èxit de les prediccions astrològiques es pot comprovar

fàcilment: en tindríem prou amb agafar unes quantes revistes astrològiques, contar el

nombre de total de prediccions que es van realitzar i veure quin percentatge és

correcte. Cluver i Ianna (p.17) van realitzar aquest experiment amb una sèrie de

revistes astrològiques dels EEUU i van obtenir que els astròlegs només encertaven una

de cada deu prediccions (concretament, l’11% de les prediccions estudiades era Hèctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del Treball

Page 18: Treball de Recerca 1 Les Pseudociencies

18Treball de RecercaLes Pseudociencies

correcte), cosa que és un resultat clarament negatiu. També van observar que algunes

prediccions es repetien contínuament . Com ara: atemptat contra el president (23%),

contacte amb extraterrestres (26%) i cura del càncer (22%). Lògicament , aquesta

manera de predicció no és correcte perquè si repetim moltes vegades i durant molt

temps una mateixa predicció no és difícil que a la llarga acabi passant.

1.5 Parlen els especialistes. Entrevistes

Desprès de realitzar diverses entrevistes (apartat A dels annexes) podem contrastar les

opinions de diferents especialistes en els seus respectius àmbits. En aquest cas

disposarem de les opinions d’un metge, un físic i un mossèn (Carles Vallbona, Joan

Ferrer i mossèn Joan de Llerona, respectivament).

Carles Vallbona considera que l’astrologia no té cap base científica, diu que hi cap la

possibilitat però que no ha estat estudiat científicament afirma que explorar un

esdeveniment històricament cert i desprès les possibles causes astrològiques no és una

manera científica d’arribar a una relació causa-efecte. El mossèn, que és un gran

aficionat a l’astronomia, considera que l’astrologia va ser l’inici de l’astronomia però

que avui en dia ja no te cap sentit. Joan Ferrer considera també que actualment

l’astrologia no té cap sentit i fa referència a un aspecte tractat més amunt (les

referències a astres que possiblement ja no hi són).

Pseudociencies en l’àmbit mèdic

1. L’homeopatia

L’homeopatia és un sistema de medicina alternativa que va ser creat pel metge Samuel

Hahnemann a principis del segle XIX. Hahnemann és va basar en el concepte de

Hipòcrites: similia similibus curantur (els similars curen els similars). Té gran

popularitat i fins i tot és finançada per alguns sistemes de sanitat publica. El problema

Hèctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del Treball

Page 19: Treball de Recerca 1 Les Pseudociencies

19Treball de RecercaLes Pseudociencies

és que no es basa en cap prova empírica solida i els seus fonaments teòrics són

contradictoris.

1.1 Base teòrica

La teoria de la homeopatia afirma que els mateixos símptomes que provoca una

substancia tòxica en una persona poden ser curats per una dissolució amb aquesta

mateixa substancia en quantitats molt petites (infinitesimals). A diferencia de la

medicina convencional, els homeòpates consideren que l’arrel del dolor és espiritual

en comptes de físic. També diuen que el malestar s’expressa primer amb símptomes

emocionals, desprès mentals i finalment físics.

1.2 Els medicaments homeopàtics

Els medicaments homeopàtics es preparen en

dissolucions infinitesimals, es fan 30

dissolucions successives de una part de la

substancia potencialment activa en 99 parts de

alcohol o aigua. Avui en dia, aquesta dissolució

és prepara amb un dinamitzador que agita

enèrgicament l’envàs (150 vegades en 7.5

segons) i és repeteix 30 vegades (sempre en dissolucions 1:99). Aquesta substancia

desapareix al arribar a un factor de dissolució del ordre del nombre de Avogrado4

(1023), en el cas dels medicaments homeopàtics al repetir aquesta dissolució 30

vegades successives la possibilitat de que quedi alguna molècula de la substancia és

pràcticament nul·la. Alguns homeòpates sostenen que encara que no hi hagi

pràcticament substancia queda com una mena de marca en el dissolvent (el record de

l’aigua esta recolzat per una investigació de l’any 2003 explicada a continuació).

1.3 Arguments dels partidaris de la homeopatia

4 1 mol de qualsevol substancia conté sempre el mateix nombre de àtoms o molècules, aquest nombre és conegut com el nombre d’Avogrado (6.023x1023)

Hèctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del Treball

Medicaments homeopàtics

Page 20: Treball de Recerca 1 Les Pseudociencies

20Treball de RecercaLes Pseudociencies

Els partidaris dels tractaments homeopàtics senyalen el fet de que la majoria de gent

que s’ha sotmès a aquesta classe de tractaments estan satisfets amb els resultats.

Diuen que tot tractament que faci que el pacient millori és vàlid. De l’efecte placebo

diuen que si esta implicat o no és un assumpte de caire acadèmic.

Alguns s’aferren a que algunes investigacions indiquen que quan més diluïda està una

substancia, les seves molècules tendeixen a quedar-se juntes. Aquest fenomen, però,

no te cap connexió amb la homeopatia ja que aquesta pretén diluir la substancia fins

que no en quedi, mentres que en aquest experiments sempre hi havia quantitats

mesurables de substancia.

Una investigació publicada l’any 2003 aportaria un argument a favor de la homeopatia.

Aquest estudi assegurava que l’aigua tenia una mena “d’efecte fantasma” ja que van

comprovar que substancies com el clorur de liti o el clorur de sodi modificaven

l’estructura de l’hidrogen de l’aigua després de realitzar una dilució intensiva.

1.4 Critiques a la homeopatia. L’efecte placebo

En un estudi clínic realitzat per Ernest E. Pittler amb un medicament homeopàtic es va

començar a dir que la efectivitat d’aquests medicaments era similar a la de l’efecte

placebo5. Els medicaments homeopàtics, tot i estar molt diluïts, poden donar molts

problemes derivats de renunciar a teràpies efectives (de medicina convencional), els

pacients confien més en les tècniques homeopàtiques i abandonen teràpies de

medicina convencional de malalties fàcilment curables, fins que aquestes es

converteixen en intractables. Ja es coneixen 40 casos mortals i es calcula que unes 400

persones en tractaments homeopàtics han patit noves malalties o empitjoraments de

les que ja tenien. És en el camp de les malalties cròniques és on suposadament la

5 L’efecte placebo és aquell pel qual els símptomes d’un pacient poden millorar mitjançant un tractament amb una substancia placebo (una substancia innòcua a la malaltia o símptomes inicials del pacient) aquesta substancia no té cap valor curatiu real.

Hèctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del Treball

Page 21: Treball de Recerca 1 Les Pseudociencies

21Treball de RecercaLes Pseudociencies

homeopatia té més èxit ja que son malalties que tendeixen a ser més sensibles al

efecte placebo.

Tant els defensors com els oponents a la homeopatia diferien sobre si el resultats dels

assajos clínics realitzats amb medicaments homeopàtics havien estat o no favorables ja

que mai s’havia fet un estudi de qualitat. La revista The Lancet va publicar (1977) un

anàlisis de 89 assajos en el qual és va arribar a una conclusió no gaire clara que no

donava la raó a cap banda. Però l’any 2005 la mateixa revista va publicar un altre

informe (aquest cop sobre 110 assajos) que determinaven que els efectes clínics de la

homeopatia derivaven del efecte placebo. Els seguidors de la homeopatia van criticar

durament aquest informe queixant-se que no s’explicava bé quin procés s’havia seguir

per fer la selecció dels assajos. Els autors van respondre explicant detalladament totes

les condicions en que s’havia produït l’estudi. Aquest estudi es va realitzar dins el

programa d’avaluació del Govern Suís de la eficàcia de les medicines alternatives. Els

resultats referents a la seguretat dels tractaments homeopàtics van ser clarament

positius, cosa que ningú discuteix. En quant a la eficàcia curativa van concloure que la

homeopatia és trobava dins els mateixos límits que els de l’efecte placebo. Desprès

d’aquest estudi el Govern Suís va decidir interrompre el pagament mitjançant la

Seguretat Social dels tractament homeopàtics.

1.5 Parlen els especialistes. Entrevistes

Desprès de realitzar diverses entrevistes (apartat A dels annexes) podem contrastar les

opinions de diferents especialistes en els seus respectius àmbits. En aquest cas

disposarem de les opinions d’un metge, un físic i un mossèn (Carles Vallbona, Joan

Ferrer i mossèn Joan de Llerona, respectivament).

El Dr. Vallbona considera que les medecines alternatives no comprovades no són

segures però considera que algunes són eficaces. Sobre l’acupuntura diu que és

clarament eficaç tot i que encara no hi ha una explicació solida del perquè ho és.

També fa un incís en la diferencia en la medicina oriental i l’occidental. També diu que

el mecanisme d’acció de l’homeopatia li es impossible d’entendre.

Hèctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del Treball

Page 22: Treball de Recerca 1 Les Pseudociencies

22Treball de RecercaLes Pseudociencies

Joan Ferrer creu que no es pot generalitzar que les medicines alternatives són

ineficaces ja que n’hi ha algunes que mostren clares millores en els pacients, posa com

exemple l’acupuntura. En canvi, creu que la homeopatia no té cap valor curatiu.

El mossèn diu que encara hi ha moltes coses del nostre propi cos que no coneixem. Diu

també que l’acupuntura mostra clares millores en els pacients però que la seva eficàcia

no esta comprovada científicament.

5. Resultats de les enquestes

5.1 Resultats estadístics de les enquestes

A continuació exposaré els resultat de les enquestes que he realitzat a diferents companys i

coneguts per saber la opinió general sobre aquest tema. S’han realitzat un total de 30

enquestes sobretot a gent de entre 17 i 19 anys d’edat, estudiants de batxillerat (sobretot del

batxillerat científic i tecnològic). L’enquesta consta de 8 preguntes de tipus test.

Hèctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del Treball

Page 23: Treball de Recerca 1 Les Pseudociencies

23Treball de RecercaLes Pseudociencies

*En aquesta pregunta les persones que van respondre que si van donar els següents exemples de pseudociencies: creacionisme (44,4%), astrologia (44,4%) i medicines

alternatives (11.11%)

Hèctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del Treball

Page 24: Treball de Recerca 1 Les Pseudociencies

24Treball de RecercaLes Pseudociencies

Hèctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del Treball

Page 25: Treball de Recerca 1 Les Pseudociencies

25Treball de RecercaLes Pseudociencies

*En aquesta pregunta les persones que van respondre “algunes” van donar els següents exemples: homeopatia (60%) i acupuntura (40%).

Hèctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del Treball

Page 26: Treball de Recerca 1 Les Pseudociencies

26Treball de RecercaLes Pseudociencies

5.2 Valoració de les enquestes

Pel que podem veure a les enquestes la gran majoria de les persones enquestades

tenen una idea positiva del que és la ciència ja que un 73% ha escollit la opció de que

és una manera de conèixer objectivament basant-se en proves empíriques, per altra

banda, grups més minoritaris l’han considerada negativa. Més de la meitat coneixen el

que és una pseudociencia i la majoria posa els exemples més populars actualment

(astrologia, creacionisme i algunes medicines alternatives. En quant a escollir una

teoria per explicar l’origen i la evolució de la vida la gran majoria segueixen la línia

europea de creure en el Big Bang i la teoria Darwiniana, en aquesta mateixa trobem un

resultat curiós: cap persona enquestada creu que la teoria del DI sigui certa i un 99%

considera que aquesta esta fortament lligada amb la religió. Això porta a demostrar

que al nostre país, i fins i tot es podria extrapolar a Europa, el DI no triomfa com ho

faria en zones de Estats Units. L’astrologia no és considerada una ciència pels

enquestats ja que un 92% l’emmarca dins els límits de les pseudociencies. En quant a

les medicines alternatives, molts enquestats pensen que si que és efectiva i la gran

majoria d’aquests posa com exemple la acupuntura. Un 66% dels enquestats respon

que creu en coses que no estan comprovades científicament i un 64% creu que la

societat pateix una falta de coneixement científic.

6. Conclusions

Una de les principals conclusions que he extret un cop acabat el treball és que estem

envoltats de pseudociencies. Vaig començar aquest treball amb l’objectiu de marcar la

diferencia entre ciència i pseudociencia i emmarcar dins el camp de les pseudociencies

algunes que reclamen ser ciència. La principal diferencia entre ciència i pseudociencia

és que una és basa en fenòmens observables i l’altre no. Aquestes falses ciències

utilitzen mètodes molt diferents als científics i sovint trobem contradiccions en les

Hèctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del Treball

Page 27: Treball de Recerca 1 Les Pseudociencies

27Treball de RecercaLes Pseudociencies

seves teories. Les pseudociencies acostumen a justificar-se amb fenòmens divins o

espirituals i són aquestes les que tenen més popularitat.

Una segona conclusió que puc extreure és que el Disseny Intel·ligent és realment una

pseudociencia derivada del creacionisme. Els seus arguments són contradictoris i és

desfan fàcilment amb arguments científics comprovats com s’ha pogut comprovar en

cada respectiu apartat. També, desprès parlar amb els experts, penso que no tot te

perquè ser blanc i negre sinó que també pot ser gris, es a dir, crec que està molt clar

que la teoria de la evolució de les especies i el Big Bang són teories molt plausibles

però penso que acceptar aquestes teories no ha de significar no ser creient. Aquestes

teories són compatibles amb la creença en un Deu, sempre que no és parli d’una

existència física o creadora d’aquest. La societat occidental, en general, no accepta

aquesta teoria tot i que a Estats Units té molt ressó.

L’astrologia no és basa en cap argument coherent i ja ha estat desmentida per la

comunitat científica. Un dels arguments que posiciona l’astrologia dins el camp de les

pseudociencies és que és basen en el moviment d’astres que possiblement ja no hi són

i que tan sols els veiem perquè estan a una gran distancia i la llum d’aquestes tarda

molt temps a arribar a la terra. Un dels altres grans errors de la astrologia és que no

tenen en compte la pressió dels equinoccis on l’eix de la terra canvia la seva orientació

i per tant canvia també la posició del sol respecte les constel·lacions, és a dir, es basen

estrelles fictícies, estrelles que ja no hi són o que han canviat la seva posició.

La homeopatia, molt acceptada socialment, es podria emmarcar dins els límits de les

pseudociencies ja que realment no té cap valor curatiu. No és pot dir que la

homeopatia sigui dolenta ja que mostra clares millores però com s’ha demostrat

anteriorment la seva capacitat curativa és troba dins els límits de l’efecte placebo.

Penso, però, que els medicaments homeopàtics siguin tan cars és podria considerar

una mena d’estafa ja que pràcticament no contenen la substancia químicament activa

que ha de millorar els símptomes del pacient sinó que principalment contenen només

dissolvent.

Durant els últims anys hem assistit a una creixent presencia de tota classe de

continguts màgics, misteriosos i anticientífics dins els mitjans de comunicació que

Hèctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del Treball

Page 28: Treball de Recerca 1 Les Pseudociencies

28Treball de RecercaLes Pseudociencies

busquen captar creients i seguidors per les seves diferents doctrines

pseudocientifiques.

A la televisió proliferen els programes dedicats als misteris, que es centren en

fenòmens que desafien a la ciència i a una expilació racional , donant tota classe de

explicacions il·lògiques i sense cap mena de fonament que, algunes vegades,

aconsegueixen credibilitat en alguns grups socials.

Per què creiem en coses increïbles? Una de les principals causes és el dèficit que hi ha

actualment en la distribució social del coneixement científic, una manera de millorar-lo

seria que les parts implicades en aquest dèficit (mitjans de comunicació, sistema de

educatiu i les institucions científiques) s’esforcessin més a divulgar i a ensenyar

correctament el coneixement científic perquè la gent tingues la capacitat de saber

distingir el que és científic del que no ho és.

Amb les enquestes i entrevistes realitzades m’he adonat que la gent valora molt que

les coses estiguin comprovades però la majoria afirmen creure en coses que no

estiguin confirmades científicament. Crec que hi ha coses que no requereixen

confirmació com ara el sentiments o quelcom similar però crec que és important no

deixar-nos enganyar i hem de aprendre a valorar si una cosa és certa, pot ser-ho o no

ho és.

7. Bibliografia

Llibres:

RODRIGUEZ, I.; DÍAZ, L.; GONZALEZ, C.; RIOL, J.M. Ciencia y pseudociencias.

Madrid: Equipo Sirius, 2004. (Coleccion Milenium)

SUSSKIND, L. El paisaje cósmico Londres: Little Brown, 2006.

AYALA, F.J. Darwin y el Diseño Inteligente Madrid: Alianza Editorial, 2007.

SHERMER, M. Por qué crremos en cosas raras Barcelona: Alba Editorial, 1997.

Hèctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del Treball

Page 29: Treball de Recerca 1 Les Pseudociencies

29Treball de RecercaLes Pseudociencies

TOHARIA, M. ASTROLOGIA ¿Ciencia o creencia? Madrid: McGraw-Hill, 1993.

CHALMERS, A.F. Qué es esa cosa llamada Ciencia Madrid: España Editores,

2000.

ZIMAN, J. Introducción al estudio de las ciencias. Barcelona: Ed. Ariel, 1986.

CLUVER, R.B.; IANNA, P.A. The Gemini Syndrome: A scientific evolution of

Astrology Nova York: Prometheus Books (1979)

HONE, M.E. The modern Text-book of Astrology Essex (UK): The C W Daniel

Company Ltd., 1972.

SAGAN, C. El cerebro de Broca. Barcelona: Crítica, 1994.

GARDNER, M. La ciencia: lo bueno, lo malo y lo falso. Madrid: Alianza Editorial,

1988.

RANDI, J. Fraudes Paranormales. Girona: Tikal, 1994.

PARK, R.L. Ciencia o vudú: de la ingenuidad al fraude científico. Barcelona:

Grijalbo, 2001.

Pàgines web:

SOCIEDAD PARA EL AVANZE DEL PENSAMIENTO CRITICO, Monografico: ¿és

efectiva la homeopatía?

<http://www.arp-sapc.org/articulos/homeopatia/index.html>

LABORATORIOS BOIRON, Medicamentos Homeopaticos

<http://www.boiron.es/medicamentos/>

ACADEMIA MEDICO HOMEOPATICA DE BARCELONA, ¿Que es la homeopatia?

<http://www.amhb.net/index.php?

option=com_content&task=blogcategory&id=1011&Itemid=107 >

Hèctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del Treball

Page 30: Treball de Recerca 1 Les Pseudociencies

30Treball de RecercaLes Pseudociencies

VIQUIPEDIA, Disseny Intel·ligent <http://ca.wikipedia.org/wiki/Disseny_intel

%C2%B7ligent>

VIQUIPEDIA, Astrologia <http://ca.wikipedia.org/wiki/Astrologia>

Hèctor Botey Colomer | I.E.S. Escola Municipal del Treball