51
Índex Part teòrica 1. Introducció............................................Pàg. 3 2. Objectius...............................................Pàg. 5 3. Planificació............................................Pàg. 6 4. Metodologia..........................................Pàg. 7 5. La vela lleugera.....................................Pàg. 9 5.2. Com es fa per navegar 5.3. Parts d’un vela lleugera 6. Tipus de embarcacions.......................Pàg. 14 2.1. Vela lleugera 2.2. Vela adaptada 2.3. Diferències 7. “VAC Sailability” .................................Pàg. 21 8. Metodologia de la vela adaptada.......Pàg. 23 1

Treball de recerca

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Treball de recerca sobre el tema de la vela adapdata.

Citation preview

Page 1: Treball de recerca

Índex

Part teòrica

1. Introducció............................................Pàg. 3

2. Objectius...............................................Pàg. 5

3. Planificació............................................Pàg. 6

4. Metodologia..........................................Pàg. 7

5. La vela lleugera.....................................Pàg. 9

5.2. Com es fa per navegar

5.3. Parts d’un vela lleugera

6. Tipus de embarcacions.......................Pàg. 14

2.1. Vela lleugera

2.2. Vela adaptada

2.3. Diferències

7. “VAC Sailability” .................................Pàg. 21

8. Metodologia de la vela adaptada.......Pàg. 23

1

Page 2: Treball de recerca

9. Prioritat en la realització de cursets de vela adaptada...............................................Pàg. 24

Part pràctica

10. Anàlisis del que pensen els monitors de vela adaptada..................................Pàg. 26

11. Enquesta...........................................Pàg. 27

12. Proposta personal per a un curs de vela adaptada amb persones que tinguin una discapacitat visual...........................Pàg.35

ANNEXOS.................................................Pàg.42

13. Bibliografia.........................................Pàg. 46

Página 2

Page 3: Treball de recerca

14. Agraïments.........................................Pàg. 47

1. Introducció

Durant tota la meva vida he crescut amb les dos disjuntives que marquen aquest treball de recerca i espero en aquestes pàgines plasmar el sentiment que em produeix aquest món on convergeixen dos grans blocs: l'esport aquàtic amb la discapacitat.

Página 3

Page 4: Treball de recerca

Sempre he viscut embolcat de persones amb alguna discapacitat, ja sigui física o psíquica, i a la vegada des de molt petit he fet aquest esport que avui dia forma part de la meva vida. La vela, per mi, és un esport que em permet gaudir del mar, m'ajuda a coordinar els moviments, a treballar el meu cos de diferents maneres.

Per això crec que el fet de realitzar el meu treball de recerca sobre la vela adaptada, és la millor manera d'estudiar, aprofundir i analitzar el que d’una forma o d’altra m’he anat trobant a la meva vida. I a la vegada posar en pràctica tot els meus coneixements teòrics i personals que tinc d'aquest tema.

La Vela Adaptada és una realitat en l’adaptació d’un esport ja existent des de fa dècades, com és la Vela Lleugera . Aquest esport està obert a totes les minusvalies, ja que el poden practicar aquelles persones que tenen una discapacitat sense grans problemes de mobilitat.

En Espanya són molt pocs els clubs o Federacions que practiquen aquest esport, malgrat tot cada vegada més va guanyant en participació i augmenta la demanda.

Cada dia sentim parlar de programes adaptats, de persones amb necessitats especials, de diferents discapacitats, però de què parlem quan diem Vela Adaptada?

La Vela Adaptada s'inscriu dintre del que s'anomena el camp de l'Activitat Física Adaptada, que és pròpia a totes les persones, que en un moment o altre necessiten una actuació diferent de la que consideren normalitzada per cobrir una necessitat especial i per tant accedir a l'aprenentatge d'una activitat.

La història recent d'aquesta modalitat esportiva, pot considerar-se que es va iniciar en Espanya al 1992, amb els intents de normalització efectuats a la Paraolimpíada de Barcelona.

Les exhibicions realitzades; en aquell moment es tractava d'un esport d'exhibició; organitzades sota la supervisió de S.A.R Dña. Cristina de Borbón i Victoria Fumadó, van tenir una gran repercussió. Aquelles exhibicions van assentar les bases del que avui dia es coneix com a Vela Adaptada.

Página 4

Page 5: Treball de recerca

Actualment la Vela Adaptada té un nom i té una gran acceptació. S'ha aconseguit que molts alumnes es titulin i treballin com a instructors. S'ha comprovat que l'esport de la vela beneficia en molts aspectes a les persones amb discapacitat, a més a més es un esport que no té restriccions en quant a edat o grau i minusvalía.

La Vela Adaptada és com un viatge desconegut, amb les pors inherents que representa tot el que és nou.... Per tot això, us invito a embarcar-vos en aquest treball i descobrir un mon especial.

Ara, explicaré una petita experiència personal:

Aquest estiu he estat treballant en una escola de vela i, com que ja sabia que volia fer el treball de recerca, vaig decidir fer amb uns companys la proba de navegar amb els ulls tapats.

Jo me'ls vaig tapar i un company em deia quehavi de fer i com. Ell era els meus ulls i, encara que jo confio molt en ell, sempre et queda el dubte dintre. Per això crec que s’ha de tenir molt valor per navegar essent cec.

2. Objectius

Página 5

Page 6: Treball de recerca

• Comparar una embarcació de vela adaptada amb una de vela lleugera

• Saber com navega una persona discapacitada

• Saber la poca acollida que té la vela en el nostre país

• Analitzar, fer un estudi sobre els cursets actuals segons les opinions dels usuaris i monitors.

• Com es podria organitzar de forma òptima o més real un curs de vela adaptada segons l’opinió o crítiques dels altres usuaris.

• Recollida de vídeos, fotos...

Página 6

Page 7: Treball de recerca

3. Planificació

Per realitzar aquest treball he decidit dividir-ho en dos parts:

1. Fer una part teòrica on explicaré tots els conceptes relacionats amb el mon de la vela com el seus tecnicismes. En aquesta part em centraré en el mon de la vela lleugera i concretament en la vela adaptada.

2. La segona part del treball, serà la creació per part meva d’un curs de quatre setmanes de vela adaptada. Per fer aquesta part teòrica he atès totes les indicacions que m'han donat i, a més, he intentat entendre una mica més la vela adaptada.

Al final del treball realitzaré una petita reflexió sobre el treball i faré un petit escrit per què m’ha servit i com l’he desenvolupat al llarg d’aquests mesos de treball.

Página 7

Page 8: Treball de recerca

4. Metodologia

• Buscar informació a Internet

• Buscar informació a llibres

• Anar a conferències

• Parlar i fer enquestes amb monitors i alumnes

• Participar en una classe de vela adaptada i prendre apunts, fotos, vídeos...

• Treure informació de vídeos, revistes, fotos...

• Viure la experiència de sentir-me com ells es senten en una situació de discapacitat fent l’activitat.

Página 8

Page 9: Treball de recerca

5. Què és la vela lleugera?

La vela lleugera és un tipus de navegació que es realitza en veler.

Página 9

Page 10: Treball de recerca

La vela lleugera no disposa de cap tipus de propulsió a motor, només fa servir la força del vent per a desplaçar-se, per segons ens entri aquest portem un rumb o un altre.

La vela lleugera és una navegació costanera, és a dir, no porta cap tipus d’instrumentació (brúixola, GPS, mapes...).

5.2. Cóm es fa per navegar

L' embarcació només pot navegar amb la força del vent.

Per navegar haurem de tenir molt en compte per on ens està donant el vent, ja que depèn del vent de com haurem de portar posades las veles.

Aquest són els principals rumbs:

Cenyida: És el rumb més tancat al vent, ja que anem a uns 45º d'on ve el vent. Les veles han d'anar totalment caçades.

Través: És el rumb en què el vent ens entra a 90º. Les veles no han d' anar completament caçades.

Página 10

Page 11: Treball de recerca

Llarg: És el rumb que la embarcació va a uns 135º del vent. Les veles han d'anar casi soltes.

Empopada: És el rumb que el vent ens entra completament per la popa. Veles completament obertes.

Per aconseguir posar-nos en aquests rumbs han de fer dues maniobres: la virada i la trabujada.

Virada: Consisteix en posar timó cap a la vela per fer que la proa passi pel vent i poder canviar de rumb amb la vela a l' altre costat.

Trabujada: És el contrari que la virada però amb la mateixa finalitat, canviar de rumb. En aquest cas el que fem es posar el timó cap a nosaltres i passem la popa pel vent. Aquesta maniobra es molt violenta ja que la vela té en tot moment l’acció del vent.

En els cursets d’iniciació es prepara un recorregut molt fàcil: anar d’una boia a una altra amb el vent entrant de costat, o sigui, anem de través. Aquest rumb a estat copiat de la forma d’ensenyar a navegar dels francesos. Observem l' exemple.

Página 11

Page 12: Treball de recerca

5.3. Parts d’un vela lleugera

Página 12

Page 13: Treball de recerca

Página 13

Page 14: Treball de recerca

• *Proa: Part de davant d’una embarcació.

• *Popa: Part de darrera d’una embarcació.

• *Estribord: Part dreta.

• *Bavor: Part esquerra.

• *Màstil o pal Mayor: Serveix per aguantar la vela Mayor els “estays” i els “obencs”.

• *Vela Mayor: És la vela més gran de l'embarcació i la que va agafada al màstil.

• *Floc: És la vela petita de la embarcació.

• Estay: És un cable de ferro que va des del màstil fins a la proa de la embarcació.

• Obenc: És un cable de ferro que va des del màstil fins al costat del màstil.

• *Escota: Ens serveix per controlar la vela, fer que agafi més vent o menys vent.

Página 14

Page 15: Treball de recerca

• *Botavara: És un pal que va des del màstil i que agafa la part de baix de la vela i li dona tensió.

• *Orsa: És un tros de fusta, ferro, fibra... que serveix perquè quan el vent ens impulsi, anem en línea recta i no derivem.

• *Timó: Serveix per controlar l'embarcació cap a on nosaltres vulguem.

En els cursos oficials el primer dia es dóna un full amb tota la terminologia bàsica que han de saber durant el curset i se’ls demana que l'aprenguin per tal de facilitar les comunicacions. La terminologia que es dona en els cursets d’iniciació està marcada amb un asterisc.

Página 15

Page 16: Treball de recerca

6. Tipus d'embarcacions

6.1.Vela lleugera

Laser

420

Página 16

Page 17: Treball de recerca

470

Laser Pico

Optimist

Página 17

Page 18: Treball de recerca

Cadete

Página 18

Page 19: Treball de recerca

L’equip

6.2.Vela adaptada

Accés 2.3

L'accés 2.3 és l'embarcació on es situa la gent que té menys mobilitat, ja que és totalment involcable. En aquesta embarcació la persona va recolzada

Página 19

Page 20: Treball de recerca

sobre una malla per a tenir la màxima comoditat. Poden anar una o dues persones.

Accés 2.4

L'accés 2.4 és l'única embarcació de vela adaptada que hi ha a la Paralimpíada. És una embarcació adaptada com altre qualsevol, però té una característica: pot bolcar.

Ara mateix s’estan entrenant a Valencia quatre persones per intentar anar a Londres 2012 i, a més, tenim representació catalana. En Miquel Gómez, que és un dels que millor posicionats, està per aconseguir la plaça.

Página 20

Page 21: Treball de recerca

Acces Breeze

Neo 495

6.3.Diferencies

Página 21

Page 22: Treball de recerca

Vela adaptada Vela lleugera

Timó Es controla amb una mena de joystick i està situat davant del tripulant

Es un pal que va des de la popa fins a la mà del tripulant. És més difícil de portar ja que és directe

Orsa Orsa molt gran i que a més s’omple d’aigua per tal de donar estabilitat

Es una orsa que es posa i es treu i la seva mida és més petita

Posició tripulants

Al mig de l' embarcació

Depenen de la posició en què estigui la vela, s’han d'anar movent

Material necessari

Està tot a l’abast dels tripulants perquè no tinguin la necessitat de moure’s

Està tot distribuït per l' embarcació; s’han de moure

Possibilitat de bolcar

No Sí

Página 22

Page 23: Treball de recerca

Conclusió

Les embarcacions de vela adaptada estan fetes per aconseguir la màxima comoditat i fer més fàcil el treball de les persones que hi naveguen; però com hem dit, aquestes embarcacions no són només per a discapacitats sinó també per a gent que no té cap discapacitat, amb un objectiu molt clar: oferir una navegació còmoda i segura.

Jo he navegat sempre en vela lleugera i, quan vaig veure la primera embarcació de vela adaptada la veritat es que em sorprenia la facilitat amb què es porta i l'estabilitat que té. Una embarcació de vela lleugera també és pot adaptar, però s’ha de comptar amb el material, i el personal necessari i de vegades pot arribar a ser més car que comprar una embarcació nova.

En conclusió, la navegació adaptada, el que busca és la màxima seguretat i la comoditat.

7. VAC sailability (Vela accessible catalana)

Sailability és un moviment sorgit als anys 80 al Regne Unit de Gran Bretanya i avui present a nombrosos països de tot el món. Es tracta d’organitzacions sense ànim de lucre basades en el voluntariat que utilitzen l’esport de la vela per enriquir la vida de les persones en situació de discapacitat, la de la gent gran i en general la de totes aquelles persones econòmica i/o socialment desavantatjades. El “leit motiv” de Sailability a tot el món no és altre que “Vela per a tothom”.

VAC Sailability (Vela Accessible Catalana) és una Associació sense ànim de lucre constituïda en cèdula “Sailability”.

VAC Sailability neix a Catalunya l’any 2008 amb la finalitat d’apropar l’esport de la vela al màxim nombre de persones des de diversos punts del territori per tal que l’accés resulti pròxim i que l’usuari disposi d’alternatives.

Per dur a terme aquesta tasca comptem per una banda, amb un EQUIP HUMÀ format per tècnics amb vocació per l’ensenyament de l’esport de la vela, voluntaris, regatistes i altres persones amb i sense discapacitat que tenen com a denominador comú l’afecció per la navegació a vela i el mar i tots ells sensibilitzats amb el món de la discapacitat.

Página 23

Page 24: Treball de recerca

Així mateix, comptem amb la complicitat dels CLUBS I ESCOLES (mirar webs en annex 2) de vela que aporten els mitjans materials i les infraestructures necessàries per assolir els objectius de l’Associació.

Els tècnics i demés components de l’equip humà de VAC Sailability actuen com a reforç i com a voluntaris en aquells clubs associats que proposen activitat de vela adaptada.

Finalment, també són part fonamental de VAC Sailability totes aquelles persones que són o vulguin esdevenir NAVEGANTS i que vulguin gaudir i/o col·laborar en aquest servei, sigui quina sigui la seva edat, capacitats, habilitats o condició socioeconòmica.

Sobre el mapa, a la població catalana on estan situats els clubs o escoles associades, tenen el distintiu de VAC Sailability

Conclusió

Mirant el mapa veiem la poca acollida que té la vela adaptada al territori català. En 754 km de costa només hi trobem 6 clubs que imparteixen

Página 24

Page 25: Treball de recerca

aquesta activitat i, en comptes de repartir-los al voltant de tota la costa, el que fam és que els ajunten tots, al nord de la costa catalana i deixen dos a la costa central.

Si busquéssim informació sobre altres països, posem l’exemple del Regne Unit, veiem que, en tot el país, hi tenen entre 500 i 800 clubs. A més tots el cursos estan subvencionats per organitzacions i això el que ens demostra és perquè els millors regatistes d’élite són francesos o anglesos.

8. Metodologia de la vela adaptada

La metodologia de la vela adaptada segueix cinc etapes diferents. Les següents etapes que citaré són les que proposa la federació catalana de vela i que després cada club pot adaptar-les:

• Emocional i estructural. Primers contactes amb l’activitat. Familiarització.

• Funcional. L’alumne/a es fa preguntes sobre el funcionament de l’activitat abans de començar, dubta.

• Tècnica. L’alumne/a entra en la dinàmica de curiositat i d’observació.

• Conceptual. Perfeccionament tècnic i aprenentatge tàctic.

• Optimització i autonomia. Es poleixen la tècnica i tàctica personalitzant-les i donant pas a la originalitat.

Cal recordar que la metodologia és diferent per a cada tipus de discapacitat. Per exemple, en el cas que sigui un curset de persones cegues s’hauran d’adaptar tots els apunts en el sistema “Braille”, però si aquest curset fos de persones amb una dificultat de moviment s’haurien d’adaptar les embarcacions i les instal·lacions. La metodologia cal adaptar-la a cada tipus de curset.

9. Prioritat en la realització dels cursets de vela adaptada

• Una de les coses més importants és la realització d’una fitxa d’inscripció on l' alumne explica la discapacitat o els problemes que pateix. A més de realitzar la fitxa, també és molt important veure

Página 25

Page 26: Treball de recerca

l’alumne abans que comenci el curs per tal de saber com estructurar-lo. (Mirar fitxa a la pàgina 26)

• La seguretat és:

una qüestió de mètode.

d'anàlisi previ del que ens trobarem a partir d’una visualització del que farem, del que pot en els espais en els quals treballem i amb el perfil i nombre d’alumnes que tenim.

• La seguretat és NO sortir MAI dubtant.

Conclusió

Els alumnes de vela adaptada normalment són persones amb alguna discapacitat, per això s’han de tractar de forma diferent però no com si fossin inferiors. La cosa més important que has de transmetre és la seguretat (són persones que estan en unes condicions inferiors per poder defensar-se davant qualsevol adversitat, per això necessiten que el monitor els transmeti seguretat) i que ells confiïn en tu. Perquè ells han de sentir que tu els ajudaràs davant qualsevol problema.

Página 26

Page 27: Treball de recerca

10. Anàlisis del que pensen els monitors de vela adaptada

Página 27

Page 28: Treball de recerca

He parlat amb diferents persones sobre aquest tema i ara faré un petit resum -anàlisi del que pensen.La vela adaptada està molt poc desenvolupada a España. Només cal dir que on hi ha més clubs de tota la península, és a Catalunya i només n'hi ha sis i distribuïts malament, a diferència del que passa a altres països.

Parlant amb en Jordi Puig (Coordinador de les activitats de vela adaptada de l’Ametlla de Mar), m’explicava que les subvencions que s’aconsegueixen per poder impartir aquest esport són poques o nul·les. Per això, per aconseguir-les cal tenir un projecte molt ben preparat i que totes les possibilitats siguin viables de fer.

Una de les associacions que dona més subvencions és l'ONCE (Organización Nacional de Ciegos de España); però només subvenciona cursos per a persones que compleixen un nivell de navegació molt alt i quan dic molt alt, és a nivell professional. El que passa, però, és que per arribar a aquest nivell, primer han d'haver passat per uns nivells d’aprenentatges on els preus són molt alts i molt difícils de localitzar. Per això en el nostre país només tenim quatre persones lluitant per anar a les paraolimpíades de Londres 2012, mentre que en altres països hi ha cent o dos centes persones intentant classificar-se. Els tècnics que es dediquen a impartir classes són gent que no té que fer cap curs d'aprenentatge.

Després vaig parlar amb la Júlia Benedicto que forma part del CMV (Centre Municipal de Vela de Barcelona). Va ser ella qui em va explicar que, a falta de subvencions, el que vam fer es amb el que ja tenien adaptar-lo i per això van tindre que adaptar-ho però, tot això comporta unes despeses i un treball extra. Al CMV van adaptar des d'un Raquero (embarcació d’iniciació) fins una rampa i les dutxes per poder impartir els cursos. A més de tot això cal recordar la poca especialització dels tècnics

Conclusió

Falta de subvencions a causa del poc interès que hi ha per aquest esport al país. Només s'aposta per aquest esport quan hi ha la possibilitat de guanyar diners. El poc coneixement dels tècnics que no tenen que fer cursos ni res per impartir un classe.

Tot és pot resumir en una frase: No s'aposta per esports per a persones discapacitades.

Página 28

Page 29: Treball de recerca

11. Enquesta

L' enquesta s'ha realitzat a un grup de vela adaptada del Centre Municipal de Vela de Barcelona. Hi ha un total de deu persones (els cursos de vela adaptada són normalment de grups reduïts i en aquest cas al ser deu persones van dos monitors).

El model d’enquesta empleat ha sigut aquest:

11.1. Model d’enquesta

1- Quin tipus de minusvalia tens?

2- Quin esport practiques a part de la vela?

3- Com et vas assabentar d’aquest esport o aquest curset?

4- Per què has escollit la vela lleugera?

5- Quantes hores passes navegant?

6- Quant temps portes practicant aquest esport?

7- Has notat alguna millora des que vas començar a fer vela?

11.2 Resultats de les enquestes

Página 29

Page 30: Treball de recerca

Amb els resultats obtinguts elaboraré unes gràfiques on veiem els resultats de les enquestes amb un comentari a sota.

1- Quin tipus de minusvalia tens?

Aquest gràfic està fet a un grup de deu persones. Mostra totes les persones que tenen una minusvalidesa - mes gran o més petita - estan juntes sense cap tipus de discriminació.

Les persones que tenen alguna dificultat de moviment normalment són minoria en els grups de vela perquè li fan molt poca propaganda. Per aconseguir assabentar-te tens que tenir contacte amb alguna persona de la federació com en va dir en Jordi Salvador "Jo estic a BCN fent vela simplement perquè tinc un familiar a la federació que m'informa de tots el cursos"

En l'altre costa, tenim a les persones que tenen alguna deficiència visual i la majoria estan adherides a l'ONCE que informa a tots mitjançant taulells d'anuncis o correus a les persones. A més l'ONCE subvenciona estades nàutiques a molts llocs de Catalunya per aconseguir a regatistes de molt alt nivell.

2- Quin esport practiques a part de la vela?

Página 30

Page 31: Treball de recerca

Les persones que estan a l'ONCE té molts programes esportitus. A més dóna moltes subvencions. Normalment tots els esports que subvenciona l'ONCE la majoria d'esports que proposa són gratuits i això dóna opcions a persones que no tenen suficients recursos econòmics a realitzar altres esports que si estiguessin subvencionats serien molt cars. En canvi les persones que estan en cadires de rodes o tenen dificultats de moviment i no estan adherides a cap organització ni associació es tenen que pagar tots aquest esports ells mateixos però, quan arriben a un cert nivell si que els i subvencionen.

Página 31

Page 32: Treball de recerca

3- Com et vas assabentar d’aquest esport o aquest curset?

La majoria de persones estan assabentades per Internet ja que aquest mitja de comunicació obre moltes portes però l'únic problema es que aquetes pàgines cal que la persona es registri i de vegades és difícil aconseguir l'adreça electrònica.

Les persones que estan en alguna associació han donat les seves dades i tenen més possibilitats de comunicació (via telèfon, via e-mail...).

Cada vegada més s'està produint el boca a boca o sigui, uns clients li diuen a uns altres i així successivament i al final serà una de les fons principals per a aconseguir clients.

Página 32

Page 33: Treball de recerca

4- Per què has escollit la vela lleugera?

La vela lleugera com qualsevol altre esport és una activitat de lleure. Hi ha gent que vé a aprendre passant una bona estona i coneixent gent nova amb la que poder compartir experiències.

Cada vegada més els metges recomanen fer vela lleugera no només per tenir alguna millora física sinó també per ajudar psicologicament i noti que encara que tingui alguna minusvalidesa pot seguir fent vida normal i les coses que li agraden.

L'altre visió que tenim és la de la persona que ve a experimentar, és un esport relativament nou i desconegut i la gent sent curiositat. L'unic problema és el preu i a més un dels enquestats va possar una nota: "La vela es un deporte fantástico pero lo poco desarrollado que está en España hace que el precio suba considerablemente".

Página 33

Page 34: Treball de recerca

5- Quantes hores passes navegant?

El poc temps que dediquen aquestes persones a navegar és a causa del preu que té navegar.

A més aquestes persones el que fan principalment es anar al curset i ja està. Les persones que naveguen més hores és per que és volen dedicar professionalment o fer regates a un nivell d'aficionat i per això necessiten entrenar.

Si els preus de les hores de navegació i el lloguer d'embarcacions baixés molta més gent dedicaria temps a navegar.

Página 34

Page 35: Treball de recerca

6- Quant temps portes practicant aquest esport?

La vela lleugera porta molts poc anys implantada i per aquest motiu la vela adaptada és molt més jove.

Les primeres escoles que van haver a Catalunya va ser quan es va començar amb el "Sailability" i això va començar a finals de 2007 i principis de 2008.

Les persones que porten entre cinc i més anys navegant es tenien que desplaçar a un altre país, principalment anaven a França, està a prop de Catalunya i és especialitzada en aquest tipus de vela.

Els enquestats que portaven més anys navegant explicaven que França ens porta molt temps en instal·lacions i mètodes de ensenyament.

Encara que també pensen que pensen que en poc temps han avançat molt.

Página 35

Page 36: Treball de recerca

7- Has notat alguna millora des que vas començar a fer vela?

Físicament els enquestats noten una escassa millora però psicològicament sí.

Psicològicament els hi va molt bé ja que, poden compartir experiències i vivències amb altres persones que tenen una minusvalidesa igual o d'un altre tipus. Un dels enquestats em va explicar que: "Fa poc que vaig en cadira de rodes, al principi em costava relacionar-me amb la gent i amb la vela el veure altres persones que tenen una altra minusvalidesa i m'han ensenyat a intentar fer una vida el més normal possible".

Per motius per aquest els metges recomanen practicar un esport per relacionar-se amb persones.

Página 36

Page 37: Treball de recerca

12. Proposta personal per a un curs de vela adaptada amb persones que tinguin una discapacitat visual

Curs programat per fer-ho durant quatre caps de setmana. El curs el dividirem en diferents sessions on repassarem el que hem fet a la sessió anterior.

Per a tots el cursos de vela adaptada és imprescindible conèixer i veure en persona als alumnes. Per això, es necessari que facin un full d’inscripció per saber les dificultats de mobilitat de cada un.

En aquest curs el fet que siguin discapacitats visuals fa que vinguin acompanyades per alguna persona de l’associació a la que pertanyen.

Sessió n1

Durada: En funció del contingut es pot valorar fer-la d’una durada més llarga.

Mètode: Es valorarà segons el perfil i la quantitat d’alumnes que tenim.

Página 37

Page 38: Treball de recerca

Objectius:

• Reconèixer les persones, alumnat, instructors, personal de la instal·lació

• Reconèixer els espais on es treballarà.

• Orientar-se dins de l’embarcació escola que utilitzaran, els diferents tipus i modalitats d’embarcació.

• Reconèixer tot tipus de material de navegació.

• Reconèixer la direcció del vent i l’equilibri de l’embarcació.

Presentació:

• Rebuda i agrupament en una aula o espai on farem una breu presentació .

• Inscripció i breu presentació del personal.

• Continguts i objectius del curs

• Presentació dels alumnes, motivacions e intencions.

Contingut:

Inici:

• Visita guiada a la instal·lació.

• Pràctica en espai controlat de reconeixement del material.

• Recorregut cap a embarcacions i reconeixement de l’espai.

Página 38

Page 39: Treball de recerca

Navegació:

• Navegació breu amb vela de proa. Nocions bàsiques.

• Desembarcament individual i guiat.

Tancament de la sessió de navegació:

• Resum de la sessió, repàs breu i debat d’impressions.

• Objectius del pròxim dia.

Sessió n2

Objectius: A més a més dels objectius de la primera sessió seran capaços de:

• Relacionar-se dins de l’embarcació, adquirir diferents funcions.

• Trimar i parlar utilitzant termes bàsics de nomenclatura nàutica.

• Assimilar l’hissat i arriat d’una vela de proa.

• Entendre i reaccionar respecte al flameig d’una vela.

• Entendre i reaccionar respecte a l’efecte de la pala del timó sobre la direcció de l’embarcació.

Contingut:

Inici: Rebuda a l’espai de trobada amb el material preparar per anar practicant i incentivar preguntes.

• Repàs de les nocions fetes.

• Embarcament: Pràctica repetida d’entrades i sortides amb instructor.

• Pràctica de muntatge i desmuntatge.

Navegació:

• Sortida amb descripció.

• Navegació entre boies.

• Navegació breu en espai en zona de seguretat.

Página 39

Page 40: Treball de recerca

Tancament de la sessió:

• Tornada amb descripció d’entrada.

• Desembarcament guiat.

• Agrupament dels alumnes a la mateixa aula de rebuda.

• Resum de la sessió, repàs breu i debat d'impressions.

• Objectius pròxim dia.

Sessió n3

Mètode: En aquesta sessió treballem molt en particular l’autonomia de les tripulacions.

Objectius: S’afegeixen als objectius individualitzats de les dues primeres sessions. A més al final de la sessió la tripulació serà capaç de:

• Orientar-se respecte a la costa.

• Obtenir desplaçaments de l’embarcació en un rumb obert i amb equilibri correcte.

• Saber anomenar els rumbs i reconèixer els canvis de rumb i errors de direcció.

• Hissar/arriar, muntar/desmuntar, embarcar/desembarcar.

Contingut:

Inici: Reconeixement dels espais de terra.

• Repàs breu de les nocions.

• Embarcament: Embarcaments de les tripulacions per tàndems amb ajut de voluntaris i muntatge autònom.

Navegació:

• Sortida de port guiada, mans dels alumnes.

• Navegació entre boies amb rumbs portants.

• Navegació propera a port lliures de boies.

• Tornada a port controlada.

Página 40

Page 41: Treball de recerca

Tancament de la sessió de navegació:

• Desembarcament per tàndems controlat.

• Agrupament dels alumnes a la mateixa aula de rebuda.

• Resum de la sessió, repàs breu, debat d’impressions.

• Objectius del pròxim dia.

Sessió n4

Mètode: Així com a la tercera sessió hem treballat sobre l’autonomia del col·lectiu tripulació, la quarta sessió l’enfoquem en l’autonomia de tàndems o trios.

Objectius: Al final de la sessió els tàndems o trios seran capaços de:

• Saber la direcció i intensitat del vent.

• Orientar-se respecte al port o platja i a la costa.

• Parar/arrancar l’embarcació.

• Obtenir/desplaçaments de l’embarcació en un rumb i amb equilibri correcte, anomenar rumbs, els canvis de rumb i direcció.

• Hissar/arriar, muntar i desmuntar, embarcar i desembarcar.

Contingut:

Inici:

• Rebuda a l’espai de trobada.

• Repàs de nocions.

• Embarcament: per tàndems o trios.

Navegació: Revisem totes les nocions fetes anteriorment.

Avaluació de tripulants:

• Avaluar l’autonomia i complementarietat, la nomenclatura que utilitzen i el respecte de la seguretat bàsica.

• Individualment: Avaluar l’autocontrol i control de vaixell, la capacitat d’adaptació a les diferents situacions, la habilitat

Página 41

Page 42: Treball de recerca

motora en els desplaçaments i maniobres, els coneixements tècnics adquirits i el grau de satisfacció.

• Tornada a port controlada.

Tancament de la sessió de navegació:

• Desmuntatge de l’embarcació.

• Desembarcament

• Agrupament a l’aula de trobada.

• Repàs de la sessió.

• Expectatives futures possibles pels alumnes i pel grup.

Tancament del curs: Debat.

• Com s’ha desenvolupat?

• Repàs dels objectius marcats i comparació amb els objectius assolits pel grup en general i per cada individu.

Diferències a un programa original

El programa original, no me'l van donar ja que cada monitor proposa el seu i és perquè ningú el copiï.

El que faré es comparar el meu programa amb altres tipus de cursos (no són de vela adaptada però serveixen per fer la comparació).

Els cursos per aconseguir titulacions esportives el que fan és anar per feina i per això el que jo proposo és fer una estona de repàs al principi i al final de cada sessió per tal d'acabar d'assolir coneixements.

En els cursets de vela lleugera el temps que es dedica a navegar és menys d'una hora per això, jo proposo fer dues hores i si es necessita allargà una miqueta la sessió.

Altra cosa que es fa en els cursos per exemple en el de "Patrón de navegación básica" (veure bibliografia) és que es comença el primer dia donant tota la terminologia bàsica i jo la proposta que faig anar explicant-la i progressivament per tal de que l'alumne doni més importància a la navegació que al estudi.

Página 42

Page 43: Treball de recerca

Conclusió

Aquest és una possible programació per a un curs de vela adaptada, en aquest cas per a discapacitats visuals. Aquest l’he fet basant-me en un d’original. El que jo opino sobre la programació, sigui la meva o l'original, és que és massa matèria en molt poc temps i de vegades hi ha conceptes que poden quedar sense entendre’s del tot i com es va amb el temps just no es pot aprofundir en tota la matèria com s'hauria de fer.

Página 43

Page 44: Treball de recerca

13. Opinió i reflexió personal

Al finalitzar aquest treball, la meva percepció en tot el que es relaciona amb el mar i la vela ha canviat, ja que abans jo veia la vela com una cosa impossible per a persones amb discapacitat.

A l' inici d'aquest procés, he de dir que no sabia pas com organitzar el treball ja que realment el tema escollit era un altre però el meu tutor de treball de recerca en va fer aquesta proposta. Jo sabia que era un tema totalment desconegut però en el fons tenia ganes de saber coses, moltes coses sobre el tema i cáda vegada que descobria alguna cosa nova, ja volia saber el que vindria després, amb que em sorprendria aquesta vegada, encara que aquí a Catalunya la vela adaptada no està molt desenvolupada i per això hi ha coses que se m’han pogut escapar i que m’he quedat amb ganes de saber.

En el fons aquest treball a marcat un abans i un després a la meva trajectòria dintre de la vela lleugera.

Página 44

Page 45: Treball de recerca

Página 45

Page 46: Treball de recerca

Annex 1

Fotos del II open de Vela Adaptada de l’Escala

Página 46

Page 47: Treball de recerca

Durant l'exposició passaré alguns vídeos d'un accés 2.4 navegant dins del port.

Annex 2

Página 47

Page 48: Treball de recerca

Webs de clubs que practiquen la vela adaptada:

Federació Catalana de Vela www.vela.cat

Centre Municipal de Vela www.velabarcelona.com

Club Nàutic l’Ametlla de Mar www.cnametllamar.com

Club Vela Mataró www.clubvelamataro.com

Escola Força 3 www.forca3.net

Club Nàutic l’Escala www.nauticescala.com

Página 48

Page 49: Treball de recerca

13. Bibliografia

1. Pàgines web

• http://grupos.emagister.com/imagen/parte_de_una_embarcacion_de_vela_ligera/1321-95374

• http://www.webamena.com/0_webs/richie/cursos/inwsvl6.htm

• http://ca.wikipedia.org/wiki/Vela_lleugera

• http://www.rsveleros.com/index.php?pag=veleros&cate=4

• http://www.paguito.com/portal/hemeroteca/vela_paralimpica.html

• http://www.diavolosurf.com/x/New/Vela%20Ligera/vela%20ligera.html

• http://paralimpicos.sportec.es/publicacion/14SC_Noticias,%20fotos%20y%20v%C3%ADdeos/14SC_Noticias,%20fotos%20y%20v%C3%ADdeos.html

• http://www.xtec.cat/~enieto2/06feb/vela/centre.htm

• http://www.deltalloydregatta.org/pictures/pictures2010.asp?object=24mr&day=day1

• http://www.avaxhome.com

2. Llibres

• “Patron de embarcaciones de recreo”/ Segona edició: 2007.

• Quadern “individuals” vela lleugera/nivells blau i marró/Federació catalana de vela.

• Guia per les activitats de vela adaptada/Diana Cuadras (Federació catalana de vela)

3. Material digital

• PowerPoint de “Vela adaptada, xerrada pels monitors de Força 3”/Júlia Benedicto.

• PowerPoint de “Vela accessible: Vela per a tothom”/Maria Bajet.

• Llibre Fast Track to Sailing/Steve and Doris Colgate.

Página 49

Page 50: Treball de recerca

14. Agraïments

Carles Castelló - Tutor treball de recerca

Júlia Benedicto - Monitora de vela adaptada

Jordi Puig – Coordinador vela adaptada del CN l’Ametlla de Mar

Federació Catalana de Vela

Centre Municipal de vela

Página 50

Page 51: Treball de recerca

Página 51