Treball Recerca Batxillerat Júlia

  • View
    214

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of Treball Recerca Batxillerat Júlia

ESCENARIS POSSIBLES DEL CANVI CLIMTIC

SIMULACI DE LA LNIA COSTERA CATALANA

Jlia Carreras Marn

TREBALL DE RECERCA 2n BATXILLERAT IES MARAGALL

SEMINARI DE CINCIES NATURALS TUTORA: SRA. ELISABETH SAGARRA

CURS 2007 - 2008

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

2

Dedico aquest treball de recerca a Ilya Prigogine (Moscou, 1917-Bruselles, 2003)

Premi Nobel de Qumica 1977 S que pot semblar del tot desmesurat relacionar la figura dun Premi Nobel amb un inicial i elemental treball de recerca de batxillerat. Mes dalguna manera he de reconixer la transcendent inspiraci que ha representat el descobriment del seu pensament per el desenvolupament del meu treball. En tot moment he tingut present la seva concepci de la implicaci del temps en els processos naturals, la impossibilitat llavors de fer prediccions deterministes i la necessitat de considerar lactivitat humana formant part de la realitat natural i per tant de la explicaci cientfica. No s a on arribar al llarg de la meva vida, per segur que trobar diverses bifurcacions, on no sempre podr elegir el cam, per lo que es del tot cert es que no podr tornar enrere. Ara ha estat el moment de fer el meu primer treball de recerca i res tornar a ser com abans era, doncs mha quedat molt clar que l avui es el dem i el dem mai ser l avui.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

3

- SUMARI -

Dedicatria 2

SUMARI 3

Prleg 5

Agraments 7

INTRODUCCI

1. Elecci del tema 9

2. Transcendncia del tema 10

3. Objectius de la recerca 11

4. Metodologia del treball 12

4.1. Caracterstiques tcniques del model digital delevacions 12

4.2. Caracterstiques tcniques del programa MiraMon 13

4.3. Bases de dades utilitzades 14

4.4. Tractament analtic de les dades 15

5. Estructura del treball 17

PRIMERA PART . ESTAT DE LA QUESTI

1. El concepte de sistema climtic 19

1.1 Els conceptes de clima i temps 19

1.2 El concepte de sistema climtic 19

1.3 El concepte de canvi climtic 21

2. El funcionament del sistema climtic 22

2.1 La radiaci solar i el balan de radiaci del sistema climtic 22

2.2 El balan de radiaci i lequilibri energtic del sistema climtic 22

2.3 Els acoblaments interns del sistema climtic 27

3. Evidencies cientfiques del canvi climtic i escenaris de futur 29

3.1 Les evidencies cientfiques del canvi climtic 29

3.2 Escenaris de futur del canvi climtic 31

3.3 El canvi climtic a Catalunya 33

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

4

SEGONA PART . SIMULACI DE LA LINIA COSTERA CATALANA

1. El litoral catal i el canvi climtic 36

1.1 El canvi climtic i la pujada del nivell del mar 36

1.2 Caracterstiques actuals del litoral catal 37

1.3 Possibles efectes del canvi climtic a la costa catalana 38

2. Les principals zones dimpacte sobre la costa catalana 40

2.1 Localitzaci de les principals zones dimpacte 40

2.2 Visualitzaci de la dimensi territorial dels impactes 41

2.3 Anlisi dels usos del sl afectats a Catalunya 49

3. Els escenaris de futur de la mxima afectaci de la pujada del nivell de la mar 52

3.1 Lescenari de lAlt Empord 52

3.2 Lescenari del Baix Empord 55

3.3 Lescenari del delta del Llobregat 58

3.4 Lescenari del delta de lEbre 61 CONCLUSIONS

1. Conclusions teriques 65

2. Conclusions aplicades 66

3. Reflexions tiques 67 BIBLIOGRAFIA

69 NDEX DE GRFICS

70 APNDIX ESTADSTIC

71

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

5

- PRLEG

Observant les onades a la vora de la mar en una tranquilla platja menorquina, vaig comprendre la multiplicitat de processos que coincideixen en cada instant i la gran dificultat llavors de copsar la dinmica de qualsevol canvi. Laigua anava i tornava a un ritme quasi peridic, per cada vegada dibuixava diferents ones sobre la sorra mullada, unes extenses i pausades, daltres petites i rpides. La grandria de les onades, la seva velocitat, el seu angle dinclinaci respecte a la lnia de costa ... tot estava en equilibri i a la vegada canviava constantment. Amb menys regularitat els banyistes passejaven, i les seves petjades desapareixien ms prest o ms tard segons els hi arribava laigua. Els infants, amb els seus cubells, molt sovint no encertaven el lloc ni el moment per omplir los daigua i de sobte, en retornar, comprovaven desconcertats que una onada ms gran havia ensorrat part de la seva obra. La sorra, el vent, la temperatura de laigua, els patins entrant i sortint, les barques apropant-se a la cala, un vaixell bastant ms allunyat, una llanxa rpida, els banyistes daqu cap enll Com esbrinar quan laigua arribaria a emportar-se aquella petita petxina nacrada? .... I a la fi se la va endur quan menys mho esperava!. . . . . . El meu pare explica que, quan ell era jove, a un extrem de la platja hi havia una font daigua dola. Els meus germans grans recorden que quan ells eren petits, encara existia aquella font, per ja dins la mar i que cada any els hi costava ms de trobar. Aquesta referncia familiar a la font de la platja, sempre mhavia semblat una mena dhistria mgica, doncs la meva germana i jo moltes vegades la vrem cercar i mai la vrem trobar. Fa uns anys van fer obres a la cala. Van enderrocar la caseta de pedra de la barca de la nostra famlia i que ms tard havia estat punt datenci de la Creu Roja. Encara queden en el penya-segat els trets de lantiga construcci i els forats on es recolzaven les bigues. Uns metres ms enll van construir una altre caseta ms moderna i arran de la mar un llenegall per les barques va posar fi al nostre somni de retrobar la font de la platja i ens vam oblidar della. Aquest estiu, al fil del meu treball de recerca, el record em va retornar. Segurament la sobrexplotaci de les aiges subterrnies la va fer desaparixer, per ... no podia haver collaborar tamb una possible pujada del nivell del mar?. Inevitablement vaig imaginar el mar fins el fons de la cala, no calia que laigua arribs a les cases, sense platja les cases quedarien enfonsades. . . . . A lestiu a Menorca es freqent observar, sobre la terra o mar endins, caps de fibl, petits huracans, produts per un fort escalfament local. Jo nhe vist uns quants a la meva vida. En Diego, el pags, explica que la seva mare coneixia una dita per esvair-los, que li havia ensenyat la seva avia. No haurien de ser gaire potents quan desapareixien en el poc temps de dir aquella invocaci. Els darrers estius nhi ha hagut alguns que haguessin necessitat repetir-la ms de cinquanta vegades. Lestiu denguany, per, no nhe vist cap. Ha estat un estiu poc calors, quan de fet sesperava tot el contrari. No han faltat veus, ignorants i cregudes, qestionant el canvi climtic.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

6

Per a mi, aquest any la qesti del canvi climtic no ha estat noms el tema del meu treball de recerca. Ha format part del meu pensament, de les meves experincies i de les meves emocions, i fins i tot he participat en la filmaci dun audiovisual per la EXPO de Saragossa, dedicat al canvi climtic. Durant el rodatge vaig poder experimentar i patir les pluges torrencials provocades per una gota freda al Mediterrani. Estic finalitzant el meu treball. Aquesta setmana est fent fora fred. Sembla que a lhivern no li agrada el canvi climtic i reivindica aix la seva arribada. La mare mapropa un got de llet calenta en el bol que va comprar el pare a Toronto, quan jo comenava aquest treball de recerca sobre el canvi climtic. El recipient de cermica en el seu lateral cilndric t projectat un planisferi, que quan sescalfa va representant la progressiva pujada del nivell del mar a escala mundial. Es una bona imatge per posar el punt i final en aquest treball, sense oblidar que a la nostra societat el canvi climtic es tamb inevitablement un objecte de consum.

Jlia Carreras

Barcelona, desembre 2007.

Escenaris possibles del canvi climtic, simulaci de la lnia costera catalana Jlia Carreras Marn

7

- AGRAMENTS - Agraeixo a la Generalitat de Catalunya la oportunitat que ens dona als estudiants de batxillerat de fer un treball de recerca. Agraeixo a l Institut Cartogrfic de Catalunya ( ICC ) el haver posat a la meva disposici de forma gratuta el model digital delevacions de Catalunya que necessitava per fer aquest treball. De forma especial al seu director, Sr. Jaume Miranda, per la seva autoritzaci daccs al model i a la cap de l'rea de Cartografia, Sra. Isabel Tic, per la seva orientaci en la elecci del model emprat. Agraeixo al Centre de Recerca Ecolgica i Aplicacions Forestals ( CREAF ) laccessibilitat que ofereix, oberta i gratuta, al programa MiraMon. Agraeixo a la empresa cartogrfica SITEM, on vaig fer la matria destada a la empresa, lassessorament i suport tcnic que mha donat per poder desenvolupar aquest treball. Agraeixo al IES Maragall la formaci i estmuls rebuts al llarg dels meus estudis. Agraeixo al Seminari de Cincies Naturals lacceptaci del meu projecte de treball de