Treballs Premiats

TÍTOL: TEU

PSEUDÒNIM: VERD

CATEGORIA: G

GÈNERE LITERARI: POESIA

PRIMER PREMI POESIA: SALLEM RAZZOUKI

Com dir-te que et sento

sense paraules i sense petons.

Com dir-te que t’estimo

sense tenir-te al meu costat.

Com dir-te que t’enyoro

si el temor no em deixa.

Com dir-te que els teus ulls

són com la lluna plena.

Com dir-te que el meu cor

està ple de tu.

Com dir-te que la meva vida

és tan sols per a tu.

SEGON PREMI POESIA: JOSÉ MANUEL

RODRÍGUEZ

Per escriure un bon poema,

necessito llapis i llibreta

i amb això sempre em sorgeix

paraules de poeta.

Tan sols abans de començar a escriure

em paro una estona a pensar

i quan tinc les idees clares,

escric sense parar.

Al fer els meus poemes,

els faig primer de cap

i a la hora de redactar-los,

els hi poso cor i ànima.

TÍTOL: COM ESCRIURE UN BON POEMA

PSEUDÒNIM: Lawrence Lovejoy

CATEGORIA : G

GÈNERE Poesia

Sempre les poesies que m’ invento,

son amb rima i amb, o sense sentit

però m’agrada compartir-los,

amb els meus éssers preferits.

TITOL L’AMISTAT

PSEUDONIM Lula

CATEGORIA G

GENERE LITERARI POESIA

TERCER PREMI POESIA: NESRIN

TAMLAKOUTANE

L’amistat ve i se’n va és com el temps,

quan confies en algú sents el mateix,

a mi m'agrada molt l’amistat,

quan estic amb el grup sento amistat .

L’amistat no ve sola com al temps,

m’agrada el meu grup

i m’agraden els meus companys

són molt simpàtics.

En primer lloc has de parlar,

amb el grup has de participar,

quan confies en algú li pots

explicar quasi be tot.

M’agraden tots els temes,

sobretot l’ amistat.

TÍTOL: EL MEU AVI I JO

PSEUDÒNIM: L’ESCRIPTOR MISTERIÓS

CATEGORIA: G

GÈNERE LITERARI: PROSA

PRIMER PREMI PROSA: XAVIER ARANDA

Tinc molts grans records del meu avi. Quan jo era molt petit, ell i la meva àvia em

cuidaven com sempre ho han fet.

Sempre anaven junts a casa meva que en aquella època no era casa meva si no el

terreny dels meus avis.

Un dia, estàvem fent llenya i el meu pare estava amb la mini excavadora fent viatges

de llenya cap amunt i cap avall mentre el meu avi estava amb la moto serra tallant

la llenya. El meu avi ajudava en tot: sempre que tocava fer la poda, quant fèiem l’

hort, i quan agafàvem les olives.

Però el gran moment de tota la meva vida era el Nadal. Sempre menjàvem en

família, després veiem el discurs de Nadal del rei, i desprès el que feien per la

televisió: era una gran època feliç.

Fins que un dia tota la felicitat es va acabar.

Tot va començar un dia que estàvem agafant olives. La meva tieta i el meu avi

anaven de camí cap a casa meva i ,de sobte, el meu avi va començar a vomitar.

La meva tieta va portar el meu avi a l’hospital de Vilafranca del Penedès. La meva

tieta va trucar a la meva mare per dir-li que el meu avi no es trobava bé. Després de

la trucada la meva mare va sortir com un llamp cap a l’hospital.

Aquell dia havíem d’ anar a buscar l’oli de la collita, necessitàvem el cotxe perquè

amb la furgoneta no podíem anar.

El meu pare i jo vam anar amb la furgoneta a buscar a la meva cosina a casa dels

meus tiets perquè ella que sap conduir , agafés el cotxe nostre i el portés a casa.

Vam arribar a casa i vam deixar la furgoneta , el meu pare es va posar al volant del

cotxe i vam portar a la meva cosina cap a casa de la meva tieta.

Vam anar amb el cotxe al molí a buscar l’ oli de la collita i vam tornar .

A les 12 de la matinada el telèfon sonava, era la meva mare que li va dir al meu

pare que el meu avi empitjorava i que tenien que portar-lo cap a Bellvitge també li va

donar unes instruccions:

1. Despertar-me i que agafes tot el necessari i no importava si anava amb el

pijama

2. Agafar el cotxe i anar cap a Vilafranca

3. Deixar-me en casa de la meva tieta

4. Agafar a la àvia i anar cap a Bellvitge

A la 1:00 de la matinada ja estava a casa de la meva tieta on el meus tiets me

estaven tranquil·litzant.

Els dies passaven i jo seguia molt trist, un dia tenia cita amb el psicòleg, ell em va

dir que li fes una carta al meu avi que deia :

“Estimat avi, estic molt trist perquè no et trobes bé i espero que et recuperis. Si et

poses bé tu i jo veurem moltes pel·lícules noves que han sortit en DVD, si et mors

em posaré molt trist però intentaré seguir la meva vida normal encara que no estigui

bé.

T’estimo molt

Xavier”

Els dies seguien passant i jo més nerviós em posava, fins que va arribar el dia més

dolent de tota la meva vida.

El 9 de desembre d’ aquell any per la tarda, la meva mare va trucar a la meva tieta

per comunicar-li la mala noticia, desprès li va dir a la meva tieta que em passés el

telèfon a mi i em va dir:

- Xavier, el teu avi està mort¡

Les llàgrimes van començar a sortir dels meus ulls i tots els que estàvem a casa de

la meva tieta vam plorar, tos menys el meu titet que va dir:

- voleu deixar de plorar, això no solucionarà el problema. Ens em de tranquil·litzar

tots!

Llavors vam arribar la meva mare, el meu pare i jo a casa meva. El meu pare i la

meva mare es van quedar a la cuina plorant. Jo vaig anar al menjador amb el meu

peluix y em vaig posar a plorar.

El dia següent la meva altra tieta va vindre a casa meva a consolar a la meva mare i

també a mi, desprès vam anar el meu pare, la meva mare i jo al tanatori on estava la

meva família i alguns amics dels meus pares i dels meus avis.

Va arribar el dia més fort per tots nosaltres, el dia del enterament del meu avi.

Tots vam plorar a la missa, però va ser més en el cementiri on estarà per sempre.

Han passat els anys i ara ja tinc 17 anys i estudio a Barcelona, però mai oblidaré al

meu avi.

Acabo aquesta historia dient:

“Has marxat per tota la meva vida, però que sàpigues que mai t’ oblidaré i sempre t’

estimaré”.

TÍTOL: EL MÓN

PSEUDÒNIM: BEBÉ

CATEGORIA: G

GÈNERE LITERARI: PROSA

SEGON PREMI PROSA: GEMMA CERVANTES

Com pot ser el món tant petit quant l’ univers és enorme...Moltes vegades penso

que seria després de la mort? però mai ho aconsegueixo esbrinar. Però ara mateix

estic en el món, un lloc on hi passen desgràcies o alegries, riuen o ploren, però el

que si que se és que tenim una sola vida.

Una vida per disfrutar-la i passar-ho bé. Bé no, super bé perquè després de la

mort.... què serà de nosaltres? Hi haurà un altre món...

En fi, tot es comprovar-ho i algun dia ho comprovarem. Però, ara mateix, i tinc molta

vida per endavant i no m’agradaria descobrir-lo ara.

Sóc massa jove per morir-me i tinc moltes il·lusions com tothom, suposo...

Hi ha de vegades que em pregunto perquè naixem si després morim. Jo suposo

que aquesta vida esta feta per lluitar, enamorar-se i disfrutar.

En fi, tot això és el que puc dir...

El món és vida, i la vida és disfrutar cada dia més.

TÍTOL: ELLA

PSEUDÒNIM: ESCRIPTOR INSPIRAT

CATEGORIA: G

GÈNERE LITERARI: PROSA

TERCER PREMI PROSA: TONI BELLVER

El primer dia la vaig veure, mai hauria pensat que acabaria amb ella. Recordo el

primer cop que vaig parlar amb ella, que va ser el dia de la primera reunió de pares.

Em vaig apropar i la vaig saludar. Al principi es cert que em costava entendre’l a

quan em parlava, però aquella tarda que vam estar molta estona parlant, vam riure

molt i ella al final va acabar una mica farta de que no l’entengués tot el que em deia.

Aquella tarda m’ho vaig passar bé amb ella i em va caure molt bé, i des d’aquell

moment érem amics i sense saber-ho començava la nostra historia.

Al dilluns següent, el conductor del meu transport em va dir que teníem que anar a

recollir a una noia que també anava al Pont del Dragó, quan vam arribar a on la

recollíem i vaig veure que aquesta noia era ella em vaig alegrar molt. A l’escola i al

transport sempre estàvem junts, rient i fent bromes, i passat un temps vaig adonar-

me’n que el que sentia per ella va passar d’amistat a amor.

Però totes les bones històries tenen la seva part trista. Un dia, parlant amb ella, em

va confessar que li agradava un noi, mentre em deia això vaig pensar amb la

possibilitat que aquest noi del que parlava fossi jo. Però el noi que li agradava era

un altre i no jo. Després de dir-me això, vaig estar uns dies trist i bastant fotut, però

ella va estar sempre amb mi animant-me i fent-me bromes que m’alegraven el dia.

Passats uns quants dies, li vaig preguntar si li havia dit al noi que li agradava que

estava enamorada d’ell, i em va dir que aquell noi li havia dit que només l’estimava

com amiga. En aquell moment vaig dir: “Aquesta es la meva!” i a l’endemà següent li

vaig dir que estava enamorat d’ella i que si voldria sortir amb mi. Ella em va dir que

ja notava que m’agradava i també va dir que s’havia adonat que al que estimava de

veritat era a mi i no a l’ altre noi. Aquell dia vam començar una relació de parella i va

ser uns dels dies més feliços de la meva vida.

Després de portar un temps junts, vam tenir la nostra primera baralla i ens vam

enfadar i vam dir que lo nostre s’havia acabat. Però com estem molt enamorats l’un

de l’altre, aquesta separació va durar només un dia i ara espero durar molt de temps

amb ella i que els dos siguem molt feliços.

TÍTOL: UN ROBOT SOMNIADOR

PSEUDÒNIM: NINFO

CATEGORIA: G

GÈNERE LITERARI: PROSA

TERCER PREMI PROSA: CLARA SÁNCHEZ

Fa no molt de temps, però tampoc molt poc, un científic va crear un robot.

El va crear a la seva pròpia imatge i semblança, però no va a arribar a veure la

seva creació completa perquè li va tenir que donar el seu propi cor. Però una cosa si

que li va donar abans de morir, un número: el 02.

El duia tatuat al pit, en color verd. Ara que el robot està complert ha d’ aprendre a

viure sol amb els seus propis dubtes i preocupacions.

Va fer un petit soroll de dolor quan va sentir el fred del terra, una altra vegada

s’havia caigut del llit. Per que sempre somiava el mateix? Sempre somiava amb un

noi jove que li donava el seu cor.

Es va posar de peu i va anar fins la cuina on va agafar un tetrabrick de llet i després

de posar-se’n una mica en un got, se la va beure d’un glop. No es que tingues la

necessitat de menjar ni beure, però li ajudava a superar l’ ansietat.

–Creador , per que? Jo vull saber com i qui vas ser tu,per què quan em vaig

despertar no eres allà? – es va preguntar a ell mateix.

Va sentir com unes petites llàgrimes sortien dels seus ulls blaus com el cel.

I es que si alguna cosa havia après en els 3 anys que portava de vida era que res

neixia sense l’ajuda d’un esser viu.

Fins i tot la roba que portava l’havien fet en una fàbrica amb màquines però qui

havia creat les màquines havia estat un esser viu, es clar.

Era una de les múltiples coses que havia après veient la tele.

Va sentir com la seva pena d’abans es transformava en fúria i l’obligava a trencar el

got que, tot i sent de vidre, es va convertir ràpidament en trossets de vidre a la seva

mà dreta. Va sentir dolor al trencar-lo però el fet de no tenir sang a les venes sentia

el dolor tant o mes real que els que si que en tenien.

La raó per la qual s’havia enfadat tant era perquè a ell li hauria agradat poder crear

vida i al ser un robot sabia que mai podria crear res. També ho havia vist per la tele.

Tot i que també havia vist que si desitjaves alguna cosa de tot cor amb una mica de

sacrifici es podia arribar a fer realitat.

Va sentir com els seus ulls tornaven a ser molls, ràpidament es va eixugar amb la

màniga de la samarreta, les llàgrimes que estaven a punt de sortir.

Va mirar per la finestra que hi havia a la mateixa cuina i va veure un cel

completament negre. El carrer només era il·luminat per uns quants fanals. Va deduir

que serien les 2 o les 3 del matí.

Després de pensar que fer, va decidir tornar al llit.

Estranyament aquell dia va dormir fins las dotze del matí del dia següent. Era la

primera vegada que aconseguia dormir mes de tres hores seguides sense tenir

malsons. I la veritat es que era estrany. Va anar fins la cuina necessitava prendre

alguna cosa. Va obrir la nevera i només va trobar un tetrabrick de llet buit. Després

de buscar per tots els calaixos i no trobar res per menjar va saber que havia arribat

el moment d’anar al supermercat.

Aquell dia era el primer dia que sortia al carrer, ja que el que el va crear havia deixat

menjar per alimentar a tot un arsenal.

Havia vist per la tele a tanta gent dolenta!!!

Anava caminant pel supermercat pensant en un presumpte terrorista quan de

repent, va sentir un gran soroll que va ser continuat per unes flames i per una gran

expansió.

Ell no podia morir però si que podia sentir el dolor. Tot el supermercat va esclatar

deixant rere seu només un munt de runa . Just llavors el va veure l’únic supervivent,

qui tampoc estava ferit tenia els cabells negres i els ulls vermells i el seu tatuatge

amb el número 02 va començar a brillar amb un color verd. Alguna cosa al pit de

l’altre noi també va començar a brillar amb un color vermell i va ser en aquell

moment quan va recordar tots aquells records:

“-Germà tu m’estimes? – li va preguntar un nen de 5 o 6 anys que tenia els cabells

negres i els ulls vermells.

-Oh, hi tant que si – li contestà un noi de la mateixa edat amb els ulls blaus com el

cel, no li pregunteu com, però sabia que aquell noi era el seu creador.

També sabia que l’altre noi era el seu germà bessó .

El temps va passar i cada cop era mes obvi que el seu germà sentia alguna cosa

més per ell que un amor fraternal.

Un dia va intentar fer-li un petó a la boca i ell no va voler, es més, el va humiliar

dient-li marieta de merda.

Quan es va despertar al dia següent el seu germà no hi era, només li va deixar una

carta que deia:

-“perdona’m si us plau però no puc continuar vivint sabent que tu m’odies. Es per

això que li posaré el meu cor a un robot.-“

-Serà estúpid! S’ha equivocat de placa base i li ha posat la de terrorista – es va dir el

seu creador.

–Bé tindre que ficar el meu cor dintre d’un robot també i confiar en que quan es

vegin el meu robot sapigui que fer.”

- I que se suposava que havia de fer? Ah, es clar! Li havia de fer un petó; se li va

apropar i va fer-li un petó a la boca.

I just llavors els dos robots van tornar a ser humans un altre cop

-Robert , que ha passat? – va preguntar el noi d’ulls vermells.

-millor no ho vulguis saber Jake – va dir-li l’antic robot 02

FI

TÍTOL: LA SOLIDARITAT

PSEUDÒNIM: SANGCULÉ

CATEGORIA: G

GÈNERE LITERARI: POESIA

PREMI ESPECIAL SOLIDARITAT: MARC CELDÀ

Hi ha gent en el Tercer Món

La gent és molt pobra

Venen amb molta por

I surten del poble

Arriben a una ciutat nova

La gent els ajuda

Ells tenen una vida bona

Obliden la seva antiga vida

Als col·legis ens diuen que els portem menjar

Donen la vida pels fills

Ara tenen un lloc per treballar

Allà vivien com fils

Hi ha alguns que viuen al carrer

I d’altres en una casa

Fan tot el que poden fer

Ara ja tenen esperança

TÍTOL: SANT JORDI

PSEUDÒNIM: CRI

CATEGORIA: SPC

GÈNERE LITERARI: CREACIÓ

PREMI ESPECIAL

LLENGUATGE GRÀFIC: CRISTELA TERESA

MARTÍNEZ

Treballs Presentats

TÍTOL SOMNI DE GAT

PSEUDÓNIM JD

CATEGORÍA G

GENERE PROSA

David Durán 1r AG

Vaig somniar que em vaig trobar un gat negre, a les hores , va sonar el

despertador em vaig aixecar del llit I em vaig rentar una miqueta la cara.

Vaig posar-me una miqueta de desodorant i la roba, vaig esmorzar pa amb

xocolata i formatge, vaig rentar els plats i la meva mare em va dir que sortís a

fer una comanda , quant anava per el carrer em vaig topar amb un gat negre.

Es va espantar i va sortir corrent. Es va amagar sota d’ un cotxe jo vaig seguir

el meu camí. Quant vaig tornar a casa li vaig explicar a la meva mare el que me

havia passat desprès vaig preparar la taula , vam menjar un plat de pasta amb

salsa de tomàquet i formatge rallat i vaig veure un got d’aigua .

Vaig veure les noticies i em vaig dormir una miqueta, sempre que m’ aixeco em

poso a escriure una mica , em dutxo per la nit em poso el pijama .

Vaig veure el temps , prego i vaig a dormir fins al dia següent em desperto

m’aixeco del llit.

TÍTOL POESIA A LA CORAL

PSEUDÓNIM REPSOL

CATEGORÍA G

GENERE POESIA

Sergio Aldana 1r AD

Estimada Coral,

jo treballo els verbs

perquè m’agrada molt

i llegeixo el diari de les notícies.

Amb les mates m’ajudes

perquè faig les operacions.

M’agrada parlar amb tu

dels vídeos de l’ordinador.

Faig molts dibuixos,

Escolto música i desprès t’ho explico.

M’agrada la teva finestra

Perquè veig els carrers de Barcelona

Tots els divendres ens veiem

I amb moltes ganes treballem.

Ets molt alta

Tens els cabells molts llargs i arrissats

Tens els ulls verds i sempre fas bona olor

Ets agradable i simpàtica

I ets la meva amiga

TÍTOL Soc de l’ Espanyol

PSEUDÓNIM J.B.

CATEGORÍA G

GENERE PROSA

Óscar Berberide

1r AD

Havia una vegada a l’estiu vaig anar a un poble que es diu Sort i que esta en

Lleida. El poble és molt petit però a l’estiu feia molta calor. Hi havia una piscina

molt maca però l’aigua estava molt freda.

Havia també un balneari que es podia banyar-se, havia anat a una

concentració de cotxes tunning que havia al costat de l’hotel- davant de una

comissaria dels mossos d’esquadra.

Al menjador era d’una estatura normal que es podia agafar-se de tot, bufet

lliure variat, i havia una noia que era cambrera, m’agradava però fins el últim

dia no vaig demanar-li al facebook perquè sóc un noi tímid i té la meva edat.

M’agradaria anar a Berlin com ja he anat el viatge de fi de curs perquè podia

prendre cerveses molt grans.

Alguns caps de setmana quedo amb un amic i anem a la discoteca, i bebem

fins l’aigua dels florers i lo bo de mi es que mai vomito.

Alguns i altres caps de setmana vaig a Cornellà, a veure l’Espanyol. Porto una

bufanda que no es ven a qualsevol botiga.

De petit jugava al futbol i em dol reconèixer però de petit era del Barcelona. La

meva mare em comprava molta roba del Barça però de gran m’he fet de

l’Espanyol.

He conegut a una noia que es diu Esther, es una noia molt maca i molt

agradable, jo crec que es l’única noia així d’honesta que he conegut en el

col·legi, es pot confiar plenament en ella.

TÍTOL EL MEU AMOR

PSEUDÓNIM ALONSO

CATEGORÍA G

GENERE PROSA Juan Díaz 1r AD

La meva redacció va sobre una persona molt especial per a mí.

El seu nom és Diomery i actualment és la meva novia com ja molts de

vosaltres sabreu. Bé al que anava. Fa un any i quatre mesos que estem junts.

La veritat és que quan ens vam conèixer al cole ella anava amb els seus amics

i jo anava fent l´Alonso pel passadís i sempre estava amb els meus dibuixets.

L’escoltava cantar al bus i al menjador. La veritat és que m’agradava escoltar-la

cantar fins que un dia, a la festa de final de curs, em vaig apropar per parlar

amb ella. Anava una mica borratxo i això em va fer ser més catxondo. Li vaig

preguntar que havia fet aquella nit i ella, més vermella que un tomàquet em va

contestar que res de res. Des d´aquell dia ens vam fer molt bons amics. Ara

som parella i a veure que passa en un futur. Hi hauran futurs “juanillos”????

I “colorín colorado” aquest relat ja s´ha acabat!!!!

1

TÍTOL EL RETORN DELS DIBUIXOS

PSEUDÓNIM MÓN

CATEGORÍA G

GENERE LITERARI

PROSA

Jaume Prado 1r AD

Hi havia una vegada un regne màgic de Disneyland vivia un ratolí es diu Mickei

Mouse, la seva novia Minnie, el seu mascota Plutó, el seus amics Donald i

Goofi i tot els personatge crear per Walt Disnei, Roi Disnei i el seu fill i nebot de

Walt Disney Roi Disney Jr. Som família i tots vivent feliç para sempre Buenos

no tots en un bosc tenebrós i Castell encantades vivia el mes dolent de tots els

Villans de Disney i ostra dibuixos mes violent, mes divina i trapelles i queren

venjar-se a els dibuixos que me gusta a els nens.

I aquesta nits quant està dormir els villans entra a escena segrestar las

Princesa de Disnei i tots las criatures desaparec la seva ombra el dema

següent quant Mickei descobrir que no està salva ells però deixa huellas Plutó

sumo i a sigut els Villans i Mickei està molt enfadat i llavors Mickei pregunta al

Creador Què fem ? i pregunta! salvat! Però cóm? ¡Reuneix ¡però cóm reuneix?

I Mickei pensar! Clar los ostres dibuixos que a pasa de las dècada desde els

seus infància! ¡Gràcies pare nostre senyor! De res! i així Mickei enviar alarma

a tots los Maior dibuixos animats de les dècades americans i els escollits son

aquesta llista: Bugs Bunni, Els ocells loco, l’ós Iogui, Betti Boop, Popeie,

Garfield, Snoopi acompania per Charlie Brown, Alvin i els esquirols , Inspector

Gadget, La Pantera Rosa, Las Tortugues Ninja, Els Simpson i per últims el mes

ogre verd Shrek.

Ja som tots hi ha saber que esta aquí nostra parc està en crisis i els Villans en

segrestar i per això necessita a vosaltres els dibuixos i esta es la seva missió

rescatar als personatges mes estimats de Disnei! i desprès d’ això vaig a

cantar! ¡Alvin! ¿Què? ¿a la nevera hi ha Lasanya? ¡No Garfield els herois no

menjen ! fins Homer i l’ós Iogui son un godable ¿què? I Shrek diu ¡si continuar

així me vaig al meu pantans amb la meva dona Fiona i els nens si amb el ruc

es l’únic que faltava!

Els nostres valents herois dibuixos rescatar amb els personatges de Disnei

però contar amb els villans esta en guarda del castells però Mickei tinc un plan

per entra! Bugs Bunni els engania-ho amb els villans con es seu disfressa!! i

resta els separant-nos ! ¿Cóm que separant-nos?! L’ós Iogui amb l´ocells

boigs!! Popeie amb Betti Boop!!Charlie Brown i Snoopi amb Garfield! ¿Per què

jo amb esa quisso patatera?! Grrr! ! acord no era estúpida !! El inspector

Gadget amb la pantera rosa!! Alvin i els esquirols quant diu la senial però no

cantar que te conocer Alvin! !I entonces Jo, Donald, Goofi, Las Tortugues Ninja

i Shrek entrarà en acció, luchar , salvar, enviarà reforç i sortir correm!! Esta sí

2

es un bon plan tinc gana de rugir! ¿I els Simpson?! siguem a nosaltres por ells!

¿Per què nosaltres?! Per que la seva filla Lisa es lleig que Bart!! Ella saber

donde està els demàs dibuixos de Disnei! ¿Però?! Confiat a nosaltres Homer!!

Desacord però no per la meva família sinó per mon!

Nostra plan ha funciona però desde dins hi ha mes, Shrek faré un rugir i susto

con uns covard i allí estan els demàs personatges de Disnei esta tots en la

gàbia els agafarem, la clau sense sorolls, obre i fins llibre, ells sortirem i Mickei

lucha contra els villans con las espasà de la llum però no tots els villans tenen

els seus pecats dibuixos mes violents, Divines i Trapelles.

Son els Pares de família, América Dad i Show de Cleveland, els nens de South

Park, Bob Esponges, Las noia de Monster High, Rem i Stimpi, Beavis i

butthead i Shin Chan. Enviar Hades els deus de l´Infern grec per Satan però

algú cosa no me gusta de res la foscors i esta acosten ¡I bon aviat convertiré

en Disneiland en un imperi Villans i queien es teu favorit ara !! ha, ha, ha! I

Mickei diu! nooo! ¡Aaah! ¡No pot ser, podíem ser! ¡El elegir de Walt Disnei el

senior de la llum! Però no estan sols els herois Disnei, Súperherois i tots els

dibuixos llegar reforço fins Denver el dinosaures una batalla de llum contra la

foscors poc a poc expulsar la foscor i el cel apareixen l’Ángel de la guarda

Doraemon ¿que tenen gracia pues no es ningú broma? ¡Villans com a càstig

per segrestar i treure el tron de regne Disnei com la mare de Nobita castiga a

Nobita per no fer els deures per tant sóc responsable! I diu Hades ¡mirar que

teníem aquí un l’ós rentador blau!¡Jo no sóc un l’ós rentador sóc un gat robot i

viu el segle 22!¡Pos pareixen un l’ós rentador¡¡ com diria per burlar de mi te

queda enterrar tots aquest esta el regne Disnei per sempre i resta de vosaltres

tornar de l´infern donde estava! ¡Aaah! ¡No muni morir! ¡Deu meu ha matar

Kenni pit! ¡No en fer res de dolent dons per dansa del cul culet, culet aaaah!

¡Esta no quedada així tornaré això tornaré!

I així els dibuixos vèncer amb els villans i mai més tornarà la violència amb els

nens i ara ¿què harem con estos personatges dibuixos? i creador diu ¡els meus

amics creadores en crear una cada poble diferent i uns de vosaltres els elegir

dibuixos animats Mickei, Bugs, Woodi l’ocell boigs, Garfield, Snoopi i Shrek són

els líders del poble Disnei, Warner, Universal, Paramouth i Dreamwork. ¡Bé!

I Com naixements es diu Dibuliwood el país de els dibuixos animats.

I llavors Mickei i els Dibuixos de las Dècades amics per sempre i vivien dibuixos

feliç per sempre i el dema següent llegar els dibuixos turistes llegar un l’altre

país.

1

TÍTOL LES COMPRES

PSEUDÓNIM LES VACANCES

CATEGORÍA G

GENERE PROSA

Jaume Pizarro 1r AD

Aquestes vacances vaig anar amb els meus pares a Benidorm, vam anar a un

Hotel . El primer dia vam deixar les maletes a les habitacions, després de dinar

per la tarda vam anar a passejar per la ciutat, desprès vam tornar a l’ Hotel.

El dia següent vam anar a esmorzar. Quant vam acabar vam anar a comprar.

L’últim dia vam baixar i vam deixar les maletes al cotxe. Desprès vam tornar a

Barcelona.

El cap de setmana vam anar al cine a veure una pel·lícula.

El dia següent vam anar al centre comercial a mirar les tendes i a comprar una

pel·lícula. Desprès vam tornar a casa. El dilluns el matí vam anar al Museu de

la Ciència, vam anar al bosc inundat i desprès vam anar a la cafeteria a

prendre alguna cosa. A la tarda vaig estar escotant musica . El dimarts a la

tarda vam anar al centre comercial a comprar un cd de música. El dimecres al

matí desprès d’esmorzar vaig veure una mica la televisió, per la tarda vam anar

a mirar tendes al centre comercial .

TÍTOL CANTANT-LI A L´AMOR

PSEUDÓNIM JAZMIN

CATEGORÍA G

GENERE POESIA Esther Hernández 1r AD

Avui cantant-li a l’amor

Escric lletres dins del meu cor

Recordo als seus ulls brillants

El seu somriure d’ enamorat

Sento com una estranya sensació

Que recorre tot el meu cos

Serà il·lusió o certesa

vestint l’ anima en una gran sorpresa

Serà realitat o un somni

Aquest conte sense final

No paro de pensar amb tu

A la nit estic desperta

Enyorant la teva veu

Et tinc lluny però a pesar de la distancia

el nostre amor serà infinit.

Títol La margarida

Pseudonim Màpola

Categoria G

Genera literari prosa Elisabet Sáncho 1r AG

La margarida li agradava molt esta amb les seves amigués sempre estaven al

un jardí molt gran on avia moltes flor diferents i colors i formes diferents va

arriba la primavera va arribar mots animals al jardí molt gran

Títol La historia del gat

Pseudònim Mickey Mouse

Categoria G

Gènere literari Prosa

Miguel Galindo 1r AG

És una història que em va passar l’ altre dia quan anava pel carrer, em vaig

trobar un gat que era de color marró i molt bufó i me’l volia dur a casa però

pensava que el meus pares em dirien que no el podria tenir i el vaig deixar a

terra .

Tots el dies que anava pel carrer me’l trobava i li donava menjar i estava una

mica amb ell. Quan anava cap a casa, em feia pena deixar-lo al carrer en

aquella capsa de cartró.

Tots el dies, però, jo el deixava, però es posava trist i començava a miolar però

jo havia de marxar i plorava, jo tornava cap enrere i al gat es posava content

de veurem, estava amb ell i, al final, el vaig agafar i me’l vaig emportar a casa i

els meus pares em van dir de nou que no però jo els vaig convèncer i al final de

tot em van dir que si i me’l vaig quedar.

Fi

Títol L’espasa de l’ullal de drac

Seudonim JD

categoria G

Genere literari Prosa

Jesús David Bustamante 1e AG

Quan Sant Jordi va matar al drac i es va vessar la sang, la rosa que va sortir de

la sang va perdurar per 500 anys, des d'aquest període de temps no gaire lluny

d'on es va lliurar la batalla de Sant Jordi i el drac, es va crear un llogaret i aquí

comença la història.

Un nen estava nedant al riu i va trobar un ullal, el nen va pensar que era d'un

llop o un ós, però era el del drac que va matar Sant Jordi, aquest dia el nen va

crear un collaret, un sacerdot del llogaret va veure l'ullal i va veure que era el

del drac perquè brillava.

Quan va fosquejar, els núvols es van tintar de vermell i el nen anomenat Derian

que posseïa l'ullal, va veure com a est brillava, en el cel van veure com es va

obrir un forat negre, veien com uns morts vivents destruïen el llogaret a la

recerca d'alguna cosa.

El sacerdot va agafar al noi i el va portar a la capella, va examinar l'ullal i va

veure que en aquest hi havia fragments de l'espasa de Sant Jordi, el sacerdot

va portar al noi on estava el ferrer perquè sabia que si forjava una espasa amb

aquest ullal podria acabar amb els morts vivents.

Quan van començar a forjar l'espasa van notar que cada vegada que

intentaven fer l'espasa, no prenia cap forma, així que Deriam va agafar l'ullal i

ho va ficar en aigua beneïda, en ficar-ho es va formar una espasa, Deriam l'hi

va donar al sacerdot, però en donar-li l'espasa es va tornar a convertir en l'ullal,

el sacerdot l'hi va tornar a donar al noi, quan l'hi va donar l'ullal es va tornar a

formar en espasa on hi havia unes inscripcions en llatí.

El sacerdot les va traduir i va veure que deia: solament els de ment pura poden

usar aquest poder contra el mal.

Així que Deriam es va preparar per barallar, el ferrer li va donar una armadura

apta per al combat, quan els morts van veure a Deriam, l'ullal es va transformar

en espasa i es va embolicar en flames, Deriam cap a ràfegues de foc, va

exterminar a tots els morts convertint-los en cendra. En acabar van veure que

un drac de 3 caps va baixar del cel, va mirar a Deriam i el primer cap va dir:

aquest ullal pertany al nostre predecessor, el teu avantpassat va ser el que ho

va aniquilar, en ser una raça patètica són molt fortes, ara et toca a tu, vas a

morir

Deriam: no et crec bèstia infernal, et vas a assabentar, vas a provar de la teva

pròpia medicina.

Deriam va tallar 2 caps i va veure que van sortir diversos caps, entre mes caps

tallava, sortien mes , Deriam estava espantat el drac ja tenia 14 caps, el drac

llançat foc i llanço a Deriam al riu, l'armadura que tenia es va fer trossos.

Deriam estava sostenint l'espasa amb força, va veure que al riu hi havía una

rosa, així que la va agafar, en agafar-la es pico amb les espines, la rosa es

tenyeixo de la sang d'ell, així que quan Deriam e va aixecar va veure que tenia

una armadura tira de terra i un decorat de plantes, el drac es va percatar de la

seva presència i va llançar foc, però l'armadura va protegir molt bé a Deriam, va

agafar l'espasa i va saltar cap el pit del drac i li va clavar l'espasa en el cor al

drac, va haver-hi un centelleig, les cendres van desaparèixer, el llogaret es

reformà sol, com per art de màgia, l'espasa es va esvair, la resplendor seguia,

va sortir un tipus, va agafar a Deriam i el va guarir, va tornar al centelleig, el

centelleig es va esvair i quedo una rosa blanca, havía una roca que deia:

gràcies noi, has esmenat l'error que vaig cometre, el llogaret estarà bé durant

un llarg període.

I així va ser fins que la humanitat es va oblidar dels antics combats

TITOL Amor a Castelldefels

PSEUDÒNIM Drac

CATEGORIA G

GENERE LITERARI POESIA Sara Gómez 1r AG

EL REI QUE ES DEIA ARTUR

LI PORTAVA UNA ROSA

A LA REINA YOLANDA

QUE VIVIA A CASTELDEFELS.

PERÒ EL DRAGÓ VERD

ES VOLIA MENJAR A LA PRINCESA

I EL REI LA VA SALVAR

I ES VAN CASAR.

M’agradaria estar relaxat perquè així seria més salat, seria més humà i més

atent.

Seria bo que el món estigues ple de bons olors enlloc de brutícia i coses

dolentes .

Tant de bo la música tingues olor perquè es una fidel companya que ens

ajuda dia a dia.

Em sento bé amb els meus amics i coneguts perquè em produeix bona

sensació estar amb ells.

No m’agrada el color de la política actual embruteix el cor i la bona fe i la

política hauria de ser d’un color vermell amor.

M’agrada el color de la Fanta de taronja i la Coca- Cola son molt vius.

Em faria il·lusió anar a un parc de plantes del Japó i m’agrada viatjar molt i

riure.

Vull fer un viatge especial i voldria fer-ho amb la gent que estimo.

Em fa sentir bé que la gent m’ajudi a entendrem.

Títol: Vida mateixa

Pseudònim In the life for everyone.

Categoria G

Gènere literari Prosa Marcos Fernández 1r AG

Hi havia una elefanta que vivia amb el seu fill, l’elefanta li donaba llet. Hi havian animals mes grans i uns altres mes petits, que estabem amb l’elefant a la selva. Gats salvatges, conills, hipopotams , ocell, jirafes, guineus, cocodrils, gosos i llops. U n dia tenía gana i el llop es va menja un conill mes petiet.

TITOL L’ELEFANTA I EL SEU FILL

PSEUDONIM Luis FERNANDO

CATEGORIA G

GENERE PROSA

MOUNIR LAAMAIRI 2n AD

TITOL EL CONTÈ PERDUT DEL PETIT PRINCEP I UNA PRINCESA MOLT BONICA

PSEUDONIM LA SENYORA SABIDURIA

CATEGORIA G

GENERE PROSA

SOFÍA ALEGRE 2n AD

HI HAVIA UNA VEGADA UNA PRINCESA MOLT BONICA, ERA LA FILLA DEL REI PITUFO QUE VIVIA AMB UN CASTELL DE MÀLAGA. UN DIA ASOLEJAT VA PASSAR UNA COSA MOLT GREU VA VENIR UN NOI VEI DEL COSTAT, I VOLIA PARLAR DEL SEU DEL LLIBRE DEL PETIT PRINCEP, ELL LI VA DIR QUE HAVIA PERDUT UN LLIBRE MOLT BONIC. EL REI VA VEURE QUE EL NOI QUE ESTABA MOLT TRIST. LI VA DIR QUE EL LLIBRE NO ESTABA EN EL CASTELL, LI VA DEMANA A LA SEVA FILLA QUE ANES A BUSCAR EL LLIBRE DEL “PETIT PRINCEP”. LA PRINCESA TOT SEGUIT VA ANAR A BUSCAR EL LLIBRE DE AQUELL BAILET AQUELL DIA COM VA MANAR EL REI PITUFO. LA PRINCESA EL VA TROBAR I LI VA DONAR. -EM DIC JORDI I TU? -LA NOIA VA CONTESTAR EM DIC: RAMONA , EL NOI LI VA DIR : TENS UN NOM MOLT BONIC ¡GRACIES! JOVE, VA DIR LA PRINCESA DESPRES EL BAILET LI VA DEMANA LA MA AL REI, DE LA SEVA FILLA, A DIT I FET EL REI VA DIR QUE SI! FINALMENT VA ARRIBAR EL DIMECRES AQUELL DIA ES VA CELEBRAR LA GRAN BODA. UN GRAN BANQUET QUE EL REI VA POSSAR EN HONOR DE AQUELL BAILET , EL REI VA ESTA MOLT CONTENT MAI NO LI HABIA DEMANAT LA MA DE LA SEVA FILLA. AQUELL DIA EL REI VA DONAR LES GRACIES A AQUELL BAILET PER QUE ES VA OFERIR PER CASARSE AMB LA SEVA FILLA AQUELL DIA NO VA TORNAR ESTA TRIST NI EL REI NI EL BAILET. CONTA CONTAT AQUET CONTE S’ ACABAT I ELS PASTISETS S’HAN ACABAT.

LA MUSICA ÉS MOLT GRACIOSETA

PERQUE QUAN LA SENTIM ÉS MOLT MARXOSETA.

QUAN LA ESCOLTEM PODEM BALLAR UNA MIQUETA.

PODEM BALLAR SEGONS LA MUSIQUETA AMB UNA NOIETA O PER INDIVIDUAL

PER QUE LA MUSIQUETA ENS INDICA COM HEM DE BALLAR RAPIDETS

O LENTETS.

PERQUE QUAN LA MUSIQUETA VA RAPIDETA HEM DE TENIR MARXETA

PERÒ QUAN VA LENTETA HEM DE TENIR PAUSETA.

TITOL LA MUSICA

PSEUDONIM NIL

CATEGORIA G

GENERE POESIA

Manel Tijeras 2n AD

TITOL TROY I GABRIELA

PSEUDONIM SARA ELIZONDO

CATEGORIA G

GENERE PROSA

LAURA GARCÍA 2n AD

A UN LLOC, VIVIA UN CAVALL, QUE ES DEIA “TROY” I UNA DELFINA QUE ES DEIA “GABRIELA”. EL CAVALL VIVIA A LA TERRA I LA DELFINA AL MAR. UN DIA ES VAN CASAR I VAN TENIR DOS FILLS, UN MASCLE I UNA FAMELLA. I VAN VIURE FELIÇOS PER SEMPRE

ENAMORAR-NOS

SARA T’ESTIMO MOLT

VULL QUE SIGUIS LA MEVA NOVIA

GUAPISIMA, PER QUE ETS GUAPISIMA,

ET VOLS CASAR AMB MI?

COMPRARE UN GOS PER QUE VIGILI LA CASA, I UN ANELL PER CASAR-

NOS

JO ET REGALO UN LLIBRE, MES LA VIDA ,LA MEVA ANIMA I EL MEU

COR.

Títol ENAMORAR-NOS

PSEUDONIM General

CATEGORIA G

GENERE Prosa Raúl García 2nAG

AMISTAT

ESTIMADA AMIGA

PENSO MOLT EN TU ESTIC MOLT CONTENTA QUE TU VAGIS A L’ESPLAI

M’AGRADA QUE FACIS BROMES QUE DONIS CANYA ALS COMPANYS

QUE SIGUIS DIVERTIDA, RIALLERA, SIMPATICA I MOLT GUAPA

VULL QUE UN DIA VINGUIS A CASA A CONEIXER EL MEU GOS QUE ES

DIU “BABY”, LA MEVA CASA I LA MEVA FAMÍLIA. ENS HO PASSAREM

SUPER BE

TITOL AMISTAT

PSEUDONIM ALICIA CANO

CATEGORIA G

GENERE PROSA

Laura Guerra 2n AG

TÍTOL: Sant Jordi

PSEUDÒNIM: FLORETA

CATEGORIA: G

GÈNERE LITERARI: Prosa

Judit Llop 2n AG

Ara arriba Sant Jordi

Regalem Flors i Llibres

ELS Homes les REGALEN a LES DONES FLORS, I LES DONES llibres

A l’Escola celebrem els Jocs Florals.

Escoltem els poemes dels companys

Era un mati ennuvolat amb núvols tan grans que quasi no es veia la llum

del sol .

Aquell mati una jove havia anat a la fosca costa a la recerca de petxines, pedra

i tresors que la marea havia portat de la tempesta que s'estenia i enfonsava en

les aigües des de les immenses prades i boscos fins a poderosos regnes

passant fins i tot per les altes muntanyes.

Aquesta jove vivia en un petit poble d'una petita illa on abans els mariners i

mercaders venien i compraven mercaderies arribades de terres estranyes.

Però ara la gran inundació va fer que solament uns pocs poguessin arribar a

aquell lloc.

Mentre buscava petxines la jove va veure alguna cosa arribar amb la marea va

creure es tractaria d'alguna cosa que algun marí va perdre o llanço del seu

vaixell. Però en apropar-se va veure que era un home inconscient.

Era un home de robes negres i al seu costat una borsa amb diverses armes i

barret.

En voler donar-li la volta per veure-li el rostre a l'inconscient nàufrag va veure

que la seva cara era com una màscara en forma de crani del mateix color que

les seves robes i amb una cicatriu en l'ull dret.

La jove espantada va recordar sentir parlar de gent d'aquestes mateixes

mascares de crani que segons les històries aquestes persones eren seguidors

d'un culte ombrívol ja gairebé extint. De sobte més ràpid que un pensament un

enorme llampec seguit d'un tro que trencant el cel grisenc. Llavors la jove en

veure apropar-se la tempesta va deixar les petxines que havia recollit, va lligar

la borsa a l'estrany subjecte i agafant-ho de l'espatlla el va portar a una caseta

propera a la costa en els penya-segats..

.

Fi del capítol 1

TÍTOL La jove i l’ ombra que va portar la marea

PSEUDÒNIM XZ3

CATEGORIA G

GÈNERE LITERARI PROSA

Jose Maria Palacios 2º AG

TÍTOL FUTBOL BARÇA

PSEUDÒNIM DIOGO

CATEGORIA G

GÈNERE LITERARI PROSA

Daniel Terán 2n AG

Va arribar el dia en que el Barça va començar a ser campió.

Primer a Espanya, poc a poc anar ascendint, tant en jugadors com en futbol.

Va ser campió varis anys seguits, va jugar fora d’Espanya i es va ficar a

tornejos , va guanyar moltes copes d’Europa

Te un nivell tant alt de futbol i per això va tenir rivals de l’ estranger.

El hi va anar be amb el seu entrenador. Es van quedar amb el futbol.

Però va terminar el contracte de l ‘entrenador Guardiola, però el Barça es va

quedar amb el futbol que els hi van ensenyar.

Lo dolent es que es va emportar al millor porter del món.

Guardiola serà un gran entrenador d’ un equip d’Alemanya.

Però el Barça continuarà essent un campió per que ja saben com derrotar a

els equips més importants del món . Lo més important es que molts jugadors

del Barça son de la selecció Espanyola. Tan, que la selecció Espanyola

tornarà a sortir campió de futbol en el Mundial 2014 que es farà al Brasil.

Amb la meva família, sempre anem junts a passejar. Truquem als cosins que

viuen a Santa Coloma que és on també vivim nosaltres. Sempre anem junts a

passejar i ahir a la nit van venir a casa a sopar. També van venir uns amics i el

seu nen petit.

El meu germà i la meva cosina van estar jugant amb el mòbil i jo vaig estar

mirant la TV. Sempre estem junts amb els meus cosins.

TITOL LA FAMILIA

PSEUDONIM CRIS

CATEGORIA G

GENERE PROSA

Cristina Núñez 2n AG

Títol Amb el meu cossi

Pseudònim Super CJ

Categoria G

Gènere literari Prosa

Albert Cano 3r AD

Si ve el meu cosí a casa, jo de seguida acabo el que estic fent i me’n vaig amb

ell, al nostre món perfecte, es a dir, a la meva habitació.

Tenim de tot per l’oci tecnològic: ps2, ps3, DREAMCAST (CONSOLA

ANTIGUA), ordinadors (MAC I Windows/més sistemes operatius).

A vegades juguem els dos a la ps3 , si no estem un a cada lloc (un jugant a la

ps3 i l’altre a l’ordinador).

El que em fa molta ràbia és que ens tallen el rotllo. Es a dir, que els pares li

diguin que ha de tornar a casa (just quan ens ho estem passant “da buten”, ha

de marxar).

En conclusió, m’agrada molt quan ve.

Títol: Una bona oportunitat

Pseudònim: Lesly

Categoria: G

Gènere literari: Prosa SÍlvia Pola 3r AD

Ja fa 3 anys que soc voluntària de “Creu Roja”, l’ any passat em van donar la

oportunitat de cuidar a una senyora.

Des del dia que em va presentar a la senyora, ella està molt contenta amb mi i jo

amb ella.

Jo sempre estic esperant que arribi el divendres per anar a fer-li companyia.

Quan es la hora d’ anar a veure-la, ja m’ espera a la porta per anar a passejar.

Quan ja hem donat una volteta tornem a casa de ella.

Desprès, ella sempre treu alguna cosa per berena les dues.

Quan estem berenant ella em parla de quan ella era jove. Quan ja em toca

marxar sempre em diu: “ fins divendres que ve” i em dona dos petons.

A mi m’agrada molt estar amb la senyora, fer-li companyia perquè passa moltes

hores sola.

Ser voluntària es ajudar a la gent sense rebre res a canvi perquè ho fas perquè

t’ agrada ajudar als altres.

A mi m’agrada molt la Lali.

És una bona amiga, potser una de les millors; i la trobo molt guapa.

La veritat és que m’encanta. Ella és una noia normal i corrent, d’una família

honrada i treballadora. No és gaire alta, està molt prima i és molt menuda.

Té uns ulls verds bastant bonics i porta arracades.

La majoria de les vegades porta xandall i bambes esportives.

Té la meva edat i va néixer el 5 de novembre del 1988.

Jo tinc 1 mes i 4 dies més que ella. La somnio molt sovint.

A casa meva encara no ho saben, perquè no els hi he dit.

Vaig anar a casa seva i hi havia els seus pares.

No té germans, ja que és filla única. Viuen tots tres sols.

La seva família és molt especial, però em van tractar molt bé.

En quant al seu caràcter, el té molt bo. És carinyosa i simpàtica;

sempre riu i té molt sentit de l’humor.

Ens vàrem conèixer l’agost del 2010,

Tots dos estàvem sols i allà va començar la nostra amistat.

Li vaig tocar l’espatlla, em va mirar fent una rialleta.

Li vaig demanar si podia seure i em va dir que sí.

Es va quedar molt parada, preguntant què volia.

No sabia què dir-li, així que em vaig quedar bloquejat i rient.

Una cambrera no em va mirar gaire bé, perquè durant uns minuts

vaig tenir la mirada fixa en ella. La Lali es va posar una mica nerviosa,

volia que estigués més per ella. Així que hi ha haver les presentacions,

dos petons a la galta i una abraçada.

Em va explicar que a la seva família només són tres: els seus pares i ella.

No té avis, tiets i cosins; perquè ningú de casa seva té germans.

Em va dir que li havia agradat molt de conèixer-me, però que tenia

una mica de pressa. Havia de marxar a comprar coses.

No vaig prendre res i només em vaig acomiadar d’ella.

L’endemà vaig tornar al bar aquest, però la noia no hi era.

Aquell estiu només la vaig veure una vegada.

Em vaig acostar amb una cambrera, demanant per la noia.

Va contestar dient que no en sabia res.

L’agost del 2011 i també del 2012 la vaig trobar pel carrer.

El segon dia vam tornar en aquest bar per prendre una orxata,

que amb els de Berga ens agrada molt.

TÍTOL UNA RELACIÓ MOLT ESPECIAL

SEUDÒNIM ISAAC VILALTA

CATEGORIA G

GÈNERE LITERARI PROSA

MARC VILELLA 3rAD

També em va demanar si podíem anar a casa meva.

Em vaig quedar molt parat.

Li vaig donar la mà, prometent-li que aniríem més endavant,

quant ens coneguéssim més. Aquesta relació és molt especial.

La trobava sempre assentada amb un banc.

Quant em vaig interessar per les seves aficions, em va dir que

en tenia molt poques: el diari, el bàsquet, el ball i sortir amb les amigues.

Després m’ho va demanar a mi, però vaig anomenar les més importants:

la premsa esportiva, l’ordinador, la Play i les noies.

Jo li vaig dir que tenia una nòvia i es deia Marina. Ella en canvi no té nòvio,

perquè no vol. Vaig seure a la seva falda, després ella es va assentar

a la meva, però la proposta va ser seva. Ens veiem bastant sovint,

menys aquest últim estiu. Així que ja ens hem explicat moltes coses.

El proper pas serà si ens tornem a veure algun dia, quedar per dinar

o sopar a casa de l’un o de l’altre.

Amb ella li hauria agradat tenir un germanet petit.

Només ens veiem al meu barri, ja que ella viu molt a prop.

L’any passat la vaig veure un dia des de casa meva.

Estava mirant la tele, un programa molt bo que m’agrada molt.

No em vaig atrevir a baixar, però la trobo a faltar.

I segur que ella també li passa el mateix amb mi.

TÍTOL La meva experiència al CM. PONT DEL DRAGÓ

PSEUDÓNIM Cantant desconeguda

CATEGORÍA G

GENERE LITERARI

PROSA

LAURA DE JOSE

3r AD

Tinc 20 anys .

Jo vaig entrar aquí amb 17 anys .

Uns mesos abans d’acabar l’educació secundària vaig venir aquí a fer

l’entrevista amb els meus pares .

Recordo que la persona que em va fer l’entrevista va ser la cap d’ Estudis.

En aquests tres anys m’ho he passat molt bé. Aquí he pogut aprendre molt del

tema d’Administratiu i ara estic fent pràctiques .

En aquest centre he après a tolerar moltes coses , sobretot el tema

d’autocontrol . He après a tenir autocontrol. Abans m’ enfadava molt amb els

companys , també abans m’ enfadava molt quan marxava la llum del centre

que sol anar-se un cop a l’any .

De cara al futur la meva mare vol que faci al PQPI d’arts gràfiques aquí al C.M

Pont del Dragó.

Agraeixo a tot l’equip del Pont del Dragó que durant aquests tres anys m’hagin

ajudat tant .

Títol La meva vida

Pseudònim La pulga

Categoria G

Gènere literari Prosa

Gerard Serrano 3r AG

Quan vaig entrar en aquest cole, em va sobtar molt la gent que hi havia perquè

venia d’un altre cole diferent d’ aquest. Però durant aquests tres anys ja m’he

acostumat i amb la gent de la meva classe em porto bé i són simpàtics.

Els profes m’agraden més aquests que els de les altres escoles, perquè ho

expliquen millor i ho entenc més. He après coses que no entenia en els altres

coles i ja tinc ganes d’ acabar en aquest cole per poder fer coses noves.

Titol Jo abans i desprès

Pseudoim Flor de neu

Categoria G

Gènere literari PROSA

CARMEN ALBERT 3r AD

Jo vaig arribar al Pont del Dragó amb 16 anys, al principi em va costar una

mica adaptar-me i era bastant nerviosa i em feia por cada cosa que em

proposaven.

Pensava que tot ho feia malament ,estava a altres coses que no eren només

estudiar. Em veia bastant fora de lloc amb els meus companys. Però vaig tenir

uns professors que em van ajudar bastant i em vaig anar adaptant.

L últim any va ser quant vaig gaudir més i desprès em van proposar tornar a fer

tres anys més d’ administratiu. Jo vaig pensar que no sabia com aniria i resulta

que aquets tres anys he gaudit més de tot amb el meus companys i els

professors.

TÍTOL: DISCOTECA

PSEUDÒNIM: YUYU

CATEGORIA: G

GÈNERE LITERARI: PROSA

Judit Leal 3r AG

Discoteca

Una família que viu amb una casa enorme que es dia la casa Alegre. El pare

es deia Pol, la mare es diu Paula, el fill petit Marc i la filla Claudia.

A les nits, la casa fa molta por perquè es molt gran. En Pol s´enfada amb el

seu fill Marc.

En Marc confiava amb la seva germana i li va dir que tenia una novia. Ella li va

dir que també tenia novia i que no els hi havia de dir als seus pares. Seria un

secret entre ells.

Tots quatre van quedar per sortir. El novia de la Claudia es diu Jordi i la novia

del Marc es diu Estrella. Després Claudia i el Marc diuen als seus pares que

tenen novios i els pregunten si poden sortir amb ells i anar a la discoteca.

Es van emborratxar i tots quatre van anar a dormir a casa dels germans. Van

dormir junts sense que els seus ho sapiguessin.

Al aixecar-se van estar celebrant l´aniversari dels dos germans, que eren

bessons. Van fer una festa molt gran i se´n van anar tots quatre a dormir junts.

TÍTOL: HIP-HOP

PSEUDÒNIM: JP

CATEGORIA: G

GÈNERE LITERARI: POESIA

JUAN PEDRO VENTURA 3r AG

HIP-HOP

Mi vida se resume en esto

Preferí pintar que jugar al baloncesto

Mis canciones os ofrezco,

No canto por bulerías

Ni cuando corría delante de policías

Con mis Adidas

Había quien se chivaba de lo que hacía

Como alguna cría,

Pero eso ya paso por qué me ha educado mi tía

Y cuidaba de mí como si fuera su cría.

Pero yo sé que mi estilo es como el tacto de un dedo contento

Pregúntales a las chicas del convento,

Envuelto en llamas pájaro fénix,

Escupo trozos de mi alma muerta sobre cualquier remix,

Lagrimas doradas que derramo sobre el asfalto con corona de santo

Y con sangre en la otra mano.

Pero la otra noche volviendo a mi casa pensando en mis cosas

Contando baldosas

Pensé los días pesan y la vida no me besa

Y no sé si acumulo experiencia

Pendiente de un reloj que no suena

Porque ya tengo dueña,

En este caso se llama Esther

Y es una chica estupenda y sabe lo tiene que hacer

Por eso yo aquí termino no sé si

Me he explicado mal o bien, pero ya veréis.

TÍTOL: LA CASA DELS FANTASMAS

PSEUDÒNIM: EL SEÑOR DE LA MAGIA

CATEGORIA: G

GÈNERE LITERARI: PROSA

Jordi Villafaina 3r AG

LA HISTÒRIA PASSA A NOVA YORK.

FA MOLTS ANYS EXISTIÁ UN CEMENTIRI QUE ES DEIA “CANTERVILLE “.

ALLIA VAN ENTERRAR A MOLTES PERSONES.

DESPRÉS VAN CONSTRUIR UNA CASA Al COSTAT DEL CEMENTIRI, PERÒ

TOTS ELS DIES TENIA LA PORTA OBERTA

A LES NITS ENTRAVA L'HOME IMAGINARI .

AQUEST HOME NO TENIA CAP, SOLAMENT TENIA ULLS DE CRISTALL I ES

PASSEJAVA PER LA CASA.

ENTRABA A LES HABITACIONS I S'AMAGAVA SOTA EL LLIT.

ALLA REIA I PASSAVA EL TEMPS.

DINS DE LA CASA NO VIVIA NINGÚ JA QUE TOTS HAVIEN MORT- AQUEST

HOME HAVIA SIGUT L’AMO DE LA CASA , PERO L’HAVIEN ASESINAT UN

DETECTIU.

HI HAVIA UN ASCENSOR QUE PARLABA I DEIA: ET MATARE !

L'ESCALA ESTAVA TRENCADA PERQUÈ LI FALTAVA UN GRAÓ.

AQUEST HOME NO PODIA PUJAR NI A LA PRIMERA PLANTA NI A LA SEGONA

PLANTA.

ESTAVA SEMPRE A LA PRINCIPAL.

TÍTOL: MIRALLS

PSEUDÒNIM: CURRO

CATEGORIA: G

GÈNERE LITERARI: PROSA

FRAN VERA 3r AG

Hi havia una vegada una família que estava formada pel capità Ayala, la seva filla Indira i la seva dona Claudia. El capità Ayala era un gran viatger i sempre, abans de marxar de viatge, li preguntava a la seva filla quin regal volia que li portés al seu retorn. La resposta sempre era la mateixa:"un espejo papá". A mida que passava el temps la casa va anar omplint-se de miralls i Indira es va fer gran. Hi va haver un moment on la mare va arribar a tenir gelos de la bellesa de la seva filla i de la relació que tenia amb el seu pare. En un dels llargs viatges del seu marit, Claudia va enverinar a la seva filla de forma que no poguessin sospitar d’ella. Quan el capità va tornar del seu viatge i va saber la noticia, de la tristor per la mort de la seva filla, va començar a trencar els miralls de la casa fins que, de sobte, en un d´ells, va veure un reflex. Era el viu retrat de la seva filla, era pàl·lida, amb els ulls enfonsats i vermells plens de venjança i assenyalava a la seva mare amb el dit tot dient que era una assassina. La mare d’ Indira, Claudia, va acabar a la presó, mentres que el capità Ayala es va anar i no es va saber res més d’ ell.

TÍTOL: AMOR IMPOSSIBLE

PSEUDÒNIM: D

CATEGORIA: G

GÈNERE LITERARI: POESIA

Diomery Agilda 3r AG

Hi havia una vegada una noia anomenada Estafania. Ella vivia amb els seus pares. Eren molt pobres i vivien a una casa molt petita. La seva mare es deia Sofia i no tenia treball. Carlos, que era el pare, treballava de jardiner a una casa. Els amos de la casa eren milionaris i a la casa vivia una dona anomenada Julieta, el seu marit Pedro i el seu fill Juan. Un día Estefania anava caminant pel carrer i de sobte va perdre el coneixement. Juan que també caminava pel mateix carrer la va veure tirada al terra i la va portar a l´hospital. El metge li va dir que la noia s´havia desmaiat perquè no menjava bé. Juan le va preguntar a Estefania: -Estàs millor? ella li va dir que sí i li va donar les gràcies per portar-la a l´hospital. Ell li va contestar: -de res. Els dos es van agradar de seguida. Ell li va preguntar si era la filla del jardiner de casa seva i ella li va dir que si. Estefania va marxar a casa i li va explicar a la seva mare que li agradava Juan, el fill dels senyors milionaris. La seva mare li va dir que ella no podía ser novia de Juan perquè ell era millonari i ella pobre. Juan va fer el mateix amb la seva familia i també li van dir el mateix. Juan i Estafania van començar a sortir d´amagat però un dia, la mare d´Estefania els va veure i es va enfandar molt amb ella. Ella li va dir a la mare que ningú els podria separar. Juan va dir el mateix a la seva familia. Al final els van deixar estimar-se i van acabar junts i feliços.