32
etorn a l’escola en temps de crisi TRIBUNA maresme ABRIL 2014 www.tribunamaresme.com k tribunamaresme f tribunamaresme 285 FOTO: JOSEP MARIA PONCE / IMATGE FETA A L’HIVERNACLE DE ROSES FLORIACH Roses i llibres per Sant Jordi... a dojo Les roses del Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya i els llibres d’autors del Maresme, propostes per regalar a la propera diada del 23 d’abril PROPERA SORTIDA DE TRIBUNA MARESME 7 DE MAIG Conversa amb la historiadora mataronina Assumpta Montellà El Festival Revela-t porta el món de la fotografia analògica a Vilassar de Dalt Vilassar de Dalt i Cabrils obren el cicle de Festes Majors del Maresme La nova línia RG1 enllaça directament per tren el Maresme amb Girona i Figueres P.04 P.06 P.12 P.20

Tribuna 285. Abril 2014

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Roses i llibres per Sant Jordi... a dojo. El Festival Revela-t porta el món de la fotografia analògica a Vilassar de Dalt. La nova línia RG1 enllaça directament per tren el Maresme amb Girona i Figueres. Conversa amb la historiadora mataronina Assumpta Montellà. Vilassar de Dalt i Cabrils obren el cicle de Festes Majors del Maresme.

Citation preview

Page 1: Tribuna 285. Abril 2014

Retorn a l’escola en temps de crisi

TRIBUNAmaresme

ABRIL2014

www.tribunamaresme.comk tribunamaresme f tribunamaresme 285

FOTO: JOSEP MARIA PONCE / IMATGE FETA A L’HIVERNACLE DE ROSES FLORIACH

Roses i llibres per Sant Jordi... a dojoLes roses del Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya i els llibres d’autors del Maresme, propostes per regalar a la propera diada del 23 d’abril

PROPERA SORTIDA DE TRIBUNA MARESME 7 DE MAIG

Conversa amb la historiadora mataronina Assumpta Montellà

El Festival Revela-t porta el món de la fotografia analògica a Vilassar de Dalt

Vilassar de Dalt i Cabrils obren el cicle de Festes Majors del Maresme

La nova línia RG1 enllaça directament per tren el Maresme amb Girona i Figueres

P.04

P.06

P.12

P.20

Page 2: Tribuna 285. Abril 2014

CULTURA2

L’escriptora mataronina Care San-tos és una protagonista indiscutible d’aquest Sant Jordi amb el seu llibre Desig de xocolata, 34è Premi Ramon Llull. Narra la història de tres do-nes que tenen com a vincle comú una xocolatera de porcellana blanca. La trama està ambientada a l’actualitat, al segle XIX i al segle XVIII. Una auto-ra que sap com enganxar els seus lectors.

El periodista Manuel Cuyàs (Mataró) ens acosta la memòria de la la seva famílía i el descobriment d’un món que canvia i té un punt àlgid en la nevada del 62, alhora que ens remun-

ta al seu llegendari avi pirata, tot amb un gran ofici narratiu. El llibre porta per títol, com no, El nét del pirata (Proa).

De l’autor Rafael Vallbona (Premià de Dalt), proposem la tre-

pidant novel·la negra El tant per cent, publicada per Alrevés dins la col·lecció Crims.cat i de trama plenament maresmenca; però tambe el seu darrer recull de po-esia, Platges de la ment, editat per Germania.

Pep Bras (Premià de Mar), guionista i narra-dor, retorna a la novel·la amb La niña que hacía hablar a las muñecas, pu-blicat per Alevosía, afe-

gint una nova obra al seu interessant treball que sempre captura de ple el lector.

Toni Sala (Pineda de Mar), de la mà del nou segell L’altra Editorial, ens apropa la novel·la breu Els nois, un nou engranatge en el seu sòlid entramat narratiu.

Del guionista i narrador Manel Bonany (Mataró), tenim la novel·la L’esclau de la sal (Amsterdam), que ens porta a la historia rera una llegen-da, la d’un home i un drac, la de Sant Jordi.

Per la seva banda, el poeta Vicenç Llorca (El Masnou) desembarca aquest Sant Jordi amb el seu nou llibre Calendari d’instints, editat dins la col-lecció Poesia 3i4.

En el camp de l’assaig, l’escriptor i polèmic historiador d’Arenys de Munt Jordi Bilbeny veu reeditat un dels seus llibres més coneguts: Brevíssima relació de la destrucció de la història. La falsificació de la descoberta catala-na d’Amèrica, a càrrec de Librooks.

En l’àmbit de la literatura per joves, l’escriptora de Cabrera de Mar Sílvia Tarragó és l’autora del cicle de novel-

les (dos títols) Top Fairies, pu-blicat per Edebé, on entrellaça el

món de la moda i de les fades i publicat en català i en castellà.

I també per al pú-blic juvenil, la novel-la L’esfera imperfecta, del sempre versàtil autor Jordi Lopesino (Mataró), editada, en

aquest cas, per Barcanova.

Llibres i roses del Maresme

Amb la Diada de Sant Jordi a tocar, van apareixent novetats editoriales que podran comprar-se a les parades pel Dia del Llibre. En destaquem algunes de les principals. Tampoc no pot oblidar-se el paper de les roses i que el Mer-cat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya a Vilassar de Mar n’és un pol de referència.

LLIB

RERI

A IN

DEX

Page 3: Tribuna 285. Abril 2014

CRÒNIQUES 3 TRIBUNAMARESME ABRIL 2014

El Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya estima que per la Diada es comercialitzaran al voltant de 6 milions de roses

La parella, el pare, el fi ll, el company de feina... tots ells estan cridats a rega-lar una rosa a les seves dones estima-des. Majoritàriament serà una rosa vermella, però hi ha qui optarà també per altres colors, com la rosa blanca, la taronja, la groga, la blava tenyida, la multicolor i ara també la catalana, que de manera natural mostra tons grocs i vermells als seus pètals.

El Mercat de Flor i Planta Orna-mental a Vilassar de Mar preveu que en motiu de la Diada de Sant Jordi es comercialitzin a Catalunya més de 6 milions de roses, si fa un dia assolellat i que convidi a gaudir de la jornada. L’estrella serà la rosa vermella, de les varietats Freedom, Red Naomi, Lo-vely Red o Samurai, en alguns casos tirant a granatoses i d’altres d’un roig

lluent. Roses de fl or voluminosa i tija llarga o capoll més tancat. D’aques-tes, un 15% provindran directament dels productors del Maresme. La resta seran originàries de Colòmbia i Equador –un 40%–, d’Holanda –un 25%– i del Llevant i Sud de la Penín-sula –un 10%. A més, una petita part venen també de països com Kènia i Etiòpia.

Segons les seves característiques i depenent de si són presentades en bossa, llaç, envàs de vidre o arranjada amb elements decoratius tindrà un preu o un altre, adaptats a totes les butxaques, però és clar que les op-cions són infi nites a l’hora d’escollir quina rosa regalar.

ROSA DE PROXIMITAT“Vetllem per a què totes les roses que surten a la venda siguin de qualitat, però està clar que les dels fl oricul-tors locals seran les més fresques”, comenta Jordi Rodon, president del Mercat de Flor. Es tracta de roses que han estat tallades entre 3 i 10 dies

abans de la Diada i que han passat el temps just en càmara per a hidratar-se i oferir-se en el seu màxim esplen-dor. Tot i així, com que la demanda és molt elevada, des del Mercat també es distribueixen roses vingudes d’al-tres zones productores.

Malgrat que s’espera una bona venda, la crisi i l’IVA general del 21% que s’aplica actualment al comerç de fl ors i plantes fa que hagi disminuït el consum de roses, “sobretot pel que fa a empreses, associacions i col·lectius que les regalaven als seus treballa-dors, clients i amics”, comenta Rodon. “Moltes entitats són consumidors fi nalistes que no es poden desgravar l’IVA que suporten i naturalment el pas del 8 al 21% els ha fet retrocedir a l’hora de comprar roses”, constata.

No obstant això, el regal d’una rosa per Sant Jordi continua essent una tradició ineludible a Catalunya i això garanteix que almenys, per un dia, tothom porti una fl or a la mà.

Text: Redacció

Roses de qualitat al gust de cada enamoratEDITORIALS MARESMENQUES

I de ple en les editorials de la comar-ca, l’argentonina Voliana Edicions entra amb força aquest Sant Jordi presentant cinc novetats d’autors ma-resmencs. Es tracta de Camins de po-esia, d’Esteve Albert i Corp; El llibre dels misteriosos fets de Montserrat, de Pere-Màrtir Brasó, artista plàstic nascut a Vilassar de Mar i resident a Mataró, que proposa una novel·la en-tre la fi cció especulativa i la realitat; Inquietança, relats de ciència-fi cció del mataroní Arcadi Vilert i Soler; Ajudeu-me. El crit d’una llengua que vol seguir viva, de la brasilera vincu-lada a la comarca Eliana Oliveira de Freitas i Miratge, obra narrativa d’Eva Lleonart Montagut, autora de Sant

Pol de Mar.La Comar-

cal Edicions, segell edito-rial històric del Mares-me, també d’Argentona,

ha tret en línia amb aquest Sant Jordi el recull

de poesia I la llum que es va fer, de Josep Fàbrega i Selva, guardonat amb el XVII Premi ‘Alella a Maria Oleart’; la novel·la Comptabilitat domèstica o el misteri de la cambra tancada, de l’autor barceloní Jordi Bordas i Coca; el conte il·lustrat Tots fem pinya a Sant Vicenç de Montalt, de Núria Albesa Valdés i Itziar Picaza Vilaseca; i la novel·la El tiempo en el espejo, de Gi-nés Sánchez Amorós.

I fi nalment, de Galerada, segell amb seu a Cabrera de Mar, destaca l’assaig La captivitat inadvertida, del mataro-ní Jordi Sales, una proposta literària d’alt nivell que interrelaciona la fi lo-sofi a, la història, la nació… en el marc de l’assaig. Tota una fi ta narrativa.

Text: Albert CallsFoto: Josep M. Ponce

Page 4: Tribuna 285. Abril 2014

CRÒNIQUES4 ABRIL 2014 TRIBUNAMARESME

Esteve Albert, polièdric i singularL’Associació Amics de Ca l’Arenas parti-cipa en la Comissió a Mataró del “Cen-tenari Esteve Albert”, formada per un grup d’entitats que volen commemorar la seva personalitat en el centenari del naixement, com en altres altres indrets de Catalunya i Andorra. Els Amics de Ca l’Arenas ha destinat el dia 9 d’abril per presentar una Taula rodona amb el títol “Esteve Albert, polièdric i singular”, amb la participació d’Albert Calls (periodis-ta), Josep Puig Pla (estudiós de la figura d’Esteve Albert) i Miquel Reniu (que tractarà Esteve Albert des de l’amistat d’aquest amb el seu pare, Josep Reniu).

La figura d’Esteve Albert i Corp (Dosrius 1914 - Les Escaldes 1995) i molt vinculat al Maresme és un referent que supera l’àmbit local per oferir una projecció creativa d’abast nacional. És el poeta i escriptor de pàgines brillants, el dramaturg i escenògraf de muntatges teatrals a l’aire lliure, el dinamitzador cultural, el cristià social, el polític, el na-cionalista sense límits... i moltes coses més. Esteve Albert omple tota una època de cultura resistent que tenia amb ell un adalil de l’engrescament més enllà de les forçades catacumbes.

Un curtmetratge de l’entitat Mapasonor, seleccionat al Festival de Cine y Derechos Humanos

El curtmetratge ‘Jerusalem ID: semàfor racista’ ha estat seleccionat al XII Festi-val de Cine y Derechos Humanos de Do-nostia. Es projectarà el dijous 10 d’abril a les 19 h. al Teatro Victoria Eugenia. Aquest curtmetratge forma part de “Jerusalem ID”, un projecte de l’entitat mataronina Mapasonor, Domènec i Da-rius Pallarès, que visibilitza les sofistica-des estratègies d’ocupació israeliana de la Jerusalem palestina, des de la com-plexitat dels plans urbanístics fins a la humiliació usant el fet identitari àrab.

El festival Revela-T 2014, que se celebrarà els dies 30 i 31 de maig i 1 de juny, tornarà a convertir Vilassar de Dalt en la capital mundial de la fotografia analògica

Quan s’ultimaven els preparatius de la primera edició del Revela-T, l’any 2013, els organitzadors van fer un petit-gran descobriment: el festival de fotografia analògica de Vilassar de Dalt era l’únic festival d’aquestes característiques a tot el món. Vet aquí que ja en la primera experiència captés l’atenció (i les visites) de les principals autoritats d’aquest àmbit a nivell internacional. L’edició 2014 mantindrà aquesta excepcionalitat però ampliarà la nòmina d’autors i el volum de convocatòries a fi d’es-devenir no només un referent únic en aquest camp, sinó també una oca-sió immensa per al públic en general

de redescobrir la fotografia.Les exposicions tornaran a ser

el gran exponent d’un festival que acollirà, entre d’altres, els fons ana-lògics de dues de les galeries més emblemàtiques de Barcelona, la Valid Foto i la Tagomago, juntament amb exposicions d’altres fotògrafs com Salvi Danés, Paola de Grenet, Andrei Farcasanu, Xose Gago, Josep Guiolà, Salva López, Ignasi López, Montse López, Ricard Martínez, Lola Montserrat, Aleix Plademunt, J.Mª Ribas Prous, Lea Tyrallovà, Juan Diego Valera, Berta Vicente, Roman Yñan... Però també hi haurà tallers, i seminaris i demostracions com els que faran llan Wolf, Quinn Jacobson o Juan Manuel Castro Prieto.

A aquest compendi de mostres i tallers cal sumar-hi activitats i con-vocatòries que complementen el programa en un vessant més lúdic i popular, més enllà del seu caràcter

inequívocament especialitzat: Tro-bades de col·lodionistes i minuters, es faran tallers a les escoles (i una exposició posterior); els comerços de Vilassar de Dalt acolliran una trentena de petites mostres als seus aparadors; se celebrarà un “Foto-mercat” on aficionats o professionals tindran ocasió de mostrar i vendre la seva obra; i al Parc de Can Rafart hi haurà una fira comercial amb 21 carpes per a diferents marques i col-lectius, a més d’acollir una particular i “analògica” fira d’atraccions infan-tils, àpats populars i concerts.

La cirereta del pastís d’aquesta 2a edició del Festival Revela-T serà la creació, a càrrec del fotògraf Faustí Llucià, d’una càmera fosca de grans dimensions en un edifici emblemàtic de Vilassar, on els visitants podran presenciar des del mateix interior de la cambra, literalment, el miracle estenopeic.

Redacció

Festival de fotografia analògica

El prestigiós fotògraf i especialista en càmera fosca Ilan Wolff farà un taller per a 150 alumnes de les escoles i el centre obert de Vilassar de Dalt.

Page 5: Tribuna 285. Abril 2014

CRÒNIQUES 5 TRIBUNAMARESME ABRIL 2014

Hamlet o ¿Por qué es importante actuar?ENID NEGRETE

Doctora en Arts Escèniques especialitzada en òpera i teatre musical i responsable de l’arxiu de la Societat del Gran Teatre del Liceu.

UNA REFLEXIÓ SOBRE EL TEATRE AMATEUR I ELS CLÀSSICS AL MARESME

[1] Bloom, Harold. Shakespeare, la invención de lo humano. Trad. Tomás Segovia. Barcelona: Editorial Anagrama, 2002. ,pág. 457.

Pocas obras del mundo teatral son tan paradigmáticas como Hamlet. Es un reto en todos los sentidos de una puesta en escena: actoral, conceptual y a nivel de su recepción en el espec-tador. Como lo explicara el estudioso Shakespereano, Harold Bloom (1930) “No es sólo que Hamlet venga después de Maquiavelo y Montaigne; más bien Hamlet viene después de Shakespeare, y nadie hasta ahora ha logrado ser post-shakespereano”.

Pensar en una compañía amateur que se atreve a un montaje de una obra tan compleja es algo fuera de lo normal e implica un riesgo enorme. En este caso tengo que hablar de un encuentro feliz. Un grupo teatral de

Vilassar de Dalt, bajo la dirección de José Maria Paraje, inicia esta experien-cia haciendo una versión propia del clásico shakespereano. Este montaje se presenta en el Teatro del Casal de la ciudad con muy pocas representaciones, como es comprensible.

Si tomamos en cuenta la idea de que “…Hamlet es apenas la trage-dia de venganza que sólo fi nge ser. Es el teatro del mundo…” [1], podemos encontrar la base de la propuesta escénica de este montaje. La historia se cuenta desde el pun-to de vista de los actores de la compa-ñía que realiza la representación para confrontar a Claudio y Gertrudis. El principal logro de esta concepción es darle una dimensión distinta a la obra

dado que establece una relación dife-rente entre verdad, realidad, fi cción y

verosimilitud.En un espacio sencillo,

con una producción clara y efi ciente, sin pretensio-

nes, esta compañía logra un buen trabajo escénico,

y aunque Hamlet está un poco precipitado tanto

en el texto como en la acción escénica o, en el caso de Ofelia, se po-dría mejorar mucho la

relación con la verosimi-litud emocional, se tiene

que decir que el buen nivel actoral general sorprende en

un trabajo no profesional. Des-taco sobre todo en este ámbito,

la participación de César Carmona, haciendo el doble papel de Horacio y un actor, además de otros créditos

técnicos que incluyen el vestuario y el diseño gráfi co.

La importancia de hacer llegar un texto como este a un teatro de una ciudad pequeña y a una población que normalmente no tiene acceso a él, realmente sólo se entiende cabalmen-te cuando sabemos que durante siglos esta obra ha sido considerada como una de las grandes obras maestras del espíritu occidental. Pero hacer que un grupo de actores no profesionales lleguen a la comprensión de este texto y sean capaces de representarlo así, signifi ca buscar opciones para una evolución intelectual y vital de las personas.

Hacer teatro enriquece a todos: actores, espectadores, realizadores, etc. El hecho teatral, profesional o no, sigue siendo uno de los pocos fenómenos humanos que defi nen la civilización.

Page 6: Tribuna 285. Abril 2014

CRÒNIQUES6

Connexió directa per tren amb Girona i FigueresLa nova línia RG1 ja encaixa sense transbord les comarques del Maresme, la Selva, el Gironès i l’Alt Empordà.

El conseller de Territori i Sostenibili-tat, Santi Vila, i la ministra de Foment, Ana Pastor, van ser els encarregats de presentar la nova rodalia de Girona, que va entrar en servei el passat dilluns 24 de març, i que ha introduït impor-tants millores en les comunicacions internes dins de les comarques giro-nines i també amb la connexió amb el Maresme.

D’aquesta manera, la nova línia RG1, per primera vegada, connecta directa-ment les comarques del Maresme, la Selva, el Gironès i l’Alt Empordà amb 16 trens de dilluns a divendres. Aquest servei es presta com a perllongament d’alguns combois de la línia R1, que actualment acabava a Maçanet de la Selva. Ara, amb el nou plantejament, es pot fer la comunicació directa en-tre Mataró, Blanes, Girona, Figueres i la resta d’estacions intermèdies, sense necessitat de transbord.

MILLOR COMUNICATS. Un total 8 trens que ara acabaven el trajecte a Maçanet de la Selva s’han allargat fins a Figue-res, que és l’estació on s’inicien tam-bé les 8 expedicions en sentit Blanes, Girona i Mataró. Els nous trens, su-mats als que actualment ja disposen els municipis gironins, permeten dis-posar de freqüències de pas d’entre 30 minuts i una hora, segons l’estació i la franja horària.

Així mateix, la connexió directa de Mataró i Blanes amb Girona i Fi-gueres, fins al moment inexistent, es cobreix amb una freqüència d’un tren cada dues hores. Alhora, la millora dels serveis ferroviaris a Girona es com-plementarà amb la incorporació dels nous serveis al sistema tarifari integrat de l’ATM de Girona al segon semestre d’aquest any.

El nou servei, que s’atura a totes les estacions del trajecte, uneix Mataró-Girona en una hora i vint aproximada-ment.

D’altra banda, la nova rodalia faci-lita també la connexió amb els ser-veis de l’alta velocitat a les estacions de Girona i Figueres en eliminar els

transbordaments, tenint en compte que, des de Mataró, es pot optar per agafar l’AVE a les estacions gironines o a la de Barcelona-Sants, si es vol viat-jar en dirección França.

A més, els usuaris dels serveis AVE a les estacions de Girona i Figueres dis-posaran de la possibilitat de fer ús de l’anomenat ‘Combinat rodalies’, que per la compra del bitllet d’alta velo-citat permet utilitzar els nous serveis ferroviaris de rodalia de Girona.

Els horaris d’aquests nous serveis s’han dissenyat per complementar l’oferta actual i per oferir la possibilitat d’arribada a Girona i Figueres en unes hores adequades per atendre, princi-palment, les necessitats de mobilitat per motius de feina o d’estudis.

CASAS REFORÇA EL SERVEI D’AUTOBÚSEl passat 6 de març van presentar-se els tres nous autobusos que s’incor-poren a la flota d’Empresa Casas amb l’objectiu de millorar les connexions en transport públic des del Maresme; en concret, entre Mataró i Barcelona.

Dos dels autobusos Iveco Crossway de 12 metres i 50 places assegudes es van incorporar a l’itinerari regular que actualment connecta diverses pobla-cions del Maresme amb Barcelona a través de l’N-II (línia C-10); i, per la seva banda, l’autobús articulat Volvo Sunsundegui va incorporar-se a la lí-nia directa que uneix Mataró amb el centre de Barcelona per autopista en 35 minuts (línies C1 i C2). Així es gua-nyen 6 places assegudes, fins a assolir els 71 passatgers asseguts, una millora qualitativa.

Page 7: Tribuna 285. Abril 2014

CRÒNIQUES 7 TRIBUNAMARESME ABRIL 2014

Page 8: Tribuna 285. Abril 2014

CRÒNIQUES8 ABRIL 2014 TRIBUNAMARESME

11 D’ABRIL DIA MUNDIAL DEL PARKINSON

La malaltia “dissimulada”No és fàcil assumir el diagnòstic d’una malaltia incurable com és la malaltia de Parkinson. I més quan t’ho diuen amb menys de quaranta-cinc anys i encara et queda molta vida per davant. Tant se val que tinguis feina o que estiguis a l’atur tractant de trobar-ne, el diagnòstic és terrible i molt difícil d’assumir. Aquesta situació es dóna cada cop amb més freqüència. Segons les estadístiques, més del 25 % dels nous casos ja ho són a persones de menys de 50 anys, i aquest segment de població afectada és el que més creix any rere any.

Es desmunta així un dels estigmes que arrossega el Parkinson de ser “una malaltia de gent gran que tremola”, ja que cada cop es diagnostica a més persones de mitjana edat. També molta gent encara creu que és una malaltia contagiosa -no ho és en absolut-, o bé hereditària -menys del 15 % dels casos ho són-, o que el seu diagnòstic comporta associada una sentència immediata de mort -l’esperança de vida no varia-. Massa estigmes i massa poques certituds.

De certeses, però, sí que n’hi ha algunes: el Parkinson no té cura avui en dia; és la 2a malaltia neurodegenerativa en importància; afecta més a homes que a dones; no se’n co-neixen les causes que el provoquen i el tractament farmacològic és força efectiu en els pri-mers anys amb un diagnòstic precoç. En una fase inicial i en persones joves, la medicació aconsegueix que els signes externs de la malaltia no s’evidenciïn i això fa que se’n pugui “dissimular” la seva presència. L’afectat, sobretot si és home, nega en públic la malaltia però aquesta avança tant sí com no. Es crea així un cercle viciós amb el resultat inevitable de la caiguda dels afectats en profundes depressions d’on difícilment se’n surten tots sols.

Dos indicadors de l’extensió d’aquesta pràctica massiva d’amagament els trobem en la baixa afi liació a les associacions d’afectats per la malaltia de Parkinson i, als països del Sud d’Europa, en el poc nombre de gent famosa que reconeix patir aquesta malaltia.

És evident que la tradició cultural hi compta -als països anglosaxons s’assumeixen les malalties neurodegeneratives amb més facilitat-, i és obvi que no és pot obligar a ningú a confessar el seu estat de salut però no és menys cert que si molts afectats deixessin de “dissimular” la seva malaltia de Parkinson, aquesta seria més compresa per part de la societat i s’eliminarien molts dels estigmes que encara l’acompanyen.

SALVADOR RIERA SOLSONA. Secretari de l’Associació Parkinson Maresme.

El passat 13 de març es va pre-sentar en roda de premsa el nou portal web de Mataró. Es tracta d’una eina molt intuïtiva i de bona usabilitat, que també té versió per mòbil, i que, a banda de la infor-mació relativa al comerç de la ciu-tat, també pretén informar de tots els esdeveniments, fi res i activitats que organitza tant la UBM com l’ajuntament de Mataró i des d’on s’hi pot veure tota la informació turística i l’agenda de la ciutat.

Precisament es tracta d’una ini-ciativa impulsada per la UBM, que té el suport del Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme; per tant, a banda de comerços de la ciutat, també s’hi poden trobar establiments d’hostaleria.

Aquest nou web permet fer una cerca , de forma molt intuïtiva a través d’icones, de comerços, bars i restaurants de la ciutat, accedint a una fi txa de cadascun d’ells amb dades d’interès tant pel ciutadà com per la gent que ve de fora a passar el dia a Mataró.

A banda del localitzador d’es-tabliments, el nou portal permet veure totes les fi res i activitats que organitza la UBM i el Gremi d’Hostaleria així com les noticies d’aquestes dues entitats. A més, l’apartat dedicat al Turisme recull tot el que es pot fer a Mataró així com els llocs a visitar, els accessos a la ciutat i tota la informació tu-rística que ofereix l’ajuntament.

Un dels apartats més atractius d’aquest portal és el que fa referèn-cia a les ofertes dels associats on els comerços hi pengen aquelles promocions que tenen vigents.

Font: Unió de Botiguers de Mataró.

mataroenunclic.cat, el nou portal web de comerç i turisme de Mataró

Page 9: Tribuna 285. Abril 2014

CRÒNIQUES 9 TRIBUNAMARESME ABRIL 2014

L’Ajuntament de Mataró va començar el passat mes de novembre les obres d’urbanització del Pati del Cafè Nou, que estaran enllestides a l’abril de manera que aquest cèntric espai es recuperarà per a la ciutat en dates properes a la festivitat de Sant Jordi.

L’actuació permetrà recuperar l’es-pai per a ús públic tal i com es va con-cretar en el conveni de col·laboració signat al 2012 entre l’Ajuntament, el Patronat Sagrada Família, el Centre Catòlic i la Unió de Cooperadors.

El Pati del Cafè Nou està situat a la cantonada entre la Muralla de la Presó i la Riera. L’àmbit es divideix en dues plataformes que entre elles tenen un desnivell d’1,20 m: la terras-sa del Cafè Nou (150 m2), amb accés directe des d’aquest edifici, i la resta de l’espai, que fins ara tenia un accés d’escales per la Muralla de la Presó.

El projecte de reurbanització ha afectat a una superfície total de 2.350 m2. Les obres han permès obrir un passatge pavimentat a un sol nivell a l’entorn de l’edifici de la Presó per donar accés a l’espai i comunicar la Riera i la Muralla de la Presó. El des-nivell amb la terrassa del Cafè Nou queda salvat amb un mur de conten-ció circular paral·lel a la Presó. L’es-pai central del Pati queda configurat

com una zona tova de sauló.S’ha millorat l’accés des de la Mura-

lla de la Presó i també s’ha ampliat la vorera d’aquest carrer. Tant l’accés al Pati del Cafè Nou com al nou passatge quedaran tancats a la nit, tal com pre-veia el conveni signat l’any passat.

Els treballs es van adjudicar a l’em-presa Constraula amb un pressupost de 180.320 €. La inversió es finança amb una subvenció de la Diputació de Barcelona mitjançant el Pla de Concertació de la Xarxa de Governs Locals (2012-2015). ACORD ENTRE LES PARTS. Amb les obres d’urbanització es dóna com-pliment al conveni del 2012 entre l’Ajuntament, el Patronat Sagrada Família, el Centre Catòlic i la Unió de Cooperadors. L’acord tenia com a objectiu obrir l’espai per a gaudi dels ciutadans mentre no hi hagi una de-cisió sobre com efectuar el desplega-ment urbanístic d’aquest sector.

Amb el conveni, el Patronat Sagra-da Família-Centre Catòlic cedia la finca a l’Ajuntament com a titular. El disseny del nou espai ha estat consen-suat amb les entitats que van signar l’acord. A banda de l’ús general de la ciutadania, l’Ajuntament autoritzarà la realització d’activitats.

Font: Ajuntament de Mataró.

FOTONOTÍCIESCalella va ser un altre any el punt d’arrencada de la Volta Ciclista a Catalunya, que també va visitar Mataró. La 94 a edició de la ‘Vol-ta’, del 24 al 30 de març, va crear molta espectació.

El passat dissabte 5 d’abril, Can Sanpere, a Pre-mià de Mar, va celebrar ‘l’any de l’alliberament de la fàbrica’ amb una jornada. Pro-postes lúdiques i també reivindica-tives.

Mataró recupera el Pati del Cafè Nou

T

Page 10: Tribuna 285. Abril 2014

Les Portes Obertes per a futurs estu-diants, una trobada anual que es va celebrar dissabte passat dia 5 d’abril, es consoliden com una de les activi-tats més multitudinàries del Tecno-Campus de Mataró. Centenars de futurs estudiants, acompanyats pels seus familiars i amics, van visitar el campus, i es van interessar per les 11 titulacions de grau i les tres dobles titulacions que s’hi imparteixen. To-tes aquestes titulacions condueixen a l’obtenció d’un títol oficial de la Uni-versitat Pompeu Fabra.

Al llarg de tot el dia es van fer ses-sions informatives sobre cada grau i visites guiades per les instal·lacions, en què es van mostrar els platós, la biblioteca, l’InnoLAB o els labora-toris, i es van explicar els trets singu-lars de l’oferta educativa: proximitat, internacionalització, connexió amb el món de l’empresa i suport als em-prenedors.

Les novetats en l’oferta formativa del TecnoCampus per al curs 2014-2015 són el grau en Logística i Nego-

cis Marítims i el grau en Aplicacions Interactives i Videojocs, ambdós sota el paraigua de la Universitat Pompeu Fabra. A més, el Grau en Informàtica evoluciona cap a la gestió i els siste-mes d’informació, per orientar-lo encara més cap a les aplicacions a l’empresa. Aquests nous títols s’afe-geixen als que ja estan en marxa, i que comparteixen com a tret comú

l’orientació a mercat, és a dir, estan pensats per facilitar al màxim la in-serció laboral dels nous titulats.

El TecnoCampus de Mataró té ac-tualment més de 2.300 estudiants. El campus ha fet recentment un pas més que el consolida com el campus nord de la Universitat Pompeu Fa-bra, amb el que es coneix com el pro-cés d’adscripció única: tots els estudis universitaris que s’hi imparteixen conduiran a partir del curs vinent a l’obtenció d’un títol d’aquesta uni-versitat, una de les més prestigioses d’Europa.

A més, el TecnoCampus ofereix una sèrie de trets singulars que el dis-tingeixen d’altres centres de l’entorn. El primer d’ells és que, al compartir espais amb més de 100 empreses innovadores ubicades en el parc, els estudiants del TecnoCampus tenen més fàcil el contacte amb la realitat del mercat laboral. A més, el Tecno-Campus dóna una gran importància al suport als emprenedors.

Font: TecnoCampus

El TecnoCampus de Mataró posa en marxa el curs vinent dos nous graus universitaris

Els nous models GLA i C

En un esdeveniment sense precedents, els concessionaris de Mercedes-Benz MB Motors, Autolica i Cars Barcelona es van unir per exhibir els nous models GLA i C al conjunt modernista barce-loní de Sant Pau, obert per primera ve-gada a un acte d’índole privada. En to-tal, 1.000 metres quadrats d’espai per a desvetllar tots els secrets dels nous mo-dels de la marca. El Mercedes Benz-GLA és pur disseny avançat, idoni per a la conducció diària i àgil també fora de les carreteres asfaltades. Un híbrid amb elements de diverses categories d’automòbils, que interpreta de nou i de forma convincent el segment dels SUV compactes. D’altra banda, la nova Classe C destaca també pel seu disseny avançat, amb trets nítids i al mateix temps suggerents, i per un acabat inte-rior d’alta qualitat. Alhora, nombroses innovacions i detalls d’equipament su-bratllen el seu confort.

CRÒNIQUES10 ABRIL 2014 TRIBUNAMARESME

Page 11: Tribuna 285. Abril 2014

Pensat per a persones que volen fer les seves compres d’alimentació i drogueria optimitzant el temps al màxim... i tan senzill com fer la coman-da per internet i passar-la a recollir en 2 hores, ja preparada. El nou canal de venda del Grup Bon Preu, que va néixer l’any 2012, compta amb un centre a Girona i recentment s’ha instal·lat al Maresme (N-II, núm. 70, Cabrera, al costat del Brico-Depôt). Disposen també d’una benzinera Es-clatOil, que ja funciona i ofereix preus molt competitius, abaratits amb la targeta client. Parlem amb ells d’aquesta nova proposta comercial.

De quina manera funciona iquodrive? A iquodrive la compra es fa en 3

senzills passos: 1) Es fa la compra a www.iquodrive.com. 2) Es tria el dia i l’hora que es vol passar a recollir. I 3) Es recull. En 5 minuts nosaltres la carreguem al cotxe del client.

Quins avantatges comporta aquest sistema per als clients?

- Rapidesa i comoditat: Amb 5 mi-nuts els clients tenen la compra car-regada al cotxe, sense fer cues, perdre temps ni portar pes.

- Gratuïtat del servei: iquodrive és un servei gratuït en el que només es paga el preu dels articles que es com-pren. No hi ha cap càrrec extra, ni mí-nim de compra i els productes tenen preus comparables als supermercats de la zona.

- Possibilitat de revisió de la com-pra i garantia de devolució dels productes. Quan el client recull la comanda pot revisar tots els articles: dates de caducitat, estat de la fruita, la carn etc. i confirmar que no li falta cap producte. I si alguna cosa no el satisfà pot canviar-la al moment, abans de pagar la compra.

I per a quin tipus de clients està pensat?Per qualsevol persona que vulgui

guanyar temps lliure i no vulgui desti-nar-lo a anar al supermercat. Només cal tenir connexió a Internet i dispo-sar de cotxe o d’algú que pugui recollir la comanda. Iquodrive té molt d’èxit en famílies de pares joves perquè evi-ten haver d’anar al supermercat amb els nens i guanyen temps lliure. Però també tenim clients que simplement prefereixen fer la compra d’una ma-

nera molt més ràpida i còmoda per-què treballen o perquè no els agrada anar al supermercat o a l’hiper. Si algú té dubtes o senzillament vol co-nèixer millor aquest sistema de com-pra, com accedeix a l’atenció directa?

A iquodrive el client sempre té contacte directe amb nosaltres quan recull la compra. Allà, abans de què iquodrive cobri la compra, es pot pre-guntar, verificar i revisar qualsevol aspecte que no es vegi clar i nosaltres l’atenem en persona.

Si els dubtes sorgeixen una vegada el client és a casa amb la compra, o abans de fer-la ens pot contactar de les següents maneres: 1) A l’email d’aten-ció al client: [email protected]. O 2) Als telèfons d’atenció al cli-ent: 93 759 85 41 ( dilluns-dissabte de 9h a 22h) o 902 10 37 80 (24 ho-res, 365 dies l’any).

Quin volum i quin tipus de productes s’hi poden trobar?

A iquodrive hi ha productes de totes les seccions: carn, fruita, congelats, drogueria, begudes etc. S’hi poden tro-bar productes locals, productes de pri-meres marques i de marca Bonpreu.

I els seus preus?Els preus són comparables als dels

supermercats de la zona. Mirem d’ajustar-los al màxim. De fet, fem ofertes mensuals i lots de productes a preus reduïts que tenen molt d’èxit. Com dèiem tampoc hi ha mínim de comanda, i no cobrem res extra per preparar ni carregar la compra.

Text: Redacció

Iquodrive, la compra d’alimentació ràpida, fàcil i còmoda

CRÒNIQUES 11 TRIBUNAMARESME ABRIL 2014

Page 12: Tribuna 285. Abril 2014

L’ENTREVISTA12

ASSUMPTA MONTELLÀ, HISTORIADORA

“La justícia ha de posar al seu lloc aquells que van abusar del seu poder”

L’any 2005 pràcticament ningú coneixia la Maternitat d’Elna, una insti-tució creada per Elisabeth Eidenbenz al sud de França l’any 1939. Va ser un llibre escrit per la historiadora mataronina Assumpta Montellà que va convertir aquell episodi històric en un gran esdeveniment. La Maternitat d’Elna avui és un dels llibres més venuts a Catalunya, motiu pel qual ha estat traduït al castellà i al xinès i se n’ha fet una adaptació teatral, tele-visiva i cinematogràfica. Després Montellà ha escrit El setè camió, reim-près quatre vegades i traduït al francès, i El silenci dels telers, un recull d’històries sobre les dones a les colònies tèxtils catalanes durant la Revo-lució Industrial. Una historiadora d’èxit amb qui volem conversar sobre la justícia històrica.

Què és per vostè la justícia?Per mi la justícia és un valor difícil

d’aplicar a peu de carrer. És un con-cepte molt teòric al qual és molt difícil poder posar una definició exacta. La justícia demana que tothom sigui res-pectat, que ningú trepitgi la dignitat d’un altre, que tothom pugui expressar la seva opinió i que la història mai que-di en la foscor.

Creu que vivim en una societat justa?No. Penso que la societat avui va

molt mancada de justícia i això és do-lent perquè va en detriment d’aquesta societat.

Per què és important un valor com la justícia en la societat?

Perquè la justícia permet confiar en una societat. Si no tenim justícia la gent desconfia del sistema i també de les persones i això fa que la societat matei-xa en surti totalment perjudicada.

Quins valors ha de tenir una persona justa?

És molt difícil aquesta pregunta per-què els valors són molt eteris i queden molt condicionat pels fets, les circum-stàncies, el moment i la justícia pot ser molt relativa. Una cosa que és justa per uns potser no ho és pels altres, de-pèn de com es miri i com sigui aquesta perspectiva. Jo penso que una persona justa hauria d’escoltar, mesurar les pa-raules de tots i aleshores prendre’s un

temps per a poder saber exactament on està el punt intermig.

Es pot educar en el valor de la justícia? I des d’on s’ha de fer?

Es pot educar en la justícia sempre i quan aquest ensenyament vagi acom-panyat d’altres valors. No serveix de res la justícia si no hi apliques també la solidaritat, el pacifisme, el treball en equip, la generositat... tot això són components que ajuden a què la justí-cia sigui més justa.

I, concretament, el concepte “justícia històrica” com el definiria?

En aquest país de justícia històrica o la memòria històrica, que a vegades són sinònims, n’estem una miqueta en-darrere. Som un país estrany en justícia històrica i en memòria històrica i espe-cialment quan partim d’una Guerra Civil i quan parlem de l’època contem-porània. I és que la justícia històrica és molt difícil de mesurar. Per exemple, com podem rehabilitar persones que van matar a favor d’una revolució, d’uns ideals? És molt difícil la justícia aplica-da a la història i personalment penso que només s’entén si hi ha molta gene-rositat per les dues parts.

Hi ha gent que considera que no s’han de reviure esdeveniments històrics i que és millor oblidar-se’n. Per què cal aplicar justícia a successos que ja fa anys que van tenir lloc?

Page 13: Tribuna 285. Abril 2014

Perquè la justícia sempre és necessà-ria, encara que hagin passat molts anys. Hi ha gent, com és el cas per exemple de la família Puig Antich, que encara es-pera un judici. O hi ha gent que encara espera la rehabilitació dels seus morts com és el cas del president Companys. Hi ha moltes persones que no descan-sen en pau fins que no s’ha fet justícia. I davant això de vegades penses: I què és la justícia? Un mot buit, una paraula teòrica només? Per què serveix? Per què et diguin que tenies raó? I després, què? Jo crec que la justícia, com dèiem abans, és molt relativa. Per tant, sí que la justícia és necessària per rehabilitar el nom de moltes persones que han es-tat injustament silenciades durant molt de temps per culpa d’una dictadura, en aquests casos sí que la justícia s’hauria de fer servir com a eina per poder recu-perar un passat, però en canvi a peu de carrer em sembla que és molt més difí-cil d’aplicar.

És suficient que els governs demanin perdó per fets històrics, anys després que aquests hagin passat?

Com a mínim és un detall. Per exemple, va succeir quan el govern alemany, liderat per Schröder va de-manar perdó a tota la societat, a tota la humanitat, pels crims nazis, pel ge-nocidi cap als jueus. En canvi, al nostre

país, a Espanya, no hi ha hagut mai cap reconeixement de culpa pel franquis-me. I això queda realment estrany. De fet, hi ha molta gent que està esperant aquesta petició de perdó i no arriba mai. Jo penso que sí, que és important veure com els governants passen pàgi-na i està molt bé, però atenció, aquesta pàgina mai ha de ser en blanc.

Moltes persones demanen compen-sacions per ser víctimes d’injustícies històriques, però han de tenir límits aquestes compensacions? Té el mateix dret un nét d’una víctima de la Guerra Civil que un hereu d’un indi esclavitzat i mort pels conqueridors espanyols fa 500 anys? S’han de limitar d’alguna manera?

Totes les víctimes són iguals. En les víctimes no hi ha categories. Tots són morts. Crec que totes les víctimes hau-rien de ser tractades per un igual, totes

mereixien viure, cap mereixia morir i menys quan són víctimes de dictadu-res, de guerres, de repressions... tant d’un bàndol com d’un altre. A una persona del nostre temps no li dema-nis que faci diferències amb el seu avi mort, si era d’un bàndol o de l’altre: era el seu avi. És la justícia, en tot cas, qui ha de posar al seu lloc aquells que van abusar del seu poder, aquells que van abusar de la seva força armada. Aquí sí que la justícia hi hauria d’entrar.

En quins temes, aspectes o esdeveni-ments encara no s’ha fet prou justícia històrica a casa nostra?

Abans he esmentat el cas d’en Salva-dor Puig Antich. Aquest seria un exem-ple claríssim en el qual, si el tenim pre-sent és perquè les seves germanes des de fa quaranta anys s’han bellugat cada aniversari, el 2 de març, recordant la seva figura i explicant a tothom que les ha volgut escoltar –escoles, insti-tuts, associacions llibertàries d’arreu de Catalunya– aquella injustícia. Jo penso que hi ha casos i casos. Casos en els quals els familiars es mouen sempre perquè allò és la seva vida i no descansaran fins que s’hagi fet justícia. Però també hi ha altres casos que me-reixerien aquest altaveu, però que són molt més anònims i no per això menys importants.

El càstig i la venjança es confonen mas-sa sovint amb justícia?

Sí, de vegades la gent demana jus-tícia quan sovint és venjança. Això passa moltes vegades quan parlem de la Guerra Civil, quan vas a pobles pe-tits i veus que la guerra encara és molt viva perquè la ferida és molt oberta; ja que estem parlant de dos bàndols clarament definits a dia d’avui encara. Quan més petit és el poble, la Guerra Civil més es pot palpar. I sí que a ve-gades sents amb comentaris d’una fa-mília o de l’altra que allò que realment volen és venjança. Diuen que calen tres generacions per passar pàgina i poder mirar cap a l’altre amb generosi-tat i per estendre la mà. De vegades es nota que el que volen és fer sang, fer-se mala sang i allò els alimenta i retroali-menta. I aquí sí que sovint he vist com les terceres generacions, que solen ser els néts, acaben dient: “Mira, deixem-ho estar, mirem endavant”.

Text: Queralt Flotats

L’ENTREVISTA 13 TRIBUNAMARESME ABRIL 2014

Entrevista emmarcada dins la campanya ‘Mataró, ciutat de valors’. Podeu veure aquestes reflexions en vídeo a:

Som un país estrany en jus-tícia històrica i en memòria històrica i especialment quan partim d’una Guerra Civil i quan parlem de l’èpo-ca contemporània

www.youtube.com/matarovalors

Page 14: Tribuna 285. Abril 2014

Per gentilesa de l’autora, TRIBUNA Maresme ofereix als seus lectors el relat ‘La llàgrima’, d’Anna Maria Villalonga. El conte Ha estat guardonat amb el Premi Arts i Lletres de Narrativa a la Memòria de Valerià Pujol, instituït per la Societat Cultural Sant Jaume, a Premià de Dalt. Villalonga és fi lòloga, escriptora i investigadora, especialista en novel·la negra. Recentment ha publicat, dins el segell editorial Alrevés, Les Veus del Crim, llibre d’entrevistes amb autors catalans actuals del gènere negre.

La lloba jeia exhausta al fons de la cova, la respiració encara agitada i els ulls mig clucs. Els cossos càlids dels quatre cadells bategaven al seu costat com quatre miracles. També sembla-ven cansats. Venir al món era un exercici veritablement dur. De moment no es movien gaire, però el pare sabia que ben aviat començarien a fer-se la guitza per arribar als mugrons i a la dolça llet. Va mirar la llopada amb tendresa. Tots quatre tenien les potes ben formades. Estava segur que es convertirien en uns llops sans i forts. Li va semblar, enmig del garbuix de morros i pèl, que només hi havia un mascle. Les altres tres eren femelles. Tres fi lletes seves! El gran llop gris no podia amagar l’emoció. Va fer una ullada a la valenta mare. Ni una queixa de dolor havia sortit de la seva boca mentre treia del ventre aquelles quatre criatures desmenjades i molles. El llop la va contemplar amb orgull. La seva família.

Va sortir de la cova. La majestuosa fi gura es retallà, colpejada per la frescor del vent de primavera, contra la claror de la lluna plena. Una bola rodona, lluenta, que guarnia la immensitat d’un cel curull d’estrelles. Ferm sobre la roca dura, el gran llop gris udolà amb energia. El seu crit de felicitat retrunyí en el silenci nocturn i s’estengué, multiplicat per onades sonores, a través de les cingleres i les valls de la serralada.

Adolf Garcia es va llevar molt d’hora. Havia programat l’alar-ma del despertador a les sis en punt, però una estona abans ja s’havia dutxat i s’estava preparant una tassa de cafè. Els nervis l’havien mantingut despert quasi tota la nit. Era curiós. Malgrat la seva experiència, sempre que sortia no podia evitar la matei-xa sensació d’urgència. L’espera se li feia interminable. La seva dona va aparèixer a la porta de la cuina. Coneixia els seus cos-tums. Ja ho portes tot?. Ell, amb la tassa a la mà, va respondre amb el cap. Tots dos sabien que era una pregunta supèrfl ua.

El vespre abans havia netejat l’escopeta pulcrament. Havia comptat els cartutxos, omplert la motxilla i desat damunt del respatller de la cadira la roba i la resta de l’equip que necessi-tava. Era molt meticulós. Mai no deixava res a l’atzar. Abans de fi car-se al llit, havia consultat a Internet la previsió del temps. El servei de meteorologia anunciava boira i temperatures baixes per a l’època de l’any, però no hi havia indicis de pluja. Perfec-te! La calor no era bona companya en aquell esport.

Estava molt excitat. Volia aprofi tar bé la jornada, una de les últimes. La temporada estava a punt de concloure. Només faltaven dues setmanes. El maleït Departament de Medi Ambient tan sols permetia la cacera de la cabra mascle entre el primer diumenge de març i el darrer dissabte de maig. Un període ridícul. Adolf Garcia els considerava uns esnobs tocats del bolet. Tota aquella història de preservar la fauna. De cabres salvatges en sobraven. Ell ho sabia molt bé. Però els buròcrates de despatx no en tenien ni idea i l’únic que feien era deixar-se enta-banar per aquella colla de brètols que s’entestaven a equiparar l’ésser humà amb les bèsties. Per culpa seva, ell s’hauria d’esperar tot un any. És clar que a la tardor i al començament de l’hivern hi havia altres possibilitats, com el porc senglar i les nombroses espècies considerades de caça menor, però ell preferia l’aventura de perseguir les cabres salvatges, en especial els àgils mascles, a través dels perillosos cingles.

El gran llop gris va tornar a la cova intentant no fer soroll. Els cadells ja s’havien arrapat als pits de la mare i xuclaven amb força, els uns damunt dels altres. La lloba, quieta, els contem-plava amorosament intentant ignorar el dolor dels mugrons. Se sentia exultant. Va creuar una mirada orgullosa amb el mascle i, sense emetre ni un gruny, tots dos es van entendre. Ara tenien quatre vides per protegir, quatre petites vides noves i indefenses. Semblava impossible. La lloba va treure la llengua i va començar a llepar el cadell que tenia més a prop. N’hi havia un de gris fosc, com el pare. Una femella. Els altres, tot i que encara semblaven una bola de pèl sense forma, eren rossos.

La bandada havia estat més nombrosa temps enrere, però en aquelles contrades la vida cada cop es feia més difícil. De mica en mica, els companys havien desaparegut. Un va caure en una trampa i va quedar atrapat; un altre va morir inesperadament: potser estava malalt; un tercer, simplement, va sortir a buscar menjar i no va tornar mai més. Ara estaven sols. Tots sis. Però tot aniria bé. Formarien una nova bandada. La bandada seria la família. El gran llop gris, esgotat per la intensa nit, va jeure al costat de la lloba, però l’excitació no el va deixar dormir.

El seu amic Albert va arribar puntual. Adolf Garcia va agafar els estris i va sortir al carrer. L’Albert l’esperava amb el motor engegat. Es van saludar i, sense perdre temps, van enfi lar a bona velocitat cap a l’autopista. El trajecte, com de costum, es convertí en una continuada remembrança d’aventures antigues. Feia molts anys que anaven de cacera junts. Els dos homes, tan contents de les seves fi tes com criatures amb una joguina, reien sorollosament i es delectaven amb el record de les anècdotes passades, dels perills viscuts, de les millors peces aconseguides.

El dia tot just obria els ulls quan van aturar el cotxe davant de l’hostal de sempre. La serralada, imponent rere la boirina blava, semblava esperar-los. Els dos homes gairebé no podien suportar la impaciència, però l’esmorzar de forquilla formava part d’un ritual absolutament imprescindible: botifarres, pa amb tomàquet, un porró de vi negre. El cafè ben carregat amb un rajolí de conyac sufi cientment generós. Adolf Garcia no s’hi posava sucre. Van encendre un cigarret i es van mirar compla-guts, sospirant amb satisfacció. L’Albert va riure, fent una pica-da d’ullet a la jove cambrera. Adolf Garcia es va fregar les mans. Tot anava de meravella.

El gran llop gris havia fet una becaina. De sobte, es despertà. De seguida va girar la vista cap a la mare i les cries. Tots els ca-

dells descansaven tranquils. Se’ls veia respirar pausadament, amb un moviment rítmic del seu pelatge de cotó. La mare,

en canvi, no dormia. Tenia els ulls mig oberts i badallava. Se sentia cansada i adolorida. Els petits no havien parat

de xuclar de valent fi ns un moment abans. Té gana, va pensar el gran llop. Necessita alimentar-se bé.

Haig de sortir a buscar menjar.

Captura el codi QR i llegeix el conte sencer a

www.tribunamaresme.com

La llàgrima

EL RELAT14

ANNA MARIA VILLALONGA

Page 15: Tribuna 285. Abril 2014

PROPOSTES 15 TRIBUNAMARESME ABRIL 2014

PROPOSTESEls pobles del Maresme programen diàriament nombroses activitats de tots els àmbits socials i culturals possibles: des de per al públic infantil fins als actes adreçats a persones de totes les edats i preferències, com ara cur-sos, tallers, xerrades, cine-fòrums, concerts i recitals, teatre i sortides, etc.

Es tracta d’un ampli ven-tall de propostes promo-gut per entitats, consisto-ris i institucions, moltes de les quals són de lliure accés i que permeten aprendre la més diversi-ficada gamma de coses, assistir a esdeveniments escènics tant d’amateurs com de professionals, gaudir de les màximes exposicions possibles, es-coltar concerts i xerrades o descobrir rutes del terri-tori, entre moltes d’altres coses.

En aquest context, les PROPOSTES mensuals de TRIBUNA Maresme apleguen una selecció d’aquests actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes en curs. Alhora, volen contri-buir a què els lectors de la publicació puguin escollir entre les activitats del ric teixit associatiu mares-menc i amb la necessària previsió, fer-se un itinerari personal per escollir les que més els agradin o desitgin.

Tanmateix, en la mateixa línia d’apertura que ha marcat des de sempre aquesta publicació, tot-hom que cregui interes-sant fer-ho pot enviar-nos les seves propostes abans del dia 20 de cada mes al següent correu: [email protected]

MÚSICAALELLA. CAN MANYÉIntensament Vinyoli. Concert amb re-cital poètic. Divendres 4 a les 20.30h. Meravellosa confluència de poesia i música que ret homenatge al cente-nari del naixement de Joan Vinyoli. L’exquisida guitarra de Toti Soler es combina amb la paraula intensa i punyent de l’actor Joan Massotkleiner.

ALELLA. PATI DE CAN GAZACan·Sons D.O. Música i poesia. Dissabte 5 a les 12.30h. Bikimel ens presentarà el seu últim disc, inspirat i gestat a les muntanyes de l’Alt Pirineu.

CABRERA. CAL CONDEConcert música Clàssica, Oriol Roma-ní. Diumenge 27 a les 18 h.

EL MASNOU. CA N’HUMETManifestación, d’Albert Pla. Dissabte 26 a les 20 h. Albert Pla presenta el seu nou espectacle Manifestación, re-flex del nostre temps afligit i delirant.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍConcert simfònic. Divendres 11 a les 21.30 h. Recital de cançó catalana: Francesc Pujol i els seus contempora-nis. Amb David Alegret (tenor) i Daniel Blanch (piano). Preu: 17 €.

MATARÓ. SALA PETITA CLAPHigh Times + Nyahbingi Sound Feat. Benjammin. Dissabte 12 a les 23 h. Ska, Reggae, Early, Soul... Un gran dissabte a base de Roots i d’essència jamaicana a casa nostra.

MATARÓ. PATI DEL CAFÈ NOUCobla Iluro. Dissabte 26 a les 19 h.

PREMIÀ DE DALT. AJUNTAMENT Concert de Caramelles. Diumenge 20 a les 12.30 h. Coral Primiliana de Veus Femenines.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTATJohn Williams, 40 anys de música de cine. Divendres 11 a les 21.30 h. Con-cert simfònic que repassarà la trajec-tòria d’un dels compositors de bandes sonores més premiat i valorat de la història del cinema. Creador de bandes sonores com La guerra de les galàxies, Encontres a la tercera fase, Tiburón,

TEATRE

E.T. L’extraterrestre, Jurassic Park, Har-ry Potter... entre moltes altres. Direcció musical de Xavier Torras. Preu: 13,50 €. Anticipada: 11 €.

PREMIÀ DE MAR. AUDITORI ESCOLAConcert de corals. Divendres 11 a les 20 h. A càrrec del Cor de noies de l’Escola Municipal de Música i el Cor Novaura de Barcelona.

VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSAJoan Isaac. Piano, piano... Dissabte 26 a les 21h. Joan Isaac és el nom ar-tístic de Joan Vilaplana i Comín. Com-positor i intèrpret en llengua catalana, poeta i músic, Isaac és una de las grans veus de la cançó. Preus: 15€ / 13€

VILASSAR DE DALT. PAVELLÓ Concert 20è aniversari Diabòlics Anònims. Dissabte 26 a les 22h. Amb La Bundu Band, Brams i Dr. Calypso i PD Busquets. Preus: 10€ / 8€

VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSABruixes de Burriac en concert. La Volta al Món. Dimarts 29 a les 18h. L’Ermessenda, la Berenguera i la Valldeflors faran un viatge ple de cançons que ens desvetllaran misteris i secrets meravellosos del nostre món.

VILASSAR DE MAR. TEATRE ATENEU Concert de Sardanes Cantades. Diu-menge 20 abril a les 18.30 h. Amb la Cobla Selvatana. A benefici de Càrites. Entrada-donatiu: 10 €

VILASSAR DE MAR.CAN BISAConcert del taller de Coral Jove. Divendres 11 a les 21.30 h.

EL MASNOU. CA N’HUMETUn fet salvatge. Dissabte 12 a les 21 h i diumenge 13 a les 19h. Dues parelles es reuneixen. El fill de l’una, amb tan sols nou anys, ha fet mal al de l’altra en un parc públic. Decideixen mantenir una entrevista per resoldre l’assumpte amb civisme. Al final, els pares són més salvatges que els fills. 5 €.

EL MASNOU. CA N’HUMET Made in Masnou. Divendres 18 a les 17 h. Cabaret circ de l’associació LACAM. El col·lectiu LACAM, format per artistes internacionals relacionats amb el circ que resideixen al Masnou, presenta un nou cabaret amb espectacles de diferents disciplines i d’espectacularitat assegurada. La jornada començarà amb un taller adreçat a infants a les 17 h. A les 19 h tindrà lloc el cabaret.

EL MASNOU. CA N’HUMET Paradís, de Divinas. Diumenge 4 de maig a les 12 h i 18 h. Una bona proposta per endinsar-se en la música de la primera meitat del segle XX de la mà de la Rosa i la Carmeta, dues coristes del Paradís, una companyia ambulant de varietats. Preu: 10 €.

MATARÓ. CAFETERIA ALARONASinergios. Divendres 11 a les 22 h. Monòlegs a càrrec de Sergio Arróspide i Sergio Sarrión. Preu: 4 €.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍAl’Âmar. Dissabte 12 a les 21 h. Dansa oriental. Preu: 10 €

MATARÓ. SALA CABANYESCançó d’amor i de guerra. Dissabte 12 i 26 a les 21.30 h, Diumenge 13 i 27 a les 18.30 h. Preus: 12 € / 10 €. Música en directe. Gran muntatge escenogràfic.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALUn trozo invisible de este mundo. Diumenge 13 a les 18 h. De Juan Diego Botto. Un espectacle per remoure cons-ciències que gira a l’entorn de l’exili i la immigració. Preus: 21 € / 17 €.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍ No et vesteixis per sopar. Diumenge 13 a les 18.30 h. A càrrec del Grup de Teatre Segle XX. Preus: 6 € / 5 €.

MATARÓ. CAFETERIA ALARONAEmma. Divendres 25 a les 22 h. Preu: 5 €.

MATARÓ. CAN GASSOLInsomni. Diumenge 27 a les 19 i 21 h. De Xavier Bobés. Espectacle de teatre d’objectes que aprofundeix en l’expres-sivitat poètica dels objectes quotidians, creant una dramatúrgia visual mitjan-çant la seva manipulació. Preu: 11 €.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI L’AMISTATStockmann. Dissabte 26 a les 21.30 h. Adaptació lliure d’ Un enemic del po-ble, d’Henrik Ibsen. Un text que carre-ga contra els plantejaments partidistes i liberals que afirmen que la majoria, en tot govern democràtic, ostenta la veritat. Preus: 20 € / 18 €.

VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSAFlipy, humor del absurdo. Divendres 25 a les 21h. Ciència i màgia amb altes dosis d’humor. Un espectacle divertit, diferent, absurd, on un humorista y un mag, César Vinuesa, pugen al mateix escenari amb la intenció de tornar boig al públic. Preus: 13€ / 11€.

VILASSAR DE MAR. ESGLÉSIA Crist ha mort per nosaltres. Divendres 18 a les 20.30h. Representació escèni-ca de La Passió de Vilassar de Mar.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍEl dúo de la africana. Diumenge 27 a les 18 h. Sarsuela a càrrec de la com-panyia Rafató Teatre, amb l’Orquestra Aula Lírica de Granollers.Preu: 22 €.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍ Trio Rodin. Divendres 25 a les 21 h. Concert de cambra. Preu: 12 €

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL Música i poesia al voltant del mar. Di-vendres 25 a les 19 h. Amb l’Agrupació Musical del Maresme, el grup musical Veus i Música per a la Integració i els alumnes de 4 Cordes i de la coral de l’Escola Germanes Bertomeu.

MATARÓ.SALA PETITA CLAPDolmenn + Flying Renos + We Are Impala. Divendres 25 a les 22 h. Una nit de pur stoner maresmenc.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALLa ciutat dels punts. Dissabte 26 a les 18.30 h. Musical de creació a càrrec del Cor Escènic de l’EMMM i altres cors de la ciutat.

MATARÓ.SALA GRAN CLAPD’Callaos. Dissabte 26 a les 23 h. D’Callaos celebra el seu desè aniversari presentant el seu quart disc d’estudi titulat “Oír tu Voz”.

MATARÓ. ACADÈMIA TRIANGLEClavecí solista. Dilluns 28 a les 20 h. A càrrec de Maria Teresa Julià.

MATARÓ.SALA GRAN CLAPLa Málaga + Morosito. Dimecres 30 a les 23 h. La Màlaga és essència rumbe-ra, rumba catalana de la més pura. He-reus del so més autèntic de Catalunya, el grup de Sants ha passat en menys d’un any a ser la promesa del gènere a ser el grup amb més projecció tant nacional com internacional.

Page 16: Tribuna 285. Abril 2014

PROPOSTES16 ABRIL 2014 TRIBUNAMARESME

ALELLA. PLAÇA D’ANTONI PUJADASHomenatge a la República. Ofrena floral. Dilluns 14 a les 11.30h.

ALELLA. PLAÇA DE L’AJUNTAMENTDegustació de panets i recollida de flors. Diumenge 27 de 10.30 a 12h

ALELLA. ESGLÉSIA D’ALELLAOfrena floral a la Mare de Deu de Montserrat i cantada del Virolai. Diumenge 27 a les 12.45h.

CABRILSXX Pedalada de Muntanya de Cabrils. Diumenge 27 a les 9h.

EL MASNOU. PLATJA D’OCATAXIII Volada d’Estels. Diumenge 13 a les 9 h. Construir un estel, personalit-zar-lo i fer-lo volar. No cal inscripció.

EL MASNOU. CA N’HUMETMaster class i ballada de ‘swing’. Dissabte 12 a les 19.30 h.

EL MASNOU. PORT ESPORTIUFira flotant. Del 30 al 4 de maig. Cita que ja ha esdevingut una referència per als amants de la nàutica d’ocasió.

EL MASNOU. PLAÇA D’OCATABallada de sardanes. Diumenge 20 a les 12 h. Cobla Ciutat de Terrassa.

LLAVANERES. DIVERSOS INDRETS15a Festa del pèsol i la coca de Llavaneres. Del 28 de març al 27 d’abril, mostra gastronòmica.

PREMIÀ DE DALT. TORRENT DE SANTA ANNAProcessó de la Via Creu. Divendres 18 a les 11 h. Des del Torrent de Santa a la Parròquia de Santa Maria.

PREMIÀ DE MAR. AUDITORI ESCOLATrobada de flautes de bec. Dissabte 26 a les 10 h. A càrrec de flautistes d’arreu de Catalunya.

PREMIÀ DE MAR. PLAÇA NOVAMed i Evals. Diumenge 27 de 10 h. a 19h. Fira plena de jocs, activitats tallers i espectacles on els premianencs de totes les edats s’ho passin genial i no oblidin mai.

PREMIÀ DE MAR. PLAÇA DE LA SARDANABallada de sardanes. Diumenge 27 a les 11 h. Amb les cobles Premià i Medi-terrània.

TEIÀ. PARC DE CAN GODÓBike express. Divendres 26 a les 08.30h. Recorreguts de 35-40km en BTT.

VILASSAR DE DALT. CAN RAFARTRogaining internacional (cursa d’orientació). Dissabte 26 a partir de les 5h. El Rogaining és una modalitat esportiva de les curses d’orientació en

LLAVANERES. CN EL BALÍS3r Ral·li de Cotxes del Maresme de cotxes i motos clàssics. Dissabte 26 a les 10.30 h.

LLAVANERES. PORT BALÍS3a Fira Nàutica del vaixell d’ocasió. De l’1 al 10 de maig.

MATARÓ. PLAÇA DE LA PEIXATERIASerra la Vella. Diumenge 13 i 20 a les 13 h. Festes i tradicions.

MATARÓ. PLAÇA DE SANTA MARIA I PLAÇA DE L’AJUNTAMENTDesfilada dels Armats i homenatge a la ciutat. Dijous 17 a partir de les 19.15 hores.

MATARÓ. DES DE LA PL. SANTA MARIAProcessó Nit de Silenci. Dijous 17 a les 21.30 hores.

MATARÓ. DES DE LA PLAÇADE SANTA MARIAProcessó general de Mataró. Diven-dres 18 a les 19.30 h. Amb la participa-ció de totes les confraries i germandats i els Armats de Mataró.

MATARÓ. C/ SANT CUGATIII Marxa per a la integració social de les persones sordes. Diumenge 11 de maig a les 08.30 h.

què els participants han de desplaçar-se a peu, amb l’objectiu d’aconseguir la màxima puntuació passant pels controls en un temps màxim i un ordre lliure.

VILASSAR DE DALT. CAN RAFARTTrobada de puntaires. Diumenge 13 a les 10h.

VILASSAR DE DALT. PLAÇA DE LA VILAGegantonada 2014. Dissabte 26 a les 10.30h. Plantada de gegantons dels nens i nenes de Vilassar i esmorzar popular per a tots els assistents a la festa. Taller de gegants. Cercavila de gegantons i capgrossos fets al taller del matí.

VILASSAR DE DALT. PLAÇA DE LA VILACursa de muntanya Vilatrail. Diumen-ge 27 a les 9h.

VILASSAR DE MAR. ESCOLA PÉREZ SALA3a Setmana de la Salut. Dissabte 12 durant tot el dia. Diferents activitats per promoure hàbits saludables. Festa final.

VILASSAR DE MAR. PELS CARRERS DEL POBLEVia Crucis de Divendres Sant. Diven-dres 18 a les 8 h. Retransmès en direc-te per Vilassar Ràdio (98.1 FM).

DIVERSOS

ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIAHora del conte. “Dimarts 29 a les 17.30h . Sis contes sis”. A càrrec de Cesc Serrat.

CABRERA. BIBLIOTECA ILTUROL’hora del Conte. Dimecres 23 a les 18 h. Contamàgies, a càrrec de Mag Jaïr.

CABRILS. BIBLIOTECAGomet Vermell. Dimecres 9 a les 17h. “Guia poca-solta” de Miquel Desclot. Poesia. Moderada per l’Elena Munta-né. Amb l’assistència de l’autor.

CABRILS. BIBLIOTECAGomet Blau. Dimecres 9 a les 17.30h. “La Plis Plau i el drac de Sant Jordi” de Pep Molist moderada per Cristina Majó.

CABRILS. BIBLIOTECATallem la pota a la vella Quaresma. Divendres 11 a les 17.30 h.

EL MASNOU. ESPAI “LUDOTECA”Juguem jugant. El drac de Sant Jordi. Divendres 11 a les 17 h. Taller en què es farà un drac.

EL MASNOU. LA BARQUETAFes la teva mona de Pasqua. Dime-cres 16 a les 11 h. Elabora la teva pròpia mona de Pasqua. Activitat adreçada a infants. Les places són limitades.

EL MASNOU. ELS VIENESOS Taller: Art i família. Dijous 24 a les 17.30 h. Per a infants, joves i adults.

EL MASNOU. BIBLIOTECA J. COROMINESLa princesa, Sant Jordi i el drac, amics secrets. Divendres 25 a les 18 h. Taller creatiu a càrrec de Noemí Fernández.

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMASL’hora del conte. Dimecres 9 a les 18 h: Els fantàstics llibres voladors del senyor Morris Lessmore, a càrrec de Josep Roca. Dimecres 16 a les 18 h: Granotes, gripaus i prínceps, a càrrec de Vivim del Cuentu. Dimecres 23 a les 18 h: Què llegeixen els animals abans de dormir?, a càrrec de Sílvia Barragán. Dimecres 30 a les 18 h: Justa la fusta! L’escola, quin gran indret!, a càrrec de Susagna Grabulosa.

MATARÓ. BIBLIOTECA FUNDACIÓ ILUROLlegim el conte. Divendres 11 a les 17.30 h: La senyora Lloba. Divendres 25 a les 17.30 h: Sant Jordi i el Drac.

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMASUn tres en ratlla primaveral. Diven-dres 11 a les 18 h. Taller a càrrec de Gemma Artigas. A partir de 7 anys.

MATARÓ. CA L’ARENASEl meu germà, en Jaume. Dissabte 12, 19 i 26 a les 18 h. Activitat familiar. Places limitades. A partir de 5 anys.

MATARÓ. MUSEU DE MATARÓ1714, obrim panys!. Diumenge 13 a les 12 h. Activitat familiar. Places limita-des. A partir de 5 anys.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRAL’hora del conte. Dimarts 15 a les 18 h: L’altra història de Sant Jordi, a càrrec de Vivim del Cuentu. Dimarts 22 a les 18 h: El poema més bonic del món, a càrrec de Marta Arnaus. Dimarts 29 a les 18 h: La rateta presumida.

MATARÓ. NAU GAUDÍMans, peus, pans, Viladecans. Diu-menge 20 a les 12 h. Activitat familiar.

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMASL’hora del conte en anglès. Dissabte 26 a les 12 h. Under the Sea

MATARÓ. CAN XALANTRemeis casolans amb herbes: fem una bossa d’olor!. Diumenge 27 a les 12 h. Activitat familiar. A partir de 5 anys.

PREMIÀ DE DALT. BIBLIOTECA J.PERICHL’hora del conte amb titelles. Dime-cres 9 a les 18 h. Persèfone i la Magra-na, a càrrec de la companyia Ne me titere pas.

PREMIÀ DE DALT. PAVELLÓ DIVERTIT 2014. 17, 18, 19 i 20 d’abril. XIX Festival de la Infància i la Joventut.

PREMIÀ DE MAR. MUSEU ESTAMPACIÓTaller familiar “Aprendre a teixir. Ordit i trama”. Diumenge 13 a les 12 h. Coneixerem diferents tècniques de teixir i experimentarem amb telers manuals.

PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECA MARTÍ ROSSELLÓL’hora del conte. Dimecres 16 a les 18 h. Contes de la lluna, sota les estrelles, a càrrec de Moi Aznar.

PREMIÀ DE MAR. PATRONATChomón per a la mainada. Diumenge 27 a les 18 h. Sessió de filmoteca per a nens. Comptarem amb la presència de l’Anna Reixach, que serà la nostra conta contes.

ST. VICENÇ MONTALT. CENTRE CÍVIC EL GORGL’hora del conte. Dimecres 9 i 30 a les 17.30 h.

ST. VICENÇ MONTALT. PK. GINESTAMontaltkids: Els Fantasmes del Castell de Montesquiu. Dissabte 26 a les 8.30 h. Visitarem el Castell i viurem la història de quatre antics personat-ges ancorats en el indret. La visita teatralitzada, està feta a l’abast dels més petits. Ferran 639170751 o l’Anna 630316792. www.montaltrek.org.

TEIÀ. BIBLIOTECA DE CAN LLAURADORTeià explica contes. Dimarts 15 a les 18h. A càrrec de Olímpia Vàzquez, teianenca, vindrà per explicar-nos el conte Agu trot de Roald Dalh.

TEIÀ. LA FLOR DE LA PALMACurset de sardanes per a nens. Diven-dres 25 a les 17h.

VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECA PAU PIFERRERL’hora del conte. Divendres 11 a les 18.30h. Igualtat de diferències, a càrrec de Núria Franquet i Txell Mallafrè, alumnes d’Educació Infantil de la Universitat de Barcelona.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECAL’hora del conte. Divendres 11 a les 17.30h: Contes bojos de Sant Jordi, a càrrec de Sílvia Cantos. Dimecres 23 a les 17.30h: Dracs, amics i enemics, a càrrec de Carles Alcoy.

VILASSAR DE MAR. ATENEU VILASSANÈSReceptari. Diumenge 13 a les 17.30h. De la companyia Teia Moner, per a públic familiar. La protagonista és la Teia, una cuinera que sap moltes receptes. Amb l’ajut d’uns titelles que encara en saben més, els nens i nenes podran iniciar-se en el món de la gastronomia.

INFANTIL

Page 17: Tribuna 285. Abril 2014

PROPOSTES 17 TRIBUNAMARESME ABRIL 2014

SANT JORDIALELLA. OFICINA DE TURISMEEnotast. Celebrem Sant Jordi!. Dissab-te 26 a les de 13 a 14.15h. Vins: Privat Brut Nature Rosat Merlot Rosat .

CABRERA. BIBLIOTECA ILTUROL’hora del Conte. Dimecres 23 a les 18 h. Contamàgies, a càrrec de Mag Jaïr.

CABRERA. ENVELAT MUNICIPALActe de l’ANC amb Toni Albà. Dissabte 26 a les 18.30 h. Presenta el seu llibre ‘Ser o no ser catalans’.

CABRERA. PLAÇA DE L’AJUNTAMENTParades de venda de llibres. Diumen-ge 27 a partir de les 10 h.

CABRERA. ENVELAT MUNICIPALCantata per a Cor Infantil i Grup Instrumental. Diumenge 27 a les 13 h. A càrrec de l’Escola de Música.

CABRERA. CAL CONDEConcert música Clàssica, Oriol Roma-ní. Diumenge 27 a les 18 h.

CABRILS. PELS CARRERS DEL POBLEEl comerç al carrer. Dimecres 23 durant tot el dia.

CABRILS. BIBLIOTECATaller infantil de Sant Jordi. Dimecres 23 a les 17h.

CABRILS. BIBLIOTECALectures en veu alta. Dimecres 23 a les 19h.

CABRILS. BIBLIOTECAEntrega de premis XIII SUPERLEC-TORS 2014. Divendres 25 a les 18h. Amb l’espectacle “Un circ de llibres” a càrrec de la Cia. Home Idea.

EL MASNOU. CA N’HUMETSant Jordi Jove. Dimecres 23 a les 19 h. Entrega de premis del concurs de fotografia mòbil i literari.

MATARÓ. PL. DE SANTA ANNALectures en veu alta. Dimarts 22 a les de 9.30 a 12.30 h i de 15 a 17 h. A càrec de l’alumnat de primària i i secundària dels centres educatius de la ciutat.

MATARÓ. PL. DE SANTA ANNAL’hora del conte a la plaça. Dimarts 22 a les 18.30 h. El gran reBOOOMbori de Sant Jordi, a càrrec de Roger Canals.

MATARÓ. CAN PALAUET Viure en les paraules. Dimarts 22 a les 20 h. Conferència institucional de Sant Jordi a càrrec de Care Santos, escrip-tora i Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2014.

MATARÓ. PLAÇA DE L’AJUNTAMENTConcert de banda. Dijous 24 a les 19 h. A càrrec de la Big Band de l’EMMM i la Banda de l’EM Juan Francés de Iribar-ren de Sangüesa.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRATaller de Sant Jordi. Divendres 25 a les 18 h. A partir de 7 anys.

PREMIÀ DE DALT. SALA SANT JAUMEConcert de Sant Jordi. Dijous 24 a les 20 h. Participació de l’Orquestra B, l’Orquestra de Cambra i dels alumnes de l’Escola de Música.

PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECA Taller de plastilina de Sant Jordi. Di-marts 22 a les 18 h. A càrrec d’Artiscle.

PREMIÀ DE MAR. PLAÇA AJUNTAMENTBall de bastons. Dimecres 23 a les 18 h. A càrrec del grup dels bastoners infantils de De Bòlit!

PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECANarració del conte: El Peixet Beet-hoven. Dimecres 23 a les 18 h. Amb acompanyament de pianos, a càrrec dels nens i nenes participants.

PREMIÀ DE MAR. AUDITORI ’ESCOLAConcert de Sant Jordi. Dimecres 23 a les 20 h. A càrrec del Cor Mardeveus de l’Escola Municipal de Música.

ST. VICENÇ MONTALT. BIBLIOTECATertúlia literària amb Mònica Rodríguez Gómez. Dimecres 23 a les 19 h. Presentarà la seva novel·la “Intrusos”.

ST. VICENÇ MONTALT. CENTRE CÍVIC VI Festa de les Lletres. Dissabte 26 a les 19h. Presentació del conte “Tots fem pinya a Sant Vicenç de Montalt”, de Núria Albesa i Itziar Picaza. Lliura-ment de premis dels VIII Jocs Florals.

TEIÀ. BIBLIOTECAParada de llibres gratuïts. Dimarts 22 de 17h a 20h. Vine, remena i emporta’t un llibre!

TEIÀ. BIBLIOTECARecital poètic sobre Joan Vinyoli. Dimarts 22 de 18h a 19h. Vine i anima’t a recitar algun poema d’aquest poeta català que enguany celebrem el cente-nari del seu naixement.

TEIÀ. BIBLIOTECAHora del Conte: Contes de dracs. Dimarts 22 a les 18h. A càrrec de la rondallaire Gina Clotet.

TEIÀ. BIBLIOTECAClub de lectura. Dimarts 22 a les 19.30h. Aquest mes debatrem la novel-la Mentira d’Enrique de Hériz.

TEIÀ. BIBLIOTECASant Jordi llunàtic. Dimarts 22 a les 21h. Vine a observar la lluna! A càrrec dels Amics de la Ciència de Teià.

VILASSAR DE DALT. BIBLITECA PAU PIFERRER.Revetlla de Sant Jordi. Dimarts 22 a les 19.30h. Presentació de la guia de recursos del Maresme 2014, La Cuina del Maresme, a càrrec de Gemma Vila.

VILASSAR DE DALT. PLAÇA DE LA VILADiada de Sant Jordi. Dimecres 23, durant tot el dia. Parades de roses i llibres.

VILASSAR DE DALT. PUNT INFO. JUVENILTaller de confecció llibres i llibretes personalitzades. Dimecres 23 a les 17h. Intercanvi de llibres. Taller de maquillatge.

VILASSAR DE MAR. PL. AJUNTAMENTParades de venda de llibres i roses de les entitats. Diumenge 20 al matí.

VILASSAR DE MAR. PL. AJUNTAMENTSardanes. Diumenge 20 a les 12h. Amb la Cobla Lluïsos de Taradell.

VILASSAR DE MAR. PLAÇA PICASSOEscenificació de la llegenda de Sant Jordi. Diumenge 20 a les 18.30h.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECATertúlia amb Marta Rojals. Dimarts 22 a les 20.30h. Cub de lectura amb l’autora, on comentarà la novel·la “Primavera, estiu, etcètera”. Modera Raquel Picolo.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECAPresentació del disc de Judit Nedder-mann. Dimarts 22 a les 22h.

VILASSAR DE MAR. CENTRE LLUÍS JOVERLectura de poemes. Dimecres 23 a les 18.30h. Recital de poesies.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECATots els sants tenen el seu monstre. Divendres 25 a les 19 h. Recital de narrativa breu i música dels tallers d’escriptura de Raquel Picolo.

Page 18: Tribuna 285. Abril 2014

PROPOSTES18 ABRIL 2014 TRIBUNAMARESME

ALELLA. GOLFES DE CAN LLEONARTPresentació de llibre. Diumenge 6 a les 11h. Anna Maluquer ens parlarà del llibre I la llum es va fer de Josep Fàbre-ga i Selva, guanyador del premi Alella Maria Oleart 2013 i l’autor ens oferirà un petit recital del seus poemes.

CABRERA. BIBLIOTECA ILTUROPresentació de llibre. Dimecres 16 a les 19 h. Top Fairies de Sílvia Tarragó.Presentarà l’acte la recent guanyadora del premi Ramon Llull Care Santos.

CABRILS. BIBLIOTECAPresentació del llibre. Dimecres 9 a les 20.30 h. El concert de la llibertat, d’Enric Lucena i Matthew Tree.

CABRILS. BIBLIOTECATertúlia literària. Divendres 11 a les 18 h. “Stoner”, de John Williams, a càrrec de Joan Ramon Herrador

EL MASNOU. GENT DEL MASNOUDiumenge amb Lletres. Diumenge 27 a les 19 h. Vetllada artística, amb mo-nòlegs còmics, música, cant, fragments teatrals, dansa, contes, poesia...

MATARÓ. DÒRIA LLIBRESPresentació llibre. Divendres 11 a les 19.30 h. Dies de frontera. Darrer Premi Sant Jordi. De Vicenç Pagès.

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMASPresentació de llibre. Dimecres 16 a les 19.30 h. No estàs sola. De l’autora mataronina Marta Novellas.

MATARÓ. TEATRE PARROQUIAL DE MARIA AUXILIADORANit de poesia. Dissabte 19 a les 20.30 h. A càrrec del Taller de Poesia de l’Associació Cultural de Cerdanyola.

PREMIÀ DE DALT. SALA DE L’ORFEÓ DE SANT JAUMEPresentació llibre. Divendres 11 a les 20 h. El tant per cent de Rafael Vallbona.

PREMIÀ DE DALT. ESGLÉSIA DE SANT PEREVIII Nit de la Poesia. Divendres 11 a les 21 h. “La idea d’Europa” de George Steiner. Amb Òscar Intente (actor) i Ferran Martínez (músic).

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRAPresentació de llibre. Dimecres 9 a les 19.30 hores. No ho podia assegu-rar amb certesa, recull de relats de temàtica negra i criminal, del col·lectiu Planeta Lletra.

MATARÓ. ABACUS COOPERATIVAPresentació llibre. Dijous 10 a les 19 h. Desig de xocolata, a càrrec de l’autora, Care Santos, i del mestre pastisser Claudi Uñó.

MATARÓ. LES ESMANDIESPresentació llibre. Dijous 10 a les 19 h. Instantes, a càrrec dels autors, Juanjo Escámez i Mar Llamas.

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMAS Presentació llibre. Dijous 10 a les 19.30 h. BCN confidencial, de Núria Vázquez.

MATARÓ. DÒRIA LLIBRESPresentació llibre. Dijous 10 a les 19.30 h. Ajudeu-me. El crit d’una llen-gua que vol seguir viva, d’Eliana Olivei-ra de Freitas. A càrrec d’Esteve March i Jordi Solé, de Voliana Edicions.

PREMIÀ DE DALT. SALA DE L’ORFEÓ DE SANT JAUMEPresentació llibre d’Assumpta Montellà. Dimarts 22 a les 20 h.

ST. VICENÇ MONTALT. BIBLIOTECATertúlia literària amb Ma Jesús Juan. Dimarts 22 a les 19h. Presentarà la seva novel·la “Para tocar el cielo”.

VILASSAR DE DALT. BIBLIOTECA PAU PIFERRERTertúlia literària. Dijous 24 a les 19 hores. El lector, de Bernard Schinlink amb la col·laboració voluntària d’Anna Rosell.

VILASSAR DE MAR. CENTRE JOSEP MARIA GALBANYPresentació del llibre. Dijous 10 a les 20.30 h. Decidir. Un exercici de legiti-mitat democràtica, de Damià del Clot i Josep M. Noales, a càrrec de l’alcalde de Vilassar de Mar, Joaquim Ferrer.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECAPresentació de la nova revista cultu-ral “La Sénia del Rellotge”. Divendres 14 a les 19h.

ACTIVITATS LITERÀRIES

XERRADESEL MASNOU. ELS VIENESOSActuart. Dijous 10 a les 17.30 h. Vine a explorar la teva creativitat.

EL MASNOU. CA N’HUMETVine a fer teatre!. Dimarts 15 a les 19 h. Taller de teatre per a joves.

EL MASNOU. CA N’HUMETVine a ballar!. Dimecres 16 a les 19 h. Taller de ball per a joves (places limita-des).

EL MASNOU. ELS VIENESOS Taller d’olis essencials. Dissabte 26 a les 11 h.

PREMIÀ DE DALT. SANT JAUMETaller: Aprèn a transformar llibretes. Dissabte 12 de 17.00 a 20 h. A càrrec de Marta Soley.

ST. VICENÇ MONTALT. CENTRE CÍVIC EL GORGTaller d’escriptura. Dijous 10, 17 i 24 a les 19 h. A càrrec de Pius Morera, filòleg i poeta

ST. VICENÇ MONTALT. EL CAUTaller d’automaquillatge. Divendres 11 a les 17 h. Edats: de 12 a 30 anys. www.svmontalt.cat.

TEIÀ. CASAL DE JOVES ASACTaller de fimo i feltre. Divendres 25 a les 17.30h. Podrem fer arrecades, imans de nevera, clips, fermalls i tot allò que se us ocurreixi.

TEIÀ. LA FLOR DE LA PALMACurset de sardanes per adults. Dimarts 29 a les 21h

VILASSAR DE MAR. CAN JORBATaller: programació Apps Android. Dilluns 14 a les 9.30h. per aprendre a programar i elaborar aplicacions per al sistema Android. Adreçat a joves de 16 a 30 anys. Es farà els dies 14, 15, 16 i 17.

TALLERSALELLA. CAN LLEONARTRecerca i conservació dels goril·les de muntanya. Dijous 10 a les 20h. A càrrec de Jordi Galbany Casals, Llicenciat en Biologia y Doctor en Antropologia Física per la UB i ha realitzat estudis postdoctorals en la Duke University (USA).

ALELLA. ANTIGUES ESCOLES FABRA Taula rodona. “Idees fresques i cafè calent: creant sinergies”. Divendres 11 a les 9.30h.

ALELLA. CAN LLEONARTWolfgang Amadeus Mozart i el seu temps (1756-1791) 2a part. Dijous 24 a les 20h. A càrrec de Joan Vives, músic, divulgador musical i locutor-redactor de Catalunya Música.

CABRERA. CAN MARTINETLa tecnologia com a motor econòmic al Maresme. Dijous 10 a les 9.30 h.

CABRILS. CASAL D’AVISAccidents domèstics a la llar per a gent gran. Dijous 8 a les 17,30 h. A càrrec de l’associació MAP.

CABRILS. BIBLIOTECACatalunya, nou estat d’Europa. Una visió jurídica. A càrrec de Ferran Armengol.

EL MASNOU. BIBLIOTECA Patrimoni i ciutadania. Dimarts 8 a les 18.30 h. A càrrec d’Itzíar González.

EL MASNOU. BIBLIOTECA Civilització dels hàbits i costums: Història de la vida quotidiana. Dimarts 22 a les 18.30 h. Conferència a càrrec de Jordi Collet.

EL MASNOU. BIBLIOTECA La maternitat d’Elna. Dimarts 6 de maig a les 18.30 h. A càrrec d’As-sumpta Montellà.

LLAVANERES. CAN CARALTSentim el paisatge. Dijous 10 a les 19.30 h. A càrrec de Mariano Cabe-llos, autor de l’exposició Catàleg de mirades i professor d’art, i Tomàs Safont-Tria, pintor llavanerenc i reconegut paisatgista.

LLAVANERES. BIBLIOTECA MUNICIPALLa construcció de la sexualitat de l’infant des del naixement, i com acompanyar-la com a adults. Dis-sabte 12 a les 11 h. A càrrec de Marina Castro, psicòloga especialitzada en sexologia.

MATARÓ. COL·LEGI D’APARELLADORSSicília, patrimoni sota la vigilància de l’Etna. Dilluns 7 a les 18 h.A càrrec d’Àngel Morillas, historiador. 5 €

MATARÓ. LES ESMANDIES Som Energia. Dilluns 7 a les 19 h. A càrrec de membres de la cooperativa Som Energia.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍCap a quina Europa anem?. Dime-cres 9 a les 19.30 h. A càrrec de Joan Majó, enginyer industrial i exalcalde de Mataró.

MATARÓ. CA L’ARENASEsteve Albert, polièdric i singular. Dimecres 9 a les 19.30 h. A càrrec d’Albert Calls, Josep Puig i Miquel Reniu.

MATARÓ. CAN PALAUETEl final de la guerra: la guerra i Catalunya. Dijous 10 a les 19 h. A càrrec de Joaquim Nadal, catedràtic d’història contemporània de la Uni-versitat de Girona.

MATARÓ. SALA ACTES F. ILURO Els set pecats capitals de la justícia. Dijous 10 a les 19.30 h. A càrrec de Santiago Vidal, jutge i escriptor.

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMASS’ha escrit un crim! Dimarts 15 a les 19.30 h. A càrrec de Francesc Viñals, director del màster de grafologia i criminalística de la UAB.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRA El control de les preocupacions i l’estrès. Dijous 24 a les 19 h. A càrrec de Juan Sánchez Palomares.

MATARÓ. SALA ACTES F. ILUROUn bisbe mataroní en temps de l’ar-xiduc. Dijous 24 a les 20 h. A càrrec de Lluís Josep Comerón, director i guionista de cinema.

MATARÓ. COL·LEGI D’APARELLADORS Una Barcelona de novel·la (I). Dilluns 28 a les 18 h. A càrrec de Care Santos, escriptora. Preu: 5 €

MATARÓ. SALA ACTES F. ILUROLa nova imatge del Papa Francesc. Dilluns 28 a les 20 h. A càrrec de Francesc Romeu.

PREMIÀ DE DALT. CIU PREMIÀ DALTSí, vull. Dissabte 26 a les 19h. Con-ferència a càrrec de Francesc Homs, Conseller de Presidència i Portaveu del Govern.

TEIÀ. LA UNIÓ1714. Dilluns 28 a les 20h. Conferèn-cia a càrrec de Jaume Sobrequés. Reconegut historiador, ens farà un retrat de la Barcelona del 1714.

TEIÀ. LA UNIÓConferència Germà Bel. Dilluns 5 de maig a les 19h. Primer acte obert d’Omnium Cultural a Teià. “Anato-mia d’un desengany”, segons el seu darrer llibre.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECARecupera’t del part. Dimarts 22 a les 18h. A càrrec de FisioVilassar.

Page 19: Tribuna 285. Abril 2014

PROPOSTES 19 TRIBUNAMARESME ABRIL 2014

EXPOSICIONSCABRERA. BIBLIOTECA ILTUROExposició fotogràfi ca Retrats de paraula. Del 9 al 30 d’abril.

LLAVANERES. CAN CARALTExposició dedicada a Roser Capdevi-la. Dimarts 29 a les 19 h, inauguració. Fins el 8 de juny.

MATARÓ. CAN PALAUETFairy Tales. Del 16 d’abril al 29 de juny. Inauguració dimecres 16 a les 20 h. Amb els artistes Carles Con-gost, Marla Jacarilla, Marc Larré, Job Ramos, Toni Serra, Xevi Solà... Fairy tales és una mostra col·lectiva que presenta diverses maneres d’acostar-se a la narrativitat i la fi cció des de les arts visuals: fotografi es que reconstru-eixen elements històrics, pintures que evoquen mons obscurs, vídeos amb falsos retrats biogràfi cs...

MATARÓ. MUSEU DE MATARÓCartografi a i guerra a la Catalunya moderna. Col·lecció Mayol. Fins al 27 d’abril. Completa col·lecció carto-gràfi ca amb plànols originals de la Catalunya dels segles XVII i XVIII pro-cedents del mataroní Jaume Mayo. Visites comentades el diumenge 16 a les 12 h i el dissabte 26 a les 18 h.

MATARÓ. CA L’ARENASL’art a Mataró 1942-1958. Els anys de la represa. 1r pis: Modernitat en temps difícils (2a part). Inauguració divendres 11 a les 19.30 h. Aquesta segona part incorpora nous artistes i noves peces que enriqueixen la visió de la diversitat i la complexitat de l’art català d’aquesta època tal com es va manifestar a Mataró. Sala 1 i Galeria: Eduard Alcoy / Joan Hernández Pijuan: Creixement i evolució. Fins al 8 de juny. Sala 2: Domènec. Arquitec-tura española 1939-1975 . Domènec (Mataró, 1962) proposa una instal-lació amb plànols d’edifi cis construïts amb la mà d’obra de presoners repu-blicans. Fins al 8 de juny.

MATARÓ. NAU GAUDÍCol·lecció Bassat. Art contemporani de Catalunya 1970-1979 (III). Fins al 18 de maig. Exposició del fons de la Col·lecció Bassat on a través de les obres dels nou artistes representats copsarem la Barcelona efervescent dels anys setanta.

MATARÓ. MUSEU DE MATARÓMataró fa recerca sobre el canvi climàtic. Exposició sobre el canvi climàtic i el seguiment de les dades que generen l’estació meteorològica instal·lats a Mataró.

MATARÓ. BIBLIOTECA ANTONI COMASS’ha escrit un crim!. De l’1 al 30 d’abril. Mostra de documents sobre criminalística i criminologia i d’una selecció de títols de novel·la negra presentats i recomanats a la ‘BCN Ne-gra 2014’. S’hi inclou una “escena del crim”, i a través d’uns vídeos editats per la biblioteca, una presentació de llibre i una xerrada sobre criminalística proposa als usuaris descobrir la histò-ria que aquesta amaga.

MATARÓ. COL·LEGI D’APARELLADORSI ARQUITECTES TÈCNICSVitia Pictorial. Fins al 25 d’abril. Pintura recent de l’artista mataroní De la Ossa.

MATARÓ. LA PRESÓAigua. Fins al 13 d’abril. Obra recent de Josep Aragonès.

MATARÓ. LA PRESÓPunts de llibre. Del 25 d’abril al 18 de maig. Inauguració divendres 25 a les 19.30 h.

MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ ILUROEl paisatge en el fons d’art de la Fundació Iluro. Fins al 4 de maig

MATARÓ. LES ESMANDIES Dibuixos i escultures. Del 4 d’abril al 2 de maig. De Montserrat Aixalà.

MATARÓ. ESPAI CAPGRÒSTempus fugit. Del 4 al 30 d’abril. Inauguració divendres 4 a les 19.30 h. Amb motiu del 30è aniversari de la revista Capgròs. Set artistes, dues peces amb 30 anys de diferència.

MATARÓ. COL·LEGI COR DE MARIAQuadres de Carme Borràs. Del 22 d’abril al 4 de maig. Exposició de quadres de Carme Borràs, donació de Rosa M. Ritort Borràs.

PREMIÀ DE DALT. LA BENÈFICAExposició de manualitats de Francesc Meca. Inauguració dijous 10 a les 18 h.

PREMIÀ DE DALT. MUSEU DE PREMIÀ Un any després. Recordant els focs del 22 de juliol. Fins al 27 d’abril.

PREMIÀ DE DALT. BIBLIOTECA Exposició fotogràfi ca “Roses i poe-mes”. Durant tot el mes.

ST. VICENÇ MONTALT. BIBLIOTECA Exposició de pintures i marqueteria. Fins al 16 de maig. A càrrec de This Sanh, nom artístic de l’escultora, restauradora i ornamentista Marie Chauvain.

TEIÀ. BIBLIOTECA DE CAN LLAURADORExposició del centenari de les Nor-mes ortogràfi ques. Fins 30 d’abril.

TEIÀ. LA UNIÓContes de la Mediterrània. Fins el 27 d’abril. L’exposició vol mostrar un petit tast d’algunes de les diferents cultures del mare nostrum a partir d’un element comú a totes elles, els contes.

TEIÀ. PLAÇA DE LA COOPERATIVA1714, 300 anys després. Del 11 al 24 d’abril. Exposició sobre el setge de 1714 amb motiu dels actes de commemoració del Tricentenari. Inauguració 11 d’abril a les 20h amb la col·laboració de la Coral Esclat de Teià.

ALELLA. PLAÇA D’ANTONI PUJADASSortida. Visita al monestir de Sant Pere de les Puel·les i al Palau Moxó de Barcelona. Dissabte 26 a les 9.15h.

ALELLA. OFICINA DE TURISMEVisita guiada a la ruta “Alella, 1.000 anys d’història”. Dissabte 26 a les 10.30h. Una passejada pel centre urbà, plena d’encant i història. Grups concertats i altres idiomes: Ofi cina de Turisme (Tel. 93 555 46 50)

EL MASNOU. PLAÇA D’OCATAVisita a la Mina d’Aigua del Masnou. Diumenge 13 a les11 h. Us convidem a submergir-vos sota terra per descobrir un tram de les mines d’aigua Cresta i Malet, que formen part d’un laberint de galeries de 27 km. Cal inscripció prèvia a [email protected] o 93 557 18 30.

EL MASNOU. CAN MALET Sortida al monestir de Montserrat. Dimecres 30 a les 8 h. Informació i reserves: Casal de Gent Gran Can Malet (Tel. 93 555 47 26).

MATARÓ. AV. JAUME RECODERPunts històrics de Mataró durant la Guerra Civil. Divendres 11 a les 10 h. Ruta guiada a càrrec de Margarida Colomer, historiadora.

MATARÓ. NAU GAUDÍVisita teatralitzada a la Nau Gaudí. Diumenge 13 a les 12 h.

MATARÓ. DES DE L’AJUNTAMENTLa ciutat romana a través dels sentits. Dissabte 19 a les 18 h. Visita guiada.

MATARÓ. DES DE L’AJUNTAMENTMataró, un passeig per la història. Diumenge 20 a les 11 hores. Visita guiada.

MATARÓ. CASA COLL I REGÀSVisita audioguiada Casa Coll i Regàs. Diumenge 27 de 10.30 a 12.30 h.

MATARÓ. DES DE L’AJUNTAMENT El Modernisme a Mataró. Diumenge 27 a les 11 h. Ruta guiada.

MATARÓ. CA L’ARENASUn tast d’art a Ca l’Arenas. Diumen-ge 27 a les 12 h. Visita guiada.

PREMIÀ DE DALT. PATI DE SANT JAUMEPujada al castell de Sant Miquel a Montornès del Vallès. Dissabte 12 a les 8 h. Cal portar l’esmorzar.

ST. VICENÇ MONTALT. PK. GINESTANordik walking: cirerers d’en Roca fl orits. Diumenge 13 a les 9 h. En aquestes dates si estem de sort, els cirers estan en plena fl or i es un espec-tacle digne de veure. Josep Grau: 666 77 12 81. www.montaltrek.org

ST. VICENÇ MONTALT. PK. GINESTAPic de la Dona - Roc Colom. Diumen-ge 27 a les 7 h. Caminarem amb les raquetes; ens enfi larem des de Vallter per el Coll de la Marrana i fi ns i tot podem escoltar a alguna marmota. Difi cultat Mitjana; a partir de 12 anys. Joan Pallás 660 419 475 i Sisku Calopa 660 328 148. www.montaltrek.org

TEIÀ. PARC DE CAN GODÓCaminades per la Serralada Litoral. Diumenge 13 a les 08.30h.

VILASSAR DE DALTRuta Prehistòrica. Dissabte 26 a les 10.30h. Com vivien els prehistòrics al Maresme? Quins eren els seus rituals funeraris? Troba les respostes pas-sejant amb un arqueòleg. Preu: 4€. www.maresmeturisme.com.

SORTIDES I VISITES

Page 20: Tribuna 285. Abril 2014

A les 12 del migdia, des dels Horts de Santa CreuPassejada de gegants Recorregut: Torrent Roig, Domènec Carles, Emília Carles, Torrent Roig, de la Vela, Av. Santa Helena, Màquina d’en Mas, Rafael Martínez Valls, Maria Teresa i Plaça de l’Església.

Tot seguit, a la Plaça de l’EsglésiaBallada final de tots les figures participants a la Trobada de Gegants, lliurament i cloenda de la festa.

A les 2 del migdia, a Can BarbaArrossada de Festa MajorCal portar plat, got, forquilla i ganivet. Preu: 8€.

A les 2 del migdia, a Can BarbaAudició de sardanes A càrrec de la Cobla Ciutat de Cornellà

A les 5 de la tarda, a l’escola L’OliveraFesta de l’esport infantil 2014Vine a gaudir de l’esport! Inscripcions, del 22 d’abril al 3 de maig.

A les 7 de la tarda, a La FàbricaGran concert de Festa MajorEl darrer acte de la Festa Major serà EL gran concert de música africana i gospel Black Music a Cabrils, amb l’actuació dels Black Birds, la Coral Santa Helena, l’obrador Coral de Rubí, i una banda de swing. No us el perdeu! Col-laboració: 10€

DISSABTE 10 DE MAIG

Durant tot el dia, als comerços i restaurants Cabrils, és un 10!Gaudeix de la festa comercial i gastronòmica a cada establiment adherit a Nou Comerç Cabrils NCC i a l’Associació d’Hostalers de Cabrils. Tot un món al voltant del 10! Hi trobaràs ofertes, descomptes, música i festa! No t’ho perdis!

DISSABTE 17 DE MAIG

A les 12 del migdia, al MuseuPresentació pública de la restauració del mapa parcel·lari de Cabrils, 1846Amb motiu del Dia Internacional dels Museus, es presentarà al públic el mapa parcel·lari del municipi de Cabrils, datat l’any 1846, i restaurat a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

DISSABTE 26 D’ABRIL

A les 6 de la tarda, al MuseuLes creus de terme del vilassar històric - Vilassar, Cabrils, Vilassar de Mar -Inauguració de l’exposició i taula rodona a càrrec de Josep Samon, (historiador) Joaquim Graupera (historiador de l’Art, especialista en medieval), Ramon Coll (historiador) Alexis Serrano (histo-riador), Marc Pons (Museu Arxiu), Jaume Tolrà (cronista), Laura Bosch (historiadora).

DIUMENGE 27 D’ABRIL

A partir de les 9 del matí, als Horts Santa CreuXX Pedalada de muntanya – Cabrilenca BTT

DIMECRES 30 D’ABRIL

A les 11 del matí, a La FàbricaEl país del pa amb tomàquetA càrrec de la companyia El Príncep Totilau. Vine a conèixer dues extraterrestres que descobrei-xen les tradicions i costums catalanes.

A les 5 de la tarda, a la Plaça de la BodegaL’escola de música al carrerEls alumnes ens oferiran un concert.

DIJOUS 1 DE MAIG

De 10 a 13h, al carrer Domènec CarlesXXI Trobada de puntaires de Cabrils

A les 11 del matí, als Horts de Santa CreuMini tennis al carrer 2014

A 2/4 de 6 de la tarda, a la Plaça de l’EsglésiaQueviures!A càrrec de la companyia De Parranda. En aquesta botiga gaudireu del millor assortit de jocs, danses, paperines plenes de contes i con-serves amb les cançons més animades!

A les 7 de la tarda, a la Plaça de l’EsglésiaExhibició jove de balls urbans i breakdanceA càrrec de les Pink Ladies de Cabrils.

A les 9 del vespre, a La FàbricaReugenioRecordes els acudits de l’Eugenio? Ara pots reviure’ls en aquest espectacle!

DIVENDRES 2 DE MAIG

A les 11 del matí, a La FàbricaEl perquè de les coses A càrrec d’Engruna Teatre. L’Ares és una roda-món que viatja per arreu del món i sempre que es troba amb un nen, li explica les històries més fantàstiques que mai hagi sentit ningú.

A les 6 de la tarda, a la Plaça de l’EsglésiaEntrega de premis del XLIV Concurs de dibuix i la 6a Mostra literària

A 3/4 de 7 de la tarda, a la Plaça de l’EsglésiaMoxi - Toxi i el volcà menjacontes A càrrec de Diverta. Trobarem un volcà màgic que fabrica i expulsa tots els contes escrits fins ara, el volcà però, està malalt, ha fabricat tants contes que està empatxat.

Tot seguit, des de la Plaça de l’EsglésiaCercavila de gegants L’Esteve, l’Eulàlia, l’Oliver i la Maria, seran acompanyats pels geganters i grallers de Cabrils.

A les 8 del vespre, a la Plaça de l’EsglésiaPregó de Festa Major A càrrec del Grup de Teatre de “La Concòrdia”.

A 2/4 de 9 del vespre, des del CampanarRepic de campanes A càrrec del campaner Jaume Tolrà i Ferrer.

A 3/4 de 10 del vespre, des de Plaça de l’EsglésiaCorrefoc de Santa Creu 2014Com cada any, els PELUTS DE FOC obriran les portes de l’infern perquè un munt de diables envaeixin els carrers i places de Cabrils.

A 2/4 de 12 de la nit, a La FàbricaNit Jove 2014Gran nit de Ball i discomòbil amb Old Star. Al transcurs de la mitja part hi haurà una exhibició de balls urbans a càrrec de les Pink Ladies.

En acabar, a La FàbricaEsmorzar de Festa Major

DISSABTE 3 DE MAIG

A les 10 del matí, des del CampanarRepic de campanes A càrrec del campaner Jaume Tolrà i Ferrer.

A les 11 del migdia, a l’Església ParroquialOfici de Festa MajorMissa presidida per l’Excm i Rvdm. Sr. Joan Go-dayol Colom, SDB, Bisbe emèrit d’Ayaviri (Perú) i resident a l’Arxidiòcesi de Barcelona, junt amb el Rector Mn. Josep Rodríguez i Fernández. L’Eucaristia serà concelebrada pels rectors de poblacions i arxiprestats veins.

En acabar l’Ofici, a la CreuetaBenedicció de la CreuetaBenedicció del terme.

En acabar, a la Plaça de l’EsglésiaTradicional vermut de Santa CreuPreu del tiquet: 1 euro.

A les 2 del migdia, a La FàbricaHomenatge a la gent granDinar popular per a la gent gran.

Tot seguit, a La FàbricaBall de la gent gran Amb Titanium Orquestra.

A les 5 de la tarda, a Can BotellaTarda d’atraccions de Festa MajorTot una tarda per gaudir d’inflables i altres atraccions.

A les 8 del vespre, a La FàbricaActe d’entrega del Premi ConcòrdiaAquest Premi distingeix a un cabrilenc o cabri-lenca que hagi destacat en qualsevol aspecte de la vida cultural, associativa, esportiva o social del poble.

Tot seguit, a La FàbricaConcert de Festa Major A càrrec de Titanium Orquestra.

A 2/4 de 12 de la nit, a La FàbricaBall de Festa MajorGran nit de Ball a càrrec de Titanium Orquestra.

DIUMENGE 4 DE MAIG

A les 11 del matí, als Horts de Santa Creu Plantada de gegants Enguany ens visitaran les colles de Vilassar de Dalt, Santa Perpètua de Mogoda, El Prat de Llobregat, l’escola Francesc Macià de Vilassar de Dalt, Dosrius, El Masnou, Europa de Mataró, Santa Coloma de Gramenet, Ribes de Freser i les.

FESTA MAJOR DE SANTA CREU DE CABRILSDel 26 d’abril al 4 de maig

PROPOSTES20 ABRIL 2014 TRIBUNAMARESME

Page 21: Tribuna 285. Abril 2014

PROPOSTES 21 TRIBUNAMARESME ABRIL 2014

FESTA MAJOR DE VILASSAR DE DALTDel 25 d’abril a l’1 de maig

DIVENDRES 25 D’ABRIL

21:00h. Parc de Can RafartIII VilabarsEl III Vilabars constarà de vuit bars repartits per diferents punts del poble.

00:00h. Plaça de la VilaP.D. Porco Rosso

DISSABTE 26 D’ABRIL

10:00h. Parc de Can RafartCampionat Rogaine VilassarEls participants disposen d’un temps establert per fer el màxim número de punts de control en un mapa de més de 50km2.

10:30h. Plaça de la VilaGegantonada11:00 h: Tallers gegants:construcció de Capgros-sos, cal portar una caixa de cartró a mida del cap; PintaGegants; Trencaclosques.13:00 h: Ballada final, lliurament de records i cloenda de la festa. Recorregut: Plaça de la Vila, Àngel Guimerà, Sant Antoni, Mestra Viladrosa, Anselm Clavé, Nou, Ptge. Rosa, Carme, Plaça Vila.

12:00h. Sala d’exposicions de la MassaEn Elogi a “L’Arte Povera Fotogràfic”Del 26 d’abril a l’1 de juny. Amb aquest títol, Ribas Prous, ens ofereix una selecció d’obra realitzada al llarg de més de 50 anys en les seves recerques i experiències sobre fotografia primària.

12:00h. Museu ArxiuPeces SelectesDel 26 d’abril a l’1 de juny. L’exposició que presenten conjuntament les galeries Valid Foto i Tagomago,és una mostra eclèctica amb autors de renom internacional.

17:00h. Plaça de la VilaCamacursaUna cursa per tot el poble en què s’hauran de superar proves de tot tipus: físiques, intel-lectuals, tecnològiques, extremes, creatives...

22:30h. Poliesportiu Can BanúsConcert diabòlicAmb l’actuació de La Bundu Band, Brams, Dr. Calypso i P.D. Busquets. Preus: 8€ / 10 €.

DIUMENGE 27 D’ABRIL

9:00h. Plaça de la VilaVilatrail

17:30h. Capella de Can RafartLa cooperació amb ulls de nensDindori presenta l’espectacle L’elefant Llunàtic (ombres xineses) i jocs cooperatius on mostra-rem i treballarem els valors de la cooperació, de la solidaritat i l’amistat.

DILLUNS 28 D’ABRIL

12:30h. Plaça de la VilaInauguració de la tómbolaDel 28 d’abril a l’1 de maig de 12h a 14h i quan hi hagi actes per la tarda a Plaça.

20:00h. Plaça de la VilaObertura dels Sants MàrtirsConcentració per anar a l’església a portar les roses dels Sants Màrtirs.Seguidament, a l’església: Entrada de les colles amb els estendards, ofrena de les roses, Ball dels Gegants antics, acte d’obrir els Sants Màr-tirs, cant dels Goigs i renovació del vot de poble.En acabar, a la plaça de la Vila: Ball dels Dia-blons, toc de campanes i enlairament de coets.

DIMARTS 29 D’ABRIL

11:00h. Plaça del TeatreMoixi-Toixi i el cofre màgic dels caramels infinitsLa Moixi i en Toixi, Són 2 exploradors molt valents, molt valents, molt valents... O no! Que es passen tot el dia al mig de la selva entre animals, plantes i rius i buscant sense parar un cofre màgic! El cas és que sempre s’acaben per-dent i necessiten ajuda per tal de trobar el cofre.

11:30h. Església ParroquialOfici solemnepresidit per Mn. Jordi Illa Carlos, rector. Pronun-ciarà l’homilia el Dr. Ignasi Xavier Fuster Camp, rector del Masnou. En acabar, veneració de les relíquies i cant dels Goigs.

19:30h. Plaça del TeatreEspectacle de màgiaAmb l’actuació de la Maga Mag.

20:00h. Poliesportiu Can BanúsConcert de tardaA càrrec de l’Orquestra Saturno.

23:00h. Poliesportiu Can BanúsBall de nitA càrrec de l’Orquestra Saturno.

DIMECRES 30 D’ABRIL

11:00h. Parc de Can RafartInflables

12:00h. Parc de Can rafartSardanesA càrrec de la Cobla Premià.

14:00h. Parc de Can rafartArrossada popularHi haurà inflables des de les 11h fins a les 14h.

17:00h. Plaça del TeatreDiscoteca infantilDues animadores i el DJ faran pujar a gent a l’escenari, i faran ballar a nens i adults! Collarets, guitarres inflables, ulleres gegants, barrets...

20:00h. Església ParroquialMissa pels cofrares difunts

22:00h. Teatre del CasalL’hostaleraObra de Carlo Goldoni, interpretada per El Ternal Teatre.

23:00h. Plaça de la VilaAkelarreColles participants: Diabòlics Anònims, Peluts de foc de Cabrils i Diables del Vi d’Alella.

00:00h. Poliesportiu Can BanúsBall de nitA càrrec de Zàpping trio i Grup Zàpping.

DIJOUS 1 DE MAIG

9:00h. Can NollaFira d’antiquaris i brocanters

10:00h. Parc de Can RafartXXXII Trobada de gegants15è Aniversari dels Gegants Nous. Rebuda de les colles participants a la XXXII Trobada de Gegants de Vilassar de Dalt i plantada de gegants.

A les 11:45h. pels carrers de la vilaCercavila de la XXXII Trobada de GegantsRecorregut: Parc de Can Rafart, Riera de Targa, Sant Antoni, Ignasi Iglesias, Sant Genís, NouManuel Moreno, Anselm Clavé, Plaça de la Vila, Nou, Mestra Viladrosa, Àngel Guimerà.

13:30h. Plaça de la VilaBall dels gegants

17:00h. Plaça de la VilaFlams màrtirs

18:00h. Plaça de la VilaFesta 15è Anivarsari DiablonsAquest any els Diablons Anònims fan 15 anys d’història i volem celebrar-ho amb tot el poble.19:30h: Tabalada amb totes les colles acompa-nyada d’un espectacle de malabars.22:30h: Inici del Correfoc infantil amb les colles Diablons Anònims, Diablons del vi d’Alella i Ca-bronets del nord ( Barcelona). Recorregut: Plaça de la Vila, Àngel Guimerà, Plaça del Teatre, Sal-vador Riera, Riera de Targa, Marquès de Barberà, Placeta Barberà. A continuació al pavelló munici-pal: menú fideuà, amanida, beguda i postre.

20:30h. Església ParroquialCompletes solemnesInterpretats per l’orquestra.

Seguidament, a la plaça de la vilaProcessóSeguidament, veneració de les relíquies, cant dels Goigs, repartiment de les roses de la capella i tradicional acte de tancar els sants màrtirs.

21:30h Plaça de la VilaCorrefoc infantil

DIUMENGE 4 DE MAIG

De 9h a les 14h. Parc de Can RafartV Mercat solidari de segona mà

DISSABTE 10 DE MAIG

Parc de Can RafartII Festa VerticalTambé diumenge 11 de maig. Hi haurà tirolines, ponts de mico, inflables, circuit d’orientació, slacklines, proves d’habilitat, gimcana i, com no, el majestuós rocòdrom de 10m d’alçada.

Page 22: Tribuna 285. Abril 2014

GENT GRAN22

El 7è Congrés Nacional de la Gent Gran comença el procés de presentació El 7è Congrés Nacional de la Gent Gran va començar el passat mes de febrer el procés de presentació que ha de culminar el proper 1 d’octubre amb un acte central a Món Sant Benet. La iniciativa, que enguany duu per lema “Junts podem!”, se celebra cada qua-tre anys i la convoquen el Departa-ment de Benestar Social i Família i el Consell de la Gent Gran de Catalunya (CGGC). L’objectiu és reflexionar so-bre les diverses realitats que viuen les persones grans al nostre país i tractar les principals problemàtiques, inquie-tuds o necessitats del col·lectiu.

El congrés s’estructura en tres fases: precongressual, congressual i poscon-gressual. La primera va començar el mes de febrer i inclourà desenes d’ac-cions informatives arreu del país adre-çades al màxim nombre de gent gran i persones interessades. Aquesta fase precongressual arribarà al Maresme el proper dimarts 29 d’abril a Mataró.

La segona fase consistirà en la pre-sentació de les ponències i la redac-ció de les conclusions i el manifest final durant l’acte central que tindrà lloc la propera tardor, on es preveu la participació d’unes 600 persones. La majoria seran 471 delegats de tot Catalunya que s’aniran designant en les properes setmanes.

Per acord del CGGC es debatran dues ponències amb el títol “Persona, societat i benestar” i “La Catalunya del futur”. Finalment, l’organització ha planificat una última fase concebu-da per donar a conèixer els resultats

del congrés i que es manté activa al llarg del temps per fer seguiment dels acords adoptats.

CAP A UN NOU PACTE SOCIAL I INTERGENERACIONALLa ponència “La Catalunya del futur” en la seva redacció inicial advoca en-tre d’altres per la consecució d’un nou pacte social i intergeneracional global en el que cada generació ( joves, adults i grans) trobi el seu espai i la seva utili-tat en el si de la societat. El document parteix de la premissa que “cap perso-na hauria de suposar una càrrega per cap sector ni per la societat. La defini-ció i assumpció dels drets i deures de cadascú, és el paràmetre més saluda-ble per generar respecte, establir ca-nals de participació i proveir l’atenció necessària a qui pugui necessitar-la”.

Per la seva banda, la ponència “Per-

sona, societat i benestar” referma la postura de rebutjar qualsevol renún-cia a l’Estat del Benestar, tot i l’esce-nari econòmic complicat, amb una distribució més justa de la riquesa i la incorporació de nous elements que permetin la sostenibilitat del sistema. S’aposta, així mateix, per reforçar la cohesió social amb més protecció so-cial i una atenció centrada en la perso-na, quelcom que s’ha de fer compati-ble amb la promoció de l’envelliment actiu i d’entorns amigables per a la gent gran.

El 7è Congrés Nacional de la Gent Gran va ser convocat per la conselle-ra de Benestar Social i Família, Neus Munté, el passat 30 de setembre de 2013 al Parlament de Catalunya en el marc del 8è Ple de l’Experiència.

Redacció

Conferències en favor de la gent granBarcelona acull un cicle de xerra-des perquè les persones grans co-neguin els seus drets i els recursos legals de què disposen per poder ser ben tractades

En el marc de les accions que Barcelona impulsa a favor de la gent gran, aquest abril s’estrena un cicle de conferències per promoure el bon tracte d’aquest col·lectiu. Es tracta de xerrades que permetran al les persones grans conèixer els seus drets i els recursos legals de què dis-posen per poder ser ben tractades.

Com volem viure? Com volem ser atesos? Per qui volem ser atesos? A qui li podem confiar la presa de de-cisions si algun dia ens cal? Són al-gunes de les preguntes que es plan-tejaran en aquestes conferències, on els assistents tindran l’ocasió de saber com es tramita el document de voluntats anticipades, què és un poder preventiu, una autotutela o un vitalici. També s’oferiran consells sobre com orientar el testament, coneixerem millor la figura de l’as-sistent prevista per la llei, i moltes altres mesures jurídiques per tal de planificar millor el futur.

Diversos centres de gent gran de set districtes de Barcelona (Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Horta-Gui-nardó, Sant Martí, Sants-Montjuïc i Sarrià) oferiran les conferències en sessions de matí o tarda entre abril i juny de 2014.

Redacció

La primera fase del congrés arribarà al Maresme el 29 d’abril a Mataró

Page 23: Tribuna 285. Abril 2014

GENT GRAN 23 TRIBUNAMARESME ABRIL 2014

Page 24: Tribuna 285. Abril 2014

GENT GRAN24 ABRIL 2014 TRIBUNAMARESME

Fitness per a la memòriaSurto a comprar un dimarts a la tarda i em trobo pel carrer un grup de senyores d’entre 50-60 anys cami-nant a ritme lleuger mentre comenten les seves quoti-dianitats. No és la primera vegada ni l’únic lloc on he vist aquests grups “fitness” pels carrers de molts pobles i ciutats. I és que ja fa alguns anys que, potser per la in-sistència de programes com “Saber Vivir”, ha calat i molt la importància d’arribar amb salut plena als últims anys de la nostra vida, i el que és més important, el que nosaltres podem fer al respecte és quelcom decisori.

Actualment, i potser perquè l’atenció a la salut física ja s’ha assumit com imprescindible, s’han multiplicat els programes dedicats a exercitar les capa-citats mentals per al sector de la tercera edat. D’entre les capacitats mentals que més preocupa el seu deteriorament, està la memòria, per una banda per la proximitat amb moltes malalties neurodegeneratives com l’Alzhei-mer, per l’altra, perquè marca la nostra identitat.

Des de la Fundació Aymar i Puig realitzem activitats dedicades a l’estimu-lació de la memòria, l’atenció, etc., el que s’anomena Estimulació Cognitiva (EC). Mitjançant aquestes activitats, sovint englobades com “Taller de Me-mòria”, ensenyem a la persona com compensar capacitats mentals deficità-ries utilitzant d’altres amb l’objectiu de recuperar o aprendre competències específiques. D’aquesta manera reforcem o creem noves connexions neuro-nals (neuroplasticitat cerebral), la qual cosa ens ajuda a endarrerir l’aparició de malalties com l’Alzheimer o, en cas de presentar ja el dèficit, evitant una progressió ràpida.

Així, la senyora que surt a caminar cada tarda per regular els nivells de glucosa en sang, ara també realitza exercicis d’EC per no deixar aparèixer la cara B de la memòria, l’oblit: Què anava a fer jo a l’habitació? I les claus? Perquè tal i com afirmava l’expert en memòria, el psicòleg Alan Baddeley, la relació entre vellesa i un rendiment deficitari de la memòria de treball és una realitat; però com a factors protectors d’aquest dèficit comptem amb l’activitat mental continuada per tal de suplir les limitacions de l’edat.

I és que la salut està de moda, esperem que aquesta no sigui passatgera i en cada nova col·lecció puguem aportar nous coneixements que ajudin a fomentar la qualitat de vida en la vellesa.

IRENE FERNÁNDEZ. Neuropsicòloga- Fundació Aymar i Puig

Les persones que pateixen sarco-pènia experimenten una pèrdua de força i massa muscular. És una ma-laltia associada a la fragilitat, una síndrome que pateixen sobretot les persones grans i que es caracteritza per la pèrdua de pes, la pobra acti-vitat física, el cansament i la marxa alentida. La fragilitat és invalidant, i pot provocar caigudes i problemes de salut greus que derivin en ingres-sos i reingressos, i que impedeix des-envolupar tasques tan quotidianes com dutxar-se o vestir-se.

L’estudi pretén conèixer la influ-ència en aquestes malalties d’una hormona anomenada grelina, desco-berta fa quinze anys. Es tracta d’una hormona secretada principalment a l’estómac que influeix en la gana, té un important efecte antiinflamatori i estimula l’hormona del creixement, que té una funció anabòlica. Això vol dir que l’hormona contribueix al creixement dels teixits del cos, entre ells el muscular.

La investigació té com a objectiu final buscar mecanismes de preven-ció de la sarcopènia i la fragilitat, així com establir mesures que per-metin als malalts ser més autònoms.

Els processos hormonals són un dels factors que s’hi associen, però n’hi ha d’altres com la poca activitat física, els mals hàbits alimentaris, la malnutrició o les inflamacions cròniques. Aquests aspectes també s’avaluaran a l’estudi.

RECERCA A L’ATENCIÓ PRIMÀRIAA la investigació, que ha rebut una dotació de 70.000 euros, hi partici-paran unes 400 persones majors de 75 anys del Maresme que no estiguin ingressades, a fi de treballar amb una mostra representativa de la població. És per aquest motiu que la recerca es realitzarà a les ABS d’Argentona, Cirera-Molins i Mataró Centre.

En la primera fase es seguiran i compraran durant sis mesos tres grups d’unes 60 persones, classifica-des en funció de si ja tenen una con-dició de salut fràgil, es troben en un estat de prefragilitat o bé no tenen problemes de fragilitat (robustes). Un cop acabada la primera inves-tigació, s’estudiarà durant dos anys l’evolució de l’estat funcional i de sa-lut de 200 persones robustes.

Font: Consorci Sanitari del Maresme.

El Consorci Sanitari del Maresme rep una beca del Ministeri de Sanitat per estudiar la fragilitat de les persones grans

Page 25: Tribuna 285. Abril 2014

GENT GRAN 25 TRIBUNAMARESME ABRIL 2014

Cuidadors professionalsAuxiliars en geriatria i infermeria

Som una empresa jove però amb amplis coneixements i experiència que, veient la carència de professionals i PERSONAL QUALIFICAT en aquest sector, hem posat en marxa aquest projecte seriós, responsa-ble, professional i il·lusionador.

Sabem les característiques especials del nostre treball i de les situaci-ons familiars que ens ocupen, per això actuem amb humanitat, seriosi-tat, sinceritat i de bon tracte.

Oferim un servei de molt alta qualitat a preus ajustats i assequibles.Tot el nostre personal posseeix una titulació qualificada i reglada,

homologada tant pel departament de Salut de la Generalitat de Catalunya com pel Ministeri de Sanitat.

Oferim serveis a tot el Maresme en tot el relacionat amb la necessi-tat de fer la vida més còmoda als nostres pacients.

www.facebook.com/pages/Cuidadores-sanitarios-del-mares-me/818729474809411 www.cuidadoresmaresme.com

El sector de la geriatria ha evolucio-nat favorablement des dels anys 70 quan el concepte del geriàtric era el de “aparcar” a un avi al centre.

Ens els darrers anys s’ha professio-nalitzat a nivell social i sanitari, però faltava alguna qüestió per resoldre, sinó, per què ens preguntem abans de fer un ingrés en una residència si pre-ferim estar a casa?

Les residències s’estant reinven-tant, conservant un bon servei sa-nitari i donant les millors atencions continuades a la dependència, però també s’estan humanitzant, potenci-ant el respecte i el dret a decidir de les

persones que hi viuen.Els professionals posem els coneixe-

ments; els residents posen els seus va-lors sobre els quals treballarem, la seva història personal, gustos i interessos que respectarem, sent la residència qui s’adaptarà als seus ritmes.

Els professionals estan en una con-tínua formació i principalment estan vivint un canvi d’actitud, tractant per-sones per sobre de malalts.

Ja no treballem en geriàtrics, si no en els domicilis de les persones que hi viuen.

NÚRIA PIQUERDirectora Residència Parc Güell

Residències geriàtriques en transformació

Page 26: Tribuna 285. Abril 2014

GASTRONOMIES26

LA RECEPTA DE L’ÀVIA REMEI

INGREDIENTS: 150 gr. de sucre, 150 gr. farina blanca, 3 ous, Raig de Cointreau o anís, Raspadura de llimona, 1 sobre de llevadura, 1 raig d’oli, 1 raig de llet.

PREPARACIÓ: Posem el sucre en un pot. Li afegim els rovells d’ou i ho barregem tot. Incorporem a la mescla el raig d’oli, la llet i el licor, a més de la raspa-dura de llimona; i ho remenem bé. Tirem la farina, si ens és possible en forma de pluja, ja que ens queda molt més esponjosa. Afegir el llevat i tapem el pot amb un drap de cuina.

El deixem reposar el temps de muntar las clares d’ou, que afegim tot seguit remenant molt suau-ment. Mentrestant encenem el forn perquè estigui ben calent a l’hora d’introduir-hi el pastís. El pastís el tindrem al forn durant 7 o 8 minuts a 200º. Com que puja molt, aleshores abaixarem el foc lentament i el posarem a 180º.

Normalment està entre 25 o 30 minuts per coure, però com que cada forn és diferent s’ha de compro-var, i per saber si està al punt punxem el pastís amb una agulla; si ens surt neta és que ja està i el treurem del forn, però si surt amb pasta enganxada és que li falta una mica. El deixem refredar fora del forn i després el tallem en forma de l’escut de Catalunya. Farem la crema espessa i la melmelada de maduixa la passarem per la trituradora perquè ens quedi molt fi na. I així podrem fer les quatre barres.

Per fer las quatre barres: crema espessa que pot ser de sobre preparat, 1 pot de melmelada de madui-xa, i que quedi fi na passant-la per la trituradora.

PASTÍS DE SANT JORDI

MARFIL BLANC SEC 2013 ECOLÒGIC

Segueix a TRIBUNA Maresme la proposta culinària de la popular cuinera mataronina Àvia Remei. Pots trobar més receptes seves a la web www.aviaremei.com

NOTA DE TAST: En nas trobem una intensitat elevada d’aromes afruitats. Destaquen notes de poma, pera, cítrics i mandarina. També apareixen aromes de litxi, fonoll i d’altres més fl orals (fl or de llimoner). En boca presenta una frescura notable equilibrada amb el grau alcohòlic, tot el conjunt acompanyat per la textura característica que s’hi troba als vins de Pansa blanca d’Alella. Sabors que recorden l’aroma trobat en nas, fi nal de gust intens i de recorregut mig.

MARFIL BLANC SEC 2013 ECOLÒGICNOTA DE TAST:

El conseller d’Agricultura, Josep M. Pelegrí i l’alcalde de Caldes d’Estrac, Joaquim Arnó, junt al president del Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme i alhora de l’As-sociació de Restauradors i Hostalers de Caldes d’Estrac, Josep Navarro, entre d’altres autoritats, van donar el tret de sortida de la 20a Pesolada de Caldes, tot un clàssic que arriba enguany a un número rodó.

El passat divendres 7 de març va co-mençar la 20a Pesolada a set restau-rants de Caldes d’Estrac, amb menús que s’elaboren amb el pèsol de la fl oreta o garrofal com a protagonistes d’aquest certamen gastronòmic, plenament con-solidat. Precisament, algunes d’aques-tes receptes es van degustar en l’acte d’inauguració de l’edició d’enguany de la Pesolada, que s’allarga fi ns al 4 de maig.

L’acte –celebrat al restaurant Maro-la, de Caldes d’Estrac– el va organitzar l’Associació de Restauradors i Hosta-lers locals i va aplegar representants de diversos sectors vinculats al turisme i la restauració, a més de diferents càrrecs polítics.

La Pesolada de Caldes d’Estrac és l’esdeveniment gastronòmic al voltant del pèsol amb més trajectòria de tots els que s’organitzen al Maresme. Així ho va explicar el president de l’Associació de Restauradors i Hostalers de Caldes d’Estrac –i president alhora del Gre-mi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme–, Josep Navarro, que va destacar l’esforç realitzat durant aques-tes 20 edicions de la Pesolada per part del sector de la restauració local, “que

ha apostat per mantenir un certa-men plenament consolidat, després d’haver patit crisis econòmiques potents com aquesta darrera”.

Navarro també va reivindicar Caldes d’Estrac com a municipi pioner en l’organització d’aquesta ineludible cita gastronòmica, que també és el primer que enguany ha obert el cicle de pesolades que es celebren a la comarca.

Per la seva banda, l’alcalde de Caldes d’Estrac, Joaquim Arnó, va refermar la voluntat de continuar treballant en col·laboració amb el sector de la restauració local per a properes edicions de la Pesolada. El Conseller Pelegrí va encoratjar a obrir noves expectatives d’aques-ta cita gastronòmica de Caldes, que “passen per aprofi tar les qualitats nutricionals del pèsol, fer-lo un producte de proximitat i obrir-lo a l’exterior”.

PÈSOLS PER A TOTS ELS GUSTOSD’altra banda, coincidint amb l’inici de les Jornades gastronòmiques de la cuina del pèsol del Maresme, el passat 13 de març, el Consorci de Turisme va presentar l’opuscle que recull les ofertes culinàries dels 18 municipis participants. A més, el Gremi d’Hostaleria va presentar les XVII Jornades del Plat de Mataró.

El Maresme ret així homenat-ge al pèsol, un dels productes més tradicionals de l’horta i la cuina de la comarca. Les Jornades promoci-onaran la cuina d’aquest llegum en les seves diferents variants fi ns el dia 30 d’abril.

Enguany, prop d’un centenar de restaurants de 18 municipis de la comarca presenten una variada oferta de plats i menús que tindran l’anomenada “perla verda del Ma-resme” com a ingredient estrella.

Redacció

Torna el millor pèsol culinari

Un moment de l’acte amb les autoritats.

Page 27: Tribuna 285. Abril 2014

LES NOSTRES MASCOTESLa prevenció contra els paràsits externsAmb l’arribada de la primavera i del bon temps hem de tenir present que és una època amb forta d’expansió i reproducció de paràsits externs, perju-dicant l’estat de salut del nostre animal i fins i tot el nostre.

PUCES I PAPARRES. Les puces són un paràsits molt petits, difícils de veure a simple vista i amb una capacitat de reproducció extraordinària i que van saltant sobre l’animal per alimentar-se. Per altra banda, les paparres són uns paràsits que es poden apreciar a simple vista sobre la pell del nostre animal, ja que es fixen sobre la seva pell i ingerei-xen la seva sang. Per prevenir l’aparició d’aquests paràsits és important no no-més protegir l’animal, sinó també trac-tar el seu entorn per reduir al màxim les noves puces que salten al gos.

ALTRES PARÀSITS. Existeixen més ti-pus de paràsits que poden perjudicar el benestar del nostre animal. És el cas

dels polls i els àcars, que s’alimenten de la sang de les aus i petits mamífers principalment. Si la infecció que pro-dueixen al mossegar és important, po-den provocar una baixada sensible del seu estat físic, i fins i tot, la mort. Exis-teixen a les botigues especialitzades di-versos líquids i aerosols que poden ma-tar aquests paràsits. Resulta, per tant, aconsellable fer una neteja curosa de totes les gàbies i estris on visqui el nos-tre animal i fer tractaments preventius durant les èpoques més caloroses.

FLEBÒTOMS DE LA LEISHMANIOSIS. El flebòtoms o més conegut com a mos-quit de la leishmaniosis és una de les enfermetats provocades per picades d’elements externs, en aquest cas un mosquit. La seva infecció pot provocar malestar, pèrdua de les ganes de men-jar, inflamacions, lesions dermatolò-giques, malalties oculars, i fins i tot la mort. La nostra zona geogràfica és una de les que més risc hi ha a que el nostre gos pugui desenvolupar la leishmanio-sis canina, per això és important por-

tar de forma acurada la prevenció dels paràsits.

PREVENCIÓ. Als centres veterinaris i a les botigues d’animals especialitza-des podrem trobar diversos productes que ens ajudaran a protegir el nostre animal i la nostra llar dels paràsits externs. Pels gossos i gats es disposa de productes insecticides en pols o en líquid, xampús, collars antiparasita-ris, esprais insecticides, pipetes líqui-des i altres productes per posar sobre l’animal o col·locar en els espais on es mouen. Recomanem assessorar-se en un centre especialitzat o amb un ve-terinari per tal d’adequar el que més s’avingui a la nostra problemàtica.

No hem d’esperar a què apareguin els paràsits, sinó que hem d’actuar amb prevenció per evitar les molestes picadures i posteriors problemes a les nostres mascotes. Per tant, una bona higiene, un bon control i una preven-ció eficaç amb un producte adequat és el millor que podem fer per la nostra mascota.

Text: Naturcenter

Page 28: Tribuna 285. Abril 2014

CLASSIFICATS28

ANUNCIS PER PARAULA GRATUÏTS. Envia el teu text a través de la següent adreça: www.tribunamaresme.com/classifi cats i l’anun-ci sortirà publicat en la propera edició de TRIBUNA Maresme.

COMPRAVENDA

AMARRE PUERTO DE MATARÓ. Amarre de 8 metros en venta por 5000 €. [email protected]

VENDO ZODIAC Y MOTOR YA-MAHA 5 CV. Vendo zodiac 2,5 metros (hibernada con talco) con todos sus accesorios y motor Yamaha 5CV hibernado. Mínimo uso. Tel.638.305.271.

VENDO / ALQUILO PAÑOL-TRASTERO EN BALIS. Dos módulos de estanterias ám-plias, doble cerradura, luz. Tel.638.305.271.

COMPRA VENDA LIBROS. Ven-do enciclopedias y colecciones de libros, todos sin estrenar. [email protected]

VENC FUTBOLIN. Model Imperial XT. Tamany 122x61x82 cm. Com nou. 110 euros. Tel.680.80.98.74.

SE VENDE SOFA Y 2 SILLONES GRANDES de piel, blancos, de alta calidad, impecables como nuevos. Valorado en 6000 eu-ros. Se vende por 1000 euros. Tel.640.069.822.

ENSENYAMENT

PROFESSORA LICEU dóna clas-ses piano-violí-llenguatge musi-cal. Nens i adults. Efi càcia i tracte personalitzat. T.650.41.80.18.

RESIDENCIA 3A EDAD des-capacitados físicos o psíqui-cos y adolescentes tutelados. Vendo o alquilo. Sr.Alfonso. Tel.607.20.27.64.

PARKINGS POR JUBILACIÓN. Vendo 9 plazas de parking con capacidad para 26 motos por sólo 33.000 euros. Sr. Alfonso 607.20.27.64.

PARKING LLOGUER ARENYS DE MUNT. 50 €/mes. Tel.677.20.90.28.

VENDO PARCELA. Arenys de Mar. Parcela de 800 a 1.000m2. zona urbana. Tel.660.62.53.36 620.38.82.37. Precio a convenir.

LLOGUEM CASA RURAL X CE-LEBRACIONS. Si vols fer una festa, celebrar un aniversari o re-unir-te amb els teus amics ,aqui tens el teu espai. Visita: butifarra-daentreamics.blogspot.com.

EL MANITASPER ALS AVIS I

ELS NOUS SOLTERS

T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de

l’habitació del nen, la fi nestra que no tanca, solucionar una fuita

d’aigua, etc.

Col·laboro amb gent de la meva

confi ança i amb preus competitius

Tel. 663 891 339

TREBALLOFERTA

Perruquers

Maria Vidal, 52VILASSAR DE MAR

Tel. 93 759 50 61

MAQUILLATGEMANICURA · PEDICURA

Targetes de fi delització

DIMARTSTractaments

específi cs10%

dte.

DIMECRESEn color i

metxes

10%dte.

QUIROMASSATGE. Reflexo-logia Podal, Massatge amb Ventoses, etc. Ideal per dolors musculars, cervicals, lum-bars, contractures, etc. Co-mença l’any nou amb energía. Tel.661.462.532

PSICOLOGIA SOLIDÀRIA. Ser-veis d’Orientació psicològica conscients i solidàris. Psicologia de l’autodescobriment. Preus molt reduïts. Tel.972.21.75.77.

CLASE GRATUITA DE CURA DE LA PELL. Com a consulto-ra independent de Mary Kay, t’ofereixo una clase gratuïta de cura de la pell i automaquillatge. [email protected]

SALUT IBELLESA

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

Desenes d’oferteslaborals renovades

setmanalment

www.artcatalunya.esal telèfon 687 385 435

o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la

Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

TREBALLDEMANDA

SERVICIO DOMESTICO. Ca-sas y ofi cinas. Plancha, com-pañia de personas mayores. Tel.699.58.54.18

NOI BUSCA FEINA d’ajudant de cuina, Quart Fred, Rentaplats, Pica, Cambrer, Mosso de Ma-gatzem, Carretoner o de Peó. Tel.651.576.102.

AUXILIAR D’ENFERMERIA. Noia Catalana s’ofereix amb horari indiferent com auxiliar d’enfermeria en Geriatria titula-da. Per cuidar gent gran per ho-res, acompanyament o interina. [email protected]

S’OFEREIX FORNER OFICIAL DE PRIMERA. Forner català de 35 anys s’ofereix. Coneixements de pastisseria i bolleria. 15 anys d’experiencia demostrable. Tel.672.08.19.95. No treballo sen-se contracte.

AJUDANT DE CAMBRE-RA. Busco feina com aju-dant de cambrera. Per bars, restaurants,caterings etc... 25 anys responsable, y seriosa. Ho-rari indefi nit, matins, tardes o nits. [email protected].

SELECCIONEM ASSESORS / PROMOTORS. Empresa dedica-da a la promoció de serveis sele-ciona 2 persones quen li agradin el tracte amb el públic. Telèfon: 722-54-88-48.

BUSCO FUSTER AUTÒNOM. Busco persona polivalent tipus “manetes” ha de ser responsable, tenir ganes de treballar. Per servei de manteniment de varies fi nques. [email protected]

SERVEIS PROFESSIONALS

MUDANZAS ECONONICAS DESDE 20€. Llámenos y pida presupuesto sin compromiso..se lo hacemos al alcance de vues-tros bolsillos. Tel.698.59.63.94.

POUS D’AIGUA. Perforació de pous d’aigua per ús domèstic, agrícola o per regar. Àmplia ex-periencia. [email protected]

ATENCIÓ! Ets el president de la teva comunitat? preus desde *60€ + I.VA. Sol·licita ja un presu-post gratuitament! T. 93-750-72-06 M.600-281-496.

SI HAS DE HACER UNA OBRA en tu casa, o en tu comunidad y necesitas presupuesto, pí-denoslo y compara! Presupu-estos con precio “Low Cost”. Realizamos ”estudios gratuitos”. [email protected]

FUSTER AUTONOMO, trabajos de carpintería. [email protected]

RECOGIDA DE MOBIALIRIO GRATIS! Recogemos todo lo que usted no necessite. Armarios,camas,lavadoras,,platos,,,etccc etc.. olvidese de precupaciones... [email protected]

NETEJA DE COMUNITATS. A www.grupgabernet.cat, oferim estalvi a les comunitast de veïns. Consulta’ns preus de manteni-ment. Oscar G.G .

SERVEIS DE MANTENIMENT IN-FORMÀTIC. Manteniment per em-preses, profesionals i particulars. Urgències 24x7. Informació sen-se compromís. Tel.674.74.20.38. [email protected].

AHORRE GASTOS EN CASA O EN SU FINCA! Vols reduir costos a la teva vivenda o co-munitat de veïns? a Grup ga-bernet t’oferim el nostre pressu-post gratuït. Tel.667.91.48.70. [email protected].

IMMOBILIÀRIA

DIVERSOS

TERÀPIES TIBETANES. Espe-cialistes en: medicina tibetana, carta astral, tarot del budes, Reiki. Tel.93.175.73.54.

VACIO PISOS GRATIS: Vacío pisos gratis, libros, ropa, elec-trodomesticos, juguetes,etc. [email protected]

Editor/director: Josep Maria Ponce. C/ Lourdes, 40. 08330 Premià de Mar

Tel. 93 752 52 67 · [email protected]@tribunamaresme.comwww.tribunamaresme.com

Dip. Legal: B-26375-2005Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

El periòdic del Maresmedes de l’any 2002

TRIBUNAmaresmemesames

30.123 EXEMPLARSSOLUCIÓ SUDOKUSOLUCIÓ MOTS ENCREUATS

Distribuïts des d’Alella a Arenys de Munt

Page 29: Tribuna 285. Abril 2014

29 TRIBUNAMARESME ABRIL 2014

Page 30: Tribuna 285. Abril 2014

PASSATEMPS30

Cada mes Tribuna Maresme sorteja quatre entrades dobles als 8 CINEMES ARENYS. Trobeu la T de Tri-buna amagada en algun dels anuncis, indiqueu-nos-ho enviant-nos un correu electrònic tot proporcio-nant-nos les dades de contacte (nom complet i població) a l’adreça [email protected]. El sorteig del concurs es farà 15 dies després de la publicació del periòdic.

Els guanyadors rebran un mail de TRIBUNA MARESME el mateix dia del sorteig. S’hauran d’acreditar a les taquilles dels Cinemes Arenys on els donaran les entrades. Aquestes són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la confi rmació del premi, les entrades caduquen. Els guanyadors de l’edició de MARÇ van ser: Manuel Higuera Ramírez, Marta Ortega Galiana, Eulàlia Hosta Privat, Carme Torres Bellido.

CONCURS TROBA LA ‘T’

SUDOKU

HORITZONTALS: 1. Saltar-lo és una especialitat de les Olimpíades del comerç. Un bon magreig a la fi cció cinematogràfi ca / 2. No cal calçar, només aixecar. Brut i greixós com una llebre amb sofre / 3. Límits del radiotelègraf. Si està tan sec deu ser per la ruta que el feia ballar. Cap de llista / 4. Segrestà força ràpid. Sembla repulsiu, però és un fonema que fa clac / 5. Jubilat assegut en una butaca per estudiar-se la lletra. Interior (breu) de pinta / 6. Al cul del món. Són clients habituals de Tunisair / 7. Penjoll d’avellanes de can Carrasco. Avui toca fer el de tot l’any (televisivament parlant) / 8. Aquella fl aire poc intensa que

Pau VidalMOTS ENCREUATS

sempre fa a Santa Maria. Conduït, i no pas amb nervis. El franc / 9. És a la sang com a la banca la bancarrota. Lligat per una tuna camufl ada / 10. Licor de cirera a la salut d’en Perot. Poca pela / 11. L’estranya faula de la barca de l’almirall. El màxim que pot oferir el pontífex / 12. Dos quarts d’onze. Costeruda, difi cultosa. Fou en certa ma-nera un ovni dels ianquis / 13. Un reprimit dins de cada politicastre. No és cosa de mapes ans de muntanyes africanes. .

VERTICALS: 1. Ple d’estelles i branques seques, com a Tarragona i Gratacós. Al carrer es demana i a casa es crida / 2. Banc de sorra molt útil per fer càmpings. Germànica antiga, de quan parla-ven xava / 3. Cor de puça. Enemic natural de la classe (treballadora). El nucli de la qüestió / 4. S’aconsella no fer-li petons, a aquest insecte. Co-vat com l’arròs d’ocell migrador / 5. S’esdevenia en un període geològic. Conquerir a la manera dels trobadors / 6. Cap de llesta. Escatima de tal manera que només queda una samarreta. Aca-ben en venda / 7. Poden ser més agradables de llegir que un llibre. Generós de timó / 8. A l’hora de pescar lluç és la primera. És relatiu, que sigui clavat a tal / 9. La part més freda de la capella. O cobreixen o instal·len, i en tots els casos pugen. Dimarts a migdia / 10. Descoordinats a l’hora de parlar. Enfonseu començant pel peu / 11. Per laurenci. Illa de cases a la manera romana. A l’ànima del rufi à / 12. O és un hippy o un barbut. Tal com passem llista els últims són els primers.

LA VINYETA Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

TRIBUNA MARESME US OFEREIX RELATS D’AUTORS ACTUALS DE LA COMARCA AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ CULTURAL PLANETA LLETRA.

– La darrera vegada que vares venir aquí, havies fugit de casa. L’àvia havia sortir de la masia en escoltar un cotxe que apar-

cava a l’era. No va conèixer el vehicle, però sí a l’home que en va baixar i que va quedar-se dempeus, amb la porta oberta contemplant les oliveres. No el va reconèixer per la fesomia, havien passat molts anys, sinó pel gest de les mans protegint-se els ulls del sol. Era en Martí.

En sentir la veu de l’àvia, ell havia tombat la cara. Després de vint anys la mestressa de casa grassona que ell recordava era una vella prima vestida de negre.

– Ho sento, no vaig venir a l’enterrament d’en Pauet. No m’hi veia amb cor. –En Martí va abaixar la vista, avergonyit, cap les lloses que empedraven l’era.

La Claudina tampoc sabia què dir. Encara que l’home que tenia al davant li era un desconegut; si només n’escoltava la veu i tancava els ulls, el recordava amb setze anys i tan perdut llavors com ara.

– Què t’ha passat? Per què has tornat a Calonge? Ell s’agafà a la porta oberta del cotxe com buscant refugi. No

la mirava quan va contestar. – No sabia què fer, ni a on anar. Volia allunyar-me de

Barcelona. Fugir, senzillament fugir. Però des de l’autopista només feia que llegir els noms de pobles i pobles. Quan vaig veure el rètol de la sortida a Calonge, vaig decidir-me.

– Penses anar a casa els pares? – No és allà on vull estar. –Ell aixecà la vista i la mirà directa-

ment als ulls. Ella sostingué la seva mirada adolorida–. Desitjo quedar-me un dia o dos aquí a la masia, si m’ho permet tieta.

En Martí s’adonà de la preocupació al rostre de la iaia.– I no s’amoïni, que no he fet res dolent. Prometo no destor-

bar-la. No digui als de casa que he vingut, ni tampoc ho comen-ti pel poble. Vull descansar, passejar, pensar i res més.

La Claudina s’apropà a en Martí i l’estirà del braç amb la tendresa amb que s’adreçaria a un infant.

– Entrem. Et preparo un cafè i m’ho expliques. Té a veure amb la teva dona? La Carmeta m’ha explicat que tens dues nenes.

– La Mercè i la Quima –respongué sense pensar en Martí i als llavis se li dibuixà un petit somriure. La Claudina s’adonà del gest i aprofi tà per insistir en el tema mentre arrossegava del braç a en Martí cap a l’interior de la casa.

– La Mercè és la gran o és la petita?

PLANETA LLETRA

FUGIDADE NÚRIA LÓPEZ GARCIA

Page 31: Tribuna 285. Abril 2014

31 TRIBUNAMARESME ABRIL 2014 PASSATEMPS

CAMINANT PEL MARESME

LA CREU DE CANETDesnivell: 275 mDistancia: 6 Km.

Itinerari: Circular. Durada: 2 hores.

Aquesta sortida, fàcil per fer amb tota la família, ens portarà fins al Mirador de la Costa del Maresme, amb una vista espectacular sobre Sant Pol, tot el poble de Canet als nostres peus i part d’Arenys de Mar, continuant per la Costa fins divisar Montjuïc .

La Creu de Canet o de Pedracastell agafa el nom del turó de Pedracastell, ja que és en aquest indret on està ai-xecada. Hi ha hagut creus anteriors que han caigut; l’actual, es va constru-ir per recaptació popular i es d’inspi-ració Gaudiniana. Almenys una vega-da, tots els maresmencs hauríem de pujar-hi per a contemplar una part del fabulós paisatge en el qual tenim la sort de viure.

Pujant també ens trobem amb el Castell de Santa Florentina, docu-mentat des de l’any 1024. El primer propietari fou un cavaller de Pere el Ceremoniós. A principi del segle XX, fou reformat per Lluis Domènech i Montaner, que va combinar amb gran encert el Modernisme amb el pasat medieval del castell.

Sortim del Santuari de la Misericòrdia de Canet, i agafant el carrer de l’esquerra, passem per una petita caseta, flanquejada amb una arcada que és l’entrada d’una mina d’aigua construïda el 1730.

A continuació passem per davant de l’entrada del Camp de Futbol amb les mar-ques del GR-5 i seguim fins a la primera cruïlla a la dreta, que és el Rial de Can Goday; seguim el rial i travessem l’autopis-ta per sota.

Passem l’entrada del Castell de Santa Florentina i seguim el mur de pedra seca que l’envolta i que tenim a la nostra es-querra. En acabar-se el mur, girem a l’es-querra, per un petit corriol ple de canyes; al començament del corriol hi ha una cadena que sempre esta a terra.

Pugem pel corriol, estret al principi i després s’obre en una pineda amb pins grossos que anirem seguint, fins arribar al cim; trobem un Rial que hem de seguir

cap a la dreta.El camí és ample i costerut. Trobem un

dipòsit d’aigua a la dreta que ens indica que estem en bona direcció.

Seguim per aquest camí fins arribar a una cruïlla i pel camí del mig que fa pu-jada recta, fins que es creua amb el de la falda del turó, que també és ample i hem de girar a la dreta, ja que estem tocant pràcticament a la Creu. Hi trobarem una esplanada gran i buidada, en aquest punt ens hem de dirigir uns metres cap a l’Est i ja hem arribat al nostre destí.

Per baixar, ens dirigim a l’esplanada gran i continuem direcció Sant Pol uns cinquanta metres. Hi trobem un camí que tot serpentejant, ens farà baixar per la cara Est del Turó, fins a portar-nos al Rial de Can Goday, per on hem començat la sortida.

Que gaudiu d’un bon temps i la satisfac-ció està assegurada!

COM ANAR-HI?

JOSEP GRAU. MONTALTREKAssociació Excursionista Sant Vicenç de Montalt

Page 32: Tribuna 285. Abril 2014