Tristany i Isolda

Tristany i Isolda respon a moltes de les característiques del “roman courtois”,

gènere aparegut a les corts del nord de França al segle XII, escrit en vers i en

francés, en què els personatges són cavallers que protagonitzen aventures d’acció i

d’amor (segons les pautes de l’amor cortés): aquests cavallers han de solucionar

algun conflicte que amenaça la pau de la cort. Per tal de resoldre’l el cavaller haurà

de superar tot de proves (multitud d’aventures de tot tipus, no sols guerreres sinó

també de sentimentals); només quan les haurà vençudes, podrà tornar a la cort amb

la pau restablerta. Una característica recurrent en aquests relats és la presència dels

elements màgics i meravellosos, a més que la història s’esdevinga en lloc i temps

llunyans i exòtics.

Per tant, comentarem Tristany i Isolda comprovant, principalment, fins a quin

punt s’ajusta al gènere i de quina manera reflecteix la cosmovisió de la societat que

la va crear (la noblesa cortesana).

Preguntes per a guiar el comentari de text:

Introducció: presentació de l’obra, autoria, gènere, contextualització històrica,

trascendència literària de l’obra.

Desenvolupament:

1. Tema principal del relat i temes secundaris.

2. L’estructura temàtica del relat respon a la de la narració clàssica: plantejament,

nuc i desenllaç. Explica i delimita cadascuna d’aquestes parts. En el

desenvolupament esmenta el fet que trenca l’equilibri i canvia el destí dels

protagonistes.

3. Anàlisi de la trama argumental o fets principals:

A partir que és nomenat cavaller, Tristany supera una séries de proves, aventures, batalles en les quals demostra la seua condició de gran guerrer i la

seua valentia front al perill i la mort: esmenta totes aquestes aventures i

proves de la primera etapa fins que es converteix en un proscrit.

Després de convertir-se en proscrit, Tristany, amb Isolda, haurà de superar

un altre tipus de proves. Explica-les.

La batalla contra Morholt d’Irlanda ens remet a un conegut episodi bíblic, relatat en l’Àntic Testament. Compara els dos episodis.

La batalla contra el drac ens remet a una coneguda llegenda de la nostra cultura, reproduïda també en la pintura medieval i renaixentista. A quina

llegenda ens referim i què compartixen? La descripció ens remet també al

bestiari medieval (farcit d’imatges d’animals fabulosos procedents de la

tradició pagana).

L’anagnòrisi és un recurs argumental que consisteix a amagar la identitat del

protagonista als lectors o la resta de personatges del relat, per finalment

descobrir-la. En aquest relat s’utilitza en nombroses situacions: esmenta-les i

analitza com contribueixen a mantenir la intriga en l’argument.

A pesar del realisme dels fets narrats, la fantasia i la màgia són dos dels ingredients més importants d’aquesta trama narrativa. Comenta tots els

ingredients argumentals que poden considerar-se màgics o a fantàstics en el

relat. Explica la procedència cultural d’aquest ingredient.

Trobem la presència de tòpics temàtics de caràcter popular: l’oroneta que

porta els cabells d’Isolda, el simbolisme dels números (especialment el 7); la

metàfora final de l’esbarzer sobre les tombes dels amants. Comenta quin

efecte podia tenir la presència d’ aquests elements sobre les expectatives

narratives dels oïdors d’aquest relat.

Els personatges s’estimen d’acord amb el patró de l’Amor cortés: quines característiques hi reconeixes (tipus de relació, dificultats, personatges...)

4. Personatges: classifica els personatges en principals i secundaris, protgaonistes

i antagonistes i analitza aquestos dos personatges atenent les indicacions

següents:

Tristany:

Com és la seua etapa de formació? A quin model d’“home” respon la formació rebuda per Tristany. El seu procés de formació acaba en ser

nomenat cavaller. En quines circumstàncies ocorre aquest nomenament?

El text descriu la fesomia i personalitat dels personatges principals: com és Tristany d’acord amb la descripció física que dóna el text? Explica la

personalitat de Tristany a partir de l’actuació d’aquest en l’escena de caça

del capítol 1.

Busca la situació narrativa en què Tristany és descrit com un guerrer fort i

hàbil amb les armes i astut per la seua intel·ligència, és a dir, com una síntesi

dels dos grans herois de l’epopeia grega: Aquil·les (la Il·líada) i Ulisses

(l’Odissea).

Isolda la dels cabells d’or:

Com és Isolda d’acord amb la descripció física que dóna el text? Explica la personalitat de Isolda a partir de l’actuació d’aquesta en el capítol 3.

Isolda i la seua mare comparteixen una saviesa: explica-la. Aquest tipus de coneixement va ser arrabatat a les dones amb el creixent poder repressor de

l’església i l’actuació de la Inquisició. Per què?

La bellesa d’Isolda influeix notablement en el seu destí: argumenta perquè

podem afirmar que com li esdevingué a Helena de Troia, el personatge de la Il·líada, aquesta virtut condicionarà la seua vida.

Pesonatges secundaris: el rei Marc, els enemics, Isolda la de les blanques mans.

5. Espai i temps: analitza l’espai on ocorre l’acció i el moment històric al qual

fan referència els fets del relat, d’acord amb els aspectes següents:

El feudalisme, com a estructura social, política i econòmica, i, el vassallatge,

com a pacte de relació entre individus, es veuen reflectits al relat de forma

contínua:

Explica com és la relació dels barons amb el rei Marc? Com és

explicable que gosen amenaçar-lo? En quins moments ho fan?

Com i amb qui celebra el rei les seues noces? Quin paper tenen els seus

vassalls més humils en la celelebració? Quines activitats desenvolupen

els nobles en els seu temps d’oci i en les festes? Quins personatges, que

coneixes per la tasca de recitar històries i poemes, apareixen al relat? En

quin capítol?

En quin entorn viu el rei marc: urbà o rural? Castell o palau? Com ho sabem?

En quin entorn viu el duc Hoel? Com ho sabem?

Esmenta els noms i els títols nobiliaris dels nobles que tenen un paper destacat.

On se situen geogràficament els territoris on es desenvolupa l’acció? Són

territoris pròxims els uns dels altres? Quins mitjans de transport feien servir

per traslladar-se d’un lloc a un altre? Quina cultura compartien abans de la

Romanització aquests poble que habitaven aquestes terres i que es veu

reflectida en l’onomàstica, la toponímia i altres aspectes? Per això, els

gentilicis i topònims que apareixen al relat tenen un regust exòtic (ens resulten

estranys i desconeguts ara, però també ho eren en en el segle XII a Bretanya,

Catalunya, Itàlia...)

Inventats o procedents de la tradició celta preromana, esmenta i classifica

els noms que hi apareixen que responguen a aquest regust exòtic. El nom del

protagonista respon a una altre motiu, explica perquè sa mare va decidir

posar-li “Tristany”.

Explica el paper que desenvolupen els espais amb valor simbòlic: el bosc (espai perillós oposat a la ciutat), el jardí,el bosc, el jardí del gran pi...

6. La veu narrativa i el temps intern: explica com és el narrador i com es fa

present al text:

La subjectivitat de narrador es fa present mitjançant el seu el posicionament argumental sobre la culpabilitat o innocència dels protagonistes: explica quin

és aquest posicionament del narrador: en quins fets del relat es pot apreciar.

Què té a veure el fet que el narrador incloga en la trama el judici de Déu

sobre els personatges?

El narrador es fa present també mitjançant expressions (interjeccions, judicis de valor...) que deixen veure la seua opinió i que posen de manifest que el

relat seria escoltat i no llegit. Busca’n exemples i comenta quin

posicionament del narrador transmeten.

Es dirigeix a algun destinatari concret o general?

Com és el tractament temporal dels fets: lògico-cronològic i línial? Amb retrospeccions (flash back)? En quant de temps ocorren els fets? Hi ha

el·lipsis temporals? Quines són les més importants en quant a duració?

7. Principals recursos formals

Pel que fa als recursos formals destaquem l’ús d’adjectivació abundant i epítets, també interrogacions retòriques. Posa exemples i analitza la

finalitat amb què l’autor empra aquestos recursos.

Conclusió.

Resumeix els aspectes més importants i destacats de l’anàlisi que has fet en el

desenvolupament: situa l’obra en el lloc que li correspon en la literatura medieval

comenta el seu paper com a referent imprescindible de l’imaginari col·lectiu de la

concepció occidental sobre l’amor.