Trobadors i joglars

1. PRESENTACI HISTRICA: L'EDAT MITJANA

L'inici de l'edat mitjana es situa a finals del segle V amb la caiguda de l'Imperi Rom d'Occident. Aquest fetsignifica la fi de la confiana en els pobres poltics i l'ocs de l'poca clssica. S'afiana la idea detranscendncia i per aquest motiu l'art medieval ser essencialment teocntric, manifestaci de creencesreligioses i del poder de l'Esglsia. Acaba ara el procs artstic tradicional que buscava representar el mnnatural i hum.

L'art medieval s un art d'imatges i smbols que revelen creences espirituals i confirmen la fe d'homes i donesimmersos en una societat insegura i turbulenta. Freqents perodes de fam i necessitat, pestes arrassadores,invasions, heretgies, inquisidors i pogoms. L'atomitzaci de la societat medieval en petits nuclis autnoms, enforma de senyories feudals, es manifesta artsticament en la descomposici d'un estil homogeni, el clssic, il'aparici d'una gran diversitat i varietat de manifestacions artstiques. Al llarg dels mil anys en que transcorrel'edat mitjana podem distingir , a grans trets , quatre estils artstics: l'art bizant, l'art carolingi, l'art romnic il'art gtic.

En el segle XII, quan comencen a aparixer les primeres obres escrites en catal que se'ns han conservat,Catalunya, com a la resta d'Europa, vivia en plena Edat Mitjana i aix comportava que la cultura, salvada perl'Esglsia i en mans d'aquesta, utilitzs el llati com a llengua culta.

D'altra bonda, l'aparici a Provena de la poesia trobadoresca, composta, i avegades cantada, pels anomenatstrobadors, havia ocasionat que els models de la lrica fossin escrits en provenal, considerada aquesta l'nicallengua per aquest gnere.

La provenal s una llengua romnica germana del catal, com son entre elles germanes totes les llengesneollatines, cal admetre que entre el catal , tant el medieval com el modern, i el provenal medieval existeixmolta similitud, per que no arriba a l'extrem de fer possible que ambdues formes d'expresi puguin serconfoses en una mateixa llengua.

I per ltim, hem de tenir en compte que, la societat feudal estava formada per tres grups socials o estaments,cada un, amb una funci social prpia:

Els nobles, que eren guerrers

1

Els eclesistics, que s'ocupaven de la cultura i de l'oraci. Les terres de l'Esglsia eren feus amb el mateixfuncionament que els dels nobles.

Els camperols, els ms nombrosos, que treballaven. Hi havia dos grans grups de camperols: els serfs i elsvilans.

2. EL TROBADOR

El trobador no noms redactava el text, o lletra de la poesia, sin que tambe componia la msica que havia deser difosa per mitj del cant. El trobador era, doncs, msic i poeta alhora. Aquesta necessitat de compondremusicalment exigia al trobador una elevada formaci i una especialitzaci determinada que, en principi,barrava el pas als ms diletants. La rgida tcnica potica, no permetia les improvitzacions. El trobador, desdel moment que havia d'apendre el seu ofici potic i vivia grcies a ell, era un professional de la literatura.

Aix com la cavalleria era una instituci que feia germans d'armes a tots als qui la demanaven, la poesiaprovenal establ una certa germandat entre els trobadors, de qualsevol classe o estament que pertanyessin. ACatalunya van abundar ms trobadors que eren senyors feudals o vassalls de certa categoria, com araBerenguer de Palol, Guerau de Cervera, Guillem de Bergued, Huguet de Mataplana, Jofre de Foix, etc. queno pas de baixa condici i exclusivament professionals de la poesia, com ara Cerver de Girona o Guillem deCervera.

El trobador noms pel fet de serho, aix que reunia certs mrits literaris i aconseguia prestigi, adquiria unacategoria que li permetia d'ocupar un lloc a les corts, aconsellar els grans senyors, portar a terme embaixades iparticipar en les altes empreses, com les croades d'Orient.

3. EL JOGLAR

El joglar es l'encarregat de la transmissi al pblic de les poesies escrites pel trobador mitjanant el cantacompanyat d'un instrument musical. El joglar de lrica s divers del joglar que recitava les canons de festa,ja que el primer s ms refinat i ms culte, havia de limitarse a executar de la manera ms perfecta, i msfidel a les peces que el trobadror li encomanava per a la seva divulgaci, mentre que el segon solia recitarllargues canons de memoria, tot improvitzant al mateix temps. El joglar solia ser de procedncia humil, idavant la societat, sobretot a les corts, va ser sempre considerat com una persona de baixa categoria, confsamb els servidors de menys relleu , encara que estimat perqu era un home de plaer, un personatge simptic iuna mica desvergonyit, que divertia a l'estil dels bufons i dels nans. Els joglars, a ms de recitar poesiesescrites per trobadors, tenien habilitats d'acrbates, o sabien engolir una espasa, o sabre, mostrar bstiesensinistrades, ballar, fer jocs de mans, encara que no calia que totes aquestes actibitats les fes la mateixapersona i sovint s'especialitzaven en algun d'aquests aspectes. Aix ens interessa ms el joglar en la sevaqualitat de transmissor de poesia, i des d'aquest punt de vista, cal tenir en compte que alguns trobadors, elsms poderosos o de ms prestigi, en disposaven d'un o diversos, dedicats exclusivament a divulgar les sevescomposicins. Hi havia joglars que tenien un repertori on entraven poesies de diferents trobadors, i alguns deben dotats i hbils, esdevingueren trobadors, i tamb trobadors que per guanyarse la vida es feien joglars icantaven versos propis i d'altres companys.

4. CARACTERSTIQUES DE LES CANONS

4.1 TEMTICA

El motiu central de l'art trobadoresc va ser l'amor corts, per tamb tractaven altres temes com la natura, lapoltica, la moral o les gestes heroiques. La dedicatoria a una dama, a la tramesa a un altre trobador o a unpersonatge qualsevol perqu jutgi el mrit de la composici. Sovint en alguna de les tornades figura el nomdel joglar que ha de divulgar la poesia i el senyal , o sigui el sobrenom potic amb el qu l'autor amaga el nom

2

de la dama, d'un altre trobador o de qualsevol persona.

4.2 ESTRUCTURA DE LES COMPOSICIONS

Les melodies de les canons dels trobadors sn molt diferents de les msiques religioses i mostren una granmodernitat per l'poca.

La poesia provenal, en oposici a la llatina clssica, es basa, com les altres romntiques, en el nombre desllabes del vers i la rima. Les dues condicions sn estticament exactes: ni el comput de sllabes tolera lams petita errada ni la rima admet altra constncia que la que s producte de la identitat absoluta de vocals iconsonants a partir de l'ltima sillaba tnica del vers, o sigui que no es permet l'assonncia. La rima en diumasculina quan correspon a una paraula aguda, i femenina quan correspon a una paraula plana.

Els versos es convinen es estrofes anomenades cobles. En una poesia hi podien entrar diverses cobles, i toteshan de tenir el mateix nombre de versos disposats en la mateixa comvinaci de rimes . Laultima estrofa d'unapoesia rep el nom de tornada, i s ms breu que les cobles anteriors. Les tornades poden ser una, dues, tres ifins i tot quatre, i s'hi troba una mena de comvinat o de resum de tota la poesia.

Una poesia s escrita en cobles unisonants quan cadascuna de les estrofes t les mateixes rimes. Quant lesrimes canvien a cada estrofa la poesia s escrita en cobles dobles. Tinguem en compte que un gnere menor,el descort, es caracteritza precisament pel fet de presentar irreguralitat en el seu estrofisme, en oposici a laregla general.

4.3 ALGUNS EXEMPLES

3. Guillem de Bergued, "Lai on hom mellur'e reve" (209, 13), vv. 1222

Dona, quan de vos me sove

cum etz avinens e bella,

e suy pojatz en la cella,

vostr'amistat me tiral fre.

Et irai lai sius platz, o no,

qu'en mi non a dreit ni razo

mas cum sers, si Dieus mi perdo,

pus mos mas dins los vostres tinc

e de vos servir nom retinc.

Donx, pus en mi non a ren mieu,

faitz ne cum pros dona del sieu.

Traducci:

[Senyora, quan em recordo com sou

3

d'amable i de bella, i he pujat a la sella, el

vostre amor m'estira el fe. Anir all, si us

plau, o no [hi anir, si no us plau], pergu en

mi no hi ha ni dret ni ra sin com d'un

serf que Du em perdoni!, car vaig tenir les

meves mans dins de les vostres i no m'he

estat de servirvos. Aix doncs, com que en

mi no hi ha res meu, feu de mi com fa una

senyora noble amb el que s seu.]

5. BIBLIOGRAFIA

RIQUER, M i COMAS. A. Histria de la literatura catalana, vol. 1

Ed. Ariel. Barcelona, 1964.

FIT, M i ARENAS, P. Atzavara. Ed. Barcanova. Barcelona, 1983 RAGON, J. SEZ, E. SOL, L. SANTIAGO, M.A. Histria de l'art.

Ed. Teide. Barcelona, 1994.

AVENTIN, M. BELLS, J. HERNANDO, F. ... Societat 6. Ed. Santillana.

Barcelona, 1989.

CANO, M. MARTNEZ, J. MAYOL, J.P. Discantus. Ed McGrawHill. Madrid, 1997.

4