Embed Size (px)
Citation preview
LesOccitània i la llengua d’Oc
PuigcerdàEl Tractat dels Pirineus
SallentLa industrialització i l’obrerisme
CerveraLa Generalitat de Catalunya
TeiàLa romanització de Catalunya
TortosaLes tres cultures
MontblancLa Corona d’Aragó
RipollEl comte Guifré el Pelós
BergaLa Patum i les festes popularscatalanes
VilajuïgaEls camins sagrats
CAT de Teià
El CAT de Teià és el centre
pilot de la futura xarxa de
Centres d’Acollida Turística que
el Departament d’Innovació,
Universitats i Empresa desplega
en deu punts de Catalunya.
L‘objectiu d’aquests centres és
acollir el turista i proporcionar-
li informació sobre el tema
central del CAT, que en el
cas de Teià tracta de la petja
romana a Catalunya i la seva
relació amb la vinya i el vi.
Integrat perfectament en el
marc del jaciment arqueològic
i la cella vinaria de Vallmora,
el CAT de Teià explica la llarga
tradició del país en el cultiu de la
vinya i la producció vitivinícola,
de manera que esdevé alhora
un magnífi c recurs cultural i un
nou punt d’atracció turística.
El celler romà de Vallmora va
ser un centre de producció
vitivinícola de la Laietania romana
amb activitat documentada
entre els segles I aC i V dC.
Descobert per Lluís Galera
el 1966, el jaciment permet
explicar com s’elaborava el vi
a l’època romana. Conserva
vestigis de les sales de premsat
(torcularia), dels dipòsits
de most (laci) i de tines de
ceràmica semisoterrades (dolia
defossa) per a la fermentació
i l’envelliment del vi.
Vint-i-dos segles després, el parc
arqueològic Cella Vinaria permet
entendre com era el conreu, la
producció i la comercialització
del vi laietà a l’època romana.
Signaculum de Vallmora
Aquest segell de plom
(signaculum) descobert el
2003, duu una inscripció que
revela el nom del responsable
i el propietari de l’explotació
vitivinícola de Vallmora a inicis
del segle II dC: Epictetus
(esclau de) Lucius Pedanius
Clemens, integrants d’un grup
familiar dels més notables
de Barcino.
Uns anys més tard trobem
Pedanius Epictetus ja com
a home lliure, exercint el
càrrec de sevir augustal,
segons la inscripció d’un
pedestal dedicat per la seva
esposa Acilia Arethusa, trobat
a Barcino (Barcelona).
El segell i la seva relació amb el
pedestal situen perfectament
el celler de Vallmora en el
seu context històric.
Com es feia el vi en una cella vinaria?
Un cop veremat, el raïm es duia
a la sala de premsat, on es
trepitjava. El most queia a un
dipòsit i després es transvasava
a les tines de fermentació.
Els mestres vinaters tenien cura
de la fermentació i l’envelliment
del vi fent-li diversos tractaments
segons els gustos de l’època.
El vi es clarifi cava amb cendra
i s’hi podia afegir aigua de
mar i fruites macerades que
Què és un CAT
Els Centres d’Acollida Turística
(CAT) són equipaments que
presten un servei integral
d’atenció turística.
El turista trobarà en un CAT àrea
de descans i de serveis, botiga
i punt de venda d’artesania,
bar-espai de degustació lligat a
la gastronomia i els productes
locals, i punt d’informació
turística convencional.
Cada CAT explica un aspecte
destacat del patrimoni material i
immaterial de Catalunya, capaç
de convertir-se per ell mateix
en atractiu turístic. El CAT de
Berga, per exemple, explicarà
la Patum i les festes populars
catalanes mitjançant tècniques
audiovisuals d’última generació.
Els CAT prestaran informació
turística en una doble
dimensió: la del conjunt de
Catalunya pel que fa a la
seva temàtica específi ca (la
romanització, al CAT de Teià)
i sobre els recursos turístics
de la seva zona d’infl uència
(el Maresme, en aquest cas).
Empremtes de Catalunya és
una marca d’artesania que
identifi ca productes artesans
de Catalunya, elaborats amb
una mirada a la identitat i a la
contemporaneïtat, que puguin
transmetre els valors del país
per mitjà d’elements vinculats
a l’art, la cultura, la història,
la tradició, l’arquitectura, el
paisatge i els costums populars
propis de Catalunya.
Empremtes té les seves seccions
territorials. A Teià trobarem, a
més de peces representatives de
Catalunya, objectes seleccionats
mitjançant un concurs i vinculats
a les icones dels municipis
d’Alella, el Masnou i Teià. Es
tracta d’un penjoll de 2 ampolles
de vi, obra de l’artesana joiera
Fili Plaza, i d’un mocador i
ventall “raïm”, de l’artesana
estampadora tèxtil Anna Albert.
Són peces vinculades a la cella
vinaria i a la cultura de la vinya
i el vi d’aquestes poblacions.
Montgat
Alella
Sortida 7El Masnou
Mataró-Girona Barcelona
C32
C32
Nll
Nll
Nll
Teià
BP-5002
BP-5002
BV-5026
BV-5026
l’aromatitzaven i el suavitzaven.
Després d’aquests tractaments,
el vi es deixava envellir.
Finalment, el vi s’envasava
en àmfores, on normalment
hi constava escrita la seva
procedència i capacitat. Les
àmfores es tancaven amb
taps de suro segellats amb
guix i es carregaven apilades
a les bodegues dels vaixells
per al seu transport.
Centre d’Acollida Turística
TeiàLa romanització de Catalunya
La cella vinaria de Vallmora (Teià):el vi laietà
Artesania de Catalunya
Català
CAT de Teià
El CAT de Teià és el centre
pilot de la futura xarxa de
Centres d’Acollida Turística que
el Departament d’Innovació,
Universitats i Empresa desplega
en deu punts de Catalunya.
L‘objectiu d’aquests centres és
acollir el turista i proporcionar-
li informació sobre el tema
central del CAT, que en el
cas de Teià tracta de la petja
romana a Catalunya i la seva
relació amb la vinya i el vi.
Integrat perfectament en el
marc del jaciment arqueològic
i la cella vinaria de Vallmora,
el CAT de Teià explica la llarga
tradició del país en el cultiu de la
vinya i la producció vitivinícola,
de manera que esdevé alhora
un magnífi c recurs cultural i un
nou punt d’atracció turística.
Montgat
Alella
Sortida 7 El Masnou
Mataró-GironaBarcelona
C32
C32
Nll
Nll
Nll
Teià
BP-5002
BP-5002
BV-5026
BV-5026
El celler romà de Vallmora va
ser un centre de producció
vitivinícola de la Laietania romana
amb activitat documentada
entre els segles I aC i V dC.
Descobert per Lluís Galera
el 1966, el jaciment permet
explicar com s’elaborava el vi
a l’època romana. Conserva
vestigis de les sales de premsat
(torcularia), dels dipòsits
de most (laci) i de tines de
ceràmica semisoterrades (dolia
defossa) per a la fermentació
i l’envelliment del vi.
Vint-i-dos segles després, el parc
arqueològic Cella Vinaria permet
entendre com era el conreu, la
producció i la comercialització
del vi laietà a l’època romana.
Signaculum de Vallmora
Aquest segell de plom
(signaculum) descobert el
2003, duu una inscripció que
revela el nom del responsable
i el propietari de l’explotació
vitivinícola de Vallmora a inicis
del segle II dC: Epictetus
(esclau de) Lucius Pedanius
Clemens, integrants d’un grup
familiar dels més notables
de Barcino.
Uns anys més tard trobem
Pedanius Epictetus ja com
a home lliure, exercint el
càrrec de sevir augustal,
segons la inscripció d’un
pedestal dedicat per la seva
esposa Acilia Arethusa, trobat
a Barcino (Barcelona).
El segell i la seva relació amb el
pedestal situen perfectament
el celler de Vallmora en el
seu context històric.
Com es feia el vi en una cella vinaria?
Un cop veremat, el raïm es duia
a la sala de premsat, on es
trepitjava. El most queia a un
dipòsit i després es transvasava
a les tines de fermentació.
Els mestres vinaters tenien cura
de la fermentació i l’envelliment
del vi fent-li diversos tractaments
segons els gustos de l’època.
El vi es clarifi cava amb cendra
i s’hi podia afegir aigua de
mar i fruites macerades que
La cella vinaria de Vallmora (Teià):el vi laietà
l’aromatitzaven i el suavitzaven.
Després d’aquests tractaments,
el vi es deixava envellir.
Finalment, el vi s’envasava
en àmfores, on normalment
hi constava escrita la seva
procedència i capacitat. Les
àmfores es tancaven amb
taps de suro segellats amb
guix i es carregaven apilades
a les bodegues dels vaixells
per al seu transport.
Empremtes de Catalunya és
una marca d’artesania que
identifi ca productes artesans
de Catalunya, elaborats amb
una mirada a la identitat i a la
contemporaneïtat, que puguin
transmetre els valors del país
per mitjà d’elements vinculats
a l’art, la cultura, la història,
la tradició, l’arquitectura, el
paisatge i els costums populars
propis de Catalunya.
Empremtes té les seves seccions
territorials. A Teià trobarem, a
més de peces representatives de
Catalunya, objectes seleccionats
mitjançant un concurs i vinculats
a les icones dels municipis
d’Alella, el Masnou i Teià. Es
tracta d’un penjoll de 2 ampolles
de vi, obra de l’artesana joiera
Fili Plaza, i d’un mocador i
ventall “raïm”, de l’artesana
estampadora tèxtil Anna Albert.
Són peces vinculades a la cella
vinaria i a la cultura de la vinya
i el vi d’aquestes poblacions.
Artesania de Catalunya
LesOccitània i la llengua d’Oc
PuigcerdàEl Tractat dels Pirineus
SallentLa industrialització i l’obrerisme
CerveraLa Generalitat de Catalunya
TeiàLa romanització de Catalunya
TortosaLes tres cultures
MontblancLa Corona d’Aragó
RipollEl comte Guifré el Pelós
BergaLa Patum i les festes popularscatalanes
VilajuïgaEls camins sagrats
Què és un CAT
Els Centres d’Acollida Turística
(CAT) són equipaments que
presten un servei integral
d’atenció turística.
El turista trobarà en un CAT àrea
de descans i de serveis, botiga
i punt de venda d’artesania,
bar-espai de degustació lligat a
la gastronomia i els productes
locals, i punt d’informació
turística convencional.
Cada CAT explica un aspecte
destacat del patrimoni material i
immaterial de Catalunya, capaç
de convertir-se per ell mateix
en atractiu turístic. El CAT de
Berga, per exemple, explicarà
la Patum i les festes populars
catalanes mitjançant tècniques
audiovisuals d’última generació.
Els CAT prestaran informació
turística en una doble
dimensió: la del conjunt de
Catalunya pel que fa a la
seva temàtica específi ca (la
romanització, al CAT de Teià)
i sobre els recursos turístics
de la seva zona d’infl uència
(el Maresme, en aquest cas).
La Denominació d’Origen Alella, hereva del vi laietàLa vinya es conrea en els
vessants de la serra de Marina
des d’època romana. El clima
mediterrani i un sòl propici
donaren justa fama al vi laietà,
alabat pels historiadors Plini
i Marcial. Avui, el Consell
Regulador de la Denominació
d’Origen Alella, fundat el 1953,
té cura de la qualitat del vi
sense deixar d’innovar per
millorar-lo contínuament.
La Denominació d’Origen Alella,
una de les onze denominacions
catalanes, té adscrites 314 ha
de vinya que produeixen 6.000
hectolitres anuals de vi. El terrer
de la DO comprèn els dos
vessants de la serra de Marina
i s’estén per 18 municipis de
les comarques del Maresme i
del Vallès Oriental. Hi ha cellers
a Alella (Alella Vinícola-Can
Jonc i Roura), Tiana (Alta Alella,
Joaquim Batlle i Parxet) i
Martorelles (Altrabanda).
Els vins més acreditats de la
DO són els blancs: lleugers,
perfumats i cristal·lins,
s’elaboren amb pansa
blanca, garnatxa blanca,
chardonnay, sauvignon blanc
i picapoll. Els rosats i negres
de la DO són cada vegada
més coneguts; s’elaboren
amb ull de llebre, garnatxa
negra, cabernet sauvignon,
merlot, pinot noir i syrah.
Consell Regulador de la Denominació d’Origen AlellaMasia Museu Can Magarola
Av. Sant Mateu, 2
08328 Alella
Tel.: 935 559 153
La Denominació d’Origen Alella, hereva del vi laietà
Tres cultius sagrats del món mediterraniL’anomenada trilogia
mediterrània, integrada pel
blat, la vinya i l’olivera, de la
qual s’obté el pa, el vi i l’oli, fou
la base econòmica dels ibers
assentats en els contraforts
de la serra de Marina.
Més endavant, els romans
imposarien la seva organització
al conjunt d’Hispània. El treball
agrícola es va organitzar en
vil·les però sense introduir
canvis notables en el patró
ancestral de conreus. Al
Maresme apareixen les primeres
vil·les cap al segle II aC.
El vi: nèctar dels déus
El calendari romà s’organitza a
partir del cicle anual de la natura,
amb profusió de festes rituals
vinculades amb el calendari
agrícola. En el món romà el
vi simbolitza la joventut i la
vida eterna i té una presència
constant en les celebracions
(Vinalia, Meditrinalia, Saturnalia,
Bacanalia), generalment
presidides pel déu Baccus.
A l’abril s’iniciava el cicle
vitivinícola amb les Vinalia Priora.
A l’agost es celebrava la Vinalia
Rustica, inici de la verema.
A l’octubre acabava la verema
i es celebrava la Meditrinalia,
festa consagrada a la protecció
de la salut gràcies als dots
guaridors del vi. La Saturnalia
està relacionada amb el temps
de descans després de la collita.
La romanització de Catalunya
La romanització és un procés
que comença el segle II abans
de Crist i acaba al principi de
la nostra era, en començar la
“pax romana”. En el territori que
avui és Catalunya es va imposar
l’organització política, econòmica
i social d’arrel romana: el llatí
vulgar va substituir les llengües
locals; el dret romà va regir la
vida dels ciutadans, lliberts i
esclaus; una poderosa xarxa
de vies romanes reforçava la
cohesió territorial i feia possible
el comerç, sobretot de vi i d’oli.
Això explica que la petja
romana es pugui reconèixer a tot
Catalunya, no només en pedra,
a través dels monuments, sinó
també a través de la paraula
-el llatí, del qual prové el català-
i del patró de conreus,
com la vinya i el vi.
La romanització del Maresme
La romanització del Maresme
es completaria a la segona
meitat del segle
I aC. Els ibers assentats a la
comarca, anomenats laietans,
assimilaren ràpidament la cultura
romana. El país vivia de la
producció de vi i de l’elaboració
d’àmfores per al seu transport.
Les vies de comunicació, com la
via romana del coll de Parpers,
tingueren un paper important
en la confi guració humana
del territori. Els jaciments de
Torre Llauder (Mataró), una
gran explotació agrícola, i Can
Modolell, un centre cultural
del principi del segle I, palesen
l’opulència adquirida pel territori,
sobretot durant el segle II dC.
A Vallmora, i a tot el Maresme,
els raïms que maduraven en
els vessants assolellats de
la serra de Marina proveïren
de vi les legions acantonades
en tots els confi ns d’Europa.
1
2
3
4
Pineda de Mar
Vilanova i la Geltrú
Vilablareix
Vila-rodona
Caldes de Malavella
Sant Boi de Llobregat
Caldes de Montbui
La Garriga
Vic
Argentona
Sant Jaume dels Domenys
Martorell
1
36
31
21
24
35
1243
15
18
8
14
27
38
11
3323
9
266
1310
3
4120
304
42
25
29
16
22 375 3934
32
28 7
L’Escala
Badalona
Vilassar de DaltEl Masnou
Barcelona
Tarragona
Girona
Isona i Conca Dellà
Guissona
Mataró
Premià de Mar
Sant Pol de Mar
AltafullaConstantí
El Pertús
Teià 40
192
17
Cabrera de Mar
Rajadell
Tossa de Mar
Sant Pau de Segúries/La Vall de Bianya
Òdena
Albesa
Lleida
Ciutats
Termes
Altresjaciments
Monumentsfuneraris
Vil·les
Altres
Aqüeductes
Monumentscommemoratius
Monumentsreligiosos
Vies
Ciutats romanes Ciutat grega i romana d’Empúries (l’Escala, Alt Empordà) Ciutat romana d’Iluro (Mataró, Maresme) Ciutat romana de Baetulo (Badalona, Barcelonès) Ciutat romana de Barcino (Barcelona, Barcelonès) Ciutat romana de Tarraco (Tarragona, Tarragonès) Ciutat romana d’Ilerda (Lleida, Segrià) Gerunda (Girona, Gironès) Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà) Iesso (Guissona, Segarra)
Vil·les romanes
Centcelles (Constantí, Tarragonès) Darró, (Vilanova i la Geltrú, Garraf)) Els Ametllers / Vil·la Vitales (Tossa de Mar, Selva) Els Munts (Altafulla, Tarragonès) El Romeral, (Albesa, Noguera) Espelt (Òdena, Anoia) Horta Farrerons (Premià de Mar, Maresme) Morer (Sant Pol de Mar, Maresme) Sant Amanç de Viladés, (Rajadell, Bages) Torre Llauder (Mataró, Maresme) Cal Ros de les Cabres (el Masnou, Maresme)
Monuments funeraris Torre sepulcral (Vilablareix, Gironès) Torre sepulcral dels Escipions (Tarragona, Tarragonès) Columbari de Vila-rodona (Vila-rodona, Alt Camp)
Termes
Caldes de Malavella (Selva) Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) Ilerda (Lleida, Segrià) Caldes de Montbui, (Vallès Oriental)
Monuments religiosos
Temple romà (Vic, Osona) Santuari romà de Can Modolell (Cabrera de Mar, Maresme) Temple d’August (Barcelona, Barcelonès)
Vies
Via del Capsacosta (Sant Pau de Segúries/La Vall de Bianya, Ripollès/Garrotxa) Via romana de Parpers (Argentona, Maresme)
Aqüeductes
Els Arcs, aqüeducte romà (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès) Aqüeducte de les Ferreres (Tarragona, Tarragonès) Aqüeducte (Pineda de Mar, Maresme)
Monuments commemoratius
Trofeus de Pompeu, (el Pertús, Catalunya Nord) Arc de triomf de Berà (Tarragona, Tarragonès)
Altres Pont del Diable (Martorell, Baix Llobregat) Pedrera del Mèdol (Tarragona, Tarragonès) Cella Vinaria (Teià, Maresme) La Fornaca (Vilassar de Dalt, Maresme) Ca l’Arnau (Cabrera de Mar, Maresme) Can Terrés, (la Garriga, Vallès Oriental)
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
16
15
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
29
30
La romanització de Catalunya
Pineda de Mar
Vilanova i la Geltrú
Vilablareix
Vila-rodona
Caldes de Malavella
Sant Boi de Llobregat
Caldes de Montbui
La Garriga
Vic
Argentona
Sant Jaume dels Domenys
Martorell
1
36
31
21
24
35
1243
15
18
8
14
27
38
11
3323
9
266
1310
3
4120
304
42
25
29
16
22 375 3934
32
28 7
L’Escala
Badalona
Vilassar de DaltEl Masnou
Barcelona
Tarragona
Girona
Isona i Conca Dellà
Guissona
Mataró
Premià de Mar
Sant Pol de Mar
AltafullaConstantí
El Pertús
Teià 40
192
17
Cabrera de Mar
Rajadell
Tossa de Mar
Sant Pau de Segúries/La Vall de Bianya
Òdena
Albesa
Lleida
Ciutats
Termes
Altresjaciments
Monumentsfuneraris
Vil·les
Altres
Aqüeductes
Monumentscommemoratius
Monumentsreligiosos
Vies
Ciutats romanes Ciutat grega i romana d’Empúries (l’Escala, Alt Empordà) Ciutat romana d’Iluro (Mataró, Maresme) Ciutat romana de Baetulo (Badalona, Barcelonès) Ciutat romana de Barcino (Barcelona, Barcelonès) Ciutat romana de Tarraco (Tarragona, Tarragonès) Ciutat romana d’Ilerda (Lleida, Segrià) Gerunda (Girona, Gironès) Aeso (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà) Iesso (Guissona, Segarra)
Vil·les romanes
Centcelles (Constantí, Tarragonès) Darró, (Vilanova i la Geltrú, Garraf)) Els Ametllers / Vil·la Vitales (Tossa de Mar, Selva) Els Munts (Altafulla, Tarragonès) El Romeral, (Albesa, Noguera) Espelt (Òdena, Anoia) Horta Farrerons (Premià de Mar, Maresme) Morer (Sant Pol de Mar, Maresme) Sant Amanç de Viladés, (Rajadell, Bages) Torre Llauder (Mataró, Maresme) Cal Ros de les Cabres (el Masnou, Maresme)
Monuments funeraris Torre sepulcral (Vilablareix, Gironès) Torre sepulcral dels Escipions (Tarragona, Tarragonès) Columbari de Vila-rodona (Vila-rodona, Alt Camp)
Termes
Caldes de Malavella (Selva) Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) Ilerda (Lleida, Segrià) Caldes de Montbui, (Vallès Oriental)
Monuments religiosos
Temple romà (Vic, Osona) Santuari romà de Can Modolell (Cabrera de Mar, Maresme) Temple d’August (Barcelona, Barcelonès)
Vies
Via del Capsacosta (Sant Pau de Segúries/La Vall de Bianya, Ripollès/Garrotxa) Via romana de Parpers (Argentona, Maresme)
Aqüeductes
Els Arcs, aqüeducte romà (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès) Aqüeducte de les Ferreres (Tarragona, Tarragonès) Aqüeducte (Pineda de Mar, Maresme)
Monuments commemoratius
Trofeus de Pompeu, (el Pertús, Catalunya Nord) Arc de triomf de Berà (Tarragona, Tarragonès)
Altres Pont del Diable (Martorell, Baix Llobregat) Pedrera del Mèdol (Tarragona, Tarragonès) Cella Vinaria (Teià, Maresme) La Fornaca (Vilassar de Dalt, Maresme) Ca l’Arnau (Cabrera de Mar, Maresme) Can Terrés, (la Garriga, Vallès Oriental)
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
16
15
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
29
30
La romanització de Catalunya
La Denominació d’Origen Alella, hereva del vi laietàLa vinya es conrea en els
vessants de la serra de Marina
des d’època romana. El clima
mediterrani i un sòl propici
donaren justa fama al vi laietà,
alabat pels historiadors Plini
i Marcial. Avui, el Consell
Regulador de la Denominació
d’Origen Alella, fundat el 1953,
té cura de la qualitat del vi
sense deixar d’innovar per
millorar-lo contínuament.
La Denominació d’Origen Alella,
una de les onze denominacions
catalanes, té adscrites 314 ha
de vinya que produeixen 6.000
hectolitres anuals de vi. El terrer
de la DO comprèn els dos
vessants de la serra de Marina
i s’estén per 18 municipis de
les comarques del Maresme i
del Vallès Oriental. Hi ha cellers
a Alella (Alella Vinícola-Can
Jonc i Roura), Tiana (Alta Alella,
Joaquim Batlle i Parxet) i
Martorelles (Altrabanda).
Els vins més acreditats de la
DO són els blancs: lleugers,
perfumats i cristal·lins,
s’elaboren amb pansa
blanca, garnatxa blanca,
chardonnay, sauvignon blanc
i picapoll. Els rosats i negres
de la DO són cada vegada
més coneguts; s’elaboren
amb ull de llebre, garnatxa
negra, cabernet sauvignon,
merlot, pinot noir i syrah.
Consell Regulador de la Denominació d’Origen AlellaMasia Museu Can Magarola
Av. Sant Mateu, 2
08328 Alella
Tel.: 935 559 153
La romanització de Catalunya
La romanització és un procés
que comença el segle II abans
de Crist i acaba al principi de
la nostra era, en començar la
“pax romana”. En el territori que
avui és Catalunya es va imposar
l’organització política, econòmica
i social d’arrel romana: el llatí
vulgar va substituir les llengües
locals; el dret romà va regir la
vida dels ciutadans, lliberts i
esclaus; una poderosa xarxa
de vies romanes reforçava la
cohesió territorial i feia possible
el comerç, sobretot de vi i d’oli.
Això explica que la petja
romana es pugui reconèixer a tot
Catalunya, no només en pedra,
a través dels monuments, sinó
també a través de la paraula
-el llatí, del qual prové el català-
i del patró de conreus,
com la vinya i el vi.
La romanització del Maresme
La romanització del Maresme
es completaria a la segona
meitat del segle
I aC. Els ibers assentats a la
comarca, anomenats laietans,
assimilaren ràpidament la cultura
romana. El país vivia de la
producció de vi i de l’elaboració
d’àmfores per al seu transport.
Les vies de comunicació, com la
via romana del coll de Parpers,
tingueren un paper important
en la confi guració humana
del territori. Els jaciments de
Torre Llauder (Mataró), una
gran explotació agrícola, i Can
Modolell, un centre cultural
del principi del segle I, palesen
l’opulència adquirida pel territori,
sobretot durant el segle II dC.
A Vallmora, i a tot el Maresme,
els raïms que maduraven en
els vessants assolellats de
la serra de Marina proveïren
de vi les legions acantonades
en tots els confi ns d’Europa.
Tres cultius sagrats del món mediterraniL’anomenada trilogia
mediterrània, integrada pel
blat, la vinya i l’olivera, de la
qual s’obté el pa, el vi i l’oli, fou
la base econòmica dels ibers
assentats en els contraforts
de la serra de Marina.
Més endavant, els romans
imposarien la seva organització
al conjunt d’Hispània. El treball
agrícola es va organitzar en
vil·les però sense introduir
canvis notables en el patró
ancestral de conreus. Al
Maresme apareixen les primeres
vil·les cap al segle II aC.
El vi: nèctar dels déus
El calendari romà s’organitza a
partir del cicle anual de la natura,
amb profusió de festes rituals
vinculades amb el calendari
agrícola. En el món romà el
vi simbolitza la joventut i la
vida eterna i té una presència
constant en les celebracions
(Vinalia, Meditrinalia, Saturnalia,
Bacanalia), generalment
presidides pel déu Baccus.
A l’abril s’iniciava el cicle
vitivinícola amb les Vinalia Priora.
A l’agost es celebrava la Vinalia
Rustica, inici de la verema.
A l’octubre acabava la verema
i es celebrava la Meditrinalia,
festa consagrada a la protecció
de la salut gràcies als dots
guaridors del vi. La Saturnalia
està relacionada amb el temps
de descans després de la collita.
MataróMuseu de Mataró
www.mataró.cat
Clos arqueològic Torre Llauder
Banys romans de Can Xammar
Caldes de Montbuiwww.caldesdemontbui.cat
Thermalia
Termes romanes
www.thermalia.cat
BadalonaMuseu de Badalona
www.museudebadalona.cat
Barcelona Museu d’Història
de la Ciutat de Barcelona
www.museuhistoria.bcn.cat
Cabrera de Marwww.cabrerademar.cat
Can Modolell
(Gestionada per la Fundació Burriac)
www.fburriac.blogspot.com
Vilassar de Daltwww.vilassar.cat
La Fornaca
Museu Arxiu de Vilassar de Dalt
www.vilassar.cat
Turisme de Catalunyawww.catalunyaturisme.com
Costa de Barcelona-Maresmewww.costadebarcelonamaresme.cat
Llocs propers relacionats amb la romanització
La Denominació d’Origen Alella, hereva del vi laietà
© Generalitat de Catalunya
Departament d’Innovació, Universitats i Empresa
Disseny: TriasQuodDesign
Fotografi es: Ajuntaments d’Alella, Teià i el Masnou,
R. Manent i Artesania de Catalunya / R.Torrent
Impremta: SA de Litografi a
D.L.B.: B.23073-09
Printed in EU
1. Vinyes de la DO Alella
2. Gotim de raïm
3. Vil·la romana de Torre Llauder. Mataró
4. Venus d’Illuro. Museu de Mataró
1
2
3
4
TEIA cat.indd 2TEIA cat.indd 2 10/6/09 12:46:1110/6/09 12:46:11
