TUNDRA

¿Què és un bioma?

• És una gran unitat de classificació dels paisatges de la biosfera.

•Etimològicament, del grec «bios», vida.

•És el conjunt d’ecosistemes característics d’una zona biogeogràfica que està definit a partir de la seva vegetació i les espècies animals que predominen.

•Es troba a zones que tenen condicions similars de llum, temperatura i humanitat.

Gran diversitat de biomes:

El nostre bioma: la tundra Etimològicament del rus тундра, i aquest del sami kildin tūndâr, "llanura sense arbres”.

És un bioma que es caracteritza per : -la seva subsòl gelat -poca heliofania -fred glacial -sòls pantanosos amb torberes -falta de vegetació arbòria -ocupa aproximadament una cinquena part de la superfície emergida

També existeixen biomes semblants als de tundra per efecte d'altura, com al Tibet i en diversos nivells de les muntanyes al voltant del món com ocorre en zones tropicals.

Tipus de tundra

alpina o d'alta muntanya: es troba en zones muntanyoses

àrtica: es troba en zones més baixes on es formen tolls i és en aquesta on hi ha major presència de vegetació

Tundra situada en Svalbard

Tundra a Alaska

Característiques fisicoquímiques: La temperatura de la nit és generalment per sota

de sota 0 ° C.

Pressió atmosfèrica: reduïda afecta els homeoterms.

Lluminositat: augmenta la directa i disminueix la difusa.

Temperatura: baixa 1 ° C a 140 metres als Alps, a 165 metres en Caucas ia 200 metres als Andes equatorials.

Humitat relativa: molt variable.

Vents: concentra núvols, obliga a buscar abric.

Precipitacions: majoritàriament en forma de neu capa aïllant al terra que afavoreix a algunes plantes i alguns animals

Aquestes condicions climàtiques també es donen en altes muntanyes d’arreu del món anomenades tundra alpina.

•Hiverns: extremadament freds (nombroses nevades)

la temperatura mitjana a -28ºC terreny estigui cobert per gel i neu

•Estius: curts i frescos (pluges lleugeres)

la temperatura pot variar de zero a deu graus centígrads

a causa del desglaç (els sòls no permeten que es filtri l'aigua a

causa del permafrost que afavoreix la solifluxió)

pantans (torberes)

Localització:S'estén principalment per zones properes als pols:

•Sibèria•Alaska•nord de Canadà•sud de Grenlàndia •costa àrtica de Europa

•sud de Xile •Argentina

•illes subantàrtiques

•petites zones del nord de la Antàrtica

HEMISFERI NORD

HEMISFERI SUDGeòrgia del Sud

Kerguelen

Fauna: •Adaptada a les extremes condicions de tot l’any.

•Mecanismes per a protegir-se del fred depenent de la seva regulació de la temperatura:

•Els poiquiloterms per la seva banda, contemplen estats de resistència al fred, amb cicles de desenvolupaments curts en èpoques càlides, abunden els insectes ápteros i aquàtics, escassegen els rèptils i amfibis.

1. Desenvolupen un dens pelatge i acumulen una gran quantitat de greix subcutani

aïllant del fredGREIX magatzem d’energia durant l’hivern

2. Disminueixen la seva relació superfície volum fins al mínim possible

3. Construeixen galeries en la neu quan no hi ha a terra

4. Migren en èpoques molt fredes com el ren i el caribú

Els nivells tròfics són molt curts a l'hivern, amb poques espècies no migratòries.

Augmenta la cadena tròfica amb l'arribada dels animals migratoris.

En ecosistemes litorals les aus i els mamífers litorals com foques i llops de mar (Otària flavescens) també són un important component migratori.

Entre els animals podem trobar herbívors, com el caribú, ren, bou mesquer, llebre àrtica, cabra nival i el lemming, i carnívors, com l'ós blanc (a l'extrem nord) llop, falcó grifó, ós Kodiak i el mussol nival; els salmons són, en gran mesura, la base de la xarxa tròfica per a la fauna d'aquest bioma.

Destaca també el caribú en nord-americà i els rens en euroàsia que migren a la tundra a l’estiu per pastar els arbustos i els líquens, però a l’hivern tornen al sud per protegeir-se amb es boscos

LÈMMING

LLEBRE ÀRTICAGUINEU POLAR

LLOP GRIS

PERDIU BLANCA CABRA NIVAL

ÓS POLAR ÓS KODIAK

Flora

•La vida vegetal es veu exposada a: baixes temperatures dificulta la seva supervivència (inferiors a 10 ° C )

dificultat per aconseguir aigua (estat sòlid) la matèria inorgànica mineralitzada és molt pobra a causa de la baixa taxa de descomposició de la matèria orgànica

•El sòl gelat impossibilita el creixement arbori.

•Les plantes comunes són les molses i líquens, que no passen els 10 cm d'altura, gràcies als forts vents que els fan mantenir enganxats a terra.

•Característiques per a la vida vegetal

•Sòls poc fèrtils formats per materials residuals de l'alteració mecànica i química incompleta de la roca originària, eminències de materials grollers.

•La vegetació depèn de períodes d'activitat vegetativa i de condicions hídriques del sòl.Vegetació oberta i domini de líquens.

•Substrats inestables per al creixement arbori (solifluxió).

•Vegetació zonificada segons període d'activitat.

•Sèries xeròfiles. Estepes de líquens amb salzes, etc.

•Sòls pocs fèrtils i ben drenats fins al permafrost.

•Tundra mesòfila (15-130 ° C o Fahrenheit,) amb domini Cyperaceae i deshieliçats fins a 1 m.

•Gramínies, de vegades associades a subarbustos, líquens, molses, i plantes llenyoses nanes (coixinet)

CYPERACEAE

MOLSES I ALTRES PLANTES

LÍQUENSDIAMANT DE FULLES DE SALZE

www.algelman.comwww.neuropediatria.com.py

Para más información:

Andrea BagánMarta López